La cera
Carmen María Belmonte
La tècnica a la cera és un procediment
relativament recent que consisteix en
utilitzar colors disolts en una cera líquida
mesclada amb essència i d’altres
substàncies. Encara que la seua
presentació en forma de barretes de
pigments recorda la pintura al pastel, el
seu aglutinant és distint puix que és
greixós (un oli) i no magre (goma,
tragacant o resina) com en aquest.
LA CERA
Breu història
Les pintures actuals a la cera provenen d’una
tècnica més complexa denominada encàustica.
L’encàustica és una tècnica pictòrica
consistent a treballar els colors amb cera
blanca com a vehicle, en fred o calfant-la.
L’encàustica començà a desenrotllar-se sobre
tot en l’antiga Grècia mitjançant l’aplicació
d’una barreja dissolta de pigments amb cera
sobre el suport, però també fou utilitzada pels
egipcis de l’època romana i pels mateixos
romans.
Retrats de El Fayum, finals segle I a. C. sobre tabla amb encaústica
Breu història
La encàustica sobre taula de fusta imprimada
es va seguir utilitzant fins a l’Edat Mitjana,
després es va utilitzar esporàdicament, fins al
seu resorgiment en alemanya a finals del segle
XIX. Al segle XX l’han utilitzada artistes com
Jasper Johns, Larry Rivers, Diego Rivera o Paul
Klee.
L’us de la cera en forma de barretes
cilíndriques data del segle XVIII, amb Rosalba
Carriera i els retrats de la cort de Luis XV.
La piedad, Delacroix, oli amb
encàustica
Icono a la encàustica del segle V
Breu història
Al segle XIX, Honorè Daumier també va utilitzar la
tècnica, així com Delacroix.
Artistes com Jasper Johns, Larry Rivers, Diego
Rivera, Paul Klee han sigut alguns dels que
realitzaren obres a partir de la encàustica al segle
XX.
Alguns d’ells, com Paul Klee, també utilitzaren les
ceres en barretes cilíndriques.
Jasper Johns, Flag, 1955, encaustica
Característiques
Les ceres estàn compostes per olis vegetals i
pigments. La forma de barres cilíndriques
possibilita l’execució de treballs de manera molt
més còmoda i senzilla.
Algunes característiques de les ceres són similars
a les del pastel:
S’apliquen per frotació sobre el suport de forma
suau o forta, depenent de la sensació que es
vullga obtenir.
Es poden mesclar varis colors realitzant
transparències. També és posible cobrir un color
amb un altre més fosc.
Es pot difuminar, en part, utilitzant un esfumí, un
cotó o un drapet.
Característiques
A pesar d’estes semblances, la cera es comporta de
forma distinta als pastels blans tradicionals i per això
cal saber aprofitar les seues característiques
distintives. Dins d’aquestes peculiaritats hem de
destacar la menys sensibilitat i delicadesa de la cera
respecte al pastel pur així com el seu distint temps i
forma de secat. Per tot açò s’aconsegueixen els millors
resultats quan s’utilitzen les pintures a la cera per a
treballs detallats a xicoteta escala i allà on es vullga
crear textura i empastaments gruixuts.
Com que tenen un aglutinant oliós que les fa fluides, les
ceres poden barrejar-se entre si i amb altres mitjans,
cosa que les fa interessants en les tècniques mixtes.
Com utilitzar les ceres
1- S'apliquen sobre el suport de forma suau o fort , en
funció de l'efecte que es desitge transmetre
2- Es poden barrejar diversos colors realitzant
transparències. També és possible cobrir amb un color
altre mes fosc, per a rectificar s'usa la fulla.
3- Es pot difuminar en part utilitzant un esfumí o un
drap de cotó.
4- Es pot diluir el color una vegada col·locat sobre el
suport usant essència de trementina en la tècnica
trucada llavat
5- Es poden realitzar raspats amb la tècnica anomenada
esgrafiat
6- Es pot utilitzar calor per a fer fosos i empastes
Útils i suports
Pinzells, essència de trementina i espàtules es poden
realitzar amb el tècniques semblants a les ceres
El suport recomanat és el paper, que ha de ser lliure
d'àcids i amb bona adherència, també és interessant la
tela o fusta preparada amb gesso per a treballs mes
elaborats. Amb gramatge considerable per suportar el
moviment agresiu dels traços: Canson, Ingres, Fabriano
o de aquarel·la (cinta adhesiva)
Artistes que han
utilitzat les ceres
Paul Klee 1920, Landscape
Paul Klee 1924, Fresh Fish
   Paul Klee 1920
Paul Klee 1925, The Goldfish
Paul Klee 1920, Landscape and yelow church tower
Paul Klee 1922, Sea Ships
Joan Miró ,1974
  Joan Miró
Sense titol
1964
Joan Miró
Sense titol
1964
 Picasso 1959
Henri Goetz 1958
Henri Goetz, 1950
Henri Goetz,1950
Henri Goetz, 1950
Mark Coomer
Vicente Manzano
Proves amb ceres
Proves que s’han de fer
1. Degradat amb ceres amb
la ma, esfumins o
bastonets.
2. Esgrafiat o raspat
3. Transparències amb
ceres diluïdes amb
aiguarràs o esencia de
trementina.
4. Reserves amb tinta
xinesa.
5. Reserves amb cinta, paper o líquid
enmascarador.
6. Reserves amb cera blanca de base.
7. Textures i frottage.
8. Empastos amb ceres escalfades
Treballs d’alumnes
Araatreballar...
Fem
Copy-Art

La cera

  • 1.
  • 2.
    La tècnica ala cera és un procediment relativament recent que consisteix en utilitzar colors disolts en una cera líquida mesclada amb essència i d’altres substàncies. Encara que la seua presentació en forma de barretes de pigments recorda la pintura al pastel, el seu aglutinant és distint puix que és greixós (un oli) i no magre (goma, tragacant o resina) com en aquest. LA CERA
  • 3.
    Breu història Les pinturesactuals a la cera provenen d’una tècnica més complexa denominada encàustica. L’encàustica és una tècnica pictòrica consistent a treballar els colors amb cera blanca com a vehicle, en fred o calfant-la. L’encàustica començà a desenrotllar-se sobre tot en l’antiga Grècia mitjançant l’aplicació d’una barreja dissolta de pigments amb cera sobre el suport, però també fou utilitzada pels egipcis de l’època romana i pels mateixos romans. Retrats de El Fayum, finals segle I a. C. sobre tabla amb encaústica
  • 4.
    Breu història La encàusticasobre taula de fusta imprimada es va seguir utilitzant fins a l’Edat Mitjana, després es va utilitzar esporàdicament, fins al seu resorgiment en alemanya a finals del segle XIX. Al segle XX l’han utilitzada artistes com Jasper Johns, Larry Rivers, Diego Rivera o Paul Klee. L’us de la cera en forma de barretes cilíndriques data del segle XVIII, amb Rosalba Carriera i els retrats de la cort de Luis XV. La piedad, Delacroix, oli amb encàustica Icono a la encàustica del segle V
  • 5.
    Breu història Al segleXIX, Honorè Daumier també va utilitzar la tècnica, així com Delacroix. Artistes com Jasper Johns, Larry Rivers, Diego Rivera, Paul Klee han sigut alguns dels que realitzaren obres a partir de la encàustica al segle XX. Alguns d’ells, com Paul Klee, també utilitzaren les ceres en barretes cilíndriques. Jasper Johns, Flag, 1955, encaustica
  • 6.
    Característiques Les ceres estàncompostes per olis vegetals i pigments. La forma de barres cilíndriques possibilita l’execució de treballs de manera molt més còmoda i senzilla. Algunes característiques de les ceres són similars a les del pastel: S’apliquen per frotació sobre el suport de forma suau o forta, depenent de la sensació que es vullga obtenir. Es poden mesclar varis colors realitzant transparències. També és posible cobrir un color amb un altre més fosc. Es pot difuminar, en part, utilitzant un esfumí, un cotó o un drapet.
  • 7.
    Característiques A pesar d’estessemblances, la cera es comporta de forma distinta als pastels blans tradicionals i per això cal saber aprofitar les seues característiques distintives. Dins d’aquestes peculiaritats hem de destacar la menys sensibilitat i delicadesa de la cera respecte al pastel pur així com el seu distint temps i forma de secat. Per tot açò s’aconsegueixen els millors resultats quan s’utilitzen les pintures a la cera per a treballs detallats a xicoteta escala i allà on es vullga crear textura i empastaments gruixuts. Com que tenen un aglutinant oliós que les fa fluides, les ceres poden barrejar-se entre si i amb altres mitjans, cosa que les fa interessants en les tècniques mixtes.
  • 9.
    Com utilitzar lesceres 1- S'apliquen sobre el suport de forma suau o fort , en funció de l'efecte que es desitge transmetre 2- Es poden barrejar diversos colors realitzant transparències. També és possible cobrir amb un color altre mes fosc, per a rectificar s'usa la fulla. 3- Es pot difuminar en part utilitzant un esfumí o un drap de cotó. 4- Es pot diluir el color una vegada col·locat sobre el suport usant essència de trementina en la tècnica trucada llavat 5- Es poden realitzar raspats amb la tècnica anomenada esgrafiat 6- Es pot utilitzar calor per a fer fosos i empastes
  • 10.
    Útils i suports Pinzells,essència de trementina i espàtules es poden realitzar amb el tècniques semblants a les ceres El suport recomanat és el paper, que ha de ser lliure d'àcids i amb bona adherència, també és interessant la tela o fusta preparada amb gesso per a treballs mes elaborats. Amb gramatge considerable per suportar el moviment agresiu dels traços: Canson, Ingres, Fabriano o de aquarel·la (cinta adhesiva)
  • 12.
  • 13.
    Paul Klee 1920,Landscape
  • 14.
    Paul Klee 1924,Fresh Fish
  • 15.
  • 16.
    Paul Klee 1925,The Goldfish
  • 17.
    Paul Klee 1920,Landscape and yelow church tower
  • 18.
    Paul Klee 1922,Sea Ships
  • 19.
  • 20.
  • 21.
  • 22.
  • 23.
  • 24.
  • 25.
  • 26.
  • 27.
  • 28.
  • 30.
  • 33.
    Proves que s’hande fer 1. Degradat amb ceres amb la ma, esfumins o bastonets. 2. Esgrafiat o raspat 3. Transparències amb ceres diluïdes amb aiguarràs o esencia de trementina. 4. Reserves amb tinta xinesa. 5. Reserves amb cinta, paper o líquid enmascarador. 6. Reserves amb cera blanca de base. 7. Textures i frottage. 8. Empastos amb ceres escalfades
  • 35.
  • 54.