s tota una lliçó per a la gent del moviment animalista. S’enfrontem a gent que, con von Choltitz, vessarà prepotència mentre s’escuda en el seu poder i recull els seus beneficis. Ho faran mentre puguen, mentre tinguen la paella pel mànec i, fins i tot, mentre el seu blindatge resisteix, malgrat que siga trontollant. I com ell afusellava combatents de la Resistència, aquesta gent continuaran proscrivint “terroristes” que informen i consciencien la gent, que organitzen manifestacions i actes de protesta, que entra als inferns i mostren la veritat. Ho faran fins a l’últim segon, fins que fer-ho siga tan comprometedor que la millor opció siga dotar-se d’un pretext. I aleshores proclamaran la seua plena disposició al diàleg i el seu ferm compromís amb el canvi del que es poden arribar a proclamar artífexs. Encara hui, a les visites guiades pels carrers de París, es cita von Choltitz com a salvador de la ciutat...

1. de1 3
Brennt Paris? Cops de cua.
A partir del reportatge del 30 Minuts “Injecció
Letal” .1
La llegenda diu que Dietrich von Choltitz hagué
de fer front a aquella famosa pregunta: es crema
París? La veritat, segons testimonis de la
Resistència que lluitaren als carrers de la ciutat
fins a la rendició del 24 d’agost de 1944, és que
fins al final estigué disposat a complir les ordres
directes de Hitler de no rendir altra cosa que un
munt de runes. La repressió i els afusellaments
de persones presoneres s’allargaren fins que
arribaren les tropes aliades, i s’havien col·locat
explosius a ponts del Sena i monuments
importants que podrien haver estat detonats en
qualsevol moment.
El que passà és que Choltitz, finalment, utilitzà
aquests explosius sense detonar com a
currículum per a salvar el coll. Només això salvà
París. La bèstia donà mortífers cops de cua fins
al final i mai s’aturà: l’aturaren. La mateixa idea
es desprèn de la resistència numantina del sistema encarregat d’executar persones condemnades
a mort als EUA i de la gent partidària de la pena capital.
La injecció letal havia jubilat els altres sistemes d’execució com l’Old Sparky (Vella Espurnejant,
com es coneix la cadira elèctrica), la cambra de gas, l’escamot d’ afusellament, la forca… La seua
aparença asèptica, amb la víctima a lligada una llitera mentre rep els principis actius letals a través
d’un catèter, ha alimentat millor la farsa del com per sobre del què. Ja no hi havia olor a cremat,
sang, convulsions o crits, i els botxins que accionaven sorollosos mecanismes o disparaven fusells
i feixen esclatar l’infern donaren pas a funcionariat que prem un botó i posa en marxa un dispositiu
silenciós.
Tot el sistema descansava en el
Pentobarbital, un barbitúric que
s’ha d’utilitzar per a tractar casos
d’epilèpsia molt greu. Com diu
l ’ a n e s t e s i s t a J o e l Z i v o t ,
mitjançant “una usurpació de la
medicina en el pitjor sentit
d’aquests termes”, s’utilitzava el
seu poder per a paralitzar els
músculs de les víctimes i impedir
que respiraren. La mort estava
g a r a n t i d a , d e s p r é s d ’ u n a
silenciosa agonia d’uns 20
m i n u t s . I , p e r a i x ò , e l
Pentobarbital es convertí en
l’objectiu del moviment pels Drets
Humans i contra la pena de mort.
Des de Londres, l’equip de l’ONG
TV3, 30 minuts, 12/07/2015: Injecció letal. Reportatge de Pierre Monegier, Mathias Barrois, Lou Krikorian i Emmanuel1
Lejeune, producció de France 2. http://www.tv3.cat/30minuts/reportatges/1963/Injeccio-letal
Llicència de distribució per TV3 a l’estat espanyol fins el 19/07/2015 a les 23.59.
El blindat Brunete, un dels vehicles de La Nueve, de
la II Divisió Blindada del general Leclerc, que entrà a
París.
Manifestació davant la Cort Suprema dels EUA.

2. de2 3
Reprieve, amb Maya Foa al capdavant, seguí la pista del Pentobarbital que arribava als EUA des
de Dinamarca, i donaren amb el gran laboratori Lundbeck, subministrador en exclusiva de les
presons nord-americanes. La campanya que aconseguí que aquesta empresa es dotara dels
mecanismes de distribució per a garantir que el seu producte no mataria persones seguí fins a
aconseguir que la venda de Pentobarbital per a matar persones fora un mal negoci a Europa, a
causa de la mala premsa.
La bèstia, però, no deixarà de donar cops de cua. El sistema no ha deixat de cercar alternatives,
començant per la utilització de les execucions com a experiments on provar altres fàrmacs. Es
tracta de còctels d’anestèsics, analgèsics i ansiolítics que han resultat ser un absolut fracàs i han
provocat, el 2014, les llargues agonies del Dennis McGuire a Ohio, del Joseph Wood a Arizona i
del Clayton Lockett a Oklahoma. Les persones familiars han portat els governs als tribunals per
tortura i l’escàndol mediàtic ha fet que Barack Obama haja de qüestionar el procediment.
El següent pas ha estat una
carrera per fer-se amb
Pentobarbital amb mètodes
com utilitzar xicotetes
farmàcies d’Europa com a
font, fer passar l’infermeria
de la presó per un hospital
que fa una comanda o
fomentar la producció del
principi actiu a xicotets
laboratoris nord-americans
q u e h a n a c a b a t
assenyalats. Com que les
legislacions obligaven a
informar de les empreses
subministradores, també
s’han reformat aquestes lleis
amb el pretext de protegir les persones responsables del “terrorisme contra la pena de mort”, fet
que recorda molt les reformes legals per a penalitzat els rescats oberts o l’entrada d’activistes als
centres d’explotació d’animals per a documentar la seua terrible situació i els mil i un
incompliments de les normatives vigents.
La “amenaça legal” ha arribat a la recuperació de l’escamot d’afusellament com a mètode
alternatiu d’execució en cas que no és puga portar a terme l’injecció letal (les normes vigents
havien desterrat aquest mètode feia molt, i solien tindre la cambra de gas com a alternativa). Fins
i tot, arriben a argumentar, a favor d’aquesta manipulació de la llei, que si han d’afusellar és per
culpa de l’estratègia del moviment pels drets humans, que continua rastrejant la naturalesa i
l’origen dels fàrmacs que continuen utilitzant. I així està la situació: han deixat clar que es pensen
aturar, que aplicaran la pena de mort fins al final.
Les imatges de les activistes contra la pena de mort a les portes de la presó texana de Huntsville,
la més activa dels EUA amb més de 500 execucions els últims 30 anys (dues al mes), també són
idèntiques a les nostres accions davant les places de bous: una majoria de dones front alts murs i
un desplegament de policia per a protegir uns cabuts que, amb posat seriós, diuen estar actuant
emparats per la llei. Altra vegada, la impotència de fora és directament proporcional a la
prepotència de dins eixe 28 d’octubre de 2014, mentre executaven el condemnat per tres
assassinats Miguel Paredes amb una dosi letal de Pentobarbital de procedència desconeguda.
És tota una lliçó per a la gent del moviment animalista. S’enfrontem a gent que, con von Choltitz,
vessarà prepotència mentre s’escuda en el seu poder i recull els seus beneficis. Ho faran mentre
puguen, mentre tinguen la paella pel mànec i, fins i tot, mentre el seu blindatge resisteix, malgrat
que siga trontollant. I com ell afusellava combatents de la Resistència, aquesta gent continuaran
proscrivint “terroristes” que informen i consciencien la gent, que organitzen manifestacions i actes
de protesta, que entren als inferns i mostren la veritat.
Cadira d'execució a mans de l'escamot d'afusellament a Utah.

3. de3 3
Ho faran fins a l’últim segon, fins que fer-ho siga tan comprometedor que la millor opció siga dotar-
se d’un pretext. I aleshores proclamaran la seua plena disposició al diàleg i el seu ferm
compromís amb el canvi del que es poden arribar a proclamar artífexs. Encara hui, a les visites
guiades pels carrers de París, es cita von Choltitz com a salvador la ciutat.
Nosaltres, com el moviment pels Drets Humans i contra la pena de mort, no tenim altra que seguir
fins al final, sense cedir i donant per segurs els colps de cua del monstre.