Breu introducció a la matèria

1. TÈCNIQUES
D’EXPRESSIÓ GRÀFICA
X. Piqueres

2. Les arts plàstiques
Estan configurades per àmbits diferenciats
com el dibuix i la pintura que, fan servir
procediments i tècniques graficoplàstiques.

3. Procediments Tècniques
Conjunt d’utensilis i
materials emprats.
Cal distingir entre:
Manera d’aplicar
aquest procediment

4. Composició dels procediments
Contituits per dos elements fonamentals:
els pigments i l’aglutinant.
Substàncies minerals, vegetals,
orgàniques o químiques
de diversos colors.
Elements que adhereixen i fixen
els pigments al suport.

5. La goma d’ adragant que prové
d’ un arbust anomenat
alquitira
que creix en Orient Mitjà, i
que exuda una goma
blanquecina.
Nosaltres la utilitzem per al
PASTEL
Aglutinants habituals són:

6. La goma aràbiga que prové
d’arbres subsaharians com
l’anomenat acàcia de Senegal
i que exuda una resina de
color àmbar.
Nosaltres la utilitzem per a
l’ AQUAREL·LA i la TÈMPERA.

7. L’ oli de llinassa és un oli
assecant que s’ obté de les
llavors de lli.
Nosaltres l’utilitzem per a la
PINTURA A L’ OLI

8. Tipus de procediments
Secs Grasos Aquosos
Llapis de grafit
Bolígraf
Carbonet
Sanguina
Llapis de colors
Retoladors
Pastel
Cera
Oli
Tinta xinesa
Fresc
Guaix
Aquarel.la
Tremp
Acrílic
L’aglutinant determina els tipus de procediments, ja
que els pigments són gairebé els mateixos per a tots

9. Procediments secs
Són materials sòlids (barres, mines de llapis,…)
i, per tant, no necessiten aigua ni oli per a diluir
el pigment. S’apliquen a través del traç, per la qual
cosa, fan servir tècniques que s’aproximen al dibuix.

10. Variant la concentració de l’aglutinant
s’aconsegueix diferent duresa de barra o mina.
És necessari que el suport emprat siga porós
i amb certa rugositat. S’utilitzen fonamentalment,
suports de cel·lulosa com el paper.

11. Tècniques seques
Clarobscur: relacionar zones de llum i zones
d’ombra amb l’ús de contrastos tonals amb
diferents tipus d’ elements visuals (línies,taques...)
Amb línia encreuada Amb taca sense difuminar

12. Clarobscur amb taques i
esfumí fent ús de
la goma d’esborrar per
donar tocs de llum.
Sfumato

13. L’ sfumato és una gradació suau de la llum
inventada per Leonardo da Vinci.

14. També amb el color que ofereix el pastel
es poden aconseguir empastos tonals.

15. Clarobscur amb
punts gràfics amb o sense
color.
Puntillisme

16. Útil en qualsevol procediment. En els grasos i
aquosos també. De fet, aquesta tècnica aparegué
per primera vegada en 1880 de la mà del pintor
neoimpressionista Georges Seurat amb la pintura
a l’ oli.

17. Frottage (del francés “frotter”, frotar)
Frotar l’ estri sobre el paper col·locat
a sobre d’una superfície amb textura.

18. Amb l’ús de plantilles poden eixir varies
propostes expressives en qualsevol procediment,
bé fent servir la part plena com la buida.

19. És recomanable fixar el treball acabat quan s’haja
fet ús de procediments secs amb poc aglutinant amb laques
especials. D’ aquesta manera, es fixen totes les partícules
que no havíen restat engantxades.

20. Procediments grasos
Necessiten cera o oli com a aglutinant
dels pigments depenent del procediment emprat.
Segons siga aquest, s’ utilitzaran diferents materials
i tècniques. Generalment, les ceres s’aplicaran direc-
tament i l’oli amb pinzell o espàtula.

21. El seu diluent (ja sabeu que alleugera la pintura)
serà la essència de trementina tant per a la cera
com per a l’oli.

22. Tècniques grases
Empastos. Amb l’oli es van fent capes de pintura
de manera successiva.

23. Si la capa és molt fina i està bastant
rebaixada amb aglutinant o diluent es
produeixen veladures o transparències.

24. Genis com Leonardo da Vinci o Velàzques
aplicaren aquesta tècnica per a les seues obres
creant perspectives aèrees (sensació de profunditat).

25. Procediments aquosos
Necessiten aigua per a diluir el pigment
i, per tant, els colors s’apliquen amb l’ajuda
de pinzells o altres eines depenent de la tècnica.
El diluent també oferirà la densitat desitjada
d’acord a la tècnica.

26. Quan interesse treballar sobre bastant humit,
el paper emprat com a suport haurà d’estar tens,
completament fixat en la seua perifèria.
El gramatge del paper també haurà d’ ésser
l’adequat, oferint la suficient capacitat d’absorció.

27. Tècniques aquoses
Dripping de l’anglès “drip”, gota.
Deixar gotejar la pintura
sobre el suport.
Buscant formes figuratives…
…o abstractes

28. El pintor estadounidenc Jackson Polock dins
del seu expressionisme abstracte és un referent.

29. També es pot treballar en negatiu.

30. Esquitxada. Esquitxar la pintura sobre el suport
amb l’ajut d’algun estri cilíndic i buit on puga
passar l’aire i controlar relativament el seu traç.

31. Rentats. Passar el suport per l’aigua
com si anara a rentar-se.

32. Degradats. Sempre en qualsevol procediment.
Fer escales cromàtiques amb altres
elements visuals i/o combinant diferents graus
de diluent.
Exemples amb procediments secs

33. Exemples amb procediments aquosos

34. Diferents gruixàries i direccionalitat de línies.

35. Estampacions. Fer pressions sobre el suport
amb materials diversos (esponja, paper arrugat,
etc) impregnats de color.

36. Tècniques mixtes
Anomenem tècniques mixtes a les obres que
emprem diversos procediments o incorporem nous
materials i tècniques a les tradicionals
en un mateix supot, ampliant les possibilitats
expressives.

37. Tècniques diverses com:
Collage. Engantxar diferents materials (paper,
tela, etc.) en un mateix suport.

38. Grattage. Fer gratades i incisions.

39. En la cera és un recurs més també, creant
fàcilment dos nivells de capes (esgrafiat).

40. Exemples d’obres amb
el tema del retrat.