SlideShare a Scribd company logo
INTRODUCCIÓ A L’ARQUITECTURA
ies montsacopa. Olot
ARQUITECTURA. Definició
Cal considerar l’arquitectura com la creació d'espais interiors que
siguin confortables i adequats a l’ús que se n’ha de fer.
La creació d’aquests espais interiors presenta una veritable
dificultat tècnica: la coberta superior.
Aquest element no només presenta les dificultats constructives
més importants sinó que d'ell en depèn tota l’estructura
arquitectònica i n'arriba a condicionar tot l’estil. De fet, la història
tècnica de l’arquitectura és la història dels sistemes de cobriment,
és a dir, dels elements sostinguts i els elements de suport estan
condicionats pels elements sostinguts.
Línies rectes i verticals: Pedra Gentil. Vallgorguina
Línes curbes: Escala. Porto
MATERIALS
Han estat de tres tipus: fang ; pedra; altres
FANG: és el material més usat en la història de
l’arquitectura. Adopta formes diferents com:
• el rajol: prisma rectangular cuit al forn. La
tècnica de l’obra de rajol és la paleteria.
• el tovot (o tova): és una massa de fang,
barrejada amb palla i modelada com el rajol,
però assecada al sol. L’utilitzen els pobles amb
un nivell tècnic poc evolucionat, amb pocs
recursos. Forma part de l’arquitectura
tradicional i rural.
rajola
tova
PEDRA: S’han utilitzat diversos tipus de
pedres. Entre les més usades :
• el granit (compacte i dur) format per
feldspat, quars i mica;
• la calcària, carbonat de calç;
• el marbre, destacat pel luxe que
confereix a la construcció
• A les cobertes en zones de muntanya
s’usa la pissarra.
granit
calcària
marbres
ALTRES MATERIALS: en arquitectura
també es fan servir altres materials, uns
més tradicionals, com la fusta o el ferro, i
altres de més recents, lligats als processos
industrials, com el ciment, el formigó, el
vidre, el titani, l’alumini, l’acer o el
metacrilat.
Nous materials: titani
Vidre
metacrilat
alumini
ELEMENTS DE SUPORT. El mur
El MUR: és un suport continu que serveix per
tancar un espai. En el mur hem de considerar els
elements següents:
-aparell: és la forma en què es troben disposats els
materials a l’interior del mur.
-parament: són les superfícies exteriors del mur.
-morter: és la capa de material formada per ciment
o calç, barrejat amb aigua i sorra (farciment).
6. introducció a l'arquitectura
Els murs es poden classificar de moltes maneres diferents:
*pel material poden ser de terra, de rajol o de pedra.
*per la forma poden ser irregulars (ciclopis, maçoneria
-pedres petites unides per fang o ciment- i maçoneria per
filades) i regulars (carreus o pedres tallades regularment.
Poden ser disposades en isòdom -carreus d’una mateixa
mida- i pseudoisòdom -carreus de dues mides diferents- ;
també poden ser disposades en encoixinat o de forma
poligonal). El mur pot introduir també faixes o bandes.
El mur
Quan el mur està fet amb materials
pobres
potser recobert per altres materials i
Parlem d’enfoscat (primera capa
de barreja -guix i morter- ennegrida amb
carbó), d’enlluït (segona capa més fina
i blanquinosa) i esgrafiat (decoració
que es forma amb vàries capes de
barreja de diferent color, rascant
les capes superiors per deixar al
descobert alguna de les inferiors).
Hi ha parts del mur que poden enquadrar
espais buits: els elements que sustenten
reben el nom de muntants: la part
sustentada, llinda si és recta i
arc si és corba.
ELEMENTS DE SUPORT. La llinda
ELEMENTS DE SUPORT. L’ARC
Per la seva importància arquitectònica, té característiques pròpies.
Els elements de l’arc són els següents:
- dovelles: són peces, en forma de falca, que formen l’arc.
- clau: és la dovella central de l’arc.
- salmer: són les dovelles dels extrems de l’arc.
-imposta: és la motllura que surt sota el salmer que remata el muntant.
- llum: amplada màxima de l’arc.
Les parts de l’arc són:
- intradós: cara còncava o interior de
l’arc.
- extradós: cara convexa o exterior de
l’arc.
6. introducció a l'arquitectura
L’arc
D’arcs n’hi ha de moltes menes i poden classificar-se en funció de diferents
conceptes. Així trobem:
* per la seva curvatura poden ser:
- d’un sol centre: hi ha l’arc de mig punt (forma semicircular), arc rebaixat (no
arriba al semicercle), de ferradura (prolonga el semicercle) i peraltat
(prolongació de l’arc de mig punt mitjançant un segment recte fins a la línia
d’impostes).
L’arc - de varis centres: hi ha l’arc apuntat (de dos centres), arc carpanell
(de tres centres), arc conopial (de quatre centres, còncau i convex) i
el mixtilini (de varis centres, alternant corbes i rectes).
* per la funció que fan poden ser:
- arc former (arc paral·lel a l’eix d’una nau).
- arc toral (arc transversal a la nau i que sustenta la volta).
- arcbotant (arc que transmet les forces d’una coberta a
un contrafort de forma tangencial).
Altres tipus d’arcs
6. introducció a l'arquitectura
6. introducció a l'arquitectura
6. introducció a l'arquitectura
6. introducció a l'arquitectura
6. introducció a l'arquitectura
Cintra per bastir els arcs
ELEMENTS DE SUPORT. Pilars i columnes
Tots són elements de suport però, a
diferència del mur, no tenen continuïtat sinó
que permeten l’obertura d’espais buits per
deixar passar la llum i l’aire. Quan el suport
té secció rectangular, quadrangular,
cruciforme o poligonal parlem de pilar; en el
cas que aquest pilar estigui adossat al mur
parlem de pilastra; si el suport té secció
circular ens referim a la columna,
segurament l’element de suport més conegut
i usat; i finalment si el suport té forma
figurativa parlem de cariàtide (en el cas de
ser figura femenina) i d’atlant (en cas de ser
figura masculina).
La columna consta de les següents parts:
- capitell: part superior de la columna: consta d’equí,
àbac i collarí.
- fust: part central de la columna, tronc.
- basa: pòdium sobre el que es recolza la columna.
ALTRES ELEMENTS DE SUPORT
•MÈNSULA: element arquitectònic de
suport que sobresurt del pla vertical del
mur i a la qual es transmet la càrrega que
rep de la coberta. Té major vol que no
pas alçada.
•CARTEL.LA: una mena de mènsula que
té més alçada que vol, i serveix per
sostenir un balcó…
•CONTRAFORT: és un tros de mur,
adossat en angle (generalment recte) a
un altre mur, que transmet directament
la força o pressió lateral d’una coberta de
volta fins al terra.
ELEMENTS SUSTENTATS o COBERTES
• Llinda: s’anomena llinda a tots els elements sostinguts
horitzontalment i construïts d'una sola peça. Això vol dir
que la flexió d'una llinda ha de ser mínima i que les
forces que faci sobre els elements de suport han de ser
verticals.
La característica d’aquesta arquitectura és que sembla
estàtica. És el cas de l’arquitectura d'Egipte, de Grècia i
de certes obres romanes.
En l’arquitectura clàssica rep el nom d'entaulament tot
el conjunt d'elements que es troben sobre les
columnes. Les parts característiques de l’entaulament,
la llinda (o arquitrau), el fris, la cornisa i el frontó, es
mantenen en tots els estils, tot i que els components
del fris varien molt de l’un a l’altre.
Entaulament
L'arquitectura arquitravada s’acaba
amb teulades que tenen dos o més
vessants (aigües). L’element
fonamental d'aquestes cobertes és
l’encavallada, una armadura
triangular que, repetida cada
certa distància, permet cobrir tot el
sostre.
A l’art clàssic l’encavallada va originar
el frontó, que va ser un marc magnífic
per a la gran estatuària grega.
Tipus de voltes
Volta de canó
La volta: es pot considerar que sorgeix de la projecció imaginària d'un
arc que segueixi un moviment de translació, generalment recte. La
volta resultant pren el nom de l’arc que es projecta, excepte si es
tracta d'un arc semicircular o de mig punt, en aquest cas la volta
s’anomena de canó o de canó seguit.
La volta de canó se sol construir amb uns arcs de reforç interiors que
reben el nom de faixons o torals que descansen sobre pilars (pilastres,
a l’exterior dels quals hi van els contraforts.
------CONTRAFORT
Monestir de Vilabertran
Volta per aresta
Aquesta coberta, que es feia servir molt en l’art romànic de l’edat
mitjana, no era prou segura, és per això que es va recórrer a la volta per
aresta, que s'obté amb la intersecció ortogonal de dues voltes de canó.
D'aquesta manera
es va aconseguir que la
càrrega es localitzés en
quatre punts on s'hi
van col·locar uns pilars
ben forts.
Gràcies a això la resta
de mur podia ser més
lleugera.
Oratori de Sant Blai. Mallorca
Volta ojival
Més endavant, però també durant l’edat
mitjana, a les arestes d'aquestes voltes
primitives s'hi va posar uns arcs anomenats
ogives que recullen tots els pesos oblics de
la coberta i els transmeten cap als extrems,
on per la banda de fora, passen a uns arcs
projectats a l’aire anomenats arcbotants,
que, seu torn, els transmeten als
contraforts aquests a terra.
La diferència entre la volta per aresta i la
volta ogival, pròpia de l’art gòtic, va ser
fonamental per al progrés de l’arquitectura.
Sta. Maria del Mar
6. introducció a l'arquitectura
Altres tipus de voltes
Cimboris i Cúpules
La cúpula planteja bàsicament dos problemes
tècnics: el primer és el del seu assentament
sobre un espai quadrat, i el segon, el dels
pesos oblics.
El primer problema es resol amb les trompes i,
d'una manera més enginyosa, amb les
petxines.
El problema dels pesos oblics es resol amb la
col·locació de quarts d'esfera que ocupen els
quatre arcs que sustenten la cúpula, també
traient-li pes i faixant-la interiorment com va
fer BRUNELLESCHI a la catedral de Florència.
6. introducció a l'arquitectura
Cimborri Catedral de València
San Vicente. Àvila
Catedral de Burgos
6. introducció a l'arquitectura
Cúpula
La cúpula: és la coberta que resulta
de la projecció imaginària d'un arc
que segueixi un moviment de
rotació sobre ell mateix.
Normalment també pren el nom de
l’arc que l’engendra, tret que es
tracti de l’arc de mig punt, en
aquest cas la cúpula s’anomena
esfèrica o bé de mitja taronja.
Normalment la cúpula descansa
sobre un tambor o cos cilíndric amb
finestrals i a la clau s'obre un
llanternó que contribueix a la
il·luminació de l’interior.
6. introducció a l'arquitectura
6. introducció a l'arquitectura
6. introducció a l'arquitectura
6. introducció a l'arquitectura
TIPUS DE REPRESENTACIONS
La visió global d’un edifici s’acostuma a representar en dibuixos,
anomenats plànols. Així podem distingir aquests plànols segons el que
vulguin representar:
•PLANTA: és la representació d’un edifici vist des de dalt.
•SECCIÓ: és la representació d’un edifici, segons un tall imaginari,
perpendicular al terra. El tall pot ser:
· longitudinal: pla que talla la construcció pel llarg.
· transversal: pla que talla la construcció per l’ample.
•ALÇAT: és la representació de les façanes de l’edifici sense cap
deformació (visió frontal
•PLA ISONOMÈTRIC: és una representació imaginària que combina la
planta, les seccions longitudinal i transversal i part de la seva façana en
perspectiva, seria com si el dibuixant veiés l’edifici penjat a l’aire des de
baix.
Altres materials
Ferro I vidre
Arquitectura del
ferro
Darby, Abraham. Puente sobre el río Severn, 1779.
6. introducció a l'arquitectura
6. introducció a l'arquitectura
Palau episcopal de Conca. Ferro, pedra vidre i fusta
Titani i acer
6. introducció a l'arquitectura
Acer, polièster i vidre
6. introducció a l'arquitectura
6. introducció a l'arquitectura
Ceràmics, ferro i vidre
6. introducció a l'arquitectura
6. introducció a l'arquitectura
Ferro envellit (en planxa)
6. introducció a l'arquitectura

More Related Content

What's hot

7. introducció a l'escultura
7. introducció a l'escultura7. introducció a l'escultura
7. introducció a l'escultura
jesus gutierrez
 
Fitxa 28 església de sant climent de taüll
Fitxa 28 església de sant climent de taüllFitxa 28 església de sant climent de taüll
Fitxa 28 església de sant climent de taüll
Julia Valera
 
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
Antonio Núñez
 
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinobleFitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Julia Valera
 
23. BASÍLICA SANTA SOFIA. CONSTANTINOBLE
23. BASÍLICA SANTA SOFIA. CONSTANTINOBLE23. BASÍLICA SANTA SOFIA. CONSTANTINOBLE
23. BASÍLICA SANTA SOFIA. CONSTANTINOBLE
Assumpció Granero
 
El matrimoni arnolfini(jan van eyck)
El matrimoni arnolfini(jan van eyck)El matrimoni arnolfini(jan van eyck)
El matrimoni arnolfini(jan van eyck)
sandroalfaro
 
Fitxa 44 David de Donatello
Fitxa 44 David de DonatelloFitxa 44 David de Donatello
Fitxa 44 David de Donatello
Julia Valera
 
ARQUITECTURA SEGLE XIX
ARQUITECTURA SEGLE XIXARQUITECTURA SEGLE XIX
ARQUITECTURA SEGLE XIX
Antonio Núñez
 
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IV
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IVKANDINSKY: COMPOSICIÓ IV
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IV
Antonio Núñez
 
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
Antonio Núñez
 
Fitxa 80 casa milà
Fitxa 80  casa milàFitxa 80  casa milà
Fitxa 80 casa milà
Julia Valera
 
ELS PRIMERS FREDS M. BLAY
ELS PRIMERS FREDS  M. BLAYELS PRIMERS FREDS  M. BLAY
ELS PRIMERS FREDS M. BLAY
Antonio Núñez
 
Fitxa 76. nit estrellada (versió de 1889)
Fitxa 76. nit estrellada (versió de 1889)Fitxa 76. nit estrellada (versió de 1889)
Fitxa 76. nit estrellada (versió de 1889)
Julia Valera
 

What's hot (20)

7. introducció a l'escultura
7. introducció a l'escultura7. introducció a l'escultura
7. introducció a l'escultura
 
Fitxa 28 església de sant climent de taüll
Fitxa 28 església de sant climent de taüllFitxa 28 església de sant climent de taüll
Fitxa 28 església de sant climent de taüll
 
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
 
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinobleFitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
 
23. BASÍLICA SANTA SOFIA. CONSTANTINOBLE
23. BASÍLICA SANTA SOFIA. CONSTANTINOBLE23. BASÍLICA SANTA SOFIA. CONSTANTINOBLE
23. BASÍLICA SANTA SOFIA. CONSTANTINOBLE
 
El matrimoni arnolfini(jan van eyck)
El matrimoni arnolfini(jan van eyck)El matrimoni arnolfini(jan van eyck)
El matrimoni arnolfini(jan van eyck)
 
Santa Sofia de Constantinoble
Santa Sofia de ConstantinobleSanta Sofia de Constantinoble
Santa Sofia de Constantinoble
 
Tour Eiffel
Tour EiffelTour Eiffel
Tour Eiffel
 
Fitxa 44 David de Donatello
Fitxa 44 David de DonatelloFitxa 44 David de Donatello
Fitxa 44 David de Donatello
 
ARQUITECTURA SEGLE XIX
ARQUITECTURA SEGLE XIXARQUITECTURA SEGLE XIX
ARQUITECTURA SEGLE XIX
 
2.Borromini: San Carlo alle Quattro Fontane
2.Borromini: San Carlo alle Quattro Fontane2.Borromini: San Carlo alle Quattro Fontane
2.Borromini: San Carlo alle Quattro Fontane
 
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IV
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IVKANDINSKY: COMPOSICIÓ IV
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IV
 
Dalí: Persistència de la memòria
Dalí: Persistència de la memòriaDalí: Persistència de la memòria
Dalí: Persistència de la memòria
 
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
 
Escultura renaixentista
Escultura renaixentistaEscultura renaixentista
Escultura renaixentista
 
Gaudí. La Pedrera
Gaudí. La PedreraGaudí. La Pedrera
Gaudí. La Pedrera
 
3. DORÍFOR. POLÍCLET
3. DORÍFOR. POLÍCLET3. DORÍFOR. POLÍCLET
3. DORÍFOR. POLÍCLET
 
Fitxa 80 casa milà
Fitxa 80  casa milàFitxa 80  casa milà
Fitxa 80 casa milà
 
ELS PRIMERS FREDS M. BLAY
ELS PRIMERS FREDS  M. BLAYELS PRIMERS FREDS  M. BLAY
ELS PRIMERS FREDS M. BLAY
 
Fitxa 76. nit estrellada (versió de 1889)
Fitxa 76. nit estrellada (versió de 1889)Fitxa 76. nit estrellada (versió de 1889)
Fitxa 76. nit estrellada (versió de 1889)
 

Viewers also liked

A Arquitectura do Ferro
A Arquitectura do FerroA Arquitectura do Ferro
A Arquitectura do Ferro
Michele Pó
 
A arquitectura do ferro
A arquitectura do ferroA arquitectura do ferro
A arquitectura do ferro
becresforte
 
L’arquitectura del ferro
L’arquitectura del ferroL’arquitectura del ferro
L’arquitectura del ferro
Txema Gs
 
A Arquitectura do Ferro
A Arquitectura do FerroA Arquitectura do Ferro
A Arquitectura do Ferro
Jorge Almeida
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-real
Toni Pitarch
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa
Toni Pitarch
 

Viewers also liked (6)

A Arquitectura do Ferro
A Arquitectura do FerroA Arquitectura do Ferro
A Arquitectura do Ferro
 
A arquitectura do ferro
A arquitectura do ferroA arquitectura do ferro
A arquitectura do ferro
 
L’arquitectura del ferro
L’arquitectura del ferroL’arquitectura del ferro
L’arquitectura del ferro
 
A Arquitectura do Ferro
A Arquitectura do FerroA Arquitectura do Ferro
A Arquitectura do Ferro
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-real
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa
 

Similar to 6. introducció a l'arquitectura

3. introducció a l'arquitectura
3. introducció a l'arquitectura3. introducció a l'arquitectura
3. introducció a l'arquitectura
jgutier4
 
Anàlisi de l'obra d'Art: Arquitectura
Anàlisi de l'obra d'Art: ArquitecturaAnàlisi de l'obra d'Art: Arquitectura
Anàlisi de l'obra d'Art: Arquitectura
Glòria Garcia
 
1 el llenguatge artístic. l'arquitectura
1 el llenguatge artístic. l'arquitectura1 el llenguatge artístic. l'arquitectura
1 el llenguatge artístic. l'arquitectura
lamasena
 
011 arts plàstiques l'arquitectura
011 arts plàstiques l'arquitectura011 arts plàstiques l'arquitectura
011 arts plàstiques l'arquitectura
Julia Valera
 
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-3
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-3TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-3
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-3
Assumpció Granero
 
Diccionari visual art romànic
Diccionari visual art romànicDiccionari visual art romànic
Diccionari visual art romànic
Amparo Soriano
 
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-2
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-2TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-2
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-2
Assumpció Granero
 
Art romànic arquitectura
Art romànic  arquitecturaArt romànic  arquitectura
Art romànic arquitectura
Julia Valera
 
Gotic arquitectura
Gotic arquitecturaGotic arquitectura
Gotic arquitectura
Jesús Gutiérrez Pardina
 
Art gòtic arquitectura
Art gòtic arquitecturaArt gòtic arquitectura
Art gòtic arquitectura
Julia Valera
 
Anàlisi arquitectura
Anàlisi arquitecturaAnàlisi arquitectura
Anàlisi arquitectura
mpere459
 
Tema 7 estructures
Tema 7 estructuresTema 7 estructures
Tema 7 estructures
Iolanda Mallorques
 
LES CÚPULES DEL PANTEÓ I SANT PERE A ROMA.[1]
LES CÚPULES DEL PANTEÓ I SANT PERE A ROMA.[1]LES CÚPULES DEL PANTEÓ I SANT PERE A ROMA.[1]
LES CÚPULES DEL PANTEÓ I SANT PERE A ROMA.[1]
Josep Blesa
 
33. CATEDRAL NÔTRE DAME. PARÍS
33. CATEDRAL NÔTRE DAME. PARÍS33. CATEDRAL NÔTRE DAME. PARÍS
33. CATEDRAL NÔTRE DAME. PARÍS
Assumpció Granero
 
Romanic arquitectura
Romanic arquitecturaRomanic arquitectura
Romanic arquitectura
sandroalfaro
 
Arquitectura associada al formigó
Arquitectura associada al formigóArquitectura associada al formigó
Arquitectura associada al formigó
javioliver8
 
Barrocoarquitectura
BarrocoarquitecturaBarrocoarquitectura
Barrocoarquitectura
Libertango
 

Similar to 6. introducció a l'arquitectura (20)

3. introducció a l'arquitectura
3. introducció a l'arquitectura3. introducció a l'arquitectura
3. introducció a l'arquitectura
 
Anàlisi de l'obra d'Art: Arquitectura
Anàlisi de l'obra d'Art: ArquitecturaAnàlisi de l'obra d'Art: Arquitectura
Anàlisi de l'obra d'Art: Arquitectura
 
1 el llenguatge artístic. l'arquitectura
1 el llenguatge artístic. l'arquitectura1 el llenguatge artístic. l'arquitectura
1 el llenguatge artístic. l'arquitectura
 
Comentar Obres D’Art. Power Ponint
Comentar Obres D’Art. Power PonintComentar Obres D’Art. Power Ponint
Comentar Obres D’Art. Power Ponint
 
011 arts plàstiques l'arquitectura
011 arts plàstiques l'arquitectura011 arts plàstiques l'arquitectura
011 arts plàstiques l'arquitectura
 
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-3
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-3TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-3
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-3
 
Diccionari visual art romànic
Diccionari visual art romànicDiccionari visual art romànic
Diccionari visual art romànic
 
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-2
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-2TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-2
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-2
 
Art romànic arquitectura
Art romànic  arquitecturaArt romànic  arquitectura
Art romànic arquitectura
 
Gotic arquitectura
Gotic arquitecturaGotic arquitectura
Gotic arquitectura
 
Art gòtic arquitectura
Art gòtic arquitecturaArt gòtic arquitectura
Art gòtic arquitectura
 
Anàlisi arquitectura
Anàlisi arquitecturaAnàlisi arquitectura
Anàlisi arquitectura
 
Tema 7 estructures
Tema 7 estructuresTema 7 estructures
Tema 7 estructures
 
LES CÚPULES DEL PANTEÓ I SANT PERE A ROMA.[1]
LES CÚPULES DEL PANTEÓ I SANT PERE A ROMA.[1]LES CÚPULES DEL PANTEÓ I SANT PERE A ROMA.[1]
LES CÚPULES DEL PANTEÓ I SANT PERE A ROMA.[1]
 
33. CATEDRAL NÔTRE DAME. PARÍS
33. CATEDRAL NÔTRE DAME. PARÍS33. CATEDRAL NÔTRE DAME. PARÍS
33. CATEDRAL NÔTRE DAME. PARÍS
 
Romanic arquitectura
Romanic arquitecturaRomanic arquitectura
Romanic arquitectura
 
15. EL PANTEÓ (Marta Roig)
15. EL PANTEÓ (Marta Roig)15. EL PANTEÓ (Marta Roig)
15. EL PANTEÓ (Marta Roig)
 
Estructures
Estructures Estructures
Estructures
 
Arquitectura associada al formigó
Arquitectura associada al formigóArquitectura associada al formigó
Arquitectura associada al formigó
 
Barrocoarquitectura
BarrocoarquitecturaBarrocoarquitectura
Barrocoarquitectura
 

More from jesus gutierrez

De la cartilla de racionament al seat 600
De la cartilla de racionament al seat 600De la cartilla de racionament al seat 600
De la cartilla de racionament al seat 600
jesus gutierrez
 
3. estudi de la població
3. estudi de la població3. estudi de la població
3. estudi de la població
jesus gutierrez
 
3. estudi de la població
3. estudi de la població3. estudi de la població
3. estudi de la població
jesus gutierrez
 
La persistència de la memòria jana pujol guàrdia
La persistència de la memòria   jana pujol guàrdiaLa persistència de la memòria   jana pujol guàrdia
La persistència de la memòria jana pujol guàrdia
jesus gutierrez
 
Jackson pollock (mireia ribera)
Jackson pollock (mireia ribera)Jackson pollock (mireia ribera)
Jackson pollock (mireia ribera)
jesus gutierrez
 
Historia de l'art. composicio iv
Historia de l'art. composicio ivHistoria de l'art. composicio iv
Historia de l'art. composicio iv
jesus gutierrez
 
Frida kahlo (amb text expl.)
Frida kahlo (amb text expl.)Frida kahlo (amb text expl.)
Frida kahlo (amb text expl.)
jesus gutierrez
 
Creu i r. marina sánchez
Creu i r. marina sánchezCreu i r. marina sánchez
Creu i r. marina sánchez
jesus gutierrez
 
Andy warhol. bernat ribó
Andy warhol. bernat ribóAndy warhol. bernat ribó
Andy warhol. bernat ribó
jesus gutierrez
 
V. kandinsky. lluïsa faxedas
V. kandinsky. lluïsa faxedasV. kandinsky. lluïsa faxedas
V. kandinsky. lluïsa faxedas
jesus gutierrez
 
Maman laura monells solà
Maman laura monells solàMaman laura monells solà
Maman laura monells solà
jesus gutierrez
 
L.cristòfol. nit de lluna. a marguí
L.cristòfol. nit de lluna. a marguíL.cristòfol. nit de lluna. a marguí
L.cristòfol. nit de lluna. a marguí
jesus gutierrez
 
Joan miró (escultura) cristina minobas
Joan miró (escultura) cristina minobasJoan miró (escultura) cristina minobas
Joan miró (escultura) cristina minobas
jesus gutierrez
 
El profeta pablo gargallo.laia luque
El profeta  pablo gargallo.laia luqueEl profeta  pablo gargallo.laia luque
El profeta pablo gargallo.laia luque
jesus gutierrez
 
Edvard munch ibone díaz martínez
Edvard munch  ibone díaz martínezEdvard munch  ibone díaz martínez
Edvard munch ibone díaz martínez
jesus gutierrez
 
Eduardo chillida. dina mohamed
Eduardo chillida. dina mohamedEduardo chillida. dina mohamed
Eduardo chillida. dina mohamed
jesus gutierrez
 

More from jesus gutierrez (20)

De la cartilla de racionament al seat 600
De la cartilla de racionament al seat 600De la cartilla de racionament al seat 600
De la cartilla de racionament al seat 600
 
3. estudi de la població
3. estudi de la població3. estudi de la població
3. estudi de la població
 
3. estudi de la població
3. estudi de la població3. estudi de la població
3. estudi de la població
 
Otto dix. m tunkara
Otto dix. m tunkaraOtto dix. m tunkara
Otto dix. m tunkara
 
La persistència de la memòria jana pujol guàrdia
La persistència de la memòria   jana pujol guàrdiaLa persistència de la memòria   jana pujol guàrdia
La persistència de la memòria jana pujol guàrdia
 
Joan miró. mar reixach
Joan miró. mar reixachJoan miró. mar reixach
Joan miró. mar reixach
 
Jackson pollock (mireia ribera)
Jackson pollock (mireia ribera)Jackson pollock (mireia ribera)
Jackson pollock (mireia ribera)
 
Historia de l'art. composicio iv
Historia de l'art. composicio ivHistoria de l'art. composicio iv
Historia de l'art. composicio iv
 
Henri matisse
Henri matisseHenri matisse
Henri matisse
 
Guernica laiapuig
Guernica laiapuigGuernica laiapuig
Guernica laiapuig
 
Frida kahlo (amb text expl.)
Frida kahlo (amb text expl.)Frida kahlo (amb text expl.)
Frida kahlo (amb text expl.)
 
Creu i r. marina sánchez
Creu i r. marina sánchezCreu i r. marina sánchez
Creu i r. marina sánchez
 
Andy warhol. bernat ribó
Andy warhol. bernat ribóAndy warhol. bernat ribó
Andy warhol. bernat ribó
 
V. kandinsky. lluïsa faxedas
V. kandinsky. lluïsa faxedasV. kandinsky. lluïsa faxedas
V. kandinsky. lluïsa faxedas
 
Maman laura monells solà
Maman laura monells solàMaman laura monells solà
Maman laura monells solà
 
L.cristòfol. nit de lluna. a marguí
L.cristòfol. nit de lluna. a marguíL.cristòfol. nit de lluna. a marguí
L.cristòfol. nit de lluna. a marguí
 
Joan miró (escultura) cristina minobas
Joan miró (escultura) cristina minobasJoan miró (escultura) cristina minobas
Joan miró (escultura) cristina minobas
 
El profeta pablo gargallo.laia luque
El profeta  pablo gargallo.laia luqueEl profeta  pablo gargallo.laia luque
El profeta pablo gargallo.laia luque
 
Edvard munch ibone díaz martínez
Edvard munch  ibone díaz martínezEdvard munch  ibone díaz martínez
Edvard munch ibone díaz martínez
 
Eduardo chillida. dina mohamed
Eduardo chillida. dina mohamedEduardo chillida. dina mohamed
Eduardo chillida. dina mohamed
 

6. introducció a l'arquitectura

  • 2. ARQUITECTURA. Definició Cal considerar l’arquitectura com la creació d'espais interiors que siguin confortables i adequats a l’ús que se n’ha de fer. La creació d’aquests espais interiors presenta una veritable dificultat tècnica: la coberta superior. Aquest element no només presenta les dificultats constructives més importants sinó que d'ell en depèn tota l’estructura arquitectònica i n'arriba a condicionar tot l’estil. De fet, la història tècnica de l’arquitectura és la història dels sistemes de cobriment, és a dir, dels elements sostinguts i els elements de suport estan condicionats pels elements sostinguts.
  • 3. Línies rectes i verticals: Pedra Gentil. Vallgorguina
  • 5. MATERIALS Han estat de tres tipus: fang ; pedra; altres FANG: és el material més usat en la història de l’arquitectura. Adopta formes diferents com: • el rajol: prisma rectangular cuit al forn. La tècnica de l’obra de rajol és la paleteria. • el tovot (o tova): és una massa de fang, barrejada amb palla i modelada com el rajol, però assecada al sol. L’utilitzen els pobles amb un nivell tècnic poc evolucionat, amb pocs recursos. Forma part de l’arquitectura tradicional i rural.
  • 8. PEDRA: S’han utilitzat diversos tipus de pedres. Entre les més usades : • el granit (compacte i dur) format per feldspat, quars i mica; • la calcària, carbonat de calç; • el marbre, destacat pel luxe que confereix a la construcció • A les cobertes en zones de muntanya s’usa la pissarra.
  • 12. ALTRES MATERIALS: en arquitectura també es fan servir altres materials, uns més tradicionals, com la fusta o el ferro, i altres de més recents, lligats als processos industrials, com el ciment, el formigó, el vidre, el titani, l’alumini, l’acer o el metacrilat.
  • 14. Vidre
  • 16. ELEMENTS DE SUPORT. El mur El MUR: és un suport continu que serveix per tancar un espai. En el mur hem de considerar els elements següents: -aparell: és la forma en què es troben disposats els materials a l’interior del mur. -parament: són les superfícies exteriors del mur. -morter: és la capa de material formada per ciment o calç, barrejat amb aigua i sorra (farciment).
  • 18. Els murs es poden classificar de moltes maneres diferents: *pel material poden ser de terra, de rajol o de pedra. *per la forma poden ser irregulars (ciclopis, maçoneria -pedres petites unides per fang o ciment- i maçoneria per filades) i regulars (carreus o pedres tallades regularment. Poden ser disposades en isòdom -carreus d’una mateixa mida- i pseudoisòdom -carreus de dues mides diferents- ; també poden ser disposades en encoixinat o de forma poligonal). El mur pot introduir també faixes o bandes.
  • 19. El mur Quan el mur està fet amb materials pobres potser recobert per altres materials i Parlem d’enfoscat (primera capa de barreja -guix i morter- ennegrida amb carbó), d’enlluït (segona capa més fina i blanquinosa) i esgrafiat (decoració que es forma amb vàries capes de barreja de diferent color, rascant les capes superiors per deixar al descobert alguna de les inferiors). Hi ha parts del mur que poden enquadrar espais buits: els elements que sustenten reben el nom de muntants: la part sustentada, llinda si és recta i arc si és corba.
  • 20. ELEMENTS DE SUPORT. La llinda
  • 21. ELEMENTS DE SUPORT. L’ARC Per la seva importància arquitectònica, té característiques pròpies. Els elements de l’arc són els següents: - dovelles: són peces, en forma de falca, que formen l’arc. - clau: és la dovella central de l’arc. - salmer: són les dovelles dels extrems de l’arc. -imposta: és la motllura que surt sota el salmer que remata el muntant. - llum: amplada màxima de l’arc. Les parts de l’arc són: - intradós: cara còncava o interior de l’arc. - extradós: cara convexa o exterior de l’arc.
  • 23. L’arc D’arcs n’hi ha de moltes menes i poden classificar-se en funció de diferents conceptes. Així trobem: * per la seva curvatura poden ser: - d’un sol centre: hi ha l’arc de mig punt (forma semicircular), arc rebaixat (no arriba al semicercle), de ferradura (prolonga el semicercle) i peraltat (prolongació de l’arc de mig punt mitjançant un segment recte fins a la línia d’impostes).
  • 24. L’arc - de varis centres: hi ha l’arc apuntat (de dos centres), arc carpanell (de tres centres), arc conopial (de quatre centres, còncau i convex) i el mixtilini (de varis centres, alternant corbes i rectes). * per la funció que fan poden ser: - arc former (arc paral·lel a l’eix d’una nau). - arc toral (arc transversal a la nau i que sustenta la volta). - arcbotant (arc que transmet les forces d’una coberta a un contrafort de forma tangencial).
  • 31. Cintra per bastir els arcs
  • 32. ELEMENTS DE SUPORT. Pilars i columnes Tots són elements de suport però, a diferència del mur, no tenen continuïtat sinó que permeten l’obertura d’espais buits per deixar passar la llum i l’aire. Quan el suport té secció rectangular, quadrangular, cruciforme o poligonal parlem de pilar; en el cas que aquest pilar estigui adossat al mur parlem de pilastra; si el suport té secció circular ens referim a la columna, segurament l’element de suport més conegut i usat; i finalment si el suport té forma figurativa parlem de cariàtide (en el cas de ser figura femenina) i d’atlant (en cas de ser figura masculina).
  • 33. La columna consta de les següents parts: - capitell: part superior de la columna: consta d’equí, àbac i collarí. - fust: part central de la columna, tronc. - basa: pòdium sobre el que es recolza la columna.
  • 34. ALTRES ELEMENTS DE SUPORT •MÈNSULA: element arquitectònic de suport que sobresurt del pla vertical del mur i a la qual es transmet la càrrega que rep de la coberta. Té major vol que no pas alçada. •CARTEL.LA: una mena de mènsula que té més alçada que vol, i serveix per sostenir un balcó… •CONTRAFORT: és un tros de mur, adossat en angle (generalment recte) a un altre mur, que transmet directament la força o pressió lateral d’una coberta de volta fins al terra.
  • 35. ELEMENTS SUSTENTATS o COBERTES • Llinda: s’anomena llinda a tots els elements sostinguts horitzontalment i construïts d'una sola peça. Això vol dir que la flexió d'una llinda ha de ser mínima i que les forces que faci sobre els elements de suport han de ser verticals. La característica d’aquesta arquitectura és que sembla estàtica. És el cas de l’arquitectura d'Egipte, de Grècia i de certes obres romanes. En l’arquitectura clàssica rep el nom d'entaulament tot el conjunt d'elements que es troben sobre les columnes. Les parts característiques de l’entaulament, la llinda (o arquitrau), el fris, la cornisa i el frontó, es mantenen en tots els estils, tot i que els components del fris varien molt de l’un a l’altre.
  • 36. Entaulament L'arquitectura arquitravada s’acaba amb teulades que tenen dos o més vessants (aigües). L’element fonamental d'aquestes cobertes és l’encavallada, una armadura triangular que, repetida cada certa distància, permet cobrir tot el sostre. A l’art clàssic l’encavallada va originar el frontó, que va ser un marc magnífic per a la gran estatuària grega.
  • 38. Volta de canó La volta: es pot considerar que sorgeix de la projecció imaginària d'un arc que segueixi un moviment de translació, generalment recte. La volta resultant pren el nom de l’arc que es projecta, excepte si es tracta d'un arc semicircular o de mig punt, en aquest cas la volta s’anomena de canó o de canó seguit. La volta de canó se sol construir amb uns arcs de reforç interiors que reben el nom de faixons o torals que descansen sobre pilars (pilastres, a l’exterior dels quals hi van els contraforts. ------CONTRAFORT
  • 40. Volta per aresta Aquesta coberta, que es feia servir molt en l’art romànic de l’edat mitjana, no era prou segura, és per això que es va recórrer a la volta per aresta, que s'obté amb la intersecció ortogonal de dues voltes de canó. D'aquesta manera es va aconseguir que la càrrega es localitzés en quatre punts on s'hi van col·locar uns pilars ben forts. Gràcies a això la resta de mur podia ser més lleugera.
  • 41. Oratori de Sant Blai. Mallorca
  • 42. Volta ojival Més endavant, però també durant l’edat mitjana, a les arestes d'aquestes voltes primitives s'hi va posar uns arcs anomenats ogives que recullen tots els pesos oblics de la coberta i els transmeten cap als extrems, on per la banda de fora, passen a uns arcs projectats a l’aire anomenats arcbotants, que, seu torn, els transmeten als contraforts aquests a terra. La diferència entre la volta per aresta i la volta ogival, pròpia de l’art gòtic, va ser fonamental per al progrés de l’arquitectura.
  • 45. Altres tipus de voltes
  • 46. Cimboris i Cúpules La cúpula planteja bàsicament dos problemes tècnics: el primer és el del seu assentament sobre un espai quadrat, i el segon, el dels pesos oblics. El primer problema es resol amb les trompes i, d'una manera més enginyosa, amb les petxines. El problema dels pesos oblics es resol amb la col·locació de quarts d'esfera que ocupen els quatre arcs que sustenten la cúpula, també traient-li pes i faixant-la interiorment com va fer BRUNELLESCHI a la catedral de Florència.
  • 48. Cimborri Catedral de València
  • 52. Cúpula La cúpula: és la coberta que resulta de la projecció imaginària d'un arc que segueixi un moviment de rotació sobre ell mateix. Normalment també pren el nom de l’arc que l’engendra, tret que es tracti de l’arc de mig punt, en aquest cas la cúpula s’anomena esfèrica o bé de mitja taronja. Normalment la cúpula descansa sobre un tambor o cos cilíndric amb finestrals i a la clau s'obre un llanternó que contribueix a la il·luminació de l’interior.
  • 57. TIPUS DE REPRESENTACIONS La visió global d’un edifici s’acostuma a representar en dibuixos, anomenats plànols. Així podem distingir aquests plànols segons el que vulguin representar: •PLANTA: és la representació d’un edifici vist des de dalt. •SECCIÓ: és la representació d’un edifici, segons un tall imaginari, perpendicular al terra. El tall pot ser: · longitudinal: pla que talla la construcció pel llarg. · transversal: pla que talla la construcció per l’ample. •ALÇAT: és la representació de les façanes de l’edifici sense cap deformació (visió frontal •PLA ISONOMÈTRIC: és una representació imaginària que combina la planta, les seccions longitudinal i transversal i part de la seva façana en perspectiva, seria com si el dibuixant veiés l’edifici penjat a l’aire des de baix.
  • 59. Arquitectura del ferro Darby, Abraham. Puente sobre el río Severn, 1779.
  • 62. Palau episcopal de Conca. Ferro, pedra vidre i fusta