La literatura trobadoresca. Silvia Caballeria i Carme Codina. Col.legi Sant Miquel dels Sants. Vic

1. La literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca

2. Orígens Lloc : Occitània Corts de la noblesa occitano-catalana Datació XI-XII s.XII Gran segle quan tota la Gal.lia occidental de Gascunya a Bretanya es va unir a la corona anglesa arran del casament d’Elionor d’Aquitània amb Enric II Plantagenet (1152) la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca

3. Definició Primera manifestació culta d’exigència artística En llengua romànica- Llengua Occitana o Provençal Una de les bases més importants de la lírica europea. Caràcter oral Cançoner recopilació ( posterior-s.XV) la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca

4. La literatura trobadoresca a Catalunya Qualitat i prestigi Afinitat lingüística Veïnatge geogràfic Política expansionista Catalana Causes de la introducció i influència de la literatura trobadoresca a Catalunya la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca

5. ELS TROBADORS TROBAR =COMPONDRE (Música i lletra) POETA TROBADOR Persona culte amb habilitats literàries i poètiques i també musicals. Procedència social: noble (Tot i que, alguns trobadors eren de classe humil, havien estat educats pels senyor del castell o per un trobador de rang superior, cas d e Bernat de Ventadorn) Prestigi social la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca

6. JOGLAR Joglar era “ l’assalariat ” del trobador. Funció: Difondre lletra-múscia Aptituds: cant-interpretació-memorització i música Alguns joglars acaben exercint de trobadors la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca

7. TEMÀTICA L’AMOR LA GUERRA ÒPTICA FEUDAL- CONCEPTE MEDIEVAL-SOCIAL la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca

8. TEMÀTICA: L’AMOR AMOR CORTÈS (joc galant i cortès) METÀFORA FEUDAL SENYOR VASSALL DAMA (casada) TROBADOR (AMANT) la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca

9. TEMÀTICA: L’AMOR AMOR CORTÈS DAMA( MIDONS ) MARIT (GILÓS ) TROBADOR (AMANT ) LAUSENGIERS GUAITA la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca

10. TEMÀTICA: L’AMOR -Desig -Joia -Esperança SENTIMENTS CONTRADICTORIS SENSUALITAT I EROTISME la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca Dolor - Tristesa Melanconia

11. TEMÀTICA: LA GUERRA Influència feudal Lluites internes Rivalitats Poesia mitjà de comunicació Polítiques Personals la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca

12. GÈNERES CANÇÓ : de temàtica amorosa Alba acomiadament dels enamorats, quan neix el dia (amor-dolor) SIRVENTÈS : de temàtica bèl.lica Denigrador Bèl·lic - Forma d’atac personal - Ridiculització i humiliació de l’enemic -Forma d’atac polític o socia -Enaltirl’esperit feudal i militar la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca

13. GÈNERES Altres gèneres: Pastorel.la Diàleg de caràcter amorós entre una pastora i un cavaller que la vetlla. Plany Lamentació i elogi per la mort d’algú Tençó Debat sobre qüestions poètiques Balada De temàtica diversa, d’influència formal popular, inclou un refrany al final de cada estrofa la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca

14. ESTRUCTURA FORMAL MÈTRICA Art Menor (per tal de diferenciar-se de l’èpica, d’art major ) RIMA Rima consonant (per tal de diferenciar-se de l’èpica, assonant) Rimes femenines o masculines : ( Importància de la combinació, pel seu caràcter musical i oral) la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca

15. ESTRUCTURA FORMAL Estrofes: Tornada : Estrofa de menys nombre de versos que tanca el poema a nivell de contingut i a nivell formal Refrany : Estrofa d’origen popular d’ un o més versos que tanca cada una de les estrofes del poema ( Balada ). Funció repetitiva i musical . Nom de les estrofes vinculat al nombre de versos i a la seva estructura: per exemple Quarteta abab la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca

16. Material elaborat per: Sílvia Caballeria i Ferrer Carme Codina i Contijoch Departament de Filologia COL·LEGI SAN T M IQUEL DELS SANTS. VIC (setembre 2011) La literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca