Unitat 6 el sector secundari

9,989 views

Published on

1 Comment
1 Like
Statistics
Notes
No Downloads
Views
Total views
9,989
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
6,448
Actions
Shares
0
Downloads
233
Comments
1
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Unitat 6 el sector secundari

  1. 1. UNITAT 6EL SECTOR SECUNDARI
  2. 2. EL SECTOR SECUNDARIEl sector secundari es troba conformat per lactivitat industrial, lamineria, la construcció i la producció denergia.Bàsicament es tracta de transformar primeres matèries enproductes elaborats o semielaborats, que són la base d’altresactivitats industrials. En el procés productiu es combinen elsdiferents factors de producció i es generen residus.El secundari i terciari són els sectors que millor indiquen el grau dedesenvolupament d’un país, car la indústria és un motor econòmic(estimula l’economia), ja que demanda primeres matèries,desenvolupa el transport, desenvolupa el comerç...
  3. 3. LA INDÚSTRIAEn el procés de transformació productiva intervenen diversosconceptes (inputs) per tal de crear un producte final (output). Elsprincipals inputs industrials són les primeres matèries (incloent-hi l’energia), la mà dobra, el capital, la tecnologia i elmanagement (direcció i gestió). Així es produeixen producteselaborats o semielaborats i es generen residus.
  4. 4. FACTORS PRODUCTIUS (ENTRADES EN EL PROCÉS)1. Primeres matèries: són els recursos naturals que es transformaran en la indústria.2. Energia: Força impulsora de la maquinària.3. Tecnologia: Maquinària necessària per a la transformació de la primera matèria.4. Mà dobra: activitat humana que dirigeix i porta la maquinària per desenvolupar els processos productius.5. Capital: Inversión econòmica necessària per a linici la continuïtat de lactivitat productiva.6. Organització empresarial: estructura organitzativa de lempresa. Equips directius.
  5. 5. RESULTAT DEL PROCÉS (SORTIDES EN EL PROCÉS)1. Producte final: que pot ser producte elaborat (si ja pot ser utilitzat per els consumidors) o semielaborat (si encara necessita un procés de transformació posterior per a poder ser utilitzat).2. Residus: són les restes sobrants (sòlides, líquides, gasos) de les primeres matèries utilitzades en la transformació o el restultat del consum energètic. En gran mesura són els causants dels problemes ambientals i la contaminació.
  6. 6. Els tipus dindústria (segons la posició en el procés productiu) Productes semielaborats Indústries de base Maquinària Indústries de béns de consum Maquinària Productes elaborats Productes Indústries desemielaborats béns dequip Maquinària CONSUMIDOR Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
  7. 7. Indústries de Base: Són aquelles que inicien el procésproductiu, transformant les primeres matèries en productessemielaborats que utilitzaran altres indústries per la sevatransformació final. Un clar exemple és la siderúrgia, quetransforma el mineral en ferro o acer, que serà posteriormentutilitzat per altres indústries en la fabricació de béns dequip o deconsum.Indústries de béns dequip: Són aquelles que es dediquen atransformar els productes semielaborats en equips productiusper a equipar les indústries. Fabriquen maquinària, equipselectrònics...Indústries de béns de consum: Són aquelles que fabriquenbéns destinats a l´ús directe per part del consumidor (tèxtil,electrodomèstics....) Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
  8. 8. Indústria DE BASEProveeix la indústria de productes semielaborats, que són la baseper produir altres bénsUsualment hi col·labora l’Estat, car és bàsica per l’economina d’unpaís i calen grans inversionsEs divideix en dos grans grups:- La siderúrgica, que pot ser férria (ferro, acer) o no fèrria(coure, alumini)- La química, que pot ser petroquímica (petroquímica (plàstics) /refinat (carburants i lubricants)) o pesant (electroquímica /fertilitzants i nitrats).
  9. 9. Indústria DE BÉNS DEQUIPProveeix la indústria dequips productius, maquinària per tal derealitzar les posteriors transformacions industrials.
  10. 10. Indústria DE BÉNS de CONSUMProdueix productes per al consum directe, sigui amb primeresmatèries o amb productes semielaborats.Hi ha una gran diversitat.Produeix més beneficis i més ràpids, i per això atreu més capitalprivat. Calen menys inversions ja que consumeix menys energia iprimeres matèries.Els països en vies de desenvolupament la potencien perdesenvolupar-se.
  11. 11. Els tipus dindústria (segons el tonatge de les primeres matèries que utilitzin)a) Indústria Pesant: treballa amb grans quantitats de primeresmatèries que transforma en productes semielaborats (siderúrgica,química...).b) Indústria Semilleugera: treballa amb productes semielaborats,per tant el pes és menor. Acostumen a ser les indústries de bésdequip (maquinària, automoció....)c) Indústria Lleugera: el pes de la primera matèria és reduït,afavorint així la seva transformació. No necessita gransinstal·lacions, i acostumen a ubicar-se properes al lloc dedestinació (tèxtil i, en general, totes aquelles que produeixen bénsde consum). Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
  12. 12. Els tipus dindústria (segons el grau de desenvolupament tecnològic)a) Indústries punta: són aquelles indústries que es troben enplena expansió. Actualment són les relacionades amb lainformàtica, telecomunicacions i electrònica en general.b) Indústries madures: són aquelles que han arribat al puntmàxim de desenvolupament, havent-se estancat la sevaproducció, sobretot per la utilització de tecnologia desfasada. Enel món desenvolupat, aquesta mena dinsútries acostumen a serles pesants (metal·lúrgica, drassanes...). Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
  13. 13. Indústria PUNTAPot ser de consum o de béns d’equip, encara que sobretot parlemdindústria lleugera (telecomunicacions, alta tecnologia,electrònica...). Característiques: - Tecnologia molt avançada - Poc volum de primeres matèries i d’energia - Necessita moltíssima inversió / capitals (R+D) - Normalment són grans empreses - Ubicada als països rics, prop centres investigadors (Universitats)
  14. 14. Els tipus dindústria (segons el seu tamany) PETITIA INDÚSTRIA MITJANA INDÚSTRIA GRAN INDÚSTRIAMenys de 50 treballadors Entre 50 i 1000 treballadors Més de 1000 treballadors Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
  15. 15. Les indústries s’agrupen en sectors industrials, que presententrets comuns, Alguns dels més importants podrien ser elsiderúrgic, químic, automobilístic, tèxtil, agroalimentari...
  16. 16. Els factors de localització industrial i la localització de la indústria en el mónLa localització de les indústries al llarg del territori no es deu a unfet casual, sinó principalment a una decisió empresarial presaseguint criteris de rendibilitat econòmica, és a dir, procurant elsmàxims beneficis industrials i les mínimes despeses de producció. FACTORS DE LOCALITZACIÓ FÍSICS HUMANS 1. Proximitat a les Primeres Matèries 1. Mà dobra 2. Proximitat a Fonts de Energia 2. Mercats propers 3. Topografia 3. Capital 4. Conservació del medi ambient 4. Transports 5. Factor aglomeració 6. Polítics
  17. 17. Els factors de localització industrial són clau, ja que una bonalocalització reduirà despesa i augmentarà beneficis.Tradicionalment es consideraven el transport, les primeresmatèries, lenergia, el mercat, la mà d’obra i els factorspersonals.
  18. 18. Els factors de localització industrial: els factors físicsLa proximitat a les primeres matèries suposa una menordespesa de transport. Aquest és un factor important sobretot en lesindústries de base, que consumeixen una gran quantitat deprimeres matèries de gran volum, que acostumen a tenir untransport difícil i car.La proximitat a les fonts denergia: suposa una menor despesaproductiva. Aquest factor va ser decisiu en les primeres indústries,situades a prop de les mines de carbó. Actualment, la millora deltranport energètic (xarxa elèctrica, gasoductes, oledocutes)afavoreixen la localització industrial en altres llocs.
  19. 19. Topografia: els llocs plans, o la proximitat a ports marins o fluvials,afavoreixen laccés als mercats i les primeres matèries. Zona propera al mar amb més facilitats per al transport. Més industrialitzada. Zona interior amb relleu elevat. Menys industrialitzada. Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
  20. 20. Conservació del Medi Ambient: Avui en dia els païsosdesenvolupats imposen restriccions a la instal·lació dindústriescontaminants. Això condiciona la seva localització en païsosmenys restrictius, normalment en vies de desenvolupament. És adir, afavoreix la deslocalització industrial. Contaminació. Xina. Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
  21. 21. Els factors de localització industrial: els factors humans Mà dobra: Existència dabundant mà dobra, barata, amb laqualificació adient a la indústria corresponent. Aquest factor explica la reubicació a escala global de lesindústries que necessiten molta mà dobra, que traslladen els seuscentres de producció a països subdesenvolupats que elsofereixen millors condicions laborals que els païsosdesenvolupats. Mercats propers: La proximitat a la demanda implica menordespesa en transport. Per això moltes indústries, principalmentamb productes de consum es situen a prop de les gransaglomeracions urbanes.
  22. 22. Capital: La necessitat de grans inversions a lhora dinstal·laralgunes indústries fa que aquestes es localitzin a prop delsinversors o capitalistes. Transport: La facilitat daccés a primeres matèries, energia,mercat... demanda xarxes de transport perfectament estructuradesi ràpides. Les infraestructes relacionades amb les comunicacionssón claus a lhora dexplicar la localització de les indústries en unadetermiada zona. Per aquesta raó les indústries subiquen prop deports, ferrocarril, autopistes... Port Ferrocarril Port de Cadis
  23. 23. Aglomeració: per aconseguir economies descala, acostumen aconcentrar-se les empreses de sectors afins en els mateixos llocs,per daquesta manera estalviar en transport i amortitzar la despesadinstal·lació. Autovia Madrid-Lisboa Polígon Industrial el Nevero (Badajoz). Ferrocarril Polítics: els Estats acostumen a ajudar de manera directa(mitjançants empreses públiques) o indirecta (subvencions,impostos, atorgant sòl industrial, desenvolupant legislacions laboralsflexibles...) la localització dindústries en determinats llocs. Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
  24. 24. Ara les teories són més complexes car shan de considerarmúltiples factors: a) Factors generals - Situació geogràfica - Mercat b) Factors de producció - Transport - Primeres matèries, aigua i energia - Mà d’obra - Disponibilitat de terreny / edificis c) Altres factors - Medi i marc econòmics - Qüestions mediambientals - Intervenció dels poders públics - Branca d’activitat / Cicle vida producte - Característiques de l’empresa
  25. 25. La localització industrial deguda a quests factors pot conduir auna aglomeració de diverses indústries en un territori relativamentescàs, donant lloc a:Complexes industrials: paisatge dominat únicament perindústries i altres instal·lacions fabriles en grans extensions deterreny, com per exemple la conca del Ruhr, o concentracionsurbanes de lestil Tokio-Yokohama, Rótterdam, etc...Centres industrials: de menor tamany i localitzats prop del seumercat objectiu en ciutats mitjanes (polígons industrials, parcstecnològics...)Dispersió industrial: lexistència cada cop de millors xarxes detransport i la baixada de preus del mateix, està produïnt ladescongestió daquests territoris donant lloc a la disersióindustrial, en la que les indústries es localitzen diseminades pelterritori.
  26. 26. COMPLEXE INDUSTRIAL DISPERSIÓ INDUSTRIAL CENTRE INDUSTRIAL Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
  27. 27. El model actual de desenvolupament industrial. La tendència globalitzadora.La crisi industrial dels 70 coincidí amb la revolució tecnològico-informàtica. Es desenvolupà aleshores una nova etapa,anomenada postindustrial, postfordista, informacional o tercerarevolució industrial. Soriginà un nou model industrial.Els patrons de localització industrial han experimentat en lesdarreres dècades una gran transformació, sobretot per limpacte deles noves tecnologies.Des dels anys 70 del segle XX, el canvi tecnològic i científic hatingut un fort impacte en lactivitat industrial: circuits integrats (xips),microprocessadors, computadors, fibra òptica, TIC... Sha produïtuna autèntica revolució dels sistemes de producció industrial.
  28. 28. Actualment hi ha una nova lògica de la localitzacióindustrial, car hi ha la capacitat tècnica i logísticaper separar el procés de producció en diverseslocalitzacions i posteriorment reintegrar la unitat delprocés. Igualment, els processos productius shanautomatització, i existeix la possibilitat de reajustarràpidament la producció en funció de la demanda.Les empreses internacionals volen augmentar laseva producció industrial, mantenir la competitivitati oferir productes dúltima generació. Per aixòaposten per la investigació (R+D).Les innovacions tècniques proporcionen moltainformació. Aquesta pot ser enviada a llarguesdistàncies i utilitzada en la producció, distribució...Les noves tecnologies permeten augmentar elsfluxos materials (mercaderies, persones) iimmaterials (informació, capital).
  29. 29. La investigació i lestudi resulten decisius (on, com,invertir, què produir...). Investigadors i empresessapleguen en els parcs tecnològics.Apareixen nous factors de localització industrial, comsón la proximitat als centres dalta tecnologia, lesbones comunicacions o les telecomunicacions.Decau la importància de la localització prop delsrecursos naturals i es prioritza el baix cost laboral.Les indústries que necessiten molta mà dobra pocespecialitzada es traslladen cap als països endesenvolupament. Aquests ofereixen salaris baixos,avantatges fiscals i absència gairebé total de dretslaborals. Això posa en perill les conquestes socialsaconseguides als països desenvolupats.Les empreses inverteixen en tecnologia per estalviarmà dobra, contractant tècnics superiors. Així, lesactivitats industrials tendeixen a terciaritzar-se.
  30. 30. El capital industrial es concentra i sinternacionalitza (compres ifusions). Es crea una gran xarxa de multinacionals, descalaplanetària. Aquesta globalització ha possibilitat adaptar elssistemes de producció i diversificar els productes.El procés de producció es fragmenta i es dispersa. Les empresesmultiplanta divideixen la producció en diversos establiments (devegades de diferents països), que sespecialitzen en fabricarmodels o components específics.Així es dóna una especialització geogràfica de les fases del procésde producció. Aquesta es troba caracteritzada principalment per: - La força de treball (segons fase procés es considerarà la legislació laboral país i el preu mà d’obra) - Les característiques sòcio-econòmiques i ambientals (legislació mediambiental i fiscal del país)
  31. 31. Les empreses tendeixen a unaproducció globalitzada, i volenadquirir una gran flexibilitat tant en laseva localització com en la relacióamb daltres empreses. Per això, obé deslocalitzen part de les sevestasques, o bé opten per externalitzaroperacions o processos ,subcontractant.Hi ha grans empreses globals quefan produccions massives, iguals pera tot el mercat. Daltres empreses,tecnològicament molt avançades, fanuna producció flexible, fabricant enfunció de la demanda i evitant laproducció destocs.
  32. 32. Aplicant aquesta nova lògica de la localització industrial, queanomenem sistema món), podem establir la següent classificació:1) Activitats R+D, que es donen en centres de tecnologia d’altnivell, centres metropolitans de significació global (tecnòpolismundials). Es tracta de complexos tecnològics-industrials delspaïsos centrals, com ara Tokio, Silicon Valley, Seattle...2) Activitats dalta qualificació, que es donen en les noves àrees dedesenvolupament tecnològic i industrial dels països centrals3) Activitats dedicades a la producció electrònica. Aquestesnecessiten mà d’obra abundant i semi-qualificada, i principalmentes concentren en el sudest asiàtic.4) Activitats de baixa qualificació que necessiten molta mà d’obra.Es concentren en els països emergents i semiperifèrics.5) Activitats d’atenció al client (postvenda, reparacions).Demanden proximitat, per això hi són en totes les ciutats
  33. 33. Si apliquem aquesta lògica, les multinacionals i empreses deconsum o serveis es concentren sobretot al N. Hi ha poques al S,tot i que cada cop hi ha més multinacionals de països emergents(Xina, Índia...).Les empreses primer instal·len filials als països propers, és ladifusió per o de contigüitat. En un segon moment es dóna ladifusió jeràrquica o en cascada, que també coneixem amb el nomde deslocalització.La globalització ha comportat una extensió de la indústria alspaïsos perifèrics, que ofereixen mà d’obra barata i una legislaciómolt permisiva.De la mateixa manera ha possibilitat un augment delespecialització i de la competència del sud (NPI).
  34. 34. Variables Etapa industrial o Etapa postindustrial o fordista informacional Capital Predomini del capital dàmbit Predomini del capital estatal transestatal i concentracions de capital (fusions dempreses) Mercat Predomini del mercat interior Predomini del mercat mundialProcés de producció Integrat en una unitat de Fragmentat en diverses unitats fabricació Tipus de productes Grans quantitats de productes Productes diversificats en homogenis funció de mercats específics Tecnologia Basada en lelectromecànica- Basada en la microelectrònica i química la informàtica Treball Contractes indefinits i a temps Contractes per obra o bé a complet temps parcial Paper de lEstat Intervenció molt important, Redueix el seu paper i el regulació del procés mercat passa a ser el regulador dindustrialització més important
  35. 35. Els paisatges industrialsEls paisatges industrials evidencien lactivitat industrial sobre elterritori. Són paisatges artificials, cretas i transformats perlactivitat humana. Es tracta de paisatges que han anat creixentdes dinicis de la Revolució Industrial, i han evolucionat des delspaisatges tradicionals (països negres) fins als més modernscentres industrials. PAISATGES INDUSTRIALS TRADICONALS (PAÏSOS NEGRES) PAISATGES INDUSTRIALES URBANS PAISATGES INDUSTRIALS MODERNS (TECNÒPOLIS) Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
  36. 36. Els paisatges industrials tradicionals (països negres)La primera industrialització es basà en el carbó. Peraixò les indústries subicaven prop de les mines. Lesciutats industrials presentaven un atmòsferacontaminada i un aspecte fosc. Les edificacionsfabrils de totxanes es barrejaven amb les vivendesdels obrers.Laparció de noves fonts denergia ha modificat lalocalització industrial, provocant la crisi del sectorminer.Daltra banda, la despesa en mà dobra i la legislaciómediambiental provoca una relocalització a escalamundial de les indústries pesants (siderúrgia,metal·lúrgia...), que són molt més contaminants i estraslladen al Tercer Món. Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
  37. 37. Els paisatges industrials urbansDurant el segle XX es desenvolupàcom a font denergia bàsica per a laindústria el petroli. La demandadaquest afavorí la localització derefineries en ports o zones de linteriori, juntament amb aquestes, de polsindustrials que saprofitaven de laproximitat a la font denergia.Daltra banda, les indústries de bénsde consum es van anar localitzant alcostat del mercat. Per això, en gairebétotes les ciutats van sorgin polígonsindustrials. Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
  38. 38. Els paisatges industrials moderns (tecnòpolis)Les noves indústriesbasades en laltatecnologia es situenlluny de la ciutat, enzones suburbanes ,cercant ubicacions mésatractives i properes ales gransinfraestructures detransport (autopistes,aeroports, ports....). Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
  39. 39. Els paisatges industrials PROBLEMES INDUSTRIALS OBSOLESCENCIA AMBIENTALS-Indústries madures -Emissió de residus-Noves necessitts productives -Contaminació-Competència de tercers països -Legislació restrictiva en els països-Reconversió industrial desenvolupats.-Augment de latur -Augment de les despeses de producció-Conflictivitat social -Deslocalizació industrial i dabocadors de residus Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
  40. 40. Les empreses més importants del món
  41. 41. LA LOCALITZACIÓ DE LA INDÚSTRIA MUNDIALHi ha una gran dispersió de les àrees industrials per tot el planeta,tot i la concentració en els països rics, sobretot el G7 (EUA,Canadà, Japó, França, Regne Unit, Alemanya i Itàlia).Altres zones industrials serien: - Resta UE - Part Europa oriental - Sud-est asiàtic - Sibèria occidental russa - Sud-est australià - Sao Paolo (Brasil)La globalització ha comportat una extensió de la indústria als païsosperifèrics, que ofereixen mà d’obra barata i una legislació moltpermisiva.
  42. 42. La localització de les principals àrees industrials mundials. Esdiferencien entre els països desenvolupats, amb una alta densitatindustrial, i els països subdesenvolupats, on la densitat industrialés menor i associada bé al capital extern bé als recursos naturals. Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
  43. 43. Factors de localització / Regions industrial
  44. 44. ELS NOUS PAÏSOS INDUSTRIALS (NPI)Des dels 60’s sha produït un gran creixement econòmic delPacífic, on es troben el Japó, els NPI, i la Xina. Actualment són uncentre econòmic clau a nivell mundial.Els NPI es divideixen en dos grans grups:- Dracs del Pacífic (Taiwan, Corea S, Hong-Kong, Singapur)- Tigres del Pacífic (Malaïsia, Filipines, Tailàndia, Indonèsia ...)Les característiques dels NPI són: - Pobres en recuros naturals i energètics - Estabilitat política (règims autoritaris, tot i que ara hi ha una certa “democratització”) - Elevades taxes d’urbanització
  45. 45. - Econòmicament, els NPI: - Segueixen el model japonés (salaris baixos / motivació / qualificació professional / E. Benestar poc desenvolupat / gran productivitat / gran competitivitat). - Especialització econòmica en indústria i finances. La producció és orientació a l’exportació (electrònica, comunicacions, naval...).
  46. 46. LA INDÚSTRIA EUROPEAÉs el motor del desenvolupamenteconòmic europeu, la base del nivell devida de la població. A més, té un granimpacte sobre l’organització territorial.La industrialització atorgà una gran forçaa Europa. Al segle XIX les primerespotències industrials iniciaren el procésimperialista, que propicià el predominieuropeu, perdut amb I i II WW.Als anys 60’s es consolidà la recuperacióeconòmica i industrial d’Europa, ara ambdos grans competidors, EUA i Japó.Precisament, per competir s’impulsà laCEE (ara UE).
  47. 47. La UE és una potència industria, car produeix el 25% de laproducció industrial mundial amb 7% població.En les darreres dècades sha produït canvis i una profundareestructuració. Això ha produït una concentració selectiva enciutats i territoris, la qual cosa afavoreix una millor coordinació igestió.Els canvis sectorials han produït importants reconversions. Shadonat una pèrdua dimportància de sectors tradicionals, com arael tèxtil, la siderùrgia, el naval, el de la maquinària ... Aquestssectors han hagut dafrontar la saturació mercat i la competènciadel S.Actualment Europa experimenta una important especialitzaciógeogràfica i una gran diversificació productiva.Cara al futur hi ha bones perspectives, car hi ha bonesinfraestructures, mà d’obra qualificada, tecnologia punta ...
  48. 48. En el món globalitzat la indústria de la UE ha dafrontar ladesacceleració de la seva productivitat i la competència delspaïsos emergents (no només en producció, també en investigaciói tecnologia). Per això ha estat tan afectada per la deslocalització.Per això la UE vol impulsar el dinamisme de la seva indústria, perfer-la competitiva a escala global. Per això vol:● Augmentar la productivitat, millorant la innovació.● Millorar la qualificació dels professinals.● Augmentar el nombre de patents europees (R+D)● Augmentar el nombre dindústries dalta tecnologia● Afavorir la deslocalització interna i evitar la desindustrialització.
  49. 49. LA INDÚSTRIA ESPANYOLA I CATALANAA ESPANYA es donà una revolució industrial tardana repecteEuropa. Les condicions econòmiques, socials i polítiques no vanfer possible una ràpida industrialització.Cal considerar un procés gairebé fracassat al segle XIX. A finalsdaquest segle hi ha una clara concentració regional. Primer enCatalunya i el País Basc, després Madrid (beneficiat per la xarxade tren i la capitalitat). Destacaven la siderúrgia i la indústriamecànica del nord (sobretot País Basc) i el tèxtil del cotó i la llanacatalà.
  50. 50. A inicis del segle XX sinicià un lent avenç de laindustrialització. El creixement demogràficproporcionà mà dobra abundant i barata. LaGran Guerra obrí mercats internacionals.Posteriorment la crisi econòmica internacional(crac del 29 i posterior recessió) i sobretot laguerra civil, aturaren el creixement. De fet estrigaren 20 anys en recuperar els nivellsprebèl·lics.El Franquisme significà inicialment un grandesastre, donada la política autàrquica.Sassegurà el mercat interior, però es dificultàlarribada de primeres matèries i tecnologia.Daltra banda, lestat encetà una políticadintervenció en el sector industrial (creació delINI). Així, es crearen alts forns, siderúrgies,drassanes o centrals hidroelèctriques.
  51. 51. El resultat de tot plegat endarrerí la recuperació i propicià gransdiferències regionals entre la perifèria i el centre, a més dunaclaríssima concentració industrial urbana.Posteriorment, amb el Pla dEstabilització del 1959, arribà la fi delautarquia i el liberalisme econòmic. El desarrollisme significà ladefinitiva industrialització. Es produí una gran modernització, cararriben béns d’equipament, tecnologia, inversions ...Augmentaren la producció industrial i les exportacions. Lesmultinacionals sinstal·laven en lEstat (mà dobra barata, controlsindical, demanda interna en creixement...).
  52. 52. La industrialització comportà un important èxode rural.Els 70’s portaren la plena industrialització. Sincrementà laproductivitat, augmentaren les exportacions i les inversionsestrangeres... Lincrement del poder adquisitiu disparà el consum.Els motors del canvi foren la indústria química (refineries depetroli, farmàcia), el sector de lenergia i la metal·lúrgica(fabricació de cotxes).
  53. 53. Malgrat tot es produïren certs problemes, alguns dels quals encaraperduren. Destaquen la manca d innovació tecnològica, ladependència energètica, la debilitat del sector financer o la baixaproductivitat.
  54. 54. La millora propicià més concentracióindustrial en els focus tradicionals,intensificant-se els desequilibris territorials.Destacaven quatre grans localitzacion:Catalunya (tèxtil, química, maquinària,automòbil, material ferroviari), País Basc(siderúrgia i indústria mecànica), Astúries(siderúrgia) i Madrid.Malgrat tot, també es donà una certa difusióindustrial cap a espais contigus a les àreesmetropolitanes (sorgiren així nuclisindustrials secundaris). LEstat ho incentivàamb la creació dels pols dedesenvolupament (Burgos, Granada, Vigo,Sevilla...).
  55. 55. A finals del franquisme i inicis dela democràcia Espanya patí unaprofunda crisi econòmica. Suníla crisi internacional (lesempreses necessitaven un granvolum de mà dobra, els salarisaugmentaven i disminuïen elsbeneficis; el preu del petroli esdisparà; començà la competènciadels NPI) amb factors interns(situació política, deficiències delmodel industrial).Les indústries tancaven i esdisparava latur.
  56. 56. Finalment, a inicis dels 80 començà larecuperació amb les lleis de 1981 i 1984 per ala reconversió industrial i la reindustrialització.La reconversió afectà a indústries pocproductives, com la siderúrgia i les indústriesque en depenien (drassanes, automòbils).Altres sectors van veure com multituddempreses tancaven (tèxtil, electrodomèstics,calçat...).Sestabliren les ZUR, concedint-se avantatgesfiscals i econòmics.Larribada de la Democràcia possibilità lingrésa la UE. Aquest suposà una gran modificaciódel sector industrial, car propicià larribada decapitals i tecnologia i una profundareconversió industrial. Es produí una profundadinamització econòmica.
  57. 57. Espanya va rebre un gran volum de recursos comunitaris, que servirenper millorar les infraestructures, modernitzar, desenvolupartecnologia... Es volien mantenir la quota de mercat intern i ampliar laquota en el mercat internacional.Laccés a la UE significà un increment molt destacat de lesimportacions i les exportacions, com també entrar definitivament en elprocés de globalització.
  58. 58. El teixit industrial espanyolEl model industrial espanyol es caracteritza per la importància delsnuclis industrials previs i la creació deixos industrials que elsuneixen.Les grans concentracions industrials es situen al voltant de lesciutats, creant un espai urbà difús.Igualment, es pot donar el procés contrari, provocat pels problemesderivats de la saturació (col·lapses, pujada preu del sòl,conflictivitat laboral...). Per això les indústries sinstal·len al llargdels eixos de comunicació que connecten amb la ciutat central.
  59. 59. Localització industrial a EspanyaLocalització clàssica / Crisi dels 70 / Localització actual 1. Proximitat a la primera matèria 1. Accessibilitat (no tanta importància de 2. Proximitat a la font denergia la proximitat a les primeres matèries) 3. Proximitat als mercats 2. Mundialització: Menor dependència 4. Topografia dels mercats locals. 5. Facilitat de transport 3. Mà dobra: abundant i especialitzada. 6. Abundància de mà dobra 4. Accés a la innovació i a la informació. Etc. Localizacions industrials en Localitzacions industrials espacis perifèrics àrees urbano- actuals heretades industrials Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
  60. 60. La localització industrial espanyola presenta DESEQUILIBRIS Àrees Àrees poc industrialitzades industrialitzades- Augmenten amb el temps: els sectors més dinàmics es localitzenen les zones més avançades.- Genera altres desequilibris: demogràfics, equipaments iinfraestructures, renda, etc.- Les Polítiques de desenvolupament regional tenen la seva base enel foment industrial. Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
  61. 61. Localització industrial a Espanya: TendènciesÀrees industrials Àrees industrialsdesenvolupades en expansió Localització industrial a partir de les tendències del seu desenvolupamentÀrees industrials Àrees dindustrialitzacióen decadència induïda i escassa Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
  62. 62. Área industrialesdesarrolladasÁrea y ejesindustriales enexpansiónÁrea y ejesindustriales endecliveÁreas deindustrializacióninducidaÁreas deindustrializaciónescasaDifusión industrialMadrid Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
  63. 63. Àrees industrials desenvolupades Àrees centrals de les àrees metropolitanes MADRID BARCELONA Evolució actual- Enfonsament i reconversió dels sectors madurs- Revitalització industrial amb empreses innovadores i seus socials(centres de decisió) de grans empreses multinacionals i filialsmultinacionals. És la terciarització industrial, quan les funcionsdoficina tenen més importància que les fabriles. ISAAC BUZO SÁNCHEZ Prof.
  64. 64. Àrees industrials i eixos en expansióEls principals eixos de localització industrial es troben al llarg deles principals vies de comunicació: Vall de lEbre, Eix delMediterrani (concentren el 50% del volum de negocis del sectorindustrial). Destaca també làrea de Madrid.➢ Eix de la Vall de lEbre. Connecta làrea basca amb la catalana,dÀlaba a Lleida, a través de nodes com Logronyo o Saragossa.Tendeix a vincular-se amb làrea industrial de Madrid.➢ Eix del Mediterrani. De Girona a Màlaga, uneix Catalunya,València i Múrcia. Continua cap a França i es connecta amb lArcMediterrani europeu.➢ Àrea Industrial de Madrid. Es troba molt desenvolupada. Per laseva centralitat atreu inversions estrangeres i BUZO SÁNCHEZ dalta Prof. ISAAC sectorstecnologia (aeronàutica).
  65. 65. En aquests grans eixos industrials destaquen les coronesmetropolitanes, com el Baix Llobregat, el marge esquerraNervión i el Sud de Madrid. Tenen indústries en decadència ireconversió, però reben noves indústries procedents de lesàrees centrals (relocalitació) i indústries innovadores localitzadesen els nous parcs tecnològics.La concentració industrial en tres grans zones mostra unalocalització molt irregular, amb importants desequilibris, car laresta dEspanya presenta una industrialització notablementinferior o molt sectorial.Allà la indústria es localitzarà en franges periurbanes, enpolígons industrials en ciutats mitjanes, i en algunes àrees rurals(disperses i tradicionals. Relacionades amb lagroindústria).
  66. 66. Per zones:➢ Andalusia. En conjunt presenta un bon volum dindústria, tot ique les empreses tendeixen a situar-se en la part occidental(Sevilla, Cadis, Huelva).➢ Cornisa cantàbrica i Galícia. Constitueixen un eix secundari,basat sobretot en la siderúrgia i els productes metàl·lics, sectorsindustrials madurs. Hi ha importants zones sense industrialitzar.➢ La zona central. Hi ha enclavaments destacats com Valladolid iBurgos, però en general es troba poc industrialitzada.➢ Illes Balears i Canàries. Els arxipèlags estan pocindustrialitzats, tot i que destaca el sector del petroli, enegia iaigua, per raons de proveïment.
  67. 67. Recapitulant, cal considerar que: - Les zones amb més concentració industrial són Catalunya, Madrid i el País Basc. - Darrerament destaca limpuls de València o part dAndalusia. - Existeixen espais supraregionals, com larc mediterrani o la vall de l’Ebre. - Hi ha zones en declivi, com la cornisa cantàbrica i atlàntica. - Continuen existint zones subindustrialitzades, com les dues Castelles i Extremadura. - En les darreres dècades sha multiplicat lagroindústria.
  68. 68. ESTRUCTURA SECTORIAL DE LA INDÚSTRIA ESPANYOLA SECTORS INDUSTRIALS SECTORS MADURS INDUSTRIALS DINÀMICS Tèxtil, cuir i sabates Automòbil Construcció Química Electrodomèstics naval Agroalimentària (indústria blanca) Construcció Metal·lúrgia bàsica i Metal·lúrgia de transformació SECTORS INDUSTRIAES PUNTA Microelectrònica, telemàtica, automatització, biotecnologia Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
  69. 69. Segons el valor de la seva producció, els tres sectors industrialsdestacats a Espanya són:- Alimentació, begudes i tabac (17% del valor de la produccióindustrial).- Químic (15%), destacant les empreses farmacèutiques i dhigienepersonal.- Material de transport (13,5%), destacant el sector de lautomòbil.
  70. 70. En un segon nivell trobem:- Producció i transformació de metalls.- Maquinària i equipament.- Productes metàl·lics.- Productes minerals no metàl·lics.Aquests sectors representen el 28,3% del valor de la produccióindustrial.
  71. 71. Les indústries maduresAquelles afectades per la reducció de la demanda, descens dela competitivitat (competència de les potències emergents i delspaïsos en desenvolupament) i per les exigències europees dereduir la producció i suprimir les subvencions. Metal·lúrgia bàsica i Metal·lúrgia de transformació Dos subsectors: Metal·lúrgia i siderúrgia. La Siderúrgia patí un important procés de reconversió amb el tancament dels Alts Forns del Mediterrani i de Viscaia. Avui es concentra en Astúries i el País Basc, Cantàbria i Catalunya. La Metal·lúrgia es concentra en el triangle País Basc-Catalunya-Madrid. Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
  72. 72. Electrodomèstics (Indústria blanca)Es troben en un procés de reorganització de la producció, deles empreses i el mercat. Shan tancat algunes empreses ishan donat regulacions docupació en altres. Construcció navalConcentració espacial en Galícia, Cantàbria, País Basc iAndalusia. Està en procés de reajustament per tal de reduirgradualment la seva capacitat i reorientar-se a lactivitatreparadora.
  73. 73. Tèxtil, Cuir i SabatesCentrada entre Catalunya i la Comunitat Valenciana. La brancade fibres químiques està molt tecnificada i amb participacióestrangera. La branca de la confecció es caracteritza pelminifundisme, la dispersió emresarial i labundància de màdobra. Les línies dactuació per tal de superar la crisi és laqualitat i la imatge de marca.
  74. 74. Les indústries dinàmiquesSón aquelles que presenten majors espectatives de futur por laseva elevada productivitat i especialització. Posseeixenestructures empresarials flexibles i sanejades. La demanda éscontínua. AutomòbilPatí un important procés de reconversió degut al seusobredimensionament i a la tecnologia desfasada (SEAT). Vaser bàsica la intervenció de les multinacionals amb els ajutsoficials (NISSAN, VOLKSWAGEN...). És una indústria quenecessita ajustaments graduals i una renovació tecnològicacontínua. Darrerament sestà veient molt amenaçada per ladeslocalització Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
  75. 75. Sector QuímicDeficiències: capitalització estranjera, manca de competitivitatrespecte Europa i escassa capacitat investigadora. Lapetroquímica (química base) es localitza en grans complexesque integre lactivitat refinera. La química de transformaciósestructura en petites empreses del País Basc, Catalunya iMadrid, centrades en lelaboració de colorants, pintures,perfums, fertilitzants, fàrmacs, paper… AgroalimentàriesExisteixen un gran nombre dindústries petites, cada cop mésmodernitzades i eficient. També tenen un gran pes lesmultinacionals.
  76. 76. ConstruccióÉs un dels sectors més sensibles a lafluctuacions econòmiques.Entre el 1998 i el 2007 leconomiaespanyola va viure un període de grancreixement, en part gràcies a laconstrucció (arribà a ser el 18% delPIB; considerant els sectors associats,el 30%).El sector constructiu estava desproporcionat, donades lesespectatives de grans beneficis gairebé immediats. Els interessosbaixos afavorien les vendes.Sobretot en les zones turístiques (litoral mediterrani) el boomcomportà danys mediambientals molt greus.
  77. 77. El sector de la construcció és un gran creador docupació (ocupa unpercentatge molt destacat de la població activa), però depèn molt deles conjuntures econòmiques.Es troba atomitzat en multitud de petites empreses. Les poques gransempreses del sector depenen sobretot de lobra públicadinfraestructures.
  78. 78. El 2007 però, esclatàla bombollaimmobiliària. La crisidel sector agreujà lacrisi espanyola, carincidí de maneradirecta en laugment delatur i en la disminuciódel consum.
  79. 79. El sector de la construcció té unaimportància econòmica mol tdestacada. De fet, l’excessivadependència de l’economia enversel sector de la construccióincrementa els efectes de les crisis.La crisi de la construcció afectàigualment altres sectors industrials,car disminuí la demanda dematerials per a la construcció,sanitaris, mobles...Un altre conseqüència del boomimmobiliari és el gran endeutamentde les famílies, que també significaun progressiu descens del consum,i per tant de la demanda de totamena de productes i serveis.
  80. 80. Les indústries puntaSón aquelles relatives a lalta tecnologia. Shan implantatamb retard i es troben en una situació incipient. Depenen engran mesura de lexterior pel que fa a investigació itecnologia (manquen inversions en R+D). MICROELECTRÒNICA TELEMÀTICA AUTOMATITZACIÓ INSTRUMENTAL DE BIOTECNOLOGIA PRECISIÓ Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
  81. 81. Situació actual de la indústria espanyolaLa indústria espanyola es va modernitzar molt arran de laincorporació a la UE.Als 90 la indústria espanyola es trobava en un bon moment,donada la política de moderació salarial i la flexibilitat decontractacions. Leconomia vivia un boom i les empresesespanyoles invertien en Llatinoamèrica i la resta de la UE,instal·lant-se al Marroc, Portugal, Llatinoamèrica....La indústria manté un bon ritme productiu i una importànciaecòmica destacada, malgrat la terciarització general de locupació.Malgrat tot, la crisis financera sorgida el 2007 als EUA ha afectatleconomia mundial. La UE i Espanya shan vist força afectades(reducció de la demanda, augment dels estocs, augment delatur...).
  82. 82. Sha incrementat el nombre de PIME gràcies a lespecialització enel treball i a la subcontractació (les grans empreses externalitzenpart de la seva activitat).Hi ha també un procés continu de concentració del volum denegocis i del poder de decisió entre les empreses més grans i unaimportant implantació de les multinacionals.
  83. 83. La incorporació de nous països a la UE té conseqüències per a laindústria espanyola. Els nous països constitueixen un importantrival per a la indústria espanyola:➢ Es troben més propers al gran eix industrial europeu (dorsaleuropea).➢ Compten amb una estructura productiva molt semblant alespanyola.➢ La mà dobra és més barata.➢ La productivitat i qualificació en tecnologia és millor. Shanbeneficiat de la instal·lació dempreses dalta tecnologia,augmentant aixó el seu potencial industrial.Exemples dels problemes que pot comportar la seva competènciasón els problemes que pateixen sectors com els de lautomòbil. Laseva deslocalització arrossega a les indústries de components.
  84. 84. Espanya sha incorporat a la globalització econòmica. La indústriasha afegit a una xarxa de producció descala global.El capital i el poder decisori es concentren en poques empreses,multinacionals molt poderoses. Les decisions es prenen fora delEstat, car aquí hi ha poques seus de grans multinacionals. Peraquesta raó, tot i ser una potència industrial, Espanya no té unpaper rellevant en leconomia mundial.
  85. 85. Els problemes de la indústriaespanyola.Existeixen diversosproblemes estructurals que liresten competitivitat: - Escàs nombre de gransempreses. Dominen lespetites i mitjanes. Aquestessadapten millor als canvisen la demanda, però tenenmenor capacitat inversora ino permeten fer economiesdescala.
  86. 86. - Baixa productivitat industrial.Aquesta incrementa el cost laboral.Caldria fomentar la innovaciótecnològica i millorar la formació.- Baix nivell dintensita ttecnològica. Manquen inversionsen R+D. La balança tecnològica ésdeficitària (comparar els ingressosi la despesa que comporta latecnologia). Generalment estreballen amb patents estrangeres.- Deslocalització. Les empreses estraslladen, augmentant latur i latendència a la terciaritzacióindustrial.
  87. 87. Actualment ja no val el model basaten la mà d’obra barata. Cal un noumodel industrial, més modern. Sha decompetir amb països que tendeixen adesplaçar Espanya del seu segmentdel mercat exportador. Peraconseguir-lo, caldrien importantsmillores:- Fer productes amb un gran valorafegit- Aconseguir millorar la qüalificació dela mà d’obra- Millorar les infraestructures- Millorar la tecnologia
  88. 88. La indústria a CatalunyaA CATALUNYA la industrialització sinicià amb el tèxtil durant elsegle XIX. Posteriorment, ja durant el segle XX, es produí una grandiversificació.Als 60’s es donà un gran boom, motivat en gran part per la inversióestangeraLingrés a la UE implicà un procés dadaptació, que comportà unaimportant modernització, també afavorida per una importantarribada de capitals.
  89. 89. Les activitats industrial sempre han tendit a concentrar-se. Enl’actualitat ho fan en els polígons industrials. Així podenoptimitzar les infraestructures i els serveis comuns, configurantespais que s’adapten a les seves necessitats (terreny econòmic,bones comunicacions, proximitat als mercats o centres deserveis...). Actualment els polígons industrials tendeixen a sermixtos, agrupant empreses molt diverses, així com múltiplesactivitats i serveis (comercials, gastronòmics, residencials olúdics).La localització de la indústria catalana es relaciona amb elsgrans nuclis de població, els principals eixos viaris i de transport,i els eixos fluvials. Els diversos subsectors tendeixen aconcentrar-se en determinades àrees, produint-se una claraespecialització territorial. Així es parla dels sistemes deproducció local o clústers.
  90. 90. La principal concentració es dóna en les comarques de l’àreametropolitana de Barcelona. Barcelona i rodalies (BaixLlobregat, Vallès Oriental i Occidental, Maresme) concentrenencara 2/3 de la indústria catalana, tot i limportant procés dedescentralització dels darrers anys. Aquesta descentralitzaciósha vist afavorida pel preu del sòl, les innovacionstecnològiques i la millora en les comunicacions.El corredor de l’AP-7 és el principal eix industrial de Catalunya,des del Camp de Tarragons fins a l’Alt Empordà. Cal destacartambé els eixos fluvials del Llobregat i el Ter, tot i que hanperdut pes en les darreres dècades.A banda de Barcelona i rodalies, destaquen lesconcentracions industrials de leix Tarragona – Reus. De fet, elBaix Camp i el Tarragonès, són la segona àrea industrial deCatalunya.
  91. 91. També hi ha una relativa presència industrial en altres comarques,com lAnoia, Bages, Osona, Ripollés, Berguedà, l’àrea urbana deLleida i el Segrià,...Malauradament, i amb algunes excepcions, hi ha poca o genspresència industrial a les zones interiors i de muntanya.
  92. 92. La indústria catalana manté el primer lloc en el conjunt de lesCCAA espanyoles, seguida de Madrid, València, Andalusia i el PaísBasc. Catalunya genera el 25% de la producció industrialespanyola. El seu grau dindustrialització és comparable al de lesgrans regions industrials europees.
  93. 93. Ara bé, es troba molt afectada per la deslocalització en algunssectors, com ara el tèxtil.També cal considerar que shan perdut llocs de treball. El 1990representava el 37% de la població ocupada a Catalunya, mentreque el 2009 estava per sota del 19%.La indústria catalana està canviant de model industrial per adaptar-se a les circumstàncies (globalització, ampliació UE). Això significamillorar la tecnologia i fomentar lautomatització dels procesosproductius (això redueix la mà dobra, bàsicament la noqualificada).La UE recomana augmentar locupació en camps com la innovació,el disseny, la gestió, el control de qualitat, la informàtica, lapromoció...
  94. 94. Catalunya exporta especialmentproductes industrials com aramaquinària, material de transport oproductes químics, mentre queimporta tot tipus de productes, amb unpes signif catiu de matèries primeres iper a les indústries i per a la producciód’energia.Principals països d’exportació id’importació: L’exportació es dirigeixessencialment a la Unió Europea(70%) i en molta menor mesura aAmèrica i a la resta d’Europa. Laimportació prové tambémajoritàriament de la Unió Europeaperò en un percentatge creixenttambé d’Àsia.
  95. 95. Es manté el domini de la indústria transformadora, la mida petita imitjana de les empreses, la baixa productivitat i la concentracióindustrial en l’àrea metropolitana de Barcelona.Actualment, tot i mantenir la seva estructura diversificada, constatemgrans canvis en el model industrial català, que sestà obrint al mercateuropeu i mundial.Pèrdua d’importància del sector tèxtil, antigament molt destacat. Laprincipal raó és la competència del Sud. Ha perdut el 20% delocupació en sis anys. De fet, és un subsector molt afectat per ladeslocalització selectiva (afecta també a altres).Per contra, augmenta la importància dels sectors químic, metal·lúrgic(destaca el de material de transport), de la producció energètica,ledició i les arts gràfiques, i lagroindústria (lagroalimentària es trobaclarament en expansió).
  96. 96. La metal·lúrgica (amb moltcapital forà -Japó, Alemanya-)produeix 1/3 produccióindustrial i és el que més feinadóna. Tradicionalmen tdestacava el sectorautomobilístic (ara situaciódelicada). Ha augment el sectorde la maquinària lleugera i elsdels béns dequip.La química (plàstics ,petroquímica, farmàcia ,perfum ...), també amb moltcapital estranger, representauna part substancial de laproducció industrial.
  97. 97. La producció energia augmenta per satisfer laugment de lademanda.Cal destacar la presència creixent de les empreses multinacionals(només representen el 3% del total d’empreses, però facturen el50% de la producció total i representen el 60% de les exportacions).

×