la poesia sobre el vers i la rima

1. POESIA
El vers i la rima

2. EL VERS... es mesura fins a la darrera síl·laba tònica
Monosíl·labs
Bisíl·labs
Trisíl·labs
Tetrasíl·labs
Pentasíl·labs
Hexasíl·labs
Heptasíl·labs
Octosíl·labs
S’anomenen d’art menor els versos de vuit o menys síl·labes.

3. EL VERS... es mesura fins a la darrera síl·laba tònica
Enneasíl·labs
Decasíl·labs
Hendecasíl·labs
Dodecasíl·labs
Alexandrins (6 +6)
S’anomenen d’art major els versos de nou o més síl·labes.

4. EL VERS...
Déu
I tu, què vols?
Jo
Doncs jo sols vull
-ei, si pot ser-:
Un poc de fam
i un xic de pa.
Un poc de fred
i un poc de foc.
Un xic de son
i un poc de llit.
Un xic de set
i un poc de vi
i un poc de llet.
I un poc de pau.
Un poc de pas,
un poc de pes
i un poc de pis. Pere Quart

5. EL VERS... la rima
Salut, oh pi de la carena, (8a)
dolç monument de l’horitzó; (8b)
Josep Carner
La rima dels versos d’art menor s’indica amb lletres minúscules.

6. EL VERS... la rima
A una nit bella vaig voler comptar (10A)
el diamants que lluen en sa roba. (10B)
Jacint Verdaguer
La rima dels versos d’art major s’indica amb lletres majúscules.

7. http://projecteeso.lagaler
atext.cat/static/llibres/E-
2-L/MEDIES/E2LC0186.pdf
PDF Classificació de versos

8. LA RIMA DEL VERS
Semblança fònica que hi ha entre les paraules finals de vers a
partir de l’última vocal tònica.

9. LA RIMA DEL VERS
Deia ahir
ésser i sentir,
fortuna rara.
Per què la gent
-rosec mesquí-
no se n’amara
d’ésser i sentir?
Clementina Arderiu
S’anomena rima consonant quan la coincidència és completa.

10. LA RIMA DEL VERS
Neci per què voldries
aprendre a plorar.
Ella encara vacil·la,
se li decanta el cap.
Gabriel Ferrater
S’anomena rima assonant quan la coincidència és només dels sons vocàlics.

11. LA RIMA DEL VERS
Quin cel més blau aquesta nit.
Sembla que es vegi l’infinit!
L’infinit sense vels
més enllà de la lluna i els estels.
Joan Maragall
Diem que la rima d’un vers és masculina si el vers acaba en una paraula
aguda.

12. LA RIMA DEL VERS...
Una esperança desfeta,
una recança infinita
i una pàtria tan petita
que la somio completa.
Pere Quart
Diem que la rima d’un vers és femenina si el vers acaba en una paraula plana
o esdrúixola.

13. http://projecteeso.lagaler
atext.cat/static/llibres/E-
2-L/MEDIES/E2LC0187.pdf
PDF Classificació de rimes

14. LA RIMA DEL VERS... ...versos monorims.
La tempesta esqueixà (a)
un banc de bacallà. (a)
Pere Quart

15. LA RIMA DEL VERS... ...versos de rima apariada
D'un adroguer (a)
piques l'esquer (a)
a mitja calba, (b)
o mosca balba! (b)
Guerau de Liost

16. LA RIMA DEL VERS... ...versos de rima encreuada
Vés a buscar espinacs, (a)
minyona, puix tant ho vols; (b)
mes guarda que els caragols (b)
no et toquen amb sos llimacs. (a)
Francesc Vicent Garcia

17. LA RIMA DEL VERS... ...versos de rima encadenada.
Cremat vull ser, d’amor per sa calor,
car dins son foc jo em trobe refrescat,
si com lo sant havent en Déu ardor
en son turment se troba consolat.
Tant quant amor és fort i en mi potent
lo seu delit prop mi sent acostar;
si el trob escàs, altre m’ha fer content:
fora de mi mon delit he trobar.
Ausiàs March

18. LA RIMA DEL VERS... ...versos blancs o lliures.
Pels rials baixa el carro
del sol, des de carenes
de fonollars i vinyes
que jo sempre recordo.
Salvador Espriu

19. VERS Anàlisi i comprensió d’un poema I
• Hi ha algun diàleg.
Qui dialoga?
• Quina altra forma
verbal hi ha per
dir “parí”?
• Quantes síl·labes
tenen els versos?
Art major o
menor?
• Tipus de rima?
• A què es refereix
el poeta quan
parla de diamants
que lluen en la
roba de la nit?
Saps el nom de la
figura retòrica?
"Compte ", Al cel
A una nit vella li volguí contar
los diamants que lluen en sa roba.
--Abans conta mes flors --digué l'abril.
L'aire digué: --Primer conta mes volves.--
La platja me digué: --Conta mes gotes.--
jo de contar parí:
no hi havia més xifres en ma nombra.
Jacint Verdaguer
http://dlc.iec.cat/
http://sinonims.iec.cat/

20. VERS Anàlisi i comprensió d’un poema I
• Hi ha algun diàleg. Qui dialoga?
el poeta, l’abril, l’aire, la platja
• Quina altra forma verbal hi ha per dir
“volguí, parí”?
vaig voler, vaig parar
• Quantes síl·labes tenen els versos? Art
major o menor?
10 síl·labes, són d’art major (excepte el
vers 6 que en té 5)
• Tipus de rima?
assonant, alterna rima masculina (v. 1,3 i
6) i femenina (2,4,5 i 7)
• A què es refereix el poeta quan parla de
diamants que lluen en la roba de la nit?
Saps el nom de la figura retòrica?
als estels, metàfora
"Compte ", Al cel
A una nit vella li volguí contar
los diamants que lluen en sa roba.
--Abans compta mes flors --digué l'abril.
L'aire digué: --Primer conta mes volves.--
La platja me digué: --Conta mes gotes.--
jo de comptar parí:
no hi havia més xifres en ma nombra.
Jacint Verdaguer

21. VERS Anàlisi i comprensió d’un poema ll
• Quantes síl·labes
tenen els versos?
Art major o
menor?
• Quines elisions
s’han fet als
versos 3 i 4 per
obtenir set
síl·labes?
• Per quina altra
forma verbal
sinònima, i que
no alteri la
mètrica del vers,
pots substituir la
forma colliu?
Colliu la rosa de dia
i de nit el gessamí;
el gessamí en una tanca,
la rosa enmig del jardí.
Josep Carner
http://dlc.iec.cat/
http://sinonims.iec.cat/

22. VERS Anàlisi i comprensió d’un poema ll
• Quantes síl·labes tenen els
versos? Art major o menor?
7 síl·labes, art menor
• Quines elisions s’han fet als
versos 3 i 4 per obtenir set
síl·labes?
colliu, és (es troba, la trobareu)
• Per quina altra forma verbal
sinònima, i que no alteri la
mètrica del vers, pots substituir la
forma colliu?
preneu (agafeu alteraria el
nombre de síl·labes)
Colliu la rosa de dia
i de nit el gessamí;
el gessamí en una tanca,
la rosa enmig del jardí.
Josep Carner

23. VERS Anàlisi i comprensió d’un poema lll
• Els versos del poema són
enneasíl·labs, decasíl·labs o
hendecasíl·labs? Art major o
menor?
• La rima és assonant o
consonant?
• Tria l’estructura correcta de la
rima:
1. AABB CCDD EEFF GG
2. ABBA CDDC EFFE GG
3. ABAB CDCD EFEF GG
4. AAAA BBBB CCCC GG
• El poema consta de tres
estrofes de versos...:
1. ...monorrims
2. ...de rima apariada
3. ...de rima encreuada
4. ...de rima encadenada
+ dos versos de rima apariada
ECO
- Explica’m, tu, què és el sol. -El sol.
-Explica’m què és la lluna. -La lluna.
-I per què en Pere plora amb desconsol?
-Perquè en sa vida no ha tingut fortuna.
-I les muntanyes què són? I els estels?
-No són més que els estels i les muntanyes.
-I aquestes canyes? I aquestes arrels?
-Doncs no són més que això: arrels i canyes.
-I aquesta taula? I aquest balancí?
I aquestes mans que fan ombra xinesa?
Digues: i el món? I l’home?
-Heus aquí
l’última forma de la saviesa:
Mira’t a fons, afirma sempre el que és
i aprèn amb seny que no pots fer res més.
Joan Brossa
http://dlc.iec.cat/
http://sinonims.iec.cat/

24. VERS Anàlisi i comprensió d’un poema lll
• Els versos del poema són enneasíl·labs,
decasíl·labs o hendecasíl·labs? Art major
o menor?
• La rima és assonant o consonant?
• Tria l’estructura correcta de la rima:
1. AABB CCDD EEFF GG
2. ABBA CDDC EFFE GG
3. ABAB CDCD EFEF GG
4. AAAA BBBB CCCC GG
• El poema consta de tres estrofes de
versos...:
1. ...monorrims
2. ...de rima apariada
3. ...de rima encreuada
4. ...de rima encadenada
+ dos versos de rima apariada
ECO
- Explica’m, tu, què és el sol. -El sol.
-Explica’m què és la lluna. -La lluna.
-I per què en Pere plora amb desconsol?
-Perquè en sa vida no ha tingut fortuna.
-I les muntanyes què són? I els estels?
-No són més que els estels i les muntanyes.
-I aquestes canyes? I aquestes arrels?
-Doncs no són més que això: arrels i canyes.
-I aquesta taula? I aquest balancí?
I aquestes mans que fan ombra xinesa?
Digues: i el món? I l’home? -Heus aquí
l’última forma de la saviesa:
Mira’t a fons, afirma sempre el que és
i aprèn amb seny que no pots fer res més.
Joan Brossa

25. VERS Exercici
FES LA
CORRESPONDÈNCIA
1. Versos pentasíl·labs
amb rima assonant
(abba)
2. Versos heptasíl·labs
amb rima
consonant (abba)
3. Versos decasíl·labs
amb rima assonant
(ABBA)
Que els pins cenyeixin la cala,
l’ermita dalt del pujol;
i a la plaça un tenderol
que bategui com una ala.
( ) Pere Quart Corrandes d’exili
I dic: ¿On só? ¿Per quina vella
-Per quin cel mort-, o pasturatges muts,
deleges foll? Vers quina meravella
d’astre ignorat m’adreç passos retuts?
( ) JV Foix Sol, i de dol
Els ulls de la mare
no els té ningú més.
Són com les onades
que gronxen vaixells.
( ) Nuria Albó “Pare i mare”
http://dlc.iec.cat/
http://sinonims.iec.cat/

26. VERS Exercici
FES LA
CORRESPONDÈNCIA
1. Versos
pentasíl·labs
amb rima
assonant (abba)
2. Versos
heptasíl·labs
amb rima
consonant
(abba)
3. Versos
decasíl·labs
amb rima
assonant
(ABBA)
Que els pins cenyeixin la cala,
l’ermita dalt del pujol;
i a la plaça un tenderol
Que bategui com una ala.
( 2 )Pere Quart Corrandes d’exili
I dic: ¿On só? ¿Per quina terra vella
-Per quin cel mort-, o pasturatges muts,
deleges foll? Vers quina meravella
D’astre ignorat m’adreç passos retuts?
( 3 )JV Foix Sol, i de dol
Els ulls de la mare
no els té ningú més.
Són com les onades
que gronxen vaixells.
( 1 )Nuria Albó “Pare i mare”

27. Informació sobre l’autor http://www.escriptors.cat/autors/verdaguerj/pagina.php?id_sec=2339
Los núvols se'n van,
lo cel s'asserena,
la neu s'aprima en lo cim
i en la vessant la congesta.
Les muntanyes i turons
lo vestit d'hivern se lleven,
posant-se'l de setí verd
tot gemat de perles.
Sentint en lo mas
cantar l'oreneta,
en son coixí de verdor
la Prímula se desvetlla.
Estira els bracets
de ses fulles verdes,
sols per fer enllà
lo llençol de gebre.
Obre sos blaus ulls,
son capciró s'aixeca,
com la pastora gentil
que ha fet un son sobre l'herba.
Mira al seu voltant,
a ses companyes desperta,
que s'alcen ací i allà
constel·lant tota la terra
d'unes estrelles
que el cel no en té de més belles.
Jacint Verdaguer, La primavera.
Edicions Proa.
VERS Anàlisi i comprensió d’un poema lV (La primavera)

28. http://dlc.iec.cat/
http://sinonims.iec.cat/
La primavera
Exercicis
a.- Vocabulari.
b.-Quines qualitats humanes s’atribueixen a “lo cel”, a “la neu”, a “les
muntanyes i turons” i a “la Prímula” en els versos 1 i 2 del poema? Com
se’n diu, d’aquesta figura retòrica?
c.- A quines companyes es refereix el poeta quan diu “a ses companyes
desperta”?
VERS Anàlisi i comprensió d’un poema lV

29. a.- Vocabulari. Resposta oberta
b.-Quines qualitats humanes s’atribueixen a “lo cel”, a “la neu”, a “les
muntanyes i turons” i a “la Prímula” en els versos 1 i 2 del poema? Com
se’n diu, d’aquesta figura retòrica? Lo cel s’asserena (es calma), la neu
s’aprima, les muntanyes i els turons es lleven (es treuen) el vestit d’hivern
i es posen el de primavera que és de setí de color verd amb perles (gemat
vol dir “Esclatant de verdor, d’ufana”). La Prímula estira els braços per
treure’s el llençol blanc (de gebre), obre els ulls blaus, mira al seu voltant i
desperta les companyes
c.- A quines companyes es refereix el poeta quan diu “a ses companyes
desperta”? Són les flors que surten per tot com si fossin les estrelles de la
terra.
VERS Anàlisi i comprensió d’un poema lV: La primavera

30. VERS Anàlisi i comprensió d’un poema lV
Xiprer,
massa que sé
com vora mars felices
se't veu cenyit de roses, sovint, en un verger,
i com et dreces en la vella plaça
que els segles han daurat,
i mostres, més que amagues, la vella arquitectura,
oh dit senyalador d'eternitat.
Perquè l'acuit dels dies no t'altera
i acreix ta majestat llur polseguera,
oh més altiu que el llor!
I, més d'un cop, amunt d'una drecera,
el teu missatge apaivagà mon cor:
era prop teu l'ermita abandonada,
i, al teu davant, la clara capvesprada
que ton bell cim encaputxa d'or.
Josep Carner, Xiprer (fragments). Editorial Selecta.
http://www.escriptors.cat/autors/carnerj/pagina.php?id_sec=512

31. VERS Anàlisi i comprensió d’un poema lV: Xiprer
http://dlc.iec.cat/
http://sinonims.iec.cat/
Llor (llaurer)
a.- Vocabulari
b.- Quins sinònims coneixes de les expressions “et dreces”,
“mostres” i “apaivagà” dels versos 5, 7 i 13,
respectivament?
c.- Quin concepte o sentiment representa el xiprer: pau,
eternitat o dolçor? Escriu el vers que ho revela.

32. VERS Anàlisi i comprensió d’un poema lV: Xiprer
a.- Vocabulari
b.- Quins sinònims coneixes de les expressions “et
dreces”, “mostres” i “apaivagà” dels versos 5, 7 i
13, respectivament? Et dreces: t’aixeques,
t’alces; mostres: ensenyes; apaivagà: calmà,
tranquil·litzà, endolcí, assossegà, aplacà
c.- Quin concepte o sentiment representa el xiprer:
pau, eternitat o dolçor? Escriu el vers que ho
revela. “oh dit senyalador d'eternitat” (v.8)
http://dlc.iec.cat/
http://sinonims.iec.cat/

33. VERS Anàlisi i comprensió d’un poema V
L'ametller
A mig aire de la serra
veig un ametller florit:
Déu te guard, bandera blanca,
dies ha que t'he delit!
Ets la pau que s'anuncia
entre el sol, núvols i vents...
No ets encara el millor temps,
pro en tens tota l'alegria. Joan Maragall, L'ametller. Editorial Selecta.
http://www.escriptors.cat/autors/maragallj/pagina.php?id_sec=2070

34. VERS Anàlisi i comprensió d’un poema V: L’ametller
http://dlc.iec.cat/
http://sinonims.iec.cat/
a.- Vocabulari:
b.- Quantes síl·labes tenen els versos d’aquest poema?
Com se’n diu, d’aquest tipus de versos? Són, doncs, d’art
menor o d’art major?
c.- Quin concepte o sentiment representa l’ametller: pau,
eternitat o dolçor? Escriu el vers que ho revela.

35. VERS Anàlisi i comprensió d’un poema V: L’ametller
http://dlc.iec.cat/
http://sinonims.iec.cat//
a.- Vocabulari:
b.- Quantes síl·labes tenen els versos d’aquest poema?
Com se’n diu, d’aquest tipus de versos? Són, doncs, d’art
menor o d’art major? Set síl·labes (versos heptasíl·labs)
c.- Quin concepte o sentiment representa l’ametller: pau,
eternitat o dolçor? Escriu el vers que ho revela. Ets la pau
que s’anuncia (v. 5)

36. VERS Anàlisi i comprensió d’un poema Vl
Figuera
I la figuera
arbre de mel,
antic i nostre
i amic del mar,
veig que brotona
adelerada
per no fer tard.
Clementina Arderiu, Figuera.
Edicions 62.
http://www.escriptors.cat/autors/arderiuc/pagina.php?id_sec=245

37. VERS Anàlisi i comprensió d’un poema Vl: Figuera
http://dlc.iec.cat/
http://sinonims.iec.cat/
a.- Vocabulari
b.- Quin concepte o sentiment representa la
figuera: pau, eternitat o dolçor? Escriu el vers que
ho revela.
c.- Quantes síl·labes tenen els versos d’aquest
poema? Com se’n diu, d’aquest tipus de versos?
Són, doncs, d’art menor o d’art major?

38. VERS Anàlisi i comprensió d’un poema Vl: Figuera
http://dlc.iec.cat/
http://sinonims.iec.cat/
a.- Vocabulari
b.- Quin concepte o sentiment representa la figuera: pau,
eternitat o dolçor? Escriu el vers que ho revela. Dolçor:
“arbre de mel” (v. 2)
c.- Quantes síl·labes tenen els versos d’aquest poema? Com
se’n diu, d’aquest tipus de versos? Són, doncs, d’art menor
o d’art major? 4 síl·labes, tetrasíl·labs (art menor)

39. VERS Anàlisi i comprensió d’un poema Vl
Cau la pluja
colpejant el zenc de les canals
i s'omplen alegrement els pous.
Vora el foc hi ha una estesa
de camises, sabates i mitjons que regalimen.
Una barca atrevida es capbussa a les altes
onades,
al plom dissolt de la mar,
en la boira densa que no arriba a escampar.
La verdor dels camps esclata sota l'aigua
que ha obert les dues primeres buguenvíl·lies,
estiu prematur en la terra fangosa.
Cerco en l'aigua del temps
camins dels teus ulls, l'amarga mirada,
en el dring de cada gota cerco
el solitari silenci de la teva boca callada.
Cau la pluja
colpejant les branques humides,
el meu amor colpeix
l'assedegada humitat del teu cos.
Alegrement s'omplen els pous.
Francesc Parcerisas, Cau la pluja.
Editorial Columna.
http://www.escriptors.cat/autors/parcerisasf/pagina.php?id_sec=293

40. VERS Anàlisi i comprensió d’un poema Vl : Cau la pluja
a.- Vocabulari
h.- En quins versos és alterat l’ordre lògic de les frases?
Reordena-les seguint l’ordre lògic “subjecte + verb +
predicat”. V 4 s'omplen alegrement els pous: els puos
s’omplen alegrement
i.- En quins versos es descriuen sons o sorolls?
v 2 colpejant el zenc de les canals
v 14 el dring de cada gota
v. 17 colpejant les branques
http://dlc.iec.cat/
http://sinonims.iec.cat/

41. http://projecteeso.lagalerate
xt.cat/static/llibres/E-2-
L/MEDIES/E-2-L-SL04-AC-
PDF.pdf
Per escoltar:
http://www.poetryfoundation.org/features/
audioitem/5536
PDF activitats VERS