2.  1a meitat del segle XII al migdia de les
Gàl·lies (Occitània).
 El Segle d‟or correspon al feudalisme, i
l‟arribada del pensament burgès el fa entrar
en decadència.
 L‟èxit de la seva expansió és per l‟ordenació,
la rigidesa dels poemes i la importància del
poder feudal.

3.  De temàtica profana i de llengua vulgar,
expressa els sentiments amorosos i bèl·lics.
 Els trobadors viuen en el cercle de les corts i
transmeten les relacions jurídiques de la vida
social.
 El cavaller exalta en la lírica la cançó (poema
amorós) i el sirventès (poema de repte)
 L‟autor és el trobador que escriu una
composició musical, que es difon pel joglar
(missatger del poema)

4.  La còpia d‟aquests reculls s‟anomena
„cançoners‟.
 Segons l‟àmbit social:
-Pertanyen a la reialesa: Ricard Cor de Lleó,
Alfons el Cast, abundosa confusions amb altres
personatges.
-Noblesa Feudal: Guillem de Berguedà, tracta la
realitat històrica.
-Humils: Cerverí de Girona, s‟endinsa en la
llegenda.

5. Trobar clus Trobar lleu
 Hermètic  Senzill
 Conté conceptes  Entenedor
obscurs  Estil conreat pels
trobadors catalans
 Difícil d‟entendre
Trobar ric
 Variant del clus
 Dóna culte a la forma i
musicalitat del vers

6.  Composició condicionada per normes estrictes de
rima, estrofisme i temàtica en cada situació.
 S‟escriu en una mena koiné, recull dels trets dels
diversos parlars occitans.
 Finals del segle XII, Ramon Vidal de Besalú redacta
Razos de Trobar, tractat literari que conté la
primera gramàtica i principis de preceptiva
literària.
 Jofre de Foixà escriu Les Regles de Trobar, on
descriu el gènere cançó: “Cançons han cinc o set
cobles amb una tornada… La matèria de les
cançons és d‟amor o de llaor de dones.”

7. De temàtica
amorosa:Cançó Pastorel·la
 Amor feudal - centre  Diàleg entre un cavaller i
d‟activitat poètica una pastora
 La cançó és el poema
amorós per excel·lència  El cavaller sol·licita de
 El trobador és vassall i
forma amorosa a la
promet homenatge pastora
d‟amor a la dona  La trobada sol ser a
(midons) - fina amors itineraris amb topònims
 L‟engany al marit (gilós)
reals – “Entre Lerida e
exigeix el secret de la
dama – senyal Belvís...”
 Els espies (lausengiers)
poden delatar la relació
al marit

8. Albada Dansa i balada De temàtica guerrera i
 Origen litúrgic  Contenen una satírica
 Alegria dels part central – • El sirventès és el
amants per solista, i versos
poder trobar-se poma de sàtira i burla
repetitius –
amb l‟arribada refrany • Els trobadors
del dia s‟insulten i es desafien a
 Balada: el refrany
 També precedeix combats
separació, pel l‟estrofa de tres • Per guanyar
mateix motiu, versos i acaba popularitat utilitza
per por a ser amb un vers que melodies
descoberts rima • Amb l‟intercanvi de
 Elements: llum,  Dansa: el refrany sirventesos apareix la
cant del constitueix un tençó o debat
rossinyol o grup de 4 versos • El plany és el recull
l‟alosa… repetit després de lloances sobre virtuts
de l‟estrofa i una pregària per salvar
general de 8
versos l‟ànima

9.  Apareix a Catalunya i Nord d‟Itàlia (en
provençal)
 Factors tipus polítics: casament de Ramon
Berenguer III amb Dolça de Provença (unió
dels Pirineus)
 Els provençals presenten un model en la
llengua vulgar

10.  Guerau de Cabrera: (2a meitat S.XII) autor de
Ensenhament de joglar (modalitat del
sirventès en que el trobador s‟adreça al joglar
per fer-li diversos retrets) document valuós
per al coneixement de les activitats dels
joglars
 Berenguer de Palol: (fi S.XII) autor de nou
cançons conservades que interpreten l‟amor
segons el codi trobadoresc

11.  Guillem de Cabestany: (fi S.XII) es documenta
en la batalla de las Navas de Tolosa (1212) i
confirma les idees recollides en la vida.
Aquesta li atribueix la llegenda del cor
menjat. I autor d‟un recull on l‟amor es tracta
amb delicadesa i melangia (Lo douz cossire)

12.  Bel·licós i agressiu, utilitza els combats per
escriure poemes
 La Vida recull els trets generals de la seva biografia
 Té cicles serventescos amb fins denigratoris
 Exalta el poder feudal i l‟oposició a actituds de
l‟Església
 Es classifiquen en tres cicles: contra Pere de Berga,
Ponç de Mataplana i el bisbe d‟Urgell
 El senyals utilitzat és Bon Esper, d‟on destaca el
poema Arondeta, que ton chantar m‟azir

13.  Segona meitat del segle XIII
 Origen humil ( Cervera, Girona)
 Últim dels trobadors clàssics
 Obra poètica personal, pròpia i
diferent a la dels trobadors

14.  Quatre pastorel·les
 Diverses cançons dedicades (dames de
Sobrepreu i Vescomtessa de Cardona)
 Sempre fidel al rei (Jaume I)
 Peça – La viadeira.
 Canvi de mentalitat i de costums.
 Intenció moralitzadora- Proverbis.