1. IPM / Geografia Batxillerat
Jordi Manero
UNITAT 6:
EL SECTOR SECUNDARI
2. El sector secundari es troba
conformat per l'activitat industrial, la
mineria, la construcció i la producció
d'energia.
Es transformen primeres matèries
en productes elaborats o
semielaborats (base d’altres
activitats industrials).
El secundari i terciari són els sectors que millor indiquen el grau de
desenvolupament d’un país, car la indústria és un motor econòmic
(estimula l’economia), ja que demanda primeres matèries,
desenvolupa el transport, desenvolupa el comerç...
En el procés productiu es combinen
els diferents factors de producció i
es generen residus.
Espanya Catalunya
Agricultura 4,2 1,6
Indústria 13,8 18,3
Construcció 5,9 5,8
Serveis 76,2 74,2
Població ocupada per
sectors econòmics (2016).
Dades en % sobre el total.
Elaboració pròpia a partir
dades de l’Idescat.
3. En el procés de transformació productiva
intervenen diversos conceptes (inputs) per tal de
crear un producte final (output).
Principals inputs industrials:
- Primeres matèries i energia
- Mà d'obra
- Capital
- Tecnologia
- Management (organització,
direcció i gestió).
Productes industrials
Residus
- Elaborats
- Semielaborats
La indústria.
Podem fer diverses classificacions del tipus d’indústries:
Segons la
posició en el
procés
productiu.
Segons el
tonatge de
les primeres
matèries
utilitzades.
Segons el grau de
desenvolupament
tecnològic.
Segons el
seu tamany.
4. Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
Segons la posició en el procés productiu.
Indústries de base.
Són aquelles que inicien el
procés productiu, transformant
les primeres matèries en
productes semielaborats que
utilitzaran altres indústries per
la seva transformació final.
Usualment hi col·labora l’Estat, car és bàsica per l’economina d’un
país i calen grans inversions.
Siderúrgica, que pot ser férria (ferro, acer) o no fèrria
(coure, alumini).
Química, que pot ser petroquímica (petroquímica
(plàstics) / refinat (carburants i lubricants)) o pesant
(electroquímica / fertilitzants i nitrats).
5. Són aquelles que es dediquen a transformar els productes
semielaborats en equips productius per a equipar les indústries.
Fabriquen maquinària,
equips electrònics...
Indústries de béns d’equip.
Indústries de béns de consum. Són aquelles que fabriquen béns
destinats a lús directe per part
del consumidor.Utilitza primeres matèries o
productes semielaborats.
Produeix més beneficis
i més ràpids, i per això
atreu més capital privat.
Calen menys inversions ja que
consumeix menys energia i primeres
matèries.
Molts països la potencien per desenvolupar-se.
Hi ha una gran diversitat. Tèxtil,
electrodomèstics....
6. Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
Segons el tonatge de les primeres matèries utilitzades.
Indústria pesant.
Treballa amb grans quantitats
de primeres matèries que
transforma en productes
semielaborats (siderúrgica,
química...).
Indústria semilleugera.
Treballa amb productes
semielaborats, per tant el pes és
menor. Acostumen a ser les
indústries de bés d'equip
(maquinària, automoció....)
Indústria lleugera.
El pes de la primera matèria és reduït, afavorint així la
seva transformació. No necessita grans instal·lacions, i
acostumen a ubicar-se properes al lloc de destinació
(tèxtil i, en general, totes aquelles que produeixen béns
de consum).
7. Aquelles indústries que utilitzen la tecnologia
més avançada. Es troben en plena expansió.
Són les relacionades amb la informàtica,
telecomunicacions i electrònica,
biotecnologia…..
Segons el grau de desenvolupament tecnològic.
Indústries punta.
Pot ser de consum o de béns d’equip, encara que sobretot parlem
d'indústria lleugera (telecomunicacions, alta tecnologia,
electrònica...).
Característiques: - Tecnologia molt avançada
- Poc volum de primeres matèries i d’energia
- Necessita moltíssima inversió / capitals (R+D)
- Normalment són grans empreses
- Ubicada als països rics, prop centres
investigadors (Universitats)
8. Aquelles que han arribat al punt màxim de
desenvolupament, havent-se estancat la
seva producció, sobretot per la utilització de
tecnologia desfasada. En el món
desenvolupat, aquesta mena d'insútries
acostumen a ser les pesants (metal·lúrgica,
drassanes...).
Indústries madures.
9. Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
Segons el seu tamany.
Indústries petites.
Menys de 50 treballadors.
Indústries mitjanes.
Gran indústria.
Entre 50 i 1000 treballadors.
Més de 1000 treballadors.
Les indústries s’agrupen en
sectors industrials, que
presenten trets comuns,
Alguns dels més importants
podrien ser el siderúrgic,
químic, automobilístic, tèxtil,
agroalimentari...
10. Els factors de localització industrial.
La localització de les indústries es deguda a una decisió
empresarial presa seguint criteris de rendibilitat econòmica, és a
dir, procurant els màxims beneficis industrials i les mínimes
despeses de producció.
Físics: Humans:
Proximitat a primeres matèries.
Proximitat a fonts d’energia.
Conservació medi ambient.
Mà d’obra.
Mercats propers.
Capital.
Transports.
Factors d’aglomeració.
Polítics.
Topografia.
11. Menor despesa de transport.
Molt important sobretot en les
indústries de base, que
consumeixen una gran quantitat
de primeres matèries, que
acostumen a tenir un transport
difícil i car.
Menor despesa productiva.
Factor decisiu en les primeres
indústries, situades a prop de
les mines de carbó.
Actualment, la millora del
tranport energètic afavoreixen
la localització industrial en
altres llocs.
Proximitat a primeres matèries. Proximitat a fonts d’energia.
Topografia.
Els llocs plans, o la proximitat a
ports marins o fluvials,
afavoreixen l'accés als mercats
i les primeres matèries.
Conservació medi ambient.
Els països rics neguen la
instal·lació d'indústries
contaminants. Per això cerquen
països menys restrictius,
normalment en vies de
desenvolupament. Afavoreix la
deslocalització industrial.
12. Existència d'abundant mà d'obra,
barata o amb la qualificació
adient a la indústria
corresponent.
La proximitat a la demanda
implica menor despesa en
transport. Per això moltes
indústries, principalment amb
productes de consum es
situen a prop de les grans
aglomeracions urbanes.
Mà d’obra. Mercats propers.
Capital.
La necessitat de grans
inversions a l'hora d'instal·lar
algunes indústries fa que
aquestes es localitzin a prop
dels inversors o capitalistes, o
allà on ells decideixen.
Aquest factor explica la
reubicació a escala global de les
indústries que necessiten molta
mà d'obra, que traslladen els
seus centres de producció a
països subdesenvolupats que
els ofereixen millors condicions
laborals que els països
desenvolupats.
13. Transports.
La facilitat d'accés a primeres
matèries, energia, mercat...
demanda xarxes de transport
perfectament estructurades i
ràpides.
Les infraestructes relacionades
amb les comunicacions són
claus a l'hora d'explicar la
localització de les indústries en
una determiada zona. Per
aquesta raó les indústries
s'ubiquen prop de ports,
ferrocarril, autopistes...
Per aconseguir economies
d'escala, acostumen a
concentrar-se les empreses de
sectors afins en els mateixos
llocs, per d'aquesta manera
estalviar en transport i amortitzar
la despesa d'instal·lació.
Factors d’aglomeració.
14. Els Estats acostumen a ajudar de manera directa (mitjançants
empreses públiques) o indirecta (subvencions, impostos, atorgant
sòl industrial, desenvolupant legislacions laborals flexibles...) la
localització d'indústries en determinats llocs.
Polítics.
Altres factors a
considerar poden ser:
- Disponibilitat de terreny / edificis
- Branca d’activitat / Cicle vida producte
- Característiques de l’empresa
15. Les activitats industrials actualment es
concentren en els polígons industrials.
Optimitzen les infraestructures i els
serveis comuns.
Actualment els polígons
industrials tendeixen a ser
mixtos, agrupant empreses
molt diverses, així com
múltiples activitats i serveis
(comercials, gastronòmics,
residencials o lúdics).
Creen espais que s’adapten a les
seves necessitats (terreny
econòmic, bones comunicacions,
proximitat als mercats o centres de
serveis...).
16. Ferrocarril
La localització industrial deguda a aquests factors pot conduir a
una aglomeració de diverses indústries en un territori relativament
escàs, donant lloc a:
Complexes industrials: paisatge dominat
únicament per indústries i altres instal·lacions
fabriles en grans extensions de terreny, com
per exemple la conca del Ruhr, o
concentracions urbanes de l'estil Tokio-
Yokohama, Rótterdam, etc...COMPLEXE INDUSTRIAL
Centres industrials: de menor tamany i
localitzats prop del seu mercat objectiu en
ciutats mitjanes (polígons industrials, parcs
tecnològics...)
CENTRE INDUSTRIAL
17. Dispersió industrial: l'existència cada cop de
millors xarxes de transport i la baixada de
preus del mateix, està produïnt la
descongestió d'aquests territoris donant lloc a
la disersió industrial, en la que les indústries
es localitzen diseminades pel territori.DISPERSIÓ INDUSTRIAL
De vegades, parlem de
districtes industrials.
Concentració d’empreses en un
mateix entorn geogràfic
relacionades amb una mateixa
activitat econòmica.
L’agrupació crea unes economies
de concentració que proporcionen
avantatges competitius.
També l’anomenem clúster
industrial.
18. Els paisatges industrials
evidencien l'activitat industrial
sobre el territori.
Són paisatges artificials, creats
i transformats per l'activitat
humana.
Han anat creixent des d'inicis de la
Revolució Industrial, i han evolucionat
des dels paisatges tradicionals
(països negres) fins als més moderns
centres industrials.
Els paisatges industrials.
Tecnòpolis: Les noves indústries basades en l'alta
tecnologia es situen lluny de la ciutat, en zones
suburbanes, cercant ubicacions més
atractives, properes a les grans
infraestructures de transport (autopistes,
aeroports, ports....), o centres universitaris.
19. La crisi industrial dels 70
coincidí amb la revolució
tecnològico-informàtica.
Es desenvolupà aleshores una
nova etapa, anomenada
postindustrial, postfordista,
informacional o tercera revolució
industrial.
El model industrial actual i la globalització.
Actualment hi ha una
nova lògica de la
localització industrial:
Hi ha la capacitat tècnica i logística per
separar el procés de producció en
diverses localitzacions i posteriorment
reintegrar la unitat del procés.
S'originà un
nou model
industrial.
Revolució dels sistemes de producció
industrial: circuits integrats (xips),
microprocessadors, computadors, fibra
òptica, TIC...
Canvis en els patrons de localització
industrial (impacte de les noves tecnologies).
20. Apareixen nous factors de localització industrial, com són la
proximitat als centres d'alta tecnologia, les bones
comunicacions o les telecomunicacions.
Les indústries que necessiten molta mà d'obra poc
especialitzada es traslladen cap als països en
desenvolupament.
Deslocalització.
Decau la importància d’alguns factors tradicional de
localització, com ubicar-se prop dels recursos naturals.
Es prioritza el baix cost laboral, així
com la legislació (laboral, fiscal
medi ambiental….).
Canvis en els patrons de localització industrial (impacte de les
noves tecnologies).
Posa en perill les conquestes socials aconseguides
als països desenvolupats.
21.
22. -Indústries madures
-Noves necessitats
productives
-Competència de tercers
països
-Reconversió industrial
-Augment de l'atur
-Conflictivitat social
-Emissió de residus
-Contaminació
-Legislació restrictiva en els
països desenvolupats.
-Augment de les despeses de
producció
-Deslocalizació industrial i
d'abocadors de residus
Problemes industrials països del nord:
Obsolescència. Ambientals.
23. Els processos productius
s'han automatitzat.
Les innovacions tècniques proporcionen
molta informació. Aquesta pot ser enviada
a llargues distàncies i utilitzada en la
producció, distribució...
Revolució dels sistemes de producció industrial: circuits
integrats (xips), microprocessadors, computadors, fibra
òptica, TIC...
Les noves tecnologies permeten augmentar els fluxos materials
(mercaderies, persones) i immaterials (informació, capital).
Ara ja es parla d’un nou salt:
La intel·ligència artificial.
Existeix la possibilitat de reajustar
ràpidament la producció en funció de la
demanda.
24. Les empreses internacionals volen
augmentar la seva producció
industrial, mantenir la competitivitat i
oferir productes d'última generació.
Aposten per la
investigació (R+D).
La investigació i
l'estudi resulten
decisius.
Investigadors i empreses s'apleguen en
els parcs tecnològics.
Les empreses inverteixen en tecnologia
per oferir productes més atractius i,
sobretot, per estalviar mà d'obra,
contractant tècnics superiors.
Així, les activitats industrials
tendeixen a terciaritzar-se.
Les grans multinacionals tenen gran
capacitat inversora i, per tant,
investigadora.
25. Les empreses multinacionals són les grans impulsores i
beneficiades d’aquestes innovacions.
Hi ha poques al S, tot i que cada cop hi ha més multinacionals de
països emergents (Xina, Índia...).
Les empreses transnacionals primer instal·len filials als països
propers, és la difusió per o de contigüitat.
En un segon moment es dóna la difusió jeràrquica o en cascada,
que també coneixem amb el nom de deslocalització.
Les multinacionals i empreses de consum o serveis es concentren
sobretot al N.
26. Aquesta globalització ha possibilitat
adaptar els sistemes de producció i
diversificar els productes.
El procés de producció es fragmenta i es
dispersa.
Les empreses multi-planta
divideixen la producció en diversos
establiments (de vegades de
diferents països), que
s'especialitzen en fabricar models o
components específics.
El capital industrial
es concentra i
s'internacionalitza
(compres i fusions).
Es crea una gran xarxa de
multinacionals, d'escala planetària.
Es dóna una especialització geogràfica
de les fases del procés de producció.
27. L’especialització geogràfica es troba
caracteritzada principalment per:
- La força de treball (segons fase
procés es considerarà la legislació
laboral país i el preu mà d’obra).
- Les característiques sòcio-
econòmiques i ambientals (legislació
mediambiental i fiscal del país)
Les empreses tendeixen a una
producció globalitzada, i volen adquirir
una gran flexibilitat tant en la seva
localització com en la relació amb
d'altres empreses.
Per això, o bé deslocalitzen part
de les seves tasques, o bé opten
per externalitzar operacions o
processos, subcontractant.
28. Hi ha grans empreses globals que fan
produccions massives, iguals per a tot el
mercat.
D'altres empreses fan una producció flexible,
fabricant en funció de la demanda i evitant la
producció d'estocs.
Aquest mercat global fa que el paper de l’Estat s’hagi vist reduït, i
el mercat passa a ser el regulador més important
29. Aplicant aquesta nova lògica industrial, que anomenem sistema
món, podem establir la següent classificació:
Activitats R+D, que es donen en centres de tecnologia d’alt
nivell, centres metropolitans de significació global (tecnòpolis
mundials). Es tracta de complexos tecnològics-industrials dels
països centrals, com ara Tokio, Silicon Valley, Seattle...
Activitats d'alta qualificació, que es donen en les noves àrees de
desenvolupament tecnològic i industrial dels països centrals.
Cada cop més en països emergents.
Activitats dedicades a la producció electrònica. Aquestes
necessiten mà d’obra abundant i semi-qualificada, i
principalment es concentren en el sudest asiàtic.
Activitats de baixa qualificació que necessiten molta mà d’obra.
Es concentren en els països emergents i semiperifèrics.
Activitats d’atenció al client (postvenda, reparacions).
Demanden proximitat, per això hi són en totes les ciutats
30. Hi ha una gran dispersió de les àrees industrials per tot el planeta,
tot i la concentració en els països rics, sobretot el G7 (EUA, Canadà,
Japó, França, Regne Unit, Alemanya i Itàlia).
Altres zones
industrials serien:
La globalització ha comportat una extensió de la indústria als països
perifèrics, generant les anomenades potències emergents.
La localització de la indústria mundial.
- Resta UE
- Part Europa oriental
- Sud-est asiàtic
- Sibèria occidental russa
- Sud-est australià
- Sao Paolo (Brasil)
- Sud-est de Xina
Els països emergents són països
en vies de desenvolupament que
creixen a un ritme superior que el
de la resta del món i que
comparteixen a l’hora elements
propis del món ric i del món pobre.
B
R
I
C
S
Brasil
Rússia
Índia
Xina
Sudàfrica
31. Es diferencien entre els països desenvolupats, amb una alta
densitat industrial, i els països en desenvolupament, on la densitat
industrial és menor i associada bé al capital extern bé als recursos
naturals.
32. Al món, clarament podem
distingir tres grans zones
industrials:
Amèrica del Nord: EUA, Canadà,
en menor mesura Mèxic.
Europa occidental: UE.
Sud-est asiàtic: Japó
NPI (Nous Països Industrials).
Des dels 60’s s'ha produït
un gran desenvolupament
econòmic d’alguns països
de l’est del Pacífic.
Dracs del Pacífic (Taiwan, Corea
S, Hong-Kong, Singapur)
Tigres del Pacífic (Malaïsia,
Filipines, Tailàndia, Indonèsia ...)
Model japonès (salaris baixos /
motivació / qualificació
professional / E. Benestar poc
desenvolupat / gran productivitat
/ gran competitivitat).
Especialització econòmica en
indústria i finances. La
producció és orientació a
l’exportació (electrònica,
comunicacions, naval...).
NPI Xina
33. És el motor del desenvolupament econòmic
europeu, la base del nivell de vida de la població.
A més, té un gran impacte sobre l’organització
territorial.
La indústria europea.
La UE és una potència industria, car produeix el
25% de la producció industrial mundial amb 7%
població.
En les darreres dècades s'ha produït canvis:
- Concentració selectiva en ciutats i territoris, la qual cosa
afavoreix una millor coordinació i gestió.
- Importants reconversions. Pèrdua d'importància de sectors
tradicionals, com ara el tèxtil, la siderúrgia, el naval, el de la
maquinària ... Aquests sectors han hagut d'afrontar la saturació
mercat i la competència del S.
- Diversificació productiva.
34.
35. Cal afrontar la desacceleració de la
productivitat i la competència dels països
emergents (no només en producció, també en
investigació i tecnologia).
Deslocalització
La UE vol impulsar el dinamisme de la seva indústria, per fer-la
competitiva a escala global.
Augmentar la productivitat,
millorant la innovació.
Cara al futur hi ha bones perspectives, car hi ha bones
infraestructures, mà d’obra qualificada, tecnologia punta ...
Millorar la qualificació dels
professionals.
Augmentar el nombre de
patents europees (R+D)
Augmentar el nombre
d'indústries d'alta tecnologia
Afavorir la deslocalització interna i evitar la desindustrialització.
36. A Espanya es donà una revolució industrial tardana respecte
Europa. Les condicions econòmiques, socials i polítiques no van
fer possible una ràpida industrialització.
A finals del XIX hi ha una
concentració regional
(Catalunya, País Basc i
Madrid -beneficiat per la
xarxa de tren i la capitalitat-).
Destacaven la siderúrgia i la
indústria mecànica del nord
(sobretot País Basc) i el tèxtil
del cotó i la llana català.
La indústria espanyola i catalana.
Superat el parèntesi de la guerra
civil i el primer franquisme, a partir
dels anys 60 s’inicià una etapa de
gran creixement (desarrollisme).
Es donaren grans diferències regionals entre la perifèria i el centre,
a més d'una claríssima concentració industrial urbana.
Les multinacionals
s'instal·laven: mà d'obra
barata, control sindical,
demanda interna en
creixement...
37. La industrialització comportà un important
èxode rural.
Els 70’s portaren la plena industrialització.
Més productivitat, més
exportacions, més
inversions estrangeres...
L’augment del poder
adquisitiu disparà el
consum.
Els motors del canvi foren la indústria química (refineries de petroli,
farmàcia), el sector de l'energia i la metal·lúrgica (fabricació de
cotxes).
Destacaven quatre grans localitzacions:
Catalunya (tèxtil, química, maquinària, automòbil,
material ferroviari), País Basc (siderúrgia i
indústria mecànica), Astúries (siderúrgia) i Madrid.
Greus
desequilibris
territorials.
Certa difusió industrial cap a espais
contigus a les àrees metropolitanes
(nuclis industrials secundaris).
L'Estat ho incentivà fent pols
de desenvolupament (Burgos,
Vigo, Sevilla...).
38. A finals del
franquisme i inicis
de la democràcia
Espanya patí una
profunda crisi
econòmica.
Les empreses tenien massa volum de mà
d'obra, els salaris augmentaven i
disminuïen els beneficis; el preu del petroli
es disparà; començà la competència dels
NPI.
Situació política, deficiències del model
industrial.
Finalment, a inicis dels 80 començà la recuperació amb les lleis de
1981 i 1984 per a la reconversió industrial i la reindustrialització.
Les polítiques de reconversió
industrial volien fer més productives
les empreses (modernització,
innovació tecnològica....).
Si no era possible, canvi d’activitat
o tancament.
39. La reconversió afectà a indústries
poc productives, com la siderúrgia i
les indústries que en depenien
(drassanes, automòbils) o el tèxtil.
Multitud d’empreses tancaren
S'establiren
les ZUR,
concedint-se
avantatges
fiscals i
econòmics.
40. L'arribada de la Democràcia possibilità l'ingrés a la UE. Aquest
suposà una gran modificació del sector industrial:
Arribada de capitals
i tecnologia.
Profunda reconversió industrial.
Important dinamització econòmica.
Espanya va rebre un gran volum de recursos comunitaris, que
serviren per millorar les infraestructures, modernitzar,
desenvolupar tecnologia....
L'accés a la UE significà un
increment molt destacat de les
importacions i les exportacions.
S’entrà definitivament en el
procés de globalització.
41. El model industrial espanyol es caracteritza per la importància dels
nuclis industrials previs i la creació d'eixos industrials que els
uneixen.
Les grans concentracions
industrials es situen al voltant de
les ciutats, creant un espai urbà
difús.
També es pot donar la
instal·lació al llarg dels eixos de
comunicació.
Resposta als problemes
derivats de la saturació
(col·lapses, pujada preu del
sòl, conflictivitat laboral...).
El teixit industrial espanyol.
42. Augmenten amb el temps:
Els sectors més dinàmics es
localitzen en les zones més
avançades.
Generen nous desequilibris:
demogràfics, equipaments i
infraestructures, renda, etc..
Les Polítiques de
desenvolupament regional
tenen la seva base en el
foment industrial.
El teixit industrial espanyol presenta importants desequilibris.
Percentatge de producció industrial
i aportació al PIB per CCAA. INE.
43. Àrees industrials desenvolupades
Àrees industrials
en decadència
Àrees d'industrialització
induïda i escassa
Àrees industrials en expansió
Barcelona
Astúries
Saragossa
Sòria
La localització industrial a Espanya:
44. Àrees industrials desenvolupades Barcelona, Madrid, Bilbao.
Àrees centrals de les
àrees metropolitanes
Hi destaquen les corones
metropolitanes, com el Baix Llobregat,
el marge esquerra Nervión i el Sud de
Madrid.
Enfonsament i reconversió de sectors madurs (tèxtil).
Actualment
Revitalització industrial.
Empreses innovadores
(parcs tecnològics).
Seus socials (centres de decisió) de
grans empreses multinacionals i filials
multinacionals.
Terciarització industrial,
quan les funcions d'oficina tenen més importància que les fabrils.
45. Els principals eixos de localització
industrial es troben al llarg de les
principals vies de comunicació:
Vall de
l'Ebre
Eix del
Mediterrani
Àrea de
Madrid.
Àrees industrials en expansió Saragossa
De Girona a Màlaga, uneix Catalunya, València i
Múrcia. Continua cap a França i es connecta amb
l'Arc Mediterrani europeu.
Es troba molt desenvolupada. Per la seva centralitat
atreu inversions estrangeres i sectors d'alta
tecnologia (aeronàutica).
Connecta l'àrea basca amb la catalana, d'Àlaba a
Lleida, a través de nodes com Logronyo o
Saragossa. Tendeix a vincular-se amb l'àrea
industrial de Madrid.
Reben noves indústries
des de de les àrees
centrals (relocalitació)
46. Àrees industrials en decadència. Astúries
Àrees d'industrialització induïda i escassa Sòria
Una part important d'Espanya presenta una industrialització
notablement inferior o molt sectorial.
Allà la indústria es localitzarà en franges periurbanes, en
polígons industrials en ciutats mitjanes, i en algunes
àrees rurals (disperses i tradicionals. Relacionades amb
l'agroindústria).
Andalusia.
En conjunt
presenta un
volum
d'indústria
acceptable
Cornisa
cantàbrica i
Galícia.
Zona en
decadència
Illes Balears i
Canàries. Poca
indústria.
Petroli, enegia i
aigua, per auto-
proveïment.
Zona central.
Destaquen
Valladolid i
Burgos. En
general poca
indústria.
47. Área industriales
desarrolladas
Área y ejes
industriales en
expansión
Área y ejes
industriales en
declive
Áreas de
industrialización
inducida
Áreas de
industrialización
escasa
Difusión industrial
Madrid
48. - Les zones amb més concentració
industrial són Catalunya, Madrid i el
País Basc.
- Darrerament destaca l'impuls de
València o part d'Andalusia.
- Existeixen espais supraregionals, com
l'arc mediterrani o la vall de l’Ebre.
- Hi ha zones en declivi, com la cornisa
cantàbrica i atlàntica.
- Continuen existint zones
subindustrialitzades, com les dues
Castelles i Extremadura.
- En les darreres dècades s'ha
multiplicat l'agroindústria (relativa
extensió industrial).
Percentatge de
producció industrial per
CCAA, 2016. INE.
49. Estructura sectorial de la indústria espanyola, amb dades
procedents de l’INE referides al volum de negoci el 2014.
Valor
%
(miles euros)
Total industria 571921638 100
Producción y distribución de energía eléctrica y gas 95139360 16,6
Industria de productos alimentarios 89451177 15,6
Fabricación de vehículos de motor, remolques y semiremolques 57492924 10,1
Industrias extractivas y refinación del petroleo 51843390 9,1
Industrias químicas 38174260 6,7
Metalurgia 29637126 5,2
Fabricación de productos metálicos, excepto maquina y equipos 28807654 5
Fabricación de productos de caucho y materias plásticas 18418010 3,2
Fabricación de maquinaria y equipos ncaa 18208913 3,2
Industria del papel y de las artes gráficas 17698829 3,1
Fabricación material y equipo eléctrico, electrónico y óptico 17639718 3,1
Subministro de agua; saneamiento y gestión de residuos 17424517 3
Fabricación de bebidas y industria del tabaco 16593274 2,9
Industrias de otros productos minerales no metálicos 14946949 2,6
Industrias textiles, confección, cuero y calzado 14067817 2,5
Fabricación de productos farmacéuticos 13728322 2,4
Fabricación de material de transporte, exc. vehículos de motor 11366577 2
Fabricación de muebles e Industrias. manufactureras diversas 8546502 1,5
Reparación e instalación de maquinaria y equipos 7334007 1,3
Industria de la madera y el corcho, excepto muebles; cristalería 5402313 0,9
— —
Font: INE
50.
51. Tèxtil, cuir i sabates.
Construcció naval.
Metal·lúrgia bàsica i metal·lúrgia de transformació.
Electrodomèstics (indústria blanca).
En crisi: - Reducció de la demanda
- Descens de la competitivitat (competència de les
potències emergents i dels països en
desenvolupament)
- Exigències europees de reduir la producció i
suprimir les subvencions.
Sectors
industrials
madurs:
52. Automòbil.
Agroalimentari.
En desenvolupament:
- Elevada productivitat i especialització.
- Posseeixen estructures empresarials
flexibles i sanejades.
- La demanda és contínua.
Sectors industrials dinàmics:
Presenten majors
espectatives de futur.
L’automòbil és però
un cas especial
(deslocalització).
Químic.
Ferroviari.
Microelectrònica.
Telemàtica.
Sectors industrials punta: Robòtica.
Biotecnologia.
Desenvolupament incipient:
- S'han implantat amb retard.
- Manquen inversions en R+D.
- Depenen en gran mesura de l'exterior pel que fa a
investigació i tecnologia.
53.
54. La indústria espanyola es va modernitzar molt arran de la
incorporació a la UE.
Als 90 les empreses espanyoles invertien en
Llatinoamèrica i la resta de la UE, instal·lant-se
al Marroc, Portugal, Llatinoamèrica....
La crisi econòmica del 2007 ha afectat l'economia mundial. La UE i
Espanya van ser força afectades (reducció de la demanda,
augment dels estocs, augment de l'atur...).
També estimulà la millora tècnica i
l’augment de la productivitat.
Augment de les
exportacions.
Globalització
Situació actual de la indústria espanyola.
La indústria manté un bon ritme productiu i una importància
econòmica destacada, malgrat la terciarització general de
l'ocupació.
55. S'ha incrementat el nombre de PIME
gràcies a l'especialització en el
treball i a la subcontractació (les
grans empreses externalitzen part
de la seva activitat).
Hi ha també un procés continu de
concentració del volum de negocis i
del poder de decisió entre les
empreses més grans i una important
implantació de les multinacionals.
Manca de poder
de decisió.
Deslocalització.
Manca capacitat inversora i
investigadora
56. La globalització obre mercats per a
la indústria espanyola, però també
porta molta més competència.
Països emergents.
Nous països de la UE
Constitueixen un important rival
per a la indústria espanyola:
Es troben més propers al gran eix
industrial europeu (dorsal europea).
Compten amb una estructura productiva
molt semblant a l'espanyola.
La mà d'obra és més barata.
La productivitat i qualificació en tecnologia és millor. S'han
beneficiat de la instal·lació d'empreses d'alta tecnologia,
augmentant aixó el seu potencial industrial.
Deslocalització
Automòbil i components
Nous països de la UE
57. Espanya s'ha incorporat a la globalització econòmica. La indústria
s'ha afegit a una xarxa de producció d'escala global.
El capital i el poder decisori es concentren en poques empreses,
multinacionals molt poderoses.
Existeixen poques
grans multinacionals
espanyoles.
Les decisions es
prenen fora de l'Estat.
Tot i ser una potència industrial, Espanya no té un paper rellevant
en l'economia mundial.
Manca capacitat
inversora.
58. Els principals problemes
de la indústria espanyola.
Baix nivell d’intensitat
tecnològica
Dependència
energètica.
Manca de formació
de la mà d’obra.
Baixa productivitat. Debilitat del
sector financer.
Problemes molt evidents
amb les diverses crisis
econòmiques.
Molt més atur.
Crisi internacional.
Crisi interna.
Li resten competitivitat:
Menys negoci / Deslocalització
Escàs nombre de
grans empreses.
60. Segons dades referides
al 2014, Espanya gasta
en R+D el 1,24% del PIB.
Finlàndia supera el 3%,
Alemanya el 2,9%,
Portugal gasta l’1,36%.
Què
caldria
fer?
Fomentar el
desenvolupament
tecnològic.
Millorar la formació
de la mà d’obra
(idiomes).
Intentar flexibilitat
el mercat laboral.
Millorar les infraestructures
61. PIB Total PIB Ind. %PIB Ind.
2000 646250 121042 18,7
2001 699528 128511 18,4
2002 749288 134460 17,9
2003 803472 140977 17,5
2004 861420 147531 17,1
2005 930566 157280 16,9
2006 1007974 167380 16,6
2007 1080807 176905 16,4
2008 1116207 183870 16,5
2009 1079034 167465 15,5
2010 1080913 169978 15,7
2011 1070413 171651 16,0
2012 1039758 165568 15,9
2013 1025634 163944 16,0
2014 1037025 165978 16,0
2015 1075639 176102 16,4
2016 1113851 179527 16,1
PIB industrial a Espanya
(valors absoluts i relatius).
Elaboració pròpia amb
dades de l’Idescat.
Caldria fer productes amb més
competitius i amb més valor afegit.
Les empreses es
farien més grans.
Els països que millor han resistit la
crisi són aquells que tenen un sector
industrial més fort (20% del PIB).
La indústria genera
ocupació qualificada,
investigació i exportació
Caldria augmentar la importància de
la indústria espanyola (es troba per
sota de la mitjana europea).
El PIB industrial d’Alemanya és del
21%.
62. Automatització
Terciaritzaci
ó
econòmica
Deslocalització Crisi
Indústria i energia
1970 25,3
1980 27,2
1990 23,7
2000 18,8
2005 16,2
2010 13,8
2012 13,5
2013 13,4
2014 13,4
2015 13,6
2016 13,9
Percentatge ocupació industrial. Espanya. Elaboració pròpia.
INE (2017).
1970 1980 1990 2000 2005 2010 2012 2013 2014 2015 2016
Clar descens del percentatge de mà d’obra ocupada:
63. El tèxtil, per exemple, ha patit
moltíssim la deslocalització i
la competència dels països
emergents.
Les línies d'actuació per tal de
superar la cris són:
- Millorar la qualitat i innovació.
- Potenciar la imatge de marca.
En els darrers anys, certa
recuperació del sector, gràcies a la
relocalització de la producció.
- Demanda de sèries curtes de
producte.
- Necessitat de posar de forma
ràpida en el mercat col·leccions.
- Millora de condicions laborals
en països.
64. És un dels sectors més sensibles
a la fluctuacions econòmiques.
El sector de la construcció.
El sector de la construcció és un gran creador d'ocupació (ocupa
un percentatge molt destacat de la població activa), però depèn
molt de les conjuntures econòmiques.
Es troba atomitzat en multitud de petites empreses.
Les poques grans empreses del sector depenen
sobretot de l'obra pública d'infraestructures.
El sector constructiu estava desproporcionat, donades les
espectatives de grans beneficis gairebé immediats. Els interessos
baixos afavorien les vendes.
Entre el 1998 i el 2007 l'economia espanyola va viure un període
de gran creixement, en part gràcies a la construcció (arribà a ser el
18% del PIB; considerant els sectors associats, el 30%).
65. Sobretot en les zones
turístiques (litoral
mediterrani) el boom
comportà danys
mediambientals molt
greus.
Es produí un boom de les segones
residències: Habitatge diferent del
permanent o principal que, de manera
estacional, periòdica o esporàdica,
ocupen persones que resideixen
habitualment en un altre indret.
El 2007 però, esclatà la bombolla
immobiliària. La crisi del sector agreujà
la crisi espanyola, car incidí de manera
directa en l'augment de l'atur i en la
disminució del consum.
El sector de la
construcció té una
importància econòmica
molt destacada.
L’excessiva dependència de
l’economia envers el sector de la
construcció incrementa els efectes
de les crisis.
66. La crisi de la construcció afectà
igualment altres sectors
industrials, car disminuí la
demanda de materials per a la
construcció, sanitaris, mobles...
Les famílies es van endeutar,
ocasionant un descens
progressiu del consum, i per
tant de la demanda de tota
mena de productes i serveis.
La crisi econòmica ha reduït a la meitat el pes de la construcció en
l'economia espanyola.
VAB Ocupació
2008 10% 11%
2015 5% 5,8
Evolució del Valor Afegit
Brut i l’ocupació del
sector de la construcció.
Dades de l’NE.
67. La industrialització s'inicià amb el tèxtil durant el segle XIX.
Posteriorment, ja durant el segle XX, es produí una gran
diversificació.
Als 60’s es donà un gran boom, motivat en gran part per la inversió
estangera
L'ingrés a la UE implicà un procés
d'adaptació, que comportà una gran
modernització, també afavorida per una
important arribada de capitals.
La indústria a Catalunya.
Actualment, el seu grau d'industrialització és comparable al de les
grans regions industrials europees, superior a la mitjana espanyola
i de la UE.
68. La localització
de la indústria
catalana es
relaciona amb:
Els grans
nuclis de
població.
Els principals
eixos viaris i
de transport.
Els eixos
fluvials.
El corredor de l’AP-7 és el principal eix industrial de Catalunya,
des del Camp de Tarragons fins a l’Alt Empordà.
Cal destacar també els eixos fluvials del Llobregat i el Ter, tot i
que han perdut pes en les darreres dècades.
A banda de Barcelona i rodalies, destaquen les concentracions
industrials de l'eix Tarragona – Reus.
El Baix Camp i el Tarragonès, són la
segona àrea industrial de Catalunya.
69. La principal concentració es dóna en les comarques de l’àrea
metropolitana de Barcelona. Barcelona i rodalies.
Baix Llobregat, Vallès Oriental i
Occidental, Maresme.
Concentren 2/3 de la
indústria catalana
En els darrers anys
constatem un destacat
procés de descentralització.
Preu del sòl.
Innovacions tecnològiques.
Millora en les comunicacions.
També hi ha una relativa presència industrial en altres comarques,
com l'Anoia, Bages, Osona, Ripollès, Berguedà, l’àrea urbana de
Lleida i el Segrià,...
Malauradament, i amb algunes excepcions, hi ha poca o gens
presència industrial a les zones interiors i de muntanya.
71. Alimentació i begudes:
Distribució de la indústria catalana per sectors i comarques:
Camp de Tarragona, Penedès,
Garraf, Osona.
Tèxtil, confecció: Osona, els dos Vallès, Baix Llobregat,
Barcelonès, Bages, Anoia.
Cuir: Igualada com a centre de la pell.
Paper: Alt Penedès, Alt Camp, Anoia, Vallès Oriental.
Química:
La química de base a Tarragona (Camp de
Tarragona) i el sector farmacèutic i biotecnològic
en l’àmbit metropolità de Barcelona.
Plàstics: Àmbit metropolità de Barcelona.
Fusta i moble: El sector del suro al Baix Empordà i la Selva,
la fusta i el moble a Osona i la Selva.
72. Metal·lúrgia: Àmbit metropolità, Bages, Osona.
Automoció:
Àmbit metropolità en la
producció de turismes
(Zona Franca, Martorell);
carrosseries a la Selva.
PIB de la indústria per
branques per comarques,
2007. Fundació del Món
Rural.
73. Els diversos subsectors tendeixen a
concentrar-se en determinades àrees,
produint-se una clara especialització
territorial.
Així es parla
dels sistemes
de producció
local o clústers.
La instal·lació
de SEAT a
Martorell ha
atret a una
important
indústria
auxiliar de
l’automòbil.
74. Valor producción industrial por agrupaciones de actividad (2014).
Fuente: Idescat. Unidades: miles de euros.
Total industria 127278483 100
Industrias extractivas y refinación del petroleo 6964957 5,47
Industria de productos alimentarios 22279179 17,50
Fabricación de bebidas y industria del tabaco 2887632 2,27
Industrias textiles, confección, cuero y calzado 4418613 3,47
Industria de la madera y el corcho, excepto muebles; cristalería 709778 0,56
Industria del papel y de las artes gráficas 5319847 4,18
Industrias químicas 16268058 12,78
Fabricación de productos farmacéuticos 6051427 4,75
Fabricación de productos de caucho y materias plásticas 4456201 3,50
Industrias de otros productos minerales no metálicos 2007139 1,58
Metalurgia 3462262 2,72
Fabricación de productos metálicos, excepto maquina y equipos 6735574 5,29
Fabricación material y equipo eléctrico, electrónico y óptico 4601661 3,62
Fabricación de maquinaria y equipos ncaa 4174728 3,28
Fabricación de vehículos de motor, remolques y semiremolques 15323292 12,04
Fabricación de material de transporte, exc. vehículos de motor 478059 0,38
Fabricación de muebles e Industrias. manufactureras diversas 1937887 1,52
Reparación e instalación de maquinaria y equipos 1428946 1,12
Producción y distribución de energía eléctrica y gas 14456005 11,36
Subministro de agua; saneamiento y gestión de residuos 3317239 2,61
75. Sectors més destacats de la indústria catalana (2014):
Indústries químiques (12,8%).
Agroindústria (17,5%)
Fabricació vehicles de motors, remolcs i semi-remolcs (12%).
Producció i distribució d’energia elèctrica i gas (11,4%).
Indústries estractives i refinat de petroli (5,5%).
Fabricació de productes metàl·lics, excepte maquinària i equips
(5,3%).
Fabricació de productes farmacèutics (4,8%).
Indústria del paper i arts gràfiques (4,1%).
Font: Idescat.
Percentatge sobre el valor
la producció total.
76. La indústria catalana és líder entre les
CCAA espanyoles. Catalunya genera
més del 23% de la producció industrial
espanyola.
Percentatge de
producció industrial per
CCAA, 2016. INE.
Ha perdut llocs de treball. El 1990
representava el 37% de la població
ocupada a Catalunya, mentre que el
2017 es troba en el 17,6%
Automatització.
Deslocalització (tèxtil).Crisi.
Terciarització econòmica.
Es millora la tecnologia i fomentar
l'automatització dels processos
productius.
Això redueix la mà d'obra, bàsicament la
no qualificada.
77. Domini de la indústria
transformadora.
Mida petita i mitjana de
les empreses.
Baixa productivitat
(actualment certa millora)
Concentració en l’àrea
metropolitana de Barcelona.
Estructura diversificada.
Obertura al mercat
europeu i mundial.
Pèrdua d’importància de
sectors tradicionals.
Situació actual indústria catalana.
Presència creixent de les
empreses multinacionals
Tot i la millora dels darrers anys, i del fet de continuar sent líder a
Espanya, la indústria catalana s’allunya de les zones més porents,
industrialment parlant, d’Europa.
78.
79. Amb dades del 2016, el 34%
de les empreses
exportadores regulars
s’ubiquen a Catalunya.
La UE recomana augmentar l'ocupació en
camps com la innovació, el disseny, la gestió, el
control de qualitat, la informàtica, la promoció...
Millorar la
productivitat i
la qualitat.
La indústria catalana està
canviant de model industrial per
adaptar-se a les circumstàncies
(globalització, ampliació UE).
80. Catalunya exporta
especialment productes
industrials com ara
maquinària, material de
transport o productes químics.
L’exportació es dirigeix
essencialment a la Unió
Europea (70%) i en molta
menor mesura a Amèrica i
a la resta d’Europa.
Importa tot tipus de productes,
destacant les matèries primeres
per a les indústries i per a la
producció d’energia.
La importació prové
també majoritàriament de
la Unió Europea però en
un percentatge creixent
també d’Àsia.
2012 2013 2014 2015 2016
Exportacions 58.880,70 58.981,30 60.313,70 63.906,30 65.160,60
Importacions 70.323,90 67.859,80 72.908,70 76.988,20 78.349,40
Saldo -11.443,20 -8.878,50 -12.595,00 -13.081,90 -13.188,80
Tot i l’augment de les exportacions, la balança comercial catalana
continua sent clarament deficitària (taxa de cobertura del 83,2%).
81. Comerç català amb l'estranger per branca d'activitat (2016).
Unitats: Milions d’euros. Font: Idescat, 2016. Elaboració pròpia.
Exportacions Importacions Balanç
Total 65.160,60 78.349,40 -13.188,80
Agricultura, ramaderia i pesca 1.652,20 3.740,30 -2.088,10
Extracció i refinació de petroli, carbons 1.284,20 4.834,50 -3.550,30
Productes alimentaris i begudes 8.013,40 5.923,40 2.090,00
Tèxtils, cuir, calçat, confecció 5.505,40 8.590,40 -3.085,00
Indústries químiques 15.536,70 15.177,40 359,30
Metal·lúrgia i productes metàl·lics 3.744,50 4.108,80 -364,30
Maquinària i equips mecànics 4.157,90 5.001,80 -843,90
Maquinària oficina, precisió i òptica 1.034,50 2.589,80 -1.555,30
Maquinàia i material elèctric i electrònic 4.137,10 6.101,60 -1.964,50
Vehicles de motor, material transport 12.088,10 13.343,20 -1.255,10
Resta de branques 7.500,40 8.868,00 -1.367,60
No classificats en altres apartats 506,1 70,3 435,80
En les exportacions destaca el
paper de les multinacionals:
3% mà d’obra.
50% producció.
60% exportacions.