2. Índex
1. Comunicació
1.1. Llenguatge, llengua, parla
1.1.1. Llengua i parla (Saussure)
1.1.2. Competència i actuació
1.2. Nivells de la llengua
1.4. Fonologia i Fonètica
2. El procés de fonació
2.1. Elements del l’aparell fonador
3. Criteris de classificació dels sons
3.1. Comportament de cordes vocals
3.2. Mode d’articulació
3.3. Punt d’articulació
4. Quadre classificació dels sons
vocàlics
5. Quadre classificació dels sons
consonàntics
6. Exemples i exercicis
2
3. 1. Comunicació
• Ara que sabem comunicació és la transmissió
informativa des d’un origen emissor cap a un destí
receptor, mitjançant tota una altra sèrie d’elements
implicats que la fan possible entre món sensible i el
que no ho és en l’estricte patró humà en què sovint
hi pensam.
• Gairebé tot comunica i no cal pensar, per tant, que
l’única comunicació és lingüística.
4. 1.1. Llenguatge, llengua, parla
• Però quan, ja en territori humà, el llenguatge de
comunicació es fa amb senyals ―signes― d’un
sistema operatiu verbal, és a dir, oral i complex per
tal com s’articula doblement (Martinet), aleshores ja
ens acostam a la definició de llengua.
• Totes les persones tenim la mateixa capacitat de llenguatge,
però no totes fem servir la mateixa llengua, el mateix sistema.
• Per això deim que llengua és un sistema concret,
amb la seva particular caracterització fonològica,
morfològica, sintàctica, semàntica ―els subsistemes
del sistema― i simbòlica, perquè la llengua marca la
relació dels usuaris amb la realitat.
5. 1.1.1. Llengua i parla (segons Saussure)
• El concepte de llengua natural fa referència al
sistema propi i específic d’una determinada
comunitat d’usuaris ―comunitat lingüística―i sobre
un domini lingüístic determinat.
• En tant que codi ―paradigma organitzatiu―, la
llengua emmagatzema tots els signes lingüístics
d’una comunitat... En això esdevé una abstracció
relacionada amb la societat...
• En canvi la parla es relaciona directament amb
l’individu (usuari), perquè és la manera concreta
d’ús del codi.
6. 1.1.1. Llengua i parla (segons Saussure)
La parella llengua / parla com a termes oposats fou establerta per Saussure en
el seu Cours de linguistique générale (1916). Per a Saussure el codi de signes
aïllats (la llengua) és estàtic i de caràcter social, mentre que en l’ús (la parla)
esdevé dinàmic, concret i de caràcter individual. És la parla que produeix la
diversitat lingüística interna o variació lingüística.
7. 1.1.2. Competència i actuació
• Més modernament, la visió saussureana ha resultat ambigua i
fins contradictòria. Així, el creador de la gramàtica generativa,
Noam Chomsky proposa alternativament els conceptes de
competència i actuació.
• Chomsky anomena competència lingüística o gramatical allò
que Saussure anomenava llengua, però aquí el sistema de
regles explicites regeixen la generació i interpretació de les
produccions lingüístiques en un sentit no gens passiu ni
estàtic, sinó amb una capacitat creadora (construir,
reconèixer i entendre infinitat de frases gramaticalment
correctes) que no era en el terme saussureà.
• L’actuació lingüística, per contra, s’acosta més al concepte de
parla: defineix l’ús efectiu que l’individu fa de la competència
lingüística, la seva materialització individual.
8. • En lingüística, per tant, la competència seria tota la
capacitat que té un parlant-oient d'usar la seva
llengua: tots els mots, tota l'estructura sintàctica,
totes les regles gramaticals, totes les variants
lingüístiques que coneix... I l'actuació seria l'ús que fa
d'aquest coneixement cada vegada que es comunica
lingüísticament. Per tant, competència és capacitat i
actuació és execució.
• http://goo.gl/tk3YYg [WKP.es: Competencia lingüística]
1.1.2. Competència i actuació
9. 1.2. Nivells de la llengua
• La feina del lingüista o del gramàtic consisteix a fer explícites
les unitats i les regles que el parlant usa del sistema:
descriure les possibilitats de la competència lingüística.
• Segons l’abast de la unitat lingüística ―del fonema al text―
parlem d’un o altre nivell de la llengua que constitueixen els
subsistemes de la qual o parts de la gramàtica.
10. 1.2. Nivells de la llengua
• Fonètica: l'estudi dels diferents sons del llenguatge humà
• Fonologia: l'estudi dels patrons del so, o dels fonemes
d'una llengua
• Morfologia: l'estudi de l'estructura interna dels mots
• Sintaxi: l'estudi de la combinació de mots entre si per a
formar frases
• Semàntica: l'estudi del sentit dels mots i dels enunciats
• Estilística: l'estudi de l'estil d'un enunciat (literari o no-literari)
• Pragmàtica: l'estudi de l'ús (literari, figuratiu o qualsevol altre)
dels enunciats en els actes de comunicació
• Anàlisi del discurs: l'estudi dels enunciats organitzats com a
textos
11. 1.3. Fonologia i Fonètica
• Fonologia: Part de la gramàtica que estableix
els fonemes o unitats fòniques d’una llengua,
les propietats, l’estructura de les síl·labes, la
distribució de l’accent i d’altres fenòmens: les
unitats es representen entre barres: /a/.
[Descripció de sistema o paradigma sonor d’una llengua]
• Fonètica: Estudi de les realitzacions concretes
de les unitats i propietats fonològiques. Les
unitats es representen entre claudàtors: [a]
17. 1.3.3.1 La unitat fonètica: l’al·lòfon
Un al·lòfon és qualsevol realització fonètica
d’un fonema. L’ús concret dins la seqüència
o tira fònica.
Les anàlisis acústiques (com ara mitjançant
l'espectrògraf) mostren que les realitzacions
fonètiques d’un mateix fonema són diverses,
variacions que depenen de diversos factors:
1. El context ―fonosintaxi
2. La variació diatòpica
3. La fisiologia particular
27. 2. El procés de fonació
• L'aire entra de l'exterior cap
als pulmons per la boca o
pel nas, en un moviment de
la respiració que s'anomena
inspiració. Durant aquest
moviment ens és impossible
parlar.
• Físicament cada so és produït
per una interrupció de la
columna d'aire que surt dels
pulmons pel tracte vocal en el
moment de l'expiració.
Enllaça amb un clic amb
aquesta pàgina web i fes
comparació dels sons
catalans
28. 2.1. Elements del l’aparell fonador
• L'aire procedent dels pulmons
passa per la tràquea I travessa la
glotis, espai o obertura entre les
dues cordes vocals, ubicades a la
laringe.
Aquí és el primer punt on l'aire pot
ser modulat, segons si les cordes
vocals vibren (sons sonors) o no
vibren (sons sords).
El corrent d'aire segueix per la
faringe i arriba als òrgans
articulatoris.
• Si el vel del paladar (part de
darrere del paladar) està elevat,
l'aire surt per la boca (sons orals),
si està abaixat, surt per la
boca i el nas (sons nasals).
• Si l'aire surt per la boca es
produiran sons diferents segons els
òrgans que obstrueixen l'aire (
punt d'articulació: llavis, dents, vel
del paladar) o segons com es
produeix l'obstrucció (mode
d'articulació: obstrucció total, l'aire
surt fregant, o bé pels costats o per
combinació de modes...
29.
30. 3. Criteris de classificació dels sons
1. Segons el comportament de les cordes vocals:
Sonoritat / sordesa
2. Mode d’articulació o de sortida de l’aire:
Nivell d’obstrucció i com es produeix en el
tracte vocal
3. Punt d’articulació o participació i contacte
dels òrgans de fonació
31. 3.1. Comportament de cordes vocals
• Sonoritat: vibració o no de les cordes vocals
• Si l’aire surt lliurement pel tracte vocal
Dos sistemes: vocàlic i consonàntic
Les vocals ―l’aire surt lliurement pel tracte vocal ―són els sons
més sonors i, per això, constitueixen el nucli de les síl·labes.
En les consonants l’aire troba per sortir alguna mena
d’impediment en el tracte vocal
(Clica i compara la realització dels tres sons [a], [p] i [l] ]
32. 3.2. Mode d’articulació Segons com es produeix l'obstrucció en sortir
l'aire classificam els sons en:
- Oclusius: obstrucció total de l'aire (oclusió) seguida d'una explosió.
[p] [b] [t] [d] [k] [g]
- Fricatius: l'aire surt fregant per una petita escletxa.
[f] [v] [s] [z] [ S ] [J]
- Africats: produïts en dos moments, primer oclusió i després fricació
[ts] [dz] [tS] [dJ]
- Nasals: l'aire, en baixar l'úvula, surt pel nas i boca.
[m] [n] [M]fang [N]canya
- Laterals: l'aire surt pels costats de la boca [I] [L]
- Vibrants: l'aire s'interromp pel contacte entre l'àpex de la llengua i
els alvèols (davant paladar).
―Si hi ha un únic contacte → so bategant [ò]
―Si n’hi ha diversos → so vibrant [r]
33. 3.3. Punt d’articulació Segons on es produeix l'obstrucció i els òrgans
que s'aproximen o entren en contacte,
classificam els sons en:
- Bilabial: contacten els dos llavis (superior I inferior)
[p] [b] [B] [m]
- Labiodentals: llavi inferior i dents incisives
[f] [v]
- Dentals: àpex o punta de la llengua i cara interior de les dents incisives
[t] [d] [D]
- Alveolars: àpex de la llengua i alvèols (part davant paladar)
[s] [ts] [z] [dz] [n] [I] [ò] [r]
- Palatals: dors de la llengua (part darrere) i paladar
[ S ] [tS] [J] [dJ] [N]canya [L]
- Velars: postdors de la llengua i vel del paladar
[k] [g] [G] [M]fang
44. Clica el gràfic següent i descobreix les característiques
dels fonemes de la llengua catalana
Atenció
En la cadena fònica els contextos fonosintàctics
poden produir variants puntuals; la notació
representada als quadres és la dels fonemes
presos aïlladament.
Són fenòmens fonosintàctics: la sonorització, la
sordesa, la neutralització...
50. Feu la transcripció fonètica d’aquests sintagmes:
Dissabte de Pasqua
____________________________________
L’arc de Sant Martí
____________________________________
Mig i mig
____________________________________
Un gelat molt deliciós
____________________________________
Un dibuix molt ben fet
____________________________________
51. Feu la transcripció fonètica d’aquests sintagmes:
Fa un fred congelant
____________________________________
Als afores del poble
____________________________________
Les oques de la granja
____________________________________
Hem vist un xai
____________________________________
