SlideShare a Scribd company logo
TÈCNIQUES EMPRADESTÈCNIQUES EMPRADES
EN ESCULTURAEN ESCULTURA
ies montsacopa. Olot
INTRODUCCIÓINTRODUCCIÓ
A L’ESCULTURAA L’ESCULTURA
ESQUEMA
FUNCIONS
 Decorativa:
 En funció d’un altre monument (relleu)
 Amb valor propi (exempta)
 Estructural: quan forma part de l’edifici
 Urbanisme: quan es relaciona amb l’espai circumdant
 Barreja entre escultura i arquitectura (sobretot des del barroc)
ASPECTES TÈCNICS
 Tècniques: talla, fosa, modelat, forja
 Eines
 Materials: tous i durs
 Tipus: exempta i relleu
 Segons el que representen: bust,
tors, estàtua, grup
ASPECTES FORMALS
 Temes: abstractes, figuratius
 Composició: piramidal, diagonal,
altres
 Qualitat i textura: Rugositat de la
pell, llisa, qualitat de la roba,...
ESCULTURA
Definició
Representació de qualsevol tema en tres dimensions.
No només té una funció decorativa, sinó que també ha tingut, tradicionalment,
una funció màgica i religiosa.
Segurament és la primera de totes les arts.
Aspectes tècnics
Les tècniques es refereixen a la manera com es
treballen els materials, els procediments.
Així doncs, aquestes tècniques van molt lligades
als materials que es fan servir.Talla
Consisteix en treure material amb les
eines adequades. Es fa servir amb la
pedra, la fusta i l’ivori
Fosa o buidat
Consisteix en la
preparació d’un
motlle on s’aboca el
metall fos.
Quan ja s’ha refredat,
el motlle es trenca i
apareix l’obra. Una
tècnica específica és
la de la cera perduda
Exemples de talla:
Exemples de fosa o buidat
Modelatge
Consisteix en afegir o treure
material manipulable.
Es fa servir amb la cera,
l’estucat, el fang i el guix (o
escaiola)
Forja
Consisteix en modificar un metall sotmès a altes
temperatures, i donar-li la forma desitjada
Exemples de modelatge
Materials tous
Fang: Argila natural, composada de silicat d’alumini, a vegades contaminat per òxid
de ferro.
Es treballa afegint material (modelat) i presenta el problema de la poca resistència al
propi pes.
Es pot coure (terracota, ceràmica, pisa, majòlica, porcellana o gres) o no i aplicar
color o no.
Guix: substància natural presentada en forma de pols blanca, formada per sulfat de
calç. Es treballa endurint-lo amb aigua i amb la tècnica del motlle, untat amb greix.
Cera: s’utilitza una composició formada per cera d’abelles amb greix animal,
trementina i betum per donar-li color i duresa quan estigui seca.
Es treballa com el fang.
Estucat: barreja de pols de marbre, alabastre o guix i calç morta. S’empra en
reproduccions de baixos relleus, i per a escultures que han de ser policromades. És
lleuger i barat, però fràgil.
Materials durs
Metall:
bronze (aliatge de coure i estany)
or i plata. Treballats amb tècnica de forja. Si es combina or i ivori s'anomena
criso-elefantina
ferro, forjat i fos
plom, llautó i acer
Pedra: és el material més emprat al llarg del temps. Es treballa amb la talla
roques dures: marbres
roques toves: alabastre, sorrenques, calcàries
roques molt dures: eruptives(basalt), pòrfir, jaspi, diorita, sílex, granit,...
Fusta: és un material delicat per les condicions que requereix. Ha d’estar ben seca,
sense esquerdes i nusos, i tallada en el moment adient.
fustes toves: pi, cirerer, perer
fustes semi toves: noguer, xiprer, alzina, til·ler, olivera
fustes dures: caoba, eben, roure, boix.
Materials
Altres materials: l'escultura contemporània fa servir materials que
estan a l’abast, a vegades de rebuig o efímers: fibra de vidre, vinil,
metacrilat, paper, pedra artificial, resines, sorra, gel,...
Neó, niló, sorra i gel
Eines
Les eines que es fan servir per a fer una escultura van molt lligades al material emprat.
La majoria són eines que punxen o tallen.
L’escultor ataca la matèria pressionant directament amb l’eina o picant
L'esforç de l’escultor és físic, de la mateixa manera que el del pintor és mental
PUNXÓ: instrument en forma de punxa que forada i treu material. Es fa servir en la tècnica de
talla.
CISELL: instrument tallant de fulla recta que serveix tant per treballar pedra com metall
BURIL: eina que s’utilitza per treballar el metall.
RASPADOR: serveixen també per allisar o suavitzar com els abrasius, però en aquest cas són
indicats per treballar el metall i la fusta. El més conegut és la llima.
GÚBIA: Instrument tallant de fulla corba, el que permet anar formant les superfícies còncaves i
convexes. N’hi ha per treballar la pedra i per treballar la fusta.
MARTELL: instrument que serveix per acompanyar i augmentar la força dels punxons en el
procés de desbastat del material, sobretot la pedra.
TREPANT i TALADRE: serveixen per foradar o profunditzar la pedra. Actua a percussió, amb una
punxa llarga i recargolada que provoca grans forats. L’ús del trepant és molt indicat per al
treball de barbes i cabells, fosses nasals i interior de l’oïda.
ABRASIUS: serveixen per allisar la superfície de la pedra i el marbre. En són la pedra tosca
(volcànica), l’esmeril i la sorra de mar.
Eines
Tipologies
Exempta: la figura es presenta independent del
marc arquitectònic i permet contemplar l’escultura
des de qualsevol angle (360º). Figurativa o
abstracta
Relleu: l’objectes escultòric està tallat només sobre
una de les superfícies d’un bloc o pla. És
tridimensional però no es pot contemplar des de
qualsevol angle. Poden ser de quatre tipus:
1. alt relleu: si està constituït per formes que
sobresurten més de la meitat del seu volum
des del fons del bloc.
Tipologies
2. mig relleu: la figura sobresurt la
meitat del seu volum.
3. baix relleu: les figures sobresurten menys
de la meitat del seu volum, fins i tot molt poc.
4. relleu excavat o
refós: quan la línia del
contorn de les figures o
formes és excavada, no
sobresurt del pla o
només és una silueta
enfonsada.
Tipologies segons el que representen
Bust (o retrat): representació parcial de
la figura humana, només la part
superior: cap, coll i part superior del
tòrax.
Tors: representació
parcial de la figura humana,
sense el cap ni les extremitats.
Grup: representa dues o més figures
humanes o animals, o totes dues, en el
mateix tema.
Tipologies
Estàtua: figura humana tallada que segons la seva actitud pot ser:
1. Dempeus: representa una figura única situada en
posició de peu dret.
2. Jacent: la figura es representa ajaguda.
Tipologies
3. Sedent: representa una figura en posició asseguda.
4. Eqüestre: la figura representada dalt de cavall
5. Orant: representa una figura, o més,
de genolls o en actitud de pregària.
Aspectes formals
Aspectes temàtics:
Abstracte
Figuratiu: humana,
animals, de gènere
Altres
Composició:
Piramidal
Diagonal
Qualitats i textures: només s’aprecien amb el tacte i varia segons la naturalesa i el
tractament dels materials emprats:
Qualitat de les robes o de
la pell
Rugositat
Llisa
Jugant amb els volums i les llums...
Funció de l’escultura
Decorativa: en funció
d’un altre monument (relleu) o amb
valor per ella mateixa
(escultura exempta)
Estructural:
quan forma part de
l’edifici
Urbanisme:
en relació amb l’espai
Confusió entre escultura i
arquitectura: es
desenvolupa durant i a
partir del Barroc
Primeres escultures
Tècnica de la cera perduda 1.
El Primer Motlle
El primer motlle és el motlle mestre ja
que procedeix de l’argila original (figura
1). Està fet d’un cautxú especial suportat
per un casc de guix (figura 2). El cautxú
enregistra els detalls esculpits en l’argila
(figura 3). Quan l’escultura d’argila es
buida i malmet, el buit que en resulta
s’omple amb la cera calenta (figura 4).
Tècnica de la cera perduda. 2
El Segon Motlle Ceràmic
Quan la cera es perfecciona (figura 5),
s’encaixona en el segon motlle de ceràmica
(figura 6). Aquest motlle es fa de material
ceràmic perquè ha de poder suportar l’alta
temperatura del bronze fos(uns 1204°C).
Després, el motlle de ceràmica —amb el casc
de cera dins— s’introdueix en un forn
industrial para fondre la cera (figura 7).
D’aquesta manera, la cera es converteix en
"cera perduda" ja que es fon i desapareix.
Aleshores el bronze fos s’aboca en l’espai buit
que ha deixat la cera en fondre’s (figura 8).
Tècnica de la cera perduda. 3
Després de refredar-se el motlle es martelleja amb cura per
a separar i exposar el casc de bronze. Finalment el bronze
perfecciona el seu acabat soldant, llimant i polint (figura 9).
L’acabat i la pàtina
En aquesta fase s’hi afegeixen al bronze els tocs finals de
l’acabat per aconseguir un acabat satisfactori. Finalment s’hi
agrega la pàtina i el color si cal.
S’aconsegueix manualment, escalfant el bronze i aplicant
combinacions de productes químics que controlen el color
del procés natural d’oxidació (figura 10). La pàtina dona
colors rics i profunds que es converteixen en una part
permanent de l’escultura.
Finalment sobre l’escultura es marca el número de l’edició i
la marca de la fundició i l’escultura s’encera per a protegir la
pàtina. (figura 11).
Tècnica dels punts
Una escultura en marbre o en qualsevol tipus de pedra no es fa directament en
aquest material, sinó que, normalment, es realitza primer en un material tou, fang
o guix i en unes dimensions que no necessàriament són les definitives.
Per passar d’un model en guix a l’escultura de marbre es fa servir un sistema de
línies de plomada i sistemes de medició de diferents calibres.
El mètode implica l’ús d’un instrument de medició i dues
tarimes diferents sobre la que situa el model i el marbre.
Al mig d’ambdues hi ha el punter que permet calibrar les
diferències i semblances entre totes dues figures.
Els grecs sembla que ja van emprar aquest mètode.
Napoleó, de Canova, amb les marques dels
punts sobre el guix

More Related Content

What's hot

Fitxa 58 al·legoria de la pintura
Fitxa 58 al·legoria de la pinturaFitxa 58 al·legoria de la pintura
Fitxa 58 al·legoria de la pintura
Julia Valera
 
012 arts plàstiques l'escultura
012 arts plàstiques l'escultura012 arts plàstiques l'escultura
012 arts plàstiques l'escultura
Julia Valera
 
Fitxa 75 sol ixent. impressió.
Fitxa 75 sol ixent. impressió.Fitxa 75 sol ixent. impressió.
Fitxa 75 sol ixent. impressió.
Julia Valera
 
Fitxa 70 el pensador
Fitxa 70 el pensadorFitxa 70 el pensador
Fitxa 70 el pensador
Julia Valera
 
EL TRES DE MAIG DE 1808
 EL TRES DE MAIG DE 1808 EL TRES DE MAIG DE 1808
EL TRES DE MAIG DE 1808
Antonio Núñez
 
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
Antonio Núñez
 
RODIN: EL PENSADOR
RODIN: EL PENSADORRODIN: EL PENSADOR
RODIN: EL PENSADOR
Antonio Núñez
 
CANOVA: EROS I PSIQUE
CANOVA: EROS I PSIQUECANOVA: EROS I PSIQUE
CANOVA: EROS I PSIQUE
Antonio Núñez
 
39. EL JARDÍ DE LES DELÍCIES
39. EL JARDÍ DE LES DELÍCIES39. EL JARDÍ DE LES DELÍCIES
39. EL JARDÍ DE LES DELÍCIESAssumpció Granero
 
Afusellaments del 3 de maig Goya
Afusellaments del 3 de maig GoyaAfusellaments del 3 de maig Goya
Afusellaments del 3 de maig GoyaMercè Bigorra
 
Escultura, conceptes bàsics
Escultura, conceptes bàsicsEscultura, conceptes bàsics
Escultura, conceptes bàsics
Antonio Núñez
 
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
Antonio Núñez
 

What's hot (20)

Fitxa 58 al·legoria de la pintura
Fitxa 58 al·legoria de la pinturaFitxa 58 al·legoria de la pintura
Fitxa 58 al·legoria de la pintura
 
012 arts plàstiques l'escultura
012 arts plàstiques l'escultura012 arts plàstiques l'escultura
012 arts plàstiques l'escultura
 
Fitxa 75 sol ixent. impressió.
Fitxa 75 sol ixent. impressió.Fitxa 75 sol ixent. impressió.
Fitxa 75 sol ixent. impressió.
 
Fitxa 70 el pensador
Fitxa 70 el pensadorFitxa 70 el pensador
Fitxa 70 el pensador
 
Mies Van der Rohe: Pavelló Alemany
Mies Van der Rohe: Pavelló AlemanyMies Van der Rohe: Pavelló Alemany
Mies Van der Rohe: Pavelló Alemany
 
Tour Eiffel
Tour EiffelTour Eiffel
Tour Eiffel
 
Chillida.Elogi de l'aigua
Chillida.Elogi de l'aiguaChillida.Elogi de l'aigua
Chillida.Elogi de l'aigua
 
EL TRES DE MAIG DE 1808
 EL TRES DE MAIG DE 1808 EL TRES DE MAIG DE 1808
EL TRES DE MAIG DE 1808
 
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
 
RODIN: EL PENSADOR
RODIN: EL PENSADORRODIN: EL PENSADOR
RODIN: EL PENSADOR
 
CANOVA: EROS I PSIQUE
CANOVA: EROS I PSIQUECANOVA: EROS I PSIQUE
CANOVA: EROS I PSIQUE
 
Monet: Sol ixent. Impressió
Monet: Sol ixent. ImpressióMonet: Sol ixent. Impressió
Monet: Sol ixent. Impressió
 
Bourgeois: Maman
Bourgeois: MamanBourgeois: Maman
Bourgeois: Maman
 
39. EL JARDÍ DE LES DELÍCIES
39. EL JARDÍ DE LES DELÍCIES39. EL JARDÍ DE LES DELÍCIES
39. EL JARDÍ DE LES DELÍCIES
 
Afusellaments del 3 de maig Goya
Afusellaments del 3 de maig GoyaAfusellaments del 3 de maig Goya
Afusellaments del 3 de maig Goya
 
ART BIZANTÍ
ART BIZANTÍART BIZANTÍ
ART BIZANTÍ
 
Goya.el 3 maig
Goya.el 3 maigGoya.el 3 maig
Goya.el 3 maig
 
Leandre Cristòfol: Nit de lluna
Leandre Cristòfol: Nit de llunaLeandre Cristòfol: Nit de lluna
Leandre Cristòfol: Nit de lluna
 
Escultura, conceptes bàsics
Escultura, conceptes bàsicsEscultura, conceptes bàsics
Escultura, conceptes bàsics
 
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
 

Similar to 7. introducció a l'escultura

El Llenguatge De L\ Escultura1
El Llenguatge De L\ Escultura1El Llenguatge De L\ Escultura1
El Llenguatge De L\ Escultura1Mercè Bigorra
 
2 el llenguatge artístic. l'escultura
2 el llenguatge artístic. l'escultura2 el llenguatge artístic. l'escultura
2 el llenguatge artístic. l'esculturalamasena
 
L'escultura
L'esculturaL'escultura
L'escultura
ailadrac
 
Power point gemmanna
Power point gemmannaPower point gemmanna
Power point gemmannaepcalop24
 
La pintura
La pinturaLa pintura
La pintura
neusgr
 
03 LES ARTS PLÀSTIQUES ,ESCULTURA.ppt
03 LES ARTS PLÀSTIQUES ,ESCULTURA.ppt03 LES ARTS PLÀSTIQUES ,ESCULTURA.ppt
03 LES ARTS PLÀSTIQUES ,ESCULTURA.ppt
Kristyan Luna Martinez
 
Itinerari escultòric per Palma
Itinerari escultòric per PalmaItinerari escultòric per Palma
Itinerari escultòric per Palmaguest796252
 
Itinerari escultòric 2010
Itinerari escultòric 2010Itinerari escultòric 2010
Itinerari escultòric 2010Ana Blesa
 
Power point historia de l'art ivette joan
Power point historia de l'art ivette joanPower point historia de l'art ivette joan
Power point historia de l'art ivette joanepcalop24
 
Art i historia laia i marta
Art i historia laia i martaArt i historia laia i marta
Art i historia laia i martaepcalop24
 
L'arquitectura
L'arquitecturaL'arquitectura
L'arquitectura
neusgr
 
El gravat per Carmen María Belmonte
El gravat per Carmen María BelmonteEl gravat per Carmen María Belmonte
El gravat per Carmen María Belmonte
Carmen MARÍA BELMONTE
 
Dibuix
DibuixDibuix
Dibuix
lachani
 
Voysey1502.docx
Voysey1502.docxVoysey1502.docx
Voysey1502.docx
AntoniaRoldan4
 
Terminologia conceptes art
Terminologia conceptes artTerminologia conceptes art
Terminologia conceptes artEscola Cervetó
 
Veure i entendre. Activitat 4 javier garcés.taller escultòric
Veure i entendre. Activitat 4 javier garcés.taller escultòricVeure i entendre. Activitat 4 javier garcés.taller escultòric
Veure i entendre. Activitat 4 javier garcés.taller escultòric
Marta Alsina
 
Power point ceràmica grega mateu
Power point ceràmica grega mateuPower point ceràmica grega mateu
Power point ceràmica grega mateucaregeri1
 

Similar to 7. introducció a l'escultura (20)

El Llenguatge De L\ Escultura1
El Llenguatge De L\ Escultura1El Llenguatge De L\ Escultura1
El Llenguatge De L\ Escultura1
 
2 el llenguatge artístic. l'escultura
2 el llenguatge artístic. l'escultura2 el llenguatge artístic. l'escultura
2 el llenguatge artístic. l'escultura
 
L'escultura
L'esculturaL'escultura
L'escultura
 
Power point gemmanna
Power point gemmannaPower point gemmanna
Power point gemmanna
 
La pintura
La pinturaLa pintura
La pintura
 
03 LES ARTS PLÀSTIQUES ,ESCULTURA.ppt
03 LES ARTS PLÀSTIQUES ,ESCULTURA.ppt03 LES ARTS PLÀSTIQUES ,ESCULTURA.ppt
03 LES ARTS PLÀSTIQUES ,ESCULTURA.ppt
 
Itinerari escultòric per Palma
Itinerari escultòric per PalmaItinerari escultòric per Palma
Itinerari escultòric per Palma
 
Itinerari escultòric 2010
Itinerari escultòric 2010Itinerari escultòric 2010
Itinerari escultòric 2010
 
L’escultura
L’esculturaL’escultura
L’escultura
 
Power point historia de l'art ivette joan
Power point historia de l'art ivette joanPower point historia de l'art ivette joan
Power point historia de l'art ivette joan
 
Art i historia laia i marta
Art i historia laia i martaArt i historia laia i marta
Art i historia laia i marta
 
L'arquitectura
L'arquitecturaL'arquitectura
L'arquitectura
 
El gravat per Carmen María Belmonte
El gravat per Carmen María BelmonteEl gravat per Carmen María Belmonte
El gravat per Carmen María Belmonte
 
Carbonet
CarbonetCarbonet
Carbonet
 
Dibuix
DibuixDibuix
Dibuix
 
Voysey1502.docx
Voysey1502.docxVoysey1502.docx
Voysey1502.docx
 
Terminologia conceptes art
Terminologia conceptes artTerminologia conceptes art
Terminologia conceptes art
 
Veure i entendre. Activitat 4 javier garcés.taller escultòric
Veure i entendre. Activitat 4 javier garcés.taller escultòricVeure i entendre. Activitat 4 javier garcés.taller escultòric
Veure i entendre. Activitat 4 javier garcés.taller escultòric
 
Art
ArtArt
Art
 
Power point ceràmica grega mateu
Power point ceràmica grega mateuPower point ceràmica grega mateu
Power point ceràmica grega mateu
 

More from jesus gutierrez

De la cartilla de racionament al seat 600
De la cartilla de racionament al seat 600De la cartilla de racionament al seat 600
De la cartilla de racionament al seat 600
jesus gutierrez
 
3. estudi de la població
3. estudi de la població3. estudi de la població
3. estudi de la poblaciójesus gutierrez
 
3. estudi de la població
3. estudi de la població3. estudi de la població
3. estudi de la poblaciójesus gutierrez
 
La persistència de la memòria jana pujol guàrdia
La persistència de la memòria   jana pujol guàrdiaLa persistència de la memòria   jana pujol guàrdia
La persistència de la memòria jana pujol guàrdiajesus gutierrez
 
Jackson pollock (mireia ribera)
Jackson pollock (mireia ribera)Jackson pollock (mireia ribera)
Jackson pollock (mireia ribera)jesus gutierrez
 
Historia de l'art. composicio iv
Historia de l'art. composicio ivHistoria de l'art. composicio iv
Historia de l'art. composicio ivjesus gutierrez
 
Frida kahlo (amb text expl.)
Frida kahlo (amb text expl.)Frida kahlo (amb text expl.)
Frida kahlo (amb text expl.)jesus gutierrez
 
Creu i r. marina sánchez
Creu i r. marina sánchezCreu i r. marina sánchez
Creu i r. marina sánchezjesus gutierrez
 
Andy warhol. bernat ribó
Andy warhol. bernat ribóAndy warhol. bernat ribó
Andy warhol. bernat ribójesus gutierrez
 
V. kandinsky. lluïsa faxedas
V. kandinsky. lluïsa faxedasV. kandinsky. lluïsa faxedas
V. kandinsky. lluïsa faxedasjesus gutierrez
 
Maman laura monells solà
Maman laura monells solàMaman laura monells solà
Maman laura monells solàjesus gutierrez
 
L.cristòfol. nit de lluna. a marguí
L.cristòfol. nit de lluna. a marguíL.cristòfol. nit de lluna. a marguí
L.cristòfol. nit de lluna. a marguíjesus gutierrez
 
Joan miró (escultura) cristina minobas
Joan miró (escultura) cristina minobasJoan miró (escultura) cristina minobas
Joan miró (escultura) cristina minobasjesus gutierrez
 
El profeta pablo gargallo.laia luque
El profeta  pablo gargallo.laia luqueEl profeta  pablo gargallo.laia luque
El profeta pablo gargallo.laia luquejesus gutierrez
 
Edvard munch ibone díaz martínez
Edvard munch  ibone díaz martínezEdvard munch  ibone díaz martínez
Edvard munch ibone díaz martínezjesus gutierrez
 
Eduardo chillida. dina mohamed
Eduardo chillida. dina mohamedEduardo chillida. dina mohamed
Eduardo chillida. dina mohamedjesus gutierrez
 

More from jesus gutierrez (20)

De la cartilla de racionament al seat 600
De la cartilla de racionament al seat 600De la cartilla de racionament al seat 600
De la cartilla de racionament al seat 600
 
3. estudi de la població
3. estudi de la població3. estudi de la població
3. estudi de la població
 
3. estudi de la població
3. estudi de la població3. estudi de la població
3. estudi de la població
 
Otto dix. m tunkara
Otto dix. m tunkaraOtto dix. m tunkara
Otto dix. m tunkara
 
La persistència de la memòria jana pujol guàrdia
La persistència de la memòria   jana pujol guàrdiaLa persistència de la memòria   jana pujol guàrdia
La persistència de la memòria jana pujol guàrdia
 
Joan miró. mar reixach
Joan miró. mar reixachJoan miró. mar reixach
Joan miró. mar reixach
 
Jackson pollock (mireia ribera)
Jackson pollock (mireia ribera)Jackson pollock (mireia ribera)
Jackson pollock (mireia ribera)
 
Historia de l'art. composicio iv
Historia de l'art. composicio ivHistoria de l'art. composicio iv
Historia de l'art. composicio iv
 
Henri matisse
Henri matisseHenri matisse
Henri matisse
 
Guernica laiapuig
Guernica laiapuigGuernica laiapuig
Guernica laiapuig
 
Frida kahlo (amb text expl.)
Frida kahlo (amb text expl.)Frida kahlo (amb text expl.)
Frida kahlo (amb text expl.)
 
Creu i r. marina sánchez
Creu i r. marina sánchezCreu i r. marina sánchez
Creu i r. marina sánchez
 
Andy warhol. bernat ribó
Andy warhol. bernat ribóAndy warhol. bernat ribó
Andy warhol. bernat ribó
 
V. kandinsky. lluïsa faxedas
V. kandinsky. lluïsa faxedasV. kandinsky. lluïsa faxedas
V. kandinsky. lluïsa faxedas
 
Maman laura monells solà
Maman laura monells solàMaman laura monells solà
Maman laura monells solà
 
L.cristòfol. nit de lluna. a marguí
L.cristòfol. nit de lluna. a marguíL.cristòfol. nit de lluna. a marguí
L.cristòfol. nit de lluna. a marguí
 
Joan miró (escultura) cristina minobas
Joan miró (escultura) cristina minobasJoan miró (escultura) cristina minobas
Joan miró (escultura) cristina minobas
 
El profeta pablo gargallo.laia luque
El profeta  pablo gargallo.laia luqueEl profeta  pablo gargallo.laia luque
El profeta pablo gargallo.laia luque
 
Edvard munch ibone díaz martínez
Edvard munch  ibone díaz martínezEdvard munch  ibone díaz martínez
Edvard munch ibone díaz martínez
 
Eduardo chillida. dina mohamed
Eduardo chillida. dina mohamedEduardo chillida. dina mohamed
Eduardo chillida. dina mohamed
 

7. introducció a l'escultura

  • 1. TÈCNIQUES EMPRADESTÈCNIQUES EMPRADES EN ESCULTURAEN ESCULTURA ies montsacopa. Olot INTRODUCCIÓINTRODUCCIÓ A L’ESCULTURAA L’ESCULTURA
  • 2. ESQUEMA FUNCIONS  Decorativa:  En funció d’un altre monument (relleu)  Amb valor propi (exempta)  Estructural: quan forma part de l’edifici  Urbanisme: quan es relaciona amb l’espai circumdant  Barreja entre escultura i arquitectura (sobretot des del barroc) ASPECTES TÈCNICS  Tècniques: talla, fosa, modelat, forja  Eines  Materials: tous i durs  Tipus: exempta i relleu  Segons el que representen: bust, tors, estàtua, grup ASPECTES FORMALS  Temes: abstractes, figuratius  Composició: piramidal, diagonal, altres  Qualitat i textura: Rugositat de la pell, llisa, qualitat de la roba,...
  • 3. ESCULTURA Definició Representació de qualsevol tema en tres dimensions. No només té una funció decorativa, sinó que també ha tingut, tradicionalment, una funció màgica i religiosa. Segurament és la primera de totes les arts.
  • 4. Aspectes tècnics Les tècniques es refereixen a la manera com es treballen els materials, els procediments. Així doncs, aquestes tècniques van molt lligades als materials que es fan servir.Talla Consisteix en treure material amb les eines adequades. Es fa servir amb la pedra, la fusta i l’ivori Fosa o buidat Consisteix en la preparació d’un motlle on s’aboca el metall fos. Quan ja s’ha refredat, el motlle es trenca i apareix l’obra. Una tècnica específica és la de la cera perduda
  • 6. Exemples de fosa o buidat
  • 7. Modelatge Consisteix en afegir o treure material manipulable. Es fa servir amb la cera, l’estucat, el fang i el guix (o escaiola) Forja Consisteix en modificar un metall sotmès a altes temperatures, i donar-li la forma desitjada
  • 9. Materials tous Fang: Argila natural, composada de silicat d’alumini, a vegades contaminat per òxid de ferro. Es treballa afegint material (modelat) i presenta el problema de la poca resistència al propi pes. Es pot coure (terracota, ceràmica, pisa, majòlica, porcellana o gres) o no i aplicar color o no. Guix: substància natural presentada en forma de pols blanca, formada per sulfat de calç. Es treballa endurint-lo amb aigua i amb la tècnica del motlle, untat amb greix. Cera: s’utilitza una composició formada per cera d’abelles amb greix animal, trementina i betum per donar-li color i duresa quan estigui seca. Es treballa com el fang. Estucat: barreja de pols de marbre, alabastre o guix i calç morta. S’empra en reproduccions de baixos relleus, i per a escultures que han de ser policromades. És lleuger i barat, però fràgil.
  • 10. Materials durs Metall: bronze (aliatge de coure i estany) or i plata. Treballats amb tècnica de forja. Si es combina or i ivori s'anomena criso-elefantina ferro, forjat i fos plom, llautó i acer Pedra: és el material més emprat al llarg del temps. Es treballa amb la talla roques dures: marbres roques toves: alabastre, sorrenques, calcàries roques molt dures: eruptives(basalt), pòrfir, jaspi, diorita, sílex, granit,... Fusta: és un material delicat per les condicions que requereix. Ha d’estar ben seca, sense esquerdes i nusos, i tallada en el moment adient. fustes toves: pi, cirerer, perer fustes semi toves: noguer, xiprer, alzina, til·ler, olivera fustes dures: caoba, eben, roure, boix.
  • 11. Materials Altres materials: l'escultura contemporània fa servir materials que estan a l’abast, a vegades de rebuig o efímers: fibra de vidre, vinil, metacrilat, paper, pedra artificial, resines, sorra, gel,... Neó, niló, sorra i gel
  • 12. Eines Les eines que es fan servir per a fer una escultura van molt lligades al material emprat. La majoria són eines que punxen o tallen. L’escultor ataca la matèria pressionant directament amb l’eina o picant L'esforç de l’escultor és físic, de la mateixa manera que el del pintor és mental PUNXÓ: instrument en forma de punxa que forada i treu material. Es fa servir en la tècnica de talla. CISELL: instrument tallant de fulla recta que serveix tant per treballar pedra com metall BURIL: eina que s’utilitza per treballar el metall. RASPADOR: serveixen també per allisar o suavitzar com els abrasius, però en aquest cas són indicats per treballar el metall i la fusta. El més conegut és la llima. GÚBIA: Instrument tallant de fulla corba, el que permet anar formant les superfícies còncaves i convexes. N’hi ha per treballar la pedra i per treballar la fusta. MARTELL: instrument que serveix per acompanyar i augmentar la força dels punxons en el procés de desbastat del material, sobretot la pedra. TREPANT i TALADRE: serveixen per foradar o profunditzar la pedra. Actua a percussió, amb una punxa llarga i recargolada que provoca grans forats. L’ús del trepant és molt indicat per al treball de barbes i cabells, fosses nasals i interior de l’oïda. ABRASIUS: serveixen per allisar la superfície de la pedra i el marbre. En són la pedra tosca (volcànica), l’esmeril i la sorra de mar.
  • 13. Eines
  • 14. Tipologies Exempta: la figura es presenta independent del marc arquitectònic i permet contemplar l’escultura des de qualsevol angle (360º). Figurativa o abstracta Relleu: l’objectes escultòric està tallat només sobre una de les superfícies d’un bloc o pla. És tridimensional però no es pot contemplar des de qualsevol angle. Poden ser de quatre tipus: 1. alt relleu: si està constituït per formes que sobresurten més de la meitat del seu volum des del fons del bloc.
  • 15. Tipologies 2. mig relleu: la figura sobresurt la meitat del seu volum. 3. baix relleu: les figures sobresurten menys de la meitat del seu volum, fins i tot molt poc. 4. relleu excavat o refós: quan la línia del contorn de les figures o formes és excavada, no sobresurt del pla o només és una silueta enfonsada.
  • 16. Tipologies segons el que representen Bust (o retrat): representació parcial de la figura humana, només la part superior: cap, coll i part superior del tòrax. Tors: representació parcial de la figura humana, sense el cap ni les extremitats. Grup: representa dues o més figures humanes o animals, o totes dues, en el mateix tema.
  • 17.
  • 18. Tipologies Estàtua: figura humana tallada que segons la seva actitud pot ser: 1. Dempeus: representa una figura única situada en posició de peu dret. 2. Jacent: la figura es representa ajaguda.
  • 19. Tipologies 3. Sedent: representa una figura en posició asseguda. 4. Eqüestre: la figura representada dalt de cavall 5. Orant: representa una figura, o més, de genolls o en actitud de pregària.
  • 22. Qualitats i textures: només s’aprecien amb el tacte i varia segons la naturalesa i el tractament dels materials emprats: Qualitat de les robes o de la pell Rugositat Llisa
  • 23. Jugant amb els volums i les llums...
  • 24. Funció de l’escultura Decorativa: en funció d’un altre monument (relleu) o amb valor per ella mateixa (escultura exempta) Estructural: quan forma part de l’edifici
  • 25. Urbanisme: en relació amb l’espai Confusió entre escultura i arquitectura: es desenvolupa durant i a partir del Barroc
  • 27. Tècnica de la cera perduda 1. El Primer Motlle El primer motlle és el motlle mestre ja que procedeix de l’argila original (figura 1). Està fet d’un cautxú especial suportat per un casc de guix (figura 2). El cautxú enregistra els detalls esculpits en l’argila (figura 3). Quan l’escultura d’argila es buida i malmet, el buit que en resulta s’omple amb la cera calenta (figura 4).
  • 28. Tècnica de la cera perduda. 2 El Segon Motlle Ceràmic Quan la cera es perfecciona (figura 5), s’encaixona en el segon motlle de ceràmica (figura 6). Aquest motlle es fa de material ceràmic perquè ha de poder suportar l’alta temperatura del bronze fos(uns 1204°C). Després, el motlle de ceràmica —amb el casc de cera dins— s’introdueix en un forn industrial para fondre la cera (figura 7). D’aquesta manera, la cera es converteix en "cera perduda" ja que es fon i desapareix. Aleshores el bronze fos s’aboca en l’espai buit que ha deixat la cera en fondre’s (figura 8).
  • 29. Tècnica de la cera perduda. 3 Després de refredar-se el motlle es martelleja amb cura per a separar i exposar el casc de bronze. Finalment el bronze perfecciona el seu acabat soldant, llimant i polint (figura 9). L’acabat i la pàtina En aquesta fase s’hi afegeixen al bronze els tocs finals de l’acabat per aconseguir un acabat satisfactori. Finalment s’hi agrega la pàtina i el color si cal. S’aconsegueix manualment, escalfant el bronze i aplicant combinacions de productes químics que controlen el color del procés natural d’oxidació (figura 10). La pàtina dona colors rics i profunds que es converteixen en una part permanent de l’escultura. Finalment sobre l’escultura es marca el número de l’edició i la marca de la fundició i l’escultura s’encera per a protegir la pàtina. (figura 11).
  • 30. Tècnica dels punts Una escultura en marbre o en qualsevol tipus de pedra no es fa directament en aquest material, sinó que, normalment, es realitza primer en un material tou, fang o guix i en unes dimensions que no necessàriament són les definitives. Per passar d’un model en guix a l’escultura de marbre es fa servir un sistema de línies de plomada i sistemes de medició de diferents calibres. El mètode implica l’ús d’un instrument de medició i dues tarimes diferents sobre la que situa el model i el marbre. Al mig d’ambdues hi ha el punter que permet calibrar les diferències i semblances entre totes dues figures. Els grecs sembla que ja van emprar aquest mètode. Napoleó, de Canova, amb les marques dels punts sobre el guix

Editor's Notes

  1. Taller de Rodin : té les parets tacades d’escaiola i cadascú fa la seva feina, com en un taller medieval. L’artista fa l’obra en fang i la cobreix amb draps humits durant la nit per evitar que s’assequi i s’esquerdi. L’emmotllador a partir de l’estàtua de fang, en fa el motlle d’escaiola. Un altre artesà fa la feina més pesada: desbastar els blocs de marbre. Després amb la màquina de marcar punts es tracen les línies de referència sobre les pedres per tal de reproduir el model d’escaiola amb fidelitat. Rodin es reservava el toc final: donar l’expressió i els jocs de llum i ombra a l’obra definitiva.
  2. Mètode de la cera perduda: Els metalls, com el bronze (que és una aliatge de coure i estany), són materials molt durs, però els escultors els fonen i , en estat líquid, omplen uns motlles que abans han fet, amb la forma que desitgen per la seva obra; quan el metall es refreda, es fa dur i, en obrir el motlle, en surt l'escultura acabada. 1. Es fa un model en guix, o un altre material plàstic, exactament igual que l'original que es vol fondre, però un dit més petit en totes les seves dimensions (espai que ocuparà el metall). 2. Es prepara un motlle de la peça, que pugui contenir tot el model i s'omple d'una sorra molt plàstica, refractària, sola o barrejada amb d'altres elements (terres, fems, draps, i ceres), on s'imprimeix el model, com el peu a la sorra humida; s'ha de cobrir amb una tapa que permeti obtenir l’empremta de la part superior de la peça. El motlle s'omple de canonades, vents, per a permetre el pas del bronze en fusió i la sortida de greix o cera fosa. Després d'aquest procés s’obre el model i s'obté un buit que té que el volum que es vol obtenir. Cal que el bronze ocupi el menor espai possible per raons d'estalvi i pes: el gruix es calcula en funció de cada peça i, dins d'aquesta, de cada part. 3. Es cobreix l'empremta, d'una capa (camisa) de greix, o cera, del gruix que es vol donar al bronze, que es fondrà, en escalfar-se, al contacte amb el metall fos. 4. S'omple el buit que resta de més sorra refractària com la de preparar l'empremta, donant-li una ànima de filferro. D'aquest espai, els fonedors, en la seva parla, en diuen noios (del francès noyau, pinyol). 5. Es fa un forat a la part de dalt del motlle, un altre a baix, per a deixar evacuar el metall fos sobrant i alguns a diferents alçades per a permetre la sortida de gasos pels vents i tiratges. 6. S'enterra la caixa del motlle dins d'una fossa. 7. Es tira el bronze fos, aliatge de coure i estany, que corre pels vents, fon la cera, o greix, l'expulsa i ocupa el seu lloc, solidificant-se. 8. Al cap d'unes hores es retira el motlle i s'obté la peça original. 9. Els defectes i detalls poden cisellar-se per a un acabat més perfecte (polit, gravat...). També poden afegir-se algunes parts (cabell, pestanyes..., soldant-los). 10. La peça pot: a) pintar-se, amb or dissolt en rovell d'ou o cola de farina, b) deixar que vagi agafant pàtina, enfosquint-se (d'on ve l'expressió bronzejar) o bé c) atacar-se amb amoníac per a donar-li una tonalitat verdosa. Forja (en El retorn del rei, última pel·lícula de la saga del senyor dels Anells,)
  3. 1. Dan Flavin . Els escultors s’aprofiten de les noves tecnologies. Fins i tot, tècniques i materials que ara considerem tradicionals, un dia van ser innovadors. En el segle XX els escultors empren nous medis per a comunicar-se amb el seu públic. Dan Flavin empra un sistema d’il·luminació propi del segle XX per a referir-se a l’estil de vida actual. En aquest monument a Ockham, empirista medieval, defensor de la llum de la raó, utilitza els neons com a símbol de llum, de claredat. 2. Naum Gabo. Les tècniques tradicionals d’escultura són substractives i additives: la talla és substractiva ja que l’escultor ha de treure material; el modelat és additiu ja que suposa la creació de volum. En el segle XX els artistes van fer un gran salt i varen començar a crear escultures a partir dels nous materials. En aquest obra, Naum Gabo va servir plexiglàs i corda de nylon per aconseguir una escultura amb diferents plans i línies. 3. Aquestes enormes formes escultòriques sobre la terra són un misteri. Els seus creadors no les van poder veure ja que només es poden percebre a gran distància. Es pensa que potser van ser concebudes com a missatges pels deus. La situació d’aquest canelobre o cactus que mira cap el Pacífic, sembla suggerir que servia d’orientació als vaixells. És una obra preincaica, però no se sap del cert a quina cultura pertany. De tota manera, els pobles Chavín feien servir el cactus com a símbol de poder. 4. Les escultures de gel són un bon exemple d’art efímer, que no va més enllà de la seva execució i d’una contemplació restringida a un lloc i un temps.
  4. 1. Eines dels escultors egipcis: els tallers dels escultors egipcis eren a prop de les pedreres i sovint participaven en l’extracció dels blocs de pedra. Després dibuixaven amb tinta vermella o negra els perfils i les referències sobre la roca. Els obrers començaven a desbastar els blocs i les formes de l’escultura s’anaven precisant lentament. Després l’artista acabava la seva obra. Però el treball encara no estava acabat: durant dies els artesans, emprant pedres dures, còdols recoberts de cuir i ganivets de coure, polien l’estàtua. 2. La professió d’escultor independent no existia en l’antic Egipte: picapedrers, fusters i joiers treballaven plegats sota la direcció del director de l’obra que eren generalment sacerdots o membres de la família reial. Les habilitat dels artesans no s’aplicaven a representar el món real, sinó a recrear un món ideal, situat en el més enllà. 3. L’escultor treballant una talla de fusta en el seu banc. Fins a finals de l'edat mitjana les escultures, de pedra i de fusta es pintaven. També ho havien fet els grecs i els romans i abans els egipcis i mesopotàmics. L’escultor ataca primer la pedra amb l’atxa o el picot, després fa servir el cisell i la gardina i finalment el burí i la raspa pels acabats. 4. L’argila és fàcil de treballar abans de coure’s, Les eines que es fan servir a penes han canviat al llarg dels segles i tenen les formes que es corresponen al seu ús. Les eines de fusta serveixen per a modelar, aplanar o crear angles en l’argila, mentre que les eines de metall serveixen per tallar-la. 5. L’arc i el punxó són unes eines universals que s’empren en tot tipus de materials. Així, per exemple els inuïts el fan servir per foradar el gel i poder pescar. Les eines que fa servir l’escultor en pedra tampoc han canviat massa. Després de desbastar el bloc, l’escultor defineix progressivament la figura amb l’ajuda d’una variada gamma de cisells, arcs, punxons i raspadors. Per a polir les superfícies i donar un aspecte translúcid es fa servir la pedra tosca. 6. Segons les eines usades l’escultor obté diferents aspectes de la superfície. Amb un punxó obté canalets; amb la gardina unes estries més fines, amb la buixarda una textura granulosa; amb un cisell pla una superfície llisa. A Miquel Àngel, com després a Rodin, li agradaven les marques que deixava cada eina perquè això dona un aspecte inacabat a l’estàtua, que fa que sembli que li costa un gran esforç desprendre’s de la pedra.
  5. 1. Ocell daurat de Constantin Brancusi. Aquest escultor uneix els símbols de la natura i de la indústria combinant formes que recorden les de la pedra amb moviments ascendents i una superfície molt polida – barreja de mecanització i nous materials- Aconsegueix representar de forma absolutament moderna el vol i la forma vital d’un ocell. 2. El període monumental de l’art grec es pren com a punt de partida de la cultura occidental. Són més de cinc segles que passen de les formes més rudimentàries fins a les formes més sofisticades de realisme. Bona part de l’escultura grega pertany a la tipologia del relleu, i els del Partenó en són un bon exemple, realitzats sota la direcció de Fídies. Aquest relleus van romandre in situ fins l’arribada dels anglesos. A partir d’aleshores es va iniciar la seva dispersió, sobretot cap el Museu Britànic. Aquests relleus realistes, mostren perfectament el moviment i la proporció.
  6. 1. Baix relleu d’Agostino di Duccio . La Filosofia (1456*7-) Marbre del Temple Malatestià de Rímini 2. Els egipcis, amb les seves diverses formes de relleus, omplien les parets de temples i tombes i ens expliquen la vida dels egipcis com si fossin llibres d’història.
  7. 1. Nefertiti: En l’IMPERI NOU els faraons mantenien relacions amb Síria i Babilònia i es produïen matrimonis entre princeses d’aquestes regions i faraons. Aquest és el cas de la Síria Nefertiti, casada amb Amenofis IV, que va implantar el culte a un solo Deu: Aton. Aquesta imposició d’un únic Deu va produir grans revoltes religioses entre els sacerdots d’Aton i els d’Amon, que perdien els seus privilegis. Aquest malestar social i polític va ser aprofitat pels Hitites per a recuperar Síria. Finalment, Tutankhaton no va mantenir la reforma religiosa dels seus antecessors i va restablir el culte a Amon, canviant el seu nom pel de Tutankhamon. 2. Miguel Berrocal: escultor malagueny, inicià estudis d’Arquitectura que va abandonar pels d’Arts i Oficis a Madrid. Entre 1952-54 va treballar com a dibuixant per diversos arquitectes a Roma, i el 1955, s'instal·la a París per a dedicar-se definitivament a l’escultura.Les seves primeres obres mostren una gran influència de Chillida. El 1959 comença la creació d’escultures desmuntables on evidencia la seva atracció per les formes articulades amb materials com el bronze i la reproducció seriada. El 1966 s’instal·la definitivament a Verona i treballa paral.lelament en obres monumentals i en múltiples de petit format. 3. Dr. Robert: (1842-19002)líder carismàtic de l’incipient catalanisme polític, la seva gestió com alcalde de Barcelona, uns mesos l’any 1899, va ser determinant en la lluita contra el caciquisme i la corrupció electoral.
  8. A la Prehistòria ja existien totes les tècniques de l’escultura, al contrari del que succeeix amb la pintura, els progressos de la qual s’han anat produint amb els segles. Des de els temps més antics la humanitat ha sabut treballar el fang, la pedra i la fusta. Més tard van aprendre a fondre el metall. Bisó d’argila : Aquest bisó ha estat modelat fa aproximadament 12.000 anys. No té cap detall superflu; el seu cos i el moviment són absolutament convincents segurament formava part d’un conjunt més nombrós però ara només en queden dues parelles: dos mascles i dues femelles. Sembla lògic relacionar-los amb ritus de fertilitat. Incisions sobre banya : els artistes de la prehistòria esculpien tot tipus de materials, però s’han conservat poques obres d’argila i encara menys de fusta. La majoria de les eines esculpides conservades fins els nostres dies estan fetes en pedra, os i banya. Bust de Brassempuy (20.000 aC) de només 3 cm i feta d’ivori. Representa una dona (només es conserva el cap) tal com la veien els nostres avantpassats, o pot ser les dones mateixes, ja que no hi ha cap prova que els artistes fossin necessàriament homes). Són figures nues,generalment petites, amb el sexe i els pits ben aparents i amb uns pentinats sofisticats. Per bé que la majoria són incompletes ens permeten imaginar-l es. Se n’han trobat d’aquestes figures femenines, per tot Europa: A Grimaldi (Itàlia), a Malta (Sibèria), a la Baixa Àustria la Venus de Willendorf , -segurament la més divulgada-, a Dordogne , la Venus de Sireuil i la de Tursac. A l’Alta Garona , la Venus de Lespugue , totes elles de materials i dimensions diferents.  Venus de Willendorf (21.000 aC) d’11 cm., una de les Venus més exuberants.
  9. Tècnica de la fosa : Els metalls, com el bronze (que és una aliatge de coure i estany), són materials molt durs que els escultors fonen i, en estat líquid, aboquen en uns motlles fets prèviament amb la forma que desitgen per la seva obra. Quan el metall es refreda s’endureix i, en obrir el motlle, en surt l'escultura acabada. El procés de cera perduda és un mètode per passar una escultura feta de fang a un material dur com el bronze. En canviar l’argila a bronze calen dos motlles per a cada escultura. El primer motlle, fet de guix i cautxú, fa com un casc de cera de l’escultura. El gruix de la cera determinarà el gruix i el pes del bronze final.
  10. Submergint el casc de cera en un material líquid ceràmic es forma la base del segon motlle. Quan s’endureix aquest material pot suportar les altes temperatures del bronze fos. Després el motlle s’escalfa fins que la cera es fon i desapareix (cera perduda). L’espai que deixa la cera en el segon motlle forma un buit amb la forma de l’escultura que és la que posteriorment s’omple de bronze.