SlideShare a Scribd company logo
1 of 29
Download to read offline
TIRANT LO BLANC
COMENTARI DE TEXT APLICAT A UNA
NOVEL·LA
PAUTES PER A ELABORAR UN
COMENTARI
Eix de producció
Context històric
Autor
La forma del text
Estructura externa
Estructura interna
El contingut del text
Resum del text
Temps i espai narratiu
Veus narratives
Personatges
3
2
1
1. EIX DE PRODUCCIÓ
CONTEXT HISTÒRIC
A LA CORONA D'ARAGÓ...
 Tot i que al començament del segle XV el feudalisme pateix
una davallada, cal tenir en compte que des del segle XI la
figura dels cavallers que protegien els feus dels seus
senyors havia agafat força a la literatura i, per exemple,
Ramon Llull ja havia parlat d'aquesta figura al Llibre de
l'ordre de cavalleria.
 Amb la caiguda de l'esperit feudal, doncs, la imatge dels
cavallers decau i a partir del segle XVI ja es deixen de banda
les batalles de cavallers, les lletres de batalla i, en aquest
sentit, la cavalleria es transforma en una simple ostentació,
sense funcions.
 Amb la puixança de la burgesia dins l'àmbit urbà i amb
l'augment de les exigències de la noblesa envers els
camperols a l'àmbit rural, la Corona d'Aragó pateix molts
canvis polítics i socioeconòmics que influeixen, també, a la
desaparició de la figura dels cavallers
1. EIX DE PRODUCCIÓ
CONTEXT HISTÒRIC
POLÍTICA INTERNACIONAL...
 El segle XV suposa el final de la Mediterrània
com a centre del món a causa de dos fets: la
caiguda de Constantinoble el 1453 i la
descoberta d'Amèrica el 1492.
 Europa viu un període d'estabilitat política.
 Es produeix, a més, un canvi de paradigma
cultural: el Renaixement italià.
1. EIX DE PRODUCCIÓ
CONTEXT HISTÒRICOLITERARI
 La literatura catalana viu el seu moment més àlgid:
el Segle d'Or.
 Des del segle XII a la corona aragonesa ja es
coneixien les narracions novel·lesques de la
Matèria de Bretanya (aventures i llegendes
vinculades a les figures del rei Artús, Lancelot,
Tristany o la llegenda del Graal) que van ser
traduïdes al català i van inspirar molts escriptors
catalans.
 Tanmateix, amb Tirant lo Blanch i Curial e
Güelfa les característiques de la literatura de la
Matèria de Bretanya pateixen un gir a casa nostra:
neix la novel·la cavalleresca.
1. EIX DE PRODUCCIÓ
CONTEXT HISTÒRICOLITERARI
NOVEL·LA DE CAVALLERIES NOVEL·LA CAVALLERESCA
 Elements meravellosos i
inversemblants.
 Personatges fantàstics.
 Espais narratius exòtics i
fantàstics.
 Temps narratius ambientats en
passats remots.
 Creació de mons onírics i
envoltats per la fantasia.
 Sense elements meravellosos,
són produccions marcades per la
versemblança.
 Personatges realistes.
 Espais narratius coneguts amb
referències a personatges de
l'època.
 Temps narratius pròxims al
moment de producció.
 Creació de mons realistes.
1. EIX DE PRODUCCIÓ
CONTEXT HISTÒRICOLITERARI
 Les dues grans novel·les del segle XV són
Tirant lo Blanch i Curial e Güelfa i totes
dues s'adhereixen a les característiques de
la novel·la cavalleresca. Així doncs, mentre
que el Tirant va ser escrita entre els anys
1460 i 1468 es pensa que el Curial va ser
escrita abans del 1462.
 Curial e Güelfa, d'autor anònim va ser
trobada el 1876 per Milà i Fontanals i és
una novel·la estructurada en tres llibres
Argument Curial e Güelfa, 1
Llibre primer: Curial i Güelfa (vídua del
marquès de Milà) s'enamoren i Curial és
entrenat com a cavaller per Melcior de
Pando. Durant aquesta part Curial viatja a
Àustria on li cedeixen la mà de la filla del
Duc i, després de rebutjar la proposta,
torna a la Cort on s'envolta de cavallers
catalans.
Argument Curial e Güelfa, 2
Llibre segon: Curial parteix cap a Melú, a un
torneig, juntament amb una donzella de
Güelfa. La filla del Duc d'Àustria, Laquesis,
envia una donzella seva per a trobar Curial
però ell resta fidel a Güelfa. Després de
moltes batalles i d'haver de restar més temps
enfora de l'estimada, Curial és acusat d'estar
enamorat de Laquesis i Güelfa l'abandona.
Argument Curial e Güelfa, 3
Llibre tercer: Curial, gràcies a Melcior de Pando,
viatja a Gènova i després pelegrina a Jerusalem.
Quan decideix tornar a casa, una tempesta fa que
mori tota la tripulació menys Curial i un altre
cavaller que són presos per un cavaller de Tunis.
Quan Curial aconsegueix tornar a casa, tanmateix,
Güelfa es desentén d'ell, que torna a marxar fins
que, després de fer un viatge a Alemanya torna a
casa i aconsegueix casar-se amb la seva estimada.
1. EIX DE PRODUCCIÓ
AUTOR
 Joanot Martorell va ser el típic cavaller del segle XV. Nascut a
Gandia entre els anys 1413 i 1414 va ser fill d'una família de la petita
noblesa valenciana relacionada amb la cort (el seu padrí havia estat
conseller del rei Martí l'Humà i el seu pare cambrer del mateix rei).
 Joanot Martorell va participar a les expedicions per la Mediterrània
que va realitzar Alfons el Magnànim i el 1433 ja havia estat armat
cavaller.
 El nostre autor va participar activament en diversos fets d'armes el
més importat dels quals va ser el que va dur-lo a viatjar a Anglaterra
per defensar l'honor de la seva germana Damiata. Tot i així, hi ha
documentades altres lletres de batalla de Martorell que demostren
l'orgull que per a ell suposava ser cavaller.
 A Tirant lo Blanch, Martorell plasma la persona que ell hauria volgut
ser: un cavaller errant.
 Abans de morir, sol i endeutat, empenyora el manuscrit del Tirant a
Martí Joan de Galba que el porta a impremta.
 Martorell, el 1468, mor sol, sense descendència i sense ser partícip
de l'èxit de la seva única novel·la.
2. LA FORMA DEL TEXT
ESTRUCTURA EXTERNA
 La versió del Tirant que manejam està dividida en cinc
parts distribuïdes en 230 pàgines.
ESTRUCTURA INTERNA
 La novel·la comença amb una lletra de Joanot Martorell
dirigida al rei Ferrando de Portugal. En aquesta lletra,
Martorell afirma que la novel·la és una traducció. Tot i
així, en aquest fet rau la primera de les grans
innovacions del Tirant ja que la carta no és més que un
episodi de ficció literària.
 Podem dividir l'estructura del Tirant de la següent
manera: el plantejament (que es correspon amb la
primera part de la història), el nus (que va des de la
segona a la quarta part) i el desenllaç (que és la darrera
part de la trama).
3. EL CONTINGUT DEL TEXT
RESUM ARGUMENTAL
 PLANTEJAMENT
Primera part: Tirant a Anglaterra.
Entre l'estètica de la novel·la cavalleresca i la d'un llibre doctrinal de
cavalleria, en aquesta primera part i després d'haver-se explicat
la història del comte Guillem de Varoic, ens és presentat el nostre
protagonista.
Tirant, juntament amb altres gentilhomes ha viatjat a Anglaterra per
assistir al casament del rei i rebre l'ordre de cavalleria. Després
de desviar-se accidentalment del camí es troba amb Guillem de
Varoic, convertit en ermità, que l'adoctrina sobre la cavalleria.
Després de les noces, Tirant torna a veure l'ermità i li explica les
festes que s'han fet com a conseqüència de les noces del rei però
es nega a parlar-li dels fet d'armes que s'han succeït. És
Diafebus, el cosí de Tirant, qui li explica a l'ermità les batalles que
han fet que Tirant es converteixi en un gran cavaller.
Es narren, en aquesta part, les batalles d'un Tirant solitari contra
personatges com Kirieleison de Muntalbà o contra un alà (la
bèstia de la novel·la de cavalleries però plasmada de manera
realista).
3. EL CONTINGUT DEL TEXT
RESUM ARGUMENTAL
 NUS (1)
- Segona part: Tirant a Sicília i a l'illa de Rodes
Després de rebre notícies que el Soldà del Caire ha posat
setge a l'illa de Rodes, Tirant parteix juntament amb l'infant
del rei de França (que s'ha amagat a la nau del nostre
cavaller).
Una vegada a Sicília, Felip, que és mig beneit, s'enamora de
la princesa del regne, Ricomana i Tirant posa en marxa una
sèrie de peripècies perquè la jove es convenci que Felip no
és tant grosser com diuen.
Tirant i Felip socorren la ciutat i aconsegueixen fer fugir els
moros i, quan tornen a Sicília, després d'haver peregrinat a
Jerusalem, Ricomana i Felip es casen (en contra dels
consells d'un filòsof).
Tirant i Felip, finalment lluiten contra els infidels i retornen a
Sicília com a vencedors.
3. EL CONTINGUT DEL TEXT
RESUM ARGUMENTAL
 NUS (2)
Tercera part: Tirant a l'Imperi Grec (I)
L'acció comença quan Tirant rep una carta de l'Emperador
de l'Imperi Grec en què li explica que els turcs ha envaït
l'Imperi i que estan assetjant la ciutat. Tirant, guiat pel
deure, viatja a Constantinoble.
Quan arriben són rebuts amb molts honors i Tirant coneix
Carmesina, filla de l'Emperador, de qui s'enamora
perdudament i li confessa el seu amor mitjançant un joc de
miralls.
En aquest punt coneixem a Viuda Reposada, la dida de
Carmesina que també està enamorada de Tirant i decideix
posar traves a l'amor del cavaller i la donzella.
La guerra, tanmateix, continua i Tirant ha de sortir de la ciutat
diverses vegades per derrotar els turcs.
3. EL CONTINGUT DEL TEXT
Tercera part: Tirant a l'Imperi Grec (II)
Entra en escena el Duc de Macedònia que, essent envejós
de Tirant, fa tot el que està a les seves mans per
enutjar-lo.
Entre tots aquests enemics, tanmateix, Diafebus, el cosí
de Tirant, lluita per afavorir els amors entre Tirant i
Carmesina i, després d'haver vençut els turcs en batalla,
el jove es trasllada a la ciutat, parla amb Carmesina, que
estava enfadada amb Tirant per culpa de la Viuda
Reposada, i es casa en secret amb Estefania,la filla de
l'autèntic Duc de Macedònia.
La situació militar requereix de l'ajuda de l'Emperador i, per
aquest motiu, Carmesina i el seu pare es traslladen al
camp de batalla, on observen la valerositat de Tirant.
Durant la nit, Tirant i Diafebus apareixen secretament a la
cambra de la princesa i es deliten amb la companyia de
les seves estimades
3. EL CONTINGUT DEL TEXT
RESUM ARGUMENTAL
Tercera part: Tirant a l'Imperi Grec (III)
Plaerdemavida, que a partir d'aquest moment esdevé determinant
en la relació de Tirant i Carmesina, durant el matí següent a
l'encontre amorós, explica irònicament a les noies el que va
veure, fet que implica que la donzella coneix els seus secrets.
Quan l'Emperador i Carmesina tornen a Constantinoble Tirant
aconsegueix vèncer els aliats dels turcs i porta els presoners de
la batalla al palau de l'Emperador.
Abans de tornar a entrar en batalla, Estefania i Diafebus es casen
realment i Tirant, que no aconsegueix els seus propòsits
amorosos amb Carmesina, ha de partir un altre vegada.
Plaerdemavida, però, insta a Tirant perquè es fiqui al llit de
Carmesina fent-se passar per la donzella. Quan Carmesina se
n'adona, és tant el rebombori que fa, que Tirant ha de saltar per
la finestra (fet que li provoca una fractura a la cama) i
Carmesina ha de dir que una rata enorme li ha pujat a la cara
mentre dormia.
3. EL CONTINGUT DEL TEXT
Tercera part: Tirant a l'Imperi Grec (IV)
Com que Tirant està lesionat i no pot entrar en batalla,
demana a Hipòlit que enviï cartes d'amor a
Carmesina. Hipòlit, durant les seves visites al castell
s'enamora de l'Emperadriu i comencen una història
d'amor secreta.
Tirant i Carmesina, després d'haver-se vist d'amagat en
unes quantes ocasions, es casen en secret (sense
que la princesa cedeixi la seva castedat a Tirant).
La Viuda Reposada, morta de gelosia, fa creure a Tirant
que Carmesina s'entén amb un hortolà i Tirant perd
tot el desig de viure.
Tot i així, abans de partir, Carmesina (que no entén res)
demana a Plaerdemavida que vagi a veure Tirant a la
seva nau i que li expliqui tota la veritat.
L'embarcació de Tirant, per culpa de l'agressivitat del
mar, va a la deriva.
3. EL CONTINGUT DEL TEXT
RESUM ARGUMENTAL
 NUS (3)
Quarta part: Tirant al Nord d'Àfrica.
Després del naufragi, Tirant és pres com a presoner pel Cabdillo
de los Cabdillos, un senyor del regne de Tremissèn, que el
vesteix, l'alimenta i l'envia al castell del seu fill. Tirant, en aquest
punt no és tractat de la millor manera possible car el fan
presoner. Tanmateix, el Cabdillo li demana ajuda perquè el rei,
que es vol casar amb la filla del senyor, l'ataca.
Tirant ajuda el Cabdillo i gràcies a la traició d'un jueu, el primer
aconsegueix recuperar la seva filla. Aquesta demana a Tirant si
vol ser el seu espòs però ell resta fidel a Carmesina i
aconsegueix convertir al Cabdillo i a la seva gent al cristianisme.
A continuació Tirant retroba Plaerdemavida que havia estat
recollida per un vell moro i havia fet de serventa a una senyora
de la ciutat. La donzella li recorda a Tirant quina és la situació
de l'Imperi i aquest decideix enviar un ambaixador a
l'Emperador i retorna a Constantinoble juntament amb tots els
moros que ha convertit.
3. CONTINGUT DEL TEXT
RESUM ARGUMENTAL
 DESENLLAÇ
Cinquena part: Tirant torna a l'Imperi Grec
Quan Tirant arriba a Constantinoble la Viuda Reposada es mata per por del
cavaller i ell aconsegueix socórrer la ciutat. En aquesta situació, Tirant negocia
la rendició amb els Turcs i, una vegada aconseguit el seu objectiu va a
informar l'Emperador.
Durant la nit Plaerdemavida enganya la princesa i deixa entrar Tirant a la seva
Cambra que, finalment, aconsegueix consumar el seu amor.
L'Emperador accepta les propostes de pau dels turcs i Tirant allibera tots els
esclaus (entre els quals hi ha Diafebus). L'Emperador, agraït, dóna la mà de
Carmesina a Tirant i el fa hereu de l'Imperi.
Abans de les noces, però, Tirant torna a entrar en batalla per recuperar tots els
territoris que encara resten en mans turques però, el seu destí fa que es posi
malalt i mori després d'haver fet testament i haver escrit una carta a la seva
estimada Carmesina.
El disgust de tothom és tant gran que l'Emperador mor trasbalsat per la mort de
Tirant i l'ànima de Carmesina també abandona el seu cos, ajaguda al costat
del seu estimat .
Hipòlit, finalment, és anomenat hereu de Tirant, es casa amb l'Emperadriu i fa
enterrar dignament els cossos de Tirant i Carmesina.
3. EL CONTINGUT DEL TEXT
RESUM ARGUMENTAL
ELS TEMES
 Tot i que els temes principals de la novel·la
són el militar i l'amorós no podem dir que
siguin els únics, ans al contrari, Tirant lo
Blanch és una novel·la de cavallers, de guerra,
una història d'amor, un document històric de
l'època, una novel·la costumista a parts, una
composició eròtica, humorística, psicològica,
etc. Una novel·la total.
3. EL CONTINGUT DEL TEXT
TEMPS I ESPAI NARRATIU
 TEMPS:
Intern: les accions del Tirant es desenvolupen de
forma lineal, sense analepsis ni prolepsis. Podem
dir, per tant, que la trama i la història coincideixen.
D'altra banda, l'acció es desenvolupa en una sèrie
d'anys (no sabem ben bé quants car no
s'especifica).
Extern: pel que fa al context històric en què es
desenvolupen els fets podem dir que és el mateix
en què va viure Joanot Martorell: el segle XV.
2. EL CONTINGUT DEL TEXT
TEMPS I ESPAI NARRATIU
 ESPAI
Podem dividir els espais en què es desenvolupa la
novel·la partint de la seva estructura interna. Així
doncs, cada part succeeix en un espai determinat:
Anglaterra, Sicília i l'Illa de Rodes, l'Imperi Grec i el
Nord d'Àfrica. Tots aquests espais, alhora, són reals,
característica pròpia de la novel·la cavalleresca.
A més, però, podem concretar una mica més i dir que
les escenes bèl·liques estan caracteritzades per
succeir a l'exterior (al camp, als carrers, al mar, etc.)
mentre que les escenes amoroses són escenes
íntimes que es caracteritzen per estar ambientades en
llocs tancats (la cambra de la princesa, de
l'Emperadriu, a l'interior d'un castell, etc.)
2. EL CONTINGUT DEL TEXT
LES VEUS NARRATIVES
 Com bé explica Jordi Tiñeda al pròleg de la
novel·la, el narrador del Tirant és discret, exposa
els fets en tercera persona i mai no busca la
complicitat amb els lectors. Així doncs, podríem
dir que la novel·la, en gairebé tota la seva totalitat
presenta un narrador intraheterodiegètic
(omniscient).
 D'altra banda, però, apareixen alguns episodis
amb narradors interposats: de vegades parla
Tirant (narrador autodiegètic) i altres cops parla
Diafebus (narrador intrahomodiegètic).
3. EL CONTINGUT DEL TEXT
PERSONATGES (I)
 Tirant lo Blanc: el protagonista indiscutible de la
novel·la que fins i tot porta el seu nom. És un
personatge rodó puix que té una psicologia molt
marcada i variable perquè al llarg de la novel·la
evoluciona de manera més que notable. Tirant és un
personatge versemblant, un home que ens és descrit
des de diferents punts de vista (a les batalles com un
valerós cavaller i a les escenes amoroses com un
home tímid i enamorat). La seva complexitat i la seva
humanitat són un dels elements més característics de
la novel·la ja que, tot i ser un cavaller valent, fort i hàbil,
l'amor que sent per la princesa Carmesina i el tràgic
desenllaç de la seva vida el transformen en una
persona corrent.
3. EL CONTINGUT DEL TEXT
PERSONATGES (II)
 Carmesina: la filla de l'emperador és retratada
com un personatge bastant pla. És una
adolescent influenciable que s'enamora de Tirant
però que, tanmateix, només té un objectiu,
conservar la seva castedat. Tot i així, Carmesina
és un personatge variable que, al final de la
novel·la mor de tristesa i per amor. La veu
narrativa, tanmateix, es dedica més a descriure
l'aparença física de la princesa que no pas la
seva psicologia i, tal vegada per aquest motiu,
ens pot semblar que no és complexa.
3. EL CONTINGUT DEL TEXT
PERSONATGES (III)
 Diafebus: cosí de Tirant i personatge rodó i
variable, Diafebus és el col·laborador més
lleial del nostre protagonista. A la tercera part
de la novel·la s'enamora d'Estefania i acaba
convertint-se en Duc.
 Estefania: és la filla del que abans era el Duc
de Macedònia. Companya de Carmesina i
enamorada de Diafebus, Estefania és un
personatge pla però variable.
3. EL CONTINGUT DEL TEXT
PERSONATGES (IV)
 L'Emperador: ens és presentat com un home cansat,
devorat per les batalles. Podríem dir que la seva
importància rau en el fet que és el pare de Carmesina.
Així doncs, és un personatge pla i invariable a qui
fins i tot la seva esposa enganya.
 L'Emperadriu: tot i que és una dona ja major està
retratada com un personatge sensual, rodó perquè té
molts clars els seus objectius i variable perquè
decideix dur una doble vida per satisfer les seves
necessitats.
 Hipòlit: conseller de Tirant i amant de l'Emperadriu,
Hipòlit ens és presentat com un personatge rodó i
variable. Hem de tenir en compte que aquestes
característiques acaben convertint-lo en emperador.
3. EL CONTINGUT DEL TEXT
PERSONATGES (V)
 Viuda Reposada: va ser la dida de Carmesina i
és l'antagonista pel que fa a la història d'amor
entre els dos protagonistes. Personatge rodó
però invariable, la Viuda Reposada és retratada
amb un punt sensual i malvat que, al final de la
novel·la, se suïcida per por a les represàlies dels
seus actes malèfics.
 Plaerdemavida: col·laboradora lleial en l'amor
de Tirant i Carmesina, aquest divertit personatge
és la contraposició de l'anterior. Rodó i variable,
és un personatge que ajuda a la seva princesa i
l'instrueix en els jocs de l'amor eròtic.

More Related Content

What's hot (20)

Crònica de Bernat Desclot
Crònica de Bernat  Desclot Crònica de Bernat  Desclot
Crònica de Bernat Desclot
 
Les Quatre Grans Cròniques
Les Quatre Grans CròniquesLes Quatre Grans Cròniques
Les Quatre Grans Cròniques
 
Els bàndols de la Guerra de Successió
Els bàndols de la Guerra de SuccessióEls bàndols de la Guerra de Successió
Els bàndols de la Guerra de Successió
 
La decadència
La decadènciaLa decadència
La decadència
 
Els primers textos en llengua catalana
Els  primers  textos  en llengua  catalanaEls  primers  textos  en llengua  catalana
Els primers textos en llengua catalana
 
Tirant lo blanc personatges femenins, l. palahí, sònia, a. cateura, jessica, ...
Tirant lo blanc personatges femenins, l. palahí, sònia, a. cateura, jessica, ...Tirant lo blanc personatges femenins, l. palahí, sònia, a. cateura, jessica, ...
Tirant lo blanc personatges femenins, l. palahí, sònia, a. cateura, jessica, ...
 
Els Jocs Florals
Els Jocs FloralsEls Jocs Florals
Els Jocs Florals
 
El realisme
El realismeEl realisme
El realisme
 
LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS.APUNTS
LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS.APUNTSLAURA A LA CIUTAT DELS SANTS.APUNTS
LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS.APUNTS
 
Bernat Metge
Bernat MetgeBernat Metge
Bernat Metge
 
El noucentisme
El noucentismeEl noucentisme
El noucentisme
 
Joan Maragall
Joan MaragallJoan Maragall
Joan Maragall
 
Laura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels santsLaura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels sants
 
Ausiàs March
Ausiàs MarchAusiàs March
Ausiàs March
 
Joanot Martorell
Joanot MartorellJoanot Martorell
Joanot Martorell
 
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XXLITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
 
Terra baixa
Terra   baixaTerra   baixa
Terra baixa
 
6 La novela cavalleresca
6 La novela cavalleresca6 La novela cavalleresca
6 La novela cavalleresca
 
Oda a espanya
Oda a espanyaOda a espanya
Oda a espanya
 
Modernisme vs noucentisme.definitiu
Modernisme vs noucentisme.definitiuModernisme vs noucentisme.definitiu
Modernisme vs noucentisme.definitiu
 

Viewers also liked

Tirant lo blanc j. fina, a. canaleta, jennifer, ariadna, carolina estructura ...
Tirant lo blanc j. fina, a. canaleta, jennifer, ariadna, carolina estructura ...Tirant lo blanc j. fina, a. canaleta, jennifer, ariadna, carolina estructura ...
Tirant lo blanc j. fina, a. canaleta, jennifer, ariadna, carolina estructura ...imsosu
 
Tirant lo blanc j. fina, a. canaleta, jennifer, ariadna, carolina estructura ...
Tirant lo blanc j. fina, a. canaleta, jennifer, ariadna, carolina estructura ...Tirant lo blanc j. fina, a. canaleta, jennifer, ariadna, carolina estructura ...
Tirant lo blanc j. fina, a. canaleta, jennifer, ariadna, carolina estructura ...imsosu
 
Comentaris en grup 1r a
Comentaris en grup 1r aComentaris en grup 1r a
Comentaris en grup 1r aBegonya Sol
 
Tirant lo blanc power personatges masculins ànnia, coral, a. guanter, a. pavó...
Tirant lo blanc power personatges masculins ànnia, coral, a. guanter, a. pavó...Tirant lo blanc power personatges masculins ànnia, coral, a. guanter, a. pavó...
Tirant lo blanc power personatges masculins ànnia, coral, a. guanter, a. pavó...imsosu
 
Joanot Martorell i el Tirant lo Blanc
Joanot Martorell i el Tirant lo BlancJoanot Martorell i el Tirant lo Blanc
Joanot Martorell i el Tirant lo BlancCarme Bravo Fortuny
 
Amor de TIrant lo Blanc. Irene
Amor de TIrant lo Blanc. IreneAmor de TIrant lo Blanc. Irene
Amor de TIrant lo Blanc. Ireneguest3886fe3
 
La mosca torpe
La mosca torpeLa mosca torpe
La mosca torpeINTEF
 
Tema 2 ramon llull
Tema 2 ramon llullTema 2 ramon llull
Tema 2 ramon llullAmparo
 
Novel La Cavalleresca
Novel La CavallerescaNovel La Cavalleresca
Novel La CavallerescaINTEF
 
Literatura catalana(3)
Literatura catalana(3)Literatura catalana(3)
Literatura catalana(3)Jud93
 

Viewers also liked (16)

Tirant Lo Blanc
Tirant Lo BlancTirant Lo Blanc
Tirant Lo Blanc
 
Tirant lo blanc j. fina, a. canaleta, jennifer, ariadna, carolina estructura ...
Tirant lo blanc j. fina, a. canaleta, jennifer, ariadna, carolina estructura ...Tirant lo blanc j. fina, a. canaleta, jennifer, ariadna, carolina estructura ...
Tirant lo blanc j. fina, a. canaleta, jennifer, ariadna, carolina estructura ...
 
Tirant lo blanc j. fina, a. canaleta, jennifer, ariadna, carolina estructura ...
Tirant lo blanc j. fina, a. canaleta, jennifer, ariadna, carolina estructura ...Tirant lo blanc j. fina, a. canaleta, jennifer, ariadna, carolina estructura ...
Tirant lo blanc j. fina, a. canaleta, jennifer, ariadna, carolina estructura ...
 
Comentaris en grup 1r a
Comentaris en grup 1r aComentaris en grup 1r a
Comentaris en grup 1r a
 
Tirant lo blanc
Tirant lo blancTirant lo blanc
Tirant lo blanc
 
Tirant lo blanc power personatges masculins ànnia, coral, a. guanter, a. pavó...
Tirant lo blanc power personatges masculins ànnia, coral, a. guanter, a. pavó...Tirant lo blanc power personatges masculins ànnia, coral, a. guanter, a. pavó...
Tirant lo blanc power personatges masculins ànnia, coral, a. guanter, a. pavó...
 
00071376
0007137600071376
00071376
 
Joanot Martorell i el Tirant lo Blanc
Joanot Martorell i el Tirant lo BlancJoanot Martorell i el Tirant lo Blanc
Joanot Martorell i el Tirant lo Blanc
 
Amor de TIrant lo Blanc. Irene
Amor de TIrant lo Blanc. IreneAmor de TIrant lo Blanc. Irene
Amor de TIrant lo Blanc. Irene
 
Treballs creatius de 3r ESO sobre el Tirant lo Blanc_2015
Treballs creatius de 3r ESO sobre el Tirant lo Blanc_2015Treballs creatius de 3r ESO sobre el Tirant lo Blanc_2015
Treballs creatius de 3r ESO sobre el Tirant lo Blanc_2015
 
Ramon llull
Ramon llullRamon llull
Ramon llull
 
La mosca torpe
La mosca torpeLa mosca torpe
La mosca torpe
 
Tema 2 ramon llull
Tema 2 ramon llullTema 2 ramon llull
Tema 2 ramon llull
 
Novel La Cavalleresca
Novel La CavallerescaNovel La Cavalleresca
Novel La Cavalleresca
 
La filosofia helenistica
La filosofia helenisticaLa filosofia helenistica
La filosofia helenistica
 
Literatura catalana(3)
Literatura catalana(3)Literatura catalana(3)
Literatura catalana(3)
 

Similar to 0013b comentari literari tirant

Wordtirant nou bet, anna, judit, cristina, tayisiya
Wordtirant nou bet, anna, judit, cristina, tayisiyaWordtirant nou bet, anna, judit, cristina, tayisiya
Wordtirant nou bet, anna, judit, cristina, tayisiyaimsosu
 
La prosa catalana del segle xv nacho alessandri
La prosa catalana del segle xv  nacho alessandriLa prosa catalana del segle xv  nacho alessandri
La prosa catalana del segle xv nacho alessandriNachoAlessandri
 
Novel·La Cavalleresca Catalana O K 1
Novel·La  Cavalleresca  Catalana  O K 1Novel·La  Cavalleresca  Catalana  O K 1
Novel·La Cavalleresca Catalana O K 1carme_d
 
Tirant lo blanc versemblança david, quim, marta, marc definitiu
Tirant lo blanc versemblança david, quim, marta, marc definitiuTirant lo blanc versemblança david, quim, marta, marc definitiu
Tirant lo blanc versemblança david, quim, marta, marc definitiuimsosu
 
La narrativa al segle XV
La narrativa al segle XVLa narrativa al segle XV
La narrativa al segle XVguestf610e697
 
La prosa catalana del segle XV
La prosa catalana del segle XVLa prosa catalana del segle XV
La prosa catalana del segle XVSumy El Amri
 
La prosa catalana del segle xv (2)
La prosa catalana del segle xv (2)La prosa catalana del segle xv (2)
La prosa catalana del segle xv (2)anabelmg5
 
La prosa catalana del segle xv (2)
La prosa catalana del segle xv (2)La prosa catalana del segle xv (2)
La prosa catalana del segle xv (2)anabelmg5
 
Tirant lo blanch
Tirant lo blanch Tirant lo blanch
Tirant lo blanch cesarclaver
 
Tirant Lo Blanc resum/resumen
Tirant Lo Blanc resum/resumenTirant Lo Blanc resum/resumen
Tirant Lo Blanc resum/resumenLaura Oliva Miron
 
Prosa del segle XV
Prosa del segle XVProsa del segle XV
Prosa del segle XVmariosf
 
La narrativa medieval fins barroc
La narrativa medieval fins barrocLa narrativa medieval fins barroc
La narrativa medieval fins barrocPilar Gobierno
 
Tirant final els personatges masculins guillem, isaac, adrià, jordi
Tirant final els personatges masculins guillem, isaac, adrià, jordiTirant final els personatges masculins guillem, isaac, adrià, jordi
Tirant final els personatges masculins guillem, isaac, adrià, jordiimsosu
 

Similar to 0013b comentari literari tirant (20)

Wordtirant nou bet, anna, judit, cristina, tayisiya
Wordtirant nou bet, anna, judit, cristina, tayisiyaWordtirant nou bet, anna, judit, cristina, tayisiya
Wordtirant nou bet, anna, judit, cristina, tayisiya
 
La narrativa medieval
La narrativa medievalLa narrativa medieval
La narrativa medieval
 
La_prosa_medieval.pptx
La_prosa_medieval.pptxLa_prosa_medieval.pptx
La_prosa_medieval.pptx
 
La prosa catalana del segle xv nacho alessandri
La prosa catalana del segle xv  nacho alessandriLa prosa catalana del segle xv  nacho alessandri
La prosa catalana del segle xv nacho alessandri
 
Novel·La Cavalleresca Catalana O K 1
Novel·La  Cavalleresca  Catalana  O K 1Novel·La  Cavalleresca  Catalana  O K 1
Novel·La Cavalleresca Catalana O K 1
 
1
11
1
 
Tirant lo blanc versemblança david, quim, marta, marc definitiu
Tirant lo blanc versemblança david, quim, marta, marc definitiuTirant lo blanc versemblança david, quim, marta, marc definitiu
Tirant lo blanc versemblança david, quim, marta, marc definitiu
 
La narrativa al segle XV
La narrativa al segle XVLa narrativa al segle XV
La narrativa al segle XV
 
7 Tirant lo Blanch
7 Tirant lo Blanch7 Tirant lo Blanch
7 Tirant lo Blanch
 
La prosa catalana del segle XV
La prosa catalana del segle XVLa prosa catalana del segle XV
La prosa catalana del segle XV
 
La prosa catalana del segle xv (2)
La prosa catalana del segle xv (2)La prosa catalana del segle xv (2)
La prosa catalana del segle xv (2)
 
La prosa catalana del segle xv (2)
La prosa catalana del segle xv (2)La prosa catalana del segle xv (2)
La prosa catalana del segle xv (2)
 
Tirant lo blanch
Tirant lo blanch Tirant lo blanch
Tirant lo blanch
 
Tirant lo blanc
Tirant lo blancTirant lo blanc
Tirant lo blanc
 
Tirant lo blanc
Tirant lo blancTirant lo blanc
Tirant lo blanc
 
Tirant Lo Blanc resum/resumen
Tirant Lo Blanc resum/resumenTirant Lo Blanc resum/resumen
Tirant Lo Blanc resum/resumen
 
Prosa del segle XV
Prosa del segle XVProsa del segle XV
Prosa del segle XV
 
La narrativa medieval fins barroc
La narrativa medieval fins barrocLa narrativa medieval fins barroc
La narrativa medieval fins barroc
 
Curial e güelfa
Curial e güelfaCurial e güelfa
Curial e güelfa
 
Tirant final els personatges masculins guillem, isaac, adrià, jordi
Tirant final els personatges masculins guillem, isaac, adrià, jordiTirant final els personatges masculins guillem, isaac, adrià, jordi
Tirant final els personatges masculins guillem, isaac, adrià, jordi
 

More from jmpinya

0011 a l'aparell fonatori
0011 a l'aparell fonatori0011 a l'aparell fonatori
0011 a l'aparell fonatorijmpinya
 
Pautes comentari narratològic
Pautes comentari narratològicPautes comentari narratològic
Pautes comentari narratològicjmpinya
 
Línia del temps edat mitjana
Línia del temps edat mitjanaLínia del temps edat mitjana
Línia del temps edat mitjanajmpinya
 
Línia del temps Ramon Llull
Línia del temps Ramon LlullLínia del temps Ramon Llull
Línia del temps Ramon Llulljmpinya
 
El comentari literari de text
El comentari literari de textEl comentari literari de text
El comentari literari de textjmpinya
 
Marian Aguiló, per Llompart
Marian Aguiló, per LlompartMarian Aguiló, per Llompart
Marian Aguiló, per Llompartjmpinya
 
0000b presentació assignatura
0000b presentació assignatura0000b presentació assignatura
0000b presentació assignaturajmpinya
 
0014d tres exemples d’anàlisi morfosintàctica
0014d tres exemples d’anàlisi morfosintàctica0014d tres exemples d’anàlisi morfosintàctica
0014d tres exemples d’anàlisi morfosintàcticajmpinya
 
0018b pautes d'anàlisi de textos poètics pràctica_ausiàs_solucionari
0018b pautes d'anàlisi de textos poètics pràctica_ausiàs_solucionari0018b pautes d'anàlisi de textos poètics pràctica_ausiàs_solucionari
0018b pautes d'anàlisi de textos poètics pràctica_ausiàs_solucionarijmpinya
 
0018a comentaris de text poemes_ausiàs march
0018a comentaris de text poemes_ausiàs march0018a comentaris de text poemes_ausiàs march
0018a comentaris de text poemes_ausiàs marchjmpinya
 
0015b comentari de text presoner_solucionari
0015b comentari de text presoner_solucionari0015b comentari de text presoner_solucionari
0015b comentari de text presoner_solucionarijmpinya
 
0014f els connectors nexes preposicionals i conjuntius
0014f els connectors nexes preposicionals i conjuntius0014f els connectors nexes preposicionals i conjuntius
0014f els connectors nexes preposicionals i conjuntiusjmpinya
 
0016 les perífrasis verbals
0016 les perífrasis verbals0016 les perífrasis verbals
0016 les perífrasis verbalsjmpinya
 
0016 tema 3. morfosintaxi del català
0016 tema 3. morfosintaxi del català0016 tema 3. morfosintaxi del català
0016 tema 3. morfosintaxi del catalàjmpinya
 
0012a recursos retòrics
0012a recursos retòrics0012a recursos retòrics
0012a recursos retòricsjmpinya
 
0012b elogi diners_turmeda
0012b elogi diners_turmeda0012b elogi diners_turmeda
0012b elogi diners_turmedajmpinya
 
0013a pautes comentari narratològic
0013a pautes comentari narratològic0013a pautes comentari narratològic
0013a pautes comentari narratològicjmpinya
 
007 una proposta metodològica d'anàlisi literària
007 una proposta metodològica d'anàlisi literària007 una proposta metodològica d'anàlisi literària
007 una proposta metodològica d'anàlisi literàriajmpinya
 
0011a alfabet fonètic català
0011a alfabet fonètic català0011a alfabet fonètic català
0011a alfabet fonètic catalàjmpinya
 
0012 estrofes i composicions poètiques
0012 estrofes i composicions poètiques0012 estrofes i composicions poètiques
0012 estrofes i composicions poètiquesjmpinya
 

More from jmpinya (20)

0011 a l'aparell fonatori
0011 a l'aparell fonatori0011 a l'aparell fonatori
0011 a l'aparell fonatori
 
Pautes comentari narratològic
Pautes comentari narratològicPautes comentari narratològic
Pautes comentari narratològic
 
Línia del temps edat mitjana
Línia del temps edat mitjanaLínia del temps edat mitjana
Línia del temps edat mitjana
 
Línia del temps Ramon Llull
Línia del temps Ramon LlullLínia del temps Ramon Llull
Línia del temps Ramon Llull
 
El comentari literari de text
El comentari literari de textEl comentari literari de text
El comentari literari de text
 
Marian Aguiló, per Llompart
Marian Aguiló, per LlompartMarian Aguiló, per Llompart
Marian Aguiló, per Llompart
 
0000b presentació assignatura
0000b presentació assignatura0000b presentació assignatura
0000b presentació assignatura
 
0014d tres exemples d’anàlisi morfosintàctica
0014d tres exemples d’anàlisi morfosintàctica0014d tres exemples d’anàlisi morfosintàctica
0014d tres exemples d’anàlisi morfosintàctica
 
0018b pautes d'anàlisi de textos poètics pràctica_ausiàs_solucionari
0018b pautes d'anàlisi de textos poètics pràctica_ausiàs_solucionari0018b pautes d'anàlisi de textos poètics pràctica_ausiàs_solucionari
0018b pautes d'anàlisi de textos poètics pràctica_ausiàs_solucionari
 
0018a comentaris de text poemes_ausiàs march
0018a comentaris de text poemes_ausiàs march0018a comentaris de text poemes_ausiàs march
0018a comentaris de text poemes_ausiàs march
 
0015b comentari de text presoner_solucionari
0015b comentari de text presoner_solucionari0015b comentari de text presoner_solucionari
0015b comentari de text presoner_solucionari
 
0014f els connectors nexes preposicionals i conjuntius
0014f els connectors nexes preposicionals i conjuntius0014f els connectors nexes preposicionals i conjuntius
0014f els connectors nexes preposicionals i conjuntius
 
0016 les perífrasis verbals
0016 les perífrasis verbals0016 les perífrasis verbals
0016 les perífrasis verbals
 
0016 tema 3. morfosintaxi del català
0016 tema 3. morfosintaxi del català0016 tema 3. morfosintaxi del català
0016 tema 3. morfosintaxi del català
 
0012a recursos retòrics
0012a recursos retòrics0012a recursos retòrics
0012a recursos retòrics
 
0012b elogi diners_turmeda
0012b elogi diners_turmeda0012b elogi diners_turmeda
0012b elogi diners_turmeda
 
0013a pautes comentari narratològic
0013a pautes comentari narratològic0013a pautes comentari narratològic
0013a pautes comentari narratològic
 
007 una proposta metodològica d'anàlisi literària
007 una proposta metodològica d'anàlisi literària007 una proposta metodològica d'anàlisi literària
007 una proposta metodològica d'anàlisi literària
 
0011a alfabet fonètic català
0011a alfabet fonètic català0011a alfabet fonètic català
0011a alfabet fonètic català
 
0012 estrofes i composicions poètiques
0012 estrofes i composicions poètiques0012 estrofes i composicions poètiques
0012 estrofes i composicions poètiques
 

0013b comentari literari tirant

  • 1. TIRANT LO BLANC COMENTARI DE TEXT APLICAT A UNA NOVEL·LA
  • 2. PAUTES PER A ELABORAR UN COMENTARI Eix de producció Context històric Autor La forma del text Estructura externa Estructura interna El contingut del text Resum del text Temps i espai narratiu Veus narratives Personatges 3 2 1
  • 3. 1. EIX DE PRODUCCIÓ CONTEXT HISTÒRIC A LA CORONA D'ARAGÓ...  Tot i que al començament del segle XV el feudalisme pateix una davallada, cal tenir en compte que des del segle XI la figura dels cavallers que protegien els feus dels seus senyors havia agafat força a la literatura i, per exemple, Ramon Llull ja havia parlat d'aquesta figura al Llibre de l'ordre de cavalleria.  Amb la caiguda de l'esperit feudal, doncs, la imatge dels cavallers decau i a partir del segle XVI ja es deixen de banda les batalles de cavallers, les lletres de batalla i, en aquest sentit, la cavalleria es transforma en una simple ostentació, sense funcions.  Amb la puixança de la burgesia dins l'àmbit urbà i amb l'augment de les exigències de la noblesa envers els camperols a l'àmbit rural, la Corona d'Aragó pateix molts canvis polítics i socioeconòmics que influeixen, també, a la desaparició de la figura dels cavallers
  • 4. 1. EIX DE PRODUCCIÓ CONTEXT HISTÒRIC POLÍTICA INTERNACIONAL...  El segle XV suposa el final de la Mediterrània com a centre del món a causa de dos fets: la caiguda de Constantinoble el 1453 i la descoberta d'Amèrica el 1492.  Europa viu un període d'estabilitat política.  Es produeix, a més, un canvi de paradigma cultural: el Renaixement italià.
  • 5. 1. EIX DE PRODUCCIÓ CONTEXT HISTÒRICOLITERARI  La literatura catalana viu el seu moment més àlgid: el Segle d'Or.  Des del segle XII a la corona aragonesa ja es coneixien les narracions novel·lesques de la Matèria de Bretanya (aventures i llegendes vinculades a les figures del rei Artús, Lancelot, Tristany o la llegenda del Graal) que van ser traduïdes al català i van inspirar molts escriptors catalans.  Tanmateix, amb Tirant lo Blanch i Curial e Güelfa les característiques de la literatura de la Matèria de Bretanya pateixen un gir a casa nostra: neix la novel·la cavalleresca.
  • 6. 1. EIX DE PRODUCCIÓ CONTEXT HISTÒRICOLITERARI NOVEL·LA DE CAVALLERIES NOVEL·LA CAVALLERESCA  Elements meravellosos i inversemblants.  Personatges fantàstics.  Espais narratius exòtics i fantàstics.  Temps narratius ambientats en passats remots.  Creació de mons onírics i envoltats per la fantasia.  Sense elements meravellosos, són produccions marcades per la versemblança.  Personatges realistes.  Espais narratius coneguts amb referències a personatges de l'època.  Temps narratius pròxims al moment de producció.  Creació de mons realistes.
  • 7. 1. EIX DE PRODUCCIÓ CONTEXT HISTÒRICOLITERARI  Les dues grans novel·les del segle XV són Tirant lo Blanch i Curial e Güelfa i totes dues s'adhereixen a les característiques de la novel·la cavalleresca. Així doncs, mentre que el Tirant va ser escrita entre els anys 1460 i 1468 es pensa que el Curial va ser escrita abans del 1462.  Curial e Güelfa, d'autor anònim va ser trobada el 1876 per Milà i Fontanals i és una novel·la estructurada en tres llibres
  • 8. Argument Curial e Güelfa, 1 Llibre primer: Curial i Güelfa (vídua del marquès de Milà) s'enamoren i Curial és entrenat com a cavaller per Melcior de Pando. Durant aquesta part Curial viatja a Àustria on li cedeixen la mà de la filla del Duc i, després de rebutjar la proposta, torna a la Cort on s'envolta de cavallers catalans.
  • 9. Argument Curial e Güelfa, 2 Llibre segon: Curial parteix cap a Melú, a un torneig, juntament amb una donzella de Güelfa. La filla del Duc d'Àustria, Laquesis, envia una donzella seva per a trobar Curial però ell resta fidel a Güelfa. Després de moltes batalles i d'haver de restar més temps enfora de l'estimada, Curial és acusat d'estar enamorat de Laquesis i Güelfa l'abandona.
  • 10. Argument Curial e Güelfa, 3 Llibre tercer: Curial, gràcies a Melcior de Pando, viatja a Gènova i després pelegrina a Jerusalem. Quan decideix tornar a casa, una tempesta fa que mori tota la tripulació menys Curial i un altre cavaller que són presos per un cavaller de Tunis. Quan Curial aconsegueix tornar a casa, tanmateix, Güelfa es desentén d'ell, que torna a marxar fins que, després de fer un viatge a Alemanya torna a casa i aconsegueix casar-se amb la seva estimada.
  • 11. 1. EIX DE PRODUCCIÓ AUTOR  Joanot Martorell va ser el típic cavaller del segle XV. Nascut a Gandia entre els anys 1413 i 1414 va ser fill d'una família de la petita noblesa valenciana relacionada amb la cort (el seu padrí havia estat conseller del rei Martí l'Humà i el seu pare cambrer del mateix rei).  Joanot Martorell va participar a les expedicions per la Mediterrània que va realitzar Alfons el Magnànim i el 1433 ja havia estat armat cavaller.  El nostre autor va participar activament en diversos fets d'armes el més importat dels quals va ser el que va dur-lo a viatjar a Anglaterra per defensar l'honor de la seva germana Damiata. Tot i així, hi ha documentades altres lletres de batalla de Martorell que demostren l'orgull que per a ell suposava ser cavaller.  A Tirant lo Blanch, Martorell plasma la persona que ell hauria volgut ser: un cavaller errant.  Abans de morir, sol i endeutat, empenyora el manuscrit del Tirant a Martí Joan de Galba que el porta a impremta.  Martorell, el 1468, mor sol, sense descendència i sense ser partícip de l'èxit de la seva única novel·la.
  • 12. 2. LA FORMA DEL TEXT ESTRUCTURA EXTERNA  La versió del Tirant que manejam està dividida en cinc parts distribuïdes en 230 pàgines. ESTRUCTURA INTERNA  La novel·la comença amb una lletra de Joanot Martorell dirigida al rei Ferrando de Portugal. En aquesta lletra, Martorell afirma que la novel·la és una traducció. Tot i així, en aquest fet rau la primera de les grans innovacions del Tirant ja que la carta no és més que un episodi de ficció literària.  Podem dividir l'estructura del Tirant de la següent manera: el plantejament (que es correspon amb la primera part de la història), el nus (que va des de la segona a la quarta part) i el desenllaç (que és la darrera part de la trama).
  • 13. 3. EL CONTINGUT DEL TEXT RESUM ARGUMENTAL  PLANTEJAMENT Primera part: Tirant a Anglaterra. Entre l'estètica de la novel·la cavalleresca i la d'un llibre doctrinal de cavalleria, en aquesta primera part i després d'haver-se explicat la història del comte Guillem de Varoic, ens és presentat el nostre protagonista. Tirant, juntament amb altres gentilhomes ha viatjat a Anglaterra per assistir al casament del rei i rebre l'ordre de cavalleria. Després de desviar-se accidentalment del camí es troba amb Guillem de Varoic, convertit en ermità, que l'adoctrina sobre la cavalleria. Després de les noces, Tirant torna a veure l'ermità i li explica les festes que s'han fet com a conseqüència de les noces del rei però es nega a parlar-li dels fet d'armes que s'han succeït. És Diafebus, el cosí de Tirant, qui li explica a l'ermità les batalles que han fet que Tirant es converteixi en un gran cavaller. Es narren, en aquesta part, les batalles d'un Tirant solitari contra personatges com Kirieleison de Muntalbà o contra un alà (la bèstia de la novel·la de cavalleries però plasmada de manera realista).
  • 14. 3. EL CONTINGUT DEL TEXT RESUM ARGUMENTAL  NUS (1) - Segona part: Tirant a Sicília i a l'illa de Rodes Després de rebre notícies que el Soldà del Caire ha posat setge a l'illa de Rodes, Tirant parteix juntament amb l'infant del rei de França (que s'ha amagat a la nau del nostre cavaller). Una vegada a Sicília, Felip, que és mig beneit, s'enamora de la princesa del regne, Ricomana i Tirant posa en marxa una sèrie de peripècies perquè la jove es convenci que Felip no és tant grosser com diuen. Tirant i Felip socorren la ciutat i aconsegueixen fer fugir els moros i, quan tornen a Sicília, després d'haver peregrinat a Jerusalem, Ricomana i Felip es casen (en contra dels consells d'un filòsof). Tirant i Felip, finalment lluiten contra els infidels i retornen a Sicília com a vencedors.
  • 15. 3. EL CONTINGUT DEL TEXT RESUM ARGUMENTAL  NUS (2) Tercera part: Tirant a l'Imperi Grec (I) L'acció comença quan Tirant rep una carta de l'Emperador de l'Imperi Grec en què li explica que els turcs ha envaït l'Imperi i que estan assetjant la ciutat. Tirant, guiat pel deure, viatja a Constantinoble. Quan arriben són rebuts amb molts honors i Tirant coneix Carmesina, filla de l'Emperador, de qui s'enamora perdudament i li confessa el seu amor mitjançant un joc de miralls. En aquest punt coneixem a Viuda Reposada, la dida de Carmesina que també està enamorada de Tirant i decideix posar traves a l'amor del cavaller i la donzella. La guerra, tanmateix, continua i Tirant ha de sortir de la ciutat diverses vegades per derrotar els turcs.
  • 16. 3. EL CONTINGUT DEL TEXT Tercera part: Tirant a l'Imperi Grec (II) Entra en escena el Duc de Macedònia que, essent envejós de Tirant, fa tot el que està a les seves mans per enutjar-lo. Entre tots aquests enemics, tanmateix, Diafebus, el cosí de Tirant, lluita per afavorir els amors entre Tirant i Carmesina i, després d'haver vençut els turcs en batalla, el jove es trasllada a la ciutat, parla amb Carmesina, que estava enfadada amb Tirant per culpa de la Viuda Reposada, i es casa en secret amb Estefania,la filla de l'autèntic Duc de Macedònia. La situació militar requereix de l'ajuda de l'Emperador i, per aquest motiu, Carmesina i el seu pare es traslladen al camp de batalla, on observen la valerositat de Tirant. Durant la nit, Tirant i Diafebus apareixen secretament a la cambra de la princesa i es deliten amb la companyia de les seves estimades
  • 17. 3. EL CONTINGUT DEL TEXT RESUM ARGUMENTAL Tercera part: Tirant a l'Imperi Grec (III) Plaerdemavida, que a partir d'aquest moment esdevé determinant en la relació de Tirant i Carmesina, durant el matí següent a l'encontre amorós, explica irònicament a les noies el que va veure, fet que implica que la donzella coneix els seus secrets. Quan l'Emperador i Carmesina tornen a Constantinoble Tirant aconsegueix vèncer els aliats dels turcs i porta els presoners de la batalla al palau de l'Emperador. Abans de tornar a entrar en batalla, Estefania i Diafebus es casen realment i Tirant, que no aconsegueix els seus propòsits amorosos amb Carmesina, ha de partir un altre vegada. Plaerdemavida, però, insta a Tirant perquè es fiqui al llit de Carmesina fent-se passar per la donzella. Quan Carmesina se n'adona, és tant el rebombori que fa, que Tirant ha de saltar per la finestra (fet que li provoca una fractura a la cama) i Carmesina ha de dir que una rata enorme li ha pujat a la cara mentre dormia.
  • 18. 3. EL CONTINGUT DEL TEXT Tercera part: Tirant a l'Imperi Grec (IV) Com que Tirant està lesionat i no pot entrar en batalla, demana a Hipòlit que enviï cartes d'amor a Carmesina. Hipòlit, durant les seves visites al castell s'enamora de l'Emperadriu i comencen una història d'amor secreta. Tirant i Carmesina, després d'haver-se vist d'amagat en unes quantes ocasions, es casen en secret (sense que la princesa cedeixi la seva castedat a Tirant). La Viuda Reposada, morta de gelosia, fa creure a Tirant que Carmesina s'entén amb un hortolà i Tirant perd tot el desig de viure. Tot i així, abans de partir, Carmesina (que no entén res) demana a Plaerdemavida que vagi a veure Tirant a la seva nau i que li expliqui tota la veritat. L'embarcació de Tirant, per culpa de l'agressivitat del mar, va a la deriva.
  • 19. 3. EL CONTINGUT DEL TEXT RESUM ARGUMENTAL  NUS (3) Quarta part: Tirant al Nord d'Àfrica. Després del naufragi, Tirant és pres com a presoner pel Cabdillo de los Cabdillos, un senyor del regne de Tremissèn, que el vesteix, l'alimenta i l'envia al castell del seu fill. Tirant, en aquest punt no és tractat de la millor manera possible car el fan presoner. Tanmateix, el Cabdillo li demana ajuda perquè el rei, que es vol casar amb la filla del senyor, l'ataca. Tirant ajuda el Cabdillo i gràcies a la traició d'un jueu, el primer aconsegueix recuperar la seva filla. Aquesta demana a Tirant si vol ser el seu espòs però ell resta fidel a Carmesina i aconsegueix convertir al Cabdillo i a la seva gent al cristianisme. A continuació Tirant retroba Plaerdemavida que havia estat recollida per un vell moro i havia fet de serventa a una senyora de la ciutat. La donzella li recorda a Tirant quina és la situació de l'Imperi i aquest decideix enviar un ambaixador a l'Emperador i retorna a Constantinoble juntament amb tots els moros que ha convertit.
  • 20. 3. CONTINGUT DEL TEXT RESUM ARGUMENTAL  DESENLLAÇ Cinquena part: Tirant torna a l'Imperi Grec Quan Tirant arriba a Constantinoble la Viuda Reposada es mata per por del cavaller i ell aconsegueix socórrer la ciutat. En aquesta situació, Tirant negocia la rendició amb els Turcs i, una vegada aconseguit el seu objectiu va a informar l'Emperador. Durant la nit Plaerdemavida enganya la princesa i deixa entrar Tirant a la seva Cambra que, finalment, aconsegueix consumar el seu amor. L'Emperador accepta les propostes de pau dels turcs i Tirant allibera tots els esclaus (entre els quals hi ha Diafebus). L'Emperador, agraït, dóna la mà de Carmesina a Tirant i el fa hereu de l'Imperi. Abans de les noces, però, Tirant torna a entrar en batalla per recuperar tots els territoris que encara resten en mans turques però, el seu destí fa que es posi malalt i mori després d'haver fet testament i haver escrit una carta a la seva estimada Carmesina. El disgust de tothom és tant gran que l'Emperador mor trasbalsat per la mort de Tirant i l'ànima de Carmesina també abandona el seu cos, ajaguda al costat del seu estimat . Hipòlit, finalment, és anomenat hereu de Tirant, es casa amb l'Emperadriu i fa enterrar dignament els cossos de Tirant i Carmesina.
  • 21. 3. EL CONTINGUT DEL TEXT RESUM ARGUMENTAL ELS TEMES  Tot i que els temes principals de la novel·la són el militar i l'amorós no podem dir que siguin els únics, ans al contrari, Tirant lo Blanch és una novel·la de cavallers, de guerra, una història d'amor, un document històric de l'època, una novel·la costumista a parts, una composició eròtica, humorística, psicològica, etc. Una novel·la total.
  • 22. 3. EL CONTINGUT DEL TEXT TEMPS I ESPAI NARRATIU  TEMPS: Intern: les accions del Tirant es desenvolupen de forma lineal, sense analepsis ni prolepsis. Podem dir, per tant, que la trama i la història coincideixen. D'altra banda, l'acció es desenvolupa en una sèrie d'anys (no sabem ben bé quants car no s'especifica). Extern: pel que fa al context històric en què es desenvolupen els fets podem dir que és el mateix en què va viure Joanot Martorell: el segle XV.
  • 23. 2. EL CONTINGUT DEL TEXT TEMPS I ESPAI NARRATIU  ESPAI Podem dividir els espais en què es desenvolupa la novel·la partint de la seva estructura interna. Així doncs, cada part succeeix en un espai determinat: Anglaterra, Sicília i l'Illa de Rodes, l'Imperi Grec i el Nord d'Àfrica. Tots aquests espais, alhora, són reals, característica pròpia de la novel·la cavalleresca. A més, però, podem concretar una mica més i dir que les escenes bèl·liques estan caracteritzades per succeir a l'exterior (al camp, als carrers, al mar, etc.) mentre que les escenes amoroses són escenes íntimes que es caracteritzen per estar ambientades en llocs tancats (la cambra de la princesa, de l'Emperadriu, a l'interior d'un castell, etc.)
  • 24. 2. EL CONTINGUT DEL TEXT LES VEUS NARRATIVES  Com bé explica Jordi Tiñeda al pròleg de la novel·la, el narrador del Tirant és discret, exposa els fets en tercera persona i mai no busca la complicitat amb els lectors. Així doncs, podríem dir que la novel·la, en gairebé tota la seva totalitat presenta un narrador intraheterodiegètic (omniscient).  D'altra banda, però, apareixen alguns episodis amb narradors interposats: de vegades parla Tirant (narrador autodiegètic) i altres cops parla Diafebus (narrador intrahomodiegètic).
  • 25. 3. EL CONTINGUT DEL TEXT PERSONATGES (I)  Tirant lo Blanc: el protagonista indiscutible de la novel·la que fins i tot porta el seu nom. És un personatge rodó puix que té una psicologia molt marcada i variable perquè al llarg de la novel·la evoluciona de manera més que notable. Tirant és un personatge versemblant, un home que ens és descrit des de diferents punts de vista (a les batalles com un valerós cavaller i a les escenes amoroses com un home tímid i enamorat). La seva complexitat i la seva humanitat són un dels elements més característics de la novel·la ja que, tot i ser un cavaller valent, fort i hàbil, l'amor que sent per la princesa Carmesina i el tràgic desenllaç de la seva vida el transformen en una persona corrent.
  • 26. 3. EL CONTINGUT DEL TEXT PERSONATGES (II)  Carmesina: la filla de l'emperador és retratada com un personatge bastant pla. És una adolescent influenciable que s'enamora de Tirant però que, tanmateix, només té un objectiu, conservar la seva castedat. Tot i així, Carmesina és un personatge variable que, al final de la novel·la mor de tristesa i per amor. La veu narrativa, tanmateix, es dedica més a descriure l'aparença física de la princesa que no pas la seva psicologia i, tal vegada per aquest motiu, ens pot semblar que no és complexa.
  • 27. 3. EL CONTINGUT DEL TEXT PERSONATGES (III)  Diafebus: cosí de Tirant i personatge rodó i variable, Diafebus és el col·laborador més lleial del nostre protagonista. A la tercera part de la novel·la s'enamora d'Estefania i acaba convertint-se en Duc.  Estefania: és la filla del que abans era el Duc de Macedònia. Companya de Carmesina i enamorada de Diafebus, Estefania és un personatge pla però variable.
  • 28. 3. EL CONTINGUT DEL TEXT PERSONATGES (IV)  L'Emperador: ens és presentat com un home cansat, devorat per les batalles. Podríem dir que la seva importància rau en el fet que és el pare de Carmesina. Així doncs, és un personatge pla i invariable a qui fins i tot la seva esposa enganya.  L'Emperadriu: tot i que és una dona ja major està retratada com un personatge sensual, rodó perquè té molts clars els seus objectius i variable perquè decideix dur una doble vida per satisfer les seves necessitats.  Hipòlit: conseller de Tirant i amant de l'Emperadriu, Hipòlit ens és presentat com un personatge rodó i variable. Hem de tenir en compte que aquestes característiques acaben convertint-lo en emperador.
  • 29. 3. EL CONTINGUT DEL TEXT PERSONATGES (V)  Viuda Reposada: va ser la dida de Carmesina i és l'antagonista pel que fa a la història d'amor entre els dos protagonistes. Personatge rodó però invariable, la Viuda Reposada és retratada amb un punt sensual i malvat que, al final de la novel·la, se suïcida per por a les represàlies dels seus actes malèfics.  Plaerdemavida: col·laboradora lleial en l'amor de Tirant i Carmesina, aquest divertit personatge és la contraposició de l'anterior. Rodó i variable, és un personatge que ajuda a la seva princesa i l'instrueix en els jocs de l'amor eròtic.