SlideShare a Scribd company logo
1 of 35
CARACTERÍSTIQUES
ies montsacopa. Olot
http://www.xtec.net/~fchorda/renaixe/index.htm
CONTEXT HISTÒRICO-ARTÍSTIC (segles XV-XVI):
Es produeixen un conjunt de descobriments revolucionaris:
•Domini de la perspectiva (un conjunt de regles matemàtiques i gràfiques que permet
reproduir sobre el paper, o qualsevol suport bidimensional, l'aspecte tridimensional de la
realitat), la pintura a l'oli, la preparació dels frescs mitjançant canons, l'ús de tirants
metàl·lics als arcs, etc.
•Paper difusor del coneixement per part de la impremta.
•Es realitzen obres arquitectòniques menys monumentals que les gòtiques anteriors. Es
pren l'home com a exemple de proporcionalitat i mesura de totes les coses.
Consideració de l’artista
Al Renaixement les obres es presenten com una unitat. L’artista deixa de ser considerat
un artesà membre d’un gremi i passa a tenir consideració d’intel·lectual, que entén la
seva activitat com a única: abunden els arquitectes que també són pintors, escultors i/o
enginyers.
Els artistes surten de l'anonimat en què es trobaven fins aleshores per a donar-se a
conèixer; l'art es converteix en signe d'ostentació i les diferents famílies poderoses
(mecenatge) encarreguen obres als artistes de l'època, la qual cosa afavoreix la seva
realització.
CONTEXT POLÍTIC,ECONÒMIC I SOCIAL:
A la segona meitat del segle XV, època en què s'inicia el Renaixement, la situació política
d'Europa occidental és d'un marcat predomini de les monarquies: tant a França amb
Lluís XI (1461-1483) i a Anglaterra amb Enric VII (1485-1509), com a Espanya, governada
pels Reis Catòlics (1474-1516)
La península italiana, país on s'inicia el moviment renaixentista, estava dividida en
diferents estats governats per famílies acabalades (com els Médici o els Gonzaga) i els
Estats Pontificis, regits pel Papa. Es troba en un moment de gran floriment artístic i
mercantil, encara que marcat per les guerres provocades per la política expansionista
d'alguns monarques europeus.
La crisi del món feudal, l'ampliació del món conegut -sobretot després que Colom
descobrís Amèrica el 1492-, l'increment de la cultura a partir de la invenció de la
impremta per Gutenberg, el 1445, i el desenvolupament del capitalisme mercantil
(comercial) emmarquen el món renaixentista.
• Itàlia (segles XV i XVI): fragmentada en ciutats-
estat rivals (fins i tot en el camp de l’art). Governs
autoritaris i aristocràtics (oligarquies)
• Aquestes rivalitats fan néixer la diplomàcia i la idea
d’estat modern: Maquiavel
• Ciutats riques i pròsperes gràcies al comerç
• Sorgiment d’una burgesia enriquida amb el comerç
a llarga distància: refinada i de gustos exquisits (art)
• En el món de la cultura: recuperació de l’antiguitat
clàssica: HUMANISME (bellesa i perfecció ideals)
• En el camp de la religió: ANTROPOCENTRISME (+
teòric que real)
• Progrés científic i tècnic: navegació, òptica,
divulgació del saber àrab. Generalització del mètode
científic: QUÈ, PER QUÈ, COM
• Mecenatge en art
• Periodització: Quattrocento (1r renaixement)
Cinquecento (Alt renaixement)
Manierisme (des de 1520 +/-)
Enfortiment de la burguesía
Inici de les comunitats nacionals, de la mà del desenvolupament de les monarquies
autoritàries.
Laïcització del saber, en un doble sentit: desenvolupament dels vernacles com a llengües
de cultura; conreu de la llengua i cultura clàssiques per erudits laics.
Grècia i Roma els proporcionen un model d’autoritat cultural no controlat per l’església.
La ciutat italiana de Florència i les famílies de banquers Médicis tenen un paper
important en l'aparició del Renaixement (segles XV-XVI) …
Així, sorgeix la figura del mecenes, (els Médicci o els Papes) que forma part de la naixent
burgesia mercantilista i que afavoreix i finança les diferents obres d'art.
Paper dels grans descobriments geogràfics
•Ampliació de l’horitzó vital
•Noves inquietuds
•Nous reptes científics: vinculació entre la matemàtica, la filosofia, l’art, la música...
ARQUITECTURA. Característiques:
ANTECEDENTS: més inspirada en Roma que en Grècia: (cúpules i arcs), per la proximitat i
monumentalitat.
•Utilització de maquetes i dibuixos per atreure clients.
•Volta de canó i arcs de mig punt, els més habituals.
•Introducció de tirants metàl·lics als arcs.
•Aplicació de la perspectiva
•Es creen obres simples i regulars, ordenades per línies perspectives que conflueixen en
un punt central. Es pot observar tot l’edifici simultàniament. Hi ha una gran simetria en
les construccions arquitectòniques i hi predomina l'horitzontalitat, enfront de la
verticalitat de les obres gòtiques. Exemple: Brunelleschi a Sant Llorenç, Florència.
•Inicis de l’urbanisme racionalista. Places i actuacions de Palladio.
•S'utilitza abundant decoració. Els murs es recobreixen amb carreus bocellats, ben
escairats, amb juntes a obra vista, no s'amaguen, sinó que sorgeixen de la pròpia façana
(palau dels Medici)
•La columna com a suport guanya importància, ja que està inspirada en el món clàssic. Es
fa servir amb gran profusió, encara que amb innovacions, com la columna encoixinada o
la columna balustrada.
•El pilar, tant exempt com adossat, també va ésser molt utilitzat i amb molta
ornamentació.
•Les cobertes emprades majoritàriament són: la cúpula -que constitueix la gran novetat-,
sobretot en els edificis amb planta central, i l'artesonat, que està normalment format per
cassetons i molt treballat.
Tipologies:
• Església: preferència per les plantes de creu grega i circular.
• Palaus: atenció al paradigma toscà. (ja no tenen el caràcter defensiu dels realitzats en
èpoques anteriors; són autèntics palaus per a delectança dels seus propietaris i gaudeixen
de grans obertures a l'exterior.)
• Vil·les, amb gran actuacions en els jardins. Vil·la d’Este; Bomarzo
• Fortaleses.
ESCULTURA. Característiques
•Naturalisme: màxima semblança amb la realitat.
•Interès per l’ésser humà: el seu cos (estudi anatòmic),el nu, proporcions (canons clàssics)
•Expressivitat i emocions en el rostre.
•Monumentalisme: se segueix el model de Grècia: Laocont.
•Emancipació de l’arquitectura (a diferència de l’E. Mitjana que era integradora)
•Esquemes geomètricament simples.
•Predomini de les línies corbes (tradició romana).
•Aplicació de la perspectiva: que va permetre donar a diferents figures una relació
aparentment semblant a la real
•Retorn dels monuments eqüestres, pràctica desapareguda des dels romans. Donatel·lo, Il
Gattamelata. Verrochio, Il Colleoni
•Desenvolupament dels retrats, en forma de bust o eqüestres per influència romana.
•El bronze i el marbre són els materials més utilitzats
PINTURA. TRETS CARACTERÍSTICS
ANTECEDENTS: Les arrels de la pintura renaixentista s'han de buscar en l'art de
GIOTTO, el gran mestre del segle XIV. La pintura del Quattrocento (segle XV) es
diferencia clarament de la pintura gòtica.
MATERIALS I SUPORT: Desapareix el retaule i per això el tema es subordina a un
conjunt: cada quadre és un món en ell mateix, sense cap connexió amb un àmbit
exterior.
TÈCNICA I PROCEDIMENTS: S’incorporen noves tècniques i mitjans pictòrics: la pintura
a l'oli, la tela com a suport, els esbossos preparatoris (possibles gràcies a la tècnica de la
perspectiva, i a la millor qualitat del paper i dels mitjans d'escriptura), etc.
* El dibuix predomina per sobre del color. Esquemes formals geomètricament simples.
A inicis deI segle XV el dibuix és un element cabdal que a vegades expressa el tarannà
del pintor, serè (Fra Angelico) o nerviós (Botticelli); com que hi impera la línia, els
contorns són nítids i la percepció no presenta cap dificultat. Aquesta preeminència del
dibuix deriva en una aparença plana de les formes; la pintura és un art de dues
dimensions i cada element -una silueta humana, un arbre- ho corrobora.
En contrast amb les formes planes, el pintor de finals del segle XV està obsessionat per
copsar la profunditat.
•Es pretén el màxim naturalisme en la representació
•La llum es treballa cada vegada amb més perfecció, però en general serveix per ressaltar
els plans. Comença a introduir-se el clarobscur. ( consistent a definir els contorns de les
figures a través dels contrastos entre les zones il·luminades i les ombrejades. Rafael, La
Madonna del Gran Duc.)
•* L'ús de la perspectiva permet donar corporeïtat a les figures
En contrast amb les formes planes, hi ha una autèntica obsessió per copsar la profunditat.
•Es vol aconseguir el màxim naturalisme en la representació
COMPOSICIÓ:
La composició del segle XV és complicada; és freqüent que hi hagi diverses escenes en un
mateix quadre o diverses figures principals.
Reelaboració de la tradició trecentista: cada quadre esdevé una escena completa.
TEMES (ICONOGRAFIA-ICONOLOGIA):
S’introdueixen temes profans i mitològics. Els temes religiosos són tractats sovint com a
temes profans, tot i que hi són constantment.
El nu esdevé el camp d’expressió de la idealització de la bellesa i de la recerca del volum
de les formes, fins que l’ésser humà esdevé un tema central.
El paisatge guanya en importància: deixa de ser un simple fons per convertir-se en el
tema principal d'alguns quadres.
El paisatge es conrea amb passió, sense el detallisme minuciós a què el sotmetien els
primitius de Flandes, però amb els seus prats primaverals serveix per obtenir efectes de
profunditat i enquadrar les figures.
La invenció del retrat com a reflex d'una individualitat personal i no com a constatació de
la condició social del personatge -com era entès a l'edat mitjana. Ticiano, Retrat eqüestre
de Carles V a Mühlberg.
En els retrats s’intenta aconseguir la major profunditat psicològica
ies montsacopa. olot
La ciutat italiana de Florència i les famílies de banquers Médicis tenen un paper
important en l'aparició del Renaixement (segles XV-XVI) que rep el seu nom per la
tendència a fer renàixer alguns ideals del món greco-romà.
Els humanistes, que són els filòsofs i investigadors de l'època, proposen una nova
mentalitat per a l'home basada en la llibertat i la raó.
L'home és el centre de tot, la mesura de totes les coses. Cada home, individualment,
és important. Cal que gaudeixi de la llibertat de decisió. Cal que destaqui gràcies a la
seva pròpia personalitat. Ha de ser un home liberal, en el sentit d'estar disposat a
acceptar la llibertat en el pensament dels altres homes. S'afirma el paper de l'home
com a protagonista de la Història.
Els artistes treballen per a l'alta burgesia i per a la noblesa, però ja no com a artesans
laboriosos de l'Edat Mitjana; es consideraven inventors i creadors, artistes personals,
intercanviaven idees, se sentien atrets per les obres literàries i plàstiques dels autors
clàssics... L'exaltació de l'individu reforça el conreu del retrat com a gènere pictòric.
Durant el Renaixement l’art es converteix en un element de prestigi. Es
considera que els escultors i els pintors desenvolupen un treball intel·lectual
-no merament manual com a l'edat mitjana- i són apreciats com artistes. L’art
del Renaixement es caracteritza pels següents trets:
-L’ésser humà es converteix en el tema central dels artistes.
-Es considera la natura i l’individu com un tot harmònic i perfecte i se’l
representa ressaltant-ne les qualitats estètiques.
-Els artistes del Renaixement pensen que el món està sotmès a regles i
combinacions que li donen bellesa, harmonia i proporció.
-Es recuperen els models de l’antiguitat clàssica i pagana. Els artistes
representen la figura humana, els cossos es representen nus i hi ha un gran
interès en captar els sentiments de l’ésser humà.
-Es tracten els fets històrics i mitològics i es continuen treballant temes bíblics.
El Renaixement italià
El moviment artístic del Renaixement neix a Itàlia i es divideix en dos grans períodes:
• El quattrocento, que inclou les obres que van ser creades durant el segle XV. La seva
capital artística és Florència.
•El cinquecento que inclou les obres creades en el segle XVI. La capital artística durant
aquest període és Roma.
Durant aquest període es va aconseguir un nou ideal artístic basat en l’optimisme i la
confiança en la raó.
L’arquitectura
Els artistes del Renaixement es
preocupen pel domini de l’espai en el
que tendeixen a introduir elements
simples, ordenats i proporcionats per
crear així un espai organitzat i
racional. Es prefereixen aquells
elements arquitectònics i decoratius
propis de l’art de l’antiguitat i es
prenen com a model les runes
romanes per imitar l’arquitectura
clàssica.
Utilitzen a les seves obres les
columnes, els arcs de mig punt, els
frontons, les cúpules i les cornises.
Els màxims exponents del quattrocento són Filippo Brunelleschi (Cúpula de Santa
Maria del Fiore) Leon Battista Alberti (Palau dels Medici)
L’obra més important iniciada del cinquecento és l’església de Sant Pere del Vaticà. La
cúpula és obra de Miquel Àngel.
L’escultura s’inspira en el realisme clàssic de Grècia i intenta que les
proporcions responguin als models reals. Es dóna molta importància a
l’equilibri, a la perfecció, al moviment i a l’expressió dels rostres.
Els escultors del Renaixement utilitzen el marbre i el bronze. El nu és el tema
principal en les escultures, ja que els artistes creuen que mostra la perfecció
de l’ésser humà.
Hi ha una recerca constant de l’ideal de bellesa, es considera que l’ésser
humà és el centre de la natura i n’és l’obra més perfecta.
En el quattrocento destaquen Ghiberti i Donatello mentre que l’escultor més
important del cinquecento és Miquel Àngel. Les seves escultures es
caracteritzen per l’expressivitat i la majestuositat.
Lorenzo Ghiberti: portes nord i est del baptisteri de Florència
David
Donatello
Il Verrochio
Els David, de Miquel Àngel
Miquel Àngel
La pintura representa la realitat en tres dimensions gràcies a l’estudi de la perspectiva.
D’aquesta manera l’artista produeix la il·lusió de la llunyania i de la profunditat espacial.
Els pintors estan molt preocupats per la composició, l’expressió de les figures i l’estudi de
la llum. Els temes més freqüents són el retrat, els temes religiosos i els mitològics.
Els pintors més destacats en el quattrocento són Fra Angelico (1387-1455) i Botticelli
(1444-1510).
En el cinquecento destaquen: Rafael (1483-1520), Leonardo da Vinci (1452-1519) i
Miquel Àngel (1475-1564).
Sandro Botticelli
Fra Angèlico
Leonardo da Vinci
Pintor, dibuixant, escultor, enginyer, arquitecte, músic, filòsof i inventor italià.
Leonardo era el compendi vivent de tota la ciència coneguda al seu temps.
Avui sembla demostrat que tenia un gran talent. Morí a Le Clos-Lucé, on fou
requerit per Francesc I de França per participar en activitats científiques.
-AFlorència, pintà La Gioconda (1503).
-A Milà, es consagrà especialment al monument a Trivulcio, condottiere de
Lluís XII de França.
-A Roma inicià el seu Trattato della pittura (publicat el 1561).
Com a matemàtic, s’interessà especialment pels problemes que podia resoldre
amb mètodes geomètrics, descoberts quasi sempre per camins empírics.
Coneixedor indirecte de l’obra d’Arquimedes, descobrí la manera de trobar el
centre de gravetat de la piràmide i les transformacions recíproques de cossos
sòlids.
Com a astrònom afeccionat, la seva concepció cosmològica anunciava la de
Copèrnic. Acceptà les nocions fonamentals de l’estàtica aristotèlica i basà la
seva dinàmica sobre el concepte medieval de l’impetus.
Escriví molt sobre mecànica. Estudià el moviment dels projectils, la caiguda dels
sòlids i el xoc o percussió entre ells, i enuncià el principi de l’acció i la reacció. Fou
un dels creadors de la hidrodinàmica. Féu una explicació dinàmica del relleu
terrestre, considerant l’erosió pluvial i eòlica i la sedimentació. S’interessà pels
fòssils com també per tota classe de restes d’animals, que utilitzà en estudis
d’anatomia comparada. El seu interès bàsic per l’anatomia humana l’induí a
practicar moltes disseccions, i amb els croquis obtinguts volia il·lustrar un
monumental tractat d’anatomia humana, que restà incomplet i inèdit. Reeixí,
però, en altres projectes científics d’utilitat més immediata: construcció de
màquines de guerra i d’aparells destinats a la investigació, com higròmetres,
anemòmetres, etc. Intentà de volar, però no ho aconseguí.
La Santa Cena
Rafael
Miquel Àngel
Il Parmigianino:
La Madonna del
collo longo

More Related Content

What's hot

Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'artUnitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'artJulia Valera
 
Renaixement context històrico artístic
Renaixement context històrico artísticRenaixement context històrico artístic
Renaixement context històrico artísticjmargar3
 
Argument de 'Mar i Cel', Àngel Guimerà
Argument de 'Mar i Cel', Àngel GuimeràArgument de 'Mar i Cel', Àngel Guimerà
Argument de 'Mar i Cel', Àngel GuimeràAlbert Vilalta Copons
 
Característiques del modernisme
Característiques del modernismeCaracterístiques del modernisme
Característiques del modernismeyovima70
 
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)Enric Gil Garcia
 
Art gòtic característiques generals
Art gòtic característiques generalsArt gòtic característiques generals
Art gòtic característiques generalsJulia Valera
 
L'art del Renaixement
L'art del RenaixementL'art del Renaixement
L'art del Renaixementramonagusba
 
Classes d’oracions coordinades
Classes d’oracions coordinadesClasses d’oracions coordinades
Classes d’oracions coordinadesMariona Smile
 
TEMA 6 - L'Art del Renaixement
TEMA 6 - L'Art del RenaixementTEMA 6 - L'Art del Renaixement
TEMA 6 - L'Art del RenaixementPauhistoria
 
Fitxa 46 el naixement de venus (sol facchinni)
Fitxa 46 el naixement de venus (sol facchinni)Fitxa 46 el naixement de venus (sol facchinni)
Fitxa 46 el naixement de venus (sol facchinni)Julia Valera
 
La PlaçA Del Diamant SíMbols
La PlaçA Del Diamant   SíMbolsLa PlaçA Del Diamant   SíMbols
La PlaçA Del Diamant SíMbolsElena Gimenez
 
Plató . La realitat i el coneixement
Plató . La realitat i el coneixementPlató . La realitat i el coneixement
Plató . La realitat i el coneixementNúria Martínez
 

What's hot (20)

Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'artUnitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
 
Renaixement context històrico artístic
Renaixement context històrico artísticRenaixement context històrico artístic
Renaixement context històrico artístic
 
Leonardo da Vinci: La Verge de les roques
Leonardo da Vinci: La Verge de les roquesLeonardo da Vinci: La Verge de les roques
Leonardo da Vinci: La Verge de les roques
 
Argument de 'Mar i Cel', Àngel Guimerà
Argument de 'Mar i Cel', Àngel GuimeràArgument de 'Mar i Cel', Àngel Guimerà
Argument de 'Mar i Cel', Àngel Guimerà
 
Pintura del Renaixement
Pintura del RenaixementPintura del Renaixement
Pintura del Renaixement
 
Característiques del modernisme
Característiques del modernismeCaracterístiques del modernisme
Característiques del modernisme
 
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
 
Art gòtic característiques generals
Art gòtic característiques generalsArt gòtic característiques generals
Art gòtic característiques generals
 
L'art del Renaixement
L'art del RenaixementL'art del Renaixement
L'art del Renaixement
 
Art romànic
Art romànicArt romànic
Art romànic
 
Art Grec (Característiques generals)
Art Grec (Característiques generals)Art Grec (Característiques generals)
Art Grec (Característiques generals)
 
Classes d’oracions coordinades
Classes d’oracions coordinadesClasses d’oracions coordinades
Classes d’oracions coordinades
 
El modernisme
El modernismeEl modernisme
El modernisme
 
ARQUITECTURA ROMANA
ARQUITECTURA ROMANAARQUITECTURA ROMANA
ARQUITECTURA ROMANA
 
TEMA 6 - L'Art del Renaixement
TEMA 6 - L'Art del RenaixementTEMA 6 - L'Art del Renaixement
TEMA 6 - L'Art del Renaixement
 
28. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA
28. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA28. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA
28. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA
 
ART GREC: ARQUITECTURA
ART GREC: ARQUITECTURAART GREC: ARQUITECTURA
ART GREC: ARQUITECTURA
 
Fitxa 46 el naixement de venus (sol facchinni)
Fitxa 46 el naixement de venus (sol facchinni)Fitxa 46 el naixement de venus (sol facchinni)
Fitxa 46 el naixement de venus (sol facchinni)
 
La PlaçA Del Diamant SíMbols
La PlaçA Del Diamant   SíMbolsLa PlaçA Del Diamant   SíMbols
La PlaçA Del Diamant SíMbols
 
Plató . La realitat i el coneixement
Plató . La realitat i el coneixementPlató . La realitat i el coneixement
Plató . La realitat i el coneixement
 

Similar to 1.renaixement.característiques

NEOCLASSICISME_resum
NEOCLASSICISME_resumNEOCLASSICISME_resum
NEOCLASSICISME_resumjoanet83
 
IMPRESSIONISME_alumnes
IMPRESSIONISME_alumnesIMPRESSIONISME_alumnes
IMPRESSIONISME_alumnesjoanet83
 
Renaixement
RenaixementRenaixement
Renaixementxarkz98
 
Barroc. context històric i característiques formals
Barroc. context històric i característiques formalsBarroc. context històric i característiques formals
Barroc. context històric i característiques formalsjmargar3
 
Socials ivan i yannis
Socials ivan i yannisSocials ivan i yannis
Socials ivan i yannisivangp
 
ivan i yannis
ivan i yannisivan i yannis
ivan i yannisivangp
 
Hª de l'art època contemporània i
Hª de l'art època contemporània iHª de l'art època contemporània i
Hª de l'art època contemporània ijmargar3
 
L'art del Renaixement
L'art del RenaixementL'art del Renaixement
L'art del Renaixementmonicapj
 
Art renaixement introducció
Art renaixement introduccióArt renaixement introducció
Art renaixement introduccióJulia Valera
 
L'ART DEL RENAIXEMENT I MANIERISME.pdf
L'ART DEL RENAIXEMENT I MANIERISME.pdfL'ART DEL RENAIXEMENT I MANIERISME.pdf
L'ART DEL RENAIXEMENT I MANIERISME.pdfJenifer Aceituno
 
Cinquecento Art renaixentista IES Maremar
Cinquecento Art renaixentista IES MaremarCinquecento Art renaixentista IES Maremar
Cinquecento Art renaixentista IES MaremarMò C
 
Renaixement escultura
Renaixement esculturaRenaixement escultura
Renaixement esculturaJulia Valera
 
2. el renaixement característiques
2. el renaixement característiques2. el renaixement característiques
2. el renaixement característiquesjgutier4
 
Quattrocento Art renaixentista IES Maremar
Quattrocento Art renaixentista IES MaremarQuattrocento Art renaixentista IES Maremar
Quattrocento Art renaixentista IES MaremarMò C
 

Similar to 1.renaixement.característiques (20)

NEOCLASSICISME_resum
NEOCLASSICISME_resumNEOCLASSICISME_resum
NEOCLASSICISME_resum
 
IMPRESSIONISME_alumnes
IMPRESSIONISME_alumnesIMPRESSIONISME_alumnes
IMPRESSIONISME_alumnes
 
Renaixement
RenaixementRenaixement
Renaixement
 
Barroc. context històric i característiques formals
Barroc. context històric i característiques formalsBarroc. context històric i característiques formals
Barroc. context històric i característiques formals
 
Socials ivan i yannis
Socials ivan i yannisSocials ivan i yannis
Socials ivan i yannis
 
ivan i yannis
ivan i yannisivan i yannis
ivan i yannis
 
Hª de l'art època contemporània i
Hª de l'art època contemporània iHª de l'art època contemporània i
Hª de l'art època contemporània i
 
L'art del Renaixement
L'art del RenaixementL'art del Renaixement
L'art del Renaixement
 
Felubenjamila
FelubenjamilaFelubenjamila
Felubenjamila
 
Tema 11: Reanaixament - Teoria + obres
Tema 11: Reanaixament - Teoria + obresTema 11: Reanaixament - Teoria + obres
Tema 11: Reanaixament - Teoria + obres
 
Art renaixement introducció
Art renaixement introduccióArt renaixement introducció
Art renaixement introducció
 
L'ART DEL RENAIXEMENT I MANIERISME.pdf
L'ART DEL RENAIXEMENT I MANIERISME.pdfL'ART DEL RENAIXEMENT I MANIERISME.pdf
L'ART DEL RENAIXEMENT I MANIERISME.pdf
 
Cinquecento Art renaixentista IES Maremar
Cinquecento Art renaixentista IES MaremarCinquecento Art renaixentista IES Maremar
Cinquecento Art renaixentista IES Maremar
 
Renaixement escultura
Renaixement esculturaRenaixement escultura
Renaixement escultura
 
ART NEOCLÀSSIC.pdf
ART NEOCLÀSSIC.pdfART NEOCLÀSSIC.pdf
ART NEOCLÀSSIC.pdf
 
INTRODUCCIÓ ART RENAIXEMENT.pdf
INTRODUCCIÓ ART RENAIXEMENT.pdfINTRODUCCIÓ ART RENAIXEMENT.pdf
INTRODUCCIÓ ART RENAIXEMENT.pdf
 
2. el renaixement característiques
2. el renaixement característiques2. el renaixement característiques
2. el renaixement característiques
 
Art del Renaixement
Art del Renaixement Art del Renaixement
Art del Renaixement
 
Quattrocento Art renaixentista IES Maremar
Quattrocento Art renaixentista IES MaremarQuattrocento Art renaixentista IES Maremar
Quattrocento Art renaixentista IES Maremar
 
Neoclassicisme
NeoclassicismeNeoclassicisme
Neoclassicisme
 

More from jesus gutierrez

De la cartilla de racionament al seat 600
De la cartilla de racionament al seat 600De la cartilla de racionament al seat 600
De la cartilla de racionament al seat 600jesus gutierrez
 
3. estudi de la població
3. estudi de la població3. estudi de la població
3. estudi de la poblaciójesus gutierrez
 
3. estudi de la població
3. estudi de la població3. estudi de la població
3. estudi de la poblaciójesus gutierrez
 
La persistència de la memòria jana pujol guàrdia
La persistència de la memòria   jana pujol guàrdiaLa persistència de la memòria   jana pujol guàrdia
La persistència de la memòria jana pujol guàrdiajesus gutierrez
 
Jackson pollock (mireia ribera)
Jackson pollock (mireia ribera)Jackson pollock (mireia ribera)
Jackson pollock (mireia ribera)jesus gutierrez
 
Historia de l'art. composicio iv
Historia de l'art. composicio ivHistoria de l'art. composicio iv
Historia de l'art. composicio ivjesus gutierrez
 
Frida kahlo (amb text expl.)
Frida kahlo (amb text expl.)Frida kahlo (amb text expl.)
Frida kahlo (amb text expl.)jesus gutierrez
 
Creu i r. marina sánchez
Creu i r. marina sánchezCreu i r. marina sánchez
Creu i r. marina sánchezjesus gutierrez
 
Andy warhol. bernat ribó
Andy warhol. bernat ribóAndy warhol. bernat ribó
Andy warhol. bernat ribójesus gutierrez
 
V. kandinsky. lluïsa faxedas
V. kandinsky. lluïsa faxedasV. kandinsky. lluïsa faxedas
V. kandinsky. lluïsa faxedasjesus gutierrez
 
Maman laura monells solà
Maman laura monells solàMaman laura monells solà
Maman laura monells solàjesus gutierrez
 
L.cristòfol. nit de lluna. a marguí
L.cristòfol. nit de lluna. a marguíL.cristòfol. nit de lluna. a marguí
L.cristòfol. nit de lluna. a marguíjesus gutierrez
 
Joan miró (escultura) cristina minobas
Joan miró (escultura) cristina minobasJoan miró (escultura) cristina minobas
Joan miró (escultura) cristina minobasjesus gutierrez
 
El profeta pablo gargallo.laia luque
El profeta  pablo gargallo.laia luqueEl profeta  pablo gargallo.laia luque
El profeta pablo gargallo.laia luquejesus gutierrez
 
Edvard munch ibone díaz martínez
Edvard munch  ibone díaz martínezEdvard munch  ibone díaz martínez
Edvard munch ibone díaz martínezjesus gutierrez
 
Eduardo chillida. dina mohamed
Eduardo chillida. dina mohamedEduardo chillida. dina mohamed
Eduardo chillida. dina mohamedjesus gutierrez
 

More from jesus gutierrez (20)

De la cartilla de racionament al seat 600
De la cartilla de racionament al seat 600De la cartilla de racionament al seat 600
De la cartilla de racionament al seat 600
 
3. estudi de la població
3. estudi de la població3. estudi de la població
3. estudi de la població
 
3. estudi de la població
3. estudi de la població3. estudi de la població
3. estudi de la població
 
Otto dix. m tunkara
Otto dix. m tunkaraOtto dix. m tunkara
Otto dix. m tunkara
 
La persistència de la memòria jana pujol guàrdia
La persistència de la memòria   jana pujol guàrdiaLa persistència de la memòria   jana pujol guàrdia
La persistència de la memòria jana pujol guàrdia
 
Joan miró. mar reixach
Joan miró. mar reixachJoan miró. mar reixach
Joan miró. mar reixach
 
Jackson pollock (mireia ribera)
Jackson pollock (mireia ribera)Jackson pollock (mireia ribera)
Jackson pollock (mireia ribera)
 
Historia de l'art. composicio iv
Historia de l'art. composicio ivHistoria de l'art. composicio iv
Historia de l'art. composicio iv
 
Henri matisse
Henri matisseHenri matisse
Henri matisse
 
Guernica laiapuig
Guernica laiapuigGuernica laiapuig
Guernica laiapuig
 
Frida kahlo (amb text expl.)
Frida kahlo (amb text expl.)Frida kahlo (amb text expl.)
Frida kahlo (amb text expl.)
 
Creu i r. marina sánchez
Creu i r. marina sánchezCreu i r. marina sánchez
Creu i r. marina sánchez
 
Andy warhol. bernat ribó
Andy warhol. bernat ribóAndy warhol. bernat ribó
Andy warhol. bernat ribó
 
V. kandinsky. lluïsa faxedas
V. kandinsky. lluïsa faxedasV. kandinsky. lluïsa faxedas
V. kandinsky. lluïsa faxedas
 
Maman laura monells solà
Maman laura monells solàMaman laura monells solà
Maman laura monells solà
 
L.cristòfol. nit de lluna. a marguí
L.cristòfol. nit de lluna. a marguíL.cristòfol. nit de lluna. a marguí
L.cristòfol. nit de lluna. a marguí
 
Joan miró (escultura) cristina minobas
Joan miró (escultura) cristina minobasJoan miró (escultura) cristina minobas
Joan miró (escultura) cristina minobas
 
El profeta pablo gargallo.laia luque
El profeta  pablo gargallo.laia luqueEl profeta  pablo gargallo.laia luque
El profeta pablo gargallo.laia luque
 
Edvard munch ibone díaz martínez
Edvard munch  ibone díaz martínezEdvard munch  ibone díaz martínez
Edvard munch ibone díaz martínez
 
Eduardo chillida. dina mohamed
Eduardo chillida. dina mohamedEduardo chillida. dina mohamed
Eduardo chillida. dina mohamed
 

1.renaixement.característiques

  • 2. CONTEXT HISTÒRICO-ARTÍSTIC (segles XV-XVI): Es produeixen un conjunt de descobriments revolucionaris: •Domini de la perspectiva (un conjunt de regles matemàtiques i gràfiques que permet reproduir sobre el paper, o qualsevol suport bidimensional, l'aspecte tridimensional de la realitat), la pintura a l'oli, la preparació dels frescs mitjançant canons, l'ús de tirants metàl·lics als arcs, etc. •Paper difusor del coneixement per part de la impremta. •Es realitzen obres arquitectòniques menys monumentals que les gòtiques anteriors. Es pren l'home com a exemple de proporcionalitat i mesura de totes les coses. Consideració de l’artista Al Renaixement les obres es presenten com una unitat. L’artista deixa de ser considerat un artesà membre d’un gremi i passa a tenir consideració d’intel·lectual, que entén la seva activitat com a única: abunden els arquitectes que també són pintors, escultors i/o enginyers. Els artistes surten de l'anonimat en què es trobaven fins aleshores per a donar-se a conèixer; l'art es converteix en signe d'ostentació i les diferents famílies poderoses (mecenatge) encarreguen obres als artistes de l'època, la qual cosa afavoreix la seva realització.
  • 3. CONTEXT POLÍTIC,ECONÒMIC I SOCIAL: A la segona meitat del segle XV, època en què s'inicia el Renaixement, la situació política d'Europa occidental és d'un marcat predomini de les monarquies: tant a França amb Lluís XI (1461-1483) i a Anglaterra amb Enric VII (1485-1509), com a Espanya, governada pels Reis Catòlics (1474-1516) La península italiana, país on s'inicia el moviment renaixentista, estava dividida en diferents estats governats per famílies acabalades (com els Médici o els Gonzaga) i els Estats Pontificis, regits pel Papa. Es troba en un moment de gran floriment artístic i mercantil, encara que marcat per les guerres provocades per la política expansionista d'alguns monarques europeus. La crisi del món feudal, l'ampliació del món conegut -sobretot després que Colom descobrís Amèrica el 1492-, l'increment de la cultura a partir de la invenció de la impremta per Gutenberg, el 1445, i el desenvolupament del capitalisme mercantil (comercial) emmarquen el món renaixentista.
  • 4. • Itàlia (segles XV i XVI): fragmentada en ciutats- estat rivals (fins i tot en el camp de l’art). Governs autoritaris i aristocràtics (oligarquies) • Aquestes rivalitats fan néixer la diplomàcia i la idea d’estat modern: Maquiavel • Ciutats riques i pròsperes gràcies al comerç • Sorgiment d’una burgesia enriquida amb el comerç a llarga distància: refinada i de gustos exquisits (art) • En el món de la cultura: recuperació de l’antiguitat clàssica: HUMANISME (bellesa i perfecció ideals) • En el camp de la religió: ANTROPOCENTRISME (+ teòric que real) • Progrés científic i tècnic: navegació, òptica, divulgació del saber àrab. Generalització del mètode científic: QUÈ, PER QUÈ, COM • Mecenatge en art • Periodització: Quattrocento (1r renaixement) Cinquecento (Alt renaixement) Manierisme (des de 1520 +/-)
  • 5. Enfortiment de la burguesía Inici de les comunitats nacionals, de la mà del desenvolupament de les monarquies autoritàries. Laïcització del saber, en un doble sentit: desenvolupament dels vernacles com a llengües de cultura; conreu de la llengua i cultura clàssiques per erudits laics. Grècia i Roma els proporcionen un model d’autoritat cultural no controlat per l’església. La ciutat italiana de Florència i les famílies de banquers Médicis tenen un paper important en l'aparició del Renaixement (segles XV-XVI) … Així, sorgeix la figura del mecenes, (els Médicci o els Papes) que forma part de la naixent burgesia mercantilista i que afavoreix i finança les diferents obres d'art. Paper dels grans descobriments geogràfics •Ampliació de l’horitzó vital •Noves inquietuds •Nous reptes científics: vinculació entre la matemàtica, la filosofia, l’art, la música...
  • 6. ARQUITECTURA. Característiques: ANTECEDENTS: més inspirada en Roma que en Grècia: (cúpules i arcs), per la proximitat i monumentalitat. •Utilització de maquetes i dibuixos per atreure clients. •Volta de canó i arcs de mig punt, els més habituals. •Introducció de tirants metàl·lics als arcs. •Aplicació de la perspectiva •Es creen obres simples i regulars, ordenades per línies perspectives que conflueixen en un punt central. Es pot observar tot l’edifici simultàniament. Hi ha una gran simetria en les construccions arquitectòniques i hi predomina l'horitzontalitat, enfront de la verticalitat de les obres gòtiques. Exemple: Brunelleschi a Sant Llorenç, Florència. •Inicis de l’urbanisme racionalista. Places i actuacions de Palladio. •S'utilitza abundant decoració. Els murs es recobreixen amb carreus bocellats, ben escairats, amb juntes a obra vista, no s'amaguen, sinó que sorgeixen de la pròpia façana (palau dels Medici) •La columna com a suport guanya importància, ja que està inspirada en el món clàssic. Es fa servir amb gran profusió, encara que amb innovacions, com la columna encoixinada o la columna balustrada.
  • 7. •El pilar, tant exempt com adossat, també va ésser molt utilitzat i amb molta ornamentació. •Les cobertes emprades majoritàriament són: la cúpula -que constitueix la gran novetat-, sobretot en els edificis amb planta central, i l'artesonat, que està normalment format per cassetons i molt treballat. Tipologies: • Església: preferència per les plantes de creu grega i circular. • Palaus: atenció al paradigma toscà. (ja no tenen el caràcter defensiu dels realitzats en èpoques anteriors; són autèntics palaus per a delectança dels seus propietaris i gaudeixen de grans obertures a l'exterior.) • Vil·les, amb gran actuacions en els jardins. Vil·la d’Este; Bomarzo • Fortaleses.
  • 8. ESCULTURA. Característiques •Naturalisme: màxima semblança amb la realitat. •Interès per l’ésser humà: el seu cos (estudi anatòmic),el nu, proporcions (canons clàssics) •Expressivitat i emocions en el rostre. •Monumentalisme: se segueix el model de Grècia: Laocont. •Emancipació de l’arquitectura (a diferència de l’E. Mitjana que era integradora) •Esquemes geomètricament simples. •Predomini de les línies corbes (tradició romana). •Aplicació de la perspectiva: que va permetre donar a diferents figures una relació aparentment semblant a la real •Retorn dels monuments eqüestres, pràctica desapareguda des dels romans. Donatel·lo, Il Gattamelata. Verrochio, Il Colleoni •Desenvolupament dels retrats, en forma de bust o eqüestres per influència romana. •El bronze i el marbre són els materials més utilitzats
  • 9. PINTURA. TRETS CARACTERÍSTICS ANTECEDENTS: Les arrels de la pintura renaixentista s'han de buscar en l'art de GIOTTO, el gran mestre del segle XIV. La pintura del Quattrocento (segle XV) es diferencia clarament de la pintura gòtica. MATERIALS I SUPORT: Desapareix el retaule i per això el tema es subordina a un conjunt: cada quadre és un món en ell mateix, sense cap connexió amb un àmbit exterior. TÈCNICA I PROCEDIMENTS: S’incorporen noves tècniques i mitjans pictòrics: la pintura a l'oli, la tela com a suport, els esbossos preparatoris (possibles gràcies a la tècnica de la perspectiva, i a la millor qualitat del paper i dels mitjans d'escriptura), etc. * El dibuix predomina per sobre del color. Esquemes formals geomètricament simples. A inicis deI segle XV el dibuix és un element cabdal que a vegades expressa el tarannà del pintor, serè (Fra Angelico) o nerviós (Botticelli); com que hi impera la línia, els contorns són nítids i la percepció no presenta cap dificultat. Aquesta preeminència del dibuix deriva en una aparença plana de les formes; la pintura és un art de dues dimensions i cada element -una silueta humana, un arbre- ho corrobora. En contrast amb les formes planes, el pintor de finals del segle XV està obsessionat per copsar la profunditat.
  • 10. •Es pretén el màxim naturalisme en la representació •La llum es treballa cada vegada amb més perfecció, però en general serveix per ressaltar els plans. Comença a introduir-se el clarobscur. ( consistent a definir els contorns de les figures a través dels contrastos entre les zones il·luminades i les ombrejades. Rafael, La Madonna del Gran Duc.) •* L'ús de la perspectiva permet donar corporeïtat a les figures En contrast amb les formes planes, hi ha una autèntica obsessió per copsar la profunditat. •Es vol aconseguir el màxim naturalisme en la representació COMPOSICIÓ: La composició del segle XV és complicada; és freqüent que hi hagi diverses escenes en un mateix quadre o diverses figures principals. Reelaboració de la tradició trecentista: cada quadre esdevé una escena completa.
  • 11. TEMES (ICONOGRAFIA-ICONOLOGIA): S’introdueixen temes profans i mitològics. Els temes religiosos són tractats sovint com a temes profans, tot i que hi són constantment. El nu esdevé el camp d’expressió de la idealització de la bellesa i de la recerca del volum de les formes, fins que l’ésser humà esdevé un tema central. El paisatge guanya en importància: deixa de ser un simple fons per convertir-se en el tema principal d'alguns quadres. El paisatge es conrea amb passió, sense el detallisme minuciós a què el sotmetien els primitius de Flandes, però amb els seus prats primaverals serveix per obtenir efectes de profunditat i enquadrar les figures. La invenció del retrat com a reflex d'una individualitat personal i no com a constatació de la condició social del personatge -com era entès a l'edat mitjana. Ticiano, Retrat eqüestre de Carles V a Mühlberg. En els retrats s’intenta aconseguir la major profunditat psicològica
  • 13. La ciutat italiana de Florència i les famílies de banquers Médicis tenen un paper important en l'aparició del Renaixement (segles XV-XVI) que rep el seu nom per la tendència a fer renàixer alguns ideals del món greco-romà. Els humanistes, que són els filòsofs i investigadors de l'època, proposen una nova mentalitat per a l'home basada en la llibertat i la raó. L'home és el centre de tot, la mesura de totes les coses. Cada home, individualment, és important. Cal que gaudeixi de la llibertat de decisió. Cal que destaqui gràcies a la seva pròpia personalitat. Ha de ser un home liberal, en el sentit d'estar disposat a acceptar la llibertat en el pensament dels altres homes. S'afirma el paper de l'home com a protagonista de la Història. Els artistes treballen per a l'alta burgesia i per a la noblesa, però ja no com a artesans laboriosos de l'Edat Mitjana; es consideraven inventors i creadors, artistes personals, intercanviaven idees, se sentien atrets per les obres literàries i plàstiques dels autors clàssics... L'exaltació de l'individu reforça el conreu del retrat com a gènere pictòric.
  • 14. Durant el Renaixement l’art es converteix en un element de prestigi. Es considera que els escultors i els pintors desenvolupen un treball intel·lectual -no merament manual com a l'edat mitjana- i són apreciats com artistes. L’art del Renaixement es caracteritza pels següents trets: -L’ésser humà es converteix en el tema central dels artistes. -Es considera la natura i l’individu com un tot harmònic i perfecte i se’l representa ressaltant-ne les qualitats estètiques. -Els artistes del Renaixement pensen que el món està sotmès a regles i combinacions que li donen bellesa, harmonia i proporció. -Es recuperen els models de l’antiguitat clàssica i pagana. Els artistes representen la figura humana, els cossos es representen nus i hi ha un gran interès en captar els sentiments de l’ésser humà. -Es tracten els fets històrics i mitològics i es continuen treballant temes bíblics.
  • 15. El Renaixement italià El moviment artístic del Renaixement neix a Itàlia i es divideix en dos grans períodes: • El quattrocento, que inclou les obres que van ser creades durant el segle XV. La seva capital artística és Florència. •El cinquecento que inclou les obres creades en el segle XVI. La capital artística durant aquest període és Roma. Durant aquest període es va aconseguir un nou ideal artístic basat en l’optimisme i la confiança en la raó.
  • 16. L’arquitectura Els artistes del Renaixement es preocupen pel domini de l’espai en el que tendeixen a introduir elements simples, ordenats i proporcionats per crear així un espai organitzat i racional. Es prefereixen aquells elements arquitectònics i decoratius propis de l’art de l’antiguitat i es prenen com a model les runes romanes per imitar l’arquitectura clàssica. Utilitzen a les seves obres les columnes, els arcs de mig punt, els frontons, les cúpules i les cornises.
  • 17. Els màxims exponents del quattrocento són Filippo Brunelleschi (Cúpula de Santa Maria del Fiore) Leon Battista Alberti (Palau dels Medici)
  • 18. L’obra més important iniciada del cinquecento és l’església de Sant Pere del Vaticà. La cúpula és obra de Miquel Àngel.
  • 19. L’escultura s’inspira en el realisme clàssic de Grècia i intenta que les proporcions responguin als models reals. Es dóna molta importància a l’equilibri, a la perfecció, al moviment i a l’expressió dels rostres. Els escultors del Renaixement utilitzen el marbre i el bronze. El nu és el tema principal en les escultures, ja que els artistes creuen que mostra la perfecció de l’ésser humà. Hi ha una recerca constant de l’ideal de bellesa, es considera que l’ésser humà és el centre de la natura i n’és l’obra més perfecta. En el quattrocento destaquen Ghiberti i Donatello mentre que l’escultor més important del cinquecento és Miquel Àngel. Les seves escultures es caracteritzen per l’expressivitat i la majestuositat.
  • 20. Lorenzo Ghiberti: portes nord i est del baptisteri de Florència
  • 21.
  • 23. Els David, de Miquel Àngel
  • 25. La pintura representa la realitat en tres dimensions gràcies a l’estudi de la perspectiva. D’aquesta manera l’artista produeix la il·lusió de la llunyania i de la profunditat espacial. Els pintors estan molt preocupats per la composició, l’expressió de les figures i l’estudi de la llum. Els temes més freqüents són el retrat, els temes religiosos i els mitològics. Els pintors més destacats en el quattrocento són Fra Angelico (1387-1455) i Botticelli (1444-1510). En el cinquecento destaquen: Rafael (1483-1520), Leonardo da Vinci (1452-1519) i Miquel Àngel (1475-1564).
  • 27.
  • 28. Leonardo da Vinci Pintor, dibuixant, escultor, enginyer, arquitecte, músic, filòsof i inventor italià. Leonardo era el compendi vivent de tota la ciència coneguda al seu temps. Avui sembla demostrat que tenia un gran talent. Morí a Le Clos-Lucé, on fou requerit per Francesc I de França per participar en activitats científiques. -AFlorència, pintà La Gioconda (1503). -A Milà, es consagrà especialment al monument a Trivulcio, condottiere de Lluís XII de França. -A Roma inicià el seu Trattato della pittura (publicat el 1561). Com a matemàtic, s’interessà especialment pels problemes que podia resoldre amb mètodes geomètrics, descoberts quasi sempre per camins empírics. Coneixedor indirecte de l’obra d’Arquimedes, descobrí la manera de trobar el centre de gravetat de la piràmide i les transformacions recíproques de cossos sòlids. Com a astrònom afeccionat, la seva concepció cosmològica anunciava la de Copèrnic. Acceptà les nocions fonamentals de l’estàtica aristotèlica i basà la seva dinàmica sobre el concepte medieval de l’impetus.
  • 29. Escriví molt sobre mecànica. Estudià el moviment dels projectils, la caiguda dels sòlids i el xoc o percussió entre ells, i enuncià el principi de l’acció i la reacció. Fou un dels creadors de la hidrodinàmica. Féu una explicació dinàmica del relleu terrestre, considerant l’erosió pluvial i eòlica i la sedimentació. S’interessà pels fòssils com també per tota classe de restes d’animals, que utilitzà en estudis d’anatomia comparada. El seu interès bàsic per l’anatomia humana l’induí a practicar moltes disseccions, i amb els croquis obtinguts volia il·lustrar un monumental tractat d’anatomia humana, que restà incomplet i inèdit. Reeixí, però, en altres projectes científics d’utilitat més immediata: construcció de màquines de guerra i d’aparells destinats a la investigació, com higròmetres, anemòmetres, etc. Intentà de volar, però no ho aconseguí.
  • 30.
  • 31.
  • 35. Il Parmigianino: La Madonna del collo longo