Un passeig pel paisatge en diferents moments de la història.

1. UN PASSEIG PEL PAISATGE

2. Presentació realitzada per la matèria optativa Educació Visual i Plàstica a 4t d’ESO . http:// www.xtec.cat / ~tguxens / http:// www.teresaguxens.blogspot.com /

3. ASPECTES BÀSICS QUE CAL TENIR EN COMPTE Elecció del format : vertical, apaïsat, etc. L’ enquadrament , és a dir, el fragment que es vol reproduir. El punt de vista , és a dir, on ens situem per representar-lo. La línia de l’horitzó.

4. La línia d’horitzó baixa afavoreix principalment l’estudi de cels i núvols. Dóna més força al cel i augmenta la sensació d’espai.

5. La línia d’horitzó alta mostra una vista extensa del pla del terra. Desplaça la perspectiva i dóna prioritat a la part inferior de l’escena. El paisatge es veu més tancat. En les vistes aèries fins i tot pot desaparèixer la línia d’horitzó.

6. La línia d’horitzó intermèdia permet una extensió semblant dels plans del cel i de la terra. No és convenient situar-la exactament al mig, per evitar la repetició d’espais iguals.

7. Hi ha tants paisatges com entorns diferents puguem trobar . Les formes característiques de les roques, les textures dinàmiques de l’aigua, els elements característics d’una ciutat: els blocs de pisos, els cotxes, els cartells publicitaris.

8. EL PAISATGE COM A GÈNERE ARTÍSTIC Leonardo da Vinci . La Gioconda. 1502. Oli sobre fusta. Al principi no es considerava que el paisatge tingués prou interès per ser tema artístic. Sempre acompanyava els personatges fent de fons. Als segles XVI i XVII els pintors donen la catergoria de tema principal al paisatge. Konrad witz . La pesca miraculosa. 1444. Temple sobre fusta.

9. EL PAISATGE CLÀSSIC Està treballat de manera detallada per aconseguir una forta il·lusió de realitat. Alguns dels recursos que s’utilitzen per aconseguir aquest realisme són: El canvi de mida dels elements, és a dir, la disminució de la grandària dels elements llunyans. Willem van de Velde . Calm sea. Oli sobre tela. Aert van Der Neer . Bosc amb riu. 1645. Oli sobre tela.

10. La perspectiva aèria , aconseguida representant els primers plans més nítids i contrastats, amb colors més saturats. Els plans següents perdent color i amb la forma menys definida i els plans més allunyats perdent el contrast i amb tons de gris. Canaletto . El Tàmesis i el centre de Londres des de Richmond House. 1746. Oli sobre fusta. Marco Ricci . Capriccio of Roman Ruins. 1720. Gouache sobre pell.

11. Les seqüències cromàtiques, o escala tonal de valors , s’acostumen a utilitzar en el paisatge urbà o natural. La intensitat del color és indicativa de la distància a la que es troben els diferents elements. Des d’un color intens fins al blanc, es pot suggerir ordre i profunditat.

12. La perspectiva cònica per estructurar els elements arquitectònics. Canaletto . Regata al gran canal. 1733-34. Oli sobre tela. Canaletto . Riva degli Schiavoni. 1730. Oli sobre tela.

13. EL PAISATGE IMPRESSIONISTA Monet . L’estany dels nenúfars. 1899. Oli sobre tela. Monet . L’estany dels nenúfars. Armonia en rosa. 1900. Oli sobre tela. El paisatge impressionista es preocupa més per captar la incidència de la llum sobre els objectes, que per representar la forma exacta de les coses, ja que la llum tendeix a difuminar els contors. S’eliminen els detalls i es suggereixen les formes.

14. Monet . L’estació de Saint-Lazare. 1877. Oli sobre tela. Monet . Rue Saint Denis, fête du 30 juillet 1878. 1878. Oli sobre tela. S’utilitzen els colors primaris i complementaris aplicats amb una pinzellada decidida, curta i juxtaposada. Quan es contempla una pintura a certa distància, es produeix la barreja òptica dels colors que refà la lluminositat natural.

15. EL PAISATGE CUBISTA Representa la realitat amb formes molt simplificades que tendeixen cap a la geometrització. Fins i tot els elements vegetals i els núvols semblen poliedres amb les cares acolorides. Picasso . Caseta en un jardí. 1908. Oli sobre tela. Picasso . Paisatge. 1908. Oli sobre tela.

16. Picasso . Paisatge mediterrani. 1952. Oli sobre tela. Picasso . Paisatge amb dos figures. 1908. Oli sobre tela. Braque . Port de Normandia. 1909. Oli sobre tela. Aquest tractament implica l’observació analítica de les formes.

17. Picasso . Cases en el pujol (Horta d’Ebre). 1909.Oli sobre tela. L’obra de Picasso no és una representació pictòrica realista de l’aspecte del poblet sinó que ha representat les formes principals simplificades i geometritzades prescindint dels detalls. Horta d’Ebre

18. Juan Gris . Paisatge de Ceret. 1913. Oli sobre tela. Juan Gris . Paisatge de Ceret. 1913. Oli sobre tela.

20. EL PAISATGE EXPRESSIONISTA Representa la realitat amb formes molt simplificades i amb els colors aplicats violentament. Aquest tractament és conseqüència de representar la realitat com l’artista la sent en comptes de com la veu. Utilitzant sovint colors molt saturats. Kandinsky . Murnau. Grüngasse. 1909. Oli sobre tela. Rafael Botí . El canal de Fuenterrabia. 1927. Oli sobre tela.

21. PINTURA ESQUEMÀTICA AMB COLORS MOLT SATURATS En qualsevol model real els colors acostumen a ser harmònics amb poques variacions cromàtiques, sobre tot si es tracta d’un paisatge natural. Treballar amb colors saturats és una bona manera de trencar amb aquesta harmonia i atmosfera de quietud. La repetició d’uns quants colors i de formes crea una sensació d’ordre que evita que semblin cridaners i molestos.

22. MANIPULACIÓ PRÈVIA DE LA IMATGE AMB PHOTOSHOP (treballarem a partir d’una fotografia del nostre poble o ciutat) -IMAGEN/AJUSTES/DESATURAR (el que fa és convertir la imatge a color en una imatge a escala de grisos) -FILTRO/ARTÍSTICO/CUARTEADO. Número de niveles : 5 Simplicidad: 6 Fidelidad borde: 2 (el que fa és simplificar els contors i detalls de la imatge i establir una escala tonal de valors que nosaltres podem decidir) En el primer exercici i a partir de la fotografia de paisatge que hem buscat (prèvia manipulació amb photoshop) farem una escala tonal per simplificar les formes i aconseguir certa sensació d’ordre i de profunditat. TREBALLEM AMB SEQÜÈNCIES CROMÀTIQUES

23. Les seqüències cromàtiques són un bon recurs per a conduir la mirada de l’espectador. Es tracta d’organitzar els colors a partir d’una escala tonal de valors. Començar pels més foscos en primer pla i acabar amb els més clars a la llunyania. Psicològicament, l’ordre de comprensió de l’espai és d’obscur a clar, i no al revés, ja que en lloc d’aconseguir profunditat, la forma pintada sobresortiria del quadre.

24. CONSTRUIR LA DISTÀNCIA AMB COLORS Els colors també poden marcar la sensació de profunditat: els càlids sembla que avancin cap a l’observador, en canvi, els freds fa la sensació que tirin enrere , cap el fons de l’escena. Paul Cézanne . El golf de Marsella vist des de l’Estaque. 1880. Oli sobre tela. Franz Marc . Vaques, groga, vermella i verda. 1912. Oli sobre tela.

25. El primer que farem és plantejar-nos una gamma de colors per saber quin d’ells utilitzarem en cada pla. Si els colors del paisatge no coincideixen amb els de l’esquema, els podem alterar perquè s’acostin a aquest plantejament. PERSPECTIVA DELS COLORS 1 2 3 4 5

26. EL COLOR DE LES OMBRES Si es vol fer un tractament més acolorit i que contrasti, es poden pintar les ombres amb el color complementari de l’objecte. En el primer cas el complementari del taronja és el blau, en el segon cas el complementari del vermell és el verd i en el tercer cas el complementari del groc és el violeta. El color habitual de les ombres és el propi de l’objecte però més enfosquit, en aquest cas amb marró. Sempre s’ha dit que les ombres són del propi color de l’objecte afegint una mica de negre o marró. El contrast entre les zones de llum i d’ombra també pot aconseguir-se gràcies al contrast cromàtic.

27. El contrast de complementaris provoca una gran tensió entre les zones de llum i les zones d’ombra. En dibuixos i representacions artístiques contemporànies, és habitual la utilització de contrastos de colors vius per afegir un cert dramatisme. Si pintem les ombres amb un color càlid, l’efecte que es produeix pot ser una mica desconcertant. En aquesta imatge per exemple no distingim si el blanc correspont a la zona de llum o a la zona d’ombres Què passaria si pintessim les ombres amb un color càlid?

28. INTERPRETAR ELS COLORS Els colors que s’han utilitzat són els del model real, però més saturats, brillants i contrastats. Es produeix una imatge d’un cromatisme exagerat i exaltat. Els colors que s’han utilitzat són els colors complementaris respecte el model real. És a dir, si el cel és blau, es pinta de color taronja. I així amb tots els elements del paisatge.

29. PROCÉS ABSTRACCIÓ A PARTIR D’UN MODEL REAL 1 2 3 4 5 -Tot i que les pintures purament abstractes acostumen a estar deslligades del món real, moltes vegades tenen com a punt de referència alguna cosa que l’artista ha vist o ha experimentat. -Un paisatge és un bon motiu per a realitzar un exercici d’abstracció a partir d’un model real. -Partint del model , amb elements clarament definits, es realitza un procés de descomposició utilitzant taques de color i formes geomètriques.

30. ELS VOSTRES TREBALLS (seqüències cromàtiques) (Tècnica utilitzada: témpera) David López Elliot Ortega Anna Cerezo

31. Ariadna Girbau Alejandro de la Torre Gerard Milà Marina Vargas

32. Alejandro Marin Enric Algarra Albert Ros Judith Ramoneda

33. Marc Rueda (construir la distància amb colors i interpretar els colors) (Tècnica utilitzada: témpera) David López Anna Cerezo

34. Marc Rueda Judith Ramoneda Ariadna Girbau Estel Rosell

35. CREACIÓ DE PAISATGES FANTÀSTICS El fotògraf anglès Carl Warner, ha fet una sèrie de fotografies utilitzant només aliments per crear aquesta mena d’escenaris fantàstics que anomena foodscapes. Les seves imatges han format part d’una campanya publicitària per fomentar l’alimentació sana i responsable. Trobaràs més informació sobre la seva obra en el seu lloc web: http:// www.carlwarner.com /