LA PINTURAMark Rothko davant d’un dels seus quadres
QUÈ ÉS LA PINTURA?La pintura  és , abans que cap altra cosa; color. Normalment es desenvolupa  sobre un pla, però és molt freqüent que simuli  la tercera dimensió cosa que s’aconsegueix gràcies a l’ús de la línia , el color i gràcies sobre tot als artificis de perspectiva i clarobscur.
LA PSICOLOGIA DEL COLOR
EXERCICI 1:Com ja ben saps, els colors influeixen en la nostra percepció de la realitat,segurament ens cridarà més l’atenció un anunci amb un fons de color vermell, queno pas amb el fons blanc. Depenent de les cultures també podem trobar diferents significats per a un mateix colorcom per exemple el DOL, que a Occident es representa amb el negre i a l’Orient és el color blanc el que es vesteix en aquestes ocasions. La primera activitat que farem serà fer una composició grafico-plàsticalliure a partir  de l’anàlisi de dos vídeos que veurem sobre el color. Per fer aquest treball has d’escollir un dels dos colors estudiats . Has d’intentar expressar el teu món interior, pot ser un espai urbà, natural o abstracte, un lloc on et sentis còmode (el racó de refugi). Pots considerar d’incorporar o superposar parts del teu cos, i també pots inspirar-te en el teu artista preferit.PROCEDIMENTS  PICTÒRICSMATERIALSPROCEDIMENTSSUPORTSCALENDETERMINENFRESCAQUAREL·LAGUACHETEMPLEOLIENCÁUSTICA (en calent)ceres, llapis de colorsPASTELACRÍLICMOSAICVIDRIERACOLORS (pigments)AGLUTINANTS(coles i protectors dels colors)MURPAPERESTUCTAULERTELAMETALL FUSTACARTRÓTERRA
ELS  MATERIALS
COMPONENTS DE LA PINTURALa pintura  es compon de dos elements materials imprescindibles: un suport i unes pintures (pigments  i aglutinants) amb les quals es pinta damunt el suport.Pigment. Substància colorant d'origen natural, orgànica o inorgànica, osintètica, insoluble i finament polvoritzada, que colora per superposició i que,afegida a un suport, al qual confereix el seu color o gràcies al qual esdevéopaca, dóna lloc a les pintures i altres productes.  Els pigments són designats pel nom del color que donen, seguit del de l'element més característic del compost que els constitueix o a partir del qual són obtinguts (com ara el blancde plom i el groc de cadmi), o bé seguit d'un nom de procedència (com el blaude Prússia i el groc de París) o del nom del seu descobridor (el blau de Thenard).
Aglutinant.Substància que, barrejada amb els pigments, uneix les seves partícules. Es forma així la pasta pictòrica que s'adhereix sobre  el suport, sovint amb l'ajuda dels vehicles diluents (aigua, aiguarràs, etc). En les pintures a la cola, els aglutinants més utilitzats són, goma aràbiga, el midó i els seus derivats,  els derivats de la cel·lulosa ( metilcel·lulosa , hidroximetilcel·lulosa, etc), les coles animals com la cola de conill i la caseïna. En les pintures al oli l’aglutinant més utilitzat és l’oli de llinosa que a més és un oli assecant. Amb resinificació.
ELS  PROCEDIMENTS PICTÒRICSEls procediments pictòrics es diferencien pel tipus d'aglutinant de la pintura, de la forma de fixar-la al suport i de les qualitats plàstiques del suport:Pintura al frescPintura al oliPintura acrílicaAquarel·la sobre paperTempleMosaicVidrieres...
ELS  PROCEDIMENTS PICTÒRICSaquí Pintura al frescÉs la tècnica més clàssica en la pintura mural. El mur s’ha de preparar amb diverses capes d’arrebossat i es pinta damunt de la capa superficial, emblanquinada i quan encara està humida. No es pot rectificar, per tant s’acostuma a fer un dibuix preparatori.
ELS  PROCEDIMENTS PICTÒRICS  Pintura al oliL’aglutinant dels colors és un oli d’origen vegetal (llinosa o nou) i que s’adapta bé a qualsevol tipus de suport. S’aplica amb pinzell sobre la tela o amb espàtulaLa pintura es feia al taller de cada pintor, barrejant i pastant els pigments amb oli de llinosa.L’oli fa que els colors quedin molt lluents, i permet a l’artista rectificar sobre el suport.Dissolvent: aiguarràs o essència de trementina.Els pintors flamencs el van començar a utilitzar de manera sistemàtica i van afavorir la seva difusió.http://www.isftic.mepsyd.es/w3/eos/MaterialesEducativos/bachillerato/arte/arte/iconogra/ico-arno.htmEl matrimoni Arnolfini,Jann Van Eyck, 1434
ELS  PROCEDIMENTS PICTÒRICS  Pintura acrílicaL’aglutinant dels colors és cola blanca o làtex, s’adapta bé a molts tipus de suport.L’artista dissol els pigments amb làtex i blanc d'Espanya, la pintura fresca es dissolt amb aigua però un cop seca es molt resistent. La pintura acrílica es treballa de forma semblant a l ’oli però s’asseca molt ràpidament per la qual sovint s'agrega un retardador de secat per tal de poder rectificar si fos necessari. El resultat també és molt semblant a la pintura a l’oli,  tot i que els colors no són tan lluents.Op Art Girl On A Swing
ELS  PROCEDIMENTS PICTÒRICS  Pintura al trempVa ser el procediment més utilitzat fins el s. XV en que es va descobrir l’oli.S’utilitza com aglutinant el rovell d’ou o la goma aràbiga, barrejat amb els colors. S’emprava principalment sobre taula de fusta.Pinturafresc secEls tremps més correntment emprats són els d'ou, cola i caseïna. Aquest procediment és de característiques visuals similars al fresc  veritable, però és molt més simple de fer i també molt menys estable.El món de Cristina, Andrew Wyeth, ha centrat el seu treball al voltant d'aquarel·les i pintura al tremp d’ou. Pintat en 1948, Museu d’art modern.El naixement de Venus, Sandro Botticelli (1445-1510)Tremp sobre taula. 1483-1485. Galeria dels Uffizi, Florència.Dimensions: 172 x 278cm
ELMENTS          PLÀSTICS  La línia
Es pot identificar amb el dibuix, amb el traç que delimita formes i que ens permet reconèixer l’aparença de les coses.
Segons el traç varia l’ expressió plàstica:
traç continu i tancat (propòsit descriptiu)
traç gruixut i vehement (expressiu)
traç obert (imaginatiu i  poètic)
traç curvilini (sensualitat)
El traç predominant confereix a l’ la obra una significació simbòlica:
línees verticals: elevació mística
línees triangulars: equilibri
línees circulars: perfeccióELMENTS          PLÀSTICS  La pinzelladaA vegades es prescindeix del dibuix i les formes es construeixen a base de pinzellades més o menys visibles.Les pinzellades poden ser llargues, en forma de coma, de punts, o plenes de pintura creant   gruixos de matèria pictòrica.
ELMENTS          PLÀSTICS  El colorÉs l'essència de la pintura i té valor per si mateix. A la paleta del pintor els colors s’associen i es barregen de manera infinita a la recerca de efectes visuals o sensorials.Existeix a més un component simbòlic en alguns colors que varia segons l’època i les cultures.Els colors es classifiquen en:Colors primaris o purs: groc, magenta i cian.Colors secundaris o binaris: sorgeixen de barrejar la mateixa quantitat de  dos colors primaris (ataronjat, violat, vermell.)Colors complementaris: són els dos colors diametralment oposats en el cercle cromàtic, de la barreja d’ambdós resulta en negre
ELEMENTS          PLÀSTICS  El colorEls colors tenen determinades propietats sensorials que permeten classificar-los en:Colors càlids: són tos els colors que en la seva composició tenen el vermell (vermells, ataronjats, grocs) Tenen la facultat d’expandir la llum i avançar cap l’espectador.Colors freds: són els colors que tenen el blau en la seva composició absorbeixen la llum i s’allunyen  de l’espectador
L A LLUM La il·lusòria representacióLa llum ordena la mirada, destaca unes coses i n’amaga unes altres, fent veure allò que més li interessa a l’artista.La llum  és un element cabdal del quadre, però també ho són les ombres. Normalment els quadres són una combinació de llum i ombres.La llum modela la figura i ajuda a donar volum, a través dels efectes del clarobscur (contrast entre zones il·luminades i fosques)
L A LLUMel tenebrismeLa representació de la llum pot ser tant un element de composició com un element expressiu. El tractament que l’autor fa de la mateixa determina ambdós.Llum diàfana i homogènia: equilibri i harmonia.
Llum contrastada: dinamisme i expressivitat.
Llum zenital: ordre i estatisme.
Llum obliqua: moviment i profunditat. Quan en un quadre predominen les zones fosques per sobre les il·luminades creant un fort contrast parlem de tenenbrisme.
L A LLUMTècnica “sfumato” –difuminatLeonardo da Vinci, va introduir aquesta tècnica en què els colors passen gradualment  d’un to a un altre i les figures perden la línia del contorn per a aconseguir la compenetració entre aquelles i l’atmosfera.La Gioconda o Mona Lisa, és una pintura de Leonardo da Vinci, el retrat més famós de la història. És un retrat de mig cos on apareix una dona que mira directament l'espectador amb una expressió que sovint ha estat descrita com a enigmàtica. Pintat entre 1503 i 1506 o 1507, és un oli sobre taula d'àlber de 77 × 53 cm retocat diverses vegades per l'autor
L A LLUMTambé pot ser que la llum no hi sigui representada com en la pintura romànica, on els colors són plans i no reflecteixen els contrastos de la llum.
Alguns pintors  contemporanis també prescindeixen de la llum i donen més importància al color i a la forma.L A COMPOSICIÓ  Eixos compositius.És l’articulació, ordenació, de tots els elements figuratius de l’expressió plàstica i de les sensacions que en conjunt ens produeixen.Les possibilitats compositives són infinites i venen  determinades per aspectes com la perspectiva, la llum, el color, la línia, les formes, les interrelacions expressives, la disposició general etc.estan ordenats a través d’eixos compositius que permeten donar coherència i ordre al quadre. Predominen composicions piramidals, obliqües, centrífugues, centrípetes i simètriques.
L A PERSPECTIVAPerspectivaLa perspectiva és la representació de  l’espai pictòric, permet simular la profunditat, la tercera dimensió. La forma de representar-la ha variat al llarg de la història.Perspectiva cromàticaTipus de perspectiva basada en l’alteració dels colors amb la distància, apropant-se a la gamma freda (blau-gris)
L A PERSPECTIVA  Perspectiva jeràrquicaLa mida dels personatges i la seva ubicació en el quadre està en funció de la seva importància simbòlica.
L A PERSPECTIVA  Perspectiva lineal o “artificialis”Respon a una formulació científica de base matemàtica. Es basa en la confluència de totes les línies imaginàries (línies de fuga) de la composició en un punt anomenat de fuga, que se situa per darrera del pla del quadre.
L A PERSPECTIVA  Perspectiva aèriaVa ser definida per Leonardo da Vinci.Considerava que s’ha de tenir en compte la variació dels colors en relació a la distància i la pèrdua de nitidesa dels contorns dels objectes amb la llunyania. Freqüentment es combina amb la perspectiva cromàtica.La Verge i Sta Ana, Leonardo da Vinci
ELS  SUPORTSQualsevol superfícies pot ser pintada, però els suports més habituals són:El murLa telaLa fustaEl paper
Exemples de            pintura mural
Primers exemplesa la prehistòria
Pintura dels aborígens autraliansPintura mural medieval
“Trampantojo”
El graffiti actual

La pintura 4t ESO

  • 1.
    LA PINTURAMark Rothkodavant d’un dels seus quadres
  • 2.
    QUÈ ÉS LAPINTURA?La pintura és , abans que cap altra cosa; color. Normalment es desenvolupa sobre un pla, però és molt freqüent que simuli la tercera dimensió cosa que s’aconsegueix gràcies a l’ús de la línia , el color i gràcies sobre tot als artificis de perspectiva i clarobscur.
  • 3.
  • 4.
    EXERCICI 1:Com jaben saps, els colors influeixen en la nostra percepció de la realitat,segurament ens cridarà més l’atenció un anunci amb un fons de color vermell, queno pas amb el fons blanc. Depenent de les cultures també podem trobar diferents significats per a un mateix colorcom per exemple el DOL, que a Occident es representa amb el negre i a l’Orient és el color blanc el que es vesteix en aquestes ocasions. La primera activitat que farem serà fer una composició grafico-plàsticalliure a partir de l’anàlisi de dos vídeos que veurem sobre el color. Per fer aquest treball has d’escollir un dels dos colors estudiats . Has d’intentar expressar el teu món interior, pot ser un espai urbà, natural o abstracte, un lloc on et sentis còmode (el racó de refugi). Pots considerar d’incorporar o superposar parts del teu cos, i també pots inspirar-te en el teu artista preferit.PROCEDIMENTS PICTÒRICSMATERIALSPROCEDIMENTSSUPORTSCALENDETERMINENFRESCAQUAREL·LAGUACHETEMPLEOLIENCÁUSTICA (en calent)ceres, llapis de colorsPASTELACRÍLICMOSAICVIDRIERACOLORS (pigments)AGLUTINANTS(coles i protectors dels colors)MURPAPERESTUCTAULERTELAMETALL FUSTACARTRÓTERRA
  • 5.
  • 6.
    COMPONENTS DE LAPINTURALa pintura es compon de dos elements materials imprescindibles: un suport i unes pintures (pigments i aglutinants) amb les quals es pinta damunt el suport.Pigment. Substància colorant d'origen natural, orgànica o inorgànica, osintètica, insoluble i finament polvoritzada, que colora per superposició i que,afegida a un suport, al qual confereix el seu color o gràcies al qual esdevéopaca, dóna lloc a les pintures i altres productes. Els pigments són designats pel nom del color que donen, seguit del de l'element més característic del compost que els constitueix o a partir del qual són obtinguts (com ara el blancde plom i el groc de cadmi), o bé seguit d'un nom de procedència (com el blaude Prússia i el groc de París) o del nom del seu descobridor (el blau de Thenard).
  • 7.
    Aglutinant.Substància que, barrejadaamb els pigments, uneix les seves partícules. Es forma així la pasta pictòrica que s'adhereix sobre el suport, sovint amb l'ajuda dels vehicles diluents (aigua, aiguarràs, etc). En les pintures a la cola, els aglutinants més utilitzats són, goma aràbiga, el midó i els seus derivats, els derivats de la cel·lulosa ( metilcel·lulosa , hidroximetilcel·lulosa, etc), les coles animals com la cola de conill i la caseïna. En les pintures al oli l’aglutinant més utilitzat és l’oli de llinosa que a més és un oli assecant. Amb resinificació.
  • 9.
    ELS PROCEDIMENTSPICTÒRICSEls procediments pictòrics es diferencien pel tipus d'aglutinant de la pintura, de la forma de fixar-la al suport i de les qualitats plàstiques del suport:Pintura al frescPintura al oliPintura acrílicaAquarel·la sobre paperTempleMosaicVidrieres...
  • 11.
    ELS PROCEDIMENTSPICTÒRICSaquí Pintura al frescÉs la tècnica més clàssica en la pintura mural. El mur s’ha de preparar amb diverses capes d’arrebossat i es pinta damunt de la capa superficial, emblanquinada i quan encara està humida. No es pot rectificar, per tant s’acostuma a fer un dibuix preparatori.
  • 12.
    ELS PROCEDIMENTSPICTÒRICS Pintura al oliL’aglutinant dels colors és un oli d’origen vegetal (llinosa o nou) i que s’adapta bé a qualsevol tipus de suport. S’aplica amb pinzell sobre la tela o amb espàtulaLa pintura es feia al taller de cada pintor, barrejant i pastant els pigments amb oli de llinosa.L’oli fa que els colors quedin molt lluents, i permet a l’artista rectificar sobre el suport.Dissolvent: aiguarràs o essència de trementina.Els pintors flamencs el van començar a utilitzar de manera sistemàtica i van afavorir la seva difusió.http://www.isftic.mepsyd.es/w3/eos/MaterialesEducativos/bachillerato/arte/arte/iconogra/ico-arno.htmEl matrimoni Arnolfini,Jann Van Eyck, 1434
  • 13.
    ELS PROCEDIMENTSPICTÒRICS Pintura acrílicaL’aglutinant dels colors és cola blanca o làtex, s’adapta bé a molts tipus de suport.L’artista dissol els pigments amb làtex i blanc d'Espanya, la pintura fresca es dissolt amb aigua però un cop seca es molt resistent. La pintura acrílica es treballa de forma semblant a l ’oli però s’asseca molt ràpidament per la qual sovint s'agrega un retardador de secat per tal de poder rectificar si fos necessari. El resultat també és molt semblant a la pintura a l’oli, tot i que els colors no són tan lluents.Op Art Girl On A Swing
  • 14.
    ELS PROCEDIMENTSPICTÒRICS Pintura al trempVa ser el procediment més utilitzat fins el s. XV en que es va descobrir l’oli.S’utilitza com aglutinant el rovell d’ou o la goma aràbiga, barrejat amb els colors. S’emprava principalment sobre taula de fusta.Pinturafresc secEls tremps més correntment emprats són els d'ou, cola i caseïna. Aquest procediment és de característiques visuals similars al fresc veritable, però és molt més simple de fer i també molt menys estable.El món de Cristina, Andrew Wyeth, ha centrat el seu treball al voltant d'aquarel·les i pintura al tremp d’ou. Pintat en 1948, Museu d’art modern.El naixement de Venus, Sandro Botticelli (1445-1510)Tremp sobre taula. 1483-1485. Galeria dels Uffizi, Florència.Dimensions: 172 x 278cm
  • 15.
    ELMENTS PLÀSTICS La línia
  • 16.
    Es pot identificaramb el dibuix, amb el traç que delimita formes i que ens permet reconèixer l’aparença de les coses.
  • 17.
    Segons el traçvaria l’ expressió plàstica:
  • 18.
    traç continu itancat (propòsit descriptiu)
  • 19.
    traç gruixut ivehement (expressiu)
  • 20.
  • 21.
  • 22.
    El traç predominantconfereix a l’ la obra una significació simbòlica:
  • 23.
  • 24.
  • 25.
    línees circulars: perfeccióELMENTS PLÀSTICS La pinzelladaA vegades es prescindeix del dibuix i les formes es construeixen a base de pinzellades més o menys visibles.Les pinzellades poden ser llargues, en forma de coma, de punts, o plenes de pintura creant gruixos de matèria pictòrica.
  • 26.
    ELMENTS PLÀSTICS El colorÉs l'essència de la pintura i té valor per si mateix. A la paleta del pintor els colors s’associen i es barregen de manera infinita a la recerca de efectes visuals o sensorials.Existeix a més un component simbòlic en alguns colors que varia segons l’època i les cultures.Els colors es classifiquen en:Colors primaris o purs: groc, magenta i cian.Colors secundaris o binaris: sorgeixen de barrejar la mateixa quantitat de dos colors primaris (ataronjat, violat, vermell.)Colors complementaris: són els dos colors diametralment oposats en el cercle cromàtic, de la barreja d’ambdós resulta en negre
  • 27.
    ELEMENTS PLÀSTICS El colorEls colors tenen determinades propietats sensorials que permeten classificar-los en:Colors càlids: són tos els colors que en la seva composició tenen el vermell (vermells, ataronjats, grocs) Tenen la facultat d’expandir la llum i avançar cap l’espectador.Colors freds: són els colors que tenen el blau en la seva composició absorbeixen la llum i s’allunyen de l’espectador
  • 28.
    L A LLUMLa il·lusòria representacióLa llum ordena la mirada, destaca unes coses i n’amaga unes altres, fent veure allò que més li interessa a l’artista.La llum és un element cabdal del quadre, però també ho són les ombres. Normalment els quadres són una combinació de llum i ombres.La llum modela la figura i ajuda a donar volum, a través dels efectes del clarobscur (contrast entre zones il·luminades i fosques)
  • 29.
    L A LLUMeltenebrismeLa representació de la llum pot ser tant un element de composició com un element expressiu. El tractament que l’autor fa de la mateixa determina ambdós.Llum diàfana i homogènia: equilibri i harmonia.
  • 30.
  • 31.
  • 32.
    Llum obliqua: movimenti profunditat. Quan en un quadre predominen les zones fosques per sobre les il·luminades creant un fort contrast parlem de tenenbrisme.
  • 33.
    L A LLUMTècnica“sfumato” –difuminatLeonardo da Vinci, va introduir aquesta tècnica en què els colors passen gradualment d’un to a un altre i les figures perden la línia del contorn per a aconseguir la compenetració entre aquelles i l’atmosfera.La Gioconda o Mona Lisa, és una pintura de Leonardo da Vinci, el retrat més famós de la història. És un retrat de mig cos on apareix una dona que mira directament l'espectador amb una expressió que sovint ha estat descrita com a enigmàtica. Pintat entre 1503 i 1506 o 1507, és un oli sobre taula d'àlber de 77 × 53 cm retocat diverses vegades per l'autor
  • 34.
    L A LLUMTambépot ser que la llum no hi sigui representada com en la pintura romànica, on els colors són plans i no reflecteixen els contrastos de la llum.
  • 35.
    Alguns pintors contemporanis també prescindeixen de la llum i donen més importància al color i a la forma.L A COMPOSICIÓ Eixos compositius.És l’articulació, ordenació, de tots els elements figuratius de l’expressió plàstica i de les sensacions que en conjunt ens produeixen.Les possibilitats compositives són infinites i venen determinades per aspectes com la perspectiva, la llum, el color, la línia, les formes, les interrelacions expressives, la disposició general etc.estan ordenats a través d’eixos compositius que permeten donar coherència i ordre al quadre. Predominen composicions piramidals, obliqües, centrífugues, centrípetes i simètriques.
  • 37.
    L A PERSPECTIVAPerspectivaLaperspectiva és la representació de l’espai pictòric, permet simular la profunditat, la tercera dimensió. La forma de representar-la ha variat al llarg de la història.Perspectiva cromàticaTipus de perspectiva basada en l’alteració dels colors amb la distància, apropant-se a la gamma freda (blau-gris)
  • 38.
    L A PERSPECTIVA Perspectiva jeràrquicaLa mida dels personatges i la seva ubicació en el quadre està en funció de la seva importància simbòlica.
  • 39.
    L A PERSPECTIVA Perspectiva lineal o “artificialis”Respon a una formulació científica de base matemàtica. Es basa en la confluència de totes les línies imaginàries (línies de fuga) de la composició en un punt anomenat de fuga, que se situa per darrera del pla del quadre.
  • 40.
    L A PERSPECTIVA Perspectiva aèriaVa ser definida per Leonardo da Vinci.Considerava que s’ha de tenir en compte la variació dels colors en relació a la distància i la pèrdua de nitidesa dels contorns dels objectes amb la llunyania. Freqüentment es combina amb la perspectiva cromàtica.La Verge i Sta Ana, Leonardo da Vinci
  • 41.
    ELS SUPORTSQualsevolsuperfícies pot ser pintada, però els suports més habituals són:El murLa telaLa fustaEl paper
  • 42.
    Exemples de pintura mural
  • 43.
  • 44.
    Pintura dels aborígensautraliansPintura mural medieval
  • 45.
  • 46.