3. 0. Els antecedents
●
El 29 de desembre de 1874 el
General Martínez Campos fa
un pronunciament a Sagunt i
proclama a Alfons XII (fill
d'Isabel II) com a nou rei
d'Espanya.
●
La I República mor i s'inicia un
nou període polític conegut
com la «Restauració»
Borbònica
El cop de Pavía segons La Madeja Política, 1874
4. 1. Les claus del nou sistema polític
de la «Restauració»
5. 1. Les claus del nou sistema polític
de la «Restauració»
●
La restauració borbònica no només significa el retorn d'un
monarca borbó a Espanya. També s'assenta un nou règim polític
en essència corrupte i opac.
●
I qui vol la restauració?
–Polítics conservadors
–Homes de negocis
–Militars d'alta graduació
●
Per què volien la restauració?
–Per imposar l'ordre social, la preservació de la propietat, i la
confiança de la monarquia com a garantia d'estabilitat.
6. 1. Les claus del nou sistema polític
de la «Restauració»
●
Cánovas del Castillo serà l'artífex del nou sistema polític, que
intentarà subsanar els problemes de la política durant Isabel II:
–Acabar amb el caràcter excloent dels partits quan aconseguien
el poder.
–No permetre l'intervencionisme en política de l'exèrcit.
–Evitar la proliferació d'enfrontaments polítics.
Alerta! El sistema polític de Cánovas NO és democràtic. NO
reconeix el sufragi universal masculí.
7. 1. Les claus del nou sistema polític
de la «Restauració»
●
I com funcionaria el sistema? Es faria un sistema
bipartidista amb 2 partits: El partit LIBERAL i el
Partit CONSERVADOR, que s'alternarien
pacíficament en el poder (torn dinàstic).
PARTIT LIBERALPARTIT CONSERVADOR
Práxedes Mateo Sagasta
Antonio Cánovas del Castillo
Cada eleccions, canvi de partit al poder.
Com ho assegurem?
8. 1.1. La constitució de 1876
●
Primer assentant el nou sistema polític en una
nova constitució. La de 1876.
9. 1.1. La constitució de 1876La constitució de 1876
Origen Procedeix de la voluntat d'implantar el sistema polític del «torn dinàstic» a Espanya.
Caràcter Conservador.
Flexible, amb l'objectiu de permetre governar als dos partits del «torn» sense necessitat de canviar-la.
Contingut 1) Declaració extensa de drets i llibertats individuals (impremta, expressió, associació i reunió).
2) Enfocament conservador de divisió de poders, basat en la sobirania compartida entre les Corts i el rei i
l'atorgament de competències a la corona
●Rei tenia paper moderador i cap de l'exèrcit, escollia cap de govern i no responsable davant les corts.
●Funció legislativa: correspon a corts bicamerals (senat, format per membres segons càrrec o designats pel rei
+ congrés dels Diputats, escollits per sufragi electe).
●Poder judicial: Independent.
3) Tipus de sufragi: quedava a elecció del govern.
●Es parteix de la llei electoral de 1878 → sufragi censatari a contribuents principals (3%).
●El sufragi universal masculí arriba el 1890 amb govern liberal. Però era fraudulent.
4) Religió i estat:
●Catolicisme com a religió oficial de l'Estat.
●Assignació a l'Església del control de l'educació.
●Assignació a l'Església d'un pressupost per al sosteniment del culte i el clero.
5) Centralisme polític:
●Ajuntaments i diputacions sota el control del govern.
●Garantia i unitat de les mateixes lleis a tot el país amb supressió dels furs bascos.
10. 1.1. La constitució de 1876
La constitució de 1876: Origen, continguts
principals i aplicació real.
Selectivitat Juny 2008
11. 1.2. El context pacífic durant la
instauració del «torn»
●
Cánovas es troba amb una situació de pau, possibilitada en part:
–Fi de la Guerra Carlina el 1876.
●
Aquesta acaba amb la supressió dels furs bascos i amb un concert
econòmic el 1878, que donava autonomia a les províncies basques.
–Fi de la Guerra a Cuba (Guerra dels 10 anys 1868 – 1878).
●
Es signa el conveni de Zanjon (amnistia, abolició de l'esclavitud,
promeses de reformes polítiques i administratives que permetrien
representació cubana a les corts espanyoles).
●
L'endarreriment de les promeses genera una nova guerra el 1879
(Guerra Chiquita). Més endavant, es genera una nova insurrecció el
1895.
13. 2. El bipartidisme i el torn pacífic
PARTIT LIBERALPARTIT CONSERVADOR
Práxedes Mateo Sagasta
Cada temps d’eleccions, canvi de partit al poder.
Com ho assegurem?
Antonio Cánovas del Castillo
14. 2.1. Els partits del torn pacífic
Partido Liberal-Conservador Partido Liberal-Fusionista
Fundació Fundat per Cánovas del Castillo, amb
l'entrada en vigor del «torn dinàstic».
Fundat el 1880 per Práxedes Mateo
Sagasta.
Ideologia Moderada. Era el substitut polític de
l'antic Partit Moderat.
Progressista. Incloïa alguns ideals del
Sexenni Democràtic, però SEMPRE
adaptats als límits del sistema del «torn».
Líder polític Cánovas del Castillo, líder fins al seu
assassinat el 1897.
Práxedes Mateo Sagasta.
15. 2.1. Els partits del torn pacífic
●
Tant el partit liberal com el conservador eren
partits de «notables», mai de masses, i coincidien
amb una sèrie de coses:
–Defensa de la monarquia i la Constitució.
–Defensa de la propietat privada.
–Consolidació d'un Estat unitari i centralista.
16. 2.2. El funcionament del «torn
dinàstic»
●
La convocatòria d'eleccions:
1)Es realitzava quan el govern patia desgast o es feia necessari
canviar de polítics al poder (era el poder qui decidia convocar
eleccions).
2)Es suggeria al rei el nomenament d'un nou govern. El rei, com
a moderador, convoca les eleccions.
3)Prèviament a les eleccions els dos partits del torn acordaven
quins serien els resultats d'aquestes. Sempre el líder del partit
de la oposició del torn passaria a ser president en el nou
govern.
4)Manipulació de les eleccions (punt 3).
17. 2.3. Etapes de funcionament del
torn dinàstic
1)Govern conservador de 1875 -1881.
2)Govern liberal de 1881 – 1885.
1)Sufragi universal masculí per a comicis municipals (1882).
2)Pacte del Pardo (1885): Mort Alfons XII, s'acorda pels partits del torn donar suport a la
regència de Maria Cristina d'Habsbug i mantenir la continuïtat de la monarquia i l’alternança
de poder.
3) Govern liberal (1885 – 1890).
1)Llei d'associacions (1887).
2)Llei del urat (1888).
3)Nou Codi Civil (1889).
4)Sufragi Universal Masculí per a eleccions generals (1890) (+25 anys).
El torn funciona perfectament entre 1876 i 1898, i la resistència dels altres partits (republicans,
carlins…) no poden aturar-lo. La crisi de 1898 és el primer moment de perill del torn.
18. 3. El sistema «democràtic» de la
Restauració o com cuinar-se unes
eleccions
19. 3. El sistema «democràtic» de la Restauració o com
cuinar-se unes eleccions
●
3 elements:
1)Caciquisme.
2)Corrupció electoral.
3)Abstenció generalitzada.
20. 3. El sistema «democràtic» de la Restauració o
com cuinar-se unes eleccions
●
El sistema democràtic corrupte de les eleccions
començava amb «l'encasellat»: el Ministeri de la
Governació emplenava les caselles dels districtes
electorals amb els noms dels candidats que havien
de sortir escollits.
●
Després, el governador civil de cada província
buscava l'acord amb els cacics per a ajustar els
resultats electorals segons les instruccions del
ministeri.
21.
22. 3.1. El caciquisme.
●
El cacic: era l'home més influent en una localitat o
comarca, que exercia el control sobre els electors de
la zona. Controlava els actes de l'Administració i
tenia contactes amb el governador provincial i a
través d'ell, amb el govern.
●
El cacic solia fer i demanar favors i agilitzar tràmits i
gestions a canvi de rebre la lleialtat dels electors de
la seva zona, que haurien de votar el que el cacic
digués.
23. 3.1. El caciquisme.
●
Els cacics no tenien una ideologia política determinada, i feien segons les instruccions del
ministeri.
●
El marquès de Vegallana era, a Vetusta, cap del partit més reaccionari entre els dinàstics (…),
Álvaro Mesía, el cap del partit liberal dinàstic. El reaccionari creia que resolia els seus propis afers
i en realitat obeïa les inspiracions de Mesía. Però Mesía no abusava del seu poder secret. Com
un jugador d'escacs que juga sol i s'interessa igual per les blanques que per les negres, Álvaro
Mesía tenia cura dels afers conservadors tant com dels liberals. Eren carn i ungla.
●
Si manaven els del marquès, don Álvaro repartia estancs, comissions i llicències de caça (…);
però quan venien els liberals, el marquès de Vegallana continuava sent àrbitre a les eleccions
gràcies a Mesía, i donava estancs, feines i fins i tot prebendes. Així era el torn pacífic a Vetusta,
malgrat les aparences de discòrdia acarnissada.
Leopoldo Alas Clarín: La Regenta, 1884 – 1885 (Traduït del Castellà)
25. 3.1. El caciquisme
●
La seva missió: quan hi hagués
convocatòria electoral havia
d’aconseguir amb la manipulació,
coacció i violència, els resultats acordats
anteriorment pel ministeri a Madrid.
●
Hi podia haver un caciquisme
«persuasiu», així com un «coactiu»,
amenaçant amb pèrdua de feina,
sancions, i l'ús de forces públiques o
«partides de porra».
26. 3.2. El frau electoral
●
A més de la influència dels cacics s'utilitzaven
trampes fraudulentes per a adulterar els resultats
electorals, conegudes com a «tupinada». Amb
originals idees com:
–Fer votar als morts.
–Impedir el vot a alguns vius.
–Compra de vots.
–Inserció de vots falsos a les urnes.
–Coacció i amenaces als votants.
–Trencaments i invalidacions d'urnes.
27. 3.3. Resultats de les eleccions.
●
Una vegada fet tot el frau, el mapa electoral
quedava encasellat pràcticament com el Ministeri
de la Governació havia manat.
●
Era possible algun ensurt a les capitals més
grans, on els cacics no tenien tant control. Les
zones rurals eren molt més fàcils de controlar i
quasi sempre asseguraven el resultat programat.
28. 4. Les forces polítiques marginades
del sistema del «torn»
29.
30. 4.1. Republicanisme
●
Pateixen repressió els primers anys de la Restauració i han de
fer front al desencant dels seguidors, per la mort de la república.
●
Partits:
–Partido Republicano Posibilista: Emilio Castelar (s'acaba
integrant al partit de Sagasta).
–Partido Republicano Progressista: Ruiz-Zorrilla (era l'únic partit
que confiava en una insurrecció de l'exèrcit per arribar al poder).
–Partido Republicano Centralista: Nicolás Salmerón.
–Partit Republicà Democràtic Federal: Pi i Margall (desena de la
proclamació de la república com a resultat de revolta popular).
31. 4.1. Republicanisme
●
El republicanisme enfront el «torn»:
–Són contraris al «torn» i realitzen intents
insurreccionals. A partir de 1886 deixen de conspirar i
es centren en formar coalició per a aconseguir diputats
a les Corts, i en crear Ateneus i Casinos per a donar-se
a conèixer a la gent.
●
A partir de la instauració de sufragi universal masculí
en eleccions generals (1890) es presenten
conjuntament sota «Unión Republicana», que té grans
èxits a les principals ciutats.
32. 4.2. El carlisme
●
Derrotats en la guerra carlina, al 1876, no es
presenten a eleccions fins a 1890.
●
Ténen alguna influència a les províncies forals
basques.
●
Algunes posicions dins els carlins volen la
integració en el sistema del «torn».
33. 4.3. El PSOE
●
Amb la restauració s'il·legalitza la Internacional, i el
moviment obrer retrocedeix.
●
La llei d'associacions de 1887 permet que les
associacions obreres es legalitzin. A partir de 1890 el
socialisme creix a Espanya, però de manera lenta i
amb poca representació política.
●
La crisi de 1898 i la pèrdua de les darreres colònies fa
créixer el socialisme. Pablo Iglesias com a diputat el
1910.
35. 5. L'auge dels nacionalismes i
regionalismes
●
El model centralitzador i unificador del govern
genera el sorgiment de propostes
descentralitzadores i regionalistes en aquelles
regions amb elements culturals i nacionals propis.
36. 5.1. El Catalanisme
●
En un context d'industrialització, al 1830 apareix a Catalunya un moviment literari:
«La Renaixença». Volia recuperar la llengua i signes d'identitats catalans.
–La Renaixença impulsa publicació d'obres en català i promou els «Jocs Florals».
●
La dècada de 1880 el catalanisme cultural passa a la política, cercant més
autogovern per Catalunya i l'afirmació d'una nacionalitat catalana.
–Valentí Almirall funda el 1882 el Centre Català, que presenta el 1885 un Memorial
de Greuges a la reina regent.
–1891 es funda la Unió Catalanista, que promou les Bases per a la Constitució
Regional Catalana (Bases de Manresa).
●
La crisi del 98 fa que la burgesia catalana vulgui tenir representació política al
marge dels partits del «torn».
–1901: Creació de la Lliga Regionalista, fundada per Enric Prat de la Riba i
Francesc Cambó.
37. 5.2. El nacionalisme basc
●
L'abolició dels furs bascos al 1976, amb la fi de la
guerra carlina provoca una reacció al País Basc, de
defensa de les institucions abolides. El concert
econòmic de 1878 no frena les reivindicacions.
●
A diferència del nacionalisme català, el basc no es
fonamenta únicament en la cultura. També ho fa en la
raça i la tradició.
●
Sabino Arana funda el 1895 el Partit Nacionalista
Basc.
38. 5.3. El galleguisme
●
A mitjan del XIX, intel·lectuals gallecs emprenen la
missió de convertir el gallec en llengua literària
Sorgeix el «Rexurdimento», amb Rosalia de Castro
al capdavant.
●
La mala situació econòmica de Galícia i la massiva
emigració, fa que el moviment cultural passi a ser
polític. Alfredo Brañas i Manuel Murgía estarien al
capdavant, i demanarien una descentralització
administrativa i l'ús públic del gallec a Galícia.
39. 5.4. Valencianisme, aragonesisme i
andalusisme
●
El valencianisme: sorgeix com a moviment cultural de reivindicació
de llengua i cultura pròpia (Renaixença). Vicente Blasco Ibáñez
ressalta les particularitats valencianes.
●
Aragonesisme: Sorgida de la burgesia aragonesa, buscava impulsar
la defensa del dret civil aragonès i reivindicar la cultura pròpia.
Joaquin Costa reclama el dret del món de la pagesia aragonesa.
●
Andalusisme: Influenciat pe republicanisme federal, el Partido
Republicano Federal aprova la Constitució Federal Regional per a
Andalusia. Aquest text és antecedent de la descentralització que
l'andalusisme buscava. Al segle XX l'andalusisme tindria en la figura
de Blas Infante el seu màxim exponent.
41. 6.1. Antecedents
●
Espanya des de inicis del segle XIX només disposava de 3 colònies:
–Cuba:
●
Espanya hi tenia negocis importants. Es feia molta agricultura de plantació (canya,
cafè i tabac).
●
Existència de política aranzelària imposada pels governs espanyols, que impedia a
l'illa comerciar amb altres mercats (només amb la metròpoli). Eren obligats a comprar
a preus elevats els productes espanyols i no podien exportar cap a Europa o EEUU.
–Filipines:
●
Població espanyola escassa.
●
Producció de tabac i mercat amb Àsia.
–Puerto Rico.
–
–Cap de les colònies tenien representació en les corts espanyoles. Quedaven apartats
de les decisions polítiques.
42. 6.2. El problema cubà (Causes)
1)Incompliment del Conveni de Zanjón, i no facilitació d'autonomia a
Cuba: En el Conveni de Zanjón de 1878 es pacten mesures per a facilitar
l’autonomia cubana, abolir l'esclavitud i la presència de diputats cubans al
parlament espanyol.
–Els més intransigents formen el Partido Liberal Constitucional.
–Els més progressistes: Partido Liberal Cubano.
–Els polítics espanyols no voldran cedir autonomia a Cuba. Al 1893, el Pla
de Reformes Colonials de Antonio Maura seria rebutjat pel seu propi
partit (conservador). S'incompleix.
2) Imposició de més aranzels a Cuba: A més, el malestar incrementa per
l'aprovació de «l'aranzel Cánovas» el 1891. Era un aranzel sobre la
importació de productes no procedents d'Espanya. Això fa que EEUU hagi
de vendre a Cuba els seus productes més cars.
43. 6.3. La insurrecció de Cuba
●
La guerra comença el 1895. La insurrecció comença a Baire (Grito de
Baire), amb José Martí, fundador del Partido Revolucionario Cubano,
com a màxim representant.
●
Espanya respon al conflicte de manera divergent:
–Diàleg amb el General Martínez Campos.
–Repressió en el cas del general Weyler, que obliga als pagesos a
concentrar-se en llocs determinats, empresona als rebels, i provoca fam
i misèria a l'illa.
–Amb la mort de Cánovas l'estiu de 1897 canvi d'estratègia. Sagasta
destitueix a Weyler i decreta l'autonomia de Cuba, el sufragi universal
masculí, la igualtat entre peninsulars i insulars, i l'autonomia aranzelària.
Les reformes arribaven tard, i era impossible revocar la situació.
44. 6.4. La insurrecció filipina
●
Existia malestar amb l'administració espanyola, i l'excés de poder
dels ordes religiosos.
●
L'independentisme es representa en la Lliga Filipina, fundada per
José Rizal al 1892. Exigia l'expulsió dels espanyols de les illes i la
confiscació dels seus latifundis.
●
La insurrecció comença al 1896. El capità general Camilo García
Polavieja reprimeix a Filipines i condemna a mort a Rizal.
●
El govern liberal de 1897 canvia la política, com fa a Cuba.
Nomena al capità general Fernando Primo de Rivera, qui promou
una negociació amb els insurrectes, s'aconsegueix una pacificació
temporal de l'arxipèlag.
45. 7. La Guerra contra els EEUU i la
pèrdua de les últimes colònies
46. 7. La Guerra contra els EEUU i la
pèrdua de les últimes colònies
●
Tot i que Espanya havia intentat no enfrontar-se
als EEUU, els estadounidencs eren favorables a
intervenir militarment a Cuba. La insurrecció
cubana els hi dona la oportunitat de donar suport
als independentistes cubans.
●
El president McKinley, qui enviava armes als
rebels cubans, intervé al 1897 directament en el
conflicte.
47. 7. La Guerra contra els EEUU i la
pèrdua de les últimes colònies
●
A inicis de 1898, l'acuirassat «Maine»
atracat a la badia de l'Havana,
explota. EEUU aprofita el fet com a
pretext per declarar la guerra a
Espanya, que es negava a abandonar
l'illa, com els obligava EEUU a fer. A
Filipines, la revolta ressorgeix.
●
En la guerra, la flota espanyola és
massacrada a Santiago de Cuba, així
com a Cavite (Filipines). El govern
espanyol es veu obligat a demanar la
pau.
48. 7.1. El Tractat de París.
●
Signat el 10 de desembre. S'acorda la cessió de
Cuba, Puerto Rico i Filipines als EEUU.
●
La resta d'illes petites s'acaben venent a
Alemanya el 1899, per impossibilitat de mantenir-
les.
49. 7.1. El Tractat de París.
El meu avi va anar a Cuba
a bordo del “Català”
el millor vaixell de guerra
de la flota d’ultramar.
El timoner i el nostramo
i catorze mariners,
eren nascuts a Calella de Palafrugell.
Quan el “Català” sortia a la mar
els nois de Calella
feien un cremat
mans a la guitarra
solien cantar: Visca Catalunya, Visca el “Català”!
Arribaren temps de guerra
de perfídies i traïcions
i en el mar de les Antilles
retronaren els canons
i els mariners de Calella
i el meu avi en mig de tots
varen a morir a coberta, al peu del canó.
Quan el “Català” sortia a la mar
cridava el meu avi:
apa nois que és tard!
Però els valents de bordo
no varen tornar, tingueren la culpa els americans.
51. 8. Les conseqüències de la crisi de
1898
1)Commoció moral col·lectiva del «desastre del 98». Els espanyols se senten
un imperi derrotat i un país en crisi.
1)La Generació del 98 mostra el pessimisme en literats i pensadors, i es
veu la necessitat d'un regeneracionisme d'Espanya per continuar
endavant.
2)Retorn de capital a la metròpoli amb la pèrdua de les colònies, cosa que
impulsa nous bancs i una recuperació econòmica d'Espanya a inicis del XX.
3)Crisi del sistema de la restauració, i increment dels moviments
nacionalistes dins d'Espanya.
1)S'impulsa un regeneracionisme a partir de 1899 amb un nou govern
dirigit per Francisco Silvela (conservador). El regeneracionisme durà poc, i
es continuà amb un sistema «tornista» en crisi que es perpetuà dècades.
