SlideShare a Scribd company logo
1.- Volum i distribució: quants són i on estem
2.- Creixement de la població: Conceptes bàsics
3.- Etapes demogràfiques –transició demogràfica-
4.- La població com a problema: diversitat de comportament demogràfics
5.- Migracions
6.-Estructura de la població i tècniques de representació
DEMOGRAFIA
La demografia és la ciència que té com a objecte d’estudi la població. Per
tant, el que fa és descriure, quantificar, qualificar i analitzar poblacions,
de manera dinàmica; és a dir, tenint en compte que canvia en el temps i
l'espai.
{demografía (del grec demos=poble i grafos=traç, descripció)}
Població Mundial
1. EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ
La evolució de la població al món:
 Paleolític: 2 a 4 mill./hab.
 Neolític: 5 a10 mill./hab.
 5000 adC: 80 mill./hab.
 1 dC.: 300 mill./hab.
 1200 (s XIII): 450 mill./hab.
 1650 (s XVII): 500 mill./hab.
 1750 (s XVIII): 795 mill./hab.
1850 (s XIX): 1265 mill./hab.
 1900 (s XX): 1656 mill./hab.
 1950 (s XX): 2516 mill./hab.
 1995 (s XX): 5760 mill./hab.
 2002 (s XXI): 6215 mill./hab.
2006 (s XXI): 6464 mill./hab
És imprescindible per organitzar un país.
Conèixer la natalitat  places escolar
Conèixer l’esperança de vida  hospitals, places de geriàtrics, jubilacions
Conèixer l’edat de les persones  previsió de llocs de treball
....
Aquests estudis són relativament fàcils als països centrals, però molt difícils als
perifèrics per les grans mancances de tot tipus que presenten.
L’estudi de la població d’un estat o territori el fan organismes especialitzats:
Instituts d'estadística. a Espanya l’INE
a Catalunya l’IDESCAT
que confeccionen els censos cada 10 anys (acabats en 1)
Els Ajuntaments elaboren els padrons
Els Jutjats porten el control de natalitat, mortalitat i nupcialitat.
1. REPARTIMENT DESIGUAL DE LA POBLACIÓ MUNDIAL
1. DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ
La distribució és desigual:
 Àsia: 60’1%
 Europa: 11’4%
 Àfrica: 14%
 Amèrica: 13’6%
 Oceania: 0’5%
 L’hemisferi nord acull a més del 80% de la població.
(Dades del 2002)
Població total del món: 6.659.389.285. (5 d’abril de 2008).
http://www. Census.gov/main/222/popclock.html
FACTORS QUE PROVOQUEN
L’ASSENTAMENT DE LA POBLACIÓ
Físics Humans
Altituds mitjanes
i baixes
Sòls
fèrtils
Climes
temperats
Migracions
Desenvolupament
urbà i econòmic
Climes
temperats
1. DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ
Factors de la densitat de població:
1. Físics: el clima, el relleu, el sòl (sobretot prop de l’aigua).
2. Econòmics: la riquesa d’un lloc fa que sigui més o menys propici
3. Culturals: l’assentament pot dependre de lo a prop que quedin les zones
de serveis (escoles, sanitat, etc.)
4. Demogràfics: zones amb un gran desenvolupament demogràfic.
5. Històrics: per l’antiguitat dels assentaments, el desig de mantenir
peculiaritats culturals, polítiques, etc.
2. CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ.
DEMOGRAFIA QUANTITATIVA
Components d’entrada
 Taxa de Natalitat: es refereix al nombre anual de naixements per cada
1.000 habitants.
 Taxa de Fecunditat: es refereix a la mitjana de fills que una dona d'una
àrea geogràfica tindrà si visqués a la fi de la seva edat reproductiva i
tingués fills d'acord a la taxa de fecunditat per a cada grup d'edat.
 Immigració. Es refereix al nombre de persones originàries d’altres
països que arriben
TN = ( Nascuts vius / Població total ) x 1000
TF = ( Nascuts vius / Total dones entre 15 i 45 anys ) x 1000
2a. FACTORS DE LA NATALITAT
Els factors que modifiquen la natalitat són:
 Econòmics: l’entrada de la dona al món laboral fa que baixi la natalitat.
 Polítics: els governs poden promoure polítiques natalistes.
 Culturals: que condicionen, principalment, l’edat dels matrimonis.
 Religiosos: la majoria afavoreixen les polítiques natalistes.
 Biològics: composició edat/sexes de la població i les malalties.
2b. ESTATS DEL MÓN SEGONS LA TAXA
DE NATALITAT
2c. ESTATS DEL MÓN I L’ESPERANÇA DE VIDA
3. DEMOGRAFIA QUANTITATIVA
Components de sortida
 Taxa de Mortalitat: es refereix al nombre anual de defuncions per cada 1.000
habitants.
 Taxa de Mortalitat Infantil: és una taxa utilitzada en demografia per indicar el
nombre de nens i nenes d'una població que moren abans d'arribar a l'any de
vida per cada mil infants que hi han nascut vius, en un període de temps
determinat, generalment un any.
 Emigració: es refereix al nombre de persones que marxen d’un país.
TM = ( Defuncions / Població total ) x 1000
TMI = ( Defuncions de menors d'un any / Número de nascuts vius ) x 1000
3a. FACTORS DE LA MORTALITAT
Els factors que modifiquen la mortalitat són:
 Guerres i epidèmies
 Condicions sanitàries
 Malalties endèmiques
 Recursos alimentaris, fams, etc.
D'acord amb el resultat final es considera:
• Taxa de mortalitat alta: si supera el 30 ‰.
• Taxa de mortalitat mitjana: quan es troba entre el 15 i 30 ‰.
• Taxa de mortalitat baixa: si és per sota del 15 ‰.
4. DEMOGRAFIA QUANTITATIVA
Altres fórmules d’interès:
 Creixement natural o vegetatiu: és la diferència anual entre el nombre de
nascuts i el de morts en una població determinada.
Esperança de vida: és el terme mitjà d'anys que un home o una dona d'un
país determinat que neixen el mateix any, viuran si la mortalitat es manté
fixa per a cada grup d'edat en el futur.
CN/CV = ( Nombre de Nascuts vius – Nombre de Morts) = +/-
EV = ( Total d’anys viscuts per la població / Número de nascuts vius )
5. DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA
6. DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ
La densitat de població: es pot utilitzar per mesurar qualsevol cosa
tangible, però s'utilitza habitualment per organismes vius, sobretot
persones. Normalment, s'expressa com a nombre de persones per unitat
d'àrea.
 Els països amb més densitat de població són: Macau (18.182 hab/km2),
Mònaco, Hong Kong, Singapur i Gibraltar.
 Els països amb menys densitat de població són: Austràlia, Namíbia, la
Guayana Francesa, Sàhara Occidental, Illes Malvines i Groenlàndia (0,03
hab/km2).
DP= Nombre d’habitants/ km2 de superfície = hab./km2
7. DENSITAT DE POBLACIÓ PER PAÏSOS
8. DENSITAT DE POBLACIÓ A CATALUNYA
9. DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ
Factors de la densitat de població:
 Les zones on no hi viu ningú (< 1pers/km2), s’anomenen deserts humans.
 Les zones més poblades d’Europa són Gran Bretanya, Bèlgica, nord de França,
Alemanya i Itàlia.
 Les zones més poblades de l’Estat Espanyol són Barcelona, Madrid, l’eix
Pontevedra - A Corunya, Biscaia- Guipúscoa , València – Alacant i Màlaga -
Cadis.
 A Catalunya, les zones més poblades estan Barcelona, després Girona,
Tarragona i Lleida.
Al món: 39,24 hab./km2 - Catalunya: 199 hab./km2 - Espanya: 87,2 hab./km2. - Japó: 336
hab./km2.
La transició demogràfica és una teoria utilitzada en demografia que ajuda a
entendre alhora dos fenòmens:
 En primer lloc, explica perquè el creixement de la població mundial s'ha
disparat en els darrers 200 anys (passant dels 1.000 milions d'habitants del
1800 als 6.500 milions de l'actualitat).
 En segon lloc, descriu el període de transformació d'una societat preindustrial
(caracteritzada per tenir unes taxes de natalitat i de mortalitat altes) a una
societat moderna o postindustrial (caracteritzada per tenir ambdues taxes
baixes).
10. MODEL DE TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA
La transició demogràfica es dona en 4 fases o estadis abans no esdevé una
societat plenament postindustrial.:
1. En el primer estadi -típic de les societats preindustrials - les taxes de
natalitat i de mortalitat són molt altes, per la qual cosa el creixement natural
de la població és molt lent i, fins i tot, inexistent.
2. És propi de països en vies de desenvolupament. Els índexs de mortalitat
baixen de forma sobtada gràcies a les millores en les tècniques agrícoles
(que augmenten els rendiments), les millores tecnològiques, els avenços en
medicina i alfabetització... Aquests canvis contribueixen decisivament a
allargar l'esperança de vida de les persones i a reduir-ne la mortalitat. Per
contra, en aquest segon estadi les taxes de natalitat es mantenen molt altes,
raó per la qual es produeix un desequilibri que es tradueix en un increment
molt important de la població.
11. MODEL DE TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA
3. Els índexs de natalitat inicien una important davallada motivada per
diferents motius: l'accés a la contracepció, la incorporació de la dona a
l'educació i al mercat laboral, l'accés a l'estat del benestar, el procés
d'urbanització, la substitució de l'agricultura de subsistència per l'agricultura
de mercat, juntament amb altres canvis socials. La taxa de mortalitat
continua la tendència baixista iniciada ja en l'estadi 2 i, per aquesta raó, el
nombre d'efectius de la població total continua sent relativament alt.
4. Aquest darrer estadi és típic de les societats postindustrials i es caracteritza
perquè la taxa de mortalitat "toca fons" i la de natalitat s'hi iguala;
consegüentment, la població total torna a estancar-se.
MODEL DE TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA
MODEL GRÀFIC DE TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA
ADAPTACIÓ DEL MODEL DE TRANSICIÓ
DEMOGRÀFICA
Possible fase 5: Si bé el model original de Transició Demogràfica presenta només quatre estadis o
etapes, actualment està àmpliament acceptada la irrupció d'una cinquena fase en la qual el
creixement de la població no està estancat sinó que, fins i tot, es registra un creixement natural de la
població negatiu, atès que les taxes de natalitat són tan baixes que cauen per sota les taxes de
mortalitat, com està succeint en països com Alemanya o Itàlia.
Teories sobre població:
 L’informe Meadows i la teoria sobre el creixement zero: és una teoria
que planteja que hi ha 5 factors bàsics: població, producció agrícola, recursos
naturals, producció industrial i contaminació. I que mentre la població i la
producció industrial tendeixen a créixer sense límits, els recursos són finits. I
que per tant s’ha d’aturar el creixement demogràfic, limitar el consum i
aturar el procés de contaminació.
 Malthus VS Marx: Hi ha dues teories mentre que Malthus creu que el
creixement de la població s’ha d’aturar perquè si no ens quedarem sense
recursos, en Marx pensa que n’hi ha suficients recursos per a tothom, i que el
problema és que no estan ben distribuïts.
12. TEORIES SOBRE POBLACIÓ
13. COMPOSICIÓ PER EDATS
14. ENVELLIMENT DE LA POBLACIÓ A ESPANYA
La superpoblació del planeta, un problema.
 L’increment de la població humana del planeta suposa un problema medi
ambiental, perquè per cobrir las necessitats de les persones hi ha que
recórrer als recursos de la Terra, i si no es realitza una gestió adequada, molts
d’ells poden esgotar-se.
 A més a més, també deu considerar-se que existeix un repartiment desigual
de la riquesa: mentre que els països industrialitzats consumeixen el 80 %
dels recursos, més de la meitat de la humanitat té que sobreviure en
condicions límit i un terç viu en una situació de pobresa absoluta.
15. LA SUPERPOBLACIÓ
L’ONU estima que al 2012 arribarem als 7000 mill/hab.
Els moviments migratoris: són els moviments de població des del seu lloc de
residència a un altre de manera permanent. Com a conseqüència d’aquest
moviments la quantitat de població augmenta o disminueix. N’hi ha de dos
tipus segons el lloc de destí:
 Interiors: o èxode rural, interurbanes, etc. (són degudes al desenvolupament
econòmic desigual entre els diferents llocs d’un Estat)
 Exteriors: d’un país a l’altre.
16. MOVIMENTS MIGRATORIS
Emigració humana és marxar del lloc d'origen a un altre ( pot ser a escala nacional o
internacional). Es distingeix del turisme perquè l'emigració suposa fixar la residència en
un altre indret, encara que sigui amb previsió temporal.
També es podem classificar:
 Segons el caràcter: migracions forçades i voluntàries. Entre las forçades cal
destacar la tracta d’esclaus negres i el seu trasllat d'Àfrica a Amèrica entre els
sigles XVI y XIX, o les actuals de refugiats i desplaçats. Les migracions de tipus
econòmic es consideren voluntàries.
 Segons la duració del desplaçament: migracions temporals i definitives. En
les temporals se produeix el retorn a l’origen. Un cas especial són los
desplaçaments temporals lligats amb l’agricultura (estacionals).
 Segons el número de persones que emigren: migracions individuals o
familiars.
17. MOVIMENTS MIGRATORIS
Influència de la migració en la població absoluta: En blau es pinten els
països que reben població i en taronja els països que en perden
Europa, EUA, Canadà, Austràlia, argentina, Emirats Àrabs
Colombia, Bolivia, Equador, Algèria, Marroc, Xina, Sudan
Causes de les migracions:
1. Naturals: els desastres naturals(terratrèmols, desertitzacions, etc)
2. Polítiques: guerres, cops d’estats, canvis de polítiques, persecucions, etc
3. Religions: algunes religions poden provocar èxodes massius.
4. Econòmiques: buscar una millora del nivell de vida, l’atur.
18. MOVIMENTS MIGRATORIS
Conseqüències de les migracions:
1. Canvis demogràfics: increment de població per la zona receptora i disminució
de població per l’emissora. Els països receptors, és a dir els països
desenvolupats, controlen l’entrada d’immigrants a través de polítiques
d’immigració, que limiten la xifra d’immigrants autoritzats a entrar.
2. Canvis econòmics: els diners enviats pels emigrants poden ser una important
font d’ingressos per al país d’origen dels emigrants. Els emigrants acostumen
a dedicar-se a activitats econòmiques marginals.
3. Socials i culturals: els emigrants que arriben a una regió es poden sentir
desplaçats per les diferències culturals o lingüístiques. A més poden ser
sotmesos a actituds xenòfobes o racistes.
MOVIMENTS MIGRATORIS
Moviments actuals migratoris:
MOVIMENTS MIGRATORIS A CATALUNYA
HISTÒRIA DE LES MIGRACIONS A CATALUNYA
EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ A CATALUNYA
HISTÒRIA DE LES MIGRACIONS.
CATALUNYA I ESPANYA
HISTÒRIA DE LES MIGRACIONS.
CATALUNYA I ESPANYA
HISTÒRIA DE LES MIGRACIONS.
CATALUNYA I ESPANYA
Moviments migratoris a partir del 1950:
La principal causa dels moviments migratoris fou l’abandonament de l’agricultura
tradicional, a més d’un notable augment demogràfic que va tenir lloc entre 1957 i 1970 (
de 29 mill es va passar a 34 mill). Destinacions:
 Emigració: 3,5 mill de persones. Cap a Alemanya, Suïssa i França.
 Immigració: 3.7 mill de persones. Cap a Madrid, País Basc i Catalunya.
 Catalunya, la majoria d’origen andalús:
de 1961 a 1965: 682.954 persones
de 1965 a 1970: 597.771 persones
Total: 1.280.725 persones nouvingudes a Catalunya.
La immigració va provocar desequilibris demogràfics i econòmics entre les diferents
regions Espanyoles. (BCN tenia una densitat de 500h/km2 mentre que Terol 12h/km2).
Aspectes qualitatius de la demografia:
Diversitat Biològica:
 Grups humans: pigmentació, alçades, proporcions cranials o amplitud de la
cara.
 Composició per sexe: la composició natural és de 105 homes x cada 100
dones. Però s’iguala perquè la dona és més forta biològicament, la pèrdua
d’homes a les guerres, emigració, etc.
 Composició per edats:
 0 a 15/16 joves
 16 a 65 adults
 + 65 anys vells
19. Estructura de la població
Aspectes qualitatius de la demografia:
Diversitat socioprofessional:
 Població activa: es la formada per persones que s’ocupen d’alguna activitat
remunerada, o que busquen feina. (atur)
(a cada país varia en funció del sexe i l’edat)
 Es poden classificar segons la seva activitat : sector primari, secundari o
terciari.
 Població no activa: nens, jubilats, mestresses de casa, estudiants, els
discapacitats, etc.
19a. DEMOGRAFIA QUALITATIVA
19b. LA POBLACIÓ PER SECTORS D’ACTIVITAT
Diversitat socioprofessional:
 La atur: es considera que està a l’atur una persona que no treballa però que
estan buscant feina. L’atur és un dels problemes més greus del nostre temps.
Trobar feina pot ser difícil a causa dels constants canvis tecnològics i
l’evolució de les activitats econòmiques. Un nivell d’estudis més elevat,
minimitza el risc de quedar-se a l’atur, mentre que les persones amb nivells
més baixos són les més rebutjades al mercat laboral.
 La Taxa d’activitat de l’INE a l ’Enquesta de Població Activa (EPA) per al tercer
trimestre del 2007 fou: Ta 59’10% i d’Atur 8’03%
19c. DEMOGRAFIA QUALITATIVA
TAXA D’ACTIVITAT =Població activa /població > 16 anys x 100 = Ta%
19d. ATUR A ESPANYA 2007
Aspectes qualitatius de la demografia:
Diversitat Cultural:
 Analfabetisme
 Tipus i nombre de llegües emprades.
 Religions
 Etnicitat
 Renda o riquesa
També es pot considerar l’ IDH.
20. DEMOGRAFIA QUALITATIVA
El concepte d’Etnicitat: Una ètnia (del grec ethnos, "poble") es una població humana en la qual els membres
s’identifiquen entre ells, normalment en base a una genealogia i ascendència comuna o a d’altres llaços
històrics reals o imaginaris. Las ètnies estan també normalment unides per unes pràctiques culturals, de
comportament, lingüístics, o religioses comunes.
Les piràmides d’Edat o de població són la gràfiques que representen l’estructura
segons sexe i edat d’una població.
 Les piràmides de població són dues gràfiques de barres enfrontades o
histograma que recullen informació sobre el sexe i l’edat. Són molt útils per
estudiar la història demogràfica d’un país i la seva projecció futura.
 N’hi ha de 4 tipus: Para-sol, Campana, Ogiva i Urna.
21. LES PIRÀMIDES D’EDAT
Para-sol: Alta natalitat i alta mortalitat. Neixen molts nens, però també moren
moltes persones. Poc creixement de població. Piràmide pròpia de les
societats antigues o poc desenvolupades.
21a. LES PIRÀMIDES D’EDAT
Piràmide d’Angola: estan en
una fase demogràfica
tradicional, amb una forta
natalitat i una forta mortalitat
també.
Campana: Alta natalitat. La mortalitat comença a baixar, amb la qual cosa es
dispara el creixement de població. Piràmide pròpia de les societats que
inicien el desenvolupament.
21b. LES PIRÀMIDES D’EDAT
Piràmide Regressiva de Corea
del Sud ens indica que estan en
una fase en la que la natalitat ha
baixat una mica i on la població
comença a envellir una mica.
Ogiva: La natalitat comenta a baixar. La mortalitat continua essent baixa. La
població pot arribar a un creixement negatiu. Propi de les societats
desenvolupades.
21c. LES PIRÀMIDES D’EDAT
Piràmide d’Ogiva espanyola o de
reajustament de la natalitat.
Urna: Natalitat baixa i mortalitat baixa. Creixement vegetatiu zero.
21d. LES PIRÀMIDES D’EDAT
Piràmide d’Urna francesa o
moderna.
Piràmide de població desequilibrada: on la natalitat i la mortalitat es veuen
afectades per algun factor extern.
21e. LES PIRÀMIDES D’EDAT
Piràmide de població
desequilibrada del Emirats Àrabs
en què la migració massiva
d’homes per trobar feina ha
desestabilitzat la balança.
21f. LES PIRÀMIDES DEL MÓN
Catalunya té unes de les xifres més baixes del món en quant a taxa de natalitat
(0’9‰), el nombre mitjà per dona és de (1’4 fills), per contra l’esperança de
vida de la població catalana és una de les més altes del món (74,2 h, i 82 d.).
Tot això porta a que la població catalana s’estigui envellint.
22. ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ CATALANA
MOVIMENTS MIGRATORIS

More Related Content

What's hot

Estructura I DinàMica De La Població 1
Estructura I DinàMica De La Població 1Estructura I DinàMica De La Població 1
Estructura I DinàMica De La Població 1jordimanero
 
T 13 la població
T 13 la poblacióT 13 la població
T 13 la població
graciajt
 
La població al món
La població al mónLa població al món
La població al mónPausalort
 
La població
La poblacióLa població
La població
monicapj
 
Tema 9. La població a Espanya i Catalunya (1). GEOGRAFIA (2n BATXILLERAT)
Tema 9. La població a Espanya i Catalunya (1). GEOGRAFIA (2n BATXILLERAT)Tema 9. La població a Espanya i Catalunya (1). GEOGRAFIA (2n BATXILLERAT)
Tema 9. La població a Espanya i Catalunya (1). GEOGRAFIA (2n BATXILLERAT)Rafael Palomero Caro
 
3e. població d'espanya i catalunya
3e. població d'espanya i catalunya3e. població d'espanya i catalunya
3e. població d'espanya i catalunyajgutier4
 
3b. els habitants del planeta
3b. els habitants del planeta3b. els habitants del planeta
3b. els habitants del planetajgutier4
 
Bloc 4 poblacio i sistema urba_ 2021
Bloc 4 poblacio i sistema urba_ 2021Bloc 4 poblacio i sistema urba_ 2021
Bloc 4 poblacio i sistema urba_ 2021
Txeli
 
Tema 4 .La població al món
Tema 4 .La població al mónTema 4 .La població al món
Tema 4 .La població al món
xavierpinyol
 
Unitat 9 2017-18 - població espanya i catalunya
Unitat 9   2017-18 - població espanya i catalunyaUnitat 9   2017-18 - població espanya i catalunya
Unitat 9 2017-18 - població espanya i catalunyajordimanero
 
La població
La poblacióLa població
La població
vicentaros
 
La població mundial
La població mundialLa població mundial
La població mundialjestiarte
 
Unitat 9 població espanya i catalunya
Unitat 9   població espanya i catalunyaUnitat 9   població espanya i catalunya
Unitat 9 població espanya i catalunyajordimanero
 
Dinàmic ai estructuradelapoblació
Dinàmic ai estructuradelapoblacióDinàmic ai estructuradelapoblació
Dinàmic ai estructuradelapoblació2batxilleratX
 

What's hot (17)

Estructura I DinàMica De La Població 1
Estructura I DinàMica De La Població 1Estructura I DinàMica De La Població 1
Estructura I DinàMica De La Població 1
 
T 13 la població
T 13 la poblacióT 13 la població
T 13 la població
 
La població al món
La població al mónLa població al món
La població al món
 
La població
La poblacióLa població
La població
 
Tema 9. La població a Espanya i Catalunya (1). GEOGRAFIA (2n BATXILLERAT)
Tema 9. La població a Espanya i Catalunya (1). GEOGRAFIA (2n BATXILLERAT)Tema 9. La població a Espanya i Catalunya (1). GEOGRAFIA (2n BATXILLERAT)
Tema 9. La població a Espanya i Catalunya (1). GEOGRAFIA (2n BATXILLERAT)
 
3e. població d'espanya i catalunya
3e. població d'espanya i catalunya3e. població d'espanya i catalunya
3e. població d'espanya i catalunya
 
3b. els habitants del planeta
3b. els habitants del planeta3b. els habitants del planeta
3b. els habitants del planeta
 
Bloc 4 poblacio i sistema urba_ 2021
Bloc 4 poblacio i sistema urba_ 2021Bloc 4 poblacio i sistema urba_ 2021
Bloc 4 poblacio i sistema urba_ 2021
 
Tema 4 .La població al món
Tema 4 .La població al mónTema 4 .La població al món
Tema 4 .La població al món
 
Unitat1 La Poblacio Mundial
Unitat1 La Poblacio MundialUnitat1 La Poblacio Mundial
Unitat1 La Poblacio Mundial
 
Unitat 9 2017-18 - població espanya i catalunya
Unitat 9   2017-18 - població espanya i catalunyaUnitat 9   2017-18 - població espanya i catalunya
Unitat 9 2017-18 - població espanya i catalunya
 
La població
La poblacióLa població
La població
 
La població mundial
La població mundialLa població mundial
La població mundial
 
Demografia
DemografiaDemografia
Demografia
 
Unitat 9 població espanya i catalunya
Unitat 9   població espanya i catalunyaUnitat 9   població espanya i catalunya
Unitat 9 població espanya i catalunya
 
Dinàmic ai estructuradelapoblació
Dinàmic ai estructuradelapoblacióDinàmic ai estructuradelapoblació
Dinàmic ai estructuradelapoblació
 
Tema10
Tema10Tema10
Tema10
 

Similar to 3. estudi de la població

3. estudi de la població
3. estudi de la població3. estudi de la població
3. estudi de la poblaciójesus gutierrez
 
Presentació Habitants del planeta. Temes de Geografia 2n ESO
Presentació Habitants del planeta. Temes de Geografia 2n ESOPresentació Habitants del planeta. Temes de Geografia 2n ESO
Presentació Habitants del planeta. Temes de Geografia 2n ESO
MartVic1
 
Unitat 9 2017-18 - població espanya i catalunya
Unitat 9   2017-18 - població espanya i catalunyaUnitat 9   2017-18 - població espanya i catalunya
Unitat 9 2017-18 - població espanya i catalunya
jordimanero
 
Unitat 9 2017-18 - població espanya i catalunya
Unitat 9   2017-18 - població espanya i catalunyaUnitat 9   2017-18 - població espanya i catalunya
Unitat 9 2017-18 - població espanya i catalunya
jordimanero
 
T6 Demografia.pptx
T6 Demografia.pptxT6 Demografia.pptx
T6 Demografia.pptx
Maria Polo
 
Estructura I DinàMica De La Població (Ii)
Estructura I DinàMica De La Població (Ii)Estructura I DinàMica De La Població (Ii)
Estructura I DinàMica De La Població (Ii)jordimanero
 
Bloc 4 poblacio i sistema urba
Bloc 4 poblacio i sistema urbaBloc 4 poblacio i sistema urba
Bloc 4 poblacio i sistema urba
Txeli
 
La població mundial
La població mundialLa població mundial
La població mundial
Vicent Puig i Gascó
 
La població mundial
La població mundialLa població mundial
La població mundial
Vicent Puig
 
Demografia 1
Demografia 1Demografia 1
Demografia 1
Àlex Amorós
 
Unitat 04 1a_part_geografia_fpgs_complet
Unitat 04 1a_part_geografia_fpgs_completUnitat 04 1a_part_geografia_fpgs_complet
Unitat 04 1a_part_geografia_fpgs_completescolalapau
 
Unitat 03. Població (resum complet)
Unitat 03. Població (resum complet)Unitat 03. Població (resum complet)
Unitat 03. Població (resum complet)
escolalapau
 
Activitats la poblacio-11
Activitats la poblacio-11Activitats la poblacio-11
Activitats la poblacio-11llulsil23
 
Geografia activitats tema 3 de vicente ahuir
Geografia activitats tema 3 de vicente ahuirGeografia activitats tema 3 de vicente ahuir
Geografia activitats tema 3 de vicente ahuirvicenteahuir1999
 
Activitats la població 11
Activitats la població 11Activitats la població 11
Activitats la població 11llulsil23
 

Similar to 3. estudi de la població (17)

3. estudi de la població
3. estudi de la població3. estudi de la població
3. estudi de la població
 
Presentació Habitants del planeta. Temes de Geografia 2n ESO
Presentació Habitants del planeta. Temes de Geografia 2n ESOPresentació Habitants del planeta. Temes de Geografia 2n ESO
Presentació Habitants del planeta. Temes de Geografia 2n ESO
 
Unitat 9 2017-18 - població espanya i catalunya
Unitat 9   2017-18 - població espanya i catalunyaUnitat 9   2017-18 - població espanya i catalunya
Unitat 9 2017-18 - població espanya i catalunya
 
Unitat 9 2017-18 - població espanya i catalunya
Unitat 9   2017-18 - població espanya i catalunyaUnitat 9   2017-18 - població espanya i catalunya
Unitat 9 2017-18 - població espanya i catalunya
 
T6 Demografia.pptx
T6 Demografia.pptxT6 Demografia.pptx
T6 Demografia.pptx
 
Estructura I DinàMica De La Població (Ii)
Estructura I DinàMica De La Població (Ii)Estructura I DinàMica De La Població (Ii)
Estructura I DinàMica De La Població (Ii)
 
Bloc 4 poblacio i sistema urba
Bloc 4 poblacio i sistema urbaBloc 4 poblacio i sistema urba
Bloc 4 poblacio i sistema urba
 
La població mundial
La població mundialLa població mundial
La població mundial
 
La població mundial
La població mundialLa població mundial
La població mundial
 
Demografia 1
Demografia 1Demografia 1
Demografia 1
 
Caselles activitatstema3
Caselles activitatstema3Caselles activitatstema3
Caselles activitatstema3
 
Unitat 04 1a_part_geografia_fpgs_complet
Unitat 04 1a_part_geografia_fpgs_completUnitat 04 1a_part_geografia_fpgs_complet
Unitat 04 1a_part_geografia_fpgs_complet
 
Unitat 03. Població (resum complet)
Unitat 03. Població (resum complet)Unitat 03. Població (resum complet)
Unitat 03. Població (resum complet)
 
Power de població(my part)
Power de població(my part)Power de població(my part)
Power de població(my part)
 
Activitats la poblacio-11
Activitats la poblacio-11Activitats la poblacio-11
Activitats la poblacio-11
 
Geografia activitats tema 3 de vicente ahuir
Geografia activitats tema 3 de vicente ahuirGeografia activitats tema 3 de vicente ahuir
Geografia activitats tema 3 de vicente ahuir
 
Activitats la població 11
Activitats la població 11Activitats la població 11
Activitats la població 11
 

More from jesus gutierrez

De la cartilla de racionament al seat 600
De la cartilla de racionament al seat 600De la cartilla de racionament al seat 600
De la cartilla de racionament al seat 600
jesus gutierrez
 
La persistència de la memòria jana pujol guàrdia
La persistència de la memòria   jana pujol guàrdiaLa persistència de la memòria   jana pujol guàrdia
La persistència de la memòria jana pujol guàrdiajesus gutierrez
 
Jackson pollock (mireia ribera)
Jackson pollock (mireia ribera)Jackson pollock (mireia ribera)
Jackson pollock (mireia ribera)jesus gutierrez
 
Historia de l'art. composicio iv
Historia de l'art. composicio ivHistoria de l'art. composicio iv
Historia de l'art. composicio ivjesus gutierrez
 
Frida kahlo (amb text expl.)
Frida kahlo (amb text expl.)Frida kahlo (amb text expl.)
Frida kahlo (amb text expl.)jesus gutierrez
 
Creu i r. marina sánchez
Creu i r. marina sánchezCreu i r. marina sánchez
Creu i r. marina sánchezjesus gutierrez
 
Andy warhol. bernat ribó
Andy warhol. bernat ribóAndy warhol. bernat ribó
Andy warhol. bernat ribójesus gutierrez
 
V. kandinsky. lluïsa faxedas
V. kandinsky. lluïsa faxedasV. kandinsky. lluïsa faxedas
V. kandinsky. lluïsa faxedasjesus gutierrez
 
Maman laura monells solà
Maman laura monells solàMaman laura monells solà
Maman laura monells solàjesus gutierrez
 
L.cristòfol. nit de lluna. a marguí
L.cristòfol. nit de lluna. a marguíL.cristòfol. nit de lluna. a marguí
L.cristòfol. nit de lluna. a marguíjesus gutierrez
 
Joan miró (escultura) cristina minobas
Joan miró (escultura) cristina minobasJoan miró (escultura) cristina minobas
Joan miró (escultura) cristina minobasjesus gutierrez
 
El profeta pablo gargallo.laia luque
El profeta  pablo gargallo.laia luqueEl profeta  pablo gargallo.laia luque
El profeta pablo gargallo.laia luquejesus gutierrez
 
Edvard munch ibone díaz martínez
Edvard munch  ibone díaz martínezEdvard munch  ibone díaz martínez
Edvard munch ibone díaz martínezjesus gutierrez
 
Eduardo chillida. dina mohamed
Eduardo chillida. dina mohamedEduardo chillida. dina mohamed
Eduardo chillida. dina mohamedjesus gutierrez
 
Paul cézanne. ivet gabino
Paul cézanne. ivet gabinoPaul cézanne. ivet gabino
Paul cézanne. ivet gabinojesus gutierrez
 

More from jesus gutierrez (20)

De la cartilla de racionament al seat 600
De la cartilla de racionament al seat 600De la cartilla de racionament al seat 600
De la cartilla de racionament al seat 600
 
Otto dix. m tunkara
Otto dix. m tunkaraOtto dix. m tunkara
Otto dix. m tunkara
 
La persistència de la memòria jana pujol guàrdia
La persistència de la memòria   jana pujol guàrdiaLa persistència de la memòria   jana pujol guàrdia
La persistència de la memòria jana pujol guàrdia
 
Joan miró. mar reixach
Joan miró. mar reixachJoan miró. mar reixach
Joan miró. mar reixach
 
Jackson pollock (mireia ribera)
Jackson pollock (mireia ribera)Jackson pollock (mireia ribera)
Jackson pollock (mireia ribera)
 
Historia de l'art. composicio iv
Historia de l'art. composicio ivHistoria de l'art. composicio iv
Historia de l'art. composicio iv
 
Henri matisse
Henri matisseHenri matisse
Henri matisse
 
Guernica laiapuig
Guernica laiapuigGuernica laiapuig
Guernica laiapuig
 
Frida kahlo (amb text expl.)
Frida kahlo (amb text expl.)Frida kahlo (amb text expl.)
Frida kahlo (amb text expl.)
 
Creu i r. marina sánchez
Creu i r. marina sánchezCreu i r. marina sánchez
Creu i r. marina sánchez
 
Andy warhol. bernat ribó
Andy warhol. bernat ribóAndy warhol. bernat ribó
Andy warhol. bernat ribó
 
V. kandinsky. lluïsa faxedas
V. kandinsky. lluïsa faxedasV. kandinsky. lluïsa faxedas
V. kandinsky. lluïsa faxedas
 
Maman laura monells solà
Maman laura monells solàMaman laura monells solà
Maman laura monells solà
 
L.cristòfol. nit de lluna. a marguí
L.cristòfol. nit de lluna. a marguíL.cristòfol. nit de lluna. a marguí
L.cristòfol. nit de lluna. a marguí
 
Joan miró (escultura) cristina minobas
Joan miró (escultura) cristina minobasJoan miró (escultura) cristina minobas
Joan miró (escultura) cristina minobas
 
El profeta pablo gargallo.laia luque
El profeta  pablo gargallo.laia luqueEl profeta  pablo gargallo.laia luque
El profeta pablo gargallo.laia luque
 
Edvard munch ibone díaz martínez
Edvard munch  ibone díaz martínezEdvard munch  ibone díaz martínez
Edvard munch ibone díaz martínez
 
Eduardo chillida. dina mohamed
Eduardo chillida. dina mohamedEduardo chillida. dina mohamed
Eduardo chillida. dina mohamed
 
Boccioni
BoccioniBoccioni
Boccioni
 
Paul cézanne. ivet gabino
Paul cézanne. ivet gabinoPaul cézanne. ivet gabino
Paul cézanne. ivet gabino
 

3. estudi de la població

  • 1. 1.- Volum i distribució: quants són i on estem 2.- Creixement de la població: Conceptes bàsics 3.- Etapes demogràfiques –transició demogràfica- 4.- La població com a problema: diversitat de comportament demogràfics 5.- Migracions 6.-Estructura de la població i tècniques de representació
  • 2. DEMOGRAFIA La demografia és la ciència que té com a objecte d’estudi la població. Per tant, el que fa és descriure, quantificar, qualificar i analitzar poblacions, de manera dinàmica; és a dir, tenint en compte que canvia en el temps i l'espai. {demografía (del grec demos=poble i grafos=traç, descripció)} Població Mundial
  • 3. 1. EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ La evolució de la població al món:  Paleolític: 2 a 4 mill./hab.  Neolític: 5 a10 mill./hab.  5000 adC: 80 mill./hab.  1 dC.: 300 mill./hab.  1200 (s XIII): 450 mill./hab.  1650 (s XVII): 500 mill./hab.  1750 (s XVIII): 795 mill./hab. 1850 (s XIX): 1265 mill./hab.  1900 (s XX): 1656 mill./hab.  1950 (s XX): 2516 mill./hab.  1995 (s XX): 5760 mill./hab.  2002 (s XXI): 6215 mill./hab. 2006 (s XXI): 6464 mill./hab
  • 4. És imprescindible per organitzar un país. Conèixer la natalitat  places escolar Conèixer l’esperança de vida  hospitals, places de geriàtrics, jubilacions Conèixer l’edat de les persones  previsió de llocs de treball .... Aquests estudis són relativament fàcils als països centrals, però molt difícils als perifèrics per les grans mancances de tot tipus que presenten. L’estudi de la població d’un estat o territori el fan organismes especialitzats: Instituts d'estadística. a Espanya l’INE a Catalunya l’IDESCAT que confeccionen els censos cada 10 anys (acabats en 1) Els Ajuntaments elaboren els padrons Els Jutjats porten el control de natalitat, mortalitat i nupcialitat.
  • 5. 1. REPARTIMENT DESIGUAL DE LA POBLACIÓ MUNDIAL
  • 6. 1. DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ La distribució és desigual:  Àsia: 60’1%  Europa: 11’4%  Àfrica: 14%  Amèrica: 13’6%  Oceania: 0’5%  L’hemisferi nord acull a més del 80% de la població. (Dades del 2002) Població total del món: 6.659.389.285. (5 d’abril de 2008). http://www. Census.gov/main/222/popclock.html
  • 7. FACTORS QUE PROVOQUEN L’ASSENTAMENT DE LA POBLACIÓ Físics Humans Altituds mitjanes i baixes Sòls fèrtils Climes temperats Migracions Desenvolupament urbà i econòmic Climes temperats
  • 8. 1. DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ Factors de la densitat de població: 1. Físics: el clima, el relleu, el sòl (sobretot prop de l’aigua). 2. Econòmics: la riquesa d’un lloc fa que sigui més o menys propici 3. Culturals: l’assentament pot dependre de lo a prop que quedin les zones de serveis (escoles, sanitat, etc.) 4. Demogràfics: zones amb un gran desenvolupament demogràfic. 5. Històrics: per l’antiguitat dels assentaments, el desig de mantenir peculiaritats culturals, polítiques, etc.
  • 9. 2. CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ. DEMOGRAFIA QUANTITATIVA Components d’entrada  Taxa de Natalitat: es refereix al nombre anual de naixements per cada 1.000 habitants.  Taxa de Fecunditat: es refereix a la mitjana de fills que una dona d'una àrea geogràfica tindrà si visqués a la fi de la seva edat reproductiva i tingués fills d'acord a la taxa de fecunditat per a cada grup d'edat.  Immigració. Es refereix al nombre de persones originàries d’altres països que arriben TN = ( Nascuts vius / Població total ) x 1000 TF = ( Nascuts vius / Total dones entre 15 i 45 anys ) x 1000
  • 10. 2a. FACTORS DE LA NATALITAT Els factors que modifiquen la natalitat són:  Econòmics: l’entrada de la dona al món laboral fa que baixi la natalitat.  Polítics: els governs poden promoure polítiques natalistes.  Culturals: que condicionen, principalment, l’edat dels matrimonis.  Religiosos: la majoria afavoreixen les polítiques natalistes.  Biològics: composició edat/sexes de la població i les malalties.
  • 11. 2b. ESTATS DEL MÓN SEGONS LA TAXA DE NATALITAT
  • 12. 2c. ESTATS DEL MÓN I L’ESPERANÇA DE VIDA
  • 13. 3. DEMOGRAFIA QUANTITATIVA Components de sortida  Taxa de Mortalitat: es refereix al nombre anual de defuncions per cada 1.000 habitants.  Taxa de Mortalitat Infantil: és una taxa utilitzada en demografia per indicar el nombre de nens i nenes d'una població que moren abans d'arribar a l'any de vida per cada mil infants que hi han nascut vius, en un període de temps determinat, generalment un any.  Emigració: es refereix al nombre de persones que marxen d’un país. TM = ( Defuncions / Població total ) x 1000 TMI = ( Defuncions de menors d'un any / Número de nascuts vius ) x 1000
  • 14. 3a. FACTORS DE LA MORTALITAT Els factors que modifiquen la mortalitat són:  Guerres i epidèmies  Condicions sanitàries  Malalties endèmiques  Recursos alimentaris, fams, etc. D'acord amb el resultat final es considera: • Taxa de mortalitat alta: si supera el 30 ‰. • Taxa de mortalitat mitjana: quan es troba entre el 15 i 30 ‰. • Taxa de mortalitat baixa: si és per sota del 15 ‰.
  • 15. 4. DEMOGRAFIA QUANTITATIVA Altres fórmules d’interès:  Creixement natural o vegetatiu: és la diferència anual entre el nombre de nascuts i el de morts en una població determinada. Esperança de vida: és el terme mitjà d'anys que un home o una dona d'un país determinat que neixen el mateix any, viuran si la mortalitat es manté fixa per a cada grup d'edat en el futur. CN/CV = ( Nombre de Nascuts vius – Nombre de Morts) = +/- EV = ( Total d’anys viscuts per la població / Número de nascuts vius )
  • 16. 5. DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA
  • 17. 6. DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ La densitat de població: es pot utilitzar per mesurar qualsevol cosa tangible, però s'utilitza habitualment per organismes vius, sobretot persones. Normalment, s'expressa com a nombre de persones per unitat d'àrea.  Els països amb més densitat de població són: Macau (18.182 hab/km2), Mònaco, Hong Kong, Singapur i Gibraltar.  Els països amb menys densitat de població són: Austràlia, Namíbia, la Guayana Francesa, Sàhara Occidental, Illes Malvines i Groenlàndia (0,03 hab/km2). DP= Nombre d’habitants/ km2 de superfície = hab./km2
  • 18. 7. DENSITAT DE POBLACIÓ PER PAÏSOS
  • 19. 8. DENSITAT DE POBLACIÓ A CATALUNYA
  • 20. 9. DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ Factors de la densitat de població:  Les zones on no hi viu ningú (< 1pers/km2), s’anomenen deserts humans.  Les zones més poblades d’Europa són Gran Bretanya, Bèlgica, nord de França, Alemanya i Itàlia.  Les zones més poblades de l’Estat Espanyol són Barcelona, Madrid, l’eix Pontevedra - A Corunya, Biscaia- Guipúscoa , València – Alacant i Màlaga - Cadis.  A Catalunya, les zones més poblades estan Barcelona, després Girona, Tarragona i Lleida. Al món: 39,24 hab./km2 - Catalunya: 199 hab./km2 - Espanya: 87,2 hab./km2. - Japó: 336 hab./km2.
  • 21. La transició demogràfica és una teoria utilitzada en demografia que ajuda a entendre alhora dos fenòmens:  En primer lloc, explica perquè el creixement de la població mundial s'ha disparat en els darrers 200 anys (passant dels 1.000 milions d'habitants del 1800 als 6.500 milions de l'actualitat).  En segon lloc, descriu el període de transformació d'una societat preindustrial (caracteritzada per tenir unes taxes de natalitat i de mortalitat altes) a una societat moderna o postindustrial (caracteritzada per tenir ambdues taxes baixes). 10. MODEL DE TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA
  • 22. La transició demogràfica es dona en 4 fases o estadis abans no esdevé una societat plenament postindustrial.: 1. En el primer estadi -típic de les societats preindustrials - les taxes de natalitat i de mortalitat són molt altes, per la qual cosa el creixement natural de la població és molt lent i, fins i tot, inexistent. 2. És propi de països en vies de desenvolupament. Els índexs de mortalitat baixen de forma sobtada gràcies a les millores en les tècniques agrícoles (que augmenten els rendiments), les millores tecnològiques, els avenços en medicina i alfabetització... Aquests canvis contribueixen decisivament a allargar l'esperança de vida de les persones i a reduir-ne la mortalitat. Per contra, en aquest segon estadi les taxes de natalitat es mantenen molt altes, raó per la qual es produeix un desequilibri que es tradueix en un increment molt important de la població. 11. MODEL DE TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA
  • 23. 3. Els índexs de natalitat inicien una important davallada motivada per diferents motius: l'accés a la contracepció, la incorporació de la dona a l'educació i al mercat laboral, l'accés a l'estat del benestar, el procés d'urbanització, la substitució de l'agricultura de subsistència per l'agricultura de mercat, juntament amb altres canvis socials. La taxa de mortalitat continua la tendència baixista iniciada ja en l'estadi 2 i, per aquesta raó, el nombre d'efectius de la població total continua sent relativament alt. 4. Aquest darrer estadi és típic de les societats postindustrials i es caracteritza perquè la taxa de mortalitat "toca fons" i la de natalitat s'hi iguala; consegüentment, la població total torna a estancar-se. MODEL DE TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA
  • 24. MODEL GRÀFIC DE TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA
  • 25. ADAPTACIÓ DEL MODEL DE TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA Possible fase 5: Si bé el model original de Transició Demogràfica presenta només quatre estadis o etapes, actualment està àmpliament acceptada la irrupció d'una cinquena fase en la qual el creixement de la població no està estancat sinó que, fins i tot, es registra un creixement natural de la població negatiu, atès que les taxes de natalitat són tan baixes que cauen per sota les taxes de mortalitat, com està succeint en països com Alemanya o Itàlia.
  • 26. Teories sobre població:  L’informe Meadows i la teoria sobre el creixement zero: és una teoria que planteja que hi ha 5 factors bàsics: població, producció agrícola, recursos naturals, producció industrial i contaminació. I que mentre la població i la producció industrial tendeixen a créixer sense límits, els recursos són finits. I que per tant s’ha d’aturar el creixement demogràfic, limitar el consum i aturar el procés de contaminació.  Malthus VS Marx: Hi ha dues teories mentre que Malthus creu que el creixement de la població s’ha d’aturar perquè si no ens quedarem sense recursos, en Marx pensa que n’hi ha suficients recursos per a tothom, i que el problema és que no estan ben distribuïts. 12. TEORIES SOBRE POBLACIÓ
  • 28. 14. ENVELLIMENT DE LA POBLACIÓ A ESPANYA
  • 29. La superpoblació del planeta, un problema.  L’increment de la població humana del planeta suposa un problema medi ambiental, perquè per cobrir las necessitats de les persones hi ha que recórrer als recursos de la Terra, i si no es realitza una gestió adequada, molts d’ells poden esgotar-se.  A més a més, també deu considerar-se que existeix un repartiment desigual de la riquesa: mentre que els països industrialitzats consumeixen el 80 % dels recursos, més de la meitat de la humanitat té que sobreviure en condicions límit i un terç viu en una situació de pobresa absoluta. 15. LA SUPERPOBLACIÓ L’ONU estima que al 2012 arribarem als 7000 mill/hab.
  • 30. Els moviments migratoris: són els moviments de població des del seu lloc de residència a un altre de manera permanent. Com a conseqüència d’aquest moviments la quantitat de població augmenta o disminueix. N’hi ha de dos tipus segons el lloc de destí:  Interiors: o èxode rural, interurbanes, etc. (són degudes al desenvolupament econòmic desigual entre els diferents llocs d’un Estat)  Exteriors: d’un país a l’altre. 16. MOVIMENTS MIGRATORIS Emigració humana és marxar del lloc d'origen a un altre ( pot ser a escala nacional o internacional). Es distingeix del turisme perquè l'emigració suposa fixar la residència en un altre indret, encara que sigui amb previsió temporal.
  • 31. També es podem classificar:  Segons el caràcter: migracions forçades i voluntàries. Entre las forçades cal destacar la tracta d’esclaus negres i el seu trasllat d'Àfrica a Amèrica entre els sigles XVI y XIX, o les actuals de refugiats i desplaçats. Les migracions de tipus econòmic es consideren voluntàries.  Segons la duració del desplaçament: migracions temporals i definitives. En les temporals se produeix el retorn a l’origen. Un cas especial són los desplaçaments temporals lligats amb l’agricultura (estacionals).  Segons el número de persones que emigren: migracions individuals o familiars. 17. MOVIMENTS MIGRATORIS
  • 32. Influència de la migració en la població absoluta: En blau es pinten els països que reben població i en taronja els països que en perden Europa, EUA, Canadà, Austràlia, argentina, Emirats Àrabs Colombia, Bolivia, Equador, Algèria, Marroc, Xina, Sudan
  • 33. Causes de les migracions: 1. Naturals: els desastres naturals(terratrèmols, desertitzacions, etc) 2. Polítiques: guerres, cops d’estats, canvis de polítiques, persecucions, etc 3. Religions: algunes religions poden provocar èxodes massius. 4. Econòmiques: buscar una millora del nivell de vida, l’atur. 18. MOVIMENTS MIGRATORIS
  • 34. Conseqüències de les migracions: 1. Canvis demogràfics: increment de població per la zona receptora i disminució de població per l’emissora. Els països receptors, és a dir els països desenvolupats, controlen l’entrada d’immigrants a través de polítiques d’immigració, que limiten la xifra d’immigrants autoritzats a entrar. 2. Canvis econòmics: els diners enviats pels emigrants poden ser una important font d’ingressos per al país d’origen dels emigrants. Els emigrants acostumen a dedicar-se a activitats econòmiques marginals. 3. Socials i culturals: els emigrants que arriben a una regió es poden sentir desplaçats per les diferències culturals o lingüístiques. A més poden ser sotmesos a actituds xenòfobes o racistes. MOVIMENTS MIGRATORIS
  • 35. Moviments actuals migratoris: MOVIMENTS MIGRATORIS A CATALUNYA
  • 36. HISTÒRIA DE LES MIGRACIONS A CATALUNYA EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ A CATALUNYA
  • 37. HISTÒRIA DE LES MIGRACIONS. CATALUNYA I ESPANYA
  • 38. HISTÒRIA DE LES MIGRACIONS. CATALUNYA I ESPANYA
  • 39. HISTÒRIA DE LES MIGRACIONS. CATALUNYA I ESPANYA Moviments migratoris a partir del 1950: La principal causa dels moviments migratoris fou l’abandonament de l’agricultura tradicional, a més d’un notable augment demogràfic que va tenir lloc entre 1957 i 1970 ( de 29 mill es va passar a 34 mill). Destinacions:  Emigració: 3,5 mill de persones. Cap a Alemanya, Suïssa i França.  Immigració: 3.7 mill de persones. Cap a Madrid, País Basc i Catalunya.  Catalunya, la majoria d’origen andalús: de 1961 a 1965: 682.954 persones de 1965 a 1970: 597.771 persones Total: 1.280.725 persones nouvingudes a Catalunya. La immigració va provocar desequilibris demogràfics i econòmics entre les diferents regions Espanyoles. (BCN tenia una densitat de 500h/km2 mentre que Terol 12h/km2).
  • 40. Aspectes qualitatius de la demografia: Diversitat Biològica:  Grups humans: pigmentació, alçades, proporcions cranials o amplitud de la cara.  Composició per sexe: la composició natural és de 105 homes x cada 100 dones. Però s’iguala perquè la dona és més forta biològicament, la pèrdua d’homes a les guerres, emigració, etc.  Composició per edats:  0 a 15/16 joves  16 a 65 adults  + 65 anys vells 19. Estructura de la població
  • 41. Aspectes qualitatius de la demografia: Diversitat socioprofessional:  Població activa: es la formada per persones que s’ocupen d’alguna activitat remunerada, o que busquen feina. (atur) (a cada país varia en funció del sexe i l’edat)  Es poden classificar segons la seva activitat : sector primari, secundari o terciari.  Població no activa: nens, jubilats, mestresses de casa, estudiants, els discapacitats, etc. 19a. DEMOGRAFIA QUALITATIVA
  • 42. 19b. LA POBLACIÓ PER SECTORS D’ACTIVITAT
  • 43. Diversitat socioprofessional:  La atur: es considera que està a l’atur una persona que no treballa però que estan buscant feina. L’atur és un dels problemes més greus del nostre temps. Trobar feina pot ser difícil a causa dels constants canvis tecnològics i l’evolució de les activitats econòmiques. Un nivell d’estudis més elevat, minimitza el risc de quedar-se a l’atur, mentre que les persones amb nivells més baixos són les més rebutjades al mercat laboral.  La Taxa d’activitat de l’INE a l ’Enquesta de Població Activa (EPA) per al tercer trimestre del 2007 fou: Ta 59’10% i d’Atur 8’03% 19c. DEMOGRAFIA QUALITATIVA TAXA D’ACTIVITAT =Població activa /població > 16 anys x 100 = Ta%
  • 44. 19d. ATUR A ESPANYA 2007
  • 45. Aspectes qualitatius de la demografia: Diversitat Cultural:  Analfabetisme  Tipus i nombre de llegües emprades.  Religions  Etnicitat  Renda o riquesa També es pot considerar l’ IDH. 20. DEMOGRAFIA QUALITATIVA El concepte d’Etnicitat: Una ètnia (del grec ethnos, "poble") es una població humana en la qual els membres s’identifiquen entre ells, normalment en base a una genealogia i ascendència comuna o a d’altres llaços històrics reals o imaginaris. Las ètnies estan també normalment unides per unes pràctiques culturals, de comportament, lingüístics, o religioses comunes.
  • 46. Les piràmides d’Edat o de població són la gràfiques que representen l’estructura segons sexe i edat d’una població.  Les piràmides de població són dues gràfiques de barres enfrontades o histograma que recullen informació sobre el sexe i l’edat. Són molt útils per estudiar la història demogràfica d’un país i la seva projecció futura.  N’hi ha de 4 tipus: Para-sol, Campana, Ogiva i Urna. 21. LES PIRÀMIDES D’EDAT
  • 47. Para-sol: Alta natalitat i alta mortalitat. Neixen molts nens, però també moren moltes persones. Poc creixement de població. Piràmide pròpia de les societats antigues o poc desenvolupades. 21a. LES PIRÀMIDES D’EDAT Piràmide d’Angola: estan en una fase demogràfica tradicional, amb una forta natalitat i una forta mortalitat també.
  • 48. Campana: Alta natalitat. La mortalitat comença a baixar, amb la qual cosa es dispara el creixement de població. Piràmide pròpia de les societats que inicien el desenvolupament. 21b. LES PIRÀMIDES D’EDAT Piràmide Regressiva de Corea del Sud ens indica que estan en una fase en la que la natalitat ha baixat una mica i on la població comença a envellir una mica.
  • 49. Ogiva: La natalitat comenta a baixar. La mortalitat continua essent baixa. La població pot arribar a un creixement negatiu. Propi de les societats desenvolupades. 21c. LES PIRÀMIDES D’EDAT Piràmide d’Ogiva espanyola o de reajustament de la natalitat.
  • 50. Urna: Natalitat baixa i mortalitat baixa. Creixement vegetatiu zero. 21d. LES PIRÀMIDES D’EDAT Piràmide d’Urna francesa o moderna.
  • 51. Piràmide de població desequilibrada: on la natalitat i la mortalitat es veuen afectades per algun factor extern. 21e. LES PIRÀMIDES D’EDAT Piràmide de població desequilibrada del Emirats Àrabs en què la migració massiva d’homes per trobar feina ha desestabilitzat la balança.
  • 53. Catalunya té unes de les xifres més baixes del món en quant a taxa de natalitat (0’9‰), el nombre mitjà per dona és de (1’4 fills), per contra l’esperança de vida de la població catalana és una de les més altes del món (74,2 h, i 82 d.). Tot això porta a que la població catalana s’estigui envellint. 22. ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ CATALANA
  • 54.