SlideShare a Scribd company logo
Marian Aguiló 1
Llegeix el text següent, aclareix a qui pertany, destria la informació bàsica (característiques, definicions,
etc..), selecciona-la, jerarquitza-la, construeix un resum eficaç (model: article d’enciclopèdia) i també un
quadre d’obra.
De tots els escriptors romàntics mallorquins, no hi ha dubte que va esser Marian Aguiló i Fuster el que va
tenir una consciència més clara d’allò que significava la Renaixença i de quins eren, almenys en el camp
idiomàtic i literari, els seus objectius i possibilitats. En aquest sentit és un personatge clau dins la història dels
països de cultura catalana i, en certa mesura, la contrapartida de l’actitud representada pel seu cunyat Tomàs
Aguiló i Forteza, que tenia a aquest respecte unes idees més aviat nebuloses.
Va néixer a la Ciutat de Mallorca l’any 1825 i va morir a Barcelona el 1897. La seva vida i els seus entusiasmes es
posaren al servei de la llengua catalana i de la tasca promotora de la Renaixença en tota l’àrea geogràfica
d’aquesta. A Mallorca la va impulsar amb l’exemple; a València, durant els anys que hi va residir per raó del seu
càrrec de bibliotecari, amb el consell i l’estímul; a Barcelona, on va viure definitivament des del 1861, amb els seus
treballs d’erudit, de lingüista, de folklorista, i amb el seu prestigi de patriarca.
En l’àmbit de la cultura popular i de la filologia, Marian Aguiló va realitzar una sèrie de feines i de
publicacions importants, com són el Romancer de la terra catalana i un projecte de gran diccionari —
l’anomenat Diccionari Aguiló— que no va arribar a dur a terme, però que, d’acord amb les seves notes i
aprofitant els materials que havia recollit, fou estructurat i publicat pel seu fill Àngel. Un altre aspecte de la
seva activitat són els treballs de bibliògraf i d’editor, encaminats a la difusió de la literatura catalana antiga.
En aquest sector és molt notable el Cançoner de les obretes en nostra llengua materna més divulgades
durant els segles XIV, XV e XVI [sic].
Marian Aguiló va deixar escrita una obra poètica prou voluminosa, però de la qual sols n’havia publicat una
petita part. Algunes de les col·leccions de poemes varen esser editades per Àngel Aguiló: Llibre de la mort
(1898), Records de jovenesa (1900), Llibre de l’amor (1901), Focs follets (1909). Finalment, el 1925 les edicions
de «La Il·lustració Catalana» de Francesc Matheu presentaren en tres volums les Poesies completes.
Com a notes característiques de l’obra poètica de Marian Aguiló podem assenyalar la puresa de llenguatge, el
popularisme i la tendència a l’extroversió apassionada.
En l’aspecte lingüístic se serveix bàsicament, igual que Tomàs Aguiló, de la parla planera i popular, però sense
arribar, com va fer aquest, a les darreres conseqüències, i pal·liant, per tant, el color dialectal. En el fons,
Marian Aguiló —i ell en tenia perfecta consciència— havia encertat a trobar la fórmula més apta per a la
consecució de la llengua literària moderna, i si no va arribar a realitzar-la en plenitud és perquè encara hi havia
moltes passes a fer i moltes coses a matisar i consolidar.
El popularisme fonamental del nostre poeta no es limita al camp estricte del llenguatge, sinó que
informa també els altres elements externs de la seva poesia —mètrics i estilístics— i el contengut mateix
dels poemes, en els quals tendeix a sintetitzar les dues tradicions: la popular i la culta. Marian Aguiló tenia
vocació de poeta del poble i partia del supòsit —ideal, és clar— que el destinatari dels seus versos era la
gent senzilla. D’aquí la seva expressió simple, directa, sense cap casta d’elaboració aparent; una expressió
que, en el millor dels casos, cobra una qualitat emotiva, cordial, plena de vibració humana. Aquest és,
sens dubte, el seu valor més profund i permanent.
1
[Citació bibliogràfica tècnicament correcta]
Extret de LLOMPART, Josep Maria. Els nostres escriptors. Palma: Editorial Moll (“Tomir; 30), 1996,
pàgs. 77-82.
La frescor, la senzillesa, la premeditada despreocupació estètica, tenen, emperò, la inevitable
contrapartida. Marian Aguiló, menys poeta que el seu cunyat Tomàs, no intuïa tan finament com aquest
la dimensió i l’estructura escaients a cada poema, i per això la poesia li fuig sovint —fins i tot molt
sovint— de les mans. Aleshores la senzillesa torna monotonia i la frescor esdevé vulgaritat. És el seu
caire negatiu.
Quant als temes principals de la seva obra poètica, cal tenir present que Marian Aguiló era, per damunt
de tot, un poeta «compromès» amb la Renaixença i amb els ideals d’aquesta. És lògic, doncs, que dins els
seus poemes tengui un acusat relleu el tema patriòtic. De tota manera, cal fer notar que l’èmfasi del
patriotisme recau només damunt l’idioma, a diferència del que esdevé en alguns sectors de la poesia
romàntica del Principat, que sovint estenen aquell accent a altres nivells. No sabem fins a quin punt
caldria relacionar aquest fet —que, d’altra banda, arribaria a esser tradicional entre els escriptors de
Mallorca— amb el caràcter exclusivament literari i culturalista que va tenir la Renaixença entre
nosaltres.
Ara bé, el tema lingüisticopatriòtic, tot i que el tracta amb passió ben sincera, no dóna a Marian
Aguiló resultats massa positius del punt de vista de la qualitat literària. Aquesta parcel·la de la seva
producció té un to propagandístic i polèmic, de volada estètica més aviat escassa. No hi ha dubte, per
exemple, que aquells versos famosos:
Cap nació pot dir-se pobra
si per les lletres reneix,
poble que sa llengua cobra
se recobra a si mateix,
valen molt més com a eslògan publicitari que no com a expressió poètica. En realitat, l’autèntica poesia
de Marian Aguiló hem d’anar a cercar-la en el tractament dels temes diguem-ne «no compromesos»,
concretament en el del dos grans temes romàntics: amor i mort. Aquest darrer, sobretot, li serveix per
escriure algunes peces antològiques, com són «Això rai!» i «L’espill». La primera és una narració
dramàtica, plena de pinzellades realistes i amb un cert aire de quadro de costums, que, per la seva
ambientació vigorosa, esqueixada, gairebé d’aiguafort a frec de l’esperpent, ha pogut esser comparada a
La taverna d’en Mallol d’Apel·les Mestres i a les cançons de taverna de Josep M. de Sagarra. «L’espill», en
canvi, és una brevíssima contarella en forma de; romanç —admirable per la seva eficaç sobrietat—,
pertanyent al gènere que avui anomenaríem de «misteri i terror», escrita dins una tonalitat de balada
germànica sota la possible influència de les Poesies fantàstiques de Tomàs Aguiló.
Cap composició del nostre poeta ha estat, emperò, tan divulgada com la cèlebre «Estrella de
s’auba», que, amb música de Miquel Tortell 2
, arribà a incorporar-se, com una més entre tantes
composicions anònimes, al cançoner tradicional. A través d’aquests versos, Marian Aguiló va arribar
a realitzar, en certa manera, la seva vocació de poeta popular.
Una zona reduïda, però prou interessant, de l’obra del nostre escriptor és la formada per les seves proses
literàries. Deixant de banda els pròlegs —tots ells molt expressius i de positiva qualitat— als diferents llibres,
Marian Aguiló va escriure alguns fragments de prosa lírica —en rigor, poemes en prosa—, que apareixen
intercalats en el Llibre de la mort i en el Llibret d’aniversaris. Aquests fragments sorprenen per dues coses:
per la seguretat i la soltesa d’una forma d’expressió literària que no comptava aleshores amb cap precedent
casolà immediat, i per la intensitat poètica, més sobtadora encara en un autor que utilitzant el vers queia tan
sovint en la vulgaritat i en el prosaisme.
«En el rostre de Marian Aguiló és Bacil d’endevinar l’entusiasme i l’alegria», va escriure Bartomeu
Rosselló-Pòrcel. Remarquem que aquest entusiasme, aquesta alegria, aquesta fe en el propi país i en la
pròpia llengua, sempre a punt d’aflorar, de manifestar-se tumultuosament enmig dels més ombrívols
pessimismes, dels versos més tristos, desoladors i mortuoris, és allò que volta d’encís el gran poeta que
Marian Aguiló fou en alguns moments, i allò que, en darrera instància, redimeix el mal poeta que alguna
vegada també va esser.
2
http://www.catradio.cat/audio/376192/Sestrella-de-sauba-canco-(harmonitzacio-de-Joan-Maria-Thomas)
Textos
LA VIDA, EMBELLIDA AMB L’ESPERANÇA...
La vida, embellida amb l’esperança, s’estenia davant mi, com l’ombra que fa el
caminant quan gira l’esquena al sol ixent.
Ara me’n vaig de cara al sol que es pon: l’ombra i la vida són ja al darrera.
Tot ha mort lo que rodejà ma infantesa, i jo puc contemplar incerta, mes ja avinent,
l’hora de morir.
Só arbre vell, desfruitat, i ara amb tanyada nova eixint al peu de la soca mig fesa.
La bruia 3
verdejà ufana i l’espiga n’ha estat migrada i fallada. Com aquelles espigues
tacades de mascara, que negregen i són pols, qual les altres maduren i se dauren.
He consumat mon temps i he fet malbé la vida, amant debades.
He experimentat tristament l’home.
Quantes àncores d’esperança he romput en les roques o s’han rovellat dins l’arena
estèril!
Quants cors volguts he trobat buits!
Com creix la fadiga del camí, tant com se n’acosta lo terme!
Les persones volgudes, m’apar que les tinc de tornar a veure amb eternal jovenesa.
Els llibres me fan plorar, al despedir-me d’ells plens de senyals, altres il·lusions
fallides.
Eix món lo deix per un altre infinitament mellor, l’únic que em reca és un
somni, sou vosaltres, lligendes de ma terra, que tant temps ha fantasiat i que volia
fer reviure gloriosament.
Oh, tu, Otger amb los nou de ta companya... tu, valent Berenguer..., tu, lo
cavaller del Drac..., tu, damnat comte l’Arnau..., i vosaltres, fades encantades dels
nostres llacs..., adéu, adéu per sempre!
PEL PONT DE LLUM MISTERIOSA...
Pel pont de llum misteriosa
que uneix nostres esperits,
¿no hi veus amb ales de flama
mon cor anar i venir?
Cada estona te ve a veure,
de nit més perquè et somii;
mos pensaments, fent-li d’ombra,
fan sempre el mateix camí.
Dels llempecs que t’escometen,
¿no te n’adones sovint?
¿No sents l’òscul d’homenatge
a l’arribar i al partir?
Si l’amor creix amb l’absència,
serà aviat mon botxí.
Oh!, conec que t’estim massa,
tenc por que Déu me’n castic!
3
Brot tendre

More Related Content

What's hot

Merce rodoreda[1][1]
Merce rodoreda[1][1]Merce rodoreda[1][1]
Merce rodoreda[1][1]maarti_bcn
 
La poesia actual, tema 9
La poesia actual, tema 9La poesia actual, tema 9
La poesia actual, tema 9Ferrane
 
Dones escriptores
Dones escriptores  Dones escriptores
Dones escriptores
joanpol
 
2n batx activitat itinerari CATALÀ
2n batx  activitat itinerari CATALÀ2n batx  activitat itinerari CATALÀ
2n batx activitat itinerari CATALÀ
joanpol
 
La narrativa dels anys 70 fins a... paloma i claudia
La narrativa dels anys 70 fins a... paloma i claudiaLa narrativa dels anys 70 fins a... paloma i claudia
La narrativa dels anys 70 fins a... paloma i claudiaAmparo
 
Lectures prescriptives de_literatura_catalana_2022
Lectures prescriptives de_literatura_catalana_2022Lectures prescriptives de_literatura_catalana_2022
Lectures prescriptives de_literatura_catalana_2022
MariaRipoll4
 
El Llenguatge Literari
El Llenguatge LiterariEl Llenguatge Literari
El Llenguatge Literari
ctorrijo
 
Xavier I Albert G
Xavier I Albert GXavier I Albert G
Xavier I Albert Gdolors
 
Màrius torres
Màrius torresMàrius torres
Màrius torres
Marcel Gutérrez
 
Presentació d'ausiàs march
Presentació d'ausiàs marchPresentació d'ausiàs march
Presentació d'ausiàs marchMoneta Jc
 
6 Ausiàs March
6 Ausiàs March6 Ausiàs March
1.4 . la poesia post trobadoresca
1.4 . la poesia post trobadoresca1.4 . la poesia post trobadoresca
1.4 . la poesia post trobadoresca
Rocio Avila
 
POESIA CATALANA Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March
POESIA CATALANA Jordi de Sant Jordi i Ausiàs MarchPOESIA CATALANA Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March
POESIA CATALANA Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March
Col.legi Sant Miquel dels Sants
 
Salvador Espriu
Salvador EspriuSalvador Espriu
Salvador Espriu
esther_montesinos
 
Poesia trobadoresca
Poesia trobadorescaPoesia trobadoresca
Poesia trobadorescaBegonya Sol
 
Rosa leveroni
Rosa leveroniRosa leveroni
Rosa leveroni
daridario
 
Ausiàs Marc
Ausiàs MarcAusiàs Marc
Ausiàs MarcP. J.
 

What's hot (20)

Merce rodoreda[1][1]
Merce rodoreda[1][1]Merce rodoreda[1][1]
Merce rodoreda[1][1]
 
La poesia actual, tema 9
La poesia actual, tema 9La poesia actual, tema 9
La poesia actual, tema 9
 
Dones escriptores
Dones escriptores  Dones escriptores
Dones escriptores
 
2n batx activitat itinerari CATALÀ
2n batx  activitat itinerari CATALÀ2n batx  activitat itinerari CATALÀ
2n batx activitat itinerari CATALÀ
 
La narrativa dels anys 70 fins a... paloma i claudia
La narrativa dels anys 70 fins a... paloma i claudiaLa narrativa dels anys 70 fins a... paloma i claudia
La narrativa dels anys 70 fins a... paloma i claudia
 
Lectures prescriptives de_literatura_catalana_2022
Lectures prescriptives de_literatura_catalana_2022Lectures prescriptives de_literatura_catalana_2022
Lectures prescriptives de_literatura_catalana_2022
 
El Llenguatge Literari
El Llenguatge LiterariEl Llenguatge Literari
El Llenguatge Literari
 
Xavier I Albert G
Xavier I Albert GXavier I Albert G
Xavier I Albert G
 
Màrius torres
Màrius torresMàrius torres
Màrius torres
 
Presentació d'ausiàs march
Presentació d'ausiàs marchPresentació d'ausiàs march
Presentació d'ausiàs march
 
6 Ausiàs March
6 Ausiàs March6 Ausiàs March
6 Ausiàs March
 
1.4 . la poesia post trobadoresca
1.4 . la poesia post trobadoresca1.4 . la poesia post trobadoresca
1.4 . la poesia post trobadoresca
 
POESIA CATALANA Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March
POESIA CATALANA Jordi de Sant Jordi i Ausiàs MarchPOESIA CATALANA Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March
POESIA CATALANA Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March
 
Mercè Rodoreda
Mercè RodoredaMercè Rodoreda
Mercè Rodoreda
 
Salvador Espriu
Salvador EspriuSalvador Espriu
Salvador Espriu
 
Poesia trobadoresca
Poesia trobadorescaPoesia trobadoresca
Poesia trobadoresca
 
Rosa leveroni
Rosa leveroniRosa leveroni
Rosa leveroni
 
Ausiàs March
Ausiàs March Ausiàs March
Ausiàs March
 
Ausiàs Marc
Ausiàs MarcAusiàs Marc
Ausiàs Marc
 
1.4. ausiàs march
1.4. ausiàs march1.4. ausiàs march
1.4. ausiàs march
 

Similar to Marian Aguiló, per Llompart

La narrativa al país valencià 1900-1939
La narrativa al país valencià 1900-1939La narrativa al país valencià 1900-1939
La narrativa al país valencià 1900-1939pererossellobover
 
El modernisme.ppt
El modernisme.pptEl modernisme.ppt
El modernisme.pptsandramr_78
 
Miquel martí i_pol__10_anys_després
Miquel martí i_pol__10_anys_desprésMiquel martí i_pol__10_anys_després
Miquel martí i_pol__10_anys_desprésBerta Allo
 
Narcís oller
Narcís ollerNarcís oller
Narcís oller
anna_26
 
Literatura: Joan Maragall
Literatura: Joan MaragallLiteratura: Joan Maragall
Literatura: Joan Maragalllaiuchi
 
La poesia catalana_fins_al_s._xx_
La poesia catalana_fins_al_s._xx_La poesia catalana_fins_al_s._xx_
La poesia catalana_fins_al_s._xx_
Maria Torres
 
Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"
Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"
Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"
Domenec Garrido
 
Literatura anys 30_i_40
Literatura anys 30_i_40Literatura anys 30_i_40
Literatura anys 30_i_40albert
 
Poesia contemporània
Poesia contemporàniaPoesia contemporània
Poesia contemporània
MARIBEL SOSPEDRA
 
Postsimbolisme i Màrius Torres
Postsimbolisme i Màrius TorresPostsimbolisme i Màrius Torres
Postsimbolisme i Màrius Torres
Ferranet74
 
Josep carner
Josep carnerJosep carner
Josep carnermartimra
 
Narcís oller
Narcís ollerNarcís oller
Narcís oller
edtorhanpamuk
 
Cap al tard exercicis
Cap al tard exercicisCap al tard exercicis
Cap al tard exercicis
joanpol
 
Josep carner
Josep carnerJosep carner
Josep carnermartimra
 
Josep carner
Josep carnerJosep carner
Josep carnermartimra
 
Josep carner
Josep carnerJosep carner
Josep carnermartimra
 
Antologia, màrius torres
Antologia, màrius torresAntologia, màrius torres
Antologia, màrius torresnpintu
 
Gabriel Ferrater, Joan Vinyoli i Vicent Andrés Estellés
Gabriel Ferrater, Joan Vinyoli i Vicent Andrés EstellésGabriel Ferrater, Joan Vinyoli i Vicent Andrés Estellés
Gabriel Ferrater, Joan Vinyoli i Vicent Andrés Estellés
adalaisadelcomtearnau
 
Modernisme. Víctor Català i Drames rurals
Modernisme. Víctor Català i Drames ruralsModernisme. Víctor Català i Drames rurals
Modernisme. Víctor Català i Drames ruralsctorrijo
 

Similar to Marian Aguiló, per Llompart (20)

La narrativa al país valencià 1900-1939
La narrativa al país valencià 1900-1939La narrativa al país valencià 1900-1939
La narrativa al país valencià 1900-1939
 
El modernisme.ppt
El modernisme.pptEl modernisme.ppt
El modernisme.ppt
 
Miquel martí i_pol__10_anys_després
Miquel martí i_pol__10_anys_desprésMiquel martí i_pol__10_anys_després
Miquel martí i_pol__10_anys_després
 
Narcís oller
Narcís ollerNarcís oller
Narcís oller
 
Literatura: Joan Maragall
Literatura: Joan MaragallLiteratura: Joan Maragall
Literatura: Joan Maragall
 
El modernisme
El modernismeEl modernisme
El modernisme
 
La poesia catalana_fins_al_s._xx_
La poesia catalana_fins_al_s._xx_La poesia catalana_fins_al_s._xx_
La poesia catalana_fins_al_s._xx_
 
Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"
Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"
Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"
 
Literatura anys 30_i_40
Literatura anys 30_i_40Literatura anys 30_i_40
Literatura anys 30_i_40
 
Poesia contemporània
Poesia contemporàniaPoesia contemporània
Poesia contemporània
 
Postsimbolisme i Màrius Torres
Postsimbolisme i Màrius TorresPostsimbolisme i Màrius Torres
Postsimbolisme i Màrius Torres
 
Josep carner
Josep carnerJosep carner
Josep carner
 
Narcís oller
Narcís ollerNarcís oller
Narcís oller
 
Cap al tard exercicis
Cap al tard exercicisCap al tard exercicis
Cap al tard exercicis
 
Josep carner
Josep carnerJosep carner
Josep carner
 
Josep carner
Josep carnerJosep carner
Josep carner
 
Josep carner
Josep carnerJosep carner
Josep carner
 
Antologia, màrius torres
Antologia, màrius torresAntologia, màrius torres
Antologia, màrius torres
 
Gabriel Ferrater, Joan Vinyoli i Vicent Andrés Estellés
Gabriel Ferrater, Joan Vinyoli i Vicent Andrés EstellésGabriel Ferrater, Joan Vinyoli i Vicent Andrés Estellés
Gabriel Ferrater, Joan Vinyoli i Vicent Andrés Estellés
 
Modernisme. Víctor Català i Drames rurals
Modernisme. Víctor Català i Drames ruralsModernisme. Víctor Català i Drames rurals
Modernisme. Víctor Català i Drames rurals
 

More from jmpinya

0011 a l'aparell fonatori
0011 a l'aparell fonatori0011 a l'aparell fonatori
0011 a l'aparell fonatori
jmpinya
 
Pautes comentari narratològic
Pautes comentari narratològicPautes comentari narratològic
Pautes comentari narratològic
jmpinya
 
Línia del temps edat mitjana
Línia del temps edat mitjanaLínia del temps edat mitjana
Línia del temps edat mitjana
jmpinya
 
Línia del temps Ramon Llull
Línia del temps Ramon LlullLínia del temps Ramon Llull
Línia del temps Ramon Llull
jmpinya
 
El comentari literari de text
El comentari literari de textEl comentari literari de text
El comentari literari de text
jmpinya
 
0000b presentació assignatura
0000b presentació assignatura0000b presentació assignatura
0000b presentació assignatura
jmpinya
 
0014d tres exemples d’anàlisi morfosintàctica
0014d tres exemples d’anàlisi morfosintàctica0014d tres exemples d’anàlisi morfosintàctica
0014d tres exemples d’anàlisi morfosintàcticajmpinya
 
0018b pautes d'anàlisi de textos poètics pràctica_ausiàs_solucionari
0018b pautes d'anàlisi de textos poètics pràctica_ausiàs_solucionari0018b pautes d'anàlisi de textos poètics pràctica_ausiàs_solucionari
0018b pautes d'anàlisi de textos poètics pràctica_ausiàs_solucionarijmpinya
 
0018a comentaris de text poemes_ausiàs march
0018a comentaris de text poemes_ausiàs march0018a comentaris de text poemes_ausiàs march
0018a comentaris de text poemes_ausiàs marchjmpinya
 
0015b comentari de text presoner_solucionari
0015b comentari de text presoner_solucionari0015b comentari de text presoner_solucionari
0015b comentari de text presoner_solucionarijmpinya
 
0014f els connectors nexes preposicionals i conjuntius
0014f els connectors nexes preposicionals i conjuntius0014f els connectors nexes preposicionals i conjuntius
0014f els connectors nexes preposicionals i conjuntiusjmpinya
 
0016 les perífrasis verbals
0016 les perífrasis verbals0016 les perífrasis verbals
0016 les perífrasis verbalsjmpinya
 
0016 tema 3. morfosintaxi del català
0016 tema 3. morfosintaxi del català0016 tema 3. morfosintaxi del català
0016 tema 3. morfosintaxi del catalàjmpinya
 
0012a recursos retòrics
0012a recursos retòrics0012a recursos retòrics
0012a recursos retòricsjmpinya
 
0012b elogi diners_turmeda
0012b elogi diners_turmeda0012b elogi diners_turmeda
0012b elogi diners_turmedajmpinya
 
0013b comentari literari tirant
0013b comentari literari tirant0013b comentari literari tirant
0013b comentari literari tirantjmpinya
 
0013a pautes comentari narratològic
0013a pautes comentari narratològic0013a pautes comentari narratològic
0013a pautes comentari narratològicjmpinya
 
007 una proposta metodològica d'anàlisi literària
007 una proposta metodològica d'anàlisi literària007 una proposta metodològica d'anàlisi literària
007 una proposta metodològica d'anàlisi literàriajmpinya
 
0011a alfabet fonètic català
0011a alfabet fonètic català0011a alfabet fonètic català
0011a alfabet fonètic catalàjmpinya
 
0012 estrofes i composicions poètiques
0012 estrofes i composicions poètiques0012 estrofes i composicions poètiques
0012 estrofes i composicions poètiquesjmpinya
 

More from jmpinya (20)

0011 a l'aparell fonatori
0011 a l'aparell fonatori0011 a l'aparell fonatori
0011 a l'aparell fonatori
 
Pautes comentari narratològic
Pautes comentari narratològicPautes comentari narratològic
Pautes comentari narratològic
 
Línia del temps edat mitjana
Línia del temps edat mitjanaLínia del temps edat mitjana
Línia del temps edat mitjana
 
Línia del temps Ramon Llull
Línia del temps Ramon LlullLínia del temps Ramon Llull
Línia del temps Ramon Llull
 
El comentari literari de text
El comentari literari de textEl comentari literari de text
El comentari literari de text
 
0000b presentació assignatura
0000b presentació assignatura0000b presentació assignatura
0000b presentació assignatura
 
0014d tres exemples d’anàlisi morfosintàctica
0014d tres exemples d’anàlisi morfosintàctica0014d tres exemples d’anàlisi morfosintàctica
0014d tres exemples d’anàlisi morfosintàctica
 
0018b pautes d'anàlisi de textos poètics pràctica_ausiàs_solucionari
0018b pautes d'anàlisi de textos poètics pràctica_ausiàs_solucionari0018b pautes d'anàlisi de textos poètics pràctica_ausiàs_solucionari
0018b pautes d'anàlisi de textos poètics pràctica_ausiàs_solucionari
 
0018a comentaris de text poemes_ausiàs march
0018a comentaris de text poemes_ausiàs march0018a comentaris de text poemes_ausiàs march
0018a comentaris de text poemes_ausiàs march
 
0015b comentari de text presoner_solucionari
0015b comentari de text presoner_solucionari0015b comentari de text presoner_solucionari
0015b comentari de text presoner_solucionari
 
0014f els connectors nexes preposicionals i conjuntius
0014f els connectors nexes preposicionals i conjuntius0014f els connectors nexes preposicionals i conjuntius
0014f els connectors nexes preposicionals i conjuntius
 
0016 les perífrasis verbals
0016 les perífrasis verbals0016 les perífrasis verbals
0016 les perífrasis verbals
 
0016 tema 3. morfosintaxi del català
0016 tema 3. morfosintaxi del català0016 tema 3. morfosintaxi del català
0016 tema 3. morfosintaxi del català
 
0012a recursos retòrics
0012a recursos retòrics0012a recursos retòrics
0012a recursos retòrics
 
0012b elogi diners_turmeda
0012b elogi diners_turmeda0012b elogi diners_turmeda
0012b elogi diners_turmeda
 
0013b comentari literari tirant
0013b comentari literari tirant0013b comentari literari tirant
0013b comentari literari tirant
 
0013a pautes comentari narratològic
0013a pautes comentari narratològic0013a pautes comentari narratològic
0013a pautes comentari narratològic
 
007 una proposta metodològica d'anàlisi literària
007 una proposta metodològica d'anàlisi literària007 una proposta metodològica d'anàlisi literària
007 una proposta metodològica d'anàlisi literària
 
0011a alfabet fonètic català
0011a alfabet fonètic català0011a alfabet fonètic català
0011a alfabet fonètic català
 
0012 estrofes i composicions poètiques
0012 estrofes i composicions poètiques0012 estrofes i composicions poètiques
0012 estrofes i composicions poètiques
 

Recently uploaded

BOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILA
BOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILABOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILA
BOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILA
EMMAMUOZMARTINEZ
 
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILAINFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
EscolaRoserCapdevila18
 
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
LLuelles Perera Maria del Mar
 
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdfINFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
Ernest Lluch
 
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdfINFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
Ernest Lluch
 
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdfINFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
EscolaRoserCapdevila18
 
llengua catalana exercicis catala_web.pdf
llengua catalana exercicis catala_web.pdfllengua catalana exercicis catala_web.pdf
llengua catalana exercicis catala_web.pdf
MireiaForcadaSabat
 

Recently uploaded (7)

BOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILA
BOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILABOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILA
BOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILA
 
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILAINFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
 
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
 
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdfINFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
 
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdfINFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
 
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdfINFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
 
llengua catalana exercicis catala_web.pdf
llengua catalana exercicis catala_web.pdfllengua catalana exercicis catala_web.pdf
llengua catalana exercicis catala_web.pdf
 

Marian Aguiló, per Llompart

  • 1. Marian Aguiló 1 Llegeix el text següent, aclareix a qui pertany, destria la informació bàsica (característiques, definicions, etc..), selecciona-la, jerarquitza-la, construeix un resum eficaç (model: article d’enciclopèdia) i també un quadre d’obra. De tots els escriptors romàntics mallorquins, no hi ha dubte que va esser Marian Aguiló i Fuster el que va tenir una consciència més clara d’allò que significava la Renaixença i de quins eren, almenys en el camp idiomàtic i literari, els seus objectius i possibilitats. En aquest sentit és un personatge clau dins la història dels països de cultura catalana i, en certa mesura, la contrapartida de l’actitud representada pel seu cunyat Tomàs Aguiló i Forteza, que tenia a aquest respecte unes idees més aviat nebuloses. Va néixer a la Ciutat de Mallorca l’any 1825 i va morir a Barcelona el 1897. La seva vida i els seus entusiasmes es posaren al servei de la llengua catalana i de la tasca promotora de la Renaixença en tota l’àrea geogràfica d’aquesta. A Mallorca la va impulsar amb l’exemple; a València, durant els anys que hi va residir per raó del seu càrrec de bibliotecari, amb el consell i l’estímul; a Barcelona, on va viure definitivament des del 1861, amb els seus treballs d’erudit, de lingüista, de folklorista, i amb el seu prestigi de patriarca. En l’àmbit de la cultura popular i de la filologia, Marian Aguiló va realitzar una sèrie de feines i de publicacions importants, com són el Romancer de la terra catalana i un projecte de gran diccionari — l’anomenat Diccionari Aguiló— que no va arribar a dur a terme, però que, d’acord amb les seves notes i aprofitant els materials que havia recollit, fou estructurat i publicat pel seu fill Àngel. Un altre aspecte de la seva activitat són els treballs de bibliògraf i d’editor, encaminats a la difusió de la literatura catalana antiga. En aquest sector és molt notable el Cançoner de les obretes en nostra llengua materna més divulgades durant els segles XIV, XV e XVI [sic]. Marian Aguiló va deixar escrita una obra poètica prou voluminosa, però de la qual sols n’havia publicat una petita part. Algunes de les col·leccions de poemes varen esser editades per Àngel Aguiló: Llibre de la mort (1898), Records de jovenesa (1900), Llibre de l’amor (1901), Focs follets (1909). Finalment, el 1925 les edicions de «La Il·lustració Catalana» de Francesc Matheu presentaren en tres volums les Poesies completes. Com a notes característiques de l’obra poètica de Marian Aguiló podem assenyalar la puresa de llenguatge, el popularisme i la tendència a l’extroversió apassionada. En l’aspecte lingüístic se serveix bàsicament, igual que Tomàs Aguiló, de la parla planera i popular, però sense arribar, com va fer aquest, a les darreres conseqüències, i pal·liant, per tant, el color dialectal. En el fons, Marian Aguiló —i ell en tenia perfecta consciència— havia encertat a trobar la fórmula més apta per a la consecució de la llengua literària moderna, i si no va arribar a realitzar-la en plenitud és perquè encara hi havia moltes passes a fer i moltes coses a matisar i consolidar. El popularisme fonamental del nostre poeta no es limita al camp estricte del llenguatge, sinó que informa també els altres elements externs de la seva poesia —mètrics i estilístics— i el contengut mateix dels poemes, en els quals tendeix a sintetitzar les dues tradicions: la popular i la culta. Marian Aguiló tenia vocació de poeta del poble i partia del supòsit —ideal, és clar— que el destinatari dels seus versos era la gent senzilla. D’aquí la seva expressió simple, directa, sense cap casta d’elaboració aparent; una expressió que, en el millor dels casos, cobra una qualitat emotiva, cordial, plena de vibració humana. Aquest és, sens dubte, el seu valor més profund i permanent. 1 [Citació bibliogràfica tècnicament correcta] Extret de LLOMPART, Josep Maria. Els nostres escriptors. Palma: Editorial Moll (“Tomir; 30), 1996, pàgs. 77-82.
  • 2. La frescor, la senzillesa, la premeditada despreocupació estètica, tenen, emperò, la inevitable contrapartida. Marian Aguiló, menys poeta que el seu cunyat Tomàs, no intuïa tan finament com aquest la dimensió i l’estructura escaients a cada poema, i per això la poesia li fuig sovint —fins i tot molt sovint— de les mans. Aleshores la senzillesa torna monotonia i la frescor esdevé vulgaritat. És el seu caire negatiu. Quant als temes principals de la seva obra poètica, cal tenir present que Marian Aguiló era, per damunt de tot, un poeta «compromès» amb la Renaixença i amb els ideals d’aquesta. És lògic, doncs, que dins els seus poemes tengui un acusat relleu el tema patriòtic. De tota manera, cal fer notar que l’èmfasi del patriotisme recau només damunt l’idioma, a diferència del que esdevé en alguns sectors de la poesia romàntica del Principat, que sovint estenen aquell accent a altres nivells. No sabem fins a quin punt caldria relacionar aquest fet —que, d’altra banda, arribaria a esser tradicional entre els escriptors de Mallorca— amb el caràcter exclusivament literari i culturalista que va tenir la Renaixença entre nosaltres. Ara bé, el tema lingüisticopatriòtic, tot i que el tracta amb passió ben sincera, no dóna a Marian Aguiló resultats massa positius del punt de vista de la qualitat literària. Aquesta parcel·la de la seva producció té un to propagandístic i polèmic, de volada estètica més aviat escassa. No hi ha dubte, per exemple, que aquells versos famosos: Cap nació pot dir-se pobra si per les lletres reneix, poble que sa llengua cobra se recobra a si mateix, valen molt més com a eslògan publicitari que no com a expressió poètica. En realitat, l’autèntica poesia de Marian Aguiló hem d’anar a cercar-la en el tractament dels temes diguem-ne «no compromesos», concretament en el del dos grans temes romàntics: amor i mort. Aquest darrer, sobretot, li serveix per escriure algunes peces antològiques, com són «Això rai!» i «L’espill». La primera és una narració dramàtica, plena de pinzellades realistes i amb un cert aire de quadro de costums, que, per la seva ambientació vigorosa, esqueixada, gairebé d’aiguafort a frec de l’esperpent, ha pogut esser comparada a La taverna d’en Mallol d’Apel·les Mestres i a les cançons de taverna de Josep M. de Sagarra. «L’espill», en canvi, és una brevíssima contarella en forma de; romanç —admirable per la seva eficaç sobrietat—, pertanyent al gènere que avui anomenaríem de «misteri i terror», escrita dins una tonalitat de balada germànica sota la possible influència de les Poesies fantàstiques de Tomàs Aguiló. Cap composició del nostre poeta ha estat, emperò, tan divulgada com la cèlebre «Estrella de s’auba», que, amb música de Miquel Tortell 2 , arribà a incorporar-se, com una més entre tantes composicions anònimes, al cançoner tradicional. A través d’aquests versos, Marian Aguiló va arribar a realitzar, en certa manera, la seva vocació de poeta popular. Una zona reduïda, però prou interessant, de l’obra del nostre escriptor és la formada per les seves proses literàries. Deixant de banda els pròlegs —tots ells molt expressius i de positiva qualitat— als diferents llibres, Marian Aguiló va escriure alguns fragments de prosa lírica —en rigor, poemes en prosa—, que apareixen intercalats en el Llibre de la mort i en el Llibret d’aniversaris. Aquests fragments sorprenen per dues coses: per la seguretat i la soltesa d’una forma d’expressió literària que no comptava aleshores amb cap precedent casolà immediat, i per la intensitat poètica, més sobtadora encara en un autor que utilitzant el vers queia tan sovint en la vulgaritat i en el prosaisme. «En el rostre de Marian Aguiló és Bacil d’endevinar l’entusiasme i l’alegria», va escriure Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Remarquem que aquest entusiasme, aquesta alegria, aquesta fe en el propi país i en la pròpia llengua, sempre a punt d’aflorar, de manifestar-se tumultuosament enmig dels més ombrívols pessimismes, dels versos més tristos, desoladors i mortuoris, és allò que volta d’encís el gran poeta que Marian Aguiló fou en alguns moments, i allò que, en darrera instància, redimeix el mal poeta que alguna vegada també va esser. 2 http://www.catradio.cat/audio/376192/Sestrella-de-sauba-canco-(harmonitzacio-de-Joan-Maria-Thomas)
  • 3. Textos LA VIDA, EMBELLIDA AMB L’ESPERANÇA... La vida, embellida amb l’esperança, s’estenia davant mi, com l’ombra que fa el caminant quan gira l’esquena al sol ixent. Ara me’n vaig de cara al sol que es pon: l’ombra i la vida són ja al darrera. Tot ha mort lo que rodejà ma infantesa, i jo puc contemplar incerta, mes ja avinent, l’hora de morir. Só arbre vell, desfruitat, i ara amb tanyada nova eixint al peu de la soca mig fesa. La bruia 3 verdejà ufana i l’espiga n’ha estat migrada i fallada. Com aquelles espigues tacades de mascara, que negregen i són pols, qual les altres maduren i se dauren. He consumat mon temps i he fet malbé la vida, amant debades. He experimentat tristament l’home. Quantes àncores d’esperança he romput en les roques o s’han rovellat dins l’arena estèril! Quants cors volguts he trobat buits! Com creix la fadiga del camí, tant com se n’acosta lo terme! Les persones volgudes, m’apar que les tinc de tornar a veure amb eternal jovenesa. Els llibres me fan plorar, al despedir-me d’ells plens de senyals, altres il·lusions fallides. Eix món lo deix per un altre infinitament mellor, l’únic que em reca és un somni, sou vosaltres, lligendes de ma terra, que tant temps ha fantasiat i que volia fer reviure gloriosament. Oh, tu, Otger amb los nou de ta companya... tu, valent Berenguer..., tu, lo cavaller del Drac..., tu, damnat comte l’Arnau..., i vosaltres, fades encantades dels nostres llacs..., adéu, adéu per sempre! PEL PONT DE LLUM MISTERIOSA... Pel pont de llum misteriosa que uneix nostres esperits, ¿no hi veus amb ales de flama mon cor anar i venir? Cada estona te ve a veure, de nit més perquè et somii; mos pensaments, fent-li d’ombra, fan sempre el mateix camí. Dels llempecs que t’escometen, ¿no te n’adones sovint? ¿No sents l’òscul d’homenatge a l’arribar i al partir? Si l’amor creix amb l’absència, serà aviat mon botxí. Oh!, conec que t’estim massa, tenc por que Déu me’n castic! 3 Brot tendre