SlideShare a Scribd company logo
1
Estrofes i composicions poètiques
ACRÒSTIC .- Poema en el qual les lletres inicials dels versos, o d'altres expressament
remarcades, formen una paraula, en ser llegides de dalt a baix o de baix a dalt.
ALEXANDRÍ .- Vers de dotze sil·labes, format per dos hemistiquis. En la mètrica anglesa,
portuguesa i francesa, com en la catalana, és també de dotze síl·labes, mentre que en
la castellana i la italiana és de catorze.
AUCA .- Composició de la literatura popular, composta per quaranta-vuit dibuixos,
cadascun dels quals és il·lustrat amb un rodolí (apariat, normalment heptasíl·lab).
BIOC .- En una composició anisosil·làbica, vers molt breu, sovint de menys de quatre
síl·labes, d'una estrofa de peu trencat, que es combina amb versos llargs.
BORDÓ .- En la mètrica catalana medieval designa el vers. Es fa servir també per
designar el vers que es repeteix al final de cada cobla. En la mètrica castellana,
al·ludeix, a partir del s. XV, al conjunt de tres versos, el primer i el tercer pentasíl·labs
assonants, i el segon heptasíl·lab solt, que de vegades clou la seguidilla.
CAL·LIGRAMA .- Poema que utilitza formalment la tipografia i l'escriptura per
aconseguir una representació plàstica que suggereixi amb la seva forma visual algun
tipus de relació amb el seu contingut temàtic. Forma utilitzada per la poesia
avantguardista, malgrat que té precedents molt antics, deu el nom al poeta francès
Guillaume Apollinaire, vers el 1914.
CANÇÓ .- Gènere trobadoresc i composició lírica, generalment de tema amorós, de
tradició antiga. La cançó popular, lligada a la música i a una estrofa lliure presenta una
temàtica molt variada. Els trobadors van convertir-la en el vehicle poètico-amorós de
la poesia culta. En la literatura catalana, la cançó culta, consta de 5, 6 o 7 cobles de vuit
versos decasíl·labs, amb una tornada de quatre versos, el darrer dels quals contenia el
senyal.
COBLA .- En la tradició literària catalana -i en el sentit habitual actual-, sinònim
d'estrofa: grup de versos relacionats per la rima o el sentit i limitats per una pausa.
CODOLADA .- Tirada de versos formada per una sèrie d'apariats que alternen versos
llargs (de vuit o de set síl·labes) i curts (de quatre). També fa referència a un gènere de
la poesia popular, amb versos heptasíl·labs apariats, encara avui ben viu a l'illa de
Mallorca.
COLLAGE LITERARI .- Composició poètica de caràcter avantguardista, en què s'utlitzen
elements tipogràfics i, en general, visuals, per subratllar-ne el contingut.
2
CORRANDA .- Cançó popular curta, molt sovint improvisada i generalment composta
per quatre versos heptasíl·labs, amb la rima creuada. Rep diverses denominacions:
cançonetes, glosses, follies, etc.
DANSA .- Composició i gènere de la poesia trobadoresca, generalment composta per
tres, quatre o cinc cobles de vuit versos relligades pel refrany; normalment feta amb
heptasíl·labs, solia constar d'una entrada i una tornada.
DÈCIMA .- Estrofa formada per deu versos, generalment d'art menor, amb rima
consonant a b b a a c c d d c. També és coneguda amb el nom d'espinela, en al·lusió al
poeta del pre-barroc espanyol Vicente Espinel.
DÍSTIC .- Estrofa de dos versos de la poesia clàssica grega i llatina. El dístic elegíac està
format per dos hexàmetres, el segon dels quals està sincopat com un pentàmetre.
ENTRADA .- Estrofa inicial d'un poema que dóna a conèixer la seva intenció. Esta
formada per dos versos i una tornada (rescobla) que es repeteix al final de cada
estrofa. Vegeu els goigs.
ESPINELA .- Vegeu Dècima.
ESTANÇA .- Estrofa formada per versos hexasíl·labs i decasíl·labs, disposats lliurement.
Modernament, l'estança designa sovint una estrofa variable en el metre i la rima.
ESTROFA .- Conjunt de versos d'una composició poètica que estan relacionats entre
ells per la rima i el sentit, i delimitats per una pausa.
ESTROFA DE PEU TRENCAT .- És aquella que està formada bàsicament per versos llargs,
però que els alterna amb uns de més breus. Vegeu bioc.
GLOSSA .- Composició poètica culta d'origen Barroc.Consta d'una entrada, molt sovint
una corranda, seguida de tantes estrofes com versos té l'entrada, més llargues, que fan
referència al contingut de l'entrada. Les estrofes es clouen, per odre, amb un dels
versos de l'entrada, fins que es tanca la composició amb l'últim d'aquella.
HAIKÚ (o haikai) .- D'origen japonès, és una composició breu, d'una sola estrofa,
anisosil·làbica, de tres versos femenins, habitualment blancs, que sumen disset
síl·labes, comptades també les síl·labes àtones finals (4-6-4).
LIRA .- Estrofa formada per cinc versos anisosil·làbics, hexasíl·labs el primer, el tercer i
el quart, i decasíl·labs el segon i el cinquè (aBabB o aBaaB).
LLETRES SATÍRIQUES .- Composicions de caràcter burlesc de Francesc Vicenç Garcia,
provinents mètricament de la letrilla castellana. Estan formades per versos
heptasíl·labs amb aquesta estructura: entrada de dos o quatre versos, seguida d'un
conjunt d'estrofes de sis, set o vuit versos amb una retronxa que repeteix els dos
darrers versos de l'entrada, a manera de refrany, en cada estrofa.
3
MADRIGAL .- Gènere líric i composició breu, de procedència italiana, habitualment de
tema amorós, formada per versos hexasíl·labs i/o decasíl·labs, que fan dos o tres
tercets i una o dues tornades, i tenen rima variable. Antecessora de la silva.
NOVES RIMADES .- Habitualment de caràcter narratiu, són una tirada de versos
apariats, generalment octosíl·labs, amb rima consonant, de gran difusió durant l'Edat
Mitjana.
OCTAVA .- Estrofa de vuit versos d'art major, molt sovint de versos decasíl·labs, amb
dues o tres rimes consonàntiques: la cobla (tradicional octava de la poesia catalana,
amb decasíl·labs cesurats a la quarta), l'octava italiana (versos de qualsevol mesura,
però tots iguals) i octava reial (vuit versos decasíl·labs de rima encadenada, més un
apariat)
POEMA EN PROSA .- Vegeu prosa poètica.
POEMA VISUAL .- Obra avantguardista, de caracter visual, però impresa, que connota
un missatge poètic.
PEU MÈTRIC .- Unitat rítmica en què es basava la mètrica grega i llatina, fonamentada
sobre la distribució accentual i, doncs, en la repetició d'una seqüència de síl·labes
breus i llargues en el vers. La seva adaptació a la mètrica actual s'ha fet sobre la
combinació de síl·labes àtones i tòniques.
PROSA POÈTICA .- Text escrit en prosa, que pel seu ritme i el seu to és molt pròxim a la
lírica.
QUARTET/QUARTETA .- Estrofa de quatre versos, amb una o dues rimes (AAAA, ABAB,
AABB, ABBA, etc.). Tot i que la tradició catalana medieval no ho feia, per influència
castellana, avui se sol distingir si els versos són d'art major (quartet) o d'art menor
(quarteta).
QUINTET/QINTETA .- Estrofa de cinc versos, amb dues rimes consonants (ABABA,
ABBAB, ABAAB, AABBA, etc.). Distingim entre el quintet, si és amb versos d'art major; i
la quinteta, si són d'art menor.
REFRANY .- Vers, o conjunt de versos, que es repeteix al llarg de tota la composició.
RETRONXA .- És un tipus d'enllaç entre les estrofes d'una mateixa composició, que en
remarca la seva unitat. Es basa en la repetició, a la fi de l'estrofa, d'algun element: d'un
o més versos del refrany (retronxa de vers); d'un mot que rima al refrany (retronxa
d'identitat de rima); o d'una o més rimes del refrany (retronxa de rima).
RODOLÍ .- Combinació de dos versos apariats, amb la mateixa rima. Generalment de
caràcter festiu, acompanyen els quadres d'una auca.
4
ROMANÇ .- Composició d'un nombre indeterminat de versos, generalment
heptasíl·labs, amb els versos senars rimant en assonant, mentre els parells són blancs.
Si els versos són decasíl·labs parlem de romanç heroic, i de romancet si en tenen cinc
o menys.
SÀFIC .- Vers de la poesia clàssica grega i llatina, format per cinc peus i mig (tres
troqueus, dos iambes i una síl·laba solta). En català ha estat adaptat en decasíl·labs
femenins blancs, amb accent a la quarta (paraula plana).
SEGUIDILLA .- Estrofa de quatre versos, d'origen castellà, composta per dos hexasíl·labs
blancs (primer i tercer) i dos tetrasíl·labs que rimen entre ells (segon i quart). Sovint, la
seguidilla finalitza amb un bordó.
SENYAL (en provençal senhal) .- En la lírica trobadoresca, paraules que amaguen el
nom de la dama a qui s'adreça la cançó, o el d'un altre trobador, que apareix en la
tornada final.
SEXTET .- Estrofa de sis versos amb un esquema ABABCC, tot i que pot presentar
variacions. Per influència de la mètrica castellana hom distingeix el sextet (amb versos
d'art major) de la sexteta (amb versos d'art menor).
SEXTINA .- De procedència trobadoresca, composició formada per sis sextets (sis
estrofes de sis versos decasíl·labs).
SILVA - Composició d'un nombre indeterminat de versos hexasíl·labs i decasíl·labs,
combinats i rimats (blancs o amb rima consonant) segons la lliure voluntat del poeta.
És d'origen castellà.
SONET .- Composició poètica d'origen italià, composta per versos decasíl·labs formant
dos quartets (amb rima creuada ABBA o encadenada ABAB) i dos tercets (de rima més
variada). En la poesia contemporània, s'han produït variacions respecte al metre i a la
rima.
TANNKA .- D'origen japonès, és una composició breu, d'una sola estrofa anisosil·làbica,
de cinc versos femenins, habitualment blancs, que sumen trenta-una síl·labes,
comptades també les síl·labes àtones finals (4-6-4-6-6).
TERCET .- Estrofa de tres versos de formes mètriques i distribucions de rima variables.
Amb tot, quan formen combinacions, acostumen a presentar rimes encadenades : ABA
BCB CDC...
TERCINA .- Composició formada per tercets decasíl·labs encadenats, el darrer dels
quals sol tenir un vers més (ABA BCB ... YZYZ). Va ser introduïda per Andreu Febrer en
la seva traducció de la Divina Comèdia de Dante.
TIRADES/TIRALLONGUES .- Composicions formades per una o vàries sèries llargues de
versos d'igual metre, monorrims o apariats.
5
TORNADA .- Versos, en menor nombre que les estrofes de la composició, que es
repeteixen al final i la tanquen. Malgrat la seva semblança, es distingeix del refrany,
perquè aquest està format per un o més versos que es repeteixen al llarg de tota la
composició, i no només al final.
VERSICLE .- De tradició hebraica, és una frase o un conjunt de frases d'un text bíblic
que es contraposen o es complementen mútuament. Sovint estan formats per versos
lliures.
VIADERA .- Composició pròpia de la poesia galaico-portuguesa medieval (viadeyra, o
cançó de camí), que va ser introduïda en la poesia catalana pel trobador Cerverí de
Girona. Es tracta d'una forma de caràcter popular, per ser dansada, d'estructura força
complexa.
VILLANCET .- Adaptació del villancico castellà, fou introduït per Pere Serafí al S.XVI per
designar una composició de forma semblant a la dansa. A partit del XVII ha estat
utilitzat per referir- se a la nadala, per influència lèxica del castellà.
VIROLAI .- Composició formada per una entrada i un conjunt d'estrofes amb refrany,
de forma molt variada. Deriva del gènere poètico-musical francès de mateix nom
(virelai), destinat a la dansa. Se sol identificar amb el poema de Verdaguer, malgrat
que aquest no hi té res a veure formalment.

More Related Content

What's hot

1. laura a la ciutat dels sants tema i argument
1. laura a la ciutat dels sants tema i argument1. laura a la ciutat dels sants tema i argument
1. laura a la ciutat dels sants tema i argument
itraver
 
Els dialectes del Català
Els dialectes del Català Els dialectes del Català
Els dialectes del Català gloriaalmazor
 
Oda a espanya
Oda a espanyaOda a espanya
Oda a espanya
joanmolar
 
Segunda antología poesía española (s.XX) (RESUMEN PAU) (2)
Segunda antología poesía española (s.XX) (RESUMEN PAU) (2)Segunda antología poesía española (s.XX) (RESUMEN PAU) (2)
Segunda antología poesía española (s.XX) (RESUMEN PAU) (2)
Pere Pajerols
 
Cant de novembre
Cant de novembreCant de novembre
Cant de novembre
joanmolar
 
Comentari l'esposa parla de Joan Maragall
Comentari l'esposa parla de Joan MaragallComentari l'esposa parla de Joan Maragall
Comentari l'esposa parla de Joan Maragall
BiannyIbaezRodrguez
 
Estructura treball recerca
Estructura treball recercaEstructura treball recerca
Estructura treball recerca
Anabel Ponce
 
Sol solet
Sol soletSol solet
Sol solet
joanmolar
 
Context històric modernisme
Context històric modernismeContext històric modernisme
Context històric modernismeBlancafort
 
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XXLITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
joanpol
 
Tirant lo blanc, discursos sobre l'amor. tòpics literaris.
Tirant lo blanc, discursos sobre l'amor. tòpics literaris. Tirant lo blanc, discursos sobre l'amor. tòpics literaris.
Tirant lo blanc, discursos sobre l'amor. tòpics literaris.
Judith Planagumà
 
La Metrica Catalana
La Metrica CatalanaLa Metrica Catalana
La Metrica Catalana
Antonia Mulet
 
Fonètica de batxillerat. Fenòmens de contacte vocàlic
Fonètica de batxillerat. Fenòmens de contacte vocàlic Fonètica de batxillerat. Fenòmens de contacte vocàlic
Fonètica de batxillerat. Fenòmens de contacte vocàlic
lurdessaavedra
 
El segle XV
El segle XVEl segle XV
El segle XV
Sílvia Montals
 
L’Article D’Opinió
L’Article D’OpinióL’Article D’Opinió
L’Article D’Opinió
Verònica Reche Torralba
 
Literatura trobadoresca
Literatura trobadorescaLiteratura trobadoresca
Literatura trobadoresca
Col.legi Sant Miquel dels Sants
 
La dona hermosa
La dona hermosaLa dona hermosa
La dona hermosa
joanmolar
 

What's hot (20)

1. laura a la ciutat dels sants tema i argument
1. laura a la ciutat dels sants tema i argument1. laura a la ciutat dels sants tema i argument
1. laura a la ciutat dels sants tema i argument
 
Les elisions
Les elisionsLes elisions
Les elisions
 
Els dialectes del Català
Els dialectes del Català Els dialectes del Català
Els dialectes del Català
 
Oda a espanya
Oda a espanyaOda a espanya
Oda a espanya
 
El teatre modernista catala
El teatre modernista catalaEl teatre modernista catala
El teatre modernista catala
 
Segunda antología poesía española (s.XX) (RESUMEN PAU) (2)
Segunda antología poesía española (s.XX) (RESUMEN PAU) (2)Segunda antología poesía española (s.XX) (RESUMEN PAU) (2)
Segunda antología poesía española (s.XX) (RESUMEN PAU) (2)
 
Mètrica
MètricaMètrica
Mètrica
 
Cant de novembre
Cant de novembreCant de novembre
Cant de novembre
 
Comentari l'esposa parla de Joan Maragall
Comentari l'esposa parla de Joan MaragallComentari l'esposa parla de Joan Maragall
Comentari l'esposa parla de Joan Maragall
 
Estructura treball recerca
Estructura treball recercaEstructura treball recerca
Estructura treball recerca
 
Sol solet
Sol soletSol solet
Sol solet
 
Context històric modernisme
Context històric modernismeContext històric modernisme
Context històric modernisme
 
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XXLITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
 
Tirant lo blanc, discursos sobre l'amor. tòpics literaris.
Tirant lo blanc, discursos sobre l'amor. tòpics literaris. Tirant lo blanc, discursos sobre l'amor. tòpics literaris.
Tirant lo blanc, discursos sobre l'amor. tòpics literaris.
 
La Metrica Catalana
La Metrica CatalanaLa Metrica Catalana
La Metrica Catalana
 
Fonètica de batxillerat. Fenòmens de contacte vocàlic
Fonètica de batxillerat. Fenòmens de contacte vocàlic Fonètica de batxillerat. Fenòmens de contacte vocàlic
Fonètica de batxillerat. Fenòmens de contacte vocàlic
 
El segle XV
El segle XVEl segle XV
El segle XV
 
L’Article D’Opinió
L’Article D’OpinióL’Article D’Opinió
L’Article D’Opinió
 
Literatura trobadoresca
Literatura trobadorescaLiteratura trobadoresca
Literatura trobadoresca
 
La dona hermosa
La dona hermosaLa dona hermosa
La dona hermosa
 

Viewers also liked

0014d tres exemples d’anàlisi morfosintàctica
0014d tres exemples d’anàlisi morfosintàctica0014d tres exemples d’anàlisi morfosintàctica
0014d tres exemples d’anàlisi morfosintàcticajmpinya
 
0011a alfabet fonètic català
0011a alfabet fonètic català0011a alfabet fonètic català
0011a alfabet fonètic catalàjmpinya
 
007 una proposta metodològica d'anàlisi literària
007 una proposta metodològica d'anàlisi literària007 una proposta metodològica d'anàlisi literària
007 una proposta metodològica d'anàlisi literàriajmpinya
 
0013a pautes comentari narratològic
0013a pautes comentari narratològic0013a pautes comentari narratològic
0013a pautes comentari narratològicjmpinya
 
0015b comentari de text presoner_solucionari
0015b comentari de text presoner_solucionari0015b comentari de text presoner_solucionari
0015b comentari de text presoner_solucionarijmpinya
 
0018b pautes d'anàlisi de textos poètics pràctica_ausiàs_solucionari
0018b pautes d'anàlisi de textos poètics pràctica_ausiàs_solucionari0018b pautes d'anàlisi de textos poètics pràctica_ausiàs_solucionari
0018b pautes d'anàlisi de textos poètics pràctica_ausiàs_solucionarijmpinya
 
0012a recursos retòrics
0012a recursos retòrics0012a recursos retòrics
0012a recursos retòricsjmpinya
 
0018a comentaris de text poemes_ausiàs march
0018a comentaris de text poemes_ausiàs march0018a comentaris de text poemes_ausiàs march
0018a comentaris de text poemes_ausiàs marchjmpinya
 
0014f els connectors nexes preposicionals i conjuntius
0014f els connectors nexes preposicionals i conjuntius0014f els connectors nexes preposicionals i conjuntius
0014f els connectors nexes preposicionals i conjuntiusjmpinya
 
0016 les perífrasis verbals
0016 les perífrasis verbals0016 les perífrasis verbals
0016 les perífrasis verbalsjmpinya
 
0013b comentari literari tirant
0013b comentari literari tirant0013b comentari literari tirant
0013b comentari literari tirantjmpinya
 
0012b elogi diners_turmeda
0012b elogi diners_turmeda0012b elogi diners_turmeda
0012b elogi diners_turmedajmpinya
 
0008 les categories gramaticals i la seva accidentalitat
0008 les categories gramaticals i la seva accidentalitat0008 les categories gramaticals i la seva accidentalitat
0008 les categories gramaticals i la seva accidentalitatjmpinya
 
008 categoria, estructura i funció llengua cat_ batx
008 categoria, estructura i funció  llengua cat_ batx008 categoria, estructura i funció  llengua cat_ batx
008 categoria, estructura i funció llengua cat_ batxjmpinya
 
0011 tema 2. fonètica catalana
0011 tema 2. fonètica catalana0011 tema 2. fonètica catalana
0011 tema 2. fonètica catalanajmpinya
 
0016 tema 3. morfosintaxi del català
0016 tema 3. morfosintaxi del català0016 tema 3. morfosintaxi del català
0016 tema 3. morfosintaxi del catalàjmpinya
 

Viewers also liked (16)

0014d tres exemples d’anàlisi morfosintàctica
0014d tres exemples d’anàlisi morfosintàctica0014d tres exemples d’anàlisi morfosintàctica
0014d tres exemples d’anàlisi morfosintàctica
 
0011a alfabet fonètic català
0011a alfabet fonètic català0011a alfabet fonètic català
0011a alfabet fonètic català
 
007 una proposta metodològica d'anàlisi literària
007 una proposta metodològica d'anàlisi literària007 una proposta metodològica d'anàlisi literària
007 una proposta metodològica d'anàlisi literària
 
0013a pautes comentari narratològic
0013a pautes comentari narratològic0013a pautes comentari narratològic
0013a pautes comentari narratològic
 
0015b comentari de text presoner_solucionari
0015b comentari de text presoner_solucionari0015b comentari de text presoner_solucionari
0015b comentari de text presoner_solucionari
 
0018b pautes d'anàlisi de textos poètics pràctica_ausiàs_solucionari
0018b pautes d'anàlisi de textos poètics pràctica_ausiàs_solucionari0018b pautes d'anàlisi de textos poètics pràctica_ausiàs_solucionari
0018b pautes d'anàlisi de textos poètics pràctica_ausiàs_solucionari
 
0012a recursos retòrics
0012a recursos retòrics0012a recursos retòrics
0012a recursos retòrics
 
0018a comentaris de text poemes_ausiàs march
0018a comentaris de text poemes_ausiàs march0018a comentaris de text poemes_ausiàs march
0018a comentaris de text poemes_ausiàs march
 
0014f els connectors nexes preposicionals i conjuntius
0014f els connectors nexes preposicionals i conjuntius0014f els connectors nexes preposicionals i conjuntius
0014f els connectors nexes preposicionals i conjuntius
 
0016 les perífrasis verbals
0016 les perífrasis verbals0016 les perífrasis verbals
0016 les perífrasis verbals
 
0013b comentari literari tirant
0013b comentari literari tirant0013b comentari literari tirant
0013b comentari literari tirant
 
0012b elogi diners_turmeda
0012b elogi diners_turmeda0012b elogi diners_turmeda
0012b elogi diners_turmeda
 
0008 les categories gramaticals i la seva accidentalitat
0008 les categories gramaticals i la seva accidentalitat0008 les categories gramaticals i la seva accidentalitat
0008 les categories gramaticals i la seva accidentalitat
 
008 categoria, estructura i funció llengua cat_ batx
008 categoria, estructura i funció  llengua cat_ batx008 categoria, estructura i funció  llengua cat_ batx
008 categoria, estructura i funció llengua cat_ batx
 
0011 tema 2. fonètica catalana
0011 tema 2. fonètica catalana0011 tema 2. fonètica catalana
0011 tema 2. fonètica catalana
 
0016 tema 3. morfosintaxi del català
0016 tema 3. morfosintaxi del català0016 tema 3. morfosintaxi del català
0016 tema 3. morfosintaxi del català
 

Similar to 0012 estrofes i composicions poètiques

001b vocabulari de poètica i mètrica
001b vocabulari de poètica i mètrica001b vocabulari de poètica i mètrica
001b vocabulari de poètica i mètricajmpinya
 
El comentari de text literari
El comentari de text literariEl comentari de text literari
El comentari de text literari
ccasasmmp
 
La forma dels poemes
La forma dels poemesLa forma dels poemes
La forma dels poemesasllull
 
Mètrica (2n ESO)
Mètrica (2n ESO)Mètrica (2n ESO)
Mètrica (2n ESO)
Sílvia Montals
 
Bartomeu rosselló pòrcel
Bartomeu rosselló pòrcelBartomeu rosselló pòrcel
Bartomeu rosselló pòrcel
joanmolar
 
Resum catla, tema 1
Resum catla, tema 1Resum catla, tema 1
Resum catla, tema 1
IreneZurera
 
Literatura poesia
Literatura poesiaLiteratura poesia
Literatura poesia
Elena Gimenez
 
Antolog Finalitzada
Antolog FinalitzadaAntolog Finalitzada
Antolog Finalitzadasuridellasaz
 
Trobadors
TrobadorsTrobadors
Trobadorsdolors
 
El Llenguatge Literari
El Llenguatge LiterariEl Llenguatge Literari
El Llenguatge Literari
ctorrijo
 
Jordi de Sant Jordi
Jordi de Sant JordiJordi de Sant Jordi
Jordi de Sant Jordi
edtJordideSantJordi
 
La Balanguera - Joan Alcover
La Balanguera - Joan AlcoverLa Balanguera - Joan Alcover
La Balanguera - Joan Alcover
Elena Rivera
 
Com és un poema
Com és un poemaCom és un poema
Com és un poema
MARIA
 
Vinyes verdes vora la mar (1)
Vinyes verdes vora la mar (1)Vinyes verdes vora la mar (1)
Vinyes verdes vora la mar (1)
joanmolar
 
La poesia
La poesiaLa poesia
La poesiamrroca
 
Poesia el vers i la rima
Poesia el vers i la rimaPoesia el vers i la rima
Poesia el vers i la rima
nico bueno
 
Mètrica catalana
Mètrica catalanaMètrica catalana
Mètrica catalanaJoan Florit
 
Els trobadors: Context Històric, Caràcterístiques generals, específiques, gèn...
Els trobadors: Context Històric, Caràcterístiques generals, específiques, gèn...Els trobadors: Context Històric, Caràcterístiques generals, específiques, gèn...
Els trobadors: Context Històric, Caràcterístiques generals, específiques, gèn...
Ernest Bombí Garcia
 

Similar to 0012 estrofes i composicions poètiques (20)

001b vocabulari de poètica i mètrica
001b vocabulari de poètica i mètrica001b vocabulari de poètica i mètrica
001b vocabulari de poètica i mètrica
 
El comentari de text literari
El comentari de text literariEl comentari de text literari
El comentari de text literari
 
La forma dels poemes
La forma dels poemesLa forma dels poemes
La forma dels poemes
 
Mètrica (2n ESO)
Mètrica (2n ESO)Mètrica (2n ESO)
Mètrica (2n ESO)
 
Bartomeu rosselló pòrcel
Bartomeu rosselló pòrcelBartomeu rosselló pòrcel
Bartomeu rosselló pòrcel
 
Resum catla, tema 1
Resum catla, tema 1Resum catla, tema 1
Resum catla, tema 1
 
Literatura poesia
Literatura poesiaLiteratura poesia
Literatura poesia
 
Antolog Finalitzada
Antolog FinalitzadaAntolog Finalitzada
Antolog Finalitzada
 
Trobadors
TrobadorsTrobadors
Trobadors
 
El Llenguatge Literari
El Llenguatge LiterariEl Llenguatge Literari
El Llenguatge Literari
 
Cloc a l'estel 1
Cloc a l'estel 1Cloc a l'estel 1
Cloc a l'estel 1
 
Jordi de Sant Jordi
Jordi de Sant JordiJordi de Sant Jordi
Jordi de Sant Jordi
 
La Balanguera - Joan Alcover
La Balanguera - Joan AlcoverLa Balanguera - Joan Alcover
La Balanguera - Joan Alcover
 
Com és un poema
Com és un poemaCom és un poema
Com és un poema
 
Vinyes verdes vora la mar (1)
Vinyes verdes vora la mar (1)Vinyes verdes vora la mar (1)
Vinyes verdes vora la mar (1)
 
La poesia
La poesiaLa poesia
La poesia
 
Poesia el vers i la rima
Poesia el vers i la rimaPoesia el vers i la rima
Poesia el vers i la rima
 
Mètrica catalana
Mètrica catalanaMètrica catalana
Mètrica catalana
 
Poesia 2n
Poesia 2nPoesia 2n
Poesia 2n
 
Els trobadors: Context Històric, Caràcterístiques generals, específiques, gèn...
Els trobadors: Context Històric, Caràcterístiques generals, específiques, gèn...Els trobadors: Context Històric, Caràcterístiques generals, específiques, gèn...
Els trobadors: Context Històric, Caràcterístiques generals, específiques, gèn...
 

More from jmpinya

0011 a l'aparell fonatori
0011 a l'aparell fonatori0011 a l'aparell fonatori
0011 a l'aparell fonatori
jmpinya
 
Pautes comentari narratològic
Pautes comentari narratològicPautes comentari narratològic
Pautes comentari narratològic
jmpinya
 
Línia del temps edat mitjana
Línia del temps edat mitjanaLínia del temps edat mitjana
Línia del temps edat mitjana
jmpinya
 
Línia del temps Ramon Llull
Línia del temps Ramon LlullLínia del temps Ramon Llull
Línia del temps Ramon Llull
jmpinya
 
El comentari literari de text
El comentari literari de textEl comentari literari de text
El comentari literari de text
jmpinya
 
Marian Aguiló, per Llompart
Marian Aguiló, per LlompartMarian Aguiló, per Llompart
Marian Aguiló, per Llompart
jmpinya
 
0000b presentació assignatura
0000b presentació assignatura0000b presentació assignatura
0000b presentació assignatura
jmpinya
 
0010a tipologies textuals
0010a tipologies textuals0010a tipologies textuals
0010a tipologies textualsjmpinya
 
009 línia del temps ramon llull
009 línia del temps ramon llull009 línia del temps ramon llull
009 línia del temps ramon llulljmpinya
 
009b mapa conceptual biobibliogràfic ramon llull
009b mapa conceptual biobibliogràfic ramon llull009b mapa conceptual biobibliogràfic ramon llull
009b mapa conceptual biobibliogràfic ramon llulljmpinya
 
Línia del temps edat mitjana
Línia del temps edat mitjanaLínia del temps edat mitjana
Línia del temps edat mitjanajmpinya
 
001a com fer els textos planificats
001a com fer els textos planificats001a com fer els textos planificats
001a com fer els textos planificatsjmpinya
 

More from jmpinya (12)

0011 a l'aparell fonatori
0011 a l'aparell fonatori0011 a l'aparell fonatori
0011 a l'aparell fonatori
 
Pautes comentari narratològic
Pautes comentari narratològicPautes comentari narratològic
Pautes comentari narratològic
 
Línia del temps edat mitjana
Línia del temps edat mitjanaLínia del temps edat mitjana
Línia del temps edat mitjana
 
Línia del temps Ramon Llull
Línia del temps Ramon LlullLínia del temps Ramon Llull
Línia del temps Ramon Llull
 
El comentari literari de text
El comentari literari de textEl comentari literari de text
El comentari literari de text
 
Marian Aguiló, per Llompart
Marian Aguiló, per LlompartMarian Aguiló, per Llompart
Marian Aguiló, per Llompart
 
0000b presentació assignatura
0000b presentació assignatura0000b presentació assignatura
0000b presentació assignatura
 
0010a tipologies textuals
0010a tipologies textuals0010a tipologies textuals
0010a tipologies textuals
 
009 línia del temps ramon llull
009 línia del temps ramon llull009 línia del temps ramon llull
009 línia del temps ramon llull
 
009b mapa conceptual biobibliogràfic ramon llull
009b mapa conceptual biobibliogràfic ramon llull009b mapa conceptual biobibliogràfic ramon llull
009b mapa conceptual biobibliogràfic ramon llull
 
Línia del temps edat mitjana
Línia del temps edat mitjanaLínia del temps edat mitjana
Línia del temps edat mitjana
 
001a com fer els textos planificats
001a com fer els textos planificats001a com fer els textos planificats
001a com fer els textos planificats
 

0012 estrofes i composicions poètiques

  • 1. 1 Estrofes i composicions poètiques ACRÒSTIC .- Poema en el qual les lletres inicials dels versos, o d'altres expressament remarcades, formen una paraula, en ser llegides de dalt a baix o de baix a dalt. ALEXANDRÍ .- Vers de dotze sil·labes, format per dos hemistiquis. En la mètrica anglesa, portuguesa i francesa, com en la catalana, és també de dotze síl·labes, mentre que en la castellana i la italiana és de catorze. AUCA .- Composició de la literatura popular, composta per quaranta-vuit dibuixos, cadascun dels quals és il·lustrat amb un rodolí (apariat, normalment heptasíl·lab). BIOC .- En una composició anisosil·làbica, vers molt breu, sovint de menys de quatre síl·labes, d'una estrofa de peu trencat, que es combina amb versos llargs. BORDÓ .- En la mètrica catalana medieval designa el vers. Es fa servir també per designar el vers que es repeteix al final de cada cobla. En la mètrica castellana, al·ludeix, a partir del s. XV, al conjunt de tres versos, el primer i el tercer pentasíl·labs assonants, i el segon heptasíl·lab solt, que de vegades clou la seguidilla. CAL·LIGRAMA .- Poema que utilitza formalment la tipografia i l'escriptura per aconseguir una representació plàstica que suggereixi amb la seva forma visual algun tipus de relació amb el seu contingut temàtic. Forma utilitzada per la poesia avantguardista, malgrat que té precedents molt antics, deu el nom al poeta francès Guillaume Apollinaire, vers el 1914. CANÇÓ .- Gènere trobadoresc i composició lírica, generalment de tema amorós, de tradició antiga. La cançó popular, lligada a la música i a una estrofa lliure presenta una temàtica molt variada. Els trobadors van convertir-la en el vehicle poètico-amorós de la poesia culta. En la literatura catalana, la cançó culta, consta de 5, 6 o 7 cobles de vuit versos decasíl·labs, amb una tornada de quatre versos, el darrer dels quals contenia el senyal. COBLA .- En la tradició literària catalana -i en el sentit habitual actual-, sinònim d'estrofa: grup de versos relacionats per la rima o el sentit i limitats per una pausa. CODOLADA .- Tirada de versos formada per una sèrie d'apariats que alternen versos llargs (de vuit o de set síl·labes) i curts (de quatre). També fa referència a un gènere de la poesia popular, amb versos heptasíl·labs apariats, encara avui ben viu a l'illa de Mallorca. COLLAGE LITERARI .- Composició poètica de caràcter avantguardista, en què s'utlitzen elements tipogràfics i, en general, visuals, per subratllar-ne el contingut.
  • 2. 2 CORRANDA .- Cançó popular curta, molt sovint improvisada i generalment composta per quatre versos heptasíl·labs, amb la rima creuada. Rep diverses denominacions: cançonetes, glosses, follies, etc. DANSA .- Composició i gènere de la poesia trobadoresca, generalment composta per tres, quatre o cinc cobles de vuit versos relligades pel refrany; normalment feta amb heptasíl·labs, solia constar d'una entrada i una tornada. DÈCIMA .- Estrofa formada per deu versos, generalment d'art menor, amb rima consonant a b b a a c c d d c. També és coneguda amb el nom d'espinela, en al·lusió al poeta del pre-barroc espanyol Vicente Espinel. DÍSTIC .- Estrofa de dos versos de la poesia clàssica grega i llatina. El dístic elegíac està format per dos hexàmetres, el segon dels quals està sincopat com un pentàmetre. ENTRADA .- Estrofa inicial d'un poema que dóna a conèixer la seva intenció. Esta formada per dos versos i una tornada (rescobla) que es repeteix al final de cada estrofa. Vegeu els goigs. ESPINELA .- Vegeu Dècima. ESTANÇA .- Estrofa formada per versos hexasíl·labs i decasíl·labs, disposats lliurement. Modernament, l'estança designa sovint una estrofa variable en el metre i la rima. ESTROFA .- Conjunt de versos d'una composició poètica que estan relacionats entre ells per la rima i el sentit, i delimitats per una pausa. ESTROFA DE PEU TRENCAT .- És aquella que està formada bàsicament per versos llargs, però que els alterna amb uns de més breus. Vegeu bioc. GLOSSA .- Composició poètica culta d'origen Barroc.Consta d'una entrada, molt sovint una corranda, seguida de tantes estrofes com versos té l'entrada, més llargues, que fan referència al contingut de l'entrada. Les estrofes es clouen, per odre, amb un dels versos de l'entrada, fins que es tanca la composició amb l'últim d'aquella. HAIKÚ (o haikai) .- D'origen japonès, és una composició breu, d'una sola estrofa, anisosil·làbica, de tres versos femenins, habitualment blancs, que sumen disset síl·labes, comptades també les síl·labes àtones finals (4-6-4). LIRA .- Estrofa formada per cinc versos anisosil·làbics, hexasíl·labs el primer, el tercer i el quart, i decasíl·labs el segon i el cinquè (aBabB o aBaaB). LLETRES SATÍRIQUES .- Composicions de caràcter burlesc de Francesc Vicenç Garcia, provinents mètricament de la letrilla castellana. Estan formades per versos heptasíl·labs amb aquesta estructura: entrada de dos o quatre versos, seguida d'un conjunt d'estrofes de sis, set o vuit versos amb una retronxa que repeteix els dos darrers versos de l'entrada, a manera de refrany, en cada estrofa.
  • 3. 3 MADRIGAL .- Gènere líric i composició breu, de procedència italiana, habitualment de tema amorós, formada per versos hexasíl·labs i/o decasíl·labs, que fan dos o tres tercets i una o dues tornades, i tenen rima variable. Antecessora de la silva. NOVES RIMADES .- Habitualment de caràcter narratiu, són una tirada de versos apariats, generalment octosíl·labs, amb rima consonant, de gran difusió durant l'Edat Mitjana. OCTAVA .- Estrofa de vuit versos d'art major, molt sovint de versos decasíl·labs, amb dues o tres rimes consonàntiques: la cobla (tradicional octava de la poesia catalana, amb decasíl·labs cesurats a la quarta), l'octava italiana (versos de qualsevol mesura, però tots iguals) i octava reial (vuit versos decasíl·labs de rima encadenada, més un apariat) POEMA EN PROSA .- Vegeu prosa poètica. POEMA VISUAL .- Obra avantguardista, de caracter visual, però impresa, que connota un missatge poètic. PEU MÈTRIC .- Unitat rítmica en què es basava la mètrica grega i llatina, fonamentada sobre la distribució accentual i, doncs, en la repetició d'una seqüència de síl·labes breus i llargues en el vers. La seva adaptació a la mètrica actual s'ha fet sobre la combinació de síl·labes àtones i tòniques. PROSA POÈTICA .- Text escrit en prosa, que pel seu ritme i el seu to és molt pròxim a la lírica. QUARTET/QUARTETA .- Estrofa de quatre versos, amb una o dues rimes (AAAA, ABAB, AABB, ABBA, etc.). Tot i que la tradició catalana medieval no ho feia, per influència castellana, avui se sol distingir si els versos són d'art major (quartet) o d'art menor (quarteta). QUINTET/QINTETA .- Estrofa de cinc versos, amb dues rimes consonants (ABABA, ABBAB, ABAAB, AABBA, etc.). Distingim entre el quintet, si és amb versos d'art major; i la quinteta, si són d'art menor. REFRANY .- Vers, o conjunt de versos, que es repeteix al llarg de tota la composició. RETRONXA .- És un tipus d'enllaç entre les estrofes d'una mateixa composició, que en remarca la seva unitat. Es basa en la repetició, a la fi de l'estrofa, d'algun element: d'un o més versos del refrany (retronxa de vers); d'un mot que rima al refrany (retronxa d'identitat de rima); o d'una o més rimes del refrany (retronxa de rima). RODOLÍ .- Combinació de dos versos apariats, amb la mateixa rima. Generalment de caràcter festiu, acompanyen els quadres d'una auca.
  • 4. 4 ROMANÇ .- Composició d'un nombre indeterminat de versos, generalment heptasíl·labs, amb els versos senars rimant en assonant, mentre els parells són blancs. Si els versos són decasíl·labs parlem de romanç heroic, i de romancet si en tenen cinc o menys. SÀFIC .- Vers de la poesia clàssica grega i llatina, format per cinc peus i mig (tres troqueus, dos iambes i una síl·laba solta). En català ha estat adaptat en decasíl·labs femenins blancs, amb accent a la quarta (paraula plana). SEGUIDILLA .- Estrofa de quatre versos, d'origen castellà, composta per dos hexasíl·labs blancs (primer i tercer) i dos tetrasíl·labs que rimen entre ells (segon i quart). Sovint, la seguidilla finalitza amb un bordó. SENYAL (en provençal senhal) .- En la lírica trobadoresca, paraules que amaguen el nom de la dama a qui s'adreça la cançó, o el d'un altre trobador, que apareix en la tornada final. SEXTET .- Estrofa de sis versos amb un esquema ABABCC, tot i que pot presentar variacions. Per influència de la mètrica castellana hom distingeix el sextet (amb versos d'art major) de la sexteta (amb versos d'art menor). SEXTINA .- De procedència trobadoresca, composició formada per sis sextets (sis estrofes de sis versos decasíl·labs). SILVA - Composició d'un nombre indeterminat de versos hexasíl·labs i decasíl·labs, combinats i rimats (blancs o amb rima consonant) segons la lliure voluntat del poeta. És d'origen castellà. SONET .- Composició poètica d'origen italià, composta per versos decasíl·labs formant dos quartets (amb rima creuada ABBA o encadenada ABAB) i dos tercets (de rima més variada). En la poesia contemporània, s'han produït variacions respecte al metre i a la rima. TANNKA .- D'origen japonès, és una composició breu, d'una sola estrofa anisosil·làbica, de cinc versos femenins, habitualment blancs, que sumen trenta-una síl·labes, comptades també les síl·labes àtones finals (4-6-4-6-6). TERCET .- Estrofa de tres versos de formes mètriques i distribucions de rima variables. Amb tot, quan formen combinacions, acostumen a presentar rimes encadenades : ABA BCB CDC... TERCINA .- Composició formada per tercets decasíl·labs encadenats, el darrer dels quals sol tenir un vers més (ABA BCB ... YZYZ). Va ser introduïda per Andreu Febrer en la seva traducció de la Divina Comèdia de Dante. TIRADES/TIRALLONGUES .- Composicions formades per una o vàries sèries llargues de versos d'igual metre, monorrims o apariats.
  • 5. 5 TORNADA .- Versos, en menor nombre que les estrofes de la composició, que es repeteixen al final i la tanquen. Malgrat la seva semblança, es distingeix del refrany, perquè aquest està format per un o més versos que es repeteixen al llarg de tota la composició, i no només al final. VERSICLE .- De tradició hebraica, és una frase o un conjunt de frases d'un text bíblic que es contraposen o es complementen mútuament. Sovint estan formats per versos lliures. VIADERA .- Composició pròpia de la poesia galaico-portuguesa medieval (viadeyra, o cançó de camí), que va ser introduïda en la poesia catalana pel trobador Cerverí de Girona. Es tracta d'una forma de caràcter popular, per ser dansada, d'estructura força complexa. VILLANCET .- Adaptació del villancico castellà, fou introduït per Pere Serafí al S.XVI per designar una composició de forma semblant a la dansa. A partit del XVII ha estat utilitzat per referir- se a la nadala, per influència lèxica del castellà. VIROLAI .- Composició formada per una entrada i un conjunt d'estrofes amb refrany, de forma molt variada. Deriva del gènere poètico-musical francès de mateix nom (virelai), destinat a la dansa. Se sol identificar amb el poema de Verdaguer, malgrat que aquest no hi té res a veure formalment.