Transports a Espanya i Catalunya. GEOBAT

1. ELS TRANSPORTS
Una important xarxa de comunicacions i transports és fonamental per vertebrar el territori i desenvolupar una
positiva dinàmica econòmica.
L’existència de bones infraestructures poden contribuir a:
• Una disminució dels costos de distribució y producció.
• La disminució de costos implica un augment de la productivitat general de la economia perquè, a) es poden fer
més activitats amb igual costos (més producció). O, b) es poden fer les mateixes activitats amb menys costos (més
producció). L’estalvi de costos permet realitzar altres noves: més producció.
• L’augment de la productivitat es traduirà en augment dels beneficis empresarials, augment de salaris i de
l’ocupació. Això contribueix a augmentar els ingressos per impostos de l’estat.
A major desenvolupament econòmic, més densa i complexa és la xarxa de comunicacions.
1. Funcions de la xarxa de
transports.
Canalitza fluxos de persones entre
els centres de treballs i de serveis i
les àrees residencials
L’enllaç entre diversos sistemes
urbans i entre aquests i les àrees
rurals i les zones menys accessibles
Transports de mercaderies (posa
en contacte centres productors i
distribuïdors amb els mercats de
consum)

2. ELS TRANSPORTS
Els canvis més significatius en
els transports en els darrers 50
anys són els següents:
2. La revolució dels transports
1. Augment del
tonatge
2. Millora en les
infraestructures
viàries
6. Intermodalitat en el
transport de mercaderies (en un
mateix trajecte es poden combinar
diferents tipus de transports)
5. Augment de la
velocitat
3. Augment de la
seguretat
4. Reducció dels
preus dels
transports

3. ELS TRANSPORTS
3. La xarxa de transports
• Les xarxes de transport són la
distribució de les vies de transport
pel territori
• Són un conjunt d’infraestructures
per on poden circular fàcilment els
vehicles.
• Estan formades per eixos o línies
que uneixen dos o més punts
connectats entre sí i en forma de
xarxa que s’estén sobre un territori
de forma més o menys densa.
• Els llocs centrals d’aquests eixos
són els nusos de transport.
Les xarxes de transport han de complir tota una sèrie
d‘objectius:
• Garantir el transport de persones i béns.
• Garantir l’activitat econòmica, connectant els centres
econòmics.
• Garantir la difusió d'idees, tècniques i cultures.
• Garantir l'equilibri social i territorial del país, evitant al
desconnexió d’algunes zones
• Reduir l’impacte ecològic.

4. Les xarxes de transport poden presentar
una major o menor densitat.
Els factors que intervenen en aquesta
realitat són bàsicament tres: el nivell de
desenvolupament econòmic, la densitat
d'assentaments humans i els condicionants
físics del territori.
Les xarxes de transport són jerarquitzades.
Segons l’ús i els tipus dels eixos ajuden a la
jerarquia urbana (quan més important és un
punt, més vies de comunicació hi
convergiran). Per això la seva planificació
condiciona el desenvolupament d’una zona
o país (article Bel País).
Aquesta planificació es troba condicionada
per la ideologia de l’equip de planificadors.

6. Les xarxes de transport donen idea del grau de desenvolupament d’un país. Per exemple, podem establir una
relació entre el volum de trànsit i el volum de desenvolupament.
• Els països desenvolupats tenen millors xarxes de transport i millors vies de comunicació. Es tracta de xarxes
més denses i variades, que connecten sobretot zones urbanes i industrials, tot i que no hi ha zones sense
connexió. Aquests països acaparen la major part dels fluxos comercials.
• En canvi, els països subdesenvolupats presenten una xarxa incomplerta, amb àmplies zones desconnectades.
Bàsicament connecten zones productes primeres matèries amb centres d’exportació.

8. ELS TRANSPORTS 4. La xarxa de transports a Espanya
La xarxa espanyola de transports ha presentat històricament una forma clarament radial.
Això no ha estat una resposta a les necessitats del desenvolupament econòmic i del transport de mercaderies, sinó
a un interès polític: connectar a Madrid, capital política de l’Estat, amb les capitals de províncies (Km 0)
A aquest interès s’ha supeditat tant la xarxa de carreteres com la ferroviària (inclosa l’AVE) i l’aeroportuària (Aena)

10. ELS TRANSPORTS 4. La xarxa de transports a Espanya
Introducció a la situació actual dels
transports a Espanya
Gran modernització gràcies als Fons de Cohesió Europeus
Fons destinats a millorar la xarxa nacional i internacional
Fons aporten entre el 20 i el 30% de les inversions (3 de cada
10 Km infraestructures)
4.1. Transport terrestre
Xarxa de carreteres Xarxa ferroviària
• És la principal xarxa de transport de mercaderies i
persones, gràcies a la velocitat, capacitat i flexibilitat
• És on s’ha invertit més, a diferència de la resta de
països europeus.
• Això ha provocat desequilibris:
-Gran congestió del trànsit a les grans ciutats
- Demanda constant de noves vies a causa de l’augment
del trànsit
- Gran impacte ambiental (visual, acústic, atmosfèric)
Gran importància de la xarxa d’alta capacitat (vies de dos
carrils en cada sentit): connecta els fluxos de trànsit
interregionals i internacionals, els ports i els aeroports de
gran trànsit de totes les províncies. Suporta la meitat del
trànsit total.
• Principal xarxa de transports fins la Guerra Civil.
• Gestionada per RENFE i organismes autonòmics.
• Diversos problemes derivats d’infraestructures
obsoletes:
- Amplada de via diferent a l’europea (1,67 per 1,42).
- Molts trams són de via única.
- Mal estat d’infraestructures antigues (falta demanda).
• Actualment es promociona el transport de mercaderies
per ff.cc. com alternativa a la carretera (més ecològic,
congestió carreteres, competitiu transport mercaderies a
curta distància i connecta bé amb transports
urbans...rodalies).

14. ELS TRANSPORTS 4. La xarxa de transports a Espanya
4.2.Transport marítim
Rendible per a grans volums de
càrrega a llarga distància.
Econòmic en relació al volum
transportat.
Per aconseguir una
rendibilitat més gran
s’han de fer servir
grans vaixells i reduir
el temps de càrrega i
descàrrega als ports
(vaixell immobilitzat).
Els ports s’han d’adaptar amb
infraestructures costoses:
facilitats per
l’emmagatzematge dels
contenidors, transport
combinats per tal de distribuir
la càrrega en camió o ff.cc.
Els ports competeixen entre ells
per atraure tràfic marítim amb
serveis i avantatges, creant zones
d’activitats logística (ZAL) on
emmagatzemen i redistribueixen
els contenidors.
Els ports són punts de
confluència de ff.cc. i carreteres
El volum més important del transport marítim correspon a:
• Líquids a doll: petroli a ports propers a refineries i centrals
tèrmiques (Algeciras, Bilbao, Tarragona, Cartagena), gas
natural, olis, greixos, productes químics...
• Sòlids a granel: carbó, minerals, ciment, adobs, pinsos (Gijón,
Tarragona, Ferrol, Huelva).
• Mercaderia en general: automòbils, productes siderúrgics,
fruita, fusta, paper... (Barcelona, València, Algeciras, Bilbao...)
•

15. ELS TRANSPORTS 4. La xarxa de transports a Espanya
4.3.Transport aeri
Actualment està creixent el
transport de mercaderies.
Els aeroports s’han
d’adaptar: hangars per
emmagatzemar i redistribuir
la càrrega. S’ha guanyat en
seguretat i capacitat de
càrrega
Ha estat tradicionalment
de passatgers. No resulta
òptim per grans volums
de mercaderies. Té
l'inconvenient del preu
en relació al volum i el
pes de la càrrega
Els aeroports més importants:
• Barajas, connecta aeroports regionals i
actua de hub (nus de coordinació de vols
des de i cap altres aeroports nacionals,
estrangers i transoceànics.
• Barcelona (El Prat) en segon lloc, però
reivindica esdevenir un hub.
• Destaquen també aeroports associats al
turisme de masses: Palma, Tenerife,
Màlaga, Alacant...
La U.E. Ha liberalitzat el trànsit aeri: fi del
monopoli d’Ibèria

16. ELS TRANSPORTS
4.4. Política espanyola de
transports
Aeroports:
• Connectar amb altres formes de
transports
• Millorar la seguretat i el medi ambient
Ports:
• Incrementar el nodos intermodals
Carreteres:
• Completar la xarxa d’alta capacitat
• Millorar la gestió del trànsit
FF.CC.
• S’invertirà el 50% del total
• S’ha d’extendre la amplada europea
• S’ha de corregir la xarxa radial
4. La xarxa de transports a Espanya

17. ELS TRANSPORTS
5. Transports a Catalunya
5.1. Característiques generals
Presenta un traçat radial amb centre en Barcelona i seguint les valls
fluvials i el litoral .
La conseqüència ha estat una gran concentració demogràfica i
industrial a la franja litoral.
La ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana concentra la més
alta densitat d’itineraris viaris importants.
Aquest sector pateix una gran saturació i congestió del trànsit (B20
té una intensitat mitjana diària (IMD) de 100.000 vehicles).

18. ELS TRANSPORTS
5. Transports a Catalunya
5.2. Xarxa de carreteres
• Caràcter radial amb centre a Barcelona
que dificulta la connectivitat entre punts
de l’interior
• Dos projectes han intentat solucionar
aquest problema:
- L’Eix Transversal (C 25): Girona-Vic-
Manresa-Cervera-Lleida (connectar
comarques de la Catalunya central i
comarques gironines i França sense
passar per Barcelona)
- l’Eix del Llobregat (C16): Barcelona-
Manresa-Túnel del Cadí-França).
• Aquestes tenen un doble objectiu:
connexió i accessibilitat interna del
territori català i connectar aquest amb
Europa i Espanya.

19. 5.3. Xarxa de ferrocarril
ELS TRANSPORTS
5. Transports a Catalunya
• Barcelona com a centre.
• A diferència dels països europeus no s’ha
aconseguit una xarxa reticular.
• Les connexions amb Europa dificultades per la
diferent ampla de via espanyola.
• La xarxa depèn de RENFE i FGC.
• Els esforços d’inversió es centren en:
-línies mixtes de mercaderies i viatgers (Eix
Transpirenenc i connexió dels ports de Barcelona
i Tarragona)
- Promoure alta velocitat (AVE, Euromed) que
connecten amb Europa i València respectivament
(arc mediterrani)
- Nou traçat d’amplada internacional que doni
mobilitat a les connexions amb la U.E.

20. ELS TRANSPORTS
5. Transports a Catalunya
5.4. Xarxa portuària
• Catalunya té 47 ports. Els més importants són
Barcelona i Tarragona (activitats comercials,
industrials, pesqueres i esportives)
• Barcelona destaca com a port de viatgers (3
milions al 2007) i transports de contenidors.
• Tarragona destaca en el transports de petroli i
productes derivats.
• Excepte aquest dos ports (són autònoms) els
demés depenen de la Generalitat.
• Vilanova i Palamós destaquen també com a
ports comercials. Alcanar té usos industrials.
• Entre els projectes de millora estan:
- Ampliar els ports existents i no haver de
construir de nous.
- Promoure els ports de Barcelona i Tarragona
com els grans centres logístics de Catalunya.
- Millorar condicions de comercialització dels
ports pesquers.

21. ELS TRANSPORTS
5. Transports a Catalunya
5.5. Xarxa aeroportuària
• El transport aeri ha sofert un gran creixement,
tant en passatgers (oci i negocis) com
mercaderies d’alt valor afegit (TIC...)
• Catalunya té 4 aeroports comercials:
Barcelona, Girona, Reus i Lleida.
• 7 aeròdroms d’aviació general i esportiva, com
els de Sabadell, Igualada o Manresa.
• Barcelona-El Prat és el més important amb 30
milions de passatger el 2008 i és el 9è aeroport
d’Europa i el 2n d’Espanya.
• Girona s’ha especialitzat en low cost (en
decadència)
• La xarxa intenta donar resposta:
- al creixement del transport de passatgers de
recorregut regional i de llarg recorregut,
- desenvolupar l’aviació de negocis, i
- facilitar el increment del transport de
mercaderies.

22. ELS TRANSPORTS
5. Transports a Catalunya
5.6. Connexions viàries amb Europa
Catalunya és cruïlla de dos grans corredors
econòmics i estratègics d’Europa.
Diagonal Europea:
Gran corredor oest-est que surt de Lisboa i pasa per
Madrid, Barcelona, Lió, Torí, Budapest i arriba a Kiev
Corredor Nord-Sud:
• Enllaça Hamburg amb Tànger, passant per Lió,
Montpellier, Barcelona, València i Algeciras.
• És un dels àmbits més dinàmics de la economia
europea i un dels principals eixos estratègics de la xarxa
de transports d’Europa (arc mediterrani espanyol)
Catalunya és cruïlla de dos grans corredors amb
els territoris més pròxims:
Corredor del “dos mars”:
Atlàntic i Mediterrani de Barcelona a Narbona, Tolosa i
Bordeus
Corredor de l’Ebre:
Connecta Catalunya amb Saragossa, el País Basc i la
cornisa cantàbrica.