Autors Modernistes.

13,245 views

Published on

Published in: Education, News & Politics
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Autors Modernistes.

  1. 1. AUTORS MODERNISTES JOAN MARAGALL. VÍCTOR CATALÀ. SANTIAGO RUSIÑOL
  2. 2. COM SÓN ELS ARTISTES MODERNISTES? -Burgesos, iconoclastes, combatius, bohemis, ambiciosos i cultes, pintors ( Ramon Casas) , literats, arquitectes (Antoni Gaudí ), músics (Enric Morera ). -Són fills de la burgesia, rics amb hàbits refinats i estil. Volen trencar amb els designis professionals paterns (la botiga, la fàbrica) i seguir la vocació artística, perquè són amants de l´Ideal, enfront del materialisme social. -Introdueixen els autors teatrals Ibsen i Maeterlinck , el filòsof F.Nietzsche , el músic Richard Wagner . -Van vestits amb barret d´ales amples, vestit balder, cabells llargs i greixosos i pipa. Són joves, catalanistes, seriosos, els agrada fer esport, van a exposicions, estrenes, concerts, conferències, viatgen a París, llegeixen i escriuen en revistes catalanes, són esquerrans ( " de paraula", perquè respecten els valors catòlics), passegen en grup per les Rambles, organitzen homenatges i festes...
  3. 3. JOAN MARAGALL <ul><li>&quot;(...) vaig acabar el Batxillerat i vaig començar a ésser infeliç. (...) Vaig ser bruscament arrencat de davant dels llibres i col·locat davant de la tauleta del treball en la indústria a què venia destinat, i posat, en cert modo, en la condició de poc més que un aprenent. El cop fou terrible i retrunyí en tot el meu ser, i d'aquell desballestament d'aspiracions contrariades s'alçà, portant l'estendard de la rebel·lió, ma passió per la poesia, al mateix temps que mos setze anys m'entregaven en cos i ànima a l'adoració, a la idolatria de quantes dones de bona presència passaven davant mos ulls i una espècie de misticisme per la Naturalesa s'anava filtrant dins meu”. </li></ul><ul><li>(Joan Maragall Notes autobiogràfiques . A: Gabriel Maragall (1988). Joan Maragall: esbós biogràfic . Barcelona: Edicions 62) </li></ul>
  4. 4. BIOGRAFIA <ul><li>Va néixer a Barcelona l’any 1860 en una família burgesa que tenia un negoci tèxtil. </li></ul><ul><li>No es va voler incorporar a l’empresa i fer-se’n càrrec. El seu pare, finalment, li va permetre estudiar la carrera de Dret. </li></ul><ul><li>La vida d’estudiant universitari li va permetre relacionar-se amb els intel·lectuals del moment. </li></ul><ul><li>Va alternar les classes amb les conferències i les tertúlies, l’estudi d’idiomes (alemany) i la lectura dels escriptors europeus de l’època. </li></ul><ul><li>Maragall va iniciar la seva tasca periodística l’any 1890. Va col·laborar al Diario de Barcelona , i a les revistes modernistes l’ Avenç i Pèl i Ploma. Són importants els seus articles d’opinió. Són articles crítics i compromesos amb la societat de l’època. I gràcies a les seves traduccions va donar a conèixer els autors europeus més importants del moment . </li></ul><ul><li>Va morir a Barcelona l’any 1911. </li></ul>
  5. 6. LA TEORIA DE LA PARAULA VIVA DE JOAN MARAGALL. <ul><li>ÉS LA SEVA TEORIA POÈTICA. </li></ul><ul><li>EL POETA HA D’ESPERAR EL MOMENT D’INSPIRACIÓ I ALESHORES UNA VEU INTERIOR LI DICTARÀ ELS VERSOS DEL POEMA. </li></ul><ul><li>LES PARAULES QUE SORGEIXEN AIXÍ SÓN AUTÈNTIQUES. </li></ul><ul><li>UN COP ESCRIT EL POEMA AQUEST NO ES POT REVISAR PERQUÈ LA COMPOSICIÓ PERDRIA L’ESPONTENEÏTAT. </li></ul><ul><li>LES PARAULES S’HAN D’ESCRIURE TAL COM RAGEN. </li></ul><ul><li>Més val que la paraula trenqui el motlle, que nosaltres les paraules&quot; deia Joan Maragall. </li></ul>
  6. 7. LA SEVA POESIA <ul><li>EN GENERAL LA SEVA POESIA VOL TRANSMETRE OPTIMISME. </li></ul><ul><li>FINS I TOT EN ELS POEMES ON HI APAREIX EL PATIMENT I L’ANGOIXA, MARAGALL SAP PLASMAR-HI UNA ACTITUD VITALISTA I POSITIVA. </li></ul><ul><li>EN ELS SEUS POEMES PARLA DEL PAISATGE, ELS COSTUMS I LES FESTES, ELS MITES I ELS HEROIS DE CATALUNYA. </li></ul><ul><li>POESIES, DE 1895, SERÀ EL SEU PRIMER LLIBRE. </li></ul><ul><li>VISIONS I CANTS, PUBLICAT EL 1900, ÉS L’EXEMPLE D’UN POEMES AMB UNA LLENGUA ALLUNYADA DE LA RETÒRICA. </li></ul><ul><li>DURANT ELS ANYS FINALS DE LA SEVA VIDA, EL POETA TORNARÀ A SER L’ARTISTA COMPROMÈS AMB LA SEVA SOCIETAT, I CRÍTIC AMB ELS FETS DE LA SETMANA TRÀGICA. </li></ul><ul><li>LA SEVA ÚLTIMA OBRA SERÀ EL CANT ESPIRITUAL. </li></ul>
  7. 8. LA NOVEL·LA MODERNISTA. VÍCTOR CATALÀ . <ul><li>Els problemes dels novel.listes modernistes són aquests : </li></ul><ul><li>no hi ha editorials, ni públic, ni llengua normativitzada, </li></ul><ul><li>no tenen tradició (només Narcís Oller), </li></ul><ul><li>no són professionals (viuen del periodisme, publiquen narracions curtes als diaris), </li></ul><ul><li>no tenen crítics que els aconsellin, com feien Yxart i Sardà amb Oller, </li></ul><ul><li>el seu tarannà és antisocial... Les conseqüències són que només fan contes curts i cadascú té un estil individual. Les primeres novel.les ( Solitud i Els Sots feréstecs) foren primer contes curts editats en revistes, que després es distribuïren en capítols breus i formaren novel.les, de capítols força autònoms. També solen escriure prosa poètica, sense capítols trabats. </li></ul><ul><li>-La novel.la modernista és més descriptiva que narrativa (hi ha poca acció). </li></ul>
  8. 9. BIOGRAFIA <ul><li>Víctor Català és el pseudònim de l’escriptora Caterina Albert. </li></ul><ul><li>Va néixer a l’Escala el 1869. El paisatge empordanès va inspirar algunes de les seves descripcions literàries. </li></ul><ul><li>Va anar poc temps a l’escola. Però gràcies a l’ambient culte que es respirava a casa seva, va tenir una bona formació. Va ser bastant audodidacte. </li></ul><ul><li>Ben aviat va començar a dibuixar, pintar i escriure. </li></ul><ul><li>Com a escriptora es va donar a conèixer als Jocs Florals d’Olot amb la seva peça teatral, La infanticida. </li></ul><ul><li>Es va haver de fer càrrec d’administrar les terres de la família. Però aquest fet no li va impedir anar sovint a Barcelona i viatjar per Europa. </li></ul><ul><li>No es va casar i va morir l’any 1966. </li></ul><ul><li>L’escriptora ha tingut sempre fama d’enigmàtica. </li></ul>
  9. 10. SOLITUD <ul><li>Solitud és la novel·la que dóna reconeixement a Víctor Català. </li></ul><ul><li>La novel·la inclou belles descripcions. La llengua és viva i expressiva, alhora que utilitza moltes paraules cultes i dialectals. </li></ul><ul><li>La Mila és la protagonista de l’obra. S’acaba de casar amb Matias, un home gandul i apàtic que acaba d’acceptar la feina d’ermità a una petita i solitària església. </li></ul><ul><li>En aquesta història hi trobem també dos personatges antagònics. Per una banda, en Gaietà(símbol de la bondat), un pastor generós que ensenyarà a la Mila la bellesa i les qualitats de la munyanya. Per altra banda, l’Ànima(símbol del mal i la violència), un caçador d’aspecte monstruós. Aquest individu es farà amic del seu marit i passaran les nits als cafès del poble. </li></ul><ul><li>La tragèdia s’inicia quan l’Ànima assassina en Gaietà i posteriorment viola la Mila. És aleshores quan la protagonista s’adona que el mal ha vençut, decideix abandonar el seu marit i tornar-se’n a la terra baixa. Potser així aconseguirà trobar la llibertat. </li></ul>
  10. 11. EL TEATRE MODERNISTA. SANTIAGO RUSIÑOL
  11. 12. EL TEATRE <ul><li>El teatre català del període modernista es va renovar moltíssim gràcies a la influència del teatre europeu del moment, especialment el que es feia a París. </li></ul><ul><li>Molts dels dramaturgs catalans opten per l’art per l’art. Totes les arts han d’intervenir en l’espectacle teatral. Els decorats, la música, la il·luminació, els efectes especials...han de tenir la mateixa importància que les paraules i els gestos . </li></ul>
  12. 13. SANTIAGO RUSIÑOL. BIOGRAFIA. <ul><li>Va néixer a Barcelona l’any 1861. </li></ul><ul><li>La seva família eren uns pròspers fabricants de teixit. </li></ul><ul><li>Els pares van morir molt joves i Santiago anà a viure amb el seu avi patern. L’avi el va educar perquè s’encarregués del negoci familiar. Però Rusiñol volia pintar i aquest fet el va enfrontar amb el seu avi. L’artista s’enfronta amb la societat. </li></ul><ul><li>El 1889 es va casar, però el matrimoni no va funcionar i tot i el naixement d’una filla, Rusiñol se’n va anar a París. És en aquesta època on es converteix en un artista bohemi: viu al marge de les normes i fins i tot consumeix drogues. </li></ul><ul><li>Durant les seves estades a Catalunya organitzà les Festes Modernistes de Sitges i freqüentava la cerveseria Els Quatre Gats. </li></ul><ul><li>Feia exposicions de pintura i escrivia. </li></ul><ul><li>Durant els últims anys de la seva vida va viure retirat perquè la seva salut era precària. Va morir l’any 1931 a Aranjuez. </li></ul>
  13. 14. <ul><li>És una comèdia que s’estrenà el 1917. </li></ul><ul><li>Exemplifica els costums i els valors de la classe burgesa. </li></ul><ul><li>En aquesta obra la burgesia està representada per una família de comerciants de Barcelona (el senyor Esteve), que durant quatre generacions han aconseguit ampliar el negoci familiar. Però en Ramonet no vol continuar amb el negoci. S’estima més ser escultor. Aquest fet provoca una gran crisi familiar perquè en Ramonet trenca la tradició familiar seguida per pares i fills durant anys. </li></ul>

×