2. Literatura trobadoresca
Principals
Llengua Característiques Personatges Gèneres
trobadors
Cançó:
El tema fonamental és Dama (midons:
temàtica amorosa.
Occità l’amor. L’”amor cortès” “Meus dominus”, el Guerau de
El gènere més conegut
o “fin amors” meu senyor) Cabrera
“Trobar” significa Hom (trobador, Sirventès:
fer poesia Reprodueix
enamorat de la Temàtica agressiva.
la societat feudal Berenguer
dama) Propaganda i crítica.
de Palol
Trobar clus
Adreçada a l’entreteniment Pastorel.la:
Trobar lleu de la cort, per tant, Gilós (marit gelós) Els amors entre una Guillem
una poesia laica pastora i un trobador de Cabestany
Té unes normes estrictes Lausangiers (envejosos
Albada:
de rima, estrofisme i temàtica L’autor és el trobador, espietes que van
La separació dels amants Guillem
l’intèrpret, el joglar contra
a l’alba. de Berguedà
els amants.)
Plany:
Cerverí
Lament per la mort
de Girona
d’algú.

3. L’OCCITA, LLENGUA DE
CULTURA
 Occitània viu, a partir del segle XII, un període de puixança
econòmica que permetrà el desenvolupament d’una cultura potent
en llengua vulgar.
 Les llengües catalana i occitana medievals tenien unes
característiques que les feien bastant pròximes, malgrat constituir
realitats lingüístiques diferents.
 “Trobar” significa fer poesia. Hi ha dos tipus de trobar: el clus, més
hermètic, més difícil, més complex; i el trobar lleu, més senzill,
menys elaborat.
 Tota la poesia trobadoresca (trobar clus o lleu) segueix unes
normes estrictes en la composició, en el metre, els tipus d’estrofes i
la rima.
 La llengua occitana i el model de literatura trobadoresca es difonen
per tots els països de l’entorn de les terres d’oc, de manera que tots
els escriptors de poesia que no escrivien en llatí, feien servir el
provençal (o occità) per a les seves composicions.

4. OCCITÀNIA –LLENGUADOC
La bandera occitana
Principals ciutats occitanes
Regions d’Occitània
Departaments administratius actuals

5. CARACTERÍSTIQUES
GENERALS
 El tema fonamental era l’amor, anomenat amor cortès o
fin’amors, però la guerra i la violència en general també
hi era present a partir d’alguns gèneres dels que es
conreaven (sirventès i tençó, especialment).
 Per això mateix, eren un reflex clar de la societat que els
va fer viure: la societat feudal. La relació senyor-vassall
es manifesta en la relació dama-trobador i en la relació
que tenen els trobadors i els seus joglars.
 Està pensada per entreteniment de la noblesa de la cort
i els castells, és una literatura laica (entre altres coses,
sembla fomentar l’adulteri), ni popular, ni religiosa.
 A l’autor de la lletra i de la música se l’anomena
trobador, qui interpretava davant el públic era el joglar
(que podia arribar a ser una mena d’assalariat-vassall
del trobador).

6. PERSONATGES
 MIDONS significava “meus dominus” que volia dir
“senyor”, la dama era una mena de senyor feudal a
qui el trobador enamorat ha de retre vassallatge.
 HOM era el nom que es donava ell mateix el
trobador.
 GILÓS era el marit enganyat, que sovint mostrava
la seva gelosia amb actuacions contundents
(pensem en Guillem de Cabestany).
 LAUSANGIERS eren els espietes envejosos que
anaven a explicar al marit les relacions adúlteres de
la parella d’enamorats formada per MIDONS i HOM.

7. EL GRAN TEMA DE LA
LITERATURA TROBADORESCA
L’AMOR CORTÈS
(FIN’AMORS)

8. GÈNERES
 CANÇÓ el més conegut i utilitzat, de temàtica amorosa.
 SIRVENTÈS poema de tema bel·licós i agressiu, sovint
usat com a mitjà de propaganda contra algun enemic.
Era un important mètode difamatori. Sovint usava la
música d’alguna cançó coneguda amb nova lletra.
 PASTOREL·LA explicava els amors entre un trobador i
una pastora.
 ALBADA relat de la separació dels amants quan arriba el
dia.
 PLANY lament per la mort d’algú estimat i respectat on
es canten les virtuts del mort.
 TENÇÓ O DEBAT debat poètic entre trobadors, que
alguna vegada prenia caires d’una certa violència verbal.
En cada resposta es manté la rima, la mètrica i la
melodia anteriors.

9. PRINCIPALS TROBADORS
 GUERAU DE CABRERA vescomte d’Urgell, conegut,
sobretot pel seu Ensenhament de joglar on fa retrets al
seu joglar Cabra sobre les seves habilitats.
 BERENGUER DE PALOL es conserven 9 cançons
seves, de les quals 8 tenen la notació musical.
 GUILLEM DE CABESTANY conegut fonamentalment
per la seva vida, on ens narra la llegenda del cor menjat.
 GUILLEM DE BERGUEDÀ més valorat entre els senyors
per la força de la seva poesia que la de les seves armes
i els seus soldats. Conegut pels sirventesos.
 CERVERÍ DE GIRONA de la segona meitat del segle
XIII, probablement d’origen humil i joglaresc, procediria
de Cervera (d’aquí el Cerverí) i s’hauria instal·lat a
Girona. El més interessant dels trobadors catalans.

10. Els Cançoners contenen els
poemes dels trobadors. Són
recopilacions amb tres parts per a
cada trobador: la vida, que se sol
encapçalar amb una imatge del
trobador, que és envoltat per la
Comtessa de Dia primera lletra, en una miniatura molt
treballada; la razó, on s’explica el
motiu de les composicions de l’autor
que s’inclouen, i, finalment, els
poemes que van acompanyats,
gairebé sempre, de la música amb
Arnau Daniel
la qual s’havien d’interpretar.
Guillem de
Berguedà
Gaucelm Faidit
Bernat de
Ventadorn
Perdigon
Guillem de Peitieu

11. CÀTARS
Nom amb què es designen els creients
de l'església càtara, que seguien la
doctrina del catarisme.
Es van estendre per Europa occidental
durant els segles XII i XIII. El país
occità es on va arrelar més
profundament el catarisme, ja que les
altes capes de la noblesa van
participar en el moviment. Montsegur
Els càtars s'identificaven com a bons Peyrepertuse
homes. El catarisme es fonamentava
en l'existència del binomi del bé i del
mal. Els càtars van portar una vida
marcada per l'ascetisme i la pobresa i
s'organitzaven en petites comunitats.
Després de la desfeta occitana
(croada contra els albigesos), els
càtars van fugir a altres territoris de la
Corona d'Aragó, juntament amb altres
occitans exiliats. Molts van viure
amagats al País Valencià i a
Catalunya, però sempre sota l'ombra
de la sospita i la persecució.