Download as PDF, PPTX
Mètrica
- 2. 1. VERS VERS: successióde paraules que ocupen una sola línia i són determinades pel número de síl·labes, la rima i el ritme. –En català només s’ha de comptar fins a la darrera síl·laba accentuada –(és igual si és aguda, plana o esdrúixola).
- 3. Segons el metreels versos poden ser: D’art menor: fins a 8 síl·labes, es representen amb una lletra minúscula. Pas/sa/ven/in/fants/i/do/nes (7 síl·labes) Vicent Andrés Estellés Poden ser: - Tetrasíl·labs Pentasíl·labs Hexasíl·labs Heptasíl·labs Octosíl·labs (4 s) (5 s) (6 s) (7 s) (8 s)
- 4. D’art major: apartir de 9 síl·labes, es representen amb una lletra majúscula. Ve/les/e/vents// han/mos/de/sigs/com/plir (10 síl·labes) Ausiàs March Poden ser: - Enneasíl·labs Decasíl·labs Hendecasíl·labs Alexandrins (9 s) (10 s) (11 s) (12 s)
- 5. –Un vers técesura quan hi ha una pausa enmig que el divideix en dues parts anomenades hemistiquis. Deixaré la ciutat que em distreu de l'amor J. Salvat-Papasseit Deixaré la ciutat // que em distreu de l'amor 1r hemistiqui (cesura) 2n hemistiqui
- 6. 2. FENÒMENS DE CONTACTEVOCÀLIC Sinalefa: uneix en una sola síl·laba 2 vocals en contacte pertanyents a mots diferents (quan una de les vocals és i o u àtones). Ets eixida del son com el mar. Tota humida Marià Manent
- 7. Elisió: supressió d’unade les dues vocals en contacte quan totes dues són iguals o quan una de les dues és vocal neutra. La nit sense esma camina Josep Carner Hiat: pronunciació en síl·labes diferents de les dues vocals en contacte. És el seu plor o era l’aigua Josep Palau i Fabre
- 8. 3. RITME RITME: Algunspoemes tenen en compte la distribució de síl·labes àtones i tòniques al llarg de cada vers. S’anomenen: Peus rítmics: tota paraula que diem té un accent marcat cada: ◦ 2 síl·labes (binari) ◦ 3 síl·labes (ternari)
- 9. IAMBE àtona-tònica De dins elpit covard els mots com un estol TROQUEU tònica-àtona És quan dormo que hi veig clar DÀCTIL tònica-àtonaàtona L´illa de l´últim adéu on es va inclinà el meu migdia àtona-tònicaAMFÍBRAC àtona S´agita la pompa llanguent d´una immensa cortina àtona-àtonatònica Va passant entremig de sa gent adormida ANAPEST
- 10. 4. RIMA RIMA: És larepetició dels sons al final dels versos a partir de la darrera vocal tònica. Pot ser de dos tipus: Consonant: quan es repeteixen vocals i consonants a partir de la vocal de la síl·laba tònica. Un jersei i uns pantalons que corrien per la prada hi van fer una ensopegada que s’hi van deixar els mitjons. Miquel Desclot a b b a
- 11. Assonant: quan noméses repeteixen les vocals a partir de la vocal de la síl·laba tònica. La lluna quieta en el cel és un rodolí de llanda. Li cau el moc gota a gota pobra lluna refredada! a a Enric Soler i Godes
- 12. La rima tambées classifica en: si l’accent final del vers recau en un mot agut: amic, trobador. Masculina: si l’accent final del vers recau en un mot pla o esdrúixol: noia, ànima. Femenina:
- 13. A vegades, elsversos no rimen. S’anomenen: ◦ VERSOS SENSE RIMA O BLANCS No rimen entre ells però poden tenir mesura i ritme, cesures, etc. La variant més coneguda són els ESTRAMPS (4+6): Tirades de versos blancs femenins (plans). Mudarà el gest la mia forma en pedra, Quan llegiran aquest mot en la tomba. Roís de Corella
- 14. ◦ VERSOS LLIURES No rimen ni tenen mesura ni ritme, però hi pot haver certa rima assonant distribuïda irregularment. Retorno a les festes llunyanes, Quan la muralla de ponent Plena d´estàtues blanques sobre el mar... la primera vegada, cosins, amb marineres blaves
- 15. Per tant, espoden trobar: Versos rimats Rima encadenada: ABAB. Rima creuada: ABBA Versos sense rima: Versos blancs: presenten regularitat mètrica. Versos lliures: tenen un metre desigual. Altres classificacions de rima són: Rima interna: es produeix entre paraules d’un mateix vers: Salvem esculls entre cants i reülls
- 16. Els versos escombinen a partir d’estrofes, les quals poden ser: Isosil·làbiques: versos amb el mateix nombre de síl·labes. Anisosil·làbiques: amb versos amb diferent nombre de síl·labes.
- 17. Tipus d’estrofes segonsel nombre de versos: Apariat: 2 versos amb rima consonant Ex: rodolins, refranys. Tercet: 3 versos d’art major o menor, rima consonant i esquema variable. Quartet, quarteta: 4 versos d’art menor o major amb rima consonant. abba / abab ABBA / ABAB
- 18. Quintet, 5 versosd’art menor o art major i rima consonant, enllaçats almenys per dues rimes consonants diferents. Esquema: variable Sextet: 6 versos d’art menor o major i rima consonant enllaçats per dues o tres rimes consonants diferents (esquema variable).
- 19. Octava: 8 versosd’art major que presenta dues variants: ◦ Cobla: 8 versos d’art major i consonant. ABBA CDDC ABAB CDCD ABBA CDCD ABAB CDDC creucreuada cadenoencadenada cadenocreuada creuencadenada ◦ Octava Reial: 8 versos decasíl·labs i rima consonant. ABAB ABCC
- 20. Dècima: 10 versosd’art menor. abbaaccddc (espinela) Sonet: 14 versos d’art major (decasíl·labs o alexandrins), generalment formats per dos quartets i dos tercets. Romanç: tirallonga de versos heptasíl·labs. - Versos senars no rimen. - Versos parells sí rimen.