SlideShare a Scribd company logo
INTRODUCCIÓ A LA PINTURA
TÈCNIQUES EMPRADES EN PINTURA
inst. montsacopa. Olot
PINTURA. Definició
La pintura és una representació gràfica sobre un pla, a partir de dues dimensions Això la diferencia
de les altres arts plàstiques.
No té només una funció decorativa, també pot tenir una funció màgica, de missatge religiós, social,
testimonial, iniciàtica, estètica, cultural, etc.
A més del que s’entén estrictament com a pintura, cal considerar altres variants: el teixit, el vitrall,
la ceràmica pintada i el mosaic.
En relació amb les altres arts plàstiques té avantatges com ara la facilitat de realització i l’ús de
materials lleugers i econòmics que faciliten la creació.
Les pintures més antigues conegudes són les prehistòriques, realitzades sobre la roca.
EL COLOR
Newton deia que el color estava en nosaltres: és una sensació, no existeix en la matèria.
És una sensació provocada pels objectes en contacte amb la llum i la longitud d’ona que
produeixen. Aquesta sensació s’obté a partir de la capacitat dels objectes de reflectir
unes ones o d’absorbir-les. Un objecte és groc per la capacitat que té de reflectir el raigs
grocs i absorbir els vermells i els blaus.
Els colors els poden classificar en primaris, secundaris
i complementaris.
Són primaris els que no es poden fer a partir de
cap altres: BLAU, GROC i VERMELL.
Són secundaris els que neixen de la barreja de dos
primaris: PORPRA, TARONJA i VERD.
Són complementaris els que produeixen el
contrast màxim, els primaris que no han intervingut
en la formació d’un secundari: BLAU del taronja,
GROC del porpra, VERMELL del verd. Són els oposats
en el cercle de colors.
LLUM I COLOR
Els colors depenen de la quantitat de llum que
reben. Els canvis que experimenta el color en
relació amb la llum és el que es coneix com a
tons.
Una manera d’obtenir tons més clars o més
foscos és afegir-hi gradualment petites
quantitats de blanc o del seu color
complementari.
La llum càlida accentua la intensitat dels colors
càlids i debilita la dels colors freds.
La llum intensa eleva el to del color
COLORS I SENSACIONS
Els colors, com les línies i els tons, tenen una qualitat emotiva.
Els càlids són excitants, actius, alegres; els freds, depriments i quietes.
El vermell i el taronja són moviment, calor i passió, més en el primer que en segons.
El negre i violat s’associen a determinats ritus funeraris. El violeta és tristesa, misteri i misticisme.
El color vermell defineix activitats d’oposició violenta a règims conservadors.
El groc és la llum, el sol i la vida. També s’associa a la bogeria i l’enveja
El verd és la vegetació, la primavera i l’esperança.
El blau és fredor, descans i recolliment.
El porpra és dignitat i sumptuositat.
El blanc simbolitza la puresa.
Molts dels pintors abstractes han utilitzat els
colors, prescindint de les formes, per expressar
les seves sensacions i sentiments.
MATERIALS. Pigments
Els pigments constitueixen el material bàsic per a pintar, també s’anomenen colorants.
Les matèries colorants o pigments solen ser matèries polvoritzades extretes de plantes,
animals, vegetals, que es barregen amb un líquid (aigua, cera, oli, ou,...). Provenen:
MINERAL: plom, coure, zinc, òxid de ferro, mini, lapislàtzuli,...
VEGETAL: fusta, fulles, fruits, laca, anyil...
ANIMAL: sèpia, porpra del múrex, carmí de cotxinilla,...
SINTÈTIC: a finals del segle XVIII, amb el progrés de la química, i sobretot a partir de
1856, quan el procediment s’industrialitza, els pigments d’origen sintètic s’han
multiplicat.
MATERIALS. Aglutinants
Els aglutinants són substàncies adhesives que serveixen per lligar els pigments i
donar-los una consistència pastosa apta per a ser emprats en la pintura.
Se solen fer servir coles vegetals i animals, ceres, goma aràbiga, gelatina, olis, i ou:
rovell i clara.
Abans de la invenció de la
pintura a l’oli, els quadres fets
amb cera o amb ou s’assecaven
ràpidament i no permetien
retocs ni correccions
La pintura es pot
barrejar amb cola
per obtenir el gruix
necessari
El pigment mòlt es barreja
amb oli fins que forma una
pasta
SUPORTS
Entenem per suports la base que sosté la preparació i les capes de pintura. Es pot pintar
sobre formigó o sobre una closca d’ou, sobre la neu o el marbre o la sorra. Es pot decorar
un gra d’arròs o tot un palau.
Els éssers humans han pintat tant sobre els suports més durs com sobre els més delicats,
lleugers o transparents.
Aquestes pintures poden perdurar segles i fins i tot mil·lennis o bé esborrar-se amb la
primera pluja, o amb un lleu buf de vent. De tota manera les bases més freqüents són:
El mur de rajola o de pedra El paper La fusta
Els tèxtils: tela, seda, ... El pergamí Tauler de cartró
Làmines de coure IvoriEl fang
PROCÉS
Per a realitzar una obra es pot seguir un procés, diferent en cada cas, segons
l’objectiu que es proposi el seu autor. Així distingim els següents tipus d’obra:
ESBÓS: apunts de les taques de color o de les línies bàsiques del dibuix, per comprovar
l’efecte del conjunt abans de ser realitzat com a definitiu .
El concepte d’esbós s’aplica també a les obres d’art, principalment a partir del segle XIX,
que no tenen una aparença acabada.
RÈPLICA: repetició feta per un artista de la seva pròpia obra, amb lleugeres variants.
CÒPIA: reproducció d’una obra original d’un artista a càrrec d’un altre artista, amb
intenció d’estudi.
FALSIFICACIÓ: reproducció imitadora d’una obra d’un artista a càrrec d’un altre artista,
amb intenció fraudulenta.
TÈCNIQUES
La tècnica consisteix en com s’executa una obra pictòrica.
Inclou el conjunt de components que formen la pintura: el suport, la base, els
aglutinants i els efectes que s’aconsegueixen.
Al llarg dels segles, en pintura, s’han fet servir diverses tècniques i en cada època, els
seus artistes, han preferit unes tècniques per sobre de les altres.
Les més utilitzades han estat:
EL FRESC
EL TREMP
L’ OLI
AQUAREL·LA
ALTRES TÈCNIQUES (Materials sintètics)
TÈCNIQUES. Fresc
És la tècnica més habitual en la pintura realitzada sobre el mur.
Consisteix en arrebossar primerament el mur amb una capa de calç i sorra barrejades.
Com que solament es pot dibuixar i pintar mentre aquesta capa és encara humida i fresca
(d’aquí el nom de fresc), només es cobreix la part de mur que es pot treballar en una
jornada de treball.
La pintura s’ha d’aplicar de manera ràpida,
abans que s’assequi el suport.
Això vol dir que no es pot corregir i
Suposa treball en equip per tal de
preveure els possibles inconvenients
que es puguin produir durant l’obra.
El treball consisteix en aplicar un color
clar de base i, immediatament,
dibuixar-hi amb traços negres les línies
Principals de l’obra mitjançant una
sinòpia que és un disseny previ (estergit)
que es fixa sobre la calç humida. En una
Segona fase s’hi apliquen els colors i es
fan els acabats.
8. introducció a la pintura
TÈCNIQUES. Tremp
Aquesta tècnica pictòrica se solia fer servir sobre suport de fusta.
Consisteix en enguixar una taula de fusta polida. Un cop assecada l’última capa, amb un punxó es
feia el dibuix mitjançant unes quantes incisions sobre el guix.
Finalment s’omplien amb color els espais dibuixats.
Els colors es dissolien en aigua temperada engrossida amb aglutinants oleaginosos com la llet, l’ou o
la goma aràbiga – és una substància que s’extreu de l’acàcia -.
A diferència del fresc, aquesta pintura es podia retocar i corregir en sec.
TREMP A L’OU.
La pintura a l’ou és soluble a l’aigua i permet la superposició de
capes sense que les anteriors es malmetin. Cal però, esperar un
cert temps d’assecat per evitar que les capes anteriors, encara
massa fràgils, es puguin arrancar.
És una pintura que no facilita les gradacions però que permet
transparències.
Els acabats: el rovell d’ou dona una pel·lícula setinada que
s’endureix amb el temps. Admet el vernís després de mesos
d’assecat.
8. introducció a la pintura
8. introducció a la pintura
TÈCNIQUES. L’ OliTÈCNIQUES. L’ Oli
És la tècnica pictòrica més divulgada i s’executa tant sobre taula com sobre tela. Consisteix en una
barreja de colors amb oli de llinosa, de cascall bord o de nou. Per bé que era una tècnica coneguda
des de l’antiguitat, els primers que la van emprar van ser els pintors flamencs del segle XV.
En el mateix segle els venecians van generalitzar l’ús de la tela com el suport més idoni de la pintura
a l’oli. D’aquesta manera va aparèixer la pintura de cavallet
La tradició atribueix, erròniament, al pintor Van Eyck el descobriment del
secret de la pintura a l’oli. Segurament, per fabricar els colors barrejava oli
i una essència vegetal amb els pigments. Superposava diverses capes
d’aquesta pasta llisa, fluida i brillant i així la seva pintura tenia tot l’esclat
de les pedres precioses. A més, com que aquesta pintura s’asseca molt
lentament, permetia retocar cada detall minuciosament: treballar els
reflexos del vellut, l’or d’una corona, la pal·lidesa d’un rostre,...
Per tal que no tremoli el pols quan es treball molta estona en un detall de
l’obra, el pintor recolza la mà en un bastó.
8. introducció a la pintura
8. introducció a la pintura
8. introducció a la pintura
TÈCNIQUES. Amb Aigua
AQUAREL·LA: és una tècnica que utilitza el paper.
Barreja el pigment amb goma i aigua. No té el color
Blanc, ja que produeix colors transparents i el blanc
és el del fons del paper.
És una tècnica difícil ja que no admet correccions.
El paper s’ha d'humitejar prèviament per evitar que es
deformi. Quan s’asseca ja està llest per pintar.
AIGUADA: també s’executa sobre paper. A diferència de
l’aquarel·la, no és transparent i el seu ús és més fàcil.
També s’anomena gouache.
Aquarel·la i
aiguada
TÈCNIQUES. Altres tècniques
Altres tècniques emprades són les ceres, el pastel, la tinta,
el carbonet, la sanguina, el llapis, els acrílics, mixtes, ...
LA TINTA, fabricada a partir de gal·la, ja es coneixia en l’edat
mitjana. Aquest tipus de tinta, al contrari de la tinta xinesa, feta de
negre de fum, gelatina i càmfora, s'esgrogueeix amb el temps.
S’aplica amb ploma.
EL PASTEL, paraula que ve de l’italià pasta. Els pastels van ser
inventats al segle XV i van conèixer el moment de màxim èxit a
l’Europa del XVIII.
Es fan amb pigments barrejats i pastats amb cola i goma aràbiga,
reïna d’un arbre del Sudan, i a vegades amb llet i mel.
Aquesta pasta es talla després en forma de petits cilindres.
EL CARBONET és un dels instruments de dibuix més antics.
Inicialment estava fet amb un branquilló de salze o tell carbonitzat
i es feia servir per als esbossos perquè era molt fàcil d’esborrar i
permetia les correccions.
Tinta i pastel
Carbonet
TÈCNIQUES. Altres
LA SANGUINA, coneguda des d’antic, es fabrica a partir d’un
mineral vermell, l’hematites. Donava un toc de color en els
dibuixos i va ser la tècnica preferida de pintors com ara
Leonardo da Vinci.
EL LLAPIS, tal com es coneix actualment, amb una mina de
grafit inserida en una vareta de fusta, data de finals del segle
XVIII.
ELS ACRÍLICS són pintures sintètiques, fabricades per tant
amb productes químics. S’asseca ràpidament i és de colors
vius. No s’esquerda amb el temps a diferència de l’oli.
Es pot utilitzar sobre bases difícils com formigó o ciment.
Es pot barrejar amb altres materials, com la sorra o la grava,
per donar un aspecte rugós a l'obra.
Llapis i sanguina
acrílics
TÈCNIQUES. Mosaic i vitrall
EL MOSAIC: una altra tècnica és la pintura feta amb trossets
de pedra, que en diuen tessel·les.
Sobre el mur (de pedra o maó) es posen vàries mans de guix,
cada vegada més fi; sobre la última, amb els dits, el mosaïcista
va posant les tessel·les, una a una, de colors ben diferents.
ELS VITRALLS han fet, en certes èpoques, el paper de la pintura mural i van generar una nova visió
dels edificis religiosos.
El vitrall es fa amb trossos de vidres de formes, mides i colors diferents enganxats els uns amb els altres
amb llistons de plom.
A: el vidre fos es converteix en un disc pla i es
desenganxa la canya de bufar.
B: El disc de vidre s’allisa sobre una taula. Prèviament
s’ha preparat un esbós de mida natural que servirà de
pauta.
C: Les peces de vidre es tallen segons la composició. El
tall es fa amb puntes de ferro incandescent.
D: les peces de vidre s’emplomen amb llistons de plom i
finalment es solden.
8. introducció a la pintura
TÈCNICA I TEXTURA
La textura és l’aspecte de les superfícies i és el resultat de la disposició més o menys uniforme dels
elements distribuïts per la superfície de l’objecte.
Aquesta superfície es percep amb la vista (textura visual) i també amb el tacte
(textura tàctil).
Per obtenir textures diferents hi ha una diversitat de tècniques:
Per ADDICCIÓ: quan s’afegeix un altre
material a la superfície. Construcció amb
línia diagonal. A. Tàpies, oli, sorra i
contraxapat, 1966
Per MODIFICACIÓ: quan es deforma l’estat inicial
del suport però sense treure ni afegir material, és
a dir, fent plecs o incisions. Concepte espacial.
Lucio Fontana, acrílic, 1959
Per SUBSTRACCIÓ: quan es raspa i
s’elimina una part del material de
suport.Concepte espacial. L.
Fontana, acrílic, 1949
8. introducció a la pintura
Escher-
La forma
de l’absurd
COMPOSICIÓ
Tota obra pictòrica té una estructura de línies i de masses: és l’esquema bàsic de la composició.
Les línies formen l’esquelet del quadre i suggereixen sensacions.
Segons quines siguin les línies predominants podem trobar:
Línies horitzontals que expressen repòs i tranquil·litat
Línies verticals que transmeten seguretat i força.
El seu efecte ascensional denoten sublimitat,
estabilitat, dignitat i força.
La percepció les associa a la gravetat i l’equilibri
i es consideren les més importants en els conjunts pictòrics.
Línies corbes que
s’associen a la gràcia i al
moviment. S’oposen a les
rectes.
COMPOSICIÓ. Tipus bàsics
La composició és l’ordre dels elements d’un quadre sobre la tela, la seva disposició. Segons com
sigui aquesta disposició, transmet serenitat, inquietud,...
La forma més senzilla de disposició és la que col·loca les figures unes al costat de les altres. És la
juxtaposició.Ara bé, el més usual és que els elements d’un quadre presentin una disposició més
complexa, simètriques o asimètriques, amb predomini de l¡’horitzontal, la vertical o la diagonal.
Composició triangular o piramidal, transmet monumentalitat i equilibri. Tot
el pes de la composició reposa sobre una base àmplia. Pot tenir variacions a
partir del model bàsic.
Composició circular si centra
l’interès en un punt central al
voltant
del qual giren la resta
d’elements.
Composició en S,
molt emprada per
subratllar el moviment.
8. introducció a la pintura
8. introducció a la pintura
8. introducció a la pintura
LA PERSPECTIVA
Etimològicament la paraula perspectiva significa “mirar a través”. Es pot parlar de perspectiva quan
el quadre sigui una finestra a través de la que es veu una imatge.
La construcció geomètrica correcta es va descobrir al Renaixement, aplicant el punt de fuga, el punt
on convergeixen les línies de la composició.
Perspectiva geomètrica: va ser la gran aportació del renaixement.
Va permetre que els pintors representessin la tercera dimensió,
sobrepassant la imposició de les dues dimensions que imposava
la tela. Va permetre entrar en el joc de l’espai i de l’engany òptic
que suposava fingir una dimensió aliena a la pintura.
Perspectiva aèria: es va desenvolupar a partir del barroc i proporciona la sensació d’atmosfera
entre els objectes propers i llunyans. S'aconseguia difuminant els colors i els tons dels objectes
llunyans.
TEMES
Globalment es pot fer una divisió en dos grans apartats:
Representació figurativa Representació abstracta
L’art està sotmès a la societat de cada moment, de manera que el tema no es pot desvincular de la
situació històrica.
En general, els temes més tractats han estat els religiosos i els lligats amb el poder. Tot sovint
podem veure l’obra artística com a reclam o simple acte publicitari o propagandístic, al servei dels
sectors dominants.
En síntesi, els temes més usuals han estat:
amb figura humana: religiosos, retrat, històric, nu femení, mitològic
sense figura humana: paisatge, la marina, la natura morta
Retrat o autoretrat
Religiosa
Històric
Nu femení
Mitològic
Paisatge
Natura morta
Marina
Retaule. Oli sobre fusta
Tema religiós
Oli sobre tela. Tema històric
8. introducció a la pintura
Pintura sobre seda.
Acrílic
Sobre fang cuit
PROCÉS. Exemples Rèpliques
Esbossos
Còpia

versions
El valor de la fotografia artística
8. introducció a la pintura
8. introducció a la pintura
8. introducció a la pintura

More Related Content

What's hot

El romanticisme
El romanticismeEl romanticisme
El romanticisme
Julia Valera
 
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)  LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
Antonio Núñez
 
L'impressionisme i...
L'impressionisme i...L'impressionisme i...
L'impressionisme i...
Julia Valera
 
LES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURALES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURA
Antonio Núñez
 
La Vicaria de Fortuny
La Vicaria de FortunyLa Vicaria de Fortuny
La Vicaria de Fortuny
Irene Sánchez Maestre
 
11 Le déjeuner sur l'herbe
11 Le déjeuner sur l'herbe11 Le déjeuner sur l'herbe
11 Le déjeuner sur l'herbe
Ramon Pujola
 
Postimpressionisme
PostimpressionismePostimpressionisme
Postimpressionisme
Julia Valera
 
Art gòtic característiques generals
Art gòtic característiques generalsArt gòtic característiques generals
Art gòtic característiques generals
Julia Valera
 
RODIN: EL PENSADOR
RODIN: EL PENSADORRODIN: EL PENSADOR
RODIN: EL PENSADOR
Antonio Núñez
 
Fitxa 30 tapís de la creació
Fitxa 30 tapís de la creacióFitxa 30 tapís de la creació
Fitxa 30 tapís de la creació
Julia Valera
 

What's hot (20)

Tàpies: Creu i R
Tàpies: Creu i RTàpies: Creu i R
Tàpies: Creu i R
 
El romanticisme
El romanticismeEl romanticisme
El romanticisme
 
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)  LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
 
L'impressionisme i...
L'impressionisme i...L'impressionisme i...
L'impressionisme i...
 
Primeres Avantguardes
Primeres AvantguardesPrimeres Avantguardes
Primeres Avantguardes
 
LES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURALES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURA
 
Miquel Àngel: Pietat del vaticà
Miquel Àngel: Pietat del vaticàMiquel Àngel: Pietat del vaticà
Miquel Àngel: Pietat del vaticà
 
Modernisme
ModernismeModernisme
Modernisme
 
Manet: El dinar campestre
Manet: El dinar campestreManet: El dinar campestre
Manet: El dinar campestre
 
La Vicaria de Fortuny
La Vicaria de FortunyLa Vicaria de Fortuny
La Vicaria de Fortuny
 
11 Le déjeuner sur l'herbe
11 Le déjeuner sur l'herbe11 Le déjeuner sur l'herbe
11 Le déjeuner sur l'herbe
 
Postimpressionisme
PostimpressionismePostimpressionisme
Postimpressionisme
 
Fortuny: La vicaria
Fortuny: La vicariaFortuny: La vicaria
Fortuny: La vicaria
 
Art gòtic característiques generals
Art gòtic característiques generalsArt gòtic característiques generals
Art gòtic característiques generals
 
Postimpressionisme
PostimpressionismePostimpressionisme
Postimpressionisme
 
Escultura renaixentista
Escultura renaixentistaEscultura renaixentista
Escultura renaixentista
 
1.arquitectura renaixement
1.arquitectura renaixement1.arquitectura renaixement
1.arquitectura renaixement
 
RODIN: EL PENSADOR
RODIN: EL PENSADORRODIN: EL PENSADOR
RODIN: EL PENSADOR
 
Kandinsky: Composició IV
Kandinsky: Composició IVKandinsky: Composició IV
Kandinsky: Composició IV
 
Fitxa 30 tapís de la creació
Fitxa 30 tapís de la creacióFitxa 30 tapís de la creació
Fitxa 30 tapís de la creació
 

Similar to 8. introducció a la pintura

El Llenguatge De La Pintura
El Llenguatge De La PinturaEl Llenguatge De La Pintura
El Llenguatge De La Pintura
Mercè Bigorra
 
013 arts plàstiques la pintura
013 arts plàstiques la pintura013 arts plàstiques la pintura
013 arts plàstiques la pintura
Julia Valera
 
La pintura 4t ESO
La pintura 4t ESOLa pintura 4t ESO
La pintura 4t ESO
Mantoti
 
04 Les Arts Plastiques pintura.pptx
04 Les Arts Plastiques pintura.pptx04 Les Arts Plastiques pintura.pptx
04 Les Arts Plastiques pintura.pptx
Kristyan Luna Martinez
 
Introduccio pintura 11-12
Introduccio pintura 11-12Introduccio pintura 11-12
Introduccio pintura 11-12
itorga
 
Introducció a Tècniques d'Expressió Gràfica
Introducció a Tècniques d'Expressió GràficaIntroducció a Tècniques d'Expressió Gràfica
Introducció a Tècniques d'Expressió Gràfica
xepi25
 
Laquarella
LaquarellaLaquarella
Laquarella
Canaixero
 
El llenguatge de la pintura
El llenguatge de la pinturaEl llenguatge de la pintura
El llenguatge de la pintura
Montse Silva Cintas
 
La cera
La cera La cera
Paisatge
PaisatgePaisatge
Paisatge
teresa guxens
 
Treballem la composició a partir d’un bodegó
Treballem la composició a partir d’un bodegóTreballem la composició a partir d’un bodegó
Treballem la composició a partir d’un bodegó
teresa guxens
 
3 el llenguatge artístic. la pintura
3 el llenguatge artístic. la pintura3 el llenguatge artístic. la pintura
3 el llenguatge artístic. la pintura
lamasena
 
Estris Del Dibuix
Estris Del DibuixEstris Del Dibuix
Estris Del Dibuix
lunadan
 
Estris Del Dibuix
Estris Del DibuixEstris Del Dibuix
Estris Del Dibuix
lunadan
 
TREBALL RECUPERACIÓ EVP curs 12 13
TREBALL RECUPERACIÓ EVP curs 12 13TREBALL RECUPERACIÓ EVP curs 12 13
TREBALL RECUPERACIÓ EVP curs 12 13
valleteje
 
El retolador
El retoladorEl retolador
La pintura
La pinturaLa pintura
La pintura
neusgr
 

Similar to 8. introducció a la pintura (20)

El Llenguatge De La Pintura
El Llenguatge De La PinturaEl Llenguatge De La Pintura
El Llenguatge De La Pintura
 
013 arts plàstiques la pintura
013 arts plàstiques la pintura013 arts plàstiques la pintura
013 arts plàstiques la pintura
 
La pintura 4t ESO
La pintura 4t ESOLa pintura 4t ESO
La pintura 4t ESO
 
04 Les Arts Plastiques pintura.pptx
04 Les Arts Plastiques pintura.pptx04 Les Arts Plastiques pintura.pptx
04 Les Arts Plastiques pintura.pptx
 
Introduccio pintura 11-12
Introduccio pintura 11-12Introduccio pintura 11-12
Introduccio pintura 11-12
 
Introducció a Tècniques d'Expressió Gràfica
Introducció a Tècniques d'Expressió GràficaIntroducció a Tècniques d'Expressió Gràfica
Introducció a Tècniques d'Expressió Gràfica
 
Laquarella
LaquarellaLaquarella
Laquarella
 
El llenguatge de la pintura
El llenguatge de la pinturaEl llenguatge de la pintura
El llenguatge de la pintura
 
La cera
La cera La cera
La cera
 
Paisatge
PaisatgePaisatge
Paisatge
 
Pint a l'oli
Pint a l'oliPint a l'oli
Pint a l'oli
 
Treballem la composició a partir d’un bodegó
Treballem la composició a partir d’un bodegóTreballem la composició a partir d’un bodegó
Treballem la composició a partir d’un bodegó
 
3 el llenguatge artístic. la pintura
3 el llenguatge artístic. la pintura3 el llenguatge artístic. la pintura
3 el llenguatge artístic. la pintura
 
Pint A Loli
Pint A LoliPint A Loli
Pint A Loli
 
Estris Del Dibuix
Estris Del DibuixEstris Del Dibuix
Estris Del Dibuix
 
Estris Del Dibuix
Estris Del DibuixEstris Del Dibuix
Estris Del Dibuix
 
TREBALL RECUPERACIÓ EVP curs 12 13
TREBALL RECUPERACIÓ EVP curs 12 13TREBALL RECUPERACIÓ EVP curs 12 13
TREBALL RECUPERACIÓ EVP curs 12 13
 
El retolador
El retoladorEl retolador
El retolador
 
UD4 La Textura
UD4 La TexturaUD4 La Textura
UD4 La Textura
 
La pintura
La pinturaLa pintura
La pintura
 

More from jesus gutierrez

De la cartilla de racionament al seat 600
De la cartilla de racionament al seat 600De la cartilla de racionament al seat 600
De la cartilla de racionament al seat 600
jesus gutierrez
 
3. estudi de la població
3. estudi de la població3. estudi de la població
3. estudi de la població
jesus gutierrez
 
3. estudi de la població
3. estudi de la població3. estudi de la població
3. estudi de la població
jesus gutierrez
 
La persistència de la memòria jana pujol guàrdia
La persistència de la memòria   jana pujol guàrdiaLa persistència de la memòria   jana pujol guàrdia
La persistència de la memòria jana pujol guàrdia
jesus gutierrez
 
Jackson pollock (mireia ribera)
Jackson pollock (mireia ribera)Jackson pollock (mireia ribera)
Jackson pollock (mireia ribera)
jesus gutierrez
 
Historia de l'art. composicio iv
Historia de l'art. composicio ivHistoria de l'art. composicio iv
Historia de l'art. composicio iv
jesus gutierrez
 
Frida kahlo (amb text expl.)
Frida kahlo (amb text expl.)Frida kahlo (amb text expl.)
Frida kahlo (amb text expl.)
jesus gutierrez
 
Creu i r. marina sánchez
Creu i r. marina sánchezCreu i r. marina sánchez
Creu i r. marina sánchez
jesus gutierrez
 
Andy warhol. bernat ribó
Andy warhol. bernat ribóAndy warhol. bernat ribó
Andy warhol. bernat ribó
jesus gutierrez
 
V. kandinsky. lluïsa faxedas
V. kandinsky. lluïsa faxedasV. kandinsky. lluïsa faxedas
V. kandinsky. lluïsa faxedas
jesus gutierrez
 
Maman laura monells solà
Maman laura monells solàMaman laura monells solà
Maman laura monells solà
jesus gutierrez
 
L.cristòfol. nit de lluna. a marguí
L.cristòfol. nit de lluna. a marguíL.cristòfol. nit de lluna. a marguí
L.cristòfol. nit de lluna. a marguí
jesus gutierrez
 
Joan miró (escultura) cristina minobas
Joan miró (escultura) cristina minobasJoan miró (escultura) cristina minobas
Joan miró (escultura) cristina minobas
jesus gutierrez
 
El profeta pablo gargallo.laia luque
El profeta  pablo gargallo.laia luqueEl profeta  pablo gargallo.laia luque
El profeta pablo gargallo.laia luque
jesus gutierrez
 
Edvard munch ibone díaz martínez
Edvard munch  ibone díaz martínezEdvard munch  ibone díaz martínez
Edvard munch ibone díaz martínez
jesus gutierrez
 
Eduardo chillida. dina mohamed
Eduardo chillida. dina mohamedEduardo chillida. dina mohamed
Eduardo chillida. dina mohamed
jesus gutierrez
 

More from jesus gutierrez (20)

De la cartilla de racionament al seat 600
De la cartilla de racionament al seat 600De la cartilla de racionament al seat 600
De la cartilla de racionament al seat 600
 
3. estudi de la població
3. estudi de la població3. estudi de la població
3. estudi de la població
 
3. estudi de la població
3. estudi de la població3. estudi de la població
3. estudi de la població
 
Otto dix. m tunkara
Otto dix. m tunkaraOtto dix. m tunkara
Otto dix. m tunkara
 
La persistència de la memòria jana pujol guàrdia
La persistència de la memòria   jana pujol guàrdiaLa persistència de la memòria   jana pujol guàrdia
La persistència de la memòria jana pujol guàrdia
 
Joan miró. mar reixach
Joan miró. mar reixachJoan miró. mar reixach
Joan miró. mar reixach
 
Jackson pollock (mireia ribera)
Jackson pollock (mireia ribera)Jackson pollock (mireia ribera)
Jackson pollock (mireia ribera)
 
Historia de l'art. composicio iv
Historia de l'art. composicio ivHistoria de l'art. composicio iv
Historia de l'art. composicio iv
 
Henri matisse
Henri matisseHenri matisse
Henri matisse
 
Guernica laiapuig
Guernica laiapuigGuernica laiapuig
Guernica laiapuig
 
Frida kahlo (amb text expl.)
Frida kahlo (amb text expl.)Frida kahlo (amb text expl.)
Frida kahlo (amb text expl.)
 
Creu i r. marina sánchez
Creu i r. marina sánchezCreu i r. marina sánchez
Creu i r. marina sánchez
 
Andy warhol. bernat ribó
Andy warhol. bernat ribóAndy warhol. bernat ribó
Andy warhol. bernat ribó
 
V. kandinsky. lluïsa faxedas
V. kandinsky. lluïsa faxedasV. kandinsky. lluïsa faxedas
V. kandinsky. lluïsa faxedas
 
Maman laura monells solà
Maman laura monells solàMaman laura monells solà
Maman laura monells solà
 
L.cristòfol. nit de lluna. a marguí
L.cristòfol. nit de lluna. a marguíL.cristòfol. nit de lluna. a marguí
L.cristòfol. nit de lluna. a marguí
 
Joan miró (escultura) cristina minobas
Joan miró (escultura) cristina minobasJoan miró (escultura) cristina minobas
Joan miró (escultura) cristina minobas
 
El profeta pablo gargallo.laia luque
El profeta  pablo gargallo.laia luqueEl profeta  pablo gargallo.laia luque
El profeta pablo gargallo.laia luque
 
Edvard munch ibone díaz martínez
Edvard munch  ibone díaz martínezEdvard munch  ibone díaz martínez
Edvard munch ibone díaz martínez
 
Eduardo chillida. dina mohamed
Eduardo chillida. dina mohamedEduardo chillida. dina mohamed
Eduardo chillida. dina mohamed
 

8. introducció a la pintura

  • 1. INTRODUCCIÓ A LA PINTURA TÈCNIQUES EMPRADES EN PINTURA inst. montsacopa. Olot
  • 2. PINTURA. Definició La pintura és una representació gràfica sobre un pla, a partir de dues dimensions Això la diferencia de les altres arts plàstiques. No té només una funció decorativa, també pot tenir una funció màgica, de missatge religiós, social, testimonial, iniciàtica, estètica, cultural, etc. A més del que s’entén estrictament com a pintura, cal considerar altres variants: el teixit, el vitrall, la ceràmica pintada i el mosaic. En relació amb les altres arts plàstiques té avantatges com ara la facilitat de realització i l’ús de materials lleugers i econòmics que faciliten la creació. Les pintures més antigues conegudes són les prehistòriques, realitzades sobre la roca.
  • 3. EL COLOR Newton deia que el color estava en nosaltres: és una sensació, no existeix en la matèria. És una sensació provocada pels objectes en contacte amb la llum i la longitud d’ona que produeixen. Aquesta sensació s’obté a partir de la capacitat dels objectes de reflectir unes ones o d’absorbir-les. Un objecte és groc per la capacitat que té de reflectir el raigs grocs i absorbir els vermells i els blaus. Els colors els poden classificar en primaris, secundaris i complementaris. Són primaris els que no es poden fer a partir de cap altres: BLAU, GROC i VERMELL. Són secundaris els que neixen de la barreja de dos primaris: PORPRA, TARONJA i VERD. Són complementaris els que produeixen el contrast màxim, els primaris que no han intervingut en la formació d’un secundari: BLAU del taronja, GROC del porpra, VERMELL del verd. Són els oposats en el cercle de colors.
  • 4. LLUM I COLOR Els colors depenen de la quantitat de llum que reben. Els canvis que experimenta el color en relació amb la llum és el que es coneix com a tons. Una manera d’obtenir tons més clars o més foscos és afegir-hi gradualment petites quantitats de blanc o del seu color complementari. La llum càlida accentua la intensitat dels colors càlids i debilita la dels colors freds. La llum intensa eleva el to del color
  • 5. COLORS I SENSACIONS Els colors, com les línies i els tons, tenen una qualitat emotiva. Els càlids són excitants, actius, alegres; els freds, depriments i quietes. El vermell i el taronja són moviment, calor i passió, més en el primer que en segons. El negre i violat s’associen a determinats ritus funeraris. El violeta és tristesa, misteri i misticisme. El color vermell defineix activitats d’oposició violenta a règims conservadors. El groc és la llum, el sol i la vida. També s’associa a la bogeria i l’enveja El verd és la vegetació, la primavera i l’esperança. El blau és fredor, descans i recolliment. El porpra és dignitat i sumptuositat. El blanc simbolitza la puresa. Molts dels pintors abstractes han utilitzat els colors, prescindint de les formes, per expressar les seves sensacions i sentiments.
  • 6. MATERIALS. Pigments Els pigments constitueixen el material bàsic per a pintar, també s’anomenen colorants. Les matèries colorants o pigments solen ser matèries polvoritzades extretes de plantes, animals, vegetals, que es barregen amb un líquid (aigua, cera, oli, ou,...). Provenen: MINERAL: plom, coure, zinc, òxid de ferro, mini, lapislàtzuli,... VEGETAL: fusta, fulles, fruits, laca, anyil... ANIMAL: sèpia, porpra del múrex, carmí de cotxinilla,... SINTÈTIC: a finals del segle XVIII, amb el progrés de la química, i sobretot a partir de 1856, quan el procediment s’industrialitza, els pigments d’origen sintètic s’han multiplicat.
  • 7. MATERIALS. Aglutinants Els aglutinants són substàncies adhesives que serveixen per lligar els pigments i donar-los una consistència pastosa apta per a ser emprats en la pintura. Se solen fer servir coles vegetals i animals, ceres, goma aràbiga, gelatina, olis, i ou: rovell i clara. Abans de la invenció de la pintura a l’oli, els quadres fets amb cera o amb ou s’assecaven ràpidament i no permetien retocs ni correccions La pintura es pot barrejar amb cola per obtenir el gruix necessari El pigment mòlt es barreja amb oli fins que forma una pasta
  • 8. SUPORTS Entenem per suports la base que sosté la preparació i les capes de pintura. Es pot pintar sobre formigó o sobre una closca d’ou, sobre la neu o el marbre o la sorra. Es pot decorar un gra d’arròs o tot un palau. Els éssers humans han pintat tant sobre els suports més durs com sobre els més delicats, lleugers o transparents. Aquestes pintures poden perdurar segles i fins i tot mil·lennis o bé esborrar-se amb la primera pluja, o amb un lleu buf de vent. De tota manera les bases més freqüents són: El mur de rajola o de pedra El paper La fusta Els tèxtils: tela, seda, ... El pergamí Tauler de cartró Làmines de coure IvoriEl fang
  • 9. PROCÉS Per a realitzar una obra es pot seguir un procés, diferent en cada cas, segons l’objectiu que es proposi el seu autor. Així distingim els següents tipus d’obra: ESBÓS: apunts de les taques de color o de les línies bàsiques del dibuix, per comprovar l’efecte del conjunt abans de ser realitzat com a definitiu . El concepte d’esbós s’aplica també a les obres d’art, principalment a partir del segle XIX, que no tenen una aparença acabada. RÈPLICA: repetició feta per un artista de la seva pròpia obra, amb lleugeres variants. CÒPIA: reproducció d’una obra original d’un artista a càrrec d’un altre artista, amb intenció d’estudi. FALSIFICACIÓ: reproducció imitadora d’una obra d’un artista a càrrec d’un altre artista, amb intenció fraudulenta.
  • 10. TÈCNIQUES La tècnica consisteix en com s’executa una obra pictòrica. Inclou el conjunt de components que formen la pintura: el suport, la base, els aglutinants i els efectes que s’aconsegueixen. Al llarg dels segles, en pintura, s’han fet servir diverses tècniques i en cada època, els seus artistes, han preferit unes tècniques per sobre de les altres. Les més utilitzades han estat: EL FRESC EL TREMP L’ OLI AQUAREL·LA ALTRES TÈCNIQUES (Materials sintètics)
  • 11. TÈCNIQUES. Fresc És la tècnica més habitual en la pintura realitzada sobre el mur. Consisteix en arrebossar primerament el mur amb una capa de calç i sorra barrejades. Com que solament es pot dibuixar i pintar mentre aquesta capa és encara humida i fresca (d’aquí el nom de fresc), només es cobreix la part de mur que es pot treballar en una jornada de treball. La pintura s’ha d’aplicar de manera ràpida, abans que s’assequi el suport. Això vol dir que no es pot corregir i Suposa treball en equip per tal de preveure els possibles inconvenients que es puguin produir durant l’obra. El treball consisteix en aplicar un color clar de base i, immediatament, dibuixar-hi amb traços negres les línies Principals de l’obra mitjançant una sinòpia que és un disseny previ (estergit) que es fixa sobre la calç humida. En una Segona fase s’hi apliquen els colors i es fan els acabats.
  • 13. TÈCNIQUES. Tremp Aquesta tècnica pictòrica se solia fer servir sobre suport de fusta. Consisteix en enguixar una taula de fusta polida. Un cop assecada l’última capa, amb un punxó es feia el dibuix mitjançant unes quantes incisions sobre el guix. Finalment s’omplien amb color els espais dibuixats. Els colors es dissolien en aigua temperada engrossida amb aglutinants oleaginosos com la llet, l’ou o la goma aràbiga – és una substància que s’extreu de l’acàcia -. A diferència del fresc, aquesta pintura es podia retocar i corregir en sec. TREMP A L’OU. La pintura a l’ou és soluble a l’aigua i permet la superposició de capes sense que les anteriors es malmetin. Cal però, esperar un cert temps d’assecat per evitar que les capes anteriors, encara massa fràgils, es puguin arrancar. És una pintura que no facilita les gradacions però que permet transparències. Els acabats: el rovell d’ou dona una pel·lícula setinada que s’endureix amb el temps. Admet el vernís després de mesos d’assecat.
  • 16. TÈCNIQUES. L’ OliTÈCNIQUES. L’ Oli És la tècnica pictòrica més divulgada i s’executa tant sobre taula com sobre tela. Consisteix en una barreja de colors amb oli de llinosa, de cascall bord o de nou. Per bé que era una tècnica coneguda des de l’antiguitat, els primers que la van emprar van ser els pintors flamencs del segle XV. En el mateix segle els venecians van generalitzar l’ús de la tela com el suport més idoni de la pintura a l’oli. D’aquesta manera va aparèixer la pintura de cavallet La tradició atribueix, erròniament, al pintor Van Eyck el descobriment del secret de la pintura a l’oli. Segurament, per fabricar els colors barrejava oli i una essència vegetal amb els pigments. Superposava diverses capes d’aquesta pasta llisa, fluida i brillant i així la seva pintura tenia tot l’esclat de les pedres precioses. A més, com que aquesta pintura s’asseca molt lentament, permetia retocar cada detall minuciosament: treballar els reflexos del vellut, l’or d’una corona, la pal·lidesa d’un rostre,... Per tal que no tremoli el pols quan es treball molta estona en un detall de l’obra, el pintor recolza la mà en un bastó.
  • 20. TÈCNIQUES. Amb Aigua AQUAREL·LA: és una tècnica que utilitza el paper. Barreja el pigment amb goma i aigua. No té el color Blanc, ja que produeix colors transparents i el blanc és el del fons del paper. És una tècnica difícil ja que no admet correccions. El paper s’ha d'humitejar prèviament per evitar que es deformi. Quan s’asseca ja està llest per pintar. AIGUADA: també s’executa sobre paper. A diferència de l’aquarel·la, no és transparent i el seu ús és més fàcil. També s’anomena gouache.
  • 22. TÈCNIQUES. Altres tècniques Altres tècniques emprades són les ceres, el pastel, la tinta, el carbonet, la sanguina, el llapis, els acrílics, mixtes, ... LA TINTA, fabricada a partir de gal·la, ja es coneixia en l’edat mitjana. Aquest tipus de tinta, al contrari de la tinta xinesa, feta de negre de fum, gelatina i càmfora, s'esgrogueeix amb el temps. S’aplica amb ploma. EL PASTEL, paraula que ve de l’italià pasta. Els pastels van ser inventats al segle XV i van conèixer el moment de màxim èxit a l’Europa del XVIII. Es fan amb pigments barrejats i pastats amb cola i goma aràbiga, reïna d’un arbre del Sudan, i a vegades amb llet i mel. Aquesta pasta es talla després en forma de petits cilindres. EL CARBONET és un dels instruments de dibuix més antics. Inicialment estava fet amb un branquilló de salze o tell carbonitzat i es feia servir per als esbossos perquè era molt fàcil d’esborrar i permetia les correccions.
  • 25. TÈCNIQUES. Altres LA SANGUINA, coneguda des d’antic, es fabrica a partir d’un mineral vermell, l’hematites. Donava un toc de color en els dibuixos i va ser la tècnica preferida de pintors com ara Leonardo da Vinci. EL LLAPIS, tal com es coneix actualment, amb una mina de grafit inserida en una vareta de fusta, data de finals del segle XVIII. ELS ACRÍLICS són pintures sintètiques, fabricades per tant amb productes químics. S’asseca ràpidament i és de colors vius. No s’esquerda amb el temps a diferència de l’oli. Es pot utilitzar sobre bases difícils com formigó o ciment. Es pot barrejar amb altres materials, com la sorra o la grava, per donar un aspecte rugós a l'obra.
  • 28. TÈCNIQUES. Mosaic i vitrall EL MOSAIC: una altra tècnica és la pintura feta amb trossets de pedra, que en diuen tessel·les. Sobre el mur (de pedra o maó) es posen vàries mans de guix, cada vegada més fi; sobre la última, amb els dits, el mosaïcista va posant les tessel·les, una a una, de colors ben diferents. ELS VITRALLS han fet, en certes èpoques, el paper de la pintura mural i van generar una nova visió dels edificis religiosos. El vitrall es fa amb trossos de vidres de formes, mides i colors diferents enganxats els uns amb els altres amb llistons de plom. A: el vidre fos es converteix en un disc pla i es desenganxa la canya de bufar. B: El disc de vidre s’allisa sobre una taula. Prèviament s’ha preparat un esbós de mida natural que servirà de pauta. C: Les peces de vidre es tallen segons la composició. El tall es fa amb puntes de ferro incandescent. D: les peces de vidre s’emplomen amb llistons de plom i finalment es solden.
  • 30. TÈCNICA I TEXTURA La textura és l’aspecte de les superfícies i és el resultat de la disposició més o menys uniforme dels elements distribuïts per la superfície de l’objecte. Aquesta superfície es percep amb la vista (textura visual) i també amb el tacte (textura tàctil). Per obtenir textures diferents hi ha una diversitat de tècniques: Per ADDICCIÓ: quan s’afegeix un altre material a la superfície. Construcció amb línia diagonal. A. Tàpies, oli, sorra i contraxapat, 1966 Per MODIFICACIÓ: quan es deforma l’estat inicial del suport però sense treure ni afegir material, és a dir, fent plecs o incisions. Concepte espacial. Lucio Fontana, acrílic, 1959 Per SUBSTRACCIÓ: quan es raspa i s’elimina una part del material de suport.Concepte espacial. L. Fontana, acrílic, 1949
  • 33. COMPOSICIÓ Tota obra pictòrica té una estructura de línies i de masses: és l’esquema bàsic de la composició. Les línies formen l’esquelet del quadre i suggereixen sensacions. Segons quines siguin les línies predominants podem trobar: Línies horitzontals que expressen repòs i tranquil·litat Línies verticals que transmeten seguretat i força. El seu efecte ascensional denoten sublimitat, estabilitat, dignitat i força. La percepció les associa a la gravetat i l’equilibri i es consideren les més importants en els conjunts pictòrics. Línies corbes que s’associen a la gràcia i al moviment. S’oposen a les rectes.
  • 34. COMPOSICIÓ. Tipus bàsics La composició és l’ordre dels elements d’un quadre sobre la tela, la seva disposició. Segons com sigui aquesta disposició, transmet serenitat, inquietud,... La forma més senzilla de disposició és la que col·loca les figures unes al costat de les altres. És la juxtaposició.Ara bé, el més usual és que els elements d’un quadre presentin una disposició més complexa, simètriques o asimètriques, amb predomini de l¡’horitzontal, la vertical o la diagonal. Composició triangular o piramidal, transmet monumentalitat i equilibri. Tot el pes de la composició reposa sobre una base àmplia. Pot tenir variacions a partir del model bàsic. Composició circular si centra l’interès en un punt central al voltant del qual giren la resta d’elements. Composició en S, molt emprada per subratllar el moviment.
  • 38. LA PERSPECTIVA Etimològicament la paraula perspectiva significa “mirar a través”. Es pot parlar de perspectiva quan el quadre sigui una finestra a través de la que es veu una imatge. La construcció geomètrica correcta es va descobrir al Renaixement, aplicant el punt de fuga, el punt on convergeixen les línies de la composició. Perspectiva geomètrica: va ser la gran aportació del renaixement. Va permetre que els pintors representessin la tercera dimensió, sobrepassant la imposició de les dues dimensions que imposava la tela. Va permetre entrar en el joc de l’espai i de l’engany òptic que suposava fingir una dimensió aliena a la pintura.
  • 39. Perspectiva aèria: es va desenvolupar a partir del barroc i proporciona la sensació d’atmosfera entre els objectes propers i llunyans. S'aconseguia difuminant els colors i els tons dels objectes llunyans.
  • 40. TEMES Globalment es pot fer una divisió en dos grans apartats: Representació figurativa Representació abstracta L’art està sotmès a la societat de cada moment, de manera que el tema no es pot desvincular de la situació històrica. En general, els temes més tractats han estat els religiosos i els lligats amb el poder. Tot sovint podem veure l’obra artística com a reclam o simple acte publicitari o propagandístic, al servei dels sectors dominants. En síntesi, els temes més usuals han estat: amb figura humana: religiosos, retrat, històric, nu femení, mitològic sense figura humana: paisatge, la marina, la natura morta
  • 44. Retaule. Oli sobre fusta Tema religiós
  • 45. Oli sobre tela. Tema històric
  • 51. El valor de la fotografia artística

Editor's Notes

  1. Les pintures més antigues conegudes són d’animals salvatges, com aquest bisó. Les dibuixaven els caçadors a les parets de roca de la cova, amb colors fets d’argiles i fusta cremada. Creien que les imatges posseïen una màgia que els ajudaria a l’hora de caçar l’animal per alimentar-se i sobreviure. Il.luminats per llums d’oli, aquests artistes prehistòrics dibuixen els animals salvatges que volen capturar. A la paret de la cova, tracen amb carbó les siluetes de bisons o de mamuts. Per acolorir-los, primer trituren blocs de terra. Després, escampen aquesta pols amb tampons de pell o fulles, o bé la bufen amb tubs d’os sobre la roca. Els primeres pintors utilitzen tota la superfície de la paret. En aquests llocs secrets, els ramats d’animals galopen des de fa milers d’anys per les parets i els sostres.
  2. Des de la prehistòria, sorres en estat natural o torrades permeten obtenir els colors grocs. El blau ultramar ve d’una pedra preciosa, el lapislàtzuli; el verdet, del coure; el negre, d’os o fusta calcinada; el carmí d’un insecte esclafat, la cotxinilla; el sèpia, de la tinta d'aquell cefalòpode; el porpra d’un mol·lusc. Al principi el groc indi era fet a l’Índia amb fulles de mango macerades amb orins de vaca. Al final del segle XVIII, la gamma de pigments es va multiplicar gràcies a la química.
  3. Pintura a l’ou: és un tipus de pintura al tremp. És una de les tècniques més antigues i es fa servir ja des de la prehistòria per que les pintures de mans i d’0anbimals romanguessin més temps en els murs de les coves i dels abrics. És evident que, amb el pas del temps, aquesta tècnica es va anar perfeccionant, i actualment ja hi ha tremp comercial. La pintura a l’ou suposa que, per aglutinar els pigments, es faci servir ou. Pintura a la cera o encàustica: és la que es fa barrejant els pigments amb cera, a vegades de colors, quan encara està calenta. Sovint s’hi afegeix resina per aconseguir més duresa. S’ha de pintar en calent i per això al paleta és metàl·lica ja que s’ha de poder posar sobre una estufa per escalfar-la. L’espàtula i els pinzells també han d’estar calents. S’ha qüestionat molt si les pintures de Pompeia es van fer o no amb aquesta tècnica, tot i que sembla que només hi va haver encaustització de la pintura quan ja va estar acabada.
  4. Procés de fabricació del papir: 1. La tija de pair es talla a trossos. La part central de la canya es talla a làmines molt fines i es posen l’una al costat de l’altra. 2. Es posen dues capes d’aquestes làmines , cada una en un sentit diferent. 3. Cada dues capes es piquen amb un mall i així queden enganxades gràcies a la saba de la planta. El paper, obtingut per aquest procediment, s’asseca i s’allisa. Després es talla en rectangles regulars. 4. Per fabricar un rotlle calen, al menys, una vintena de fulls d’aquests.