... És una llei per a imposar ideologia nacionalcatòlica, la minorització lingüística i la consagració identitària dels linxaments públics d’animals. És, a més, una llei d’exclusió i represàlia, per la via de l’accés a subvencions, per a totes i tots aquells que no fidels als seus principis. Els òrgans repressors actuarien d’ofici i a instàncies d’un observatori amb funcions delatores què, a la seua vegada, pot actuar a causa de delacions prèvies. Al si d’aquest òrgan estarien representades la Federació de Columbicultura i la Federació de Penyes Taurines de Bous al Carrer de la Comunitat Valenciana.
A més, es declaren els bous al carrer Bé d’Interès Cultural Immaterial (BICI) per sobre de la Llei del Patrimoni Cultural Valencià, contra la que el PP topà el 2012. És la llei contra la qual el PP topà estrepitosament el 2012. Acabat d’acomplir el termini que la llei estableix per a poder tornar a la càrrega, declaren el BICI mitjançant aquesta llei de senyes que passa per sobre de tots els mecanismes garantistes de la Llei de Patrimoni, aquells contra els que s’havien estavellat. Han redactat una llei per a botar-se la llei vigent que, després, modifiquen mitjançant la disposició addicional primera. Així, és la llei la que s’ajusta al bot que li han pegat. El PP s’ho tallà i s’ho cosí, i ens deixà clar per enèsima vegada que es botaria les lleis cada vegada que els convinguera i que utilitzaria la seua majoria absoluta a les Corts Valencianes per a “legitimar” els seus colps de maça a la legitimitat. Com a una part més del seu “llegat”, ens deixa aquest arbitrari mecanisme de perxa saltalleis que, a més, les converteix en matalàs de protecció...
És ara, és ací, és el que feu. Sou vosaltres, ets tu.
Segon nyap identitari. Llei de Senyes, punt i final.
1. de1 3
Segon nyap identitari. Llei de Senyes, punt i final.
L’arquebisbe Cañizares “el
metralleta”, per la seua cadència
d e f o c a l ’ h o r a d e f e r
declaracions, digué que la por a
l’ensenyament religiós a les
escoles era de qui volia
continuar dominant la humanitat
amb “ideologies i poders”. Ho
deia a una terra on encara està
vigent la llei de senyes exprés
que només existeix perquè el
poder de la majoria imputada del
PP encara existia. Quan ho
digué, feia pocs dies que les
Corts Valencianes havien iniciat
el tràmit d’una proposició per a
la seua derogació, presentada
pels grups del PSPV, Compromís
i Podem 1.
1
La llei agafa símbols ja protegits
per altres lleis i diu que els
equipara al secessionisme
lingüístic, les “manifestacions
religioses arrelades” i formes
d ’ e x p l o t a c i ó a n i m a l p e r
entreteniment com el tir i
arrossegament, la columbicultura
i, per suposat, els bous al carrer.
En resum, és una llei per a
i m p o s a r i d e o l o g i a ,
nacionalcatòlica com li agrada al
senyor Cañizares, per a imposar
la minorització lingüística i cultural amb els pretexts de sempre i la consagració identitària dels
linxaments públics d’animals 2.
2
És, a més, una llei d’exclusió per a totes i tots aquells que no fidels als seus principis. Fins i tot,
és una llei que preveu represàlies econòmiques per la via de l’accés a subvencions, la gran
majoria de les quals són per a desenvolupar tasques assistencials, integradores, solidàries,
culturals, etc., tan necessàries com desateses per les administracions públiques. Es preveia la
incorporació d’una clàusula d’exclusió a totes les convocatòries públiques, que també podia
implicar la retirada de subvencions ja atorgades i l’obligatorietat de retornar el que j’ha s’haguera
rebut d’elles (article 22 3).
3
Els òrgans repressors actuarien d’ofici i a instàncies d’un observatori amb funcions delatores què,
a la seua vegada, pot actuar a causa de delacions prèvies (article 26.c). Al si d’aquest òrgan
estarien representades la Federació de Columbicultura i la Federació de Penyes Taurines de Bous
al Carrer de la Comunitat Valenciana (article 28.c), una amenaça permanent sobre les persones i
organitzacions que defensen els drets animals i que han quedat directament assenyalades,
simbòlicament marcades per aquesta llei.
La Veu del País Valencià, Redactaveu, 19/10/2015, PSPV, Compromís i Podem derogaran la Llei de Senyes d’Identitat1
del PP, http://www.laveupv.com/noticia/16520/%20pspv-compromis-i-podem-derogaran-la-llei-de-senyes-didentitat-
del-pp
La Veu del País Valencià, Jesús Frare, 03/02/2015, Abús identitari. Del projecte de Llei de Senyes. http://2
opinions.laveupv.com/jesus-frare-i-garcia/blog/4918/abus-identitari-del-projecte-de-llei-de-senyes. A Animalisme.cat,
02/02/2015, http://animalismecat.blogspot.com.es/2015/02/abus-identitari-del-projecte-de-llei-de.html?q=Abús+identitari
LLEI 6/2015, de 2 d’abril, de la Generalitat, de Reconeixement, Protecció i Promoció de les Senyes d’Identitat del3
Poble Valencià [2015/3127] (DOCV 7501 de 09/04/2015). http://www.docv.gva.es/datos/2015/04/09/pdf/2015_3127.pdf
Pàgina de la proposició no de llei per a la derogació de la Llei de Senyes,
presentada a les Corts Valencianes.
2. de2 3
La disposició final declara els bous al carrer
Bé d’Interès Cultural Immaterial (BICI) per
sobre de la Llei del Patrimoni Cultural
Valencià 4. És la llei contra la qual el PP4
topà estrepitosament el 2012, encadenant
una sèrie d’actuacions vergonyants.
Començaren amb la manipulació pública del
Consell Valencià de Cultura, per a que el seu
Ple no aprovara l’informe desfavorable a la
declaració sorgit de la seua Comissió de
Promoció Cultural 5. Després, arribaren els5
informes desfavorables de la Reial Acadèmia
de Belles Arts de Sant Carles i de la
Universitat de València, que els obligaren a
tancar i arxivar l’expedient de declaració de
BICI.
Davant d’això, i només acabat d’acomplir el
termini que la llei estableix per a poder
tornar a la càrrega, declaren el BICI
mitjançant una disposició final a eixa llei de
senyes que passa per sobre de tots els
mecanismes garantistes de la Llei de
Patrimoni, aquells contra els que s’havien
estavellat. A més, d’una forma tan cínica
com ridícula, diuen en eixa disposició final
que la declaració es fa “de conformitat amb
el que disposa aquesta llei” i “d’acord amb
els requisits i condicions exigits per la
normativa aplicable en la matèria”.
El que han intentat fer és justament tot el
contrari: redactar una llei per a botar-se la
llei vigent que, després, modifiquen
mitjançant la disposició addicional primera. Així, és la llei la que s’ajusta al bot que li han pegat.
El PP s’ho tallà i s’ho cosí, i ens deixà clar per enèsima vegada que es botaria les lleis cada
vegada que els convinguera i que utilitzaria la seua majoria absoluta a les Corts Valencianes per a
“legitimar” els seus colps de maça a la legitimitat. Com a una part més del seu “llegat”, ens deixa
aquest arbitrari mecanisme de perxa saltalleis que, a més, les converteix en matalàs de protecció.
Durant el debat de la llei al Ple de les Corts, si és que allò que es feia al ritme del rodet del PP se li
pot dir així, PSPV, Compromís, EUPV votaren en contra de la seua aprovació i es comprometeren
derogar-la davant la ciutadania. Podem, encara sense representació a les Corts, també adquirí
aquest compromís. El seu compliment no s’hauria de veure com un fet extraordinari, però ho
sembla encara més quan es qüestiona obertament des d’una aparent normalitat. S’ha parlat de
“derogació forçada”, “fórmula anòmala” i, sobre tot, “colp de banya al BIC”.
S’insinua, pel que sembla, que precisament és l’aplicació del mecanisme de perxa el que s’ha de
salvar de la derogació. Seria una cosa així com matar el vector del virus sense curar l’única
infectada, la Llei de Patrimoni. Treuen les orelletes tots els interessos econòmics que es volen
blindar darrere d’BICI il·legítim, també virus que infecten i es reprodueixen a dins de les cèl·lules
que formen les administracions públiques, a costa dels seus pressupostos. No es poden eixir ni
s’eixiran amb la seua. La llei, com ha de ser, serà derogada íntegrament.
LLEI 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat Valenciana, del Patrimoni Cultural Valencià [1998/5159] (DOCV núm. 32674
de 18/06/1998). http://www.docv.gva.es/portal/ficha_disposicion_pc.jsp?sig=1137/1998&L=1
Plataforma Carles Pinazo, 30/05/2012, Informe sobre els festejos Taurins. Comissió de Promoció Cultural del CVC.5
https://plataformacarlespinazo.wordpress.com/2012/05/
Part del canvi que també ha d’arribar pels altres animals.
3. de3 3
Nosaltres, totes les VALENCIANES I
VALENCIANS que defensem els
altres animals, la gent i les
organitzacions que formem la
Plataforma Carles Pinazo 6, estarem6
sempre ací per a cridar ben fort que
la tortura taurina no representa el
País Valencià, que és una pràctica
aliena a la majoria de la ciutadania
que entén que la cultura, la tradició i
la festa no poden ser utilitzades
com a pretexts, que no vol restar
vinculada a cap linxament públic ni
a cap matança per diversió, ja siga
a les places, els carrers o els
escorxadors (on maten moltes de
les víctimes dels bous al carrer, els
anomenats salvatges, després
d’haver estat linxats). També
cridarem pels coloms, mascles
víctimes de la selecció i, sobre tot,
femelles que pateixen eixes
representacions de la violació
c o l · l e c t i v a q u e a n o m e n e n
columbicultura. I pels cavalls, tots
aquells que han patit per l’esforç i
els colps al tir i arrossegament.
Estic molt content que hagen tornat
a f r a c a s s a r, q u e d e s p r é s
d’estavellar-se contra la llei, hagen perdut la seua carrera desesperada contra la llibertat i la
democràcia.
https://plataformacarlespinazo.wordpress.com6
Presentació de l’informe contra la declaració dels bous al carrer com
a BICI, signat per la Plataforma Carles Pinazo. Es va fer el mateix dia
que es votava una proposició no de llei d’EUPV contra aquesta
declaració (2012).