Presentació del poema "Oda a Espanya", de Joan Maragall, a càrrec dels alumnes Adrià Pérez i Sergio Romero, de primer de batxillerat (1.1). "Antologia de la poesia catalana". INS Isaac Albéniz. Badalona. 2015-2016.
Literatura Catalana Moderna (Segles Xvi Xviii)guest2c346cea
Este documento resume los principales movimientos artísticos y literarios de la Edad Moderna en Cataluña entre los siglos XV y XVIII: el Renacimiento, el Barroco, la Ilustración y el Neoclasicismo. Destaca autores representativos de cada periodo como Pere Serafí, Cristòfor Despuig y Francesc Vicent Garcia. También describe las características de la literatura popular que surgía en una sociedad marcada por la pobreza.
Presentació del poema "Brida", de Maria Mercè Marçal, a càrrec de l'alumnat de primer de batxillerat (1.3), de l'INS Isaac Albéniz de Badalona. Curs 2017-18
Presentació del poema "Oda a Espanya", de Joan Maragall, a càrrec dels alumnes Adrià Pérez i Sergio Romero, de primer de batxillerat (1.1). "Antologia de la poesia catalana". INS Isaac Albéniz. Badalona. 2015-2016.
Literatura Catalana Moderna (Segles Xvi Xviii)guest2c346cea
Este documento resume los principales movimientos artísticos y literarios de la Edad Moderna en Cataluña entre los siglos XV y XVIII: el Renacimiento, el Barroco, la Ilustración y el Neoclasicismo. Destaca autores representativos de cada periodo como Pere Serafí, Cristòfor Despuig y Francesc Vicent Garcia. También describe las características de la literatura popular que surgía en una sociedad marcada por la pobreza.
Presentació del poema "Brida", de Maria Mercè Marçal, a càrrec de l'alumnat de primer de batxillerat (1.3), de l'INS Isaac Albéniz de Badalona. Curs 2017-18
Presentació dels poemes "La dona hermosa" i "L'esposa parla", dins del bloc "Intermezzo", de l'obra "Visions i Cants", de Joan Maragall. Presentació a càrrec de l'alumnat de 2n de batxillerat (modalitat: Literatura catalana). INS Isaac Albéniz. Badalona. Curs 2019-20.
Presentació sobre els poemes de Maragall, "La mort d'un jove" i "Els Reis", inclosos dins de l'obra "Visions i Cants". La presentació ha anat a càrrec de l'alumnat de 2n de batxillerat de l'INS Isaac Albéniz (Curs 2019-20. Modalitat: Literatura catalana).
Presentació del poema "Oda a Espanya", de Joan Maragall, a càrrec de l'alumnat de primer de batxillerat (1.3) de l'INS Isaac Albéniz de Badalona. Curs 2017-18.
Presentació dels poemes "La dona hermosa" i "L'esposa parla", dins del bloc "Intermezzo", de l'obra "Visions i Cants", de Joan Maragall. Presentació a càrrec de l'alumnat de 2n de batxillerat (modalitat: Literatura catalana). INS Isaac Albéniz. Badalona. Curs 2019-20.
Presentació sobre els poemes de Maragall, "La mort d'un jove" i "Els Reis", inclosos dins de l'obra "Visions i Cants". La presentació ha anat a càrrec de l'alumnat de 2n de batxillerat de l'INS Isaac Albéniz (Curs 2019-20. Modalitat: Literatura catalana).
Presentació del poema "Oda a Espanya", de Joan Maragall, a càrrec de l'alumnat de primer de batxillerat (1.3) de l'INS Isaac Albéniz de Badalona. Curs 2017-18.
Presentació sobre el poema "A Mallorca, durant la guerra civil", de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, a càrrec de l'alumnat de primer de batxillerat (1.3), de l'INS Isaac Albéniz de Badalona. Curs 217-18.
El documento presenta información sobre la vida y obra del escritor español Lope de Vega. Explica que fue una figura polifacética con un gran talento para la literatura dramática, lírica y narrativa. Incluye preguntas sobre su biografía, obras principales y amorosas, así como enlaces para conocer más sobre el teatro clásico y barroco.
Conclusions sobre el fòrum realitzat entre equips TIC, el GemTic de l'escola GEM de Mataró i el TICTEAM de Sant Miquel dels sants. Després de buidar les respostes es van agrupar per centres d'interès. A continuació es va compartir una presentació al DRIVE on els alumnes, un de cada centre, elaboraven una o més d'una diapositiva a partir de la informació que havien extret del fòrum.
Gromaca and Brossa are two poets from different times and places but with similar experiences and themes in their work. Both used poetry as an outlet to express their critical views of their surroundings. They were both impacted by war, with Gromaca experiencing the Yugoslav war and Brossa the Spanish Civil War. Their poems frequently critiqued militarism and called for social change. Though separated by time and geography, they provide an example of how poets in different eras can address similar issues of injustice through their commitment to social and political themes in their writing.
Two poets from different eras and places, Joan Brossa from Barcelona in 1919 and Tatjana Gromaca from Croatia in 1972, fought for similar causes through their art. Brossa experienced the Spanish Civil War firsthand and used surrealism and dadaism in his clandestine writings to combat fascism. Gromaca also used poetry as a weapon to transmit the pain of the Yugoslavian Civil War in her country. Both artists fought as soldiers through their words to achieve peace, justice, and freedom.
Tatjana Gromaca and Joan Brossa were both influenced by their experiences with war in their poetry, though they experienced different wars. Tatjana lived through the Yugoslavian War of 1991-2001 between Serbia, Bosnia and Croatia, while Joan participated in the Spanish Civil War from 1936-1939 as a teenager in the republican army. Both developed a strong social criticism and antimilitarism in their poetry as a result of their war experiences, with Tatjana expressing the sadness of war and Joan believing in the randomness of survival. Their shared social and political commitment led them to focus on similar themes of criticizing capitalism and hypocrisy while expressing pain and refusal of war.
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsDaniel Fernández
Vice Verba és una aplicació educativa dissenyada per ajudar els estudiants de llatí a aprendre i practicar verbs llatins d'una manera interactiva i entretinguda.
1. TINC EL COR PLE D’ALEGRIA….
Bernat de Ventadorn
Bernat de Ventadorn
França
https://pixabay.com/es/vectors/coraz%C3%B3n-carta-el-amor-electr%C3%B3nico-159637
/
https://ca.wikipedia.org/wiki/Bernat_de_Ventadorn
3. El meu cor, ansiós, frisa,
mes he confiança.
El vostre semblant m’avisa
que deixi recança.
Marxar sento que m’encisa
car he la fermança
que en tornant no és indecisa
la vostra inclinança.
Mon cor és prop d’amor
i l’esperit hi corr,
però el cos sofreix enyor,
car és molt lluny,a França.
Servo la bona esperança
però encara és fada.
Dintre meu, vacil·lant, dansa
com nau a l’onada.
Del neguit que em fa menjança,
qui em treu l’abrivada?
De nit, quina greu migrança
sota la frassada!
Més pena Cnc d’amor
que Tristany, l’amador,
que sofrí dolor i temor
per Iseu, l’amada.
En aquesta estrofa, veiem un canvi de to, abans estava molt feliç i ara
introdueix la frisança i l’ansietat i en sabem el perquè: l’enyor i el
patiment i el dubte que la llunyania d’amor provoca. Per tant, el tema
d’aquesta estrofa és l’amor de lonh (l’amor de lluny) i els sentiments
que aquest provoca. Sabem per l’última estrofa/tornada que és a
França lluny de la seva dama, per això l’enyor.
L’amor de lonh, en certa manera era una prova d’amor, la llunyania
posava en risc, l’amor veritable, o el feia créixer.
Aquesta frisança li causa un neguit que el fa dubtar, per això juga amb
les antítesis: frisança / confiança
Continua adreçant-se a la dama, “el vostre semblant m’avisa” quan
veu en l’actitud “semblant” de la dama una seguretat de mantenir l’amor,
malgrat la distància: Car he la fermança que en tornant no és indecisa la
vostra inclinança” És a dir, quan torni sé que encara em protegireu.
Hi endevinem, doncs, la metàfora feudal, el vassall té la protecció del
seu senyor (el trobador/amant té la protecció de la seva dama)
Continua amb el dubte, té esperança però el mateix temps la perd, o la
considera poc consistent, per això utilitza una comparació molt important
fa ús de referents de la natura, recurs molt habitual en Bernat de
Ventadorn: Dintre meu, vacil·lant dansa” (l’esperança) com nau a l’onada
(vaivé)
Es qüestiona qui li treu la passió i el desig a través d’una pregunta
retòrica i com se sent de sol sense la seva dama al llit (sota la flassada)
Acaba l’estrofa tot donant a conèixer la seva pena, tristesta i dolor a causa
de la llunyania i utilitza un referent literari molt significatiu el del romanç
de Trinstany i Isolda, que van patir i van morir per amor.
III
IV
https://drive.google.com/file/d/1hYzozlsgvihuWA780TaM0k6Q6XlqwVGy/viewVídeo comentari:
4. Oh, fos l’oreneta alada
que vola per l’aire
i en ser a la vostra teulada,
us crida xisclaire!
Bella dama benamada,
soc un gemegaire.
Moriré d’aital punxada,
si això dura gaire.
Dama, per vostra amor,
junto les mans, ador!
Cos genCl, quina dolor
copsar vostra flaire!
Aquí el poeta dona a conèixer el seus sentiments, que han passat d’alegria,
al dubte, de l’enyor al dolor.
Comença expressant un desig a través d’una comparació metafòrica vol
transformar-se en oreneta (ocell clarament vinculat a la primavera i per tant a
l’amor) i a més amb una oreneta alada, un epítet que reforça la capacitat de
volar d’aquests animals cosa que el beneficiaria perquè podria acostar-se a
la seva dama “ en ser a la vostra teulada” i des d’allí cridar, “xiclaire!” fixeu-
vos com utilitza un sinònim de cridar, perquè reforça el crit de desesperació:
un xiscle comporta dolor i patiment, com el que sent el poeta lluny de
l’estimada
Continua amb la veu poètica adreçant-se a la dama, ressaltant els seus
atributs “Bella dama” i recondant-li el seu amor incondicional i
autèntic: “Benamada”. Els elogis a la dama, són freqüents en la
literatura amorosa i sovint connecten amb el tema de la lleialtat i
fidelitat amorosa (vinculació clara a la metàfora feudal)
A partir d’aquí tot són queixes i es fa el màrtir: moriré d’aital punxada: La
punxada és un referent del déu de l’amor, que va llençant sagetes que
causen dolor i amor. Reapareix el tema metafòric mort d’amor (n’havia
fet referència a la comparació de Tristany i Isolda)
A la tornada, s’adreça a la dama en un acte de vassallatge i
submissió com a bon vassall. Juguem a la metàfora feudal. “Junto
les mans, ador” I li fa saber el seu desig “cos gentil” i el dolor de
només copsar-ne la flaire, ja que estem parlant de l’amor de lonh.
V
5. Missatger, vés i corr:
Aixeca un cant sonor
que conC la gran dolor
que el meu cor clivella.
Si de vós algú és parlaire
quina meravella!
Car tot el meu cor s’enlaira
amb tal contarella.
Si ara jo us faig de cantaire
tot se’m renovella,
mes sols soc un somicaire
que l’amor dardella.
Us am de bona amor
tot jo ferit d’enyor.
Mos plors han el grat sabor
d’una pena bella.
Aquest amor de lonh li provoca dolor però al mateix temps quan sent algú que
parla d’ella el seu cor s’enlaire, se sent feliç i cantant el seu amor tot se li
renovella (transforma, com ens ha dit a la primera estrofa) però no deixa de fer-li
saber que el seu cant és també de dolor, sols soc un somicaire- un, que plora en
silenci, un, que es lamenta. El cant del trobador és la seva veu per això se sent
renovat, cantant, perquè el cant és la seva expressió més sincera del que sent.
Torna a sortir la referència metafòrica al dard de l’amor “l’amor dardella” per fer-
nos saber que està Ferit d’amor. Es tracta d’una metàfora molt ulitlitzada en la
literatura amorosa. El trobador torna a jugar amb l’antítesi com veurem al final de
la tornada on apareix el tòpic agre-dolç:
Els meus plors han el grat sabor / d’una pena bella
I ara, ja som a la tornada oficial, la qual tanca a nivell formal i de contingut el poema i
on el trobador, en aquest cas, no s’adreça a la dama, sinó al seu joglar que farà de
missatger i cantarà a la cort el sentiment de dolor i d’enyor de l’estimada.
La veu poètica ha canviat, ara no s’adreça a la dama, com en els versos anteriors,
sinó que s’adreça al seu joglar utilitzant un imperatiu que dennota urgència “Vés i
corr, aixeca un cant sonor”. Que el meu cant se senti bé i que expliqui el meu profund
dolor. Dolor expressat a través d’una bellíssima metàfora que el meu cor clivella
(esquerda) cor per tant esquerdat de dolor.
VI
VII