SlideShare a Scribd company logo
Tema 3
Del sistema als subsistemes, II
Morfologia i sintaxi del català
I
Morfologia
1.
I
Sintaxi
Índex
1. Quadre Les categories gramaticals i els seus accidents
2. Exercicis d’anàlisi morfosintàctica i clau
3. Nocions sintàctiques
4. El verb com a nucli oracional. Tipus de Predicat
5. Predicat Nominal vs Predicat Verbal. Teoria de les òrbites
5. Estructures de predicat
6. La impersonalitat
6.1. Impersonalitat sintàctica. Classes
6.2. Impersonalitat Semàntica. Classes
7. Algunes variants oracionals: el CPO
2. Anàlisi morfosintàctica
* Identificació categoria i accidentalitat
* Separar en seqüències oracionals
* Descripció estructural i funcional
• Totes les fotos de la seva vida caben en una capsa de sabates amb les
puntes doblegades. S’amunteguen sense ordre. Hi ha fotos de quan era
petita barrejades amb fotos ja de gran. En seixanta anys no ha tengut
mai ni un minut per agafar un àlbum i ordenar-les. I ara que per fi té
temps li fa mandra i tampoc no veu quin sentit tendria ordenar-les en
aquestes altures (…) Les fotos les mira, sempre, a la taula del menjador.
Col·loca la capsa a l'esquerra i en treu la tapa de cartró. Amb totes dues
mans agafa un grapat de fotos i les deixa davant seu. Moltes, ni les
contempla. D'una llambregada en recorda fins a l'últim detall; les ha
vistes tantes vegades! Ara en busca concretament una, on ella i el marit,
de bracet, miren a la càmera amb un somriure glaçat. No ha de buscar
gaire, perquè, tot i que l'amuntegament podria semblar caòtic als ulls
d'un estrany, el pas dels anys i l'anar mirant les fotos una vegada i una
altra han fet que sàpiga sempre en quin nucli dels diversos nuclis de
l'amuntegament és cada una.
2. Anàlisi morfosintàctica
* Identificació categoria i accidentalitat, clau 1
• Totes (det. indef. fem. pl.) les (det. art. def. fem. pl.)
fotos (subst. fem. pl.) de (prep .simple) la (det. art.
def. fem. sing.) seva (det. pos. 3a fem. sing) vida
(subst. fem. sing.) caben (3a pl. pres. ind.) en (prep.
simple) una (det. art. indef. fem. sing.) capsa (subst.
fem. sing.) de (prep .simple) sabates (subst. fem.
pl.) amb (prep. simple) les (det. art. def. fem. pl.)
puntes (subst. fem. pl.) doblegades (part. perf. fem.
pl.).
Anàlisi morfosintàctica
* Identificació categoria i accidentalitat, clau 2
• S’ (pron. 3a refl.) amunteguen (verb: 3a pl. pres.
ind.) sense (prep. simple) ordre (subst. fem. sing.) .
Hi ha (verb: 3a sing. pres. ind.) fotos (subst. fem. pl.)
de (prep. simple) quan (conj. sub. temp.) era (verb:
3a sing. pret imperf. ind.) petita (adj. fem. sing.)
barrejades (part. perf. fem. pl.) amb (prep. simple)
fotos (*) ja (adv. temp.) [de (*) gran (adj. sing.)= loc.
adv. temp.)
2. Anàlisi morfosintàctica
* Identificació categoria i accidentalitat, clau 3
• En (prep. simple) seixanta (det. num. card.) anys (subst.
masc. pl.) no (adv. neg.) ha tengut (verb: 3a sing. pret. indef.
ind.) mai (adv. temps) ni (con. coord. cop. neg. |conj. sub.
valor concessiu: encara que fos) un (det. art. indef. masc.
sing.) minut (subst. masc. sing.) per (prep. simple) agafar
(verb: inf. simple) un (*) àlbum (subst. masc. sing.) i (con.
coord. cop.) ordenar (verb: inf. simple) –les (pron. pers. feble
3a pl. fem. acus.). I (*) [ara (adv. temp.) que (conj.)= loc.
conj. adv. temp.) per (*) fi (subst. fem. sing.) té (verb: 3a
sing. pres. ind.) temps (subst. masc. sing.) li (pron. 3a sing.
dat.) fa (verb: 3a sing. pres. ind.) mandra (subst. fem. sing.) i
(*) tampoc (adv. neg.) no (adv. neg.) veu (verb: 3a sing. pres.
ind.) quin (det. interr. masc. sing.) sentit (subst. masc. sing.)
tendria (verb: 3a sing. condic. simple) ordenar-les (*) en (*)
aquestes (det. dem. fem. pl.) altures (subst. fem. pl.) (…)
Anàlisi morfosintàctica
* Identificació categoria i accidentalitat, clau 4
• Les (*) fotos (*) les (pron. 3a pl. fem. acus.) mira (verb: 3a sing.
pres. ind.), sempre (adv. temp.), a (prep. simple) la (det. art. def.
fem. sing.) taula (subst. fem. sing.) del (contr. masc. sing.)
menjador (subst. masc. sing.).
• Col·loca (verb: 3a sing. pres. ind.) la (*) capsa (subst. fem. sing.) a
(*) l‘ (det. art. fem. sing.) esquerra (subst. fem. sing.) i (*) en
(pron. feble adverbial) treu (verb: 3a sing. pres. ind.) la (*) tapa
(subst. fem. sing.) de (prep. simple) cartró (subst. masc. sing.).
Amb (prep. simple) totes (*) dues (det. num. card. fem. pl.) mans
(subst. fem. pl.) agafa (verb: 3a sing. pres. ind.) un (*) grapat
(subst. masc. sing.) de (*) fotos (*) i (*) les (*) deixa (verb: 3a sing.
pres. ind.) davant (prep. simple) seu (pron. pos. 3a masc. sing=
d’ell). Moltes (pron. indef. fem. pl.), ni (conj. coor. cop. neg.) les (*)
contempla (verb: 3a sing. pres. ind.).
2. Anàlisi morfosintàctica
* Identificació categoria i accidentalitat, clau 5
• D‘(prep. simple) una (*) llambregada (subst. fem. sing.) en
(pron. feble adv.) recorda (verb: 3a sing. pres. ind.) fins a
(prep. composta) l' (det. art. masc. sing.) últim (adj. masc.
sing) detall (subst. masc. sing.); les (*) ha vistes (3a sing.
pret. Indef. ind. fem. pl = CD) tantes (det. quant. fem. pl.)
vegades (subst. fem. pl.) ! Ara (adv. temps) en (pron. feble
adv.) busca (verb: 3a sing. pres. ind.) concretament (adv.
manera) una (pron. indef. fem. pl.), on (relat. adv. lloc) ella
(pron. pers. fort 3a fem. sing) i (*) el (*) marit (subst. masc.
sing.), de (*) bracet (subst. masc. sing. dimin.), miren (verb:
3a pl. pres. ind.) a (prep. simple) la (*) càmera (subst. fem.
sing.) amb (*) un (*) somriure (subst. masc. sing.) glaçat (adj.
masc. sing).
2. Anàlisi morfosintàctica
* Identificació categoria i accidentalitat, clau 6
• No (adv. neg.) ha de buscar (3a pers. sing. present ind. perífrasi d’obl.)
gaire (adv.), perquè (conj. causal), tot i que (loc. conj. conces.)
l' (*) amuntegament (subst. masc. sing.) podria (verb: 3a sing
potencial simple) semblar (verb: infinitiu) caòtic (adj. masc. sing.) als
(contr. masc pl.) ulls (subst. masc. sing.) d‘ (prep. simple) un (*)
estrany(adj. subst. masc, sing.), el (det. art. masc. sing.) pas (subst. masc.
sing.) dels (contr. masc pl.) anys (subst. masc. pl.) i (*) l' (*) anar (verb:
inf.) mirant (verb: gerundi simple) les (*) fotos (*) una (*) vegada (subst.
fem. sing.) i (*) una (*) altra (pron. indef. fem. sing.) han fet (3a pl. pret
indef. ind.) que (conj. subord. subst. completiva) sàpiga (3a sing. pres.
subj.) sempre (adv. temps) en (prep. simple) quin (adj. interr. masc. sing.)
nucli (subst. masc. sing.) dels (contr. masc. pl.) diversos (adj. masc. pl.)
nuclis (subst. masc. pl.) de (*) l' (*) amuntegament (*) és (verb: 3a sing.
pres. ind.) cada (det. indef.) una (pron. num. fem. sing.).
Anàlisi morfosintàctica
* Separar en seqüències oracionals i identificar-les
• |1| Os → Totes les fotos de la seva vida caben en una capsa de sabates
amb les puntes doblegades. |2| Os → S’amunteguen sense ordre. |3|
Ocx → Hi ha fotos de quan era petita barrejades amb fotos ja de gran.
|4| Oc → En seixanta anys no ha tengut mai ni un minut per agafar un
àlbum /i/ ordenar-les. |5| Ocx → I ara que per fi té temps | li fa mandra
/i/ tampoc no veu quin sentit tendria ordenar-les en aquestes altures (…)
|6| Os → Les fotos les mira, sempre, a la taula del menjador. |7| Oc →
Col·loca la capsa a l'esquerra /i/ en treu la tapa de cartró. |8| Oc → Amb
totes dues mans agafa un grapat de fotos /i/ les deixa davant seu. |9| Os
→ Moltes, ni les contempla. |10| Os → D'una llambregada en recorda
fins a l'últim detall; |11| Os → | les ha vistes tantes vegades! |12| Ocx →
Ara en busca concretament una, (on ella i el marit, de bracet, miren a la
càmera amb un somriure glaçat). |13| Ocx → No ha de buscar gaire,
[perquè, (tot i que l'amuntegament podria semblar caòtic als ulls d'un
estrany,) |el pas dels anys /i/ l'anar mirant les fotos una vegada /i/ una
altra|→ han fet (que sàpiga sempre (en quin nucli dels diversos nuclis de
l'amuntegament és cada una. ))]
3. Nocions sintàctiques
Generativisme o gramàtica transformacional (N. Chomsky)
El generativisme és un corrent de la lingüística també anomenat gramàtica
transformacional. Parteix de la idea que totes les frases d'una llengua són en
realitat l'estructura superficial, fruit de diverses transformacions, que reflecteix
l'estructura real, la profunda, la que està al pensament.
― Estructura profunda, l’estructura mental de la seqüència lingüística.
Obeeix a l’ordre que estableixen unes regles, sense elisions ni alteracions
d’ordre, regles que anomenam de reescriptura.
― Estructura superficial, la seqüència tal com emergeix expressada
(l’expressió), amb les transformacions que marca la norma quant a les
formes d'economia expressiva.
3. Nocions sintàctiques
 Categoria gramatical: substantiu, adjectiu, determinant...
 Categoria estructural: SN, SV, SAdj, SAdv, SPrep...
 Categoria funcional: subjecte, predicat, complement...
O  SN (S) + SV (P)
Subjecte Predicat
SN  Det + N + Adj
(determinant, nucli nominal o nominalitzat, adjacent o complement)
SAdj  Mod. + N
(modificador, nucli)
Sprep  Prep + SN SAdv  Mod. + N
4. El verb com a nucli oracional
1. Verb copulatiu o paracopulatiu  nucli morfològic
(també anomenat atributiu: ser, estar, semblar, parèixer...)
• En Joan és estudiant
subjecte  atribut Contingut lèxic Ø
2. Verb de Predicació Completa  nucli lèxic i morfològic
• En Joan menja pomes (= L’acció vertebra l’oració)
3. Verb de Predicació Incompleta  Impersonalitat sintàctica
• Hi ha pomes en aquest cistell (destaca la no concordança)
5. Predicat Nominal vs. Predicat verbal
5.1. Estructures de predicat
C.P.O
Predicat 1
Predicat 2
Transitiu
Estructures de predicat
• Predicat 1: Predicat Nominal, requereix còpula i una estructura atributiva
(atribut) en la primera expansió o òrbita. El verb només exerceix de nucli
morfològic, no pas lèxic (si el suprimim a l’estructura profunda no es
produeixen variacions de sentit).
→ En Joan és estudiant
(Cerca i fes-te al quadern la llista dels verbs copulatius i paracopulatius més usuals)
Estructures de predicat
• Predicat 2: Predicat verbal, requereix un verb de predicació completa,
nucli lèxic i morfològic del predicat (és imprescindible si hi volem mantenir
el sentit)
→ En Ricard escriu una carta a na Maria.
– Segons el verb poden ser predicats:
• 2.1. Transitius: solen necessitar un complement immediat (en primera
òrbita) per arrodonir el seu significat. Sobre aquest complement recau
l’acció del subjecte i el verb expressa aquest trànsit cap al seu objecte.
D’aquí el nom d’OD o CD. (**)
→ En Joan du una corbata nova.
• 2.2. Intransitius: No necessiten la complementació del cas anterior. Per
això, se'n diuen més pròpiament verbs de predicació completa.
→ He arribat massa aviat a l'institut.
• 2.3. Híbrids o d’estructura mixta: Solen constituir-se amb verbs d'estat,
que poden afegir a la primera expansió un complement molt semblant a
un atribut, anomenat complement predicatiu.
→ Na Marta viu tranquil·la / Hem trobat na Núria cansada
(**) Les oracions transitiveses poden classificaren actives i en passives, només pròpies de la llengua escrita.a veu passiva és un bon procediment per a descobrir el CD.
Estructures de predicat
• Predicat 3: Impersonals (o de predicació incompleta). Com ja hem dit
abans, presenten el fenomen de la impersonalitat sintàctica.
→ Trona.
→ Hi ha irregularitats./
→ Diuen que s’apuja el petroli.
(Revisa i fes-te al quadern un esquema amb el concepte i tipus diversos de casos
d’impersonalitat sintàctica i semàntica)
6. Impersonalitat sintàctica
• En sentit estricte, una oració impersonal és una oració que no
té subjecte gramatical i consta només d'un sintagma verbal.
Per exemple: plou; fa calor; és de nit; hi ha pomes en aquest
cistell; s'hi està bé, aquí.
Les oracions impersonals obliguen a replantejar el concepte
d'oració des del punt de vista estructural, ja que no
corresponen a l'esquema SN + SV sinó que consten només
d'un SV. També entren en contradicció amb la definició
tradicional, ja que aparentment no hi ha predicació perquè no
hi ha un subjecte del qual predicar. En realitat, però, perquè
existeixi una oració en el pla de la llengua, l'únic requisit és
que hi figuri un verb en forma personal.
6.1. Impersonalitat sintàctica
Classes
• Unipersonals: Impersonals que designen fenòmens naturals; són
els anomenats "verbs meteorològics" que es conjuguen en 3a
persona del singular, com ara plou, neva, plovisqueja, trona,
pedrega, etc.
• Gramaticalitzades: Impersonals amb les formes verbals hi ha, fa o
és: hi ha pomes a la cistella, fa fred, és aviat. L'element que segueix
al verb no és el subjecte sinó un complement directe en el cas de hi
ha i fa; i un atribut en el del verb és, ja que accepta la substitució
pronominal (ho).
• Reflexives: Impersonals amb es/s’/se; en determinades
construccions, el morfema gramatical es/s’/se es converteix en una
marca d'impersonalitat. En aquest cas existeix un agent o un
subjecte semàntic, però, o és desconegut, o no interessa precisar-
lo: se saluda els ambaixadors; s'hi està bé, aquí.
6.2. Impersonalitat semàntica
• La impersonalitat semàntica consisteix en no explicitar
l'agent de l'acció o el subjecte semàntic d'una oració. A
vegades, el motiu és perquè no n'hi ha, però d'altres és
perquè no interessa explicitar-lo, o no se sap o perquè el
predicat podria ser considerat universalment vàlid.
En aquest sentit, són oracions impersonals semàntiques oracions com
les següents: un no sap què fer; en aquella cova passes un fred
terrible.
• Una oració pot ser a la vegada impersonal sintàctica i impersonal
semàntica. Totes les impersonals sintàctiques són impersonals
semàntiques, però no a la inversa.
Impersonalitat semàntica
Classes
• Impersonals eventuals: en certs contextos, la 3a
persona del plural és una marca d'impersonalitat. El
subjecte gramatical de l'oració s'ha omès per tal
d'indicar que l'agent de l'acció o el subjecte semàntic
és desconegut: truquen a la porta.
• Construccions amb el pronom indefinit un o hom:
hom creu que la vida és un pur tràmit cap a la mort.
• Usos col·loquials de la 2a persona del singular tu: a
la meva època, havies d'anar a peu a col·legi.
7. Algunes variants oracionals
- Oracions amb Règim Verbal o Complement Preposicional d’Objecte: El lingüista Emilio Alarcos
Llorach va distingir quatre tipus de CRV o suplement ―en la seva terminologia―:
– Suplement propi: és un complement imprescindible del verb, incompatible amb el
complement directe, atès que realitza la mateixa funció sintàctica i semàntica.
→ Fa dues hores que parlen «de futbol»
– Suplement impropi: és semblant a l'anterior però aquest és compatible amb el CD.
→ Amenaçà el seu subordinat «amb el comiat»
– Suplement atributiu: segons Alarcos, aquest complement es troba a mitjan camí entre
el suplement i l'atribut. Aquest sintagma preposicional modifica el subjecte a través del
verb. Altres lingüistes no consideren aquesta mena de complements com a CRV o
suplements sinó com a complements predicatius:
→ Gemma presumeix «d'intel·ligent»
– Suplement inherent: aquest comparteix trets del suplement i del complement
circumstancial o additament. Aquesta mena de complements s'havien considerat
tradicionalment com a circumstancials, però el fet que siguin imprescindibles els
diferencia clarament dels vertaders circumstancials. Complementen el verb indicant
circumstàncies de caràcter temporal, locatiu o modal. Altres lingüistes els anomenen
complements pseudocircumstancials:
→ Viu «a Xàtiva»
→ Aquests embotits vénen «de Salamanca»
Algunes variants oracionals
- Reflexives: l'acció del verb sol recaure sobre el mateix subjecte, expressat al
predicat pronominalment.
La Dolors es renta.
CD
- Recíproques: l'acció d'un subjecte recau damunt l'altre subjecte.
La Teresa i en Pere s’escriuen cartes.
CI CD
III
Sintaxi transformacional
7. Sintaxi transformacional (N. Chomsky)
• ESTRUCTURA PROFUNDA O ESTRUCTURA RECTA
(ordo rectus) (competència)
• ESTRUCTURA SUPERFICIAL O FORMA (actuació)
7. L’abast oracional
O  SN (S) + SV (P)
Subjecte Predicat
OC  [P1 + P2 + ... Pn]
Oració composta Coordinació de proposicions
Ocx [Pp1 (Ps2)]
Oració complexa Subordinació de proposicions dependents
7.1. L’oració subordinada
COORDINACIÓ (nexes coordinants)
SUBORDINACIÓ (nexes subordinants)
JUXTAPOSICIÓ (Ø absència de nexes)
Ara ja sabem que tres són els modes formals de relació oracional
(proposicional, en algunes ocasions, seria més exacte): la coordinació, la
subordinació (ambdós casos, mitjançant nexes o també dits connectors) i
la juxtaposició que implica l’absència de nexes (substituïts per pauses, tot
sovint), tot i que, en l’estructura profunda, reapareixen casos bé de
coordinació, bé de subordinació.
Vgr:
Telefona en Pep : no tendràs cap sorpresa
(Telefona en Pep (que/ i) no tendràs cap sorpresa/ coordinació proposicional)
Tanca el llum : no hi ha ningú
(Tanca el llum, ja que no hi ha ningú / subordinació causal)
7.1. L’oració subordinada
La subordinació significa sintàcticament una ampliació
informativa de l’expansió oracional (recordau la teoria de les
òrbites?), cosa que és com dir que substitueixen bé un SN, bé
un SAdj, bé un SAdv. en la seva posició oracional.
Per això, les classificam en aquest tres tipus:
SUBORDINACIÓ SUBSTANTIVA
SUBORDINACIÓ ADJECTIVA
SUBORDINACIÓ ADVERBIAL
7.2. L’oració subordinada substantiva
a) SUBORDINACIÓ SUBSTANTIVA
(completiva) perquè substitueix funcional-
ment un SN, és a dir, desfà les mateixes
funcions sintàctiques que aquest pot fer dins
una oració. Vgr.: Estic contenta que hagis
guanyat. (= del teu guany; notau la funció de
complement d’adj, cas que converteix l’SN
en un SPrep.)
7.3. L’ORACIÓ SUBORDINADA ADJECTIVA
b) SUBORDINACIÓ ADJECTIVA (o de relatiu), presentada
mitjançant un nexe pronominal relatiu (QUE, QUÈ, QUI, EL
QUAL...., ON) per substituir un SAdj. Vgr: “És l’únic empleat
que arriba a l’hora”  “És l’únic empleat puntual”
Distingim dos tipus, essencialment:
1. Especificatives: la informació precisa l’abast del
nom adjectivat: “Els turistes que es marejaren
varen baixar de l’autobús” (només aquells que es
marejaren)
2. Explicatives: afegeixen informació
complementària al contingut del nom
(s'escriuen sempre entre comes):
“Els turistes, que es marejaren, varen baixar de
l’autobús” (tots, sense excepció, passaren aquest tràngol).
7.4. L’oració subordinada adverbial
c) SUBORDINACIÓ ADVERBIAL
Introduïda mitjançant nexe, funcionalment cobreixen el paper que, al
SV (P), fa l’Adv. o el CC.
Distingim dos tipus: les pròpies i les impròpies.
1. Pròpies: poden ser substituïdes per un Adv. o locució adverbial.
Entre aquestes s’hi troben les temporals les locatives i les modals.
2. Impròpies: no poden ser substituïdes per una peça adverbial, però
en fan la mateixa funció. Distingim les causals, finals, consecutives,
comparatives, concessives, condicionals.
CERCA-HI ELS NEXES I FES-NE UN ESQUEMA CLASSIFICANT-LOS
7.5.1 models d‘anàlisi
Quatre ombres marxen visiblement cansades.
És un període oracional simple. Un sol verb en forma
personal (marxen: 3a pers. pl. del present d’indicatiu); el seu
SN (S) és, per tant, /Quatre ombres/; el verb /marxar/, que és
intransitiu en aquesta accepció, veu complementat el seu
predicat amb el SAdj. que simultàniament predica sobre el S.,
per la qual cosa ens trobam davant d’una estructura de
predicat mixt o híbrid, en funció, per tant de Complement
Predicatiu /visiblement cansades/, aquest darrer sintagma
inclou un altre modificador del sentit amb l’Adv.
/visiblement/.
7.5.2 Models d‘anàlisi
Contaré tot això als teus cosins i ja em donaran el seu parer.
És un període oracional compost [Oc P1 + P2], ja que hi trobam dos
verbs en forma personal (contaré: 1a pers. sing del fut. simple i donaran:
3a pers. pl. també del fut. Simple), per tant, dos predicats, dues
proposicions.
Tots dos períodes es relacionen a través del nexe o conjunció copulatiu
/i/; són, aleshores, dos períodes independents i independent esdevé
també la seva anàlisi.
— Quant al primer (P1), el seu SN (S) és inscrit a la morfologia verbal ja
descrita, un /jo/ el·líptic; un predicat verbal el verb del qual /contar/, que
és transitiu, veu actualitzat el seu predicat amb el SN (CD) /tot això/;
d’altra banda, el predicat es completa amb un Sprep (CI) /als teus cosins/.
— P2 també manté el·líptic el S que marca la morfologia verbal (3ª pers.
pl.), igualment es constitueix amb un predicat verbal transitiu actualitzat
[SN (CD) /el seu parer/], i també un CI (SN /me /), i un adv. de temps /ja/.
7.5.3 models d‘anàlisi
Inscrivia tots els esportistes que feien marca als Jocs Olímpics de l’escola.
És un període oracional complex [Ocx  P1 (P2) ]. Dues formes
personals de verb (inscrivia: 1a o 3a pers. sing —cosa que no és prou
aclarida al context— del pret. Imperf. d’Ind. i feien: 3a pers. pl.), per tant,
dos predicats, dues proposicions.
Tots dos períodes es relacionen a través del nexe o conjunció QUE, alhora
pronom relatiu (els quals=els treballs), introductor per tant d’una
Proposició Subordinada Adjectiva, que serà ADJ. dins l’esquema del SN el
nucli del qual és l’antecedent /esportistes/ (det. + det. + N + Adj./Prop.
Sub. Adjectiva o de Relatiu).
— P1 és un predicat verbal transitiu actualitzat mitjançant l’estructura
de SN (CD) que inclou l’antecedent que acabam d’analitzar.
— P2 , que presenta la particularitat d’expressar el SN (S) a través del
pronom relatiu /que/, també es constitueix en predicat verbal transitiu
actualitzat [SN (CD) /marca/], expansionat amb un SPrep (CC) /als Jocs
Olímpics/ alhora modificat amb un Sprep (CN) / de l’escola/.
8. Modalitats oracionals
Des d'un punt de vista semàntic, les oracions es poden classificar
segons les modalitats oracionals:
• Enunciatives: Avui plou molt.
• De possibilitat: Pot ser que vingui demà.
• Dubitatives: Potser encara no ho saben.
• Exhortatives: Fes-ho ben fet.
• Optatives: Tant de bo que arribin aviat.
• Afirmatives: Sí que ho són.
• Negatives: No plou gens.
• Interrogatives: Qui vindrà avui? (Totals o parcials).
• Exclamatives: Quin dia més clar!
Bibliografia
BONET, S. & SOLÀ, J. Sintaxi generativa catalana. Enciclopèdia Catalana (“Biblioteca
Universitària”), Barcelona, 1988.
CUENCA, Maria Josep. Sintaxi catalana. Editorial UOC (“Filologia”; 75), Barcelona, 2003.
DESCLOT, Miquel. Una teoria sintàctica per a l’escola. Casals Edicions (“Estudis”), Barcelona,
1979.
FARRÀS, Neus & GARCIA, Carme. Morfosintaxi comparada del català i el castellà. Editorial
Empúries (“Línia de suport”; 5), Barcelona, 1997
RAMOS, Joan Rafael. Introducció a la sintaxi: Anàlisi categorial i funcional de l’oració simple.
Edicions Tàndem (“Base de dades”; 2), València, 1998.
Mediateca
• http://www.ub.edu/slc/autoaprenentatge/gramatik/
• http://www.slideshare.net/guest24e58c/les-categories-gramaticals
• http://intercentres.edu.gva.es/ieslesdunes/scripts/materiales/20/Les%20categor
ies%20gramaticals.pdf
• http://www2.iec.cat/institucio/seccions/filologica/gramatica/morfologia/04Cate
goriesLexiquesiGramaticals.pdf

More Related Content

What's hot

Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)
Julia Valera
 
Autors Modernistes.
Autors Modernistes.Autors Modernistes.
Autors Modernistes.kwart
 
Joan Maragall
Joan MaragallJoan Maragall
Joan Maragall
Sílvia Montals
 
El Barroc
El BarrocEl Barroc
El Barroc
laf2
 
Les quatre grans cròniques
Les quatre grans cròniquesLes quatre grans cròniques
Les quatre grans cròniquesNombre Apellidos
 
Unitat 10 la crisi del sistema de la restauració (1898 1931)
Unitat 10 la crisi del sistema de la restauració (1898 1931)Unitat 10 la crisi del sistema de la restauració (1898 1931)
Unitat 10 la crisi del sistema de la restauració (1898 1931)
Julia Valera
 
EQUILIBRI DE SOLUBILITAT
EQUILIBRI DE SOLUBILITATEQUILIBRI DE SOLUBILITAT
EQUILIBRI DE SOLUBILITAT
Jose Maria Bleda Guerrero
 
Tipologies textuals
Tipologies textualsTipologies textuals
Tipologies textuals
Sílvia Montals
 
LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
jcorbala
 
Preguntes història 2015 2017
Preguntes història 2015 2017Preguntes història 2015 2017
Preguntes història 2015 2017
Julia Valera
 
6 La novela cavalleresca
6 La novela cavalleresca6 La novela cavalleresca
6 La novela cavalleresca
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
 
La literatura trobadoresca batxillerat
La literatura trobadoresca batxilleratLa literatura trobadoresca batxillerat
La literatura trobadoresca batxillerat
Manelic
 
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinada
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinadaOració composta: coordinada, juxtaposada, subordinada
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinada
lluchvalencia
 
Lo pi de formentor
Lo pi de formentorLo pi de formentor
Lo pi de formentor
joanmolar
 
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xx
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xxLITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xx
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xx
joanpol
 
Unitat 8. els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...
Unitat 8.  els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...Unitat 8.  els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...
Unitat 8. els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...
Julia Valera
 
Oracions compostes
Oracions compostesOracions compostes
Oracions compostes
Manelic
 
Les propietats químiques dels lípids
Les propietats químiques dels lípidsLes propietats químiques dels lípids
Les propietats químiques dels lípids
Andreea ...
 
Les grans potències europees
Les grans potències europeesLes grans potències europees
Les grans potències europees
vicentaros
 

What's hot (20)

Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)
 
Autors Modernistes.
Autors Modernistes.Autors Modernistes.
Autors Modernistes.
 
Joan Maragall
Joan MaragallJoan Maragall
Joan Maragall
 
El Barroc
El BarrocEl Barroc
El Barroc
 
Les quatre grans cròniques
Les quatre grans cròniquesLes quatre grans cròniques
Les quatre grans cròniques
 
Unitat 10 la crisi del sistema de la restauració (1898 1931)
Unitat 10 la crisi del sistema de la restauració (1898 1931)Unitat 10 la crisi del sistema de la restauració (1898 1931)
Unitat 10 la crisi del sistema de la restauració (1898 1931)
 
EQUILIBRI DE SOLUBILITAT
EQUILIBRI DE SOLUBILITATEQUILIBRI DE SOLUBILITAT
EQUILIBRI DE SOLUBILITAT
 
Tipologies textuals
Tipologies textualsTipologies textuals
Tipologies textuals
 
LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
 
Preguntes història 2015 2017
Preguntes història 2015 2017Preguntes història 2015 2017
Preguntes història 2015 2017
 
6 La novela cavalleresca
6 La novela cavalleresca6 La novela cavalleresca
6 La novela cavalleresca
 
El Modernisme a Catalunya
El Modernisme a CatalunyaEl Modernisme a Catalunya
El Modernisme a Catalunya
 
La literatura trobadoresca batxillerat
La literatura trobadoresca batxilleratLa literatura trobadoresca batxillerat
La literatura trobadoresca batxillerat
 
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinada
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinadaOració composta: coordinada, juxtaposada, subordinada
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinada
 
Lo pi de formentor
Lo pi de formentorLo pi de formentor
Lo pi de formentor
 
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xx
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xxLITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xx
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xx
 
Unitat 8. els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...
Unitat 8.  els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...Unitat 8.  els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...
Unitat 8. els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...
 
Oracions compostes
Oracions compostesOracions compostes
Oracions compostes
 
Les propietats químiques dels lípids
Les propietats químiques dels lípidsLes propietats químiques dels lípids
Les propietats químiques dels lípids
 
Les grans potències europees
Les grans potències europeesLes grans potències europees
Les grans potències europees
 

Viewers also liked

0014f els connectors nexes preposicionals i conjuntius
0014f els connectors nexes preposicionals i conjuntius0014f els connectors nexes preposicionals i conjuntius
0014f els connectors nexes preposicionals i conjuntiusjmpinya
 
Morfologia verbal
Morfologia verbalMorfologia verbal
Morfologia verbal
marclia
 
0013a pautes comentari narratològic
0013a pautes comentari narratològic0013a pautes comentari narratològic
0013a pautes comentari narratològicjmpinya
 
Bo pdf
Bo pdfBo pdf
Bo pdf
JuliaSendra
 
Unitat 2. Els substantius
Unitat 2. Els substantiusUnitat 2. Els substantius
Unitat 2. Els substantius
MercePallarols
 
L’energia i la seva obtenció p.point
L’energia i la seva obtenció p.pointL’energia i la seva obtenció p.point
L’energia i la seva obtenció p.pointLa cova de la Cova
 
008 categoria, estructura i funció llengua cat_ batx
008 categoria, estructura i funció  llengua cat_ batx008 categoria, estructura i funció  llengua cat_ batx
008 categoria, estructura i funció llengua cat_ batxjmpinya
 
Morfologia nominal i verbal del del quítxua
Morfologia nominal i verbal del del quítxuaMorfologia nominal i verbal del del quítxua
Morfologia nominal i verbal del del quítxua
Elisabet Valverde
 
Bilinguismo en Peru y Valencia
Bilinguismo en Peru y ValenciaBilinguismo en Peru y Valencia
Bilinguismo en Peru y Valencia
Jessie Mason
 
Quechua: ejemplos escritos
Quechua: ejemplos escritosQuechua: ejemplos escritos
Quechua: ejemplos escritos
Hugo Campbell Sills
 
fonètica catalana. Vocals
fonètica catalana. Vocalsfonètica catalana. Vocals
fonètica catalana. Vocals
Lluis Rius
 
Presentacio de rius de europa
Presentacio de rius de europaPresentacio de rius de europa
Presentacio de rius de europa
Jon Gomez Paris
 
Lingüística Comparativa Quechua
Lingüística Comparativa QuechuaLingüística Comparativa Quechua
Lingüística Comparativa Quechua
Marcos Luk'aña
 
Carta didáctica morfosintaxi
Carta didáctica morfosintaxiCarta didáctica morfosintaxi
Carta didáctica morfosintaxi
Nestor Bernabe
 
MorfologíA
MorfologíAMorfologíA
MorfologíA
luisa_pla
 
Quechua gramar
Quechua gramarQuechua gramar
Quechua gramar
Ch'aska Chávez Moscoso
 

Viewers also liked (20)

0014f els connectors nexes preposicionals i conjuntius
0014f els connectors nexes preposicionals i conjuntius0014f els connectors nexes preposicionals i conjuntius
0014f els connectors nexes preposicionals i conjuntius
 
Morfologia verbal
Morfologia verbalMorfologia verbal
Morfologia verbal
 
0013a pautes comentari narratològic
0013a pautes comentari narratològic0013a pautes comentari narratològic
0013a pautes comentari narratològic
 
Bo pdf
Bo pdfBo pdf
Bo pdf
 
Unitat 2. Els substantius
Unitat 2. Els substantiusUnitat 2. Els substantius
Unitat 2. Els substantius
 
L’energia i la seva obtenció p.point
L’energia i la seva obtenció p.pointL’energia i la seva obtenció p.point
L’energia i la seva obtenció p.point
 
008 categoria, estructura i funció llengua cat_ batx
008 categoria, estructura i funció  llengua cat_ batx008 categoria, estructura i funció  llengua cat_ batx
008 categoria, estructura i funció llengua cat_ batx
 
argumentari_caritas_girona
argumentari_caritas_gironaargumentari_caritas_girona
argumentari_caritas_girona
 
Morfologia nominal i verbal del del quítxua
Morfologia nominal i verbal del del quítxuaMorfologia nominal i verbal del del quítxua
Morfologia nominal i verbal del del quítxua
 
Bilinguismo en Peru y Valencia
Bilinguismo en Peru y ValenciaBilinguismo en Peru y Valencia
Bilinguismo en Peru y Valencia
 
Quítxua
QuítxuaQuítxua
Quítxua
 
Quechua: ejemplos escritos
Quechua: ejemplos escritosQuechua: ejemplos escritos
Quechua: ejemplos escritos
 
fonètica catalana. Vocals
fonètica catalana. Vocalsfonètica catalana. Vocals
fonètica catalana. Vocals
 
Presentacio de rius de europa
Presentacio de rius de europaPresentacio de rius de europa
Presentacio de rius de europa
 
Lingüística Comparativa Quechua
Lingüística Comparativa QuechuaLingüística Comparativa Quechua
Lingüística Comparativa Quechua
 
Carta didáctica morfosintaxi
Carta didáctica morfosintaxiCarta didáctica morfosintaxi
Carta didáctica morfosintaxi
 
El Nostre PaíS BolivíA
El Nostre PaíS BolivíAEl Nostre PaíS BolivíA
El Nostre PaíS BolivíA
 
MorfologíA
MorfologíAMorfologíA
MorfologíA
 
Quechua gramar
Quechua gramarQuechua gramar
Quechua gramar
 
FONÈTICA TEMA 1
FONÈTICA TEMA 1FONÈTICA TEMA 1
FONÈTICA TEMA 1
 

More from jmpinya

0011 a l'aparell fonatori
0011 a l'aparell fonatori0011 a l'aparell fonatori
0011 a l'aparell fonatori
jmpinya
 
Pautes comentari narratològic
Pautes comentari narratològicPautes comentari narratològic
Pautes comentari narratològic
jmpinya
 
Línia del temps edat mitjana
Línia del temps edat mitjanaLínia del temps edat mitjana
Línia del temps edat mitjana
jmpinya
 
Línia del temps Ramon Llull
Línia del temps Ramon LlullLínia del temps Ramon Llull
Línia del temps Ramon Llull
jmpinya
 
El comentari literari de text
El comentari literari de textEl comentari literari de text
El comentari literari de text
jmpinya
 
Marian Aguiló, per Llompart
Marian Aguiló, per LlompartMarian Aguiló, per Llompart
Marian Aguiló, per Llompart
jmpinya
 
0000b presentació assignatura
0000b presentació assignatura0000b presentació assignatura
0000b presentació assignatura
jmpinya
 
0014d tres exemples d’anàlisi morfosintàctica
0014d tres exemples d’anàlisi morfosintàctica0014d tres exemples d’anàlisi morfosintàctica
0014d tres exemples d’anàlisi morfosintàcticajmpinya
 
0018b pautes d'anàlisi de textos poètics pràctica_ausiàs_solucionari
0018b pautes d'anàlisi de textos poètics pràctica_ausiàs_solucionari0018b pautes d'anàlisi de textos poètics pràctica_ausiàs_solucionari
0018b pautes d'anàlisi de textos poètics pràctica_ausiàs_solucionarijmpinya
 
0018a comentaris de text poemes_ausiàs march
0018a comentaris de text poemes_ausiàs march0018a comentaris de text poemes_ausiàs march
0018a comentaris de text poemes_ausiàs marchjmpinya
 
0015b comentari de text presoner_solucionari
0015b comentari de text presoner_solucionari0015b comentari de text presoner_solucionari
0015b comentari de text presoner_solucionarijmpinya
 
0016 les perífrasis verbals
0016 les perífrasis verbals0016 les perífrasis verbals
0016 les perífrasis verbalsjmpinya
 
0012a recursos retòrics
0012a recursos retòrics0012a recursos retòrics
0012a recursos retòricsjmpinya
 
0012b elogi diners_turmeda
0012b elogi diners_turmeda0012b elogi diners_turmeda
0012b elogi diners_turmedajmpinya
 
0013b comentari literari tirant
0013b comentari literari tirant0013b comentari literari tirant
0013b comentari literari tirantjmpinya
 
007 una proposta metodològica d'anàlisi literària
007 una proposta metodològica d'anàlisi literària007 una proposta metodològica d'anàlisi literària
007 una proposta metodològica d'anàlisi literàriajmpinya
 
0011a alfabet fonètic català
0011a alfabet fonètic català0011a alfabet fonètic català
0011a alfabet fonètic catalàjmpinya
 
0012 estrofes i composicions poètiques
0012 estrofes i composicions poètiques0012 estrofes i composicions poètiques
0012 estrofes i composicions poètiquesjmpinya
 
0011 tema 2. fonètica catalana
0011 tema 2. fonètica catalana0011 tema 2. fonètica catalana
0011 tema 2. fonètica catalanajmpinya
 
0008 les categories gramaticals i la seva accidentalitat
0008 les categories gramaticals i la seva accidentalitat0008 les categories gramaticals i la seva accidentalitat
0008 les categories gramaticals i la seva accidentalitatjmpinya
 

More from jmpinya (20)

0011 a l'aparell fonatori
0011 a l'aparell fonatori0011 a l'aparell fonatori
0011 a l'aparell fonatori
 
Pautes comentari narratològic
Pautes comentari narratològicPautes comentari narratològic
Pautes comentari narratològic
 
Línia del temps edat mitjana
Línia del temps edat mitjanaLínia del temps edat mitjana
Línia del temps edat mitjana
 
Línia del temps Ramon Llull
Línia del temps Ramon LlullLínia del temps Ramon Llull
Línia del temps Ramon Llull
 
El comentari literari de text
El comentari literari de textEl comentari literari de text
El comentari literari de text
 
Marian Aguiló, per Llompart
Marian Aguiló, per LlompartMarian Aguiló, per Llompart
Marian Aguiló, per Llompart
 
0000b presentació assignatura
0000b presentació assignatura0000b presentació assignatura
0000b presentació assignatura
 
0014d tres exemples d’anàlisi morfosintàctica
0014d tres exemples d’anàlisi morfosintàctica0014d tres exemples d’anàlisi morfosintàctica
0014d tres exemples d’anàlisi morfosintàctica
 
0018b pautes d'anàlisi de textos poètics pràctica_ausiàs_solucionari
0018b pautes d'anàlisi de textos poètics pràctica_ausiàs_solucionari0018b pautes d'anàlisi de textos poètics pràctica_ausiàs_solucionari
0018b pautes d'anàlisi de textos poètics pràctica_ausiàs_solucionari
 
0018a comentaris de text poemes_ausiàs march
0018a comentaris de text poemes_ausiàs march0018a comentaris de text poemes_ausiàs march
0018a comentaris de text poemes_ausiàs march
 
0015b comentari de text presoner_solucionari
0015b comentari de text presoner_solucionari0015b comentari de text presoner_solucionari
0015b comentari de text presoner_solucionari
 
0016 les perífrasis verbals
0016 les perífrasis verbals0016 les perífrasis verbals
0016 les perífrasis verbals
 
0012a recursos retòrics
0012a recursos retòrics0012a recursos retòrics
0012a recursos retòrics
 
0012b elogi diners_turmeda
0012b elogi diners_turmeda0012b elogi diners_turmeda
0012b elogi diners_turmeda
 
0013b comentari literari tirant
0013b comentari literari tirant0013b comentari literari tirant
0013b comentari literari tirant
 
007 una proposta metodològica d'anàlisi literària
007 una proposta metodològica d'anàlisi literària007 una proposta metodològica d'anàlisi literària
007 una proposta metodològica d'anàlisi literària
 
0011a alfabet fonètic català
0011a alfabet fonètic català0011a alfabet fonètic català
0011a alfabet fonètic català
 
0012 estrofes i composicions poètiques
0012 estrofes i composicions poètiques0012 estrofes i composicions poètiques
0012 estrofes i composicions poètiques
 
0011 tema 2. fonètica catalana
0011 tema 2. fonètica catalana0011 tema 2. fonètica catalana
0011 tema 2. fonètica catalana
 
0008 les categories gramaticals i la seva accidentalitat
0008 les categories gramaticals i la seva accidentalitat0008 les categories gramaticals i la seva accidentalitat
0008 les categories gramaticals i la seva accidentalitat
 

0016 tema 3. morfosintaxi del català

  • 1. Tema 3 Del sistema als subsistemes, II Morfologia i sintaxi del català
  • 3. 1.
  • 4.
  • 6. Índex 1. Quadre Les categories gramaticals i els seus accidents 2. Exercicis d’anàlisi morfosintàctica i clau 3. Nocions sintàctiques 4. El verb com a nucli oracional. Tipus de Predicat 5. Predicat Nominal vs Predicat Verbal. Teoria de les òrbites 5. Estructures de predicat 6. La impersonalitat 6.1. Impersonalitat sintàctica. Classes 6.2. Impersonalitat Semàntica. Classes 7. Algunes variants oracionals: el CPO
  • 7. 2. Anàlisi morfosintàctica * Identificació categoria i accidentalitat * Separar en seqüències oracionals * Descripció estructural i funcional • Totes les fotos de la seva vida caben en una capsa de sabates amb les puntes doblegades. S’amunteguen sense ordre. Hi ha fotos de quan era petita barrejades amb fotos ja de gran. En seixanta anys no ha tengut mai ni un minut per agafar un àlbum i ordenar-les. I ara que per fi té temps li fa mandra i tampoc no veu quin sentit tendria ordenar-les en aquestes altures (…) Les fotos les mira, sempre, a la taula del menjador. Col·loca la capsa a l'esquerra i en treu la tapa de cartró. Amb totes dues mans agafa un grapat de fotos i les deixa davant seu. Moltes, ni les contempla. D'una llambregada en recorda fins a l'últim detall; les ha vistes tantes vegades! Ara en busca concretament una, on ella i el marit, de bracet, miren a la càmera amb un somriure glaçat. No ha de buscar gaire, perquè, tot i que l'amuntegament podria semblar caòtic als ulls d'un estrany, el pas dels anys i l'anar mirant les fotos una vegada i una altra han fet que sàpiga sempre en quin nucli dels diversos nuclis de l'amuntegament és cada una.
  • 8. 2. Anàlisi morfosintàctica * Identificació categoria i accidentalitat, clau 1 • Totes (det. indef. fem. pl.) les (det. art. def. fem. pl.) fotos (subst. fem. pl.) de (prep .simple) la (det. art. def. fem. sing.) seva (det. pos. 3a fem. sing) vida (subst. fem. sing.) caben (3a pl. pres. ind.) en (prep. simple) una (det. art. indef. fem. sing.) capsa (subst. fem. sing.) de (prep .simple) sabates (subst. fem. pl.) amb (prep. simple) les (det. art. def. fem. pl.) puntes (subst. fem. pl.) doblegades (part. perf. fem. pl.).
  • 9. Anàlisi morfosintàctica * Identificació categoria i accidentalitat, clau 2 • S’ (pron. 3a refl.) amunteguen (verb: 3a pl. pres. ind.) sense (prep. simple) ordre (subst. fem. sing.) . Hi ha (verb: 3a sing. pres. ind.) fotos (subst. fem. pl.) de (prep. simple) quan (conj. sub. temp.) era (verb: 3a sing. pret imperf. ind.) petita (adj. fem. sing.) barrejades (part. perf. fem. pl.) amb (prep. simple) fotos (*) ja (adv. temp.) [de (*) gran (adj. sing.)= loc. adv. temp.)
  • 10. 2. Anàlisi morfosintàctica * Identificació categoria i accidentalitat, clau 3 • En (prep. simple) seixanta (det. num. card.) anys (subst. masc. pl.) no (adv. neg.) ha tengut (verb: 3a sing. pret. indef. ind.) mai (adv. temps) ni (con. coord. cop. neg. |conj. sub. valor concessiu: encara que fos) un (det. art. indef. masc. sing.) minut (subst. masc. sing.) per (prep. simple) agafar (verb: inf. simple) un (*) àlbum (subst. masc. sing.) i (con. coord. cop.) ordenar (verb: inf. simple) –les (pron. pers. feble 3a pl. fem. acus.). I (*) [ara (adv. temp.) que (conj.)= loc. conj. adv. temp.) per (*) fi (subst. fem. sing.) té (verb: 3a sing. pres. ind.) temps (subst. masc. sing.) li (pron. 3a sing. dat.) fa (verb: 3a sing. pres. ind.) mandra (subst. fem. sing.) i (*) tampoc (adv. neg.) no (adv. neg.) veu (verb: 3a sing. pres. ind.) quin (det. interr. masc. sing.) sentit (subst. masc. sing.) tendria (verb: 3a sing. condic. simple) ordenar-les (*) en (*) aquestes (det. dem. fem. pl.) altures (subst. fem. pl.) (…)
  • 11. Anàlisi morfosintàctica * Identificació categoria i accidentalitat, clau 4 • Les (*) fotos (*) les (pron. 3a pl. fem. acus.) mira (verb: 3a sing. pres. ind.), sempre (adv. temp.), a (prep. simple) la (det. art. def. fem. sing.) taula (subst. fem. sing.) del (contr. masc. sing.) menjador (subst. masc. sing.). • Col·loca (verb: 3a sing. pres. ind.) la (*) capsa (subst. fem. sing.) a (*) l‘ (det. art. fem. sing.) esquerra (subst. fem. sing.) i (*) en (pron. feble adverbial) treu (verb: 3a sing. pres. ind.) la (*) tapa (subst. fem. sing.) de (prep. simple) cartró (subst. masc. sing.). Amb (prep. simple) totes (*) dues (det. num. card. fem. pl.) mans (subst. fem. pl.) agafa (verb: 3a sing. pres. ind.) un (*) grapat (subst. masc. sing.) de (*) fotos (*) i (*) les (*) deixa (verb: 3a sing. pres. ind.) davant (prep. simple) seu (pron. pos. 3a masc. sing= d’ell). Moltes (pron. indef. fem. pl.), ni (conj. coor. cop. neg.) les (*) contempla (verb: 3a sing. pres. ind.).
  • 12. 2. Anàlisi morfosintàctica * Identificació categoria i accidentalitat, clau 5 • D‘(prep. simple) una (*) llambregada (subst. fem. sing.) en (pron. feble adv.) recorda (verb: 3a sing. pres. ind.) fins a (prep. composta) l' (det. art. masc. sing.) últim (adj. masc. sing) detall (subst. masc. sing.); les (*) ha vistes (3a sing. pret. Indef. ind. fem. pl = CD) tantes (det. quant. fem. pl.) vegades (subst. fem. pl.) ! Ara (adv. temps) en (pron. feble adv.) busca (verb: 3a sing. pres. ind.) concretament (adv. manera) una (pron. indef. fem. pl.), on (relat. adv. lloc) ella (pron. pers. fort 3a fem. sing) i (*) el (*) marit (subst. masc. sing.), de (*) bracet (subst. masc. sing. dimin.), miren (verb: 3a pl. pres. ind.) a (prep. simple) la (*) càmera (subst. fem. sing.) amb (*) un (*) somriure (subst. masc. sing.) glaçat (adj. masc. sing).
  • 13. 2. Anàlisi morfosintàctica * Identificació categoria i accidentalitat, clau 6 • No (adv. neg.) ha de buscar (3a pers. sing. present ind. perífrasi d’obl.) gaire (adv.), perquè (conj. causal), tot i que (loc. conj. conces.) l' (*) amuntegament (subst. masc. sing.) podria (verb: 3a sing potencial simple) semblar (verb: infinitiu) caòtic (adj. masc. sing.) als (contr. masc pl.) ulls (subst. masc. sing.) d‘ (prep. simple) un (*) estrany(adj. subst. masc, sing.), el (det. art. masc. sing.) pas (subst. masc. sing.) dels (contr. masc pl.) anys (subst. masc. pl.) i (*) l' (*) anar (verb: inf.) mirant (verb: gerundi simple) les (*) fotos (*) una (*) vegada (subst. fem. sing.) i (*) una (*) altra (pron. indef. fem. sing.) han fet (3a pl. pret indef. ind.) que (conj. subord. subst. completiva) sàpiga (3a sing. pres. subj.) sempre (adv. temps) en (prep. simple) quin (adj. interr. masc. sing.) nucli (subst. masc. sing.) dels (contr. masc. pl.) diversos (adj. masc. pl.) nuclis (subst. masc. pl.) de (*) l' (*) amuntegament (*) és (verb: 3a sing. pres. ind.) cada (det. indef.) una (pron. num. fem. sing.).
  • 14. Anàlisi morfosintàctica * Separar en seqüències oracionals i identificar-les • |1| Os → Totes les fotos de la seva vida caben en una capsa de sabates amb les puntes doblegades. |2| Os → S’amunteguen sense ordre. |3| Ocx → Hi ha fotos de quan era petita barrejades amb fotos ja de gran. |4| Oc → En seixanta anys no ha tengut mai ni un minut per agafar un àlbum /i/ ordenar-les. |5| Ocx → I ara que per fi té temps | li fa mandra /i/ tampoc no veu quin sentit tendria ordenar-les en aquestes altures (…) |6| Os → Les fotos les mira, sempre, a la taula del menjador. |7| Oc → Col·loca la capsa a l'esquerra /i/ en treu la tapa de cartró. |8| Oc → Amb totes dues mans agafa un grapat de fotos /i/ les deixa davant seu. |9| Os → Moltes, ni les contempla. |10| Os → D'una llambregada en recorda fins a l'últim detall; |11| Os → | les ha vistes tantes vegades! |12| Ocx → Ara en busca concretament una, (on ella i el marit, de bracet, miren a la càmera amb un somriure glaçat). |13| Ocx → No ha de buscar gaire, [perquè, (tot i que l'amuntegament podria semblar caòtic als ulls d'un estrany,) |el pas dels anys /i/ l'anar mirant les fotos una vegada /i/ una altra|→ han fet (que sàpiga sempre (en quin nucli dels diversos nuclis de l'amuntegament és cada una. ))]
  • 15. 3. Nocions sintàctiques Generativisme o gramàtica transformacional (N. Chomsky) El generativisme és un corrent de la lingüística també anomenat gramàtica transformacional. Parteix de la idea que totes les frases d'una llengua són en realitat l'estructura superficial, fruit de diverses transformacions, que reflecteix l'estructura real, la profunda, la que està al pensament. ― Estructura profunda, l’estructura mental de la seqüència lingüística. Obeeix a l’ordre que estableixen unes regles, sense elisions ni alteracions d’ordre, regles que anomenam de reescriptura. ― Estructura superficial, la seqüència tal com emergeix expressada (l’expressió), amb les transformacions que marca la norma quant a les formes d'economia expressiva.
  • 16. 3. Nocions sintàctiques  Categoria gramatical: substantiu, adjectiu, determinant...  Categoria estructural: SN, SV, SAdj, SAdv, SPrep...  Categoria funcional: subjecte, predicat, complement... O  SN (S) + SV (P) Subjecte Predicat SN  Det + N + Adj (determinant, nucli nominal o nominalitzat, adjacent o complement) SAdj  Mod. + N (modificador, nucli) Sprep  Prep + SN SAdv  Mod. + N
  • 17. 4. El verb com a nucli oracional 1. Verb copulatiu o paracopulatiu  nucli morfològic (també anomenat atributiu: ser, estar, semblar, parèixer...) • En Joan és estudiant subjecte  atribut Contingut lèxic Ø 2. Verb de Predicació Completa  nucli lèxic i morfològic • En Joan menja pomes (= L’acció vertebra l’oració) 3. Verb de Predicació Incompleta  Impersonalitat sintàctica • Hi ha pomes en aquest cistell (destaca la no concordança)
  • 18. 5. Predicat Nominal vs. Predicat verbal
  • 19. 5.1. Estructures de predicat C.P.O Predicat 1 Predicat 2 Transitiu
  • 20. Estructures de predicat • Predicat 1: Predicat Nominal, requereix còpula i una estructura atributiva (atribut) en la primera expansió o òrbita. El verb només exerceix de nucli morfològic, no pas lèxic (si el suprimim a l’estructura profunda no es produeixen variacions de sentit). → En Joan és estudiant (Cerca i fes-te al quadern la llista dels verbs copulatius i paracopulatius més usuals)
  • 21. Estructures de predicat • Predicat 2: Predicat verbal, requereix un verb de predicació completa, nucli lèxic i morfològic del predicat (és imprescindible si hi volem mantenir el sentit) → En Ricard escriu una carta a na Maria. – Segons el verb poden ser predicats: • 2.1. Transitius: solen necessitar un complement immediat (en primera òrbita) per arrodonir el seu significat. Sobre aquest complement recau l’acció del subjecte i el verb expressa aquest trànsit cap al seu objecte. D’aquí el nom d’OD o CD. (**) → En Joan du una corbata nova. • 2.2. Intransitius: No necessiten la complementació del cas anterior. Per això, se'n diuen més pròpiament verbs de predicació completa. → He arribat massa aviat a l'institut. • 2.3. Híbrids o d’estructura mixta: Solen constituir-se amb verbs d'estat, que poden afegir a la primera expansió un complement molt semblant a un atribut, anomenat complement predicatiu. → Na Marta viu tranquil·la / Hem trobat na Núria cansada (**) Les oracions transitiveses poden classificaren actives i en passives, només pròpies de la llengua escrita.a veu passiva és un bon procediment per a descobrir el CD.
  • 22. Estructures de predicat • Predicat 3: Impersonals (o de predicació incompleta). Com ja hem dit abans, presenten el fenomen de la impersonalitat sintàctica. → Trona. → Hi ha irregularitats./ → Diuen que s’apuja el petroli. (Revisa i fes-te al quadern un esquema amb el concepte i tipus diversos de casos d’impersonalitat sintàctica i semàntica)
  • 23. 6. Impersonalitat sintàctica • En sentit estricte, una oració impersonal és una oració que no té subjecte gramatical i consta només d'un sintagma verbal. Per exemple: plou; fa calor; és de nit; hi ha pomes en aquest cistell; s'hi està bé, aquí. Les oracions impersonals obliguen a replantejar el concepte d'oració des del punt de vista estructural, ja que no corresponen a l'esquema SN + SV sinó que consten només d'un SV. També entren en contradicció amb la definició tradicional, ja que aparentment no hi ha predicació perquè no hi ha un subjecte del qual predicar. En realitat, però, perquè existeixi una oració en el pla de la llengua, l'únic requisit és que hi figuri un verb en forma personal.
  • 24. 6.1. Impersonalitat sintàctica Classes • Unipersonals: Impersonals que designen fenòmens naturals; són els anomenats "verbs meteorològics" que es conjuguen en 3a persona del singular, com ara plou, neva, plovisqueja, trona, pedrega, etc. • Gramaticalitzades: Impersonals amb les formes verbals hi ha, fa o és: hi ha pomes a la cistella, fa fred, és aviat. L'element que segueix al verb no és el subjecte sinó un complement directe en el cas de hi ha i fa; i un atribut en el del verb és, ja que accepta la substitució pronominal (ho). • Reflexives: Impersonals amb es/s’/se; en determinades construccions, el morfema gramatical es/s’/se es converteix en una marca d'impersonalitat. En aquest cas existeix un agent o un subjecte semàntic, però, o és desconegut, o no interessa precisar- lo: se saluda els ambaixadors; s'hi està bé, aquí.
  • 25. 6.2. Impersonalitat semàntica • La impersonalitat semàntica consisteix en no explicitar l'agent de l'acció o el subjecte semàntic d'una oració. A vegades, el motiu és perquè no n'hi ha, però d'altres és perquè no interessa explicitar-lo, o no se sap o perquè el predicat podria ser considerat universalment vàlid. En aquest sentit, són oracions impersonals semàntiques oracions com les següents: un no sap què fer; en aquella cova passes un fred terrible. • Una oració pot ser a la vegada impersonal sintàctica i impersonal semàntica. Totes les impersonals sintàctiques són impersonals semàntiques, però no a la inversa.
  • 26. Impersonalitat semàntica Classes • Impersonals eventuals: en certs contextos, la 3a persona del plural és una marca d'impersonalitat. El subjecte gramatical de l'oració s'ha omès per tal d'indicar que l'agent de l'acció o el subjecte semàntic és desconegut: truquen a la porta. • Construccions amb el pronom indefinit un o hom: hom creu que la vida és un pur tràmit cap a la mort. • Usos col·loquials de la 2a persona del singular tu: a la meva època, havies d'anar a peu a col·legi.
  • 27. 7. Algunes variants oracionals - Oracions amb Règim Verbal o Complement Preposicional d’Objecte: El lingüista Emilio Alarcos Llorach va distingir quatre tipus de CRV o suplement ―en la seva terminologia―: – Suplement propi: és un complement imprescindible del verb, incompatible amb el complement directe, atès que realitza la mateixa funció sintàctica i semàntica. → Fa dues hores que parlen «de futbol» – Suplement impropi: és semblant a l'anterior però aquest és compatible amb el CD. → Amenaçà el seu subordinat «amb el comiat» – Suplement atributiu: segons Alarcos, aquest complement es troba a mitjan camí entre el suplement i l'atribut. Aquest sintagma preposicional modifica el subjecte a través del verb. Altres lingüistes no consideren aquesta mena de complements com a CRV o suplements sinó com a complements predicatius: → Gemma presumeix «d'intel·ligent» – Suplement inherent: aquest comparteix trets del suplement i del complement circumstancial o additament. Aquesta mena de complements s'havien considerat tradicionalment com a circumstancials, però el fet que siguin imprescindibles els diferencia clarament dels vertaders circumstancials. Complementen el verb indicant circumstàncies de caràcter temporal, locatiu o modal. Altres lingüistes els anomenen complements pseudocircumstancials: → Viu «a Xàtiva» → Aquests embotits vénen «de Salamanca»
  • 28. Algunes variants oracionals - Reflexives: l'acció del verb sol recaure sobre el mateix subjecte, expressat al predicat pronominalment. La Dolors es renta. CD - Recíproques: l'acció d'un subjecte recau damunt l'altre subjecte. La Teresa i en Pere s’escriuen cartes. CI CD
  • 30. 7. Sintaxi transformacional (N. Chomsky) • ESTRUCTURA PROFUNDA O ESTRUCTURA RECTA (ordo rectus) (competència) • ESTRUCTURA SUPERFICIAL O FORMA (actuació)
  • 31. 7. L’abast oracional O  SN (S) + SV (P) Subjecte Predicat OC  [P1 + P2 + ... Pn] Oració composta Coordinació de proposicions Ocx [Pp1 (Ps2)] Oració complexa Subordinació de proposicions dependents
  • 32. 7.1. L’oració subordinada COORDINACIÓ (nexes coordinants) SUBORDINACIÓ (nexes subordinants) JUXTAPOSICIÓ (Ø absència de nexes) Ara ja sabem que tres són els modes formals de relació oracional (proposicional, en algunes ocasions, seria més exacte): la coordinació, la subordinació (ambdós casos, mitjançant nexes o també dits connectors) i la juxtaposició que implica l’absència de nexes (substituïts per pauses, tot sovint), tot i que, en l’estructura profunda, reapareixen casos bé de coordinació, bé de subordinació. Vgr: Telefona en Pep : no tendràs cap sorpresa (Telefona en Pep (que/ i) no tendràs cap sorpresa/ coordinació proposicional) Tanca el llum : no hi ha ningú (Tanca el llum, ja que no hi ha ningú / subordinació causal)
  • 33. 7.1. L’oració subordinada La subordinació significa sintàcticament una ampliació informativa de l’expansió oracional (recordau la teoria de les òrbites?), cosa que és com dir que substitueixen bé un SN, bé un SAdj, bé un SAdv. en la seva posició oracional. Per això, les classificam en aquest tres tipus: SUBORDINACIÓ SUBSTANTIVA SUBORDINACIÓ ADJECTIVA SUBORDINACIÓ ADVERBIAL
  • 34. 7.2. L’oració subordinada substantiva a) SUBORDINACIÓ SUBSTANTIVA (completiva) perquè substitueix funcional- ment un SN, és a dir, desfà les mateixes funcions sintàctiques que aquest pot fer dins una oració. Vgr.: Estic contenta que hagis guanyat. (= del teu guany; notau la funció de complement d’adj, cas que converteix l’SN en un SPrep.)
  • 35. 7.3. L’ORACIÓ SUBORDINADA ADJECTIVA b) SUBORDINACIÓ ADJECTIVA (o de relatiu), presentada mitjançant un nexe pronominal relatiu (QUE, QUÈ, QUI, EL QUAL...., ON) per substituir un SAdj. Vgr: “És l’únic empleat que arriba a l’hora”  “És l’únic empleat puntual” Distingim dos tipus, essencialment: 1. Especificatives: la informació precisa l’abast del nom adjectivat: “Els turistes que es marejaren varen baixar de l’autobús” (només aquells que es marejaren) 2. Explicatives: afegeixen informació complementària al contingut del nom (s'escriuen sempre entre comes): “Els turistes, que es marejaren, varen baixar de l’autobús” (tots, sense excepció, passaren aquest tràngol).
  • 36. 7.4. L’oració subordinada adverbial c) SUBORDINACIÓ ADVERBIAL Introduïda mitjançant nexe, funcionalment cobreixen el paper que, al SV (P), fa l’Adv. o el CC. Distingim dos tipus: les pròpies i les impròpies. 1. Pròpies: poden ser substituïdes per un Adv. o locució adverbial. Entre aquestes s’hi troben les temporals les locatives i les modals. 2. Impròpies: no poden ser substituïdes per una peça adverbial, però en fan la mateixa funció. Distingim les causals, finals, consecutives, comparatives, concessives, condicionals. CERCA-HI ELS NEXES I FES-NE UN ESQUEMA CLASSIFICANT-LOS
  • 37. 7.5.1 models d‘anàlisi Quatre ombres marxen visiblement cansades. És un període oracional simple. Un sol verb en forma personal (marxen: 3a pers. pl. del present d’indicatiu); el seu SN (S) és, per tant, /Quatre ombres/; el verb /marxar/, que és intransitiu en aquesta accepció, veu complementat el seu predicat amb el SAdj. que simultàniament predica sobre el S., per la qual cosa ens trobam davant d’una estructura de predicat mixt o híbrid, en funció, per tant de Complement Predicatiu /visiblement cansades/, aquest darrer sintagma inclou un altre modificador del sentit amb l’Adv. /visiblement/.
  • 38. 7.5.2 Models d‘anàlisi Contaré tot això als teus cosins i ja em donaran el seu parer. És un període oracional compost [Oc P1 + P2], ja que hi trobam dos verbs en forma personal (contaré: 1a pers. sing del fut. simple i donaran: 3a pers. pl. també del fut. Simple), per tant, dos predicats, dues proposicions. Tots dos períodes es relacionen a través del nexe o conjunció copulatiu /i/; són, aleshores, dos períodes independents i independent esdevé també la seva anàlisi. — Quant al primer (P1), el seu SN (S) és inscrit a la morfologia verbal ja descrita, un /jo/ el·líptic; un predicat verbal el verb del qual /contar/, que és transitiu, veu actualitzat el seu predicat amb el SN (CD) /tot això/; d’altra banda, el predicat es completa amb un Sprep (CI) /als teus cosins/. — P2 també manté el·líptic el S que marca la morfologia verbal (3ª pers. pl.), igualment es constitueix amb un predicat verbal transitiu actualitzat [SN (CD) /el seu parer/], i també un CI (SN /me /), i un adv. de temps /ja/.
  • 39. 7.5.3 models d‘anàlisi Inscrivia tots els esportistes que feien marca als Jocs Olímpics de l’escola. És un període oracional complex [Ocx  P1 (P2) ]. Dues formes personals de verb (inscrivia: 1a o 3a pers. sing —cosa que no és prou aclarida al context— del pret. Imperf. d’Ind. i feien: 3a pers. pl.), per tant, dos predicats, dues proposicions. Tots dos períodes es relacionen a través del nexe o conjunció QUE, alhora pronom relatiu (els quals=els treballs), introductor per tant d’una Proposició Subordinada Adjectiva, que serà ADJ. dins l’esquema del SN el nucli del qual és l’antecedent /esportistes/ (det. + det. + N + Adj./Prop. Sub. Adjectiva o de Relatiu). — P1 és un predicat verbal transitiu actualitzat mitjançant l’estructura de SN (CD) que inclou l’antecedent que acabam d’analitzar. — P2 , que presenta la particularitat d’expressar el SN (S) a través del pronom relatiu /que/, també es constitueix en predicat verbal transitiu actualitzat [SN (CD) /marca/], expansionat amb un SPrep (CC) /als Jocs Olímpics/ alhora modificat amb un Sprep (CN) / de l’escola/.
  • 40. 8. Modalitats oracionals Des d'un punt de vista semàntic, les oracions es poden classificar segons les modalitats oracionals: • Enunciatives: Avui plou molt. • De possibilitat: Pot ser que vingui demà. • Dubitatives: Potser encara no ho saben. • Exhortatives: Fes-ho ben fet. • Optatives: Tant de bo que arribin aviat. • Afirmatives: Sí que ho són. • Negatives: No plou gens. • Interrogatives: Qui vindrà avui? (Totals o parcials). • Exclamatives: Quin dia més clar!
  • 41. Bibliografia BONET, S. & SOLÀ, J. Sintaxi generativa catalana. Enciclopèdia Catalana (“Biblioteca Universitària”), Barcelona, 1988. CUENCA, Maria Josep. Sintaxi catalana. Editorial UOC (“Filologia”; 75), Barcelona, 2003. DESCLOT, Miquel. Una teoria sintàctica per a l’escola. Casals Edicions (“Estudis”), Barcelona, 1979. FARRÀS, Neus & GARCIA, Carme. Morfosintaxi comparada del català i el castellà. Editorial Empúries (“Línia de suport”; 5), Barcelona, 1997 RAMOS, Joan Rafael. Introducció a la sintaxi: Anàlisi categorial i funcional de l’oració simple. Edicions Tàndem (“Base de dades”; 2), València, 1998. Mediateca • http://www.ub.edu/slc/autoaprenentatge/gramatik/ • http://www.slideshare.net/guest24e58c/les-categories-gramaticals • http://intercentres.edu.gva.es/ieslesdunes/scripts/materiales/20/Les%20categor ies%20gramaticals.pdf • http://www2.iec.cat/institucio/seccions/filologica/gramatica/morfologia/04Cate goriesLexiquesiGramaticals.pdf