1. Unitat 4
 El règim de la Restauració. (1874-1898).
DBC

2. El règim de la Restauració
La “república” de l’any 1874: del cop d’estat del general Pavía
fins a la Restauració.
El 4 de gener de 1874, el general Pavía va encapçalar un cop
militar. Les Corts republicanes van ser dissoltes i s’estableix un
govern presidit pel general Serrano, que van suspendre la
Constitució i els drets i llibertats.
El règim republicà es va mantenir nominalment un any més,
encara que la dictadura de Serrano va representar un simple
pas previ a la restauració dels Borbons.
La restauració s’inicia amb un altre cop militar del general
Martínez Campos el 29 de desembre de 1874. (Pronunciament
de Sagunt).
El fill d’ Isabel II va ser proclamat rei d’Espanya amb el nom
d’Alfons XII que arriba a Espanya el 15 de gener de 1875,
encarregant a Cánovas del Castillo (líder del partit alfonsí) la
formació del nou govern.
DBC

3. El règim de la Restauració
 Característiques:
 Antonio Cánovas del Castillo.
 Polític d’idees molt convervadores. Defensa els valors
tradicionals: família, religió i propietat. No li preocupaven els
problemes dels obrers ni dels pagesos.
L’ordre social pot ser garantit per l’exèrcit.
 El sistema canovista.
Sistema amb dos partits dinàstics (lleials a la Corona)
amb diferències ideològiques mínimes.
 Partit Conservador. Antonio Cánovas del Castillo.
 Representa els interessos de la burgesia latifundista i
financera; també a grups residuals de l’Antic Règim.
 Partit Liberal. Práxedes Mateo Sagasta.
 Representa als professionals liberals, a la burgesia
industrial i comercial i als funcionaris.
Sagasta era amic de Cánovas. La formació del Partit Liberal respon aala
Sagasta era amic de Cánovas. La formació del Partit Liberal respon la
necessitat de crear una oposició política dins el sistema ideat per Cánovas
necessitat de crear una oposició política dins el sistema ideat per Cánovas
per assegurar el manteniment de la monarquia.
per assegurar el manteniment de la monarquia. DBC

4. El règim de la Restauració
 Constitució de 1876.
 Sobirania compartida per les Corts i la Corona.
 El rei era inviolable i tenia dret de vet sobre les decisions del
Parlament.
 Les Corts eren bicamerals (Congrés i Senat)
 Es reconeixien els drets i llibertats individuals.
 El catolicisme era la religió de l’Estat.
 La Constitució no establia cap sistema electoral i el remetia a una llei posterior.
Es va optar pel Sufragi Censatari. El Sufragi Universal masculí no serà realitat
fins 1890.
 Aquest sistema deixava fora a demòcrates, republicans, carlins i nacionalistes.
DBC

5. El règim de la Restauració
 Torn de partits.
 Torn pacífic d’estabilitat. Frau electoral.
 “Encasillado”
DBC

6. El règim de la Restauració
S’imposa l’oligarquia a tot el territori ocupant
S’imposa l’oligarquia a tot el territori ocupant
els càrrecs polítics i iadministratius més
els càrrecs polítics administratius més
importants.
importants.
 Tupinades.
 Trampes electorals per assegurar el torn de partits
 Caciquisme.
 Domini dels terratinents sobre els districtes electorals.
DBC

7. La Restauració dels Borbons
1875-85 1885-1902 1902-1931
Alfons XII Regència de Mª Cristina Alfons XIII
El novembre de 1885 mor als
28 anys Alfons XII de
tuberculosi. Deixa dues filles. La Per no crear un buit legal Maria Cristina jura com a
seva esposa, María Cristina reina. Cánovas i Sagasta han firmat un pacte en
d’Hamburg està embarassada defensa del règim, Pacto del Pardo. S’inicia la
de 3 mesos, del futur Alfons regència de María Cristina.
XIII.
DBC

8. Alfons XII
 No interferència del monarca en l’activitat política.
 Domini del Partit Conservador amb un breu període
de govern del Partit Liberal (1881-83)
 Partit Conservador:
 Mesures restrictives:
 Llibertat de càtedra
 Llibertat d’expressió
 Dret de vot
 Sensibilitat social nul·la.
 Centralització administrativa:
 Abolició dels furs bascos
 Importància dels governadors civils en la política local
 Afany codificador (normativa centralitzadora)
 Partit Liberal:
 Restabliment de llibertats.
 Preocupació per aspectes laborals.
 Política internacional lliurecanvista.
DBC

9. Regència de Mª Cristina.
 Pacte d’El Pardo (o la Castellana).
Mor Alfons XII i Mª Cristina està embarassada del futur
Alfons XIII. Per a garantir la continuïtat de la Restauració
monàrquica, els partits dinàstics pacten el torn de partits.
 Parlament llarg (liberals). Consolidació del sistema mitjançant la liberalització del
règim amb l’aplicació de reformes avançades.
 Protecció jurídica al capitalisme: Llei de comerç (1885)
 Reformes socials: Llei d’associacions (1887) i Sufragi Universal Masculí (1890)
No van acceptar els particularismes regionals ni la reforma militar.
 Tornada dels conservadors.
 Proteccionisme econòmic sobre la indústria i el cereal.
 Mesures repressives: Llei antiterrorista (1894) aplicada sobretot als anarquistes.
DBC

10. L’oposició al règim de la Restauració
 Oposició política.
 Carlisme.
 Derrotat militarment el 1876 quedà reduit a Navarra i País Basc.
 Dividit en dues tendències: Integristes i tradicionalistes
 Poc pes polític.
 Republicanisme.
 No es van recuperar del fracàs de la
Primera República.
 Diversos corrents doctrinals:
 Federalista. Pi i Maragall.
 Unionista. Nicolás Salmerón.
 Radical. Partidaris de la lluita armada.
 Possibilista. Conservadors. Emilio Castelar.
 Començaran a agafar força a partir de la unió Republicana als
comicis electorals.
DBC

11. L’oposició al règim de la Restauració
 Oposició socioeconòmica: el moviment obrer.
DBC

12. L’oposició al règim de la Restauració
 Oposició regional.
 Regionalisme: Reivindica el reconeixement de la identitat diferencial d’una regió,
ja sigui cultural, econòmica, administrativa o política. Sol propugnar un estat
descentralitzat.
 Va aparèixer a València i Andalusia promoguda per intel·lectuals que no van
trobar suport degut a la inexistència d’una burgesia forta.
 Nacionalisme. Reivindica el reconeixement d’una nacionalitat diferent i reivindica
altes quotes d’autogovern que permetin assolir un estat propi.
 Catalunya. La Renaixença ajuda a recuperar la consciència nacional.
Burgesia industrial forta que trenca amb els interessos espanyols. Valentí
Almirall.
 País Basc. L’abolició dels furs bascos provoca una reacció defensiva
(recuperació de la identitat cultural i política). Contraposició dels interessos
burgesos (espanyolistes) provoquen un basquisme que arrela fortament al
camp en contraposició a una ciutat castellanitzada. Sabino Arana crea el
PNB i la ikurriña.
 Galícia. El “Rexurdimento” busca les característiques de la singularitat
gallega. L’endarreriment socioeconòmic de la regió explica l’escàs
arrelament del nacionalisme a Galícia. Alfredo Brañas.
DBC