DRAMES RURALS Víctor Català La Vella
TRETS ARGUMENTALS Estil de vida de la vella hemiplèxia. La família només li dona els cuidats mínims. La vida de la vella es converteix en miserable i rutinària. Hi ha un incendi a Cal Manyo, ningú és a temps de salvar la vella. La vella mort cremada.
ESTRUCTURA Plantejament : accident de la vella. Exemple: ( fragment de la pagina 194) , quan el carreter troba a la vella:  “ ..Un carro que anava a mercat, a punta de dia, va atrapar al pas aquell bulto blanc i blau –la caputxa de franel·la i les faldilles de blavets- i el carreter va fer-li un xiulet, perquè l’animal, amb les orelles apuntades endavant, com si flairés un perill…”
ESTRUCTURA Nus : vida miserable i rutinària de la vella, a causa de patir hemiplèxia. Exemple: (fragment de la pagina 197) ,quan tots emprenen la rutina:  “ cada matí tothom emprenia la seva via, i en la casa sols hi quedaven quatre animalets i aquell ésser baldat, rostint-se de viu en viu, enter canyissos de figues, esteses de fesoles, enfilalls d’orellanes i panotxes de blat de moro, amb l’eterna basseta als peus i les baietes del bressol penjades a eixugar, ran mateix de la cara.”
ESTRUCTURA Desenllaç : Incendi que acaba amb totes les propietats de l’hereu, i la vida de la vella. Exemple: (fragment del final del capítol de la pàgina 205), quan la gent es compadia per la desgràcia:  “ Tothom el planyia per aquell foc que li havia destruït els béns: aquell casalot arnat, el garrinet i la vaca prenys. De la vella ni calia parlar-ne. Lo que deia la gent: - Tan de bé li va fer Déu...! Per lo que hi feia en aquest món, sense cap potència...!”
PUNT DE VISTA NARRATIU 3a persona Narrador extern objectiu Exemple: (fragment pàgina 195): “ a casa seva l’hereu i la jove la reberen amb la sorpresa alarmada amb què es rep un hoste perillós que no s’espera”.
TÈCNIQUES NARRATIVES Narració (predominant): Exemple: (fragment pàgina 195) “ A casa seva l’hereu i la jove la reberen amb la sorpresa alarmada amb què es rep un hoste perillós que no s’espera.”
TÈCNIQUES NARRATIVES Descripcions minucioses: Exemple: (fragment pàgina 199): “ Aquell dia el sol li donava de ple, i semblava impossible que no la cegués i atuís. Era un sol de juliol, covat, ardent com brases, que en els redossos rostia les sargantanes enartades i aixecava bombolles en la pell de les persones.” Diàleg (pràcticament no n’apareix) Exemple: (fragment pàgina 204): “ - Foc...!! Foc a cal Manyo!!.”
I així consu m ia el rest de  sa   miserable  vida la padrina de cal Manyo, i mm òbil  i   sola  i  m irant  i  m irant se m pre, a m b una quietesa  fixa  d’esfinx, aquell cel tan blau  i  bonic , però no tan i m passible  i  llunyer pels que sofreixen. Ningú sabia, ni potser ella mateixa, quins esqueixos de pensaments rodolaven per les confurnes de  son  cervell  primitiu , paralitzat per l’hemiplexia, davant d’aquell cel  esplèndid,  ni quines sensacions podia despertar el més enllà  meravellós  que contemplava sempre, en esperit encara viu, dins de  sa  carn quasibé del tot  morta   i   momificada .
Polisíndeton:  repeticions de la grafia “i” = dóna rapidesa al text. Aliteració:  repetició de sons simultanis: “m”,”s”… amb la finalitat d’expressar certes emocions ja sigui duresa, suavitat etc. Determinants:  pròpis de l’època que ara ja no s’utilitzen. Adjectius:  gran abundància, tret característic propi del naturalisme. Suggereixen imatges.
PERSONATGES: La vella : va tenir un accident i va quedar hemiplègica. La seva vida canvia i no se li té cap mirament ja que no es val per ella mateixa. L’hereu:  qui posseix les finques i la casa. Es passa el dia treballan. La jove:  qui porta l’organització de la casa i qui cuida a l’àvia.
La mossa gran:  va a costura. La nena : engega els ànecs i les oques vora el riu. El bordegassot:  sol anar a jugar  a bales a l’era d’en Rostoll. El menut:  va tot el dia en braços de la jove. El carreter:  qui troba a al vella i la porta cap a casa seva.
ELEMENTS DEL RURALISME: ambient rural (casa de pagès) “ ...l’hereu se n’havia anat a la batuda, la jove a l’hort amb el menut a braç, la mossa gran a costura...” presència d’animals de granja com: gallines, vaques, porcs… ocells propis del paisatge català “ De tant en tant se sentia un xisclet d’aucell que volava fora de vista, un escotxineig de guatlla al lluny...” utilització d’onomatopeies “ ...el trinc-trinc precipitat d’un rellotge de caixa tocant hores..”
webgrafia http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.llibres.cat/content/imgsxml/ca/fotolibros/9788492672790.jpg&imgrefurl=http://www.llibres.cat/ca/llibres/drames-rurals296418/&usg=__ThYjldkuHfxo8rdL0Vu3vzYsHfM=&h=1109&w=732&sz=141&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=m33F_sM_4Sl9lM:&tbnh=143&tbnw=94&ei=JdtsTaDRJNSJ4QaW7Z2gBA&prev=/images%3Fq%3Ddrames%2Brurals%26um%3D1%26hl%3Des%26sa%3DN%26biw%3D1280%26bih%3D869%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=hc&vpx=443&vpy=49&dur=386&hovh=265&hovw=175&tx=92&ty=145&oei=JdtsTaDRJNSJ4QaW7Z2gBA&page=1&ndsp=44&ved=1t:429,r:3,s:0
Cristina Carbonell i Anna Jiménez Col·legi Sant Miquel dels Sants 1r Btx A  Curs 2010-2011

La Vella

  • 1.
    DRAMES RURALS VíctorCatalà La Vella
  • 2.
    TRETS ARGUMENTALS Estilde vida de la vella hemiplèxia. La família només li dona els cuidats mínims. La vida de la vella es converteix en miserable i rutinària. Hi ha un incendi a Cal Manyo, ningú és a temps de salvar la vella. La vella mort cremada.
  • 3.
    ESTRUCTURA Plantejament :accident de la vella. Exemple: ( fragment de la pagina 194) , quan el carreter troba a la vella: “ ..Un carro que anava a mercat, a punta de dia, va atrapar al pas aquell bulto blanc i blau –la caputxa de franel·la i les faldilles de blavets- i el carreter va fer-li un xiulet, perquè l’animal, amb les orelles apuntades endavant, com si flairés un perill…”
  • 4.
    ESTRUCTURA Nus :vida miserable i rutinària de la vella, a causa de patir hemiplèxia. Exemple: (fragment de la pagina 197) ,quan tots emprenen la rutina: “ cada matí tothom emprenia la seva via, i en la casa sols hi quedaven quatre animalets i aquell ésser baldat, rostint-se de viu en viu, enter canyissos de figues, esteses de fesoles, enfilalls d’orellanes i panotxes de blat de moro, amb l’eterna basseta als peus i les baietes del bressol penjades a eixugar, ran mateix de la cara.”
  • 5.
    ESTRUCTURA Desenllaç :Incendi que acaba amb totes les propietats de l’hereu, i la vida de la vella. Exemple: (fragment del final del capítol de la pàgina 205), quan la gent es compadia per la desgràcia: “ Tothom el planyia per aquell foc que li havia destruït els béns: aquell casalot arnat, el garrinet i la vaca prenys. De la vella ni calia parlar-ne. Lo que deia la gent: - Tan de bé li va fer Déu...! Per lo que hi feia en aquest món, sense cap potència...!”
  • 6.
    PUNT DE VISTANARRATIU 3a persona Narrador extern objectiu Exemple: (fragment pàgina 195): “ a casa seva l’hereu i la jove la reberen amb la sorpresa alarmada amb què es rep un hoste perillós que no s’espera”.
  • 7.
    TÈCNIQUES NARRATIVES Narració(predominant): Exemple: (fragment pàgina 195) “ A casa seva l’hereu i la jove la reberen amb la sorpresa alarmada amb què es rep un hoste perillós que no s’espera.”
  • 8.
    TÈCNIQUES NARRATIVES Descripcionsminucioses: Exemple: (fragment pàgina 199): “ Aquell dia el sol li donava de ple, i semblava impossible que no la cegués i atuís. Era un sol de juliol, covat, ardent com brases, que en els redossos rostia les sargantanes enartades i aixecava bombolles en la pell de les persones.” Diàleg (pràcticament no n’apareix) Exemple: (fragment pàgina 204): “ - Foc...!! Foc a cal Manyo!!.”
  • 9.
    I així consum ia el rest de sa miserable vida la padrina de cal Manyo, i mm òbil i sola i m irant i m irant se m pre, a m b una quietesa fixa d’esfinx, aquell cel tan blau i bonic , però no tan i m passible i llunyer pels que sofreixen. Ningú sabia, ni potser ella mateixa, quins esqueixos de pensaments rodolaven per les confurnes de son cervell primitiu , paralitzat per l’hemiplexia, davant d’aquell cel esplèndid, ni quines sensacions podia despertar el més enllà meravellós que contemplava sempre, en esperit encara viu, dins de sa carn quasibé del tot morta i momificada .
  • 10.
    Polisíndeton: repeticionsde la grafia “i” = dóna rapidesa al text. Aliteració: repetició de sons simultanis: “m”,”s”… amb la finalitat d’expressar certes emocions ja sigui duresa, suavitat etc. Determinants: pròpis de l’època que ara ja no s’utilitzen. Adjectius: gran abundància, tret característic propi del naturalisme. Suggereixen imatges.
  • 11.
    PERSONATGES: La vella: va tenir un accident i va quedar hemiplègica. La seva vida canvia i no se li té cap mirament ja que no es val per ella mateixa. L’hereu: qui posseix les finques i la casa. Es passa el dia treballan. La jove: qui porta l’organització de la casa i qui cuida a l’àvia.
  • 12.
    La mossa gran: va a costura. La nena : engega els ànecs i les oques vora el riu. El bordegassot: sol anar a jugar a bales a l’era d’en Rostoll. El menut: va tot el dia en braços de la jove. El carreter: qui troba a al vella i la porta cap a casa seva.
  • 13.
    ELEMENTS DEL RURALISME:ambient rural (casa de pagès) “ ...l’hereu se n’havia anat a la batuda, la jove a l’hort amb el menut a braç, la mossa gran a costura...” presència d’animals de granja com: gallines, vaques, porcs… ocells propis del paisatge català “ De tant en tant se sentia un xisclet d’aucell que volava fora de vista, un escotxineig de guatlla al lluny...” utilització d’onomatopeies “ ...el trinc-trinc precipitat d’un rellotge de caixa tocant hores..”
  • 14.
  • 15.
    Cristina Carbonell iAnna Jiménez Col·legi Sant Miquel dels Sants 1r Btx A Curs 2010-2011