Analitzem els origens del cartell publicitari

1. EL CARTELL PUBLICITARI
COM A UNA NOVA
FORMA D'ART
DESPRÉS DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1848) INICIS SEGLE XX (1910 EXPO
LONDRES PINTURES DE CEZANNE, VAN GOGH, GAUGUIN)

2. Al segle XIX, creixement de les grans ciutats es converteixen en un gran museu on la publicitat
trobarà el seu espai, d’aquesta manera l’art arribarà a tothom (es produeix una democratització de l’art)
Els cartells seran el mitja d'expressió artística perfecte per aquest fet gracies al perfeccionament de la
litografia.
L'havia inventada Alois SENEFELDER el 1798 i Jules CHÉRET va perfeccionar la tricromia,
que va per- metre als artistes reproduir les seves obres en color.
La possibilitat de combinar-hi el dibuix i la paraula va fer del cartell una de les innovacions més
importants en el món de l'art i la publicitat. Les ciutats ràpidament es van convertir en galeries d'art
al carrer.

3. La litografia
Video procés Litografía sobre pedra
Traçar dibuix Humitejar planxa Entintar Imprimir Copia seriada
Mètode barat i senzill de fer moltes còpies. Es va descobrir 1796 gairebé per accident que si es dibuixava amb un
llapis gras sobre una planxa de pedra calcària (porosa), s'humitejava la planxa i s'entintava amb una tinta grassa,
la tinta es quedava només allà on hi havia dibuix (a causa de que el greix atreia al greix i l'aigua la repel·lia).

4. Primers artistes
Al París de la dècada del 1860, Jules CHÉRET va començar a imprimir cartells litogràfics en
color. Va ser molt prolífic i se li atribueixen més de mil cartells de tot tipus, com Bal Valentino, Orphée
aux enfers, Les Girard i Pippermint.
Influit per autors del Rococó com Jean-Honoré FRAGONARD els seus dibuixos de caràcter
muralista tenien un aire carnavalesc, dinàmic i popular perquè va posar el seu mestratge indiscutible com
a dibuixant al servei del llenguatge popular del seu temps.

5. En la seva feina hi havia una recerca d'il·lusió tridimensional que feia passar una bona estona als vianants que
observaven el cartell.
CHÉRET va crear una tipologia de dona per als seus cartells: jove, hi sortia ballant, rient, desbordant
de felicitat i gaudint de la vida.

6. Henri Marie de TOULOUSE-LAUTREC
Pintor i litògraf francès. Afectat per una malaltia congènita als ossos va passar llargues temporades al
llit, cosa que va afavorir el seu interès per l’art. En la seva desgràcia trobà la inspiració, la seva vida i
obra van estar permanentment unides.
A París retreta la nit, on era un habitual als teatres, hipòdroms, circs i cabarets.
En la seva temàtica reproduirià en els seus dibuixos i litografies, retratava els bordells i els carrers
recòndits, observador de la vida, no es perdia cap detall per plasmar-ho a les seves obres. Utilitzava els
seus dibuixos per retratar la vida íntima dels habitants de París del segle XIX.

7. TOULOUSE-LAUTREC va fer tan sols 31 cartells, la seva contribució a l'art es reflecteix en el fet que
va establir el cartell com una forma artística pròpia.
A més, el seu estil es caracteritzava per les aparences caricaturesques, la ironia i la inquietud que
transmetien els seus personatges, tot això mitjançant unes formes senzilles. Emprar l'estil muralista de
CHÉRET potencia els aspectes expressius.
Entre els cartells més coneguts de TOULOUSE- LAUTREC cal destacar el Moulin Rouge: La Goulue.
Hi veiem la Goulue ballant amb dinamisme al centre
de la composició.
•Segon pla veiem diversos espectadors retallats i
disposats a la manera de fris
•Primer pla hi ha una altra figura de color gris que s'ha
identificat amb Valentin le Desossé, la parella de ball de la
vedet.
•Les formes son expressionistes (caricaturesques) i
els colors saturats i contrastats, colors plans
simplifiquen el missatge (directe)
•La perspectiva del terra dona profunditat a
l’escena
•Tipografia elegant, esvelta de pal i moderna

8. Altres obres rellevants de LAUTREC són:
Ambassadeurs: Aristide Bruant Jane Avril al Jardíde París i Divan
japonès
Amb tot, la seva obra
no va ser sempre
aclamada; per als
crítics, els dibuixos
eren desagradables i
els personatges
gairebé vorejaven la
indecència

9. ALPHONS MUCHA: Cartell Cycles
Perfecta ( 1902). Gràcies als
cartells publicitaris d'aquest
artista es va començar a
considerar el cartellisme com
categoria artística.
Alphons MUCHA, artista d'origen txec, referent de l’art Art Nouveau, residir molts anys a Paris. Entre la multitud
d'obres que va fer destaquen Gismonda Chocolat Ideal o Cycles Perfecta. Cal afegir que l'estil decoratiu de MUCHA defineix
l'art cartellista europeu fins als inicis de la Primera Guerra Mundial.
Estil marcat per motius decoratius ornamentals, vegetals, gust per la línia refinada i delicada. Us de la corba sinuosa.
Composicions clàssiques i ordenades.

10. La identitat visual de l'Art
Nouveau és bàsicament una
línia orgànica en forma de
planta que ondula i decora
els espais.
Les branques de les enfiladisses,
les flors, els ocells i la bella forma
de la dona van ser els motius
recurrents en aquest corrent
artístic, l'indiscutible protagonista
va ser Alphonse Mucha

11. Un artista que va voler i
va saber difondre amb el
seu art les tres virtuts
fonamentals en
l'evolució de l'ésser
humà: la bellesa, la
veritat i l'amor.

12. Entre els anys 1897 i 1916, Catalunya va ser un centre productor de cartells modernistes
amb grans mestres com Ramon CASAS que va introduir un tipus de cartell que es va
considerar art. Artista modernista presentarà característiques formals del moviment.
CASAS es caracteritza per un dibuix precís i, una composició equilibrada. Els seus cartells
publicitaris d'Anis del Mono i del restaurant Els Quatre Gats son exemples d'aquest estil.

13. • Anàlisi visual:
- Descripció formal (el que hi veiem)
- Anàlisis formes (orgàniques, geomètriques,
naturalistes, realistes, expressionistes, etc
- Contrast formal o simplicitat formal
- Composició: clàssica (simètrica, central,
equilibrada..) o oberta
- Pesos visuals
• Anàlisi tipogràfic (com la lletra i el que comunica)
• Llum (difusa, contrastos...)
• Color (contrast, harmonia, tintes planes, volum...)
• Textura
• Recurs utilitzat (d'hipèrbole, metàfora i metonímies,
comparació,etc)
• Funció
• Missatge
El cartell no deixa de ser publicitat per tant s’analitza tenint en compte els següents punt: