2. Les falles són la setmana de festa de la ciutat de València, durant les quals es planten i es cremen les falles
3. El sentit que prové del costumllatíd'encetarfogueres per a donar la benvinguda a la primavera. No obstantaixò, a la ciutat de València, esta tradiciómil·lenàriaderivà en cremarels trastos vells al final de l'hivern, i en particular elsfusters, el dia de Sant Josep, com que és el seupatró LA HISTORIA DE LES FALLES
4.
5. Un fallerés un membred'unacommissió fallera o d'unafalla. Elsfallerssónels que organitzen i preparen les festesduranttotl'any, replegantdiners FALLER
6. Cada commissió tria, d'entreelsfallers, un president de la commissió, i d'entre les falleres, la Fallera Major (entre les jóvens, i de vegades no tan jóvens, de la falla) i la Fallera Major Infantil (entre les xiquetes), que faranduranttotl'any de representació de la commissió en totselsactes de la falla FALLERA
7.
8. Potser el mésdestacatdelsfallers i, sobretot, de les falleres, és la seuaindumentària. El vestit de fallera és tota una obra d'art i pot costar, entre el propi vestit i el pentinat (incloentpeineta i altrescomplements), finssis mil euros. Elsfallers i falleres s'engalanen per alsactesespecials, en particular: la presentació, la proclamació i l'ofrena. EL VESTIT FALLER
9.
10. Formalment es referix al dia 15 de març, quantotselsmonumentsfallers o falles han d'estarplantats. La raó és que el juratanomenat per la Junta Central Fallera(, per cada categoria o població, ha de passar el diasegüent per avaluar la falla. LA PLANTÀ
11.
12. Un ninot fallerés un ninot que es col·loca en una falla per a representar o caricaturitzar un personatge (generalmentfamós) per tal de burlar-se'n. Els ninots solen tindre una talla que va d'unspocscentrimetres, en les falles infantils, a diversos metres, en les falles grans. NINOT FALLER
13. El ninot indultatés el ninot de l'únicafalla que la votació del públic de l'Exposició del Ninotdecideix que no siga encinerat en la nit de la cremà. NINOT INDULTAT
16. Ésuna composiciómoltsorollosa i rítmica de masclets, a terra (penjats de cordells) o enlairatsmitjançantcanons, que es dispara ambmotiusfestius, en places i carrers, generalmentdurant el dia. És típica del País Valencià, i encara que provinent del mónfallers'ha estés a altresfestes. En contraposicióambels (castells) de focsd'artifici, les mascletadestenencomobjectiu estimular el cos a través delssorollsforts i rítmics (per a algunsfins i totmusicals) delsmasclets. Elsdiesprevis de falles, del 1 al 19 de març es disparen a la Plaça de l'Ajuntament de València a les 14 h. Per tant la majoria de les mascletades es cel.lebren en dieslaborables,i la mascletàésl'excusa perfecta per l'aperitiu al sortir de la feina,iveureelsamics o familiarsunsminutsabans de dinar. LA MASCLETÀ
17.
18. L'objectiu, ésclar, és el de vestir amb un mant de flors la Mare de Déu, que consisteix en engalonar un escarafallgegant de fusta, que a poc a pocpren la forma de la Mare de Déu. Les falleres donen el seuramalsvestidors de la Mare de Déu, que és una colla de entre quinze i vinthomes que van omplint el mantd'una gran imatge de la Mare de DéudelsDesamparats que hi ha al mig de la plaça, d'unsdotze metres d'alçada, L’OFRENA DE FLORS
19. Una despertadaés un tipus de cercaviles que se sol fer de bon matídins de les festespopularsvalencianes que consisteix en despertar el barri o el pobleon se celebra, fentús de masclets o petards. LA DESPERTÀ
20. A València es coneixcom a Nit del foc la nit que va del 18 al 19 de març, el dia de Sant Josep i també de la cremà. Durantaquestanitl'anticllit del riuTúria es dispara el darrerd'unasèrie de castells de focsartificials. Milers de ciutadansixen al carreraquestanit per gaudir de la darreranit de les festesfalleres a les casals, alsballs i alsconcerts. NIT DEL FOC
21.
22. El dia 19 per la nités la cremà, es cremen les falles (les infantils a les 22h, la infantil guanyadora a les 23h, les normales a les 24h, i una hora méstard la guanyadora i la de la plaça de l'ajuntament. Acabada la cremà es replegaràpidament i és una nittrista i en la qual es començaja a pensar en les falles de l'anyvinent. LA CREMÀ