Bloc 2 media ambient i paisatges part1

1
MEDI AMBIENT I PAISATGES
Bloc 2: Medi ambient i paisatges.
Identificació de les transformacions
dels espais geogràfics.

2
MEDI AMBIENT I PAISATGES
 Índex del BLOC 2:
 Tema 1. Relleu, clima i vegetació a Espanya
 Tema 2. Relleu, clima i vegetació a Catalunya
 Tema 3. Els recursos naturals
 Tema 4. Els impactes medi ambientals
 Tema 5. Canvi climàtic
 Tema 6. Desenvolupament Sostenible

3
RELLEU, CLIMA I VEGETACIÓ
ESPANYA I CATALUNYA
 GEOGRAFIA FÍSICA.
L’estudiant ha de conèixer i saber localitzar en un mapa
les grans unitats de relleu de Catalunya i Espanya, així
com les característiques i abast geogràfic dels grans
tipus de clima i vegetació. L’estudiant ha de conèixer
també els principals tipus de recursos naturals al
món i la seva capacitat de renovació, així com la
desigualtat en la seva distribució geogràfica i consum. Els
estudiants han de comprendre el concepte de
sostenibilitat ambiental i des d’aquesta perspectiva
analitzar l'impacte de les principals crisis ecològiques
Catalunya i Espanya.
Orientacions sobre les PAU 2016

4
Relleu, clima i vegetació
ESPANYA
 Espanya està situada a la zona més meridional d'Europa.
Tema 1.

5
El relleu d'Espanya
 El relleu peninsular presenta alguns trets fonamentals:
✔ Està formada per un gran altiplà central envoltat per
serralades i dues grans depressions.
✔ L'elevada altitud mitjana (660 m) sobre el nivell del mar.
✔ L'altitud (només l'11% dels territori queda pe sota dels 200
m) dificulta les comunicacions, l'agricultura i crea un clima
més dur.
Coordenades geogràfiques peninsulars:
Latitud
Estaca de Bares, (A Corunya) 43º 47' 36'' N
Punta de Tarifa, (Càdis) 36º 00' 08'' N
Longitud
Cap de creus, (Girona) 3º 19' 05'' E
Cap Touriñan, (A Corunya) 9º 17' 46'' O

6
El relleu d'Espanya
 La litosfera està dividida
en plaques tectòniques.
El territori espanyol
forma part de la placa
Euroasiàtica i en el límit
de la placa Africana. En
aquesta zona de
contacte, les plaques es
trenquen en d'altre de
més petites com la
microplaca d'Alboran i la
microplaca Ibèrica.

7
El relleu d'Espanya
 Unitats de relleu:
(1) La Meseta
(2) Les serralades
exteriors a la Meseta.
(3) Dues grans depressions.
(4) Els relleus litorals.
(5) El relleu insular

8
El relleu d'Espanya
 La Meseta és la unitat principal del relleu espanyol (45% de la superfície):
✔ La submeseta nord (travessada per la xarxa del Duero)
✔ La submeseta sud (formada per dos altiplans – Tajo i Guadiana- separats
pels Monts de Toledo)
 A la Meseta s'hi poden diferenciar diverses unitats de relleu:
✔ Les serralades interiors de la Meseta.
✔ Les vores muntanyoses de la Meseta.
 Serralades interiors de la Meseta:
✔ El Sistema Central: divideix la Meseta pràcticament en dues meitats. És
format per diferents serres d'altitud important: Somosierra, Guadarrama,
Gredos i Gata.
✔ Els Monts de Toledo: divideixen en dues parts la Submeseta Sud. Fan de
divisòria d'aigües entre la conca del Tajo i la del Guadiana. Són un conjunt de
serralades d'alçades modestes: els Monts de Toledo o les serres de
Guadalupe.
1

9
El relleu d'Espanya: La Meseta
A l'Era Primària o Paleozoica, fa 250 milions d'anys, existia l'antiquíssim massís galaic,
mentre que la l'espai restant estava format per aigua (Mar de Tetis). Durant plegament
o orogènia Herciniana es formarà el Massís Hespèric que conformarà la meitat occidental
de la Península. Aquest estarà format per roques metamòrfiques o silícies.
A l'Era Secundària o Mesozoica, fa 65 milions d'anys, els relleus Hercinians foren erosionats
i transportats, formant roques calcàries.

10
El relleu d'Espanya
 Les vores muntanyoses de la Meseta:
✔ El Massís Galaicolleonès : Comprèn Galícia, les serres de l'oest
d'Astúries, les Muntanyes de Lleó i la serra de la Cabrera i
Segundera. Correspon a un fragment del relleu més antic de la
Península (paleozoic). Està molt erosionat.
✔ La Serralada Cantàbrica: On hi podem distingir una part
occidental (Massís Asturià), amb un relleu elevat i trencat i una part
oriental (Muntanya Cantàbrica), amb cims més baixos.
✔ El Sistema Ibèric: On distingim el sector nord, amb serres com el
Moncayo o els Pics d'Urbion, que separen la Meseta de la Depressió
de l'Ebre i el sector sud, format per diverses serres i depressions
creuades per rius (Monts Universals, Serra de Conca, Serra
d'Albarracín, serra de Javalambre, Gúdar i Maestrat).
✔ Sierra Morena: Constitueix la vora meridional de la Meseta,
separant-la de la depressió del Guadalquivir.

11
El relleu d'Espanya: vores muntanyoses de la Meseta
Les vores muntanyoses de la Meseta es van formar durant el moviment o orogènia alpina,
quan l'activitat d'algunes plaques de l'escorça terrestre va pressionar la vora de l'antic sòcol
(relleu de plana o altiplà format al paleozoic) i el va fraccionar el blocs. Els materials de la vora
del sòcol, menys resistents es van doblegar i plegar, formant així les serralades que envolten la
Meseta.
Les Serralades Interiors de la Meseta es van formar també durant l'orogènia alpina, al,
terciari per la fractura de l sòcol paleozoic.

12
El relleu d'Espanya
 Serralades exteriors de la Meseta:
✔ Els Pirineus: serralada d'uns 440 km que s'estén des del Golf de
Biscais fins al Cap de Creus.
✔ Prepirineus: Es divideixen en les serralades interiors (Guara i
Peña) i les exteriors (Cadí, Montsec), situant-se entremig la
depressió mitjana pirinenca.
✔ Les Serralades Litorals Catalanes: Es tracta de dues rengleres
muntanyoses paral·leles a la costa, separades per una depressió
longitudinal.
✔ Les Serralades Bètiques: El conformen la Serralada Penibètica.
Trobem entre d'altres serres Sierra Nevada (Mulhacén, 3481 m).i la
Serralada Subbètica, on destaquen les serres que destaquen són les
de Cazorla, Segura, Sagra i Màgina.
2

13
El relleu d'Espanya: Serralades exteriors de la Meseta
A l'Era Cenozoica, està formada per dos períodes, Terciari i Quaternari, en els que el relleu
Es va anar modificant.
Durant període Terciari (65mll) va tenir l'orogènia alpina, que va plegar els materials antics
dels sòcols hercinians, els més durs es van trencar mentre que els més tous es van plegar,
donant lloc als relleus exteriors de la Meseta: els Pirineus, les Serralades Bètiques i la part
oriental de la Serralada Cantàbrica. A més, va modificar el relleu que prèviament s'havia
format durant l'orogènia herciniana del paleozoic.

14
El relleu d'Espanya
 Les dues depressions formades pels sediments producte de
l'erosió dels relleus i dels rius, i que van donar lloc a relleus tabulars
allà on els materials eren més durs, i valls i terrasses on els
materials eren més tous:
✔ La Depressió de l'Ebre: recorreguda pel riu Ebre, queda encaixada entre els
Prepirineus, el Sistema Ibèric i les Serralades Litorals Catalanes.
✔ La Depressió del Guadalquivir: recorreguda pel riu Guadalquivir, s'estén entre
Sierra Morena i les Serralades Bètiques.
3

15
El relleu d'Espanya
Durant el període Quaternari que es va iniciar aprox. fa uns 1,8 milions d'anys i que arriba
Fins el temps actual es caracteritzar per l'erosió dels relleus alpins. Així entre els Pirineus i
El Sistema Ibèric es va formar la depressió de l'Ebre, i entre Sierra Morena i les Serralades
Bètiques, la depressió del Guadalquivir. A més a més, es formaran també les planes litorals.

16
El relleu d'Espanya
 Els relleus litorals:
✔ Les costes atlàntiques:
• La costa cantàbrica. Hi predominen les formes altes i
rectilínies. Les planes i platges són escasses. Hi ha penya-
segats on les muntanyes arriben a la costa. Les ries del
cantàbric són, en general, curtes i estretes.
• La costa gallega: s'estén des de la Punta de l'Estaca de
Bares i el cap Ortegal fins a la frontera de Portugal. El més
característic de la costa gallega són les ries.
• La costa atlàntica andalusa: entre la frontera portuguesa i
el Penyal de Gibraltar s'estén el golf de Cadis. Els al·luvions
dels rius han constituït planades costaneres que formen
costes baixes i sorrenques, on el vent forma dunes.
4

17
El relleu d'Espanya
 Els relleus litorals:
✔ Les costes mediterrànies:
• La costa mediterrània d'Andalusia i Múrcia. S'estén des
de l'estret de Gibraltar fins al cap de la Nau. És una costa
tallada, amb camps de dunes i albuferes (Mar Menor,
Múrcia).
• El Golf de València: va des del cap de la Nau fins al delta
de l'Ebre s'estén una gran plana litoral (400 km),
pràcticament sense interrupció. S'hi alternen platges,
aiguamolls, albuferes (València) i tómbols (penyal d'Ifac,
Calp, Alacant).
• El litoral català: No és una costa uniforme. S'alternen
deltes, petites planes litorals, costes escarpades i costes
abruptes.
4
Tómbol: Relleu format per una fletxa o cordó litoral que uneix una illa al continent.

18
El relleu d'Espanya
 Els relleus insulars:
✔ L'arxipèlag Balear : Les illes de Mallorca, Eivissa i
Formentera són fragments emergits de la Serralada
Subbètica, mentre que Menorca està relacionada amb la
Serralada Litoral Catalana.
• Al nord de Mallorca destaca la Serra de Tramuntana, mentre que a
l'altra banda de la illa hi ha la Serralada de Llevant. Eivissa i Formentera
presenten un relleu muntanyós i una gran plana. Menorca és plana.
✔ L'arxipèlag Canari: es una sèrie d'illes volcàniques amb un
relleu molt complex (cons volcànics, calderes, barrancs,
colades de lava, penya-segats, platges...).
• El Teide (3718 m) és un volcà actiu. També hi ha notícia històrica de
gran activitat volcànica a Lanzarote (segle XVIII).Les illes més properes
a Àfrica (grup Oriental) són força planes (Lanzarote i Fuerteventura). Les
del grup Occidental (Tenerife, La Palma, La Gomera, El Hierro i Gran
Canària) són muntanyoses.
5

19
El relleu de l'Espanya Insular

20
ACTIVITATS
 Copia les preguntes i respon-les a la llibreta:
1. Dibuixa el mapa del relleu d'Espanya i l'Insular, tot
identificant les diferents serralades, depressions i
altiplans que la conformen. I indicant els pics més alts
de cadascuna.
2. Busca les definicions de: altiplà, serralada, vall,
depressió, sòcol, paleozoic,estrat, sòcol, golf, cap,
aiguamoll, orogènesi i albufera.
3. Busca informació sobre les orogènies que han modificat
el relleu de la península ibèrica, i indica quines serralada
van sorgir de cadascuna.

21
Els rius d'Espanya

22
Els rius d'Espanya
 Els rius peninsulars:
✔ Vessant cantàbric: són rius curts i cabalosos.
• Ex.: Bidasoa, Nervió, Naló, Narcea i Navia.
✔ Vessant atlàntic: són rius llargs que pateixen estiatge
d'estiu.
• Ex.: Minyo, Duero, Tajo, Guadiana, Guadalquivir, Odiel i Tinto.
✔ Vessant mediterrània: excepte l'Ebre són rius de poc
cabal i molt irregulars.
• Ex.: Ebre, Xúquer, Ter, Llobregat, Túria, Millars, Segura, Almanzora i
Guadalhorce.
Estiatge: disminució del cabal d'un riu en una època de l'any determinada.
Cabal: magnitud que expressa la quantitat de fluid que, per unitat de temps,
travessa una secció del conducte pel qual circula.

23
Els rius d'Espanya
 Els rius insulars:
✔ A les Balears no hi ha cap curs superficial permanent
d’aigua a causa de les escasses pluges i la permeabilitat
del terreny. Tan sols trobem torrents que drenen les
aigües de la pluja i a les seves desembocadures es
poden formar albuferes o zones pantanoses com ara
l’albufera d'Alcúdia
✔ A les Canàries tampoc hi ha xarxa fluvial per escassetat
de pluges. Trobem però, barrancs (talls en el terreny,
producte de l’erosió que arriben de les muntanyes al mar)
que són el llit de torrents. Existeixen pocs aqüífers però
s’ha pogut construir un embassament a Gran Canaria
(Soria).

24
ACTIVITATS
1. Dibuixa un mapa hidrològic d'Espanya.
2. Fes un esquema dels rius espanyols, tot indicant les
principals característiques.
3. Què vol dir que els rius pateixen estiatge?
4. Què vol dir que un riu és cabalós?
5. Quina diferència hi ha entre un riu i un barranc?
6. Quina diferència hi ha entre un aqüífer i un
embassament?

25
El clima d'Espanya

26
El clima d'Espanya
 Factors climàtics:
✔ Les condicions de l’atmosfera (temperatura, pressió, vent, núvol,
precipitacions) en un lloc i moment determinats constitueixen el
TEMPS. I les condicions atmosfèriques mitjanes d’un lloc
constitueixen el CLIMA. És a dir, la repetició anual dels tipus de
temps és el que s’anomena CLIMA.
✔ Factors:
1. La temperatura (T)
2. La Humitat (H)
3. Les precipitacions (R)
4. La Pressió Atmosfèrica

27
El clima d'Espanya – Factors climàtics generals
 Factors climàtics:
− La temperatura (T):és la mesura de l’energia cinètica de les mol·lècules de
l’atmosfera procedent de la radiació solar.
• Gradient vertical de temperatura (GVT): Representa la variació vertical de
temperatura de l'aire (en repòs) que sol ser (no és constant a tot arreu) de
0,65º/100 m, és a dir, per cada 100 m d'ascens a la troposfera, la temperatura
disminueix 0,65ºC.
• Repartiment de terres i mars: Els oceans i mars es refreden i s’escalfen
més a poc a poc que els continents.
• Altres: corrents marines (Humbolt / Canàries, del Golf, del Labrador), dia i nit,
els vents, Orientació de les terres: sud - sol, nord – ombra, etc.
− La Humitat (H): l’aire té la capacitat de contenir grans quantitats de vapor
d’aigua (H2O), fet que està directament relacionat amb la temperatura.
• Humitat absoluta (en grams x m3): quantitat de vapor d’aigua en un lloc en
un moment determinat.
• Humitat relativa (en %): és la relació entre la quantitat de vapor d’aigua
continguda en un volum d’aire, i la quantitat màxima que podria contenir. Si la
humitat relativa és del 100%, diem que està SATURADA.

28
El clima d'Espanya – Factors climàtics generals
 Factors climàtics:
− Les precipitacions (R): són les caigudes d’aigua en estat líquid (pluja) o sòlid
(neu i calamarsa) acumulada en nuclis de condensació. És a dir, quan el vapor
d’aigua de l’atmosfera es refreda es condensa, i cau. La pluja es mesura amb un
pluviòmetre i les línies que uneixen punts d’igual precipitació són les ISOHIETES.
Hi ha 3 règims pluviomètrics:
• 1. L’equatorial (pluges diàries)
• 2. Tropical (estació seca i humida)
• 3.Temperat (pluges irregulars tot l’any)
Els factors que influeixen: la latitud, la distribució de terres i mar, el relleu, etc.
– La pressió atmosfèrica: és el pes de l’aire per unitat de superfície (1 cm2 d’una
columna d’aire =1 tona). La temperatura de l’aire és la que causa les diferències
de pressió. Les línies que uneixen punts d’igual pressió són ISOBARES.
• L’aire calent: pesa menys, per tant té menys pressió, tendeix a pujar i dóna més estabilitat.
• L’aire fred: pesa més, per tant té més pressió, tendeix a baixar i dóna més inestabilitat.
– Els vents: és el moviment de gasos a grane escala. Els vents que bufen del tròpic
cap a l'Equador són els Elisis. Els Monsons originen estius plujosos (de l'Índic cap
el continent del sud-est asiàtic) i hiverns eixuts (del continent cap l'Índic).

29
El clima d'Espanya- Introducció
 Situació geogràfica:
✔ Espanya es troba a la zona temperada, on arriben tant les
masses d'aire tropical (marítimes com l'Anticicló de les Açores o
les masses càlides i seques, procedents del nord d'Àfrica) com
masses d'aire polar (com les polars continentals -siberianes- o
les del pol àrtic).
✔ La presència de masses d’aigua o de terra condiciona la
humitat i la temperatura de l’aire que se desplaça sobre elles. En
general, les terres amb una major influència marítima tenen
majors precipitacions i unes temperatures més suaus que les
zones més continentals (amb major oscil·lació tèrmica). Per això,
la posició d’Espanya entre l’oceà Atlàntic, la mar Mediterrània i
dos masses continentals, com són Àfrica i Europa, és un altre
important factor del clima.

30
Les masses d'aire en superfície al clima d'Espanya
La gota freda és una pertorbació atmosfèrica extratropical no frontal que pot provocar
precipitacions violentes i intenses durant unes hores o dies, acompanyat de llamps i de calamarsa.

31
Les masses d'aire en alçada, el Jet Stream
Els corrents en jet (en anglès jet stream) són un conjunt de
corrents d'aire fixes de gran diàmetre que envolten la Terra en
els hemisferis nord i sud i que la recorren a gran velocitat (entre
60 i 550 km/h), situats a prop de la tropopausa. Separa les altes
pressions tropicals de les baixes pressiones polars. Els avions les
utilitzen per estalviar combustible i volar més ràpidament.

32
ACTIVITATS
1. Quina diferència hi ha entre temps i clima?
2. La temperatura és un factor clau pel clima, de quines
maneres el modifica?
3. Quina diferència hi ha entre humitat relativa i absoluta.
Què passa quan la humitat és del 100%?
4. Defineix isobara i isohieta. Què vol dir el prefix ISO en
grec?
5. Quants règims pluviomètrics hi ha? A quin pertany la
Península Ibèrica?
6. Què és l'oscil·lació tèrmica? Quin altre nom rep?
7. Quines són i d'on provenen les masses d'aire en
superfície que afecten el clima d'Espanya?

33
El clima d'Espanya - Classificació
 Clima oceànic:
✔ Clima oceànic: zona costanera de Galícia i cornisa cantàbrica.
Influència de les masses d’aire de l’Atlàntic. Temperatures suaus
a l’hivern i moderades a l’estiu. Mitjana 14º C, escassa amplitud
tèrmica, força humitat i precipitacions abundants (100-2500 mm).

34
El clima d'Espanya - Vegetació
 Clima oceànic o atlàntic:
✔ Vegetació: Sota el clima oceànic hi prospera el bosc temperat
caducifoli, sobretot rouredes i fagedes, però també trobem
castanys, bedolls, aurons i til·lers. La degradació del bosc porta
a la formació de landes, vegetació arbustiva constituïda per
brucs i falgueres.
✔ L’acció humana ha substituït aquest tipus de bosc en molts llocs
per plantacions de pins i d’eucaliptus. També als fons del vall
s’han establert prats humits amb aprofitaments ramaders.

35
 Clima mediterrani: és un clima temperat, amb temperatures
mitjanes anuals que oscil·len entre 14 i 18ºC. Els seus hiverns són
suaus amb mitjanes entre els 10 i els 12º C i els estius càlids entre
els 22 i els 26ºC. Les precipitacions són equinoccials i oscil·len
entre 400 i 700 mm anuals, amb valors més elevats al nord i a les
zones de muntanya.

36
ESPANYA- Clima i vegetació
 Vegetació mediterrània: En general, les masses vegetals
mediterrànies són baixes, en forma de matolls amb fulles petites i
perennes. Les espècies més esteses són l'alzina, el roure garriguer
(o galer), el pi negre i el pi blanc. A Catalunya i sud d'Andalusia
també podem trobar l'alzines sureres.
 La destrucció dels paisatges per l'acció de l'home ha deixat grans
àrees de garrigues on predomina el garric, junt amb les estepes i el
bruc.
 El sud-est mediterrani es caracteritza per l'escassetat d'aigua i per
tant trobem regions àrides, quasi desèrtiques on trobem espiga,
margalló, farigola, etc.
 La intervenció humana ha creat els extensos olivars de la vall del
Guadalquivir, o les figueres, els camps d'ametllers i cítrics al Llevant
o les palmeres.
Margalló

37
 Clima Continental: es dóna a l'interior de la península ibèrica,
afectant a àmplies zones de transició amb el clima atlàntic i
mediterrani. Els hiverns són molt freds, amb freqüents bancs de
boira. L'estiu és molt calorós i sec. Les pluges són escasses durant
tot l'any, entre 325 i 550 mm. L'amplitud tèrmica és molt elevada.

38
El clima d'Espanya – Clima Interior o continental

39
El clima d'Espanya - Vegetació
 Vegetació interior o continental: L'explotació de la fusta, l'agricultura i
el pasturatge han reduït vegetació natural del interior de la Península. Per
això hi ha grans extensions de terreny en guaret, de camps cultivats i camps
abandonats on creixen matolls esteparis. El clima sec tampoc ha permès la
formació de sòls rics en nutrients, per trobar-ne de rics en nutrients hem
d'anar a les valls del rius.
 La vegetació és de tipus xeròfil·la, és a dir, espècies amb arrels profundes
per suportar la sequera estival, i el fred de l'hivern. Els arbres més freqüents
són les alzines que formen grans deveses. Els pocs boscos es troben a les
àrees de muntanya on trobem roures i pinars (Sistema Ibèric i
Central).També podem trobar boscos de ribera formats per oms, salzes, i
freixes.
 Finalment, allà on s'ha perdut el bosc apareixen dos tipus de matollars:
– Màquia: (sobre sòls silicis) format per arboç, bruc i boix;
– Garriga (sobre sòls calcaris) format per garric (coscolla), llentiscle i
ullastre, i ales zones àrides trobem les plantes aromàtiques com, el
romani, la farigola, espígol i la lavanda.

40
El clima d'Espanya – Classificació i vegetació
 Clima subtropical: les Illes Canàries reben la influència de
l’oceà Atlàntic i de l’Àfrica, i del corrent marí fred de les Canàries que
suavitza les temperatures de l’arxipèlag. Les pluges són escasses
(150mm-300mm) i es concentren a l’hivern . Lanzarote i
Fuerteventura tenen característiques del clima desèrtic (més
proximitat al Sahara) .
 La vegetació es de tipus estepària. Hi destaquen la vegetació
autòctona com ara l'arbre conegut com a drago (Dracaena draco) i
els boscos de laurisilva.
Els vents alisis, quan passen per sobre de
l'oceà Atlàntic, es carreguen d'humitat i,
quan baixen pels vessants de sobrevent,
es condensen i generen un mar de núvols.
aquests mars ocasionen les precipitacions
horitzontals que tripliquen el volum de
pluges al llarg de l'any. Per damunt dels
núvols l'aire és sec i la insolació és intensa;
per això es produeix una inversió tèrmica.

41
 Clima de muntanya: el clima a la muntanya varia per l'alçada i
degut a l'efecte Föhn. Per tant, a cada clima haurem de sumar les
especificitats climàtiques pròpies de muntanya.
Continental: Es dóna al Sistema Ibèric, el Sistema Central i els Monts de Toledo.
Els hiverns són llargs i molt freds. Els estius són curts, frescos i secs.
Les precipitacions oscil·len entre els 400 i els 1000 mm.
Oceànic: Serralada Cantàbrica i els Pirineus.
Influència de les masses oceàniques,
abundants precipitacions (1700 mm
al Cantàbric i 1200 mm als Pirineus).
Temperatura prop dels 5 ºC. Conservació
de la neu fins a 9 mesos.
Mediterrani: Comprèn tots els relleus muntanyosos costaners. Reben les
precipitacions de la Mediterrània però la seva quantia (de 600 a
800 mm) depèn de l'altitud i l'orientació. En general els estius
són frescos i els hiverns suaus.

42
El clima d'Espanya - conceptes
 Efecte Foehn: Les muntanyes orientades transversalment al flux
d’aire actuen com una barrera física, que obliga l’aire a ascendir. En
ascendir l’aire, es refreda, condensa la seva humitat, la qual
precipita sobre el vessant de barlovent. Al vessant oposat (sotavent)
l’aire descendeix i origina un vent sec i càlid l’anomenat efecte
föehn.
Quan l'aire sec comença
a pujar per la muntanya
va perdent temperatura,
1º cada 100 m, en
arribar a una determinada
alçada (1000m ) l'aire,
ara humit, perd temp.
a 0,6º cada 100 m.
Quan l'aire l'aire
baixa per l'altre
vessant ha perdut
la humitat, i s'ha
tornat sec i càlid. I
La temperatura ha
pujat.
2000 m
1000 m
25º 27º
7º

43
ACTIVITATS
1. Quina relació hi ha entre el clima i la vegetació que s'hi troba?
2. Busca les definicions dels següents conceptes climàtics: inversió tèrmica,
isotermes i oscil·lació tèrmica
3. Fes un esquema dels climes, les característiques i la vegetació d'Espanya.
4. Explica l'efecte Föehn, perquè la temperatura inicial de 25º quan arriba a terra
de l'altre vessant de la muntanya està a 27º?
5. Compara els següents climogrames:

44
CATALUNYA
Tema 2.

45
El relleu a Catalunya
 De manera molt simplificada, podem destacar quatre grans
unitats:
(1) els Pirineus (Axial i Prepirineu),
(2) les Serralades litorals catalanes,
(3) la Depressió Central i
(4) la costa amb les Planes Litorals.
 Catalunya té una configuració muntanyosa amb un relleu
trencat i dues grans planes: la de l'Empordà (que desguassa
cap al mar) i la d'Urgell (que desguassa a la fossa de l'Ebre).
 Catalunya ocupa 31896 km2, només 6435 dels quals no
passen de 200 m d'altitud.

46
 Els Pirineus:
✔ Pirineu axial que s'aixeca per sobre dels 3000m. Hi destaca el pic més
alt de Catalunya la Pica d'Estats (3143 m).
✔ Prepirineu, format per les serralades interiors (Cadí, Pedraforca,
Bassagoda) i les serralades exteriors (Montsec i Montroig) separades
per algunes depressions mitjanes, com la Conca de Tremp.
✔ Serralada Transversal situada al peu dels Pirineus, que uneixen el
Prepirineu amb les carenes litorals. Hi destaca Puigsacalm.
 Serralades litorals catalanes:
✔ Serralada interior o prelitoral: va dels Pirineus a l'Ebre. Destaca
Montserrat i Montseny (1747 m).
✔ Serralada de litoral o de Marina: es troba davant de la costa - zona de
Barcelona, Maresme - (el Montnegre, 759 m) -.

47
 Les depressions:
✔ Depressió central o de l'Ebre, que s'estén entre el Prepirineu i la
serralada litoral. Destaquen unitats com la Plana de Vic, Manresa, la
Conca d'Òdena o la de Barberà, alternant-se amb alguns altiplans
(altiplà de la Segarra).
✔ Depressió prelitoral, es troba entre la serralada litoral i la prelitoral.
✔ Depressió litoral que es troba entre Serralada de Marina i la costa.
 Les planes i costes:
✔ Costes altes: són costes on les serralades
arriben fins al mar (Costa Brava).
✔ Costes baixes: són costes de platges
llargues i sorra fina (Tarragonès).

48
CATALUNYA-Regions Fisiogràfiques
Fisiografia: Ciència que tracta del relleu en un país o una regió determinats.

49
Regions fisiogràfiques catalanes
 Les grans regions fisiogràfiques:
✔ La Catalunya seca: es caracteritza per l'escassetat de pluges anuals
(700mm). Els estius són secs i calorosos i els hiverns secs i temperats. La
vegetació és típicament mediterrània, perennifòlia i adaptada a la sequedat
(ex. Alzinars). Hi distingim:
✔ La regió de tramuntana: que comprèn la Catalunya nord, dues grans planes
litorals, el Rosselló i l'Empordà (de les Alberes fins a les Gavarres). La
vegetació és típicament mediterrània, amb domini dels boscos de pi blanc i
boscos mixtos de pi i alzina surera.
✔ El litoral mediterrani: que comprèn les serralades i depressions del Sistema
Mediterrani (de les Gavarres fins a la Sènia). El clima és calorós i sec cap el
sud. La vegetació amb domini de pi blanc i boscos mixtos d'alzina i pi. És la
regió més poblada de Catalunya.
✔ Altiplà central: comprèn el sector de la Depressió central entre la Serralada
Prelitoral i el Prepirineu. El clima presenta mes oscil·lació tèrmica que a la
regió litoral i plou menys. A la vegetació destaquen les pinedes de pi blanc i
els matollars. Els nuclis de població és localitzen a les vores dels rius.

50
✔ La Catalunya seca (cont.):
✔ El prepirineu: comprèn el conjunt de terres del sud del Pirineu
axial estructurades en dues alineacions muntanyoses i una
depressió interna. El clima es caracteritza ser fred a l´hivern i
calorós a l'estiu. A la vegetació destaquen el pi blanc, els roures i
alzines,mentre que els vessants humits trobem boscos de
roure,faig i pi negre. Els nuclis de població es localitzen a les
valls.
✔ Continental:comprèn les terres mes interiors i planes i està
formada per l'acumulació dels sediments aportats pels rius. El
clima és extremat, les pluges son escasses (300-450mm). La
vegetació es de tipus estepari amb especies adaptades als sòls
gruixosos i salins. Els principals nuclis de població es concentren
a les vores dels rius i a les terrasses fluvials.

51

52
CATALUNYA-Regions fisiogràfiques
✔ La Catalunya humida: es caracteritza per la major freqüència de
pluges, per sobre dels 700mm. És on es concentren les principals
reserves d'aigua del país. La vegetació és caducifòlia (rouredes, fagedes
i boscos de coníferes -avets i pi negre)
✔ La regió oriental: que comprèn la Serralada Transversal,estesa entre el
Pirineu i la Serralada litoral. També se l'anomena “la dorsal pluviomètrica
de Catalunya” (800-1800mm), ja que no té cap més de secada. La
vegetació forestal és molt important, rouredes, castanyars, fagedes i
alzinars. El poblament és força dispers.
✔ Alt Pirineu: comprèn les muntanyes més altes per sobre dels 2000m. És
un paisatge de tipus alpí i subalpí. El clima és fred i humit, amb
precipitacions entre 1000 i 2000mm. La vegetació alterna caducifolis
(rouredes, fagedes) amb perennifolis (pi negre i avetoses), amb els
prats. És la regió menys poblada de Catalunya.

53
Imatges-Vegetació
Alzina Surera
Castanyer
Pi Blanc Roure
FagedaAvet

54
Imatges-Vegetació
Espígol
Farigola
Romaní
MATOLLAR (MÀQUIA I GARRIGA):
Màquia: massa forestal d’oliveres silvestres,
garric, llentiscle, estepa, bruc i ginesta.
Garriga: garric, marfull, farigola, romaní i
espígol.
Garric
LlentiscleBruc Llentiscle
Màquia

55
ACTIVITATS
1.Quines grans regions fisiogràfiques trobem a
Catalunya? Explica quins relleus i vegetacions
comprenen.
2.Què és el matollar? A quines condicions
climàtiques és troba? Quins tipus de matollar hi
ha?
3.Què és la “vegetació de tipus estepari”?
4.Què és una “terrassa fluvial”?

56
La xarxa hidrogràfica de Catalunya

57
Xarxa hidrogràfica de Catalunya
Els rius de Catalunya es poden agrupar en vessants fluvials:
 1. Xarxa Pirineu - Ebre: rius que neixen als Pirineus axials i que
desemboquen a l’Ebre. Són rius molt cabalosos a la primavera, ja que porten
l’aigua del desgel.
✔ Riu Segre i els seu afluents: la Valira, La Noguera Pallaresa, La Noguera
Ribagorçana, El Cinca, el Set, el Corb, el Boix, L’Aravó i el Llobregós.
 2. Xarxa Pirineu – Mediterrani: rius que neixen als Pirineus o Prepirineus i
desemboquen al Mediterrani. Són rius calabossos, però que pateixen
estiatge.
✔ Rius: Muga, Fluvià, Ter (Freser i Onyar), Llobregat (Cardener i l’Anoia) i
Foix.
 3. Xarxa Mediterrània: rius que neixen a la Serralada Prelitoral i Litoral i
desemboquen a la Meditarrània.
✔ Rius: Tordera, Besòs, Gaià, Francolí, Sénia, Riudecanyes.
 4. Xarxa Atlàntica: rius que neixen a la Vall d’Aran i desemboquen a
l’Atlàntic.
✔ Riu: Garona.

58
Clima: altres classificacions «Köppen»
El sistema de classificació Köppen combina les mitjanes de temperatura i
precipitació i l'estacionalitat d'aquesta última. S'hi estableixen 5 grups principals
(designats amb lletres majúscules: A,B,C,D,E) i el patró de la precipitació i altres
característiques indicades amb lletres minúscules. w: winter, (precipitació
predominant d'hivern) s:summer, etc.
 A. Clima Tropical (plujós (Af,) monsònic (Am), de sabana (Aw)
 B. Climes sec àrid i clima semiàrid (de estepa Bs, desèrtic Bw)
 C. Clima temperat (mediterrani (Csa, Csb),subtropical humit (Cfa, Cwa),
temperat marítim (Cfb, Cwb), marítim subàrtic (Cfc) o fred.
 D. Clima continental (d'estiu càlid (Dfa, Dwa, Dsa), d'estiu no tan càlid (Dfb,
Dwb, Dsb), Subàrtic o Clima fred (Dfc, Dwc, Dsc), subàrtic amb hiverns molt
freds (Dfd, Dwd)).
 E. Clima Polar (Tundra (ET), Clima de casquet polar (EF))

59
Clima: altres classificacions «Köppen»

60
ACTIVITATS
1.Dibuixa el mapa de les xarxes hidrogràfiques de
Catalunya.

61
ELS RECURSOS NATURALS
 Un recurs natural és un bé natural que pot
tenir algun interès per a l’ésser humà.
 Es poden classificar de moltes maneres:
Segons el temps que necessiten per regenerar-se:
Renovables i No Renovables.
 Segons si són energètiques o no.
 Segons el seu impacte sobre el medi: netes o brutes.
 Segons es seu aprofitament: primària o final.
 Segons el temps que fa que l'home l'utilitza:
convencionals o alternatives.
Tema 3.

62
 Renovables: són aquells recursos que es regeneren
de manera natural a un ritme igual o superior al ritme què
són explotats per la societat. Tenen la capacitat de renovar-
se a través de cicles naturals, com el vent (energia eòlica),
el sol (energia solar) o l’aigua (energia hidràulica).
Els Recursos Naturals
Classificació segons el temps de regeneració

63
 No Renovables: són els recursos que
s’exhaureixen amb el seu ús i la seva velocitat de
regeneració és menor a la de la seva demanda. Exemples:
carbó, bauxita,mercuri, zinc, potassa, fosfats, diamants,
sofre, alumini, coure, petroli, urani, gas natural, etc.
Classificació segons el temps de regeneració

64
 Es poden classificar en energètics i no energètics:
✔ No energètics:
• Abiòtics: l’aigua i l’aire net.
• Edafològics: el sòls (minerals)
• Biològics: agraris, pesquers, ramaders o animals (alimentació i
sanitat)
• Paisatgístics
✔ Energètics: els combustibles fòssils (carbó, gas natural, petroli),
els minerals radioactius, l’energia hidràulica fluvial, la mareomotriu,
geotèrmica, solar i eòlica.
 Es recursos energètics poden classificar segons el seu aprofitament:
✔ Primàris: l'energia primària és aquella font d'energia que s'utilitza
sense procés de conversió, per exemple l'energia solar.
✔ Finals o energia que fa servir l'usuari final.
Els combustibles fòssils són aquells combustibles originats per la fossilització de
matèria orgànica.
Altres classificacions

65
Activitat d'aula
Quins d'aquest recursos són renovables i quins no són renovables?

66
 Els recursos miners es poden classificar en:
✔ Minerals metàl·lics:
• Com el ferro, pirita, plom, zinc, coure, mercuri, tungstè i
estany. S’utilitzen en les indústries bàsiques, en la
metal·lúrgia, en la química i en les indústries de
transformació.
✔ Minerals no metàl·lics:
• Com les sals potàssiques, sal comuna, les argiles especials,
el quars, el feldspat, la magnesita, fluor i Fosfats.
✔ Roques Industrials:
• Com les roques les calcàries, les pissarres, el granit, el
marbre i el guix.
✔ Minerals energètics:
• Carbó i urani.
Recursos miners (energètics i no energètics)

67
Recursos miners (energètics i no energètics)

68
 Catalunya és bastant pobre en tant que a recursos miners. El principal
recurs miner no energètic és la sal potàssica (comarca del Bages). En
tant que als energètics, el carbó que es localitza als Pirineus (Berguedà,
Alta Ribagorça i Pallars Jussà). Finalment, trobem petroli a Tarragona,
encara que la producció és molt baixa.
 Espanya, sí que disposa de recursos minerals variats, encara que
només destaca en roques i minerals industrials.
– Minerals metàl·lics: ferro, coure, plom i cassiterita (estany).
– Minerals energètics: carbó (Astúries, Serralada Cantàbrica, Lleó i
Terol), el petroli de Tarragona i gas natural al jaciments d'Osca, i les
plataformes de Biscaia i Cadis
– Roques i mineral industrials: pissarra, marbre i granit (Espanya
és un dels primers exportadors del món). A més de celestina,
potassa, fluorita, guix, feldspat, i sepiolita (de la qual té el 70% de
les reserves mundials).
Recursos miners a Catalunya i Espanya
Sepiolita: Silicat hidratat de magnesi (morter i ciment)
Celestina: Sulfat d'estronci (focs d'artifici, refinatge del
Sucre de remolatxa)

69
Recursos miners a Catalunya i Espanya

70
Activitat d'aula
Amb quin Mineral fabriquem o fem...?

71
ACTIVITATS
1.Tenint en compte totes les possibles
classificacions, classifica els següents recursos
naturals: petroli cru, estany, blat de moro, carbó,
energia eòlica, ferro i urani.
2.Busca la relació entre els sòls (quin tipus de roca
és) i els minerals següents: granit, pissarra, sal
gemma, carbó mineral i marbre.
Ex. Granit: roca ígnia

72
RECURSOS
NO ENERGÈTICS
Recursos hídrics Recursos forestals

73
 L’aigua és un element fonamental i un recurs
imprescindible per a l’ésser humà.
 Les reserves hídriques són la quantitat d’aigua dolça
aprofitable.
 La quantitat d’aigua del planeta és constant, el que
varia és el seu aspecte segons les fases del cicle
hidrològic.
 Cal distingir 2 classes de medis aquàtics:
✔ Les aigües oceàniques (98% de l’aigua de la Terra)
✔ Les aigües continentals: formada per aigües
superficials i aigües subterrànies (només el 2% de
l’aigua de la Terra).
Els recursos hídrics

74
 L'aprofitament de les aigües:
✔ 75% per l’agricultura
✔ 12% per habitatges
✔ 10% per la indústria
✔ 3% en serveis
 Les tècniques més habituals per a tractar l’aigua són:
✔ Potabilització: Consisteix en tractar l’aigua per a poder ser
beguda.
✔ Dessalinització: Consisteix en treure la sal de l’aigua. La
primera fou a Lanzarote. Són instal·lacions en alça. A Catalunya
la més important està al Prat de Llobregat.
✔ Depuració: A les plantes depuradores es neteja l’aigua residual
per afavorir-ne la reutilització, sobretot en agricultura, neteja,
regs, ...

75
 La conca és el territori regat per un riu principal i els seus afluents.
Por ser exorreica (si els rius desguassen a oceans o mars oberts) o
endorreica (si desguassen en mars interiors, llacs o llacunes).
 N'hi ha de diferents tipus de Règim Fluvial:
✔ Règim nival: Zones d’alta muntanya. Màxim cabal a la estiu i mínim al hivern.
Ex: Segre, Guadix, Dílar, ...
✔ Règim nivopluvial: Depèn de la neu i la pluja. Ex: Ter, Gállego, Nalón, ...
✔ Règim pluvionival: Depèn en bona part de les pluges i una mica del desglaç
de les neus. Ex. Henares, Alagón, Tormes, Pisuerga, ...
✔ Règim pluvial: Depèn de la pluja. La majoria dels nostres rius tenen aquest
règim. Mínim cabal a l’estiu. Ex. Francolí, Segura, Besos ...
 Les crescudes són els moments de màxim cabal que poden
provocar desbordaments.
 Els arrossegaments són els materials que s’erosionen per les
pluges i que van a parar al riu.
Els recursos hídrics – els rius
Recordeu també les definicions de cabal i estiatge

76
 Els llacs i les llacunes són d’aigua dolça i ocupen
depressions del terreny, formades per falles, volcans
o l'acció de l'aigua. (Ex. Llac de Sanàbria (Zamora),
Llacunes de Riudera.
 Les albuferes són badies marines (per tant salades)
tancades per una barra sorrenca. (Ex. Albufera
d'Alcúdia, Mallorca).
 Un delta és un espai de terra, generalment de forma
triangular, que els al·luvions d'un riu formen a la seva
desembocadura. (Ex. Delta de l'Ebre o del Guadalquivir)
 Els aiguamolls són terrenys inundats d'aigua. (Ex.
Aiguamolls de l'Empordà).

77
 Els embassaments són extensions d’aigua emmagatzemada
artificialment mitjançant la construcció d’una presa.
 A Espanya hi ha més de 1000 embassaments.
 Permeten produir electricitat, regar, proveir d’aigua una zona i
sobretot regular cabals.
 Alguns embassaments importants són:
– A Espanya: Alcàntara (Tajo), La Serena (Guadiana), El Tranco
(Guadalquivir), Tous (Xúquer),etc.
– A Catalunya: Mequinença (Ebre), Sau (Ter), etc.
 Els aqüífers són bosses d’aigua localitzades a l’interior de les
roques. A Espanya els aqüífers tenen molt valor ( és més explotats
són els del Xúquer i el Guadiana).
 A Espanya hi ha més de 350 aqüífers.
Els recursos hídrics espanyols – Embassaments i aqüífers

78
ACTIVITATS
1. Quins tant per cent d'aigua és potable?
2. Quines són les tècniques habituals per potabilitzar
l'aigua?
3. Defineix: conca, embassament, albufera, delta i
aiguamoll.
4. Quins tipus de règims de règims fluvials hi ha?
5. Busca informació sobre els aqüífers, què són , on es
troben i com es formen.
6. Cita un parell d'embassaments espanyols.
7. Entra a la web de l'ACA i informa de a quin nivell estan
els embassaments de la Baells i de Susqueda.

79
 Per gestionar els recursos hídrics, l'Estat Espanyol, va dividir
el territori en 14 demarcacions hidrogràfiques, les quals es
defineixen com a zones marítimes i terrestres compostes per una o
més conques hidrogràfiques veïnes i per les aigües subterrànies i
costaneres associades a aquestes conques.
Els recursos hídrics espanyols – Legislació Espanyola
1. Galicia-Costa
2. Miño-Limia
3. Cantàbric
4. Conques internes país Basc
5. Duero
6. Tajo
7. Guadiana
8. Guadalquivir
9. Conques Atlàntiques d'Andalusia
10. Conques Meditarrànies
d'Andalusia.
11. Segura
12. Xúquer
13. Ebre
14. Conques Internes de
Catalunya.

80
Mapa dels recursos hídrics espanyols

81
 Per pal·liar la desigual distribució dels recursos hídrics a Espanya s'ha
plantejat la política de transvasament. De fet l'abastiment de ciutats com
Barcelona, Madrid, Bilbao, València, Múrcia, Alacant, Sevilla o Cadis depèn
de petits transvasaments d'aigües i complexos sistemes de distribució.
 Aquests transvasaments, però poden produir canvis als aqüífers, als cabals
dels rius i a la fauna i flora que els habiten. És per això que la seva aplicació,
com per exemple del Pla Hidrològic Nacional (2005 -transvasament de
l'Ebre o el del 2016 on planifica més de 465.000h noves de regadiu ) són
molt controvertits.
Els recursos hídrics espanyols – Legislació Espanyola

82
Mapa dels Recursos hídrics a Catalunya
Per gestionar els recursos hídrics, Catalunya divideix el territori en dues vessants:
la vessant occidental (intercomunitàries) i la vessant oriental o conques internes.

83
Els Recursos Natural
Recursos hídrics a Catalunya - Legislació
 Vessant Occidental o conques intercomunitàries estan integrades per:
– Les conques dels rius Ebre, Garona i Xúquer, en els termes establerts
per la legislació vigent. Ocupen una superfície d'uns 15.676 km2, és a dir
el 49% de la superfície territorial de Catalunya.
 Vessant Oriental o conques internes, que es classifiquen:
– Conques del Nord: Rius Muga, Fluvià, Ter, Daró i Tordera.
– Conques del Centre: Besòs, Llobregat i Foix.
– Conques del Sud: Francolí i Gaià.
– Baix Ebre i Montsià: Rieres litorals que desguassen al mar i al delta de l’Ebre situades entre el
barranc del
– Codolar i el riu de la Sènia (Baix Ebre i Montsià); i el aqüífers subterranis situats a les conques
esmentades i aquells situats a Catalunya i que desguassin al mar.
Les conques hidrogràfiques internes, que constitueixen el Districte de Conca Hidrogràfica
o Fluvial de Catalunya d'acord amb la Llei 6/1999, són competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya
i la seva gestió està encomanda a l'Agència Catalana de l'Aigua.
La gestió de les conques intercomunitàries és compartida amb els organismes de conca als quals pertanyen:
la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (en endavant, CHE) i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.

84
 Per aprofitar l'ús de les aigües, a banda, de la construcció de canals (com el
d'Urgell), tenim les preses i els embassaments:
 1. Xarxa Pirineu-Ebre:
– Conca de l’Ebre: Riba-roja, Flix, Siurana, Mequinensa, etc., Conca del
Segre: Oliana, Rialp, etc., Conca Noguera Pallaresa: Boren, Torrassa, St.
Antoni, Tarradets, Camarasa, Graus, etc., Conca Noguera Ribagorçana:
Escales, Canelles, etc.
 2. Xarxa Pirineu– Mediterrani:
– Conca del Llobregat: La Baells, Sant Ponç, la Llosa de Cavall, etc., Conca
del Foix: el Foix, Conca del Ter: Boadella, Sau, Susqueda, etc.
 3. Xarxa Mediterrània:
– Conca Tordera: Santa Fe, Conca Besòs: Vallforners, Conca Gaià: El
Catllar, Conca de Riudecanyes: Riudecanyes
 4. Xarxa Atlàntica:
– Llacs de la Vall d’Aran (Restanca, etc.)
Recursos hídrics a Catalunya
Web de l'estat de ls embassaments a catalunya:
http://aca-web.gencat.cat/aca/documents/informesdwh/dades_embassaments_ca.pdf

85
Mapa dels embassaments de Catalunya

86
ACTIVITATS
1.Què fa l'estat espanyol per gestionar els recursos
hídrics? I Catalunya?
2.Cita 4 embassaments de 4 comarques catalanes
diferents.

87
 Els recursos forestals han estat importants per al
proveïment de fusta per a la construcció, per la indústria
nàutica, la producció de mobles, la fabricació d'eines
agrícoles i per al subministrament de llenya com a font
d'energia.
 A més els boscos són la llar de la biodiversitat vegetal i
animal, així com la fixació del CO2 de l'atmosfera (a
Espanya els 18,6 mll. d'hectàres d'arbreda fixen el 20% de
les emissions de CO2).
Els recursos forestals

88
 L’any 1916 aparegué a l’Estat espanyol la “Ley de Parques Nacionales”, i
fou la 1a llei que definia els parcs només amb caràcter estètic, paisatgístic i
de lleure. L’any 1957 entra en vigor la “Ley de Montes” que remarcava més
l’aprofitament econòmic de parc. Després sortirà l’any 1989 la “Llei de
Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i de la Fauna Silvestres” que
defineix els espais protegits i el seu ús. Finalment al 2007 s'ha fet la llei de
“patrimoni natural i de la biodiversitat” que disposa de quatre figures
d'espais protegits:
 Parcs: on es limita l’aprofitament dels recursos naturals i l’entrada de
visitants per garantir-ne la protecció. N’hi ha de Nacionals (amb valor
científic, paisatgístic i educatiu, preservat de qualsevol intervenció. Ex: Pics
d’Europa, Ordesa i Mont Perdut, Aigüestortes i Sant Maurici) i de Naturals
(amb valor natural i amb un ús controlat dels recursos. Ex: Delta de l’Ebre,
Cap de creus, Montserrat, Montseny).
 Àrees Marines protegides: que defensa els ecosistemes marins.
 Reserves Naturals: són destinats a la protecció dels ecosistemes. ( Ex:
Delta del Llobregat, Illes Medes)
 Monuments Naturals: són espais que destaquen per la seva singularitat,
raresa o bellesa.
 Paisatges protegits: són espais on es protegeix el seu valor estètic o
cultural.
Els recursos forestals-Legislació Espanyola

89
 Dins les àmplies competències que en política mediambiental té la
Generalitat, hem d'afegir les següents regulacions especials a les abans
esmentades:
– PEIN: Pla d’Espais d’Interès Natural, que neix el 1985 amb la
intenció de crear una xarxa d’espais protegits a tots el territori català.
Actualment n’hi ha 144 Espais d'Interès Natural.
– PNIN: els Paratges Naturals d'Interès nacional que són com Parcs
Nacionals però de dimensions més reduïdes. (Només a Catalunya. Ex:
Pedraforca, Poblet)
Els recursos forestals-Legislació Catalana.
Parc Nacional
d'Aigüestortes
Parc Natural de
Montserrat
Paratge Natural
del Pedraforca
Reserva natural
dels aiguamolls
de l'Empordà

90
ACTIVITATS
1.Explica com funciona el cicle de fixació de 02 i CO2
a l'atmosfera en el món vegetal?
2.Com s'anomena la llei que actualment defineix la
conservació dels espais naturals?
3.Com divideix aquesta nova llei aquesta espais
naturals?
4.Quines altres regulacions afegeix Catalunya per
controlar i gestionar els seus espais naturals?

91
ELS RECURSOS ENERGÈTICS
Mapa extret examen selectivitat juliol 09. Pregunta: Escrigui el nom de tres combustibles
fòssils utilitzats en la producció d'energia elèctrica. Expliqui per què l'energia obtinguda
a partir dels combustibles fòssils es considera ambientalment no sostenible. (1,5 punts)

92
Recursos energètics
 La distribució dels recursos sobre la superfície de la Terra és
molt desigual ja que són el resultat d'un llarg període de
processos geològics.
 Els països industrialitzats i amb economies desenvolupades
poden importar, és a dir, comprar l'energia que necessiten,
mentre que els països pobres no ho poden fer.
✔ “No sempre el fet de tenir riqueses naturals explotables
dins d'un país és garantia suficient pel que país estigui
desenvolupat.” (Nigèria)
 Com ja hem vist aquest recursos energètics poden ser
renovables i no renovables, poden ser primaris i finals, nets i
bruts, i finalment, poden ser convencionals i alternatius.

93
Recursos energètics - No renovables
 El petroli: després de extreure'l del subsòl s'ha de refinar. Els compostos
d'hidrocarburs són separats en forma de ceres, quitrà, asfalt, plàstic, etc.
✔ Espanya i Catalunya són deficitaris en petroli i n'han d'importar.
 El gas natural (metà 70%) s'utilitza principalment per generar electricitat,
encara que també es processa químicament i serveix per fer plàstic, fibres
sintètiques i insecticides.
 El carbó (antracita, hulla, lignit i torba): és molt abundant a tot el planeta,
però varia molt la seva qualitat.
✔ El carbó que s'extreu del nord d'Espanya és de baixa qualitat i és insuficient
(1/3 part) per cobrir les necessitats energètiques de l'Estat.
 L'energia nuclear (urani-235, tori-232, el plutoni-239,el estronci-90 o el
poloni-210 ) és la que s'allibera de manera espontània o artificialment en las
reacciones nuclears. Té l'avantatge que no genera CO2, però els seus
residus triguen milers d'anys en descompondre'ns.
✔ Espanya té 8 centrals nuclears en funcionament, 3 d'elles – Ascó I, Ascó
II i Vandellòs II- a Catalunya.
http://www.endesaeduca.com/Endesa_educa_Catalan/recursos-interactivos/produccion-de-electricidad/x.-las-centrales-nucleares

94
Recursos energètics- Renovables
 L'energia solar o fotovoltaica:
✔ A favor: és renovable i hi ha molta.
✔ En contra: la intensitat és diferent segons el lloc i el temps.
 L'energia eòlica dels molins de vent:
✔ A favor: és renovable i hi ha molta.
✔ En contra: no a tots els llocs bufa el vent amb intensitat i a més
afecta al paisatge i causa contaminació sonora.
 L'energia geotèrmica, mareomotriu i biomassa:
✔ A favor: són renovables i hi ha molta.
✔ En contra: tant la geotèrmica com la mareomotriu no es troben a
tot arreu, i la biomassa està fent que, per exemple, és tali la
selva per plantar palma.

95
Recursos energètics- Renovables
Biomassa: matèria orgànica utilitzada com a combustible. Algunes formes de biomassa són:
•Biogàs: s'extreuen gasos dels purins, fems i fangs de depuradores.
•Bioetanol: alcohol obtingut se sucre (cereals: blat, blat de moro,...)
•Biodièsel: combustible a partir d'oli vegetal o greix animal.

96
Recursos energètics
 Qui té els recursos energètics convencionals?
✔ Petroli: Orient mitjà (Aràbia Saudita,Emirats Àrabs, Kuwait, Iraq, etc.), EEUU,
Rússia, Mèxic, Indonèsia, Veneçuela, Mèxic i Nigèria. A Europa destaquen
Noruega i el Regne Unit.
✔ Carbó: Xina , EEUU i Unió Europea.
✔ Gas natural: Rússia, Algèria o Qatar.
✔ Energia nuclear: EEUU (104), França (59+1) o Japó (54 -1).
 L'estat energètic de Catalunya:
✔ Ha d'importar el 76,6% de l'energia que consumeix (electricitat i combustibles) i un
23,3% de producció pròpia.
✔ Consumeix: un 48,1% de petroli i derivats, un 23,2% de gas natural i un 22,4
d'energia nuclear i un 2,4 de renovables.
 L'estat energètic d'Espanya:
✔ Ha d'importar el 82% de l'energia que consumeix
✔ Consumeix: un 49,4% de petroli i derivats, un 19,9% de gas natural, un 10,2%
d'energia nuclear, un 14,6% de carbó i un 5'9% de renovables (Biomassa,
hidràulica i eòlica).

97
Recursos energètics a Catalunya
El consum d'energia primària a Catalunya durant l'any 2009 va ser de 24.297,2
ktep i el sector que més consum és el del transport
La tona equivalent de petroli (tep) és una unitat de mesura de l'energia que equival a la quantitat
d'energia obtinguda per la combustió d'una tona de petroli. El seu múltiple ktep (quilotep) també és
molt usat.
41 868 000 000 J (julios) = 11 630 kWh (kilovatios-hora).
Font: ICAEN

98
Recursos energètics a Espanya
Carbó Espanya: la varietat Hulla i Lignit.
La zona més important de porducció de carbó és
l'asturlleonesa. A Asturies les mines de Langreo,
Laviana, Mieres i Figaredo, o La Camocha a Gijon.
També hi ha mines a Ciutat Real (Puerto llano),
Córdova, Badajoz i Sevilla. I finalment, a la zona
de Catalunya (Alt Llobregat) I l'Aragó (Terol).
La majoria de mines a Espanya han tancat per
la manca de rendibilitat, i el gran pes contaminant.
Es mantenen les mines de Figaredo i La Camocha
gràcies a les subvencions de la UE (ajuda que
Va finalitzar el 2012).

99
Reactors Nuclears a Espanya i principals productors d'Urani
Principals productors d'urani
(2012)
Kazakhstan 19.451t
Canadà 9.145t
Austràlia 5.983t
Níger 4.351t
Països amb més reactors
(2015)
EEUU 104
França 59
Japó 53
Fed. Russa 33

100
Principals productors de petroli i gas natural

101
Principals productors i reserves gas natural

102
ACTIVITATS
✔ Defineix què és un recurs natural, un recurs renovable,
un recurs no renovable, abiòtic, edafològic i combustible
fòssil.
✔ Fes una recerca sobre l'energia nuclear. Com s'obté,
quins avantatges i inconvenients té, quins són els
principals productors al món.
✔ En un full a part (per entregar) proposa dues preguntes
tipus test amb els continguts d'aquest apartat.
• Exemple:
1. Segons la legislació catalana d'Espais d'Interès Natural (PEIN) i Paratges Naturals d'Interès
Nacional (PNIN), el Delta de l'Ebre és:
a) Parc Natural b) Reserva Natural
c) Paratge Natural d) Parc Nacional

103
ELS IMPACTES MEDI
AMBIENTALS
Per impacte ambiental s'entén l'alteració de les condicions
inicials del medi ambient provocades per un projecte, una
obra o una activitat.
Els impactes poden ser moderats, quan es possible
retornar a estat inicial en un cert temps. Severs, quan
calen mesures correctores i protectores intenses i més
temps de recuperació. I finalment, crítics, qua la pèrdua és
irreversible.
Tema 4.

104
Els impactes medi ambientals
Conceptes Bàsics
 Un ecosistema és la regió de la biosfera formada per la
interrelació entre la biocenosi (o totalitat d'éssers vius
que viuen a una zona determinada) i els elements
abiòtics o biòtop (el medi físic en el qual habiten, que
els serveix de suport i de font d'energia)
 Al conjunt d'ecosistemes d'una zona de la Terra que
estan en equilibri amb les condicions del seu medi i que
comparteixen unes característiques comunes,
s'anomena bioma.
 Es parla de biodiversitat quan ens referim a la
diversitat d'organismes vius.

105
Conceptes Bàsics
Biosfera: composta per la litosfera, l'atmosfera i la hidrosfera.

106
Conceptes Bàsics
Biomes o regions naturals, com els deserts
polars, la Taiga, la Selva, la sabana
el desert, les praderies, etc.
Ecosistema o conjunt d'éssers vius (biocenosi)
que interaccionen en un medi físic (biòtop).

107
Causes
 La pèrdua de biodiversitat, actualment, té una gran magnitud,
arribant-se a parlar de la sisena extinció massiva.
 Les causes són de caràcter antròpic, bàsicament. I els
efectes els podem dividir en:
– De producció i consum energètic: l'ús incontrolat de
combustibles fòssils i contaminants (urani, plutoni, etc.)
– Sobre els sòls: desforestació massiva que accelera la
desertificació.
– Sobre l'aire: smog, reducció de la capa d'ozó, l'efecte
hivernacle (escalfament global), pluja àcida, etc.
– Sobre les aigües: despotabilització de les aigües dolces i
contaminació marina.

108
ACTIVITATS
1. Què és un impacte ambiental?
2. Defineix bioma, abiòtic, biòtop, ecosistema,
biocenosi, biosfera i biodiversitat.
3. Què vol dir que les causes dels impactes
ambientals són d'origen antròpic?

109
De producció i consum energètic
 L’ús incontrolat dels combustibles fòssils no renovables
(petroli, gas natural, carbó, etc.) i l’ús de substàncies
contaminants difícilment controlables i molt perilloses
per a la vida en la Terra (urani, etc.) provoquen:
✔ L'efecte hivernacle que fa referència al fenomen
natural pel qual la Terra es manté calenta gràcies a
la presència a l’atmosfera d’uns gasos (vapor
d’aigua i CO2, principalment) que absorbeixen i
retenen la radiació solar, i també a l’escalfament
general del planeta com a conseqüència de la
contaminació de l’atmosfera.

110
L'efecte hivernacle
 L'efecte hivernacle fa referència al fenomen natural pel qual la Terra es manté
calenta gràcies a la presència a l’atmosfera d’uns gasos (vapor d’aigua i CO2,
principalment) que absorbeixen i retenen la radiació solar, i també a l’escalfament
general del planeta com a conseqüència de la contaminació de l’atmosfera. La
temperatura mitjana de la Terra és 15º, però del del 1961 a pujat a 15'6º.

111
Sobre els sòls
 L'impacte sobre els sòls provoca la desforestació, la
desertització, pèrdua de diversitat biològica i desestabilització
dels cicles de l’oxigen i diòxid de carboni.
✔ Desforestació: Els arbres absorbeixen el CO2 de
l’atmosfera. Si els talen trenquem el cicle natural de
reciclatge de l’aire.
✔ Desertificació: la sobreexplotació de zones àrides o
semiàrides i la manca de mesures correctores,
condueixen a l’agreujament dels processos d’erosió i
degradació del sòl.
✔ Pèrdua de la diversitat biològica.

112
Desforestació i desertificació
 Desforestació: els arbres absorbeixen el CO2 de
l’atmosfera. Si els talen trenquem el cicle natural de reciclatge
de l’aire.
Conferència de Copenhaguen: ha creat un fons per evitar la desforestació de les
zones tropicals del planeta i mitigar els aspectes del canvi climàtic a països en
vies de desenvolupament. (REDD) Projecte: reducció de desforestació i
degradació.

113
Sobre l'aire
 La contaminació atmosfèrica és la concentració de substàncies
tòxiques a l’aire que poden afectar la salut de les persones (cendres
de la combustió del carbó, òxids derivats de la combustió del petroli
-CO2-).
✔ El boirum fotoquímic o smog fotoquímic, que es produeix a les ciutats
amb una gran parc automobilístic (L.A, o Mèxic D.C).
✔ Pluja àcida: es produeix quan els gasos tòxics assoleixen suficient
concentració i no són efectivament dispersats, la humitat de l’aire els
absorbeix i es precipiten.
✔ Destrucció de la capa d’ozó (O3): la producció de clorofluorocarburs
(CFC) redueix la capa d’ozó que és la que ens protegeix de les
radiacions ultraviolades.
✔ L’efecte hivernacle: que provoca l’escalfament progressiu del Planeta.
✔ Contaminació acústica o sonora: Normalment passa a les ciutats i que
malmet la qualitat de vida dels seus habitants. Per sobre dels 120dB,
s’arriba al llindar del dolor.

114
Smog i pluja àcida
Smog gris o smog sulfurós fou molt
típic a les grans urbs industrials
(Londres) degut a la contaminació per
òxids de sofre procedents de la combustió
del carbó que reacciona amb l’aigua de
l'atmosfera -formant- àcid sulfúric- i
una gran varietat de partícules sòlides
en suspensió que origina el boirim.
La pluja àcida és una precipitació
aquosa que conté en dissolució
els àcids sulfúric i nítric produïts
per la combinació dels òxids de
sofre (SO2) i òxids de nitrogen
(NO, NO2) amb el vapor d’aigua
atmosfèric. Una pluja es considera
àcida si el seu pH és inferior a 5,6.
El seus efectes devastadors afecten
a l’agricultura i la biodiversitat
de la Terra.

115
La capa d'ozó
L’ozó són tres àtoms d’oxigen que es trobem a l’estratosfera. A nivell de la
superfície de la Terra, és molt oxidant i tòxic, però en aquella altura els seus
efectes sobre la vida en el planeta són molt beneficiosos. L’escut d’ozó filtra
les radiacions solars, de tal manera que les radiacions ultraviolades més
nocives amb prou feines poden travessar-lo i no arriben a la superfície de la Terra.
Alguns aerosols alliberen gasos CFC, algunes neveres n’emeten i també es fan
servir en la fabricació de plàstics

116
Contaminació acústica
La contaminació acústica pot definir-se com l’increment significatiu dels nivells acústics
del medi i és un dels factors importants de deteriorament de la qualitat ambiental del territori.

117
Sobre l'aigua
 Es parla de CONTAMINACIÓ quan l’acumulació de
residus ultrapassa la capacitat de les aigües per
eliminar-los o reduir-los.
✔ Aigües no potables, que provoquen malalties (còlera,
hepatitis, febre tifoïdal, diarrees, paràsits, increment d’insectes
– que són els que transmeten les malalties -) a causa de
l’abocament de substàncies tòxiques.
✔ Contaminació tèrmica, provocada per les aigües residuals de
refrigeració.
✔ Consum excessiu, que pot provocar l’augment de la
concentració dels contaminants.
✔ Aigües contaminades per l’excés de nutrients (fòsfor o
nitrògens), que fa que augmenti el creixement d’algunes algues
que impedeixen la regeneració de les aigües.
✔ Contaminació marina.

118
Sobre l'aigua
Les aigües no potables són: els fertilitzants, els purins, els detergents,
aigües residuals de la indústria, Aigües residuals domèstiques, etc.

119
ACTIVITATS
1. Explica què és l'efecte hivernacle i com ens afecta
en el nostre dia a dia.
2. Explica com és produeix l'smog fotoquímic de les
ciutats?
3. Seria capaç una pluja àcida que cremar un llençol
estès?
4. Quins trastorns poden ocasionar a les persones la
contaminació acústica?
5. Quan podem parlar de qualssevol tipus de
contaminació?
6. Cita 4 maneres de contaminar les aigües.

120
Els riscos naturals
Definició i classificació
 Un fenomen natural esdevé un risc natural quan un
assentament, una activitat humana o un recurs es veu
afectat per un procés natural de la terra.
 Classificació:
✔ D’origen geològic: terratrèmols, vulcanisme, despreniments,
esllavissades, erosió, sedimentació, etc.
✔ D’origen atmosfèric: tornados, tempestes tropicals, aiguats i
inundacions provocades per les pluges, sequeres per la maca de
pluges, incendis forestals (llamps), etc.
✔ D’origen biològic: plagues vegetals o animals, Malalties i
epidèmies
✔ D'origen antròpic: alliberament de substàncies tòxiques,
incendis forestals provocats, etc.

121
Els riscos naturals
Factors que els caracteritzen
 Els factors més importants que caracteritzen els riscos
són:
✔ La magnitud que es refereix a la magnitud i intensitat del
fenomen.
✔ La freqüència que és el nombre de vegades que es repeteix.
✔ La perillositat és la probabilitat que es produiexi un fenomen
d'una certa extensió (nombre total de persones sotmeses al
risc), intensitat i durada amb conseqüències negatives.
✔ La vulnerabilitat és el percentatge de persones o béns que
poden quedar danyats per un fenomen respecte al total de la
població exposada.

122
Els riscos naturals
A Catalunya
 Els riscos naturals més freqüents a Catalunya estan
relacionats majoritàriament amb els fenòmens
meteorològics.
✔ Els aiguats que són una manifestació típica del clima mediterrani (gota
freda), i que degut a les fortes pluges provoquen desbordaments de
torrents, rius i rieres, tall de carreteres, inundacions d'habitatges i
aturada del subministrament energètic i de les comunicacions.
✔ Nevades que provoquen tall de carreteres, aïllament de la població,
augment dels accidents de trànsit, torb i allaus (amb vents forts).
✔ Pedregades: la mida de la pedregada pot variar de 2 a 5mm (calamarsa
o pedra), podem provocar danys i pèrdues als conreus.
✔ Temporals de vent i tornados: que provoquen l'arrencada d'arbres, i
torres elèctriques, així com accidents de tràfic (per topades amb
objectes) i incendis.

123
Els riscos naturals
A Catalunya
 Entre els riscos naturals de caràcter geològic:
✔ Esllavissaments que són desplaçaments de terrenys d'un vessant cap
a l'exterior, per acció de la gravetat. Normalment, s'associen a pluges o
terratrèmols. Poden destruir obres públiques, tallar carreteres i soterrar
cases i persones. Les zones de major risc són els Pirineus i serralades
Litorals.
✔ Allaus que són despreniments de masses de neu. Poden destruir la
vegetació, tallar les vies de comunicació o sepultar persones o llocs
habitats. Les zones de més altitud i innivació són les més sotmeses al
risc d'allaus.
✔ Terratrèmols o sismes: són sacsejades o tremolors de la superfície de
la Terra causades per ones produïdes pel moviment de les plaques
tectòniques. Les zones més propenses són els Pirineus Axials, Els
Prepirineus, La Serralada Transversal i la Serralada Prelitoral (Catalunya
s'inclou dins d'una activitat sísmica moderada). També podrien provocar
erupcions volcàniques.

124
Els riscos naturals
A Catalunya
 Entre els riscos naturals de caràcter antròpic, que tenen
el seu origen en les activitats desenvolupades per la
societat humana.
✔ D'origen tecnològic que estan relacionats amb
accidents de les activitats productives: transport de
mercaderies perilloses, activitats industrials, contaminació
de les aigües i producció d'energia nuclear.
✔ Relacionats amb fenòmens naturals com els incendis
forestals (la gran majoria provocats) o les inundacions
provocades per per la mala gestió de els aigües.
✔ D'origen divers: accidents de trànsit o ensulsiada
d'edificis.

125
Els riscos naturals
Què fem a Catalunya davant els riscos naturals?
 Davant dels riscos naturals, l’home té dues sortides:
✔ Prevenció: que contempla totes les mesures realitzades amb anticipació
a fi de pal·liar, disminuir o evitar els danys produïts com a conseqüència
del risc en qüestió.
✔ Predicció: que és una demostració probabilística que té per objecte
descriure una situació futura (Ex. predicció del temps)
 El govern de Catalunya, amb la finalitat de prevenir els riscos
ambientals ha desenvolupat diversos plans especials:
✔ INUNCAT (Pla d'emergències per inundacions a Catalunya)
✔ NEUCAT (Pla especial d'emergències per nevades a Catalunya)
✔ SISMICAT (Pla especial d'emergències sísmiques a Catalunya)
✔ INFOCAT (Pla especial d'emergències per incendis forestals)
✔ PLASEQTA (Pla d'Emergència Exterior del Sector Químic de Tarragona)
✔ TRANSCAT (Pla especial d'emergències per accidents en el transport de
mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril)
✔ PENTA (Pla d'emergència nuclear de Tarragona)

126
Els riscos naturals
A Espanya
 La majoria de riscos naturals al territori espanyol estan relacionats
amb el clima mediterrani.
✔ Risc de desertització pel qual un territori va adquirint les
característiques pròpies d'un clima desèrtic. Ja sigui per la pèrdua de sòl
per les riuades o per la manca de pluges. Les zones més afectades són
Múrcia, Almeria i Illes Canàries.
✔ Risc de riuades, entre agost i novembre, sobre tot al litoral mediterrani i
Pirineus.
✔ Risc d'Incendis forestals, molt vinculat al clima mediterrani on a l'estiu
el risc és molt alt, sobretot si hi afegim actes humans imprudents i
involuntaris.
✔ Risc de terratrèmols, a l'Estret de Gibraltar es troben la placa
eurasiàtica i l'africana, pel que els moviments sísmics són freqüents (al
sud i sud-est peninsular). Segons dades de Institut Geogràfic Nacional
entre 2001 i 2009 hi ha hagut una 27600 terratrèmols.

127
Els riscos naturals
Terratrèmols a Espanya

128
Els riscos naturals
A Espanya
 Les activitats humanes que més riscos generen són la
industria i la mineria, el transport de mercaderies perilloses i
manipulació de materials radioactius. Dos dels desastres més
greus foren
✔ El vessament de fuel a les costes gallegues produït pel naufragi del
petrolier “Prestige”
✔ El trencament de la bassa d'emmagatzematge de residus d'una mina de
pirita a Aznalcóllar (Sevilla), i que va afectar de ple al Parc Nacional de
Doñana.

129
Els riscos naturals
Prevenció de riscos i gestió del Medi a Espanya
 La prevenció de riscos naturals a Espanya està regulat per:
✔ La llei del patrimoni natural i de la biodiversitat (2007) que com hem vist
divideix el terrotori el categories: parc national, parc natural, reserva
natural, monument natural i paisatge protegit.
✔ La gestió de residus, que a través de l'Empresa pública Nacional de
residus Radioactius -1984. (ENRESA) s'encarrega de recollir,
transportar, tractar, emmagatzemar i controlar els residus, i l'empresa
Ecoembalajes España, S.A (Ecoembes) que es dedica a la recollida
selectiva i recuperació de residus d'envasos per al seu tractament,
reciclatge i valorització.
✔ En tant que a la prevenció de riscos ambientals, a través de la Llei
2/85 de Protecció Civil, delega en les administracions autonòmiques
l'establiment de plans d'emergència per a cada cas.
✔ A escala Internacional l'ONU desenvolupa l'Estratègia Internacional per a
la Reducció de Desastres (ONU/EIRD o UN/ISDR)

130
ACTIVITATS
1. Fes un esquema classificador dels riscos
ambientals.
2.Com es regula la gestió de riscos a Espanya? Quins
plans d'emergència hi ha establerts a Catalunya?
3.Posa un exemple de risc:
1.Geològic
2.Biològic
3.Antròpic
4.Atmosfèric

131
El canvi climàtic
Definició
 S’anomena canvi climàtic a la variació global
del clima de la Terra. Aquests canvis es
produeixen a moltes diverses escales de temps
i sobre tots els paràmetres climàtics,
temperatura, precipitacions i nuvolositat. Els
canvis climàtics són deguts a causes naturals i
antròpiques.
Tema 5.

132
El canvi climàtic
 Durant tota la història de la Terra s’ha anant
produint glaciacions, és a dir canvis climàtics
greus. Però, el ritme d’escalfament global de la
Terra d’ençà la Revolució industrial és el que
ens fa pensar en un canvi climàtic, no natural
sinó d’origen antròpic.

133
El canvi climàtic
Gràfica que demostra l’augment de les emissions
de diòxid de carboni a l’atmosfera durant 200 anys
Gràfica que demostra l’augment de
les emissions de gasos hivernacle
A Catalunya. Pregunta examen selectivitat
Esmenteu les fonts d’energia que més
contribueixen a les emissions de gasos
d’efecte d’hivernacle. Expliqueu breument
què és i on es forma el boirum (boira
contaminant o smog). Digueu dos tipus
d’energies alternatives amb bones possibi-
litats d’expansió a Catalunya.
[1,5 punts]

134
El canvi climàtic
Un problema global
Wikipèdia:https://en.wikipedia.org/wiki/List_of_countries_by_carbon_dioxide_emissions

135
El canvi climàtic
La consciència medi ambiental
 1a Cimera de la Terra a Estocolm (1972), que marca l’inici de l’interès per problemes
medi ambientals. Es va centrar en la contaminació de l’aire i de les aigües.
 2A Cimera de la Terra a Rio de Janeiro (1992), que va reunir a 179 països i a on
sorgeixen els 27 principis (“Agenda 21”) sobre “canvi climàtic” i la preocupació per la
biodiversitat.
 3a Cimera de la Terra a Kyoto (1997), que ja va analitzar detingudament el “canvi
climàtic” i s’estableixen alguns protocols entre els 39 països signants, com el de reduir
les emissions de gasos contaminants abans del 2012.
 Altres conferències:
✔ La gran cimera de l’ozó al 1955 a Viena.
✔ Conferència del clima de Buenos Aires (1998) sobre el canvi climàtic.
✔ Conferència de la Haia (2000) sobre el canvi climàtic, Cimera mundial sobre el
Desenvolupament sostenible a Johannesburg (2002).
✔ Conferència del clima de Nova Deli (2002), on més països es sumen al protocol
del Kyoto.
✔ Conferència de Nairobi (2006) on 189 països amb l’objectiu de limitar les
emissions de gasos contaminants i de convèncer a la Xina i als EUA de què
compleixin els objectius de Kyoto.

136
El canvi climàtic
La consciència medi ambiental – L'agenda 21
 L'Agenda 21 és un programa de les Nacions Unides que fa
referència al desenvolupament sostenible. Va ser aprovada a la
Cimera de la Terra (1992) celebrada a Rio de Janeiro per més de
178 governs. Alguns dels punts de l’índex de l’agenda 21:
– Secció I. Dimensions socials i econòmiques
1. Cooperació internacional per accelerar el desenvolupament sostenible
2. Lluita contra la pobresa
– Secció II . Conservació i gestió dels recursos pel desenvolupament
9. Protecció de la atmosfera
11. Lluita contra la d’aforestació
14. Foment de la agricultura i del desenvolupament rural sostenible
15. Conservació de la diversitat biològica
17. Protecció de los oceans i dels mares
– Secció III . Enfortiment del paper dels grups principals
24. Mesures mundials en favor de la dona per aconseguir un desenvolupament
sostenible i equitatiu

137
El canvi climàtic
La consciència medi ambiental – El protocol de Kioto
 El Protocol de Kioto sobre el canvi climàtic es un acord internacional que
Té per objecte reduir les emissions de sis dels gasos que produeixen
l'escalfament global: diòxid de carbono (CO2), gas metà (CH4) i òxid
nitrós(N2O), a més dels gasos industrials fluorats: Hidrofluorocarburs
(HFC), Perfluorocarburs (PFC) i Hexafluorur de sofre (SF6), en un
percentatge aproximat d’un 5%, dins del període que va des de l’any 2008 al
2012, en comparació a les emissions produïdes l’any 1990.
 La 18a Conferència de les Parts (COP 18) sobre canvi climàtic va ratificar el
2n període de vigència del Protocol de Kioto que va des de l'1 de gener de
2013 fins el 31 de desembre de 2020. Tanmateix aquest 2n
protocol és molt
més laxe en tant que a quantitats de reducció i dates d'assoliment.
Emisión
1990
CO2
5%
1990 2008 2012
Meta
Emisión
1990
CO2
5%
1990 2008 2012
Meta

138
El canvi climàtic
La consciència medi ambiental – Conferència de les parts
 Conferències de les Parts (COP). L'objectiu del Conveni marc de
les Nacions Unides sobre el canvi climàtic és l'estabilització de les
concentracions de gasos amb efecte d'hivernacle a l'atmosfera a un
nivell que eviti interferències antropogèniques perilloses en el
sistema climàtic.

139
El canvi climàtic
La consciència medi ambiental – Conferència de Copenhaguen
 La conferència de Copenhaguen (COP15) sobre el canvi climàtic
va tenir lloc del 7 al 18 de desembre de 2010 i va estar precedida
per una trobada de científics sota el títol «El canvi climàtic: riscos
globals, reptes i decisions». Al final de la conferència es van prendre
els «Acords de Copenhaguen», entre els quals destaquem:
✔ Combatre el canvi climàtic, tenint en compte que hi ha
responsabilitats diferents depenent de les seves capacitats, o
grau de desenvolupament del país.
✔ Mantenir l'increment de la temperatura del planeta per sota de 2º
centígrads, reduint emissions de GHE.
✔ Reduccions de emissions a causa de la desforestació i la
degradació (REDD) per millorar l'eliminació de gasos hivernacles
i incentivar econòmicament als països en vies de
desenvolupament.
✔ Aquest acord no és vinculant.

140
El canvi climàtic
El moviment polític i social
 Entre la 1a i 2a cimera sorgeix el moviment social i polític que
reflectirà aquesta preocupació medi ambiental sota els noms
d’ecologisme i amb una vessant política, “els partits verds”.
– Ecologisme: és un moviment social que busca el
desenvolupament de les societats humanes que garanteixi un
bon futur confortable per a les noves generacions futures i al
planeta. Segueix les tres “R” reciclar, reduir i reutilitzar.
– Partits verds: Els partits anomenats verds o ecologistes són
aquells inspirats en el moviment ecologista, que intenta, per
mitjà del poder polític, l’aplicació de mesures adreçades a reduir
la contaminació, preservar la natura, promoure el reciclatge, i
l’ús d’energies renovables.

141
ACTIVITATS
1. Què s'entén per canvi climàtic?
2. Què vol dir que la societat pren consciència del canvi climàtic?
3. Fes un esquema de les cimeres medi ambientals més
importants?
4. Quins països no han signat el protocol de Kioto? Per què?
5. Creus que s'arribaran a assolir els objectius del protocol de
Kioto? Per què?
6. Què és l'ecologisme? Busca dos exemples de cadascuna de les
les tres “r” que el defineixen.
7. Busca informació sobre el COP del 2016. I digues a quins acord
van arribar.

142
Desenvolupament sostenible
 Per tot això, pel control mesurat dels recursos,
per un repartiment dels mateixos equitatiu; per
evitar que els impactes medi ambientals ens
aboquin a un canvi climàtic que malmeti el futur
dels nostres fills/es. Per tot això, es parla de
què hem de tenir un creixement o
desenvolupament sostenible.
Tema 6.

143
El concepte
 La sostenibilitat és un concepte econòmic, social i
ecològic complex entorn de les relacions entre les
societats i el medi ambient. Pretén ser una manera
d'organitzar l'activitat humana de manera que la societat
i els seus membres siguin capaços de satisfer les seves
necessitats i expressar el seu potencial màxim en el
present al mateix temps que es manté la biodiversitat i
els ecosistemes naturals, i planejar i actuar per poder
mantenir aquests ideals indefinidament.

144
El concepte
 Al parlar de desenvolupament sostenible s'ha d'incloure totes les
dimensions:
✔ La dimensió medi ambiental que té en compte:
• l’aigua, l’aire, contaminació acústica, de l’aigua, atmosfèrica, lumínica; els
desastres naturals; biodiversidad, agrobiodiversitat, boscos, sistemes i
espècies, especies introduïdes e invasores, medi físic i entorn geogràfic;
residus: agrícoles i ramaders, de la construcció i miners, perillosos,
industrials, nuclears, sanitaris; els sòls: desertificació, sequera i erosió.
✔ La dimensió social que té en compte:
• L’alimentació, l’educació, salut,treball, vivenda, drets humans;
desenvolupament: cultura, identitat, diversitat, i IDH; desigualtat: gènere,
minories, pobresa; precarietat; població: envelliment, natalitat, superpoblació.
✔ La dimensió econòmica que té en compte:
• Agricultura, ramaderia i pesca, ciència econòmica, comerç, empresa i
finances, fiscalitat, edificació sostenible, turisme i recursos.
✔ La dimensió Institucional que recull:
• Actors/ Institucions: sector privat, l’estat, societat civil, mitjans de
comunicació, Organismes internacionals i regionals, Cimeres, Tractats i
Convenis, Cooperació i Conflicte, i Participació i democràcia.

145
Història i característiques
 El terme sorgeix per primer cop a l'Informe Brundtland de 1987, on la
sostenibilitat és "Satisfer les necessitats de la generació actual
sense comprometre la capacitat per satisfer les necessitats de les
generacions futures”.
 Les característiques que deu reunir un desenvolupament per a que
el podem considerar sostenible són:
– Busca la manera de què l’activitat econòmica mantingui o millori el sistema
ambiental.
– Assegura que l’activitat econòmica millori la qualitat de vida de tots, no només
d’uns quants escollits.
– Usa els recursos eficientment.
– Promou el màxim de reciclatge i reutilització.
– Posa la seva confiança en el desenvolupament e implantació de tecnologies netes.
– Restaura els ecosistemes danyats.
– Promou l’autosuficiència regional.
– Reconeix la importància de la naturalesa para el benestar humà.

146
Mapa conceptual I

147
Mapa conceptual II

148
ACTIVITATS
1. Què entenem per desenvolupament sostenibles?
2.En quin informe surt per primer cop el vocable
sostenibilitat? Qui fou l'artífex?
3. Explica per què el desenvolupament sostenible es
un concepte ampli que inclou: la dimensió social,
la dimensió ambiental i la dimensió econòmica, i
segons alguns autors, la dimensió Institucional?

Bloc 2 media ambient i paisatges part1

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Viewers also liked

Viewers also liked (20)

Similar to Bloc 2 media ambient i paisatges part1

Similar to Bloc 2 media ambient i paisatges part1 (20)

More from Txeli

More from Txeli (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (11)

Bloc 2 media ambient i paisatges part1