Presentació del poema de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, "A Mallorca, durant la guerra civil", a càrrec dels alumnes Albert Becerra i Guillem Dávila. "Antologia de la poesia catalana". Primer de batxillerat. INS Isaac Albéniz. Badalona.
2. Índex
Autor i Obra
Contextualització del poema
Vocabulari
Anàlisis del poema
Conclusions
3. Bartomeu Rosselló-Pòrcel
Palma de Mallorca 3 d’Agost de 1913.
Va estudiar a Barcelona.
Gran amic de Salvador Espriu, va dedicar-li la última obra.
Poeta i traductor mallorquí. Al 1930 va publicar l’Antologia de
poetas Mallorquines. Va escriure tres obres poètiques (Nou
poemes, Quadern de sonets i Imitació del foc).
Es va allistar a l'exèrcit republicà durant la guerra civil.
Va morir de tuberculosi als 24 anys (5 de Gener de 1938).
4. Contextualització
Barcelona 1937
Període de la Postguerra
Moviment Avantguardista
Forma part del recull de poemes « Imitació del
Foc »
Dedicat a Salvador Espriu
5. Vocabulari
- Atzur: Color blavós.
- Tedi: Molestia que ve causada per a la
repetició d’alguna cosa que no interessa
(fastig).
- Torben: Alteració d’elements com la serenita,
la quietud, l’entorn natural…
- Merceix: Pèrdua d’humitat.
6. Mètrica del poema
A Mallorca durant la Guerra civil
Verdegen encara aquells
i duren aquelles arbredes
i damunt del mateix atzur
es retallen les meves muntanyes.
Allí les pedres invoquen sempre
la pluja difícil, la pluja blava
que ve de tu, cadena clara,
serra, plaer, claror meva!
Sóc avar de la llum que em resta dins ulls
i que em fa tremolar quan et recordo!
Ara els jardins hi són com músiques
i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.
El cor de la tardor ja s’hi marceix,
concertat amb fumeres delicades.
i les herbes es cremen a turons
de cacera, entre somnis de setembre
i boires entintades de capvespre
Tota la meva vida es lliga a tu,
com en la nit les flames a la fosca.
Llegenda de Figures Retòriques:
- Elisió
- Sinalefa
- Metàfora (versos 18 i 19)
- Metonímia
- Personificació (tot el poema)
- Comparació (versos 18 i 19)
- Hipèrbaton
- Paral·lelisme
- Encavalcament (versos 5 i 6)
- Antítesi
- Versos lliures.
- Rima endecasíl·laba (resta
de versos), octosíl·laba
(vuit primers versos) i
alexandrina (vers 13 i 9).
- Versos d’art major (4,5,9 i
10) i versos d’art menor ( 1,
2, 3, 6 i 7).
7. Conclusió
- El poeta sent una gran enyorança per la
seva ciutat natal, està molt nostàlgic, ho
sabem pel seu llenguatge sentimental i
trist, el qual ens indica que el poema és
una elegia.
- S’identifica un gran odi per part del poeta
cap el conflicte que s’està produint a
Mallorca (guerra civil). I es sent expulsat
de la seva terra.