Unitat 6   2013-14 - el sector secundari
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Unitat 6 2013-14 - el sector secundari

on

  • 5,366 views

 

Statistics

Views

Total Views
5,366
Views on SlideShare
2,111
Embed Views
3,255

Actions

Likes
5
Downloads
147
Comments
0

13 Embeds 3,255

http://serramarinageobat.blogspot.com.es 2364
http://ccsocials.blogspot.com.es 388
http://ccsscfarafaelfarre.blogspot.com.es 280
http://geografiabatx.blogspot.com.es 161
http://www.serramarinageobat.blogspot.com.es 42
http://serramarinageobat.blogspot.com 6
http://serramarinageobat.blogspot.ro 4
http://serramarinageobat.blogspot.co.uk 3
http://www.ccsscfarafaelfarre.blogspot.com.es 3
http://ccsocials.blogspot.com 1
http://translate.googleusercontent.com 1
http://www.geografiabatx.blogspot.com.es 1
http://ccsocials.blogspot.be 1
More...

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Unitat 6   2013-14 - el sector secundari Unitat 6 2013-14 - el sector secundari Presentation Transcript

  • IPM / Geografia Batxillerat Jordi Manero UNITAT 6 EL SECTOR SECUNDARI
  • EL SECTOR SECUNDARI El sector secundari es troba conformat per l'activitat industrial, la mineria, la construcció i la producció d'energia. Bàsicament es tracta de t r a n s f o r m a r p r i m e r e s matèries en productes elaborats o semielaborats (base d’altres activitats industrials). En el procés productiu es combinen els diferents factors de producció i es generen residus. El secundari i terciari són els sectors que millor indiquen el grau de desenvolupament d’un país, car la indústria és un motor econòmic (estimula l’economia), ja que demanda primeres matèries, desenvolupa el transport, desenvolupa el comerç...
  • LA INDÚSTRIA En el procés de transformació productiva intervenen diversos conceptes (inputs) per tal de crear un producte final (output). Els principals inputs industrials són: - Primeres matèries (incloent-hi l’energia) - Mà d'obra - Capital - Tecnologia - Management ( o r g a n i t z a c i ñ o direcció i gestió). Productes industrials Residus - Elaborats - Semielaborats
  • Els tipus d'indústria (segons la posició en el procés productiu) Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ Indústries de base Indústries de béns d'equip Indústries de béns de consum Productes semielaborats Productes semielaborats Maquinària Maquinària Maquinària CONSUMIDOR Productes elaborats
  • Indústries de Base: Són aquelles que inicien el procés productiu, transformant les primeres matèries en productes semielaborats que utilitzaran altres indústries per la seva transformació final. Usualment hi col·labora l’Estat, car és bàsica per l’economina d’un país i calen grans inversions. Siderúrgica, que pot ser férria (ferro, acer) o no fèrria (coure, alumini). Química, que pot ser petroquímica (petroquímica (plàstics) / refinat (carburants i lubricants)) o pesant (electroquímica / fertilitzants i nitrats).
  • Indústries de Béns d'equip: Són aquelles que es dediquen a transformar els productes semielaborats en equips productius per a equipar les indústries. Fabriquen maquinària, equips electrònics...
  • Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ Indústries de Béns de consum: Són aquelles que fabriquen béns destinats a lús directe per part del consumidor. Tèxtil, electrodomèstics.... Utilitza primeres matèries o productes semielaborats. Hi ha una gran diversitat. Produeix més beneficis i més ràpids, i per això atreu més capital privat. Calen menys inversions ja que consumeix menys energia i primeres matèries. E l s p a ï s o s e n v i e s d e desenvolupament la potencien per desenvolupar-se.
  • Els tipus d'indústria (segons el tonatge de les primeres matèries que utilitzin) Indústria Pesant Treballa amb grans quantitats de primeres matèries que transforma en productes semielaborats (siderúrgica, química...). Indústria Semilleugera Treballa amb productes semielaborats, per tant el pes és menor. Acostumen a ser les indústries de bés d'equip (maquinària, automoció....) Indústria Lleugera El pes de la primera matèria és reduït, afavorint així la seva transformació. No necessita grans instal·lacions, i acostumen a ubicar-se properes al lloc de destinació (tèxtil i, en general, totes aquelles que produeixen béns de consum).
  • Els tipus d'indústria (segons el grau de desenvolupament tecnològic) Indústries punta Aquelles indústries que utilitzen la tecnologia més avançada. Es troben en plena expansió. Són les r e l a c i o n a d e s a m b l a i n f o r m à t i c a , telecomunicacions i electrònica, biotecnologia….. Indústries madures Aquelles que han arribat al punt màxim de desenvolupament, havent-se estancat la seva producció, sobretot per la utilització de tecnologia desfasada. En el món desenvolupat, aquesta mena d'insútries acostumen a ser les pesants (metal·lúrgica, drassanes...).
  • Indústria PUNTA Pot ser de consum o de béns d’equip, encara que sobretot parlem d'indústria lleugera (telecomunicacions, alta tecnologia, electrònica...). Característiques: - Tecnologia molt avançada - Poc volum de primeres matèries i d’energia - Necessita moltíssima inversió / capitals (R+D) - Normalment són grans empreses - Ubicada als països rics, prop centres investigadors (Universitats)
  • PETITIA INDÚSTRIA Menys de 50 treballadors MITJANA INDÚSTRIA Entre 50 i 1000 treballadors GRAN INDÚSTRIA Més de 1000 treballadors Els tipus d'indústria (segons el seu tamany)
  • Les indústries s’agrupen en sectors industrials, que presenten trets comuns, Alguns dels més importants podrien ser el siderúrgic, químic, automobilístic, tèxtil, agroalimentari...
  • Els factors de localització industrial i la localització de la indústria en el món La localització de les indústries al llarg del territori no es deu a un fet casual, sinó principalment a una decisió empresarial presa seguint criteris de rendibilitat econòmica, és a dir, procurant els màxims beneficis industrials i les mínimes despeses de producció. FACTORS DE LOCALITZACIÓ FÍSICS HUMANS 1.  Proximitat a les Primeres Matèries 2.  Proximitat a Fonts de Energia 3.  Topografia 4.  Conservació del medi ambient 1.  Mà d'obra 2.  Mercats propers 3.  Capital 4.  Transports 5.  Factor aglomeració 6.  Polítics
  • Els factors de localització industrial són clau, ja que una bona localització reduirà despesa i augmentarà beneficis.
  • La proximitat a les primeres matèries suposa una menor despesa de transport. Aquest és un factor important sobretot en les indústries de base, que consumeixen una gran quantitat de primeres matèries de gran volum, que acostumen a tenir un transport difícil i car. Els factors de localització industrial: Els factors físics La proximitat a les fonts d'energia: suposa una menor despesa productiva. Aquest factor va ser decisiu en les primeres indústries, situades a prop de les mines de carbó. Actualment, la millora del tranport energètic (xarxa elèctrica, gasoductes, oledocutes) afavoreixen la localització industrial en altres llocs.
  • Topografia: els llocs plans, o la proximitat a ports marins o fluvials, afavoreixen l'accés als mercats i les primeres matèries. Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ Zona propera al mar amb més facilitats per al transport. Més industrialitzada. Zona interior amb relleu elevat. Menys industrialitzada.
  • Conservació del Medi Ambient: Avui en dia els països desenvolupats imposen restriccions a la instal·lació d'indústries contaminants. Això condiciona la seva localització en països menys restrictius, normalment en vies de desenvolupament. És a dir, afavoreix la deslocalització industrial. Contaminació Xina.
  • Els factors de localització industrial: els factors humans Mà d'obra: Existència d'abundant mà d'obra, barata, amb la qualificació adient a la indústria corresponent. Aquest factor explica la reubicació a escala global de les indústries que necessiten molta mà d'obra, que traslladen els seus centres de producció a països subdesenvolupats que els ofereixen millors condicions laborals que els països desenvolupats. Mercats propers: La proximitat a la demanda implica menor despesa en transport. Per això moltes indústries, principalment amb productes de consum es situen a prop de les grans aglomeracions urbanes.
  • Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ Capital: La necessitat de grans inversions a l'hora d'instal·lar algunes indústries fa que aquestes es localitzin a prop dels inversors o capitalistes, o allà on ells decideixen. Transport: La facilitat d'accés a primeres matèries, energia, mercat... demanda xarxes de t r a n s p o r t p e r f e c t a m e n t estructurades i ràpides. Les infraestructes relacionades amb les comunicacions són claus a l'hora d'explicar la localització de les indústries en una determiada zona. Per aquesta raó les indústries s'ubiquen prop de ports, ferrocarril, autopistes... Port de Cadis Port Ferrocarril
  • Aglomeració: per aconseguir economies d'escala, acostumen a concentrar-se les empreses de sectors afins en els mateixos llocs, per d'aquesta manera estalviar en transport i amortitzar la despesa d'instal·lació. Polígon Industrial el Nevero (Badajoz). Polítics: els Estats acostumen a ajudar de manera directa (mitjançants empreses públiques) o indirecta (subvencions, impostos, atorgant sòl industrial, desenvolupant legislacions laborals flexibles...) la localització d'indústries en determinats llocs.
  • Altres factors a considerar poden ser: - Situació geogràfica - Disponibilitat de terreny / edificis - Branca d’activitat / Cicle vida producte - Característiques de l’empresa
  • Les activitats industrials actualment es concentren en els polígons industrials. Optimitzen les infraestructures i els serveis comuns. Actualment els polígons industrials tendeixen a ser mixtos, agrupant empreses molt diverses, a i x í c o m m ú l t i p l e s a c t i v i t a t s i s e r v e i s ( c o m e r c i a l s , g a s t r o n ò m i c s , residencials o lúdics). Creen espais que s’adapten a les seves necessitats (terreny econòmic, bones comunicacions, proximitat als mercats o centres de serveis...).
  • Ferrocarril La localització industrial deguda a aquests factors pot conduir a una aglomeració de diverses indústries en un territori relativament escàs, donant lloc a: Complexes industrials: paisatge dominat únicament per indústries i altres instal·lacions fabriles en grans extensions de terreny, com per exemple la conca del Ruhr, o concentracions urbanes de l'estil Tokio-Yokohama, Rótterdam, etc... COMPLEXE INDUSTRIAL
  • Centres industrials: de menor tamany i localitzats prop del seu mercat objectiu en ciutats mitjanes (polígons industrials, parcs tecnològics...) CENTRE INDUSTRIAL DISPERSIÓ INDUSTRIAL Dispersió industrial: l'existència cada cop de millors xarxes de transport i la baixada de preus del mateix, està produïnt la descongestió d'aquests territoris donant lloc a la disersió industrial, en la que les indústries es localitzen diseminades pel territori.
  • Districte industrial: Concentració d’empreses en un mateix entorn geogràfic relacionades amb una mateixa activitat econòmica. L’agrupació crea unes economies de concentració que proporcionen avantatges competitius. De vegades, parlem de districtes industrials.
  • Els paisatges industrials evidencien l'activitat industrial sobre el territori. Els paisatges industrials Són paisatges artificials, creats i transformats per l'activitat humana. Han anat creixent des d'inicis de la Revolució Industrial, i han evolucionat des dels paisatges tradicionals (països negres) fins als més moderns centres industrials.
  • Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ Els paisatges industrials moderns (tecnòpolis) Les noves indústries basades en l'alta tecnologia es situen lluny de la ciutat, en zones suburbanes, cercant ubicacions més atractives, properes a les grans infraestructures de transport (autopistes, aeroports, ports....), o centres universitaris.
  • La crisi industrial dels 70 coincidí amb la revolució tecnològico-informàtica. El model actual de desenvolupament industrial. La tendència globalitzadora. Es desenvolupà aleshores una n o v a e t a p a , a n o m e n a d a postindustrial, postfordista, informacional o tercera revolució industrial. S'originà un nou model industrial. Canvis en els patrons de localització industrial (impacte de les noves tecnologies). R e v o l u c i ó d e l s s i s t e m e s d e producció industrial: circuits integrats ( x i p s ) , m i c r o p r o c e s s a d o r s , computadors, fibra òptica, TIC...
  • Actualment hi ha una nova lògica de la localització industrial: Hi ha la capacitat tècnica i logística per separar el procés de producció en diverses localitzacions i posteriorment reintegrar la unitat del procés. Apareixen nous factors de localització industrial, com són la proximitat als centres d'alta tecnologia, les bones comunicacions o les telecomunicacions. Decau la importància de la localització prop dels recursos naturals i es prioritza el baix cost laboral. Les indústries que necessiten molta mà d'obra poc especialitzada es traslladen cap als països en desenvolupament. Aquests ofereixen salaris baixos, avantatges fiscals i absència gairebé total de drets laborals. Això posa en perill les conquestes socials aconseguides als països desenvolupats.
  • Els processos productius s'han automatització, i existeix la possibilitat de reajustar ràpidament la producció en funció de la demanda. Les innovacions tècniques proporcionen molta informació. Aquesta pot ser enviada a llargues distàncies i utilitzada en la producció, distribució... Les noves tecnologies permeten augmentar els fluxos materials (mercaderies, persones) i immaterials (informació, capital).
  • Les empreses internacionals volen augmentar la seva producció industrial, mantenir la competitivitat i oferir productes d'última generació. Per això aposten per la investigació (R+D). La investigació i l'estudi resulten decisius. Investigadors i empreses s'apleguen en els parcs tecnològics. Les empreses inverteixen en tecnologia per oferir productes més atractius i, sobretot, per estalviar mà d'obra, contractant tècnics superiors. Així, les activitats industrials tendeixen a terciaritzar-se.
  • El capital industrial es concentra i s'internacionalitza (compres i fusions). E s c r e a u n a g r a n x a r x a d e multinacionals, d'escala planetària. Aquesta globalització ha possibilitat adaptar els sistemes de producció i diversificar els productes. El procés de producció es fragmenta i es dispersa. L e s e m p r e s e s m u l t i p l a n t a divideixen la producció en diversos establiments (de vegades de d i f e r e n t s p a ï s o s ) , q u e s'especialitzen en fabricar models o components específics.
  • Així es dóna una especialització geogràfica de les fases del procés de producció. Aquesta es troba caracteritzada principalment per: - La força de treball (segons fase procés es considerarà la legislació laboral país i el preu mà d’obra). - Les característiques sòcio-econòmiques i ambientals (legislació mediambiental i fiscal del país)
  • Les empreses tendeixen a una producció globalitzada, i volen adquirir una gran flexibilitat tant en la seva localització com en la relació amb d'altres empreses. Per això, o bé deslocalitzen part de les seves tasques, o bé opten per e x t e r n a l i t z a r o p e r a c i o n s o processos, subcontractant. Hi ha grans empreses globals que fan produccions massives, iguals per a tot el mercat. D'altres empreses fan una producció flexible, fabricant en funció de la demanda i evitant la producció d'estocs.
  • Aquest mercat global fa que el paper de l’Estat s’hagi vist reduït, i el mercat passa a ser el regulador més important
  • Aplicant aquesta nova lògica industrial, que anomenem sistema món), podem establir la següent classificació: Activitats R+D, que es donen en centres de tecnologia d’alt nivell, centres metropolitans de significació global (tecnòpolis mundials). Es tracta de complexos tecnològics- industrials dels països centrals, com ara Tokio, Silicon Valley, Seattle... Activitats d'alta qualificació, que es donen en les noves àrees de desenvolupament tecnològic i industrial dels països centrals Activitats dedicades a la producció electrònica. Aquestes necessiten mà d’obra abundant i semi-qualificada, i principalment es concentren en el sudest asiàtic.
  • Activitats de baixa qualificació que necessiten molta mà d’obra. Es concentren en els països emergents i semiperifèrics. Activitats d’atenció al client (postvenda, reparacions). Demanden proximitat, per això hi són en totes les ciutats
  • Si apliquem aquesta lògica, les multinacionals i empreses de consum o serveis es concentren sobretot al N. Hi ha poques al S, tot i que cada cop hi ha més multinacionals de països emergents (Xina, Índia...). Les empreses transnacionals primer instal·len filials als països propers, és la difusió per o de contigüitat. En un segon moment es dóna la difusió jeràrquica o en cascada, que també coneixem amb el nom de deslocalització.
  • PROBLEMES INDUSTRIALS Països del Nord OBSOLESCÈNCIA AMBIENTALS - Indústries madures - Noves necessitts productives - Competència de tercers països - Reconversió industrial - Augment de l'atur - Conflictivitat social -Emissió de residus -Contaminació -Legislació restrictiva en els països desenvolupats. -Augment de les despeses de producció -Deslocalizació industrial i d'abocadors de residus
  • Les  empreses  més  importants  del  món  
  • LA LOCALITZACIÓ DE LA INDÚSTRIA MUNDIAL Hi ha una gran dispersió de les àrees industrials per tot el planeta, tot i la concentració en els països rics, sobretot el G7 (EUA, Canadà, Japó, França, Regne Unit, Alemanya i Itàlia). Altres zones industrials serien: - Resta UE - Part Europa oriental - Sud-est asiàtic - Sibèria occidental russa - Sud-est australià - Sao Paolo (Brasil) - Sud-est de Xina La globalització ha comportat una extensió de la indústria als països perifèrics.
  • La dinàmica econòmica global ha expansionat el desenvolupament industrial, generant les anomenades potències emergents. Els països emergents són països en vies de desenvolupament que creixen a un ritme superior que el de la resta del món i que comparteixen a l’hora elements propis del món ric i del món pobre. B R I C S Brasil Rússia Índia Xina Sudàfrica
  • Es diferencien entre els països desenvolupats, amb una alta densitat industrial, i els països en desenvolupament, on la densitat industrial és menor i associada bé al capital extern bé als recursos naturals.
  • Regions industrial
  • Al món, clarament podem distingir tres grans zones industrials: Amèrica del Nord: EUA, Canadà, en menor mesura Mèxic. Europa occidental: UE. Sud-est asiàtic: Japó NPI (Nous Països Industrialitzats) Xina
  • ELS NOUS PAÏSOS INDUSTRIALS (NPI) Des dels 60’s s'ha produït un gran desenvolupament econòmic d’alguns països de l’est del Pacífic. Dracs del Pacífic (Taiwan, Corea S, Hong-Kong, Singapur) Tigres del Pacífic (Malaïsia, Filipines, Tailàndia, Indonèsia ...) Les característiques econòmiques dels NPI són: - Segueixen el model japonés (salaris baixos / motivació / qualificació professional / E. Benestar poc desenvolupat / gran productivitat / gran competitivitat). - Especialització econòmica en indústria i finances. La producció és orientació a l’exportació (electrònica, comunicacions, naval...).
  • LA INDÚSTRIA EUROPEA És el motor del desenvolupament econòmic europeu, la base del nivell de vida de la població. A més, té un gran impacte sobre l’organització territorial. La industrialització atorgà una gran força a Europa. Al segle XIX les primeres potències industrials iniciaren el procés imperialista, que propicià el predomini europeu, perdut amb I i II WW. Als anys 60’s es consolidà la recuperació econòmica i industrial d’Europa, ara amb dos grans competidors, EUA i Japó. Precisament, per competir s’impulsà la CEE (ara UE).
  • La UE és una potència industria, car produeix el 25% de la producció industrial mundial amb 7% població. En les darreres dècades s'ha produït canvis: - Concentració selectiva en ciutats i territoris, la qual cosa afavoreix una millor coordinació i gestió. - Importants reconversions. S'ha donat una pèrdua d'importància de sectors tradicionals, com ara el tèxtil, la siderùrgia, el naval, el de la maquinària ... Aquests sectors han hagut d'afrontar la saturació mercat i la competència del S. - Diversificació productiva. Cal afrontar la desacceleració de la seva productivitat i la competència dels països emergents (no només en producció, també en investigació i tecnologia). Deslocalització
  • La UE vol impulsar el dinamisme de la seva indústria, per fer-la competitiva a escala global. Augmentar la productivitat, millorant la innovació. Cara al futur hi ha bones perspectives, car hi ha bones infraestructures, mà d’obra qualificada, tecnologia punta ... Millorar la qualificació dels professionals. Augmentar el nombre de patents europees (R+D) Augmentar el nombre d'indústries d'alta tecnologia Afavorir la deslocalització interna i evitar la desindustrialització.
  • LA INDÚSTRIA ESPANYOLA I CATALANA A Espanya es donà una revolució industrial tardana respecte Europa. Les condicions econòmiques, socials i polítiques no van fer possible una ràpida industrialització. Cal considerar un procés gairebé fracassat al segle XIX. A finals d'aquest segle hi ha una clara concentració regional. A finals d'aquest segle hi ha una clara concentració regional (Catalunya, País Basc i Madrid -beneficiat per la xarxa de tren i la capitalitat-). Destacaven la siderúrgia i la indústria mecànica del nord (sobretot País Basc) i el tèxtil del cotó i la llana català.
  • A inicis del segle XX s'inicià un lent avenç de la industrialització. Es disposava dd mà d'obra abundant i barata. La Gran Guerra obrí mercats internacionals. Posteriorment la crisi econòmica internacional (crac del 29 i posterior recessió) i sobretot la guerra civil, aturaren el creixement. De fet es trigaren 20 anys en recuperar els nivells prebèl·lics. El Franquisme significà inicialment un gran desastre (autarquia). S'assegurà el mercat interior, però no arribaven primeres matèries ni tecnologia. L'estat encetà una política d'intervenció en el sector industrial (creació de l'INI). Així, es crearen alts forns, siderúrgies, drassanes o centrals hidroelèctriques.
  • La recuperació s’endarrerí i propicià grans diferències regionals entre la perifèria i el centre, a més d'una claríssima concentració industrial urbana. Posteriorment, amb el Pla d'Estabilització del 1959, arribà la fi de l'autarquia i el liberalisme econòmic. El desarrollisme significà la definitiva industrialització. Es produí una gran modernització, car arriben béns d’equipament, tecnologia, inversions ... L e s m u l t i n a c i o n a l s s'instal·laven: mà d'obra barata, control sindical, demanda interna en creixement... Augmentaren la producció industrial i les exportacions.
  • La industrialització comportà un important èxode rural. E l s 7 0 ’ s p o r t a r e n l a p l e n a industrialització. S'incrementà la productivitat, augmentaren les exportacions i les inversions estrangeres... L ’ a u g m e n t d e l p o d e r adquisitiu disparà el consum. Els motors del canvi foren la indústria química (refineries de petroli, farmàcia), el sector de l'energia i la metal·lúrgica (fabricació de cotxes).
  • M a l g r a t t o t e s produïren certs problemes, alguns dels quals encara perduren. Manca d' innovació tecnològica. Dependència energètica. Manca de formació de la mà d’obra. Baixa productivitat. Debilitat del sector financer.
  • La millora propicià més concentració industrial en els focus tradicionals, intensificant-se els desequilibris territorials. Destacaven quatre grans localitzacion: Catalunya (tèxtil, química, maquinària, automòbil, material ferroviari), País Basc (siderúrgia i indústria mecànica), Astúries (siderúrgia) i Madrid. Malgrat tot, també es donà una certa difusió industrial cap a espais contigus a les àrees metropolitanes (sorgiren així nuclis industrials secundaris). L'Estat ho incentivà amb la creació dels pols de desenvolupament (Burgos, Granada, Vigo, Sevilla...).
  • A finals del franquisme i inicis de la democràcia Espanya patí una profunda crisi econòmica. Crisi internacional Les empreses necessitaven un gran volum de mà d'obra, els s a l a r i s a u g m e n t a v e n i disminuïen els beneficis; el preu del petroli es disparà; començà la competència dels NPI. Situació política, deficiències del model industrial. Crisi interna Tot plegat disparà l’atur.
  • Finalment, a inicis dels 80 començà la recuperació amb les lleis de 1981 i 1984 per a l a r e c o n v e r s i ó i n d u s t r i a l i l a reindustrialització. La reconversió afectà a indústries poc productives, com la siderúrgia i les indústries que en depenien (drassanes, automòbils) o el tèxtil. Les polítiques de reconversió industrial volien fer més productives les empreses (modernització, innovació tecnològica....). Si no era possible, canvi d’activitat o tancament, Multitud d’empreses tancaren
  • S'establiren les ZUR, concedint-se avantatges fiscals i econòmics. L'arribada de la Democràcia possibilità l'ingrés a la UE. Aquest suposà una gran modificació del sector industrial: Arribada de capitals i tecnologia. Profunda reconversió industrial. Es produí una important dinamització econòmica. Espanya va rebre un gran volum de recursos comunitaris, que serviren per millorar les infraestructures, modernitzar, desenvolupar tecnologia....
  • L'accés a la UE significà un increment molt destacat de les importacions i les exportacions. S’entrà definitivament en el procés de globalització.
  • El teixit industrial espanyol El model industrial espanyol es caracteritza per la importància dels nuclis industrials previs i la creació d'eixos industrials que els uneixen. Les grans concentracions industrials es situen al voltant de les ciutats, creant un espai urbà difús. Ta m b é e s p o t d o n a r l a instal·lació al llarg dels eixos de comunicació. Resposta als problemes derivats de la saturació (col·lapses, pujada preu del sòl, conflictivitat laboral...).
  • La localització industrial espanyola presenta desequilibires Àrees industrialitzade s Àrees poc industrialitzade s -  Augmenten amb el temps: els sectors més dinàmics es localitzen en les zones més avançades. - Genera altres desequilibris: demogràfics, equipaments i infraestructures, renda, etc.. - Les Polítiques de desenvolupament regional tenen la seva base en el foment industrial.
  • Localització industrial a Espanya: Tendències Àrees industrials desenvolupades Àrees industrials en decadència Àrees d'industrialització induïda i escassa Àrees industrials en expansió Localització industrial a partir de les tendències del seu desenvolupament Barcelona Astúries Saragossa Sòria
  • Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ Área industriales desarrolladas Área y ejes industriales en expansión Área y ejes industriales en declive Áreas de industrialización inducida Áreas de industrialización escasa Difusión industrial Madrid
  • Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ Àrees centrals de les àrees metropolitanes - Enfonsament i reconversió dels sectors madurs (tèxtil). Àrees industrials desenvolupades Madrid Barcelona - Revitalització industrial: - Empreses innovadores. - Seus socials (centres de decisió) de grans empreses multinacionals i filials multinacionals. Terciarització industrial, quan les funcions d'oficina tenen més importància que les fabriles. Actualment
  • Els principals eixos de localització industrial es troben al llarg de les principals vies de comunicació: Àrees industrials i eixos en expansió Vall de l'Ebre Eix del Mediterrani Concentren més del 50% del volum de negocis del sector industrial). Àrea de Madrid.
  • - Eix de la Vall de l'Ebre. Connecta l'àrea basca amb la catalana, d'Àlaba a Lleida, a través de nodes com Logronyo o Saragossa. Tendeix a vincular-se amb l'àrea industrial de Madrid. - Eix del Mediterrani. De Girona a Màlaga, uneix Catalunya, València i Múrcia. Continua cap a França i es connecta amb l'Arc Mediterrani europeu. - Àrea Industrial de Madrid. Es troba molt desenvolupada. Per la seva centralitat atreu inversions estrangeres i sectors d'alta tecnologia (aeronàutica). Hi destaquen les corones metropolitanes, com el Baix Llobregat, el marge esquerra Nervión i el Sud de Madrid. Hi ha indústries en decadència i reconversió, però reben noves indústries des de de les àrees centrals (relocalitació) i indústries innovadores (parcs tecnològics.)
  • Existeixen importants desequilibris. Una part important d'Espanya presenta una industrialització notablement inferior o molt sectorial. Zones industrials poc desenvolupades Allà la indústria es localitzarà en franges periurbanes, en polígons industrials en ciutats mitjanes, i en algunes àrees rurals (disperses i tradicionals. Relacionades amb l'agroindústria). Andalusia. En conjunt presenta un volum d'indústria acceptable Cornisa cantàbrica i Galícia. Zona en decadència Illes Balears i Canàries. Poca indústria. Petroli, enegia i aigua, per auto- proveïment. Zona central. Destaquen Valladolid i Burgos. En general poca indústria.
  • Recapitulant: - Les zones amb més concentració industrial són Catalunya, Madrid i el País Basc. - Darrerament destaca l'impuls de València o part d'Andalusia. - Existeixen espais supraregionals, com l'arc mediterrani o la vall de l’Ebre. - Hi ha zones en declivi, com la cornisa cantàbrica i atlàntica. - Continuen existint zones subindustrialitzades, com les dues Castelles i Extremadura. - En les darreres dècades s'ha multiplicat l'agroindústria.
  • Segons el valor de la seva producció, els tres sectors industrials destacats a Espanya el 2012 eren: - Alimentació, begudes i tabac (17% del valor de la producció industrial). - Químic (15%), destacant les empreses farmacèutiques i d'higiene personal. - Material de transport (13,5%), destacant el sector de l'automòbil. Representen més del 45% del valor total de la producció industrial espanyola. ESTRUCTURA SECTORIAL DE LA INDÚSTRIA ESPANYOLA
  • En un segon nivell trobem: - Producció i transformació de metalls. - Maquinària i equipament. - Productes metàl·lics. - Productes minerals no metàl·lics. Aquests sectors representen el 28,3% del valor de la producció industrial.
  • ESTRUCTURA SECTORIAL DE LA INDÚSTRIA ESPANYOLA SECTORS INDUSTRIALS MADURS Metal·lúrgia bàsica i Metal·lúrgia de transformació Electrodomèstics (indústria blanca) Construcció naval Tèxtil, cuir i sabates Afectades per: En crisi Reducció de la demanda Descens de la competitivitat (competència de les potències emergents i dels països en desenvolupament) Exigències europees de reduir la producció i suprimir les subvencions.
  • SECTORS INDUSTRIALS DINÀMICS Automòbil Química Agroalimentària Presenten majors espectatives de futur: En desenvolupament - Elevada productivitat i especialització. - Posseeixen estructures empresarials flexibles i sanejades. - La demanda és contínua. L’automòbil és però un cas especial (deslocalització).
  • SECTORS INDUSTRIALS PUNTA Microelectrònica, telemàtica, automatització, biotecnologia Són aquelles relatives a l'alta tecnologia. Desenvolupament incipient S'han implantat amb retard. Depenen en gran mesura de l'exterior pel que fa a investigació i tecnologia. Manquen inversions en R+D.
  • Situació actual de la indústria espanyola La indústria espanyola es va modernitzar molt arran de la incorporació a la UE. Als 90 les empreses espanyoles invertien en Llatinoamèrica i la resta de la UE, instal·lant- se al Marroc, Portugal, Llatinoamèrica.... La crisi econòmica del 2007 ha afectat l'economia mundial. La UE i Espanya s'han vist força afectades (reducció de la demanda, augment dels estocs, augment de l'atur...). La indústria manté un bon ritme productiu i una importància ecòmica destacada, malgrat la terciarització general de l'ocupació. També estimulà la millora tècnica i l’augment de la productivitat. Augment de les exportacions. Globalització
  • S'ha incrementat el nombre de PIME gràcies a l'especialització en el treball i a la subcontractació (les grans empreses externalitzen part de la seva activitat). Hi ha també un procés continu de concentració del volum de negocis i del poder de decisió entre les empreses més grans i una important implantació de les multinacionals. Manca de poder de decisió Deslocalització Manca capacitat inversora i investigadora
  • La globalització obre mercats per a la indústria espanyola, però també porta molta més competència. Països emergents.Nous països de la UE Constitueixen un important rival per a la indústria espanyola: Es troben més propers al gran eix industrial europeu (dorsal europea). Compten amb una estructura productiva molt semblant a l'espanyola. La mà d'obra és més barata. La productivitat i qualificació en tecnologia és millor. S'han beneficiat de la instal·lació d'empreses d'alta tecnologia, augmentant aixó el seu potencial industrial. Deslocalització Automòbil i components
  • Espanya s'ha incorporat a la globalització econòmica. La indústria s'ha afegit a una xarxa de producció d'escala global. El capital i el poder decisori es concentren en poques empreses, multinacionals molt poderoses. H i h a p o q u e s g r a n s multinacionals espanyoles. L e s d e c i s i o n s e s prenen fora de l'Estat. Tot i ser una potència industrial, Espanya no té un paper rellevant en l'economia mundial.
  • Els problemes de la indústria espanyola. Li resten competitivitat: - Escàs nombre de grans empreses. Dominen les petites i mitjanes. Menor capacitat inversora i financera, no permeten fer economies d'escala. - Baixa productivitat industrial (manca de formació de la mà d’obra). Incrementa el cost laboral. - Baix nivell d'intensitat tecnològica. La balança tecnològica és deficitària. Generalment es treballen amb patents estrangeres. - Elevat preu de l’energia Incrementa el cost de producció. Menys negoci / Deslocalització
  • Què caldria fer? Fomentar el desenvolupament tecnològic. Millorar la formació de la mà d’obra (idiomes). Intentar flexibilitat el mercat laboral. Millorar les infraestructures Fer productes amb més competitius i amb més valor afegit. Els països que millor han resistit la crisi són aquells que tenen un sector industrial més fort (20% del PIB) La indústria genera ocupació qualificada, investigació i exportació A Alemanya és del 21% A Espanya és del 15% Les empreses es farien més grans.
  • Automatització Terciarització econòmica Deslocalització Crisi
  • El tèxtil ha patit moltíssim la deslocalització i la competència dels paísos emergents. Les línies d'actuació per tal de superar la crisi és la qualitat i la imatge de marca.
  • Sector de la Construcció El sector constructiu estava desproporcionat, donades les espectatives de grans beneficis gairebé immediats. Els interessos baixos afavorien les vendes. És un dels sectors més sensibles a la fluctuacions econòmiques. Entre el 1998 i el 2007 l'economia espanyola va viure un període de gran creixement, en part gràcies a la construcció (arribà a ser el 18% del PIB; considerant els sectors associats, el 30%). Sobretot en les zones turístiques (litoral mediterrani) el boom comportà danys mediambientals molt greus.
  • El sector de la construcció és un gran creador d'ocupació (ocupa un percentatge molt destacat de la població activa), però depèn molt de les conjuntures econòmiques. Es troba atomitzat en multitud de petites empreses. Les poques grans empreses del sector depenen sobretot de l'obra pública d'infraestructures.
  • El 2007 però, esclatà l a b o m b o l l a immobiliària. La crisi del sector agreujà la crisi espanyola, car i n c i d í d e m a n e r a directa en l'augment de l'atur i en la disminució del consum.
  • El sector de la construcció té una importància econòmica molt destacada. La crisi de la construcció afectà igualment altres sectors industrials, car disminuí la demanda de materials per a la construcció, sanitaris, mobles... L’ e x c e s s i v a d e p e n d è n c i a d e l’economia envers el sector de la construcció incrementa els efectes de les crisis. Les famílies es van endeutar, ocasionant un descens progressiu del consum, i per tant de la demanda de tota mena de productes i serveis.
  • La industrialització s'inicià amb el tèxtil durant el segle XIX. La indústria a Catalunya Posteriorment, ja durant el segle XX, es produí una gran diversificació. Als 60’s es donà un gran boom, motivat en gran part per la inversió estangera L'ingrés a la UE implicà un procés d'adaptació, que comportà una important m o d e r n i t z a c i ó , t a m b é afavorida per una important arribada de capitals.
  • La localització de la indústria catalana es relaciona amb: Els grans nuclis de població. Els principals eixos viaris i de transport. Els eixos fluvials. Els diversos subsectors tendeixen a concentrar-se en determinades àrees, produint- se una clara especialització territorial. Així es parla dels sistemes d e p r o d u c c i ó l o c a l o clústers. La instal·lació de SEAT a Martorell ha atret a una important indústria auxiliar de l’automòbil.
  • La principal concentració es dóna en les comarques de l’àrea metropolitana de Barcelona. Barcelona i rodalies. Baix Llobregat, Vallès Oriental i Occidental, Maresme. Concentren 2/3 de la indústria catalana Destacat procés de descentralització. En els darrers anys Preu del sòl. Innovacions tecnològiques. Millora en les comunicacions.
  • El corredor de l’AP-7 és el principal eix industrial de Catalunya, des del Camp de Tarragons fins a l’Alt Empordà. Cal destacar també els eixos fluvials del Llobregat i el Ter, tot i que han perdut pes en les darreres dècades. A banda de Barcelona i rodalies, destaquen les concentracions industrials de l'eix Tarragona – Reus. El Baix Camp i el Tarragonès, són la segona àrea industrial de Catalunya.
  • També hi ha una relativa presència industrial en altres comarques, com l'Anoia, Bages, Osona, Ripollés, Berguedà, l’àrea urbana de Lleida i el Segrià,... Malauradament, i amb algunes excepcions, hi h a p o c a o g e n s presència industrial a les zones interiors i de muntanya.
  • Alimentació i begudes: Distribució de la indústria catalana per sectors i comarques: Camp de Tarragona, Penedès, Garraf, Osona. Tèxtil, confecció: Osona, els dos Vallès, Baix Llobregat, Barcelonès, Bages, Anoia. Cuir: Igualada com a centre de la pell. Paper: Alt Penedès, Alt Camp, Anoia, Vallès Oriental. Química: La química de base a Tarragona (Camp de Tarragona) i el sector farmacèutic i biotecnològic en l’àmbit metropolità de Barcelona. Plàstics: Àmbit metropolità de Barcelona. Fusta i moble: El sector del suro al Baix Empordà i la Selva, la fusta i el moble a Osona i la Selva.
  • Metal·lúrgia: Àmbit metropolità, Bages, Osona. Automoció: Àmbit metropolità en la producció de turismes (Zona Franca, Martorell); carrosseries a la Selva.
  • La indústria catalana manté el primer lloc en el conjunt de les CCAA espanyoles, seguida de Madrid, València, Andalusia i el País Basc. Catalunya genera el 25% de la producció industrial espanyola. El seu grau d'industrialitza c i ó é s comparable al de les grans r e g i o n s i n d u s t r i a l s europees, i superior a la mitjana de la UE.
  • Ha perdut llocs de treball. El 1990 representava el 37% de la població ocupada a Catalunya, mentre que el 2013 es trova per sota del 19%. Automatització Deslocalització (tèxtil) Crisi Terciarització econòmica La indústria catalana està canviant de model industrial per adaptar-se a les circumstàncies (globalització, ampliació UE). Millorar la tecnologia i fomentar l'automatització dels procesos productius. Això redueix la mà d'obra, bàsicament la no qualificada.
  • La UE recomana augmentar l'ocupació en camps com la innovació, el disseny, la gestió, el control de qualitat, la informàtica, la promoció... Millorar la productivitat i la qualitat
  • Catalunya exporta especialment productes industrials com ara maquinària, material de transport o productes químics. L’exportació es dirigeix essencialment a la Unió Europea (70%) i en molta menor mesura a Amèrica i a la resta d’Europa. Importa tot tipus de productes, amb un pes significatiu de matèries primeres per a les indústries i per a la producció d’energia. La importació prové també majoritàriament de la Unió Europea però en un percentatge creixent també d’Àsia.
  • - Domini de la indústria transformadora. - Mida petita i mitjana de les empreses. - Baixa productivitat (actualment certa millora) - Concentració en l’àrea metropolitana de Barcelona. - Estructura diversificada. - Obertura al mercat europeu i mundial. - Pèrdua d’importància de sectors tradicionals (tèxtil). Deslocalització / Competència del sud. Situació actual - Presència creixent de les empreses multinacionals 3% mà d’obra / 50% producció / 60% exportacions
  • Sectors més destacats: Químic. Metal·lúrgic (destaca el de material de transport). Producció energètica. Edició i arts gràfiques. Agroindústria
  • La metal·lúrgica (amb molt capital forà -Japó, Alemanya-) produeix 1/3 producció industrial i és el que més feina dóna. La química (plàstics, petroquímica, farmàcia, perfum ...), també amb molt capital estranger, representa una part substancial de la producció industrial. Tradicionalment destacava el sector automobilístic (ara situació delicada / Yamaha). Ha augment el sector de la maquinària lleugera i els dels béns d'equip. La producció energia augmenta per satisfer l'augment de la demanda.