1. LA FORMA DELS POEMES
La poesia clàssica s’escriu en versos, que tenen una quantitat de síl·labes regular, rimen
entre
sí i s’agrupen en estrofes. En la poesia moderna és habitual que no apareguin tots aquests
elements.
EL VERS
El vers és una sèrie de paraules determinada per un nombre de síl·labes, pauses, ritmes,
accents, etc., que sol ocupar una línia.
LA MESURA DEL VERS (MÈTRICA)
Per saber la mesura o metre del vers, comptam les síl·labes fins a l’última tònica.
Segons els nombre de síl·labes, els versos poden ser: monosíl·labs (1 síl·laba); bisíl·labs (2),
trisíl·labs (3), tetrasíl·labs (4), pentasíl·labs (5), hexasíl·labs (6), heptasíl·labs (7), octosíl·labs
(8), eneasíl·labs (9), decasíl·labs (10), hendecasíl·labs (11) i dodecasíl·labs (o alexandrí)
(12).
Versos d’art menor: huit síl·labes o menys.
Versos d’art major: nou síl·labes o més.
LA CESURA
La cesura és una pausa interna que sol dividir alguns versos d’art major en dos hemistiquis,
d’idèntic o de diferent nombre de síl·labes.
LA RIMA
La rima és la repetició total o parcial de sons al final de dos o més versos a partir de l’última
vocal tònica, incloent aquesta. La rima pot ser:
Rima consonant: repetició dels sons vocàlics i consonàntics.
Rima assonant: repetició només dels vocàlics. (No s’inclou ni les semivocals o les
semiconsonants dels diftongs, ni la vocal postònica dels mots esdrúixols. Així, rima en
assonant, p. ex., Arnau – val; galera – audiència).
La rima s’indica amb una lletra: majúscula si el vers és d’art major; o minúscula, si el vers és
d’art menor. Si no hi ha rima, ho indiquem amb una x (versos lliures).
L’ESTROFA

2. L’estrofa és l’agrupació d’un determinat nombre de versos. En la poesia clàssica, en diem
cobles. Les més habituals són les següents:
1. APARIAT. Combinació de dos versos.
2. QUARTET (art major) i QUARTETA (d’art menor). Combinació de quatre versos.
3. OCTAVA CLÀSSICA, característica de la nostra poesia medieval. Cobla de huit versos,
generalment decasíl·labs amb cesura
4. ROMANÇ. Tirallonga de versos de set síl·labes: els senars són blancs i els parells
mantenen una rima assonant constant.
5. SONET. Forma poètica formada per dos quartets i dos tercets (3 versos).
Fixa’t en l’anàlisi de les formes de l’estrofa següent (La barraca, Teodor Llorente):
Com/ la/ ga/vi/na de/ la/ mar/ bla/vo/sa 10 A
que (e)n/ la/ tran/quil/—la/ plat/ja/ fa/ son/ niu, 10 B
com/ lo/ ne/vat/ co/lom/ que (e)l/ vol/ re/po/sa 10 A
de/ l’ar/bre/ verd/ en/ lo/ bran/cat/g(e) om/briu, 10 B
blanca, polida, somrisent, bledana, 10 C
casal d’humils virtuts i honrats amors, 10 D
l’alegre barraqueta valenciana 10 C
s’amaga entre les flors. 6D
Són 8 versos decasíl·labs, excepte l’últim (hexasíl·lab), sense cesura, amb rima consonant.
Per tant, l’estrofa és una octava clàssica, encara que amb el trencament de l’últim vers.