1. Pintura a l’oli
Paul Cézanne

2.  El pigment i l’El pigment i l’ aglutinanaglutinan
 Qualsevol pintura és composta per dos elements bàsics: el pigment i l’aglutinantQualsevol pintura és composta per dos elements bàsics: el pigment i l’aglutinant
 ElEl pigmentpigment és la substància en pols que dóna color a la pintura. Pot ser d’origenés la substància en pols que dóna color a la pintura. Pot ser d’origen
natural, orgànic,inorgànic o sintètic.natural, orgànic,inorgànic o sintètic.
 L’L’aglutinantaglutinant és la substància que uneix les partícules del pigment i li dónaés la substància que uneix les partícules del pigment i li dóna
consistència. Els diferents tipus d’aglutinant determinen les diverses tècniquesconsistència. Els diferents tipus d’aglutinant determinen les diverses tècniques
 pictòriques: oli, fresc, aquarel·la, guaix, acrílic,etc...pictòriques: oli, fresc, aquarel·la, guaix, acrílic,etc...
L’aglutinant condiciona les característiques de cada tipus de pintura: el tempsL’aglutinant condiciona les característiques de cada tipus de pintura: el temps
d’assecatge, la textura, la seva resistència i el dissolvent que cal utilitzar.d’assecatge, la textura, la seva resistència i el dissolvent que cal utilitzar.
 ElEl dissolventdissolvent és un líquid que, barrejat amb la pintura, la fa més fluida (per pintar) iés un líquid que, barrejat amb la pintura, la fa més fluida (per pintar) i
pot arribar a desfer-la (per la neteja dels pinzells i altres estris)pot arribar a desfer-la (per la neteja dels pinzells i altres estris)

3. tècnicatècnica
 Aglutinant: oli de llinosa amb capacitat d’endurir-seAglutinant: oli de llinosa amb capacitat d’endurir-se
 Suport: tela, fusta, cartró...Suport: tela, fusta, cartró...
 Dissolvent: aiguarràs o essència de trementinaDissolvent: aiguarràs o essència de trementina
La pintura a l’oli permet insistir-hi molt a sobre, quan ja s’ha assecat.
Es pot fer servir molt espessa proporcionant una textura més matèrica o molt
diluïda proporcionant una textura llisa.
Es pot aplicar amb pinzell llarg i generalment pla o amb espàtula.
cavallet
paleta

4. Espàtules
Cavallet
amb paleta i
tubs
Pinzells plans i llargs
Pinzellada prima i
textura llisa
Pinzellada
gruixuda o amb
espàtula, textura

5. Es una tècnica molt antiga, però no va ser fins al s.XV que els
pintors flamencs el van començar a utilitzar de manera
sistemàtica i en van afavorir la seva difusió.
La pintura a l’oli es feia al taller de cada pintor, barrejant i pastant els pigments amb
l’oli de llinosa. Sovint els pintors tenien aprenents que els hi feien aquesta feina. Al
principi es pintava sobre fusta.
Taller de Rembrand (Amsterdam)

6. Van
Eyck
(1390-1441)
El matrimoni Arnolfini
1434
Renaixement
Pintura
flamenca

7. Perspectiv
a empírica

8. • Les mans juntes indiquen la unió de dues persones.
• El marit aixeca la mà dreta senyal de jurament sagrat.
• La dona es posa la ma al ventre, suggerint fertilitat.
• La dona porta un vestit verd símbol de la fertilitat en aquella època.
• La parella va descalça, símbol de que s’està produint un acte religiós.
• Els germans Eyck representats en el mirall fan de testimonis de la cerimònia.
• La signatura en el mateix mirall, simbolitza el testimoni del pintor.
• El llit és símbol de matrimoni i el vermell és el color de la passió.
• El gosset és el símbol de la fidelitat.
• El rosari de vidre era un regal que feia el nuvi a la núvia. El vidre simbolitza
puresa i el rosari la obligació de ser devota.
• Les fruites simbolitzen fertilitat.
• Santa Margarita (en la cadira del fons), patrona de les dones embarassades.
• La escombreta Santa Marta, patrona de la llar.
• Els esclops del nuvi són prop de la porta indicant la seva activitat fora de
casa, quan els de la núvia són sota la cadira, indicant que la seva feina serà
dins de casa.
• Hi ha una espelma de la làmpada encesa, símbol de Crist que santifica la
cerimònia
detalls i la seva simbologia

9. Renaixement s.XIV , s.XV i
s.XVI• El centre d’ interès de l’art del Renaixement és l’home. Torna el pensament
humanista del món clàssic de Grècia i Roma que situa l’home en el centre de tot.
L’home és la mesura de totes les coses.
• Retorna també la recerca per l’ideal de bellesa.
•La pintura vol representar al món tal com és a la realitat:
- recerca de la representació de la profunditat:
- aplicació de la perspectiva cònica
- incorporació del paisatge i elements arquitectònics.
- perfeccionament del clarobscur (dibuix de les ombres)
- més realisme en la representació de la figura humana.
• El tema principal és religiós.
• Altres temes: mitologia, al·legories i retrats.
• La pintura flamenca era plena de detalls i més costumista. Els seus avenços en
la representació de la realitat eren intuïtius i concrets( perspectiva empírica). En el
Renaixement italià eren fruit d’estudis més teòrics i científics ( perspectiva cònica).

10. El Bosco El jardí de les
delícies
El Bosco
(1450-1516)
El jardí de les delícies
http://www.museodelprado.es/coleccion/galeria-on-line/galeria-on-line/zoom/2/obra/el-ja

11. Renaixement
italià
Leonardo
Da Vinci
Dona amb ermini Madonna de l’Encarnació
La Gioconda
(1452-1519)

12. Lisa Gherardini, la tercera esposa del benestant mercader Francesco del
Giocondo. Mona era una contracció comuna de la paraula italiana madonna
(dama)
La Gioconda, és un joc de paraules amb la forma femenina de Giocondo, que
en italià significa «alegria plàcida» (jocunda, en català), cosa que crea un
doble sentit amb el nom del suposat marit de la dama i l'expressió del rostre
que caracteritza el retrat.

13. Leonardo da Vinci

14. Renaixement espanyol
El Greco (1541-
1614)
El hombre de la mano en el pecho
El entierro del Conde Orgaz
L’últim sopar

15. Barroc s.XVI i s.XVII
La pintura a l’oli de l’art barroc serà menys religiós.
Els temes principals seran les escenes costumistes, pintura històrica, retrats
i apareix un nou tema , el bodegó o vanitas.
Pretén evocar la emoció, la passió i el dramatisme del que
representa.
Per això les seves principals característiques són:
• Importància del color (volum) sobre el dibuix (línia)
• Importància de la llum. Els contrastos de llum aconsegueixen
representar la profunditat amb el clarobscur. La llum defineix l’ambientació
i l’atmosfera del quadre.
• El moviment. Es vol transmetre sensació de moviment.
• Les composicions es compliquen, són composicions més obliqües,
s’adopten perspectives insòlites (escorços), es trenca la simetria.

16. Rembrandt (1606-1669)
Autoretrat
Classe d’anatomia
Barroc
Pintura
flamenca

17. Ronda de nit

18. Importància de la llum:
•Ombres pronunciades amb clarobscur
•Defineix l’ambientació
Les línies obliqües ens donen
moviment a la composició
escorç

19. Vermee
r (1632-
1675)
La noia de la perla 1665
Al·legoria a la pintura
La lletera

20. barroc
El triomf de Baco 1628-29
El príncipe Baltasar Carlos a caballo 1635
Velázquez
(1599-1660)
La Venus del mirall
Barroc
espanyol
Las hilanderas

21. http://www.museodelprado.es/coleccion/galeria-on-line/galeria-on-line/zoom/2/obra/la-fa
/
Las Meninas
o la família de Felip IV
1656

22. Les menines La infanta Margarita Els reis pares Velazquez,el pintor
Nana i nan, criats encarregats de les nenes
Aposentador real

24. Zurbaran
Natures mortes
o bodegons

28. Francisco de Goya
(1746-1828)
La família de Carlos IV, 1800
Autoretrat
Goya és el precursor de l’art modern tan
en el què pinta com en com ho pinta.

29. La maja vestida
La maja desnuda

30. Viejos comiendo sopa
Saturno

31. Goya comença a pintar una visió més subjectiva de la realitat, els sentiments ,
les emocions...
D’altra banda, per la seva pinzellada solta i ràpida anuncia formalment aspectes
propis del Impressionisme.
El 3 de mayo
de 1808
Vol representar el
dolor dels que
pateixen: el poble
madrileny que va
defensar-se dels
francesos.
Els que afusellen
humanitzats pel
sofriment. Els
francesos sense
rostre maten com
una màquina.

32. Pinzellada solta
Expressivitat dels
sentiments

33. Claude
Monet
Renoir pintant
Claude Monet pintant
La fabricació industrial de tubs de pintura va
permetre, al s XIX, que els
pintors
impressionistes
sortissin dels seus estudis i poguessin pintar
a l’aire lliure.

34. Impressionisme (finals XIX i començaments s.XX)
avenços científics - La fotografia
- Fabricació de tubs de pintura a l’oli
- Teoria del color
• Amb l’arribada de la fotografia el seu objectiu ja no és representar la realitat en
exactitud, sinó més aviat la seva impressió. Plasmen impressions efímeres.
• Gràcies als tubs de pintura ja preparada van poden sortir a pintar a l’aire lliure.
• PLASMACIÓ DE LA LLUM Busquen la interpretació de la llum i els seus efectes
en els colors de les coses.
• TEORIA DEL COLOR: la fusió dels colors es fa en la retina de l’espectador.
Diverses pinzellades de colors fan el color que es veu de lluny.
•COLORACIÓ DE LES OMBRES Desapareix el clarobscur i el dibuix de la línia queda
diluït pel color. Les ombres sovint són amb tonalitats complementaries.
• PINZELLADA SOLTA: Pinten amb una pinzellada més solta i gruixuda.
• Ruptura de l’art modern amb l’academicisme .
• Temes: paisatges, paisatges urbans i escenes de la vida quotidiana burgesa.

35. Claude
Monet
(1840-1926)
Impressions a la posta 1872
Roselles a Argenteuil 1873nenúfars
L’important és la impressió
no la fidelitat de representar
la realitat.

36. Pinzellada soltaOmbres amb el
complementari:
groc i lila
La fusió dels
colors es fa a la
retina

37. nenúfars

38. La catedral de Rouen
Busca la interpretació
de la llum i els seus
efectes en els colors de
les coses.

40. Auguste
Renoir
(1841-1919)
El molí de la Galette 1876
El gronxador

41. Paul Cézanne (1839-1906)
La muntanya Sta. Victòria 1900
Els jugadors de
Post
impressionistes

42. Vincent Van Gogh (1853-
1890)
L’habitació d’Arlès
Nit esteladaCamp de blat amb corbs
Els girasolsLa cadira

43. Paul Gauguin (1848-1903)
Dones a la platja, 1891
Visió després del sermó,1888
Areares , 1892

44. Pablo Picasso
(1881-1973)
Les senyoretes d’Avinyó
Cubisme,
expressionisme...
segle
XX

45. Guernica, 1937

46. Jaqueline

47. Edvard Munch
(1863-1944)
Angoixa
1893
Capvespre
a Karl Johan
1892
El dia després
expressionisme

48.  ““Paseaba por un sendero con dos amigos – el sol se puso – de repente el cielo se tiñó de rojoPaseaba por un sendero con dos amigos – el sol se puso – de repente el cielo se tiñó de rojo
sangre, me detuve y me apoyé en una valla muerto de cansancio – sangre y lenguas de fuegosangre, me detuve y me apoyé en una valla muerto de cansancio – sangre y lenguas de fuego
acechaban sobre el azul oscuro del fiordo y de la ciudad – mis amigos continuaron y yo meacechaban sobre el azul oscuro del fiordo y de la ciudad – mis amigos continuaron y yo me
quedé quieto, temblando de ansiedad, sentí un grito infinito que atravesaba la naturaleza.”quedé quieto, temblando de ansiedad, sentí un grito infinito que atravesaba la naturaleza.”
El crit

49. Henry Matisse
(1869-1954)
La música
La dansa
Harmonia en vermell

50. Fauvisme
André Derain
(1880-19549)
Pont de Wensminster
El dic de Londres
Muntanyes de Colliure

51. Tensió en vermell
Composició IV, 1911
Vassily Kandinsky
(1866-1935)
Composició IV
abstracció

52. Kasimir Malevich
(1878-1935)
Suprematisme, 1916
Composició
suprematista
Suprematisme
autoretrat en dues
dimensions

53. René Magritte
(1898-1954)
Surrealism
e
calcomania
amants
Voler l’impossible
El seductor 1953
La memòria

54. Salvador Dalí
(1904- 1989)
Les temptacions de sant Antoni 1946
Girafes en flames

55. Blau 2, 1961
Joan Miró
(1893-1983)
La sortida del sol, 1946
La terra treballada, 1923

56. Edward Hopper (1882-1967) Hammershoi (1864-
1916)
hiperrealisme
Habitació al costat del mar 1951
Raigs de sol

57. Pintura d’acció
Action painting
Jackson Pollock
(1912-1956)