SlideShare a Scribd company logo
Categoria, estructura i funció 
Bases conceptuals per a l’estudi 
d’una sintaxi romànica 
a cura de Joan Manuel Pérez i Pinya, 
professor de llengua catalana i literatura 
IES Ramon Llull
RELACIONS SINTAGMÀTIQUES 
RELACIONS PARADIGMÀTIQUES 
La 
professora 
trenca 
el 
butlletí 
La meva 
senyo 
destrossa 
les 
notes 
Aquella 
docent 
esmicola 
les 
qualificacions 
L' 
ensenyant 
esquinça 
la 
papereta 
Aquesta 
mestra 
trosseja 
els 
resultats 
Una 
instructora 
esbocina 
la 
puntuació 
Alguna 
pedagoga 
esbardella 
la 
butlleta 
La nostra 
preceptora 
desfà 
la 
cèdula 
Certa 
educadora 
fracciona 
l' 
extracte
La 
verticalitat 
dels 
paradigmes
Categoria 
• 
1. Cadascuna de les classes a què poden reduir-se els objectes del coneixement. || 
• 
2. Cadascun dels grups o graus en què es poden classificar diferents objectes, segons llurs diverses propietats o llur importància. [DCVB] 
• 
1. FILOS 1 Cadascuna de les classes més generals a què poden ésser reduïts els termes o els conceptes. || 
• 2. Cadascun dels grups en què hom pot classificar diferents objectes atenent a una propietat, a una condició, etc. 
Exemples: 
una categoria gramatical (Substantiu, adjectiu...) 
una categoria estructural (Sintagma Nominal, Sintagma Verbal...) 
una categoria funcional (Subjecte, Predicat, Complement, Suplement...)
Des d’un punt de vista lingüístic 
4 LING 1 Conjunt d’unitats que pertanyen a una mateixa classe. 2 categoria buida En gramàtica generativa, categoria sense contingut fonètic però amb trets de persona, nombre, gènere, cas, etc. [el·lipsi] 
3 categoria gramatical Categoria que caracteritza els morfemes flexionals que acompanyen les unitats lèxiques d’acord amb determinades característiques com el gènere, el nombre, el temps, etc. 
4 categoria lèxica Categoria que caracteritza les unitats lèxiques d’acord amb determinades propietats formals i funcionals, com ara la possibilitat d’aparèixer en els mateixos contexts sintàctics o les característiques morfològiques o semàntiques. [DGLC]
Per tot plegat, comprovam la relació que hi ha entre el terme categoria amb el de classificació de les peces limitades que componen cada subsistema del sistema lingüístic (fonològic, morfològic, sintàctic i lèxic): la verticalitat de la tria dins un paradigma. 1. Per exemple dins l’òrbita de la categoria nominal distingim: 
Paradigma gramatical 
o classes de paraula 
Paradigma estructural 
o classes de sintagma 
Paradigma funcional 
o classes de funció 
1.SUBSTANTIU 
- Lexical 
- Morfològicament variable 
SN (Sintagma Nominal) 
Subjecte (S) 
Predicat nominal (PN) 
Complement directe (CD) 
Complement indirecte (CI) 
Complement preposicional d’objecte (CPO) 
2. ADJECTIU 
- Lexical 
- Morfològicament variable 
SAdj (Sintagma Adjectival) 
complement del substantiu (SAdj o CN) 
predicat nominal o atribut (PN o Atrib) 
complement predicatiu (CPred) 
3. ARTICLE 
- Gramatical 
- Morfològicament variable 
Det 
Component possible d’un SN 
Com a Det. dins el SN 
4. PRONOM 
- Gramatical 
- Morfològicament variable 
Representen en cada cas: 
SN ~ SAdj ~ SPrep ~ SAdv 
Respectivament, com a nucli d’un SN, d’un SAdj. o d’un SAdv. 
Subjecte (S); Predicat nominal (PN); 
Complement directe (CD); Predicadiu (CPred.) 
Complement indirecte (CI) 
Complement preposicional d’objecte (CPO) 
Complement del Nom; Circumstancals...
2. I dins altres àmbits de la seqüència expressiva, distingim: 
5. VERB 
- Lexical 
- Morfològicament variable 
SV (Sintagma Verbal) 
Com a nucli del Predicat o SV 
Dues natures essencials: 
Predicat (verbs de predicació completa) 
Còpula (verbs relacionals de predicació incompleta o sense contingut semàntic o desplaçada cap a una atribució) 
6. ADVERBI 
- Lexical o gramatical 
- Morfològicament invariable 
element d’expansió 
SAdv (Sintagma Adverbial) 
Complement Circumstancial 
o Modificador 
Com a nucli d’un SAdv. (CC) 
Com a modificador d’un nucli de SAdj. o 
d’un SAdv. (Mod) 
7. PREPOSICIÓ 
- Gramatical 
- Morfològicament invariable 
partícula relacional 
Sprep (Sintagma Preposicional) 
Com a nucli d’un SPrep.  Prep + SN 
8. CONJUNCIÓ 
- Gramatical 
- Morfològicament invariable 
partícula relacional 
Nexe interseqüencial 
Element relacionador, o també dit connector, entre els segments o les seqüències lingüístiques implicades. 
Són coordinants o subordinants 
9. INTERJECCIÓ 
• 
Pròpia ~ gramatical ~ invariable 
• 
Impròpia ~ lexical ~ variable 
Element extraseqüencial 
Sequència independent o bé interpolada que introdueix estats afectius del parlant. 
Constitueixen expressions aïllades no matisades funcionalment
Font: IEC
Vers l’ordre i la follia dels estels. [Marià Villangómez] 
Exercicis: 
1. 
Localitzau totes les classes de paraula diferents que integren la seqüència expressiva d’aquest decasíl·lab del poeta eivissenc. 
2. 
Distingiu entre cadascun dels nivells lingüístics que s’han classificat abans en paradigmes. 
3. 
Des d’un punt de vista constitutiu, la seqüència és una oració o bé formula tan sols una expressió?
Vers l’ordre i la follia dels estels 
Cat. gram. 7 3 1 8 3 1 7/3 1 
Cat. estruc. Prep det + N det + N det + N 
Cat. estruc. + SN 1  SN 2 Prep + SN 
Cat. estruc. SPrep. 
[Complement 
Cat. Func.  del nom 
o Adjacent] 
Cat. estruc. SPrep. 
Cat. Func. (Complement Circumstancial ...) 
-------------------------------------------------------------------- 
• 
És just una expressió, ja que no exhibeix ni pot inferir-se l’estructura oracional sencera 
O  SN (S) + SV (P) 
Clau 1 (fem servir la numeració del paradigmes anteriors):
L’horitzontalitat de les seqüències expressives
Estructura 
• 
1. Distribució i orde de les parts que componen una totalitat. 
• 
5 LING Conjunt d’elements que constitueixen el llenguatge entès com una unitat orgànica (o una seqüència expressiva). [DGLC] Exemples: Vers l’ordre i la follia dels estels. [Marià Villangómez] De fa mil anys, l’estrany no m’és estrany: [ J. V. Foix] Tota la meva vida es lliga a tu, com (,) en la nit (,) les flames a la fosca. [Bartomeu Rosselló-Pòrcel]
Advertiu la linealitat del discurs, la manera com tota seqüència necessita d’una ordinació per fer efectiva la comprensibilitat, sota uns patrons organitzadors o pautes sintàctiques 
Exercici: 
1. 
Tornem a insistir: des d’un punt de vista sintàctic, les seqüències anteriors fan oracions o bé formulen tan sols expressions? 
2. 
Reduïu-les a totes quantes unitats catego- ritzables segons l’esquema anterior.
Forma i funció 
En llengua no hi ha substàncies, 
hi ha formes «o valors»: 
de manera que 
només podem analitzar 
les seqüències lingüístiques 
(paraules, sintagmes, expressions, oracions), 
és a dir les seves peces i les seves 
actuacions concretes «o funcions»: 
dins aqueixa linealitat del discurs.
La funcionalitat real 
• 
Actualment les definicions gramaticals han passat de ser categòriques o lògiques, a esdevenir més aviat funcionals. 
• 
Les peces prenen la funció que els correspon per context seqüencial i no per la seva adscripció categorial. 
• 
De fet, sovint hi topem el fenomen de la transposició de categoria o 
transcategorització.
Exemple: 
• 
De fa mil anys, l’estrany no m’és estrany. 
En el decasíl·lab foixià, just allà on comença el segon hemistiqui, topam amb un SN de constitució curiosa. 
Gramaticalment, un article masculí apostrofat a un adjectiu qualificatiu masculí que, òbviament, actua en la posició habitual d’un substantiu, és a dir, com a nucli d’un SN. 
Aleshores deim que s’ha nominalitzat o substantivat, 
això és l’adjectiu ha transcategoritzat o 
ha transposat la seva categoria. Actua com una altra. 
Per tant, allò que compta no és la seva categoria natural, sinó la seva actualització en categoria funcional. 
Notau, contràriament, com el segon “estrany” actua com a nucli d’un SAdj. que, dins una seqüència oracional copulativa, fa el paper d’Atribut.
• 
De fa mil anys, l’estrany no m’és estrany. 
La seqüència lingüística és presumptament un fenomen d’Ocx (oració complexa), perquè inclou dos nuclis verbals connectats. Però sense connexió evident si no és una idea temporal associada a la seqüència principal. Llavors parlaríem de juxtaposició com a mode relacional adherit al concepte temporal subjacent. 
La P1 o Pp [Proposició principal], ja ho hem dit, és una oració amb estructura de predicat nominal o atributiu, de manera que, entorn de l’òrbita de la còpula, devem trobar una estructura que representi la funció d’Atribut, i aquí, amb joc literari inclòs, la representa un adjectiu o nucli d’un SAdj. Mentre de l’altra banda de la còpula trobem el SN que actuarà de S. [Subjecte]. 
La P2 o Ps [Proposició subordinada] és més mala de disseccionar, perquè tota ella sembla una locució expressiva temporal, les peces de la qual la parla fa ja estona que les hi ha fossilitzat. 
Clau 2 (descriurem verbalment les seqüències):
• 
Tota la meva vida es lliga a tu, com (,) en la nit (,) les flames [es lliguen] a la fosca. 
Tornam a trobar-nos davant d’una seqüència lingüística que expressa un fenomen oracional complex (Ocx), ja que, tot i el·líptic o només suposable per lògica en interpretar-la, s’hi copsa aviat la fórmula comparativa que encalça l’expressió; de fet, hi topam el connector comparatiu més habitual “com”. La P1 lliga “tota la meva vida” a un locatiu, la 2ª persona del singular, l’altre personatge en el poema, i, seguit, se n’ofereix l’espectacle d’una imatge que s’hi relaciona comparativament en la P2. 
Clau 3
Per saber-ne més: 
Bibliografia 
doc. 008_Les categories gramaticals i la seva accidentalitat 
doc. 008_Aspectes de morfosintaxi 
doc. 008_Tipus de frases i l'ordo rectus 
Mediateca 
•http://www.ub.edu/slc/autoaprenentatge/gramatik/ 
•http://www.slideshare.net/guest24e58c/les-categories-gramaticals 
•http://intercentres.edu.gva.es/ieslesdunes/scripts/materiales/20/Les%20categories%20gramaticals.pdf 
•http://www2.iec.cat/institucio/seccions/filologica/gramatica/morfologia/04CategoriesLexiquesiGramaticals.pdf

More Related Content

What's hot

L’oraciÓ Simple
L’oraciÓ SimpleL’oraciÓ Simple
L’oraciÓ Simple
sexpistols
 
3 la gramàtica. morf nominal power
3 la gramàtica. morf nominal power3 la gramàtica. morf nominal power
3 la gramàtica. morf nominal power
pilar
 
Les Rondalles
Les RondallesLes Rondalles
Les Rondalles
Manelic
 
Sintaxi ppoint, de LSantacruz
Sintaxi ppoint, de LSantacruzSintaxi ppoint, de LSantacruz
Sintaxi ppoint, de LSantacruz
montsecdn
 
Coherència, cohesió i valoració
Coherència, cohesió i valoracióCoherència, cohesió i valoració
Coherència, cohesió i valoració
marclia
 
Tipologia textual1
Tipologia textual1 Tipologia textual1
Tipologia textual1
Berta Allo
 
L'oració Composta, by Anna Ros
L'oració Composta, by Anna RosL'oració Composta, by Anna Ros
L'oració Composta, by Anna Ros
Betpm
 
0 oracio simple
0 oracio simple0 oracio simple
0 oracio simple
lurdessaavedra
 
Quadre tipologia textual
Quadre tipologia textualQuadre tipologia textual
Quadre tipologia textual
M T
 
Els determinants i els pronoms
Els determinants i els pronomsEls determinants i els pronoms
Els determinants i els pronoms
Tiana Bover Rosselló
 
Categoria, estructura i funció llengua cat batx
Categoria, estructura i funció  llengua cat  batxCategoria, estructura i funció  llengua cat  batx
Categoria, estructura i funció llengua cat batx
Gregori Samsó
 
Classificació De Les Oracions
Classificació De Les OracionsClassificació De Les Oracions
Classificació De Les Oracions
Antonia Mulet
 
El comentari literari de text
El comentari literari de textEl comentari literari de text
El comentari literari de text
jmpinya
 
Graella llengua catalana 1r
Graella llengua catalana 1rGraella llengua catalana 1r
Graella llengua catalana 1r
Imma Clua
 

What's hot (19)

L’oraciÓ Simple
L’oraciÓ SimpleL’oraciÓ Simple
L’oraciÓ Simple
 
Tipologia textual
Tipologia textualTipologia textual
Tipologia textual
 
3 la gramàtica. morf nominal power
3 la gramàtica. morf nominal power3 la gramàtica. morf nominal power
3 la gramàtica. morf nominal power
 
Les Rondalles
Les RondallesLes Rondalles
Les Rondalles
 
Sintaxi ppoint, de LSantacruz
Sintaxi ppoint, de LSantacruzSintaxi ppoint, de LSantacruz
Sintaxi ppoint, de LSantacruz
 
Tipus de textos 2
Tipus de textos 2Tipus de textos 2
Tipus de textos 2
 
Coherència, cohesió i valoració
Coherència, cohesió i valoracióCoherència, cohesió i valoració
Coherència, cohesió i valoració
 
Tipologia textual1
Tipologia textual1 Tipologia textual1
Tipologia textual1
 
COHERÈNCIA I COHESIÓ
COHERÈNCIA I COHESIÓCOHERÈNCIA I COHESIÓ
COHERÈNCIA I COHESIÓ
 
L'oració Composta, by Anna Ros
L'oració Composta, by Anna RosL'oració Composta, by Anna Ros
L'oració Composta, by Anna Ros
 
0 oracio simple
0 oracio simple0 oracio simple
0 oracio simple
 
Quadre tipologia textual
Quadre tipologia textualQuadre tipologia textual
Quadre tipologia textual
 
Els determinants i els pronoms
Els determinants i els pronomsEls determinants i els pronoms
Els determinants i els pronoms
 
Categoria, estructura i funció llengua cat batx
Categoria, estructura i funció  llengua cat  batxCategoria, estructura i funció  llengua cat  batx
Categoria, estructura i funció llengua cat batx
 
Unitat 3
Unitat 3Unitat 3
Unitat 3
 
Oracio simple
Oracio simpleOracio simple
Oracio simple
 
Classificació De Les Oracions
Classificació De Les OracionsClassificació De Les Oracions
Classificació De Les Oracions
 
El comentari literari de text
El comentari literari de textEl comentari literari de text
El comentari literari de text
 
Graella llengua catalana 1r
Graella llengua catalana 1rGraella llengua catalana 1r
Graella llengua catalana 1r
 

Viewers also liked

Unitat 2. Els substantius
Unitat 2. Els substantiusUnitat 2. Els substantius
Unitat 2. Els substantius
MercePallarols
 
0014f els connectors nexes preposicionals i conjuntius
0014f els connectors nexes preposicionals i conjuntius0014f els connectors nexes preposicionals i conjuntius
0014f els connectors nexes preposicionals i conjuntius
jmpinya
 
Fitxa predicat
Fitxa predicatFitxa predicat
Fitxa predicat
neuspm
 
oració simple
oració simpleoració simple
oració simple
mjvercher
 
0016 tema 3. morfosintaxi del català
0016 tema 3. morfosintaxi del català0016 tema 3. morfosintaxi del català
0016 tema 3. morfosintaxi del català
jmpinya
 
Oració simple
Oració simpleOració simple
Oració simple
Neus Bastida Reguill
 
Morfologia verbal
Morfologia verbalMorfologia verbal
Morfologia verbal
marclia
 
L'oració simple 1 subj i pred
L'oració simple 1 subj i predL'oració simple 1 subj i pred
L'oració simple 1 subj i pred
lurdessaavedra
 
Introducció a twitter
Introducció a twitterIntroducció a twitter
Introducció a twitter
Eva Castilla
 
Subjecte i predicat
Subjecte i predicatSubjecte i predicat
Subjecte i predicat
egimeno1
 
FITXA DE GRAMÀTICA TEMA 11.
FITXA DE GRAMÀTICA TEMA 11.FITXA DE GRAMÀTICA TEMA 11.
FITXA DE GRAMÀTICA TEMA 11.
mllfl
 
Oració simple
Oració simpleOració simple
Oració simple
dmunoz23
 
Estructura De La Narracio
Estructura De La NarracioEstructura De La Narracio
Estructura De La Narracio
Lluis Rius
 
L’Oració Simple
L’Oració SimpleL’Oració Simple
L’Oració Simple
sexpistols
 
Exercicis resolts català
Exercicis resolts catalàExercicis resolts català
Exercicis resolts català
CATALINA BALLESTER MELIA
 
EL SISTEMA NERVIÓS
EL SISTEMA NERVIÓSEL SISTEMA NERVIÓS
Ortografia catalana 3r ep
Ortografia catalana 3r epOrtografia catalana 3r ep
Ortografia catalana 3r ep
Hatsep Sen
 

Viewers also liked (20)

Unitat 2. Els substantius
Unitat 2. Els substantiusUnitat 2. Els substantius
Unitat 2. Els substantius
 
0014f els connectors nexes preposicionals i conjuntius
0014f els connectors nexes preposicionals i conjuntius0014f els connectors nexes preposicionals i conjuntius
0014f els connectors nexes preposicionals i conjuntius
 
Fitxa predicat
Fitxa predicatFitxa predicat
Fitxa predicat
 
oració simple
oració simpleoració simple
oració simple
 
0016 tema 3. morfosintaxi del català
0016 tema 3. morfosintaxi del català0016 tema 3. morfosintaxi del català
0016 tema 3. morfosintaxi del català
 
Oració simple
Oració simpleOració simple
Oració simple
 
Oracions
OracionsOracions
Oracions
 
Morfologia verbal
Morfologia verbalMorfologia verbal
Morfologia verbal
 
L'oració simple 1 subj i pred
L'oració simple 1 subj i predL'oració simple 1 subj i pred
L'oració simple 1 subj i pred
 
Introducció a twitter
Introducció a twitterIntroducció a twitter
Introducció a twitter
 
Subjecte i predicat
Subjecte i predicatSubjecte i predicat
Subjecte i predicat
 
FITXA DE GRAMÀTICA TEMA 11.
FITXA DE GRAMÀTICA TEMA 11.FITXA DE GRAMÀTICA TEMA 11.
FITXA DE GRAMÀTICA TEMA 11.
 
El sintagma nominal
El sintagma nominalEl sintagma nominal
El sintagma nominal
 
Oració simple
Oració simpleOració simple
Oració simple
 
Estructura De La Narracio
Estructura De La NarracioEstructura De La Narracio
Estructura De La Narracio
 
L’Oració Simple
L’Oració SimpleL’Oració Simple
L’Oració Simple
 
Exercicis resolts català
Exercicis resolts catalàExercicis resolts català
Exercicis resolts català
 
EL SISTEMA NERVIÓS
EL SISTEMA NERVIÓSEL SISTEMA NERVIÓS
EL SISTEMA NERVIÓS
 
L'APARELL DIGESTIU
L'APARELL DIGESTIUL'APARELL DIGESTIU
L'APARELL DIGESTIU
 
Ortografia catalana 3r ep
Ortografia catalana 3r epOrtografia catalana 3r ep
Ortografia catalana 3r ep
 

Similar to 008 categoria, estructura i funció llengua cat_ batx

Esquema de comentari de text
Esquema de comentari de textEsquema de comentari de text
Esquema de comentari de text
Enric Marques
 
L’oraciÓ Simple
L’oraciÓ SimpleL’oraciÓ Simple
L’oraciÓ Simple
sexpistols
 
Objetivos de 2o_eso castella
Objetivos de 2o_eso castellaObjetivos de 2o_eso castella
Objetivos de 2o_eso castella
Elisa Tormo
 
Anàlisi categorial i funcional
Anàlisi categorial i funcionalAnàlisi categorial i funcional
Anàlisi categorial i funcional
Raül
 
Subordinada substantiva
Subordinada substantivaSubordinada substantiva
Subordinada substantiva
Berta Allo
 

Similar to 008 categoria, estructura i funció llengua cat_ batx (6)

Esquema de comentari de text
Esquema de comentari de textEsquema de comentari de text
Esquema de comentari de text
 
L’oraciÓ Simple
L’oraciÓ SimpleL’oraciÓ Simple
L’oraciÓ Simple
 
Objetivos de 2o_eso castella
Objetivos de 2o_eso castellaObjetivos de 2o_eso castella
Objetivos de 2o_eso castella
 
Unitat 3
Unitat 3Unitat 3
Unitat 3
 
Anàlisi categorial i funcional
Anàlisi categorial i funcionalAnàlisi categorial i funcional
Anàlisi categorial i funcional
 
Subordinada substantiva
Subordinada substantivaSubordinada substantiva
Subordinada substantiva
 

More from jmpinya

0011 a l'aparell fonatori
0011 a l'aparell fonatori0011 a l'aparell fonatori
0011 a l'aparell fonatori
jmpinya
 
Pautes comentari narratològic
Pautes comentari narratològicPautes comentari narratològic
Pautes comentari narratològic
jmpinya
 
Línia del temps edat mitjana
Línia del temps edat mitjanaLínia del temps edat mitjana
Línia del temps edat mitjana
jmpinya
 
Línia del temps Ramon Llull
Línia del temps Ramon LlullLínia del temps Ramon Llull
Línia del temps Ramon Llull
jmpinya
 
Marian Aguiló, per Llompart
Marian Aguiló, per LlompartMarian Aguiló, per Llompart
Marian Aguiló, per Llompart
jmpinya
 
0000b presentació assignatura
0000b presentació assignatura0000b presentació assignatura
0000b presentació assignatura
jmpinya
 
0014d tres exemples d’anàlisi morfosintàctica
0014d tres exemples d’anàlisi morfosintàctica0014d tres exemples d’anàlisi morfosintàctica
0014d tres exemples d’anàlisi morfosintàctica
jmpinya
 
0018b pautes d'anàlisi de textos poètics pràctica_ausiàs_solucionari
0018b pautes d'anàlisi de textos poètics pràctica_ausiàs_solucionari0018b pautes d'anàlisi de textos poètics pràctica_ausiàs_solucionari
0018b pautes d'anàlisi de textos poètics pràctica_ausiàs_solucionari
jmpinya
 
0018a comentaris de text poemes_ausiàs march
0018a comentaris de text poemes_ausiàs march0018a comentaris de text poemes_ausiàs march
0018a comentaris de text poemes_ausiàs march
jmpinya
 
0015b comentari de text presoner_solucionari
0015b comentari de text presoner_solucionari0015b comentari de text presoner_solucionari
0015b comentari de text presoner_solucionari
jmpinya
 
0016 les perífrasis verbals
0016 les perífrasis verbals0016 les perífrasis verbals
0016 les perífrasis verbals
jmpinya
 
0012a recursos retòrics
0012a recursos retòrics0012a recursos retòrics
0012a recursos retòrics
jmpinya
 
0012b elogi diners_turmeda
0012b elogi diners_turmeda0012b elogi diners_turmeda
0012b elogi diners_turmeda
jmpinya
 
0013b comentari literari tirant
0013b comentari literari tirant0013b comentari literari tirant
0013b comentari literari tirant
jmpinya
 
0013a pautes comentari narratològic
0013a pautes comentari narratològic0013a pautes comentari narratològic
0013a pautes comentari narratològic
jmpinya
 
007 una proposta metodològica d'anàlisi literària
007 una proposta metodològica d'anàlisi literària007 una proposta metodològica d'anàlisi literària
007 una proposta metodològica d'anàlisi literària
jmpinya
 
0011a alfabet fonètic català
0011a alfabet fonètic català0011a alfabet fonètic català
0011a alfabet fonètic català
jmpinya
 
0012 estrofes i composicions poètiques
0012 estrofes i composicions poètiques0012 estrofes i composicions poètiques
0012 estrofes i composicions poètiques
jmpinya
 
0011 tema 2. fonètica catalana
0011 tema 2. fonètica catalana0011 tema 2. fonètica catalana
0011 tema 2. fonètica catalana
jmpinya
 
009 línia del temps ramon llull
009 línia del temps ramon llull009 línia del temps ramon llull
009 línia del temps ramon llull
jmpinya
 

More from jmpinya (20)

0011 a l'aparell fonatori
0011 a l'aparell fonatori0011 a l'aparell fonatori
0011 a l'aparell fonatori
 
Pautes comentari narratològic
Pautes comentari narratològicPautes comentari narratològic
Pautes comentari narratològic
 
Línia del temps edat mitjana
Línia del temps edat mitjanaLínia del temps edat mitjana
Línia del temps edat mitjana
 
Línia del temps Ramon Llull
Línia del temps Ramon LlullLínia del temps Ramon Llull
Línia del temps Ramon Llull
 
Marian Aguiló, per Llompart
Marian Aguiló, per LlompartMarian Aguiló, per Llompart
Marian Aguiló, per Llompart
 
0000b presentació assignatura
0000b presentació assignatura0000b presentació assignatura
0000b presentació assignatura
 
0014d tres exemples d’anàlisi morfosintàctica
0014d tres exemples d’anàlisi morfosintàctica0014d tres exemples d’anàlisi morfosintàctica
0014d tres exemples d’anàlisi morfosintàctica
 
0018b pautes d'anàlisi de textos poètics pràctica_ausiàs_solucionari
0018b pautes d'anàlisi de textos poètics pràctica_ausiàs_solucionari0018b pautes d'anàlisi de textos poètics pràctica_ausiàs_solucionari
0018b pautes d'anàlisi de textos poètics pràctica_ausiàs_solucionari
 
0018a comentaris de text poemes_ausiàs march
0018a comentaris de text poemes_ausiàs march0018a comentaris de text poemes_ausiàs march
0018a comentaris de text poemes_ausiàs march
 
0015b comentari de text presoner_solucionari
0015b comentari de text presoner_solucionari0015b comentari de text presoner_solucionari
0015b comentari de text presoner_solucionari
 
0016 les perífrasis verbals
0016 les perífrasis verbals0016 les perífrasis verbals
0016 les perífrasis verbals
 
0012a recursos retòrics
0012a recursos retòrics0012a recursos retòrics
0012a recursos retòrics
 
0012b elogi diners_turmeda
0012b elogi diners_turmeda0012b elogi diners_turmeda
0012b elogi diners_turmeda
 
0013b comentari literari tirant
0013b comentari literari tirant0013b comentari literari tirant
0013b comentari literari tirant
 
0013a pautes comentari narratològic
0013a pautes comentari narratològic0013a pautes comentari narratològic
0013a pautes comentari narratològic
 
007 una proposta metodològica d'anàlisi literària
007 una proposta metodològica d'anàlisi literària007 una proposta metodològica d'anàlisi literària
007 una proposta metodològica d'anàlisi literària
 
0011a alfabet fonètic català
0011a alfabet fonètic català0011a alfabet fonètic català
0011a alfabet fonètic català
 
0012 estrofes i composicions poètiques
0012 estrofes i composicions poètiques0012 estrofes i composicions poètiques
0012 estrofes i composicions poètiques
 
0011 tema 2. fonètica catalana
0011 tema 2. fonètica catalana0011 tema 2. fonètica catalana
0011 tema 2. fonètica catalana
 
009 línia del temps ramon llull
009 línia del temps ramon llull009 línia del temps ramon llull
009 línia del temps ramon llull
 

008 categoria, estructura i funció llengua cat_ batx

  • 1. Categoria, estructura i funció Bases conceptuals per a l’estudi d’una sintaxi romànica a cura de Joan Manuel Pérez i Pinya, professor de llengua catalana i literatura IES Ramon Llull
  • 2. RELACIONS SINTAGMÀTIQUES RELACIONS PARADIGMÀTIQUES La professora trenca el butlletí La meva senyo destrossa les notes Aquella docent esmicola les qualificacions L' ensenyant esquinça la papereta Aquesta mestra trosseja els resultats Una instructora esbocina la puntuació Alguna pedagoga esbardella la butlleta La nostra preceptora desfà la cèdula Certa educadora fracciona l' extracte
  • 3. La verticalitat dels paradigmes
  • 4. Categoria • 1. Cadascuna de les classes a què poden reduir-se els objectes del coneixement. || • 2. Cadascun dels grups o graus en què es poden classificar diferents objectes, segons llurs diverses propietats o llur importància. [DCVB] • 1. FILOS 1 Cadascuna de les classes més generals a què poden ésser reduïts els termes o els conceptes. || • 2. Cadascun dels grups en què hom pot classificar diferents objectes atenent a una propietat, a una condició, etc. Exemples: una categoria gramatical (Substantiu, adjectiu...) una categoria estructural (Sintagma Nominal, Sintagma Verbal...) una categoria funcional (Subjecte, Predicat, Complement, Suplement...)
  • 5. Des d’un punt de vista lingüístic 4 LING 1 Conjunt d’unitats que pertanyen a una mateixa classe. 2 categoria buida En gramàtica generativa, categoria sense contingut fonètic però amb trets de persona, nombre, gènere, cas, etc. [el·lipsi] 3 categoria gramatical Categoria que caracteritza els morfemes flexionals que acompanyen les unitats lèxiques d’acord amb determinades característiques com el gènere, el nombre, el temps, etc. 4 categoria lèxica Categoria que caracteritza les unitats lèxiques d’acord amb determinades propietats formals i funcionals, com ara la possibilitat d’aparèixer en els mateixos contexts sintàctics o les característiques morfològiques o semàntiques. [DGLC]
  • 6. Per tot plegat, comprovam la relació que hi ha entre el terme categoria amb el de classificació de les peces limitades que componen cada subsistema del sistema lingüístic (fonològic, morfològic, sintàctic i lèxic): la verticalitat de la tria dins un paradigma. 1. Per exemple dins l’òrbita de la categoria nominal distingim: Paradigma gramatical o classes de paraula Paradigma estructural o classes de sintagma Paradigma funcional o classes de funció 1.SUBSTANTIU - Lexical - Morfològicament variable SN (Sintagma Nominal) Subjecte (S) Predicat nominal (PN) Complement directe (CD) Complement indirecte (CI) Complement preposicional d’objecte (CPO) 2. ADJECTIU - Lexical - Morfològicament variable SAdj (Sintagma Adjectival) complement del substantiu (SAdj o CN) predicat nominal o atribut (PN o Atrib) complement predicatiu (CPred) 3. ARTICLE - Gramatical - Morfològicament variable Det Component possible d’un SN Com a Det. dins el SN 4. PRONOM - Gramatical - Morfològicament variable Representen en cada cas: SN ~ SAdj ~ SPrep ~ SAdv Respectivament, com a nucli d’un SN, d’un SAdj. o d’un SAdv. Subjecte (S); Predicat nominal (PN); Complement directe (CD); Predicadiu (CPred.) Complement indirecte (CI) Complement preposicional d’objecte (CPO) Complement del Nom; Circumstancals...
  • 7. 2. I dins altres àmbits de la seqüència expressiva, distingim: 5. VERB - Lexical - Morfològicament variable SV (Sintagma Verbal) Com a nucli del Predicat o SV Dues natures essencials: Predicat (verbs de predicació completa) Còpula (verbs relacionals de predicació incompleta o sense contingut semàntic o desplaçada cap a una atribució) 6. ADVERBI - Lexical o gramatical - Morfològicament invariable element d’expansió SAdv (Sintagma Adverbial) Complement Circumstancial o Modificador Com a nucli d’un SAdv. (CC) Com a modificador d’un nucli de SAdj. o d’un SAdv. (Mod) 7. PREPOSICIÓ - Gramatical - Morfològicament invariable partícula relacional Sprep (Sintagma Preposicional) Com a nucli d’un SPrep.  Prep + SN 8. CONJUNCIÓ - Gramatical - Morfològicament invariable partícula relacional Nexe interseqüencial Element relacionador, o també dit connector, entre els segments o les seqüències lingüístiques implicades. Són coordinants o subordinants 9. INTERJECCIÓ • Pròpia ~ gramatical ~ invariable • Impròpia ~ lexical ~ variable Element extraseqüencial Sequència independent o bé interpolada que introdueix estats afectius del parlant. Constitueixen expressions aïllades no matisades funcionalment
  • 9. Vers l’ordre i la follia dels estels. [Marià Villangómez] Exercicis: 1. Localitzau totes les classes de paraula diferents que integren la seqüència expressiva d’aquest decasíl·lab del poeta eivissenc. 2. Distingiu entre cadascun dels nivells lingüístics que s’han classificat abans en paradigmes. 3. Des d’un punt de vista constitutiu, la seqüència és una oració o bé formula tan sols una expressió?
  • 10. Vers l’ordre i la follia dels estels Cat. gram. 7 3 1 8 3 1 7/3 1 Cat. estruc. Prep det + N det + N det + N Cat. estruc. + SN 1  SN 2 Prep + SN Cat. estruc. SPrep. [Complement Cat. Func.  del nom o Adjacent] Cat. estruc. SPrep. Cat. Func. (Complement Circumstancial ...) -------------------------------------------------------------------- • És just una expressió, ja que no exhibeix ni pot inferir-se l’estructura oracional sencera O  SN (S) + SV (P) Clau 1 (fem servir la numeració del paradigmes anteriors):
  • 11. L’horitzontalitat de les seqüències expressives
  • 12. Estructura • 1. Distribució i orde de les parts que componen una totalitat. • 5 LING Conjunt d’elements que constitueixen el llenguatge entès com una unitat orgànica (o una seqüència expressiva). [DGLC] Exemples: Vers l’ordre i la follia dels estels. [Marià Villangómez] De fa mil anys, l’estrany no m’és estrany: [ J. V. Foix] Tota la meva vida es lliga a tu, com (,) en la nit (,) les flames a la fosca. [Bartomeu Rosselló-Pòrcel]
  • 13. Advertiu la linealitat del discurs, la manera com tota seqüència necessita d’una ordinació per fer efectiva la comprensibilitat, sota uns patrons organitzadors o pautes sintàctiques Exercici: 1. Tornem a insistir: des d’un punt de vista sintàctic, les seqüències anteriors fan oracions o bé formulen tan sols expressions? 2. Reduïu-les a totes quantes unitats catego- ritzables segons l’esquema anterior.
  • 14. Forma i funció En llengua no hi ha substàncies, hi ha formes «o valors»: de manera que només podem analitzar les seqüències lingüístiques (paraules, sintagmes, expressions, oracions), és a dir les seves peces i les seves actuacions concretes «o funcions»: dins aqueixa linealitat del discurs.
  • 15. La funcionalitat real • Actualment les definicions gramaticals han passat de ser categòriques o lògiques, a esdevenir més aviat funcionals. • Les peces prenen la funció que els correspon per context seqüencial i no per la seva adscripció categorial. • De fet, sovint hi topem el fenomen de la transposició de categoria o transcategorització.
  • 16. Exemple: • De fa mil anys, l’estrany no m’és estrany. En el decasíl·lab foixià, just allà on comença el segon hemistiqui, topam amb un SN de constitució curiosa. Gramaticalment, un article masculí apostrofat a un adjectiu qualificatiu masculí que, òbviament, actua en la posició habitual d’un substantiu, és a dir, com a nucli d’un SN. Aleshores deim que s’ha nominalitzat o substantivat, això és l’adjectiu ha transcategoritzat o ha transposat la seva categoria. Actua com una altra. Per tant, allò que compta no és la seva categoria natural, sinó la seva actualització en categoria funcional. Notau, contràriament, com el segon “estrany” actua com a nucli d’un SAdj. que, dins una seqüència oracional copulativa, fa el paper d’Atribut.
  • 17. • De fa mil anys, l’estrany no m’és estrany. La seqüència lingüística és presumptament un fenomen d’Ocx (oració complexa), perquè inclou dos nuclis verbals connectats. Però sense connexió evident si no és una idea temporal associada a la seqüència principal. Llavors parlaríem de juxtaposició com a mode relacional adherit al concepte temporal subjacent. La P1 o Pp [Proposició principal], ja ho hem dit, és una oració amb estructura de predicat nominal o atributiu, de manera que, entorn de l’òrbita de la còpula, devem trobar una estructura que representi la funció d’Atribut, i aquí, amb joc literari inclòs, la representa un adjectiu o nucli d’un SAdj. Mentre de l’altra banda de la còpula trobem el SN que actuarà de S. [Subjecte]. La P2 o Ps [Proposició subordinada] és més mala de disseccionar, perquè tota ella sembla una locució expressiva temporal, les peces de la qual la parla fa ja estona que les hi ha fossilitzat. Clau 2 (descriurem verbalment les seqüències):
  • 18. • Tota la meva vida es lliga a tu, com (,) en la nit (,) les flames [es lliguen] a la fosca. Tornam a trobar-nos davant d’una seqüència lingüística que expressa un fenomen oracional complex (Ocx), ja que, tot i el·líptic o només suposable per lògica en interpretar-la, s’hi copsa aviat la fórmula comparativa que encalça l’expressió; de fet, hi topam el connector comparatiu més habitual “com”. La P1 lliga “tota la meva vida” a un locatiu, la 2ª persona del singular, l’altre personatge en el poema, i, seguit, se n’ofereix l’espectacle d’una imatge que s’hi relaciona comparativament en la P2. Clau 3
  • 19. Per saber-ne més: Bibliografia doc. 008_Les categories gramaticals i la seva accidentalitat doc. 008_Aspectes de morfosintaxi doc. 008_Tipus de frases i l'ordo rectus Mediateca •http://www.ub.edu/slc/autoaprenentatge/gramatik/ •http://www.slideshare.net/guest24e58c/les-categories-gramaticals •http://intercentres.edu.gva.es/ieslesdunes/scripts/materiales/20/Les%20categories%20gramaticals.pdf •http://www2.iec.cat/institucio/seccions/filologica/gramatica/morfologia/04CategoriesLexiquesiGramaticals.pdf