2. 1. Context
1.1 Època
1.2 Autor
1.3 Corrent literari
1.4 Obra on està inserit el poema
1.5 Anècdota del poema o del llibre de poemes, la motivació real o literària
de l’escrit.
2. Tècnica
2.1 Recompte sil·labíc/ Cesura
2.2 Rima
2.3 Ritme
2.4 Llicències mètriques
2.5 Tipus de lèxic
2.6 Figures retòriques
2.7 To
3. Text
3.1 Parts de l’obra
3.2 Temes i subtemes
4. Conclusió
5. Bibliografia
3. Màrius Torres i Perpenya fou un poeta català del simbolisme. Va néixer
a Lledia el 30 d’agost de 1910, i va morir a Sant Quirze Safaja, Moianés,
el 29 de desembre del 1942. El poema va ser escrit a començaments del
segle XX. El simbolisme va ser un moviment artístic que surgeix en un
moment de crisi de la raó, és a dir, que els artistes no eren capaços
d’entendre el que passava al seu voltant, es trobaven desorientats i van
buscar una manera d’escapar-se de la realitat, en la creació. Durant
aquella època va haver-hi grans avanços tècnics, i el món va cambiar
totalment. Es va inventar l’electricitat, els cotxes, el telèfon, etc. El
temps i l’espai van ser relatius i aquests temps moderns van desorientar
a l’ésser humà. D’aquí que els artistes expressin aquest sentiment de
desorientació en els seus textos. Els moviments d’aquesta època
s’anomenen vanguardies. Diferents representats de les vanguardies
europees són Charles Baudelaire, a França, Rainer Maria Rilke, a
Alemanya, Federico García Lorca, a Espanya, Oscar Wilde, a Anglaterra,
Marinetti, a Italia, etc.
4. Màrius Torres i Perpenya fou un poeta català, en l’època del simbolisme. Va néixer a Lledia el 30
d’agost de 1910, i va morir a Sant Quirze Safaja, Moianés, el 29 de desembre del 1942.
Màrius tenía una familia benestant. El seu pare era Humbert Torres, la seva mare era Maria Pereña,
i els seus dos germans, més petits que ells, s’anomenaven Víctor i Núria. Humbert Torres era diputat
del Parlament de Catalunya i metge. Màrius s’interesava des de ben jove per la literatura. Va
estudiar al Liceu Escolar i al Institut General i Tècnic de Lleida. Actualment, aquest centre rep el
nom de “Institut Màrius Torres”. Més tard, va estudiar medicina a la Universitat de Barcelona, on es
va especialitzar en malaties de l’aparell digestiu. Durant la seva estancia allí, va escriure la comèdia
anomenada “Un fantasma com n’hi ha pocs”. També va escriure el diari “L’ideal” al començament de
la guerra civil.
Als vint-i-cinc anys va agafar tuberculosi i el 1935 va ingresar al sanatori de Puig d’Olena. Al
emmalaltir de tubercolsi, no va marxar mai del sanatori. El dia a dia al sanatori el va ajudar a
dedicar més temps a les seves lectures o poemes, al piano i passejar. El seu repertori era molt extens:
Llegia desde textos relacionats amb la filsosofia, textos on apareixen Plató, Aristòtil, etc fins a obres
literàries com son els poemes i les narracions. Al sanatori, Màrius, va coneixer a Mercè Figueres, la
qual també tenía tuberculosi. Màrius escrigui les “Cançons a Mahalta”, un dels seus poemes més
famosos escrit en el 1937. Tota aquesta trajectòria al sanatori, va ser la seva vida. En aquest període
de temps, Màrius es definia com un poeta líric.
Finalment, morí als trenta-dos anys . Alguns dels deus poemes més tradicionals van ser “Dolç Àngel
de la Mort” i “La Ciutat Llunyana”. El fet de estar malalt, influeix molt en la seva obra que està plena
de referències al pas del temps i de reflexions sobre la vida la mort.
5. Aquest poema és un poema vanguardista, que té molts elements simbolistes. El
simbolisme va ser un corrent estètic que presenta unes imatges que formen part
de l’interior de la realitat objectiva. Intenta descubrir la realitat interior del món,
la qual és el tema dels poemes. El món que els artistes simbolistes creen en els
poemes és un món subjectiu. Els poemes simbolistes volen despertar sensacions,
abans que descriure objectivament. Per això, tenen un to personal i utilitzen un
vocabulari molt subjectiu, la qual cosa dificulta la seva comprensió.
7. Aquest poema comença amb una cita de Charles Baudelaire on diu que el poema
va dedicat als captius, als vençuts i a d’altres perdedors. Això és molt important a
l’hora de parlar de l’anècdota, ja que la data del poema és 1939, l’any que les
tropes franquistes van entrar a Barcelona, guanyant a les forces republicanes. El
poema, té per tant, un motiu real. És un poema sobre la derrota i la pèrdua de la
pàtria.
8. Aux captifs, aux vaincus!...à bien d’autres, encor!*
Ara que el braç potent de les fúries aterra A 12 (6+6’)
la ciutat d’ideals que volíem bastir, B 12 (6+6)
entre runes de somnis colgats, més prop de terra, 13 A
Pàtria, guarda’ns: -la terra no sabrà mai mentir… 13 B
Entre tants crits estranys, que la teva veu pura C 12 (6+6’)
ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol D 13
que creure i esperar la nova arquitectura C 12 (6+6’)
amb què braços més lliures puguin senyar el teu sòl. D 13
Qui pogués oblidar la ciutat que s’enfonsa! F 12 (6+6’)
Més llunyana, més bella, una altra n’hi ha, potser, G 12 (6’+6)
que ens envía, per sobre d’aquest temps presoner, G 13
batecs d’aire i de fe; la dura veu de bronze F 12 (6+6’)
que de torres altíssimes s’allarga pels camins, H 14
i eleva el cor, i escalfa els peus de pelegrins. H 12 (6’+6)
Aquest poema es d’Art Major i com que està format per dos quartets i dos tercets és un Sonet. Els versos
alexandríns (12 síl·labes), alternen un ritme masculí i femení. La seva rima és consonant, ja que
coincideixen vocals i consonants, a partir de l’últim accent. Hi trobem sinalefes als següents versos:
Primer vers: que el Onze vers: que ens
Sisè vers: no ens Catorzé vers: i eleva/ i escalfa
Setè vers: creure i esperar/nova arquitectura
9. El tipus de lèxic que s’utilitza, es culte i elaborat, i està relacionat amb el camp
semàntic de la guerra, com per exemple, en el primer vers (braç putent) i en el
tercer vers, runes. També trobem altres paraules com les fúries, Pàtria, etc.
El to del poema és èpic, transmet la força malgrat la derrota. És un cant a
l’existència de la Pàtria encara que s’hagi perdut. I a l’esperança de que algún dia
s’aconsegeuixi per fi la llibertat i es pugui recuperar el somni de la Pàtria que ara
per la guerra, s’ha perdut. El poeta demostra el seu amor a la Pàtria i el seu
sentiment de tristor per haver-la perdut.
10. En aquest poema podem distingir dues parts diferents:
En els dos primers quartets, l’autor, invoca a la Pàtria. En el primer d’ells, parla
metafòricament de la violència de les tropes franquistes i de la pèrdua dels
somnis de llibertat que ara s’han destruït com la ciutat que està en runes. El
poeta vol que la idea de la patria no desaparegui i que guardi la il·lusió dels que
han perdut. En el segon quartet, es fa referencia a la llengüa estranya que es
parla a la Pàtria i a l’esperança de que algún dia, la Pàtria, es torni a recuperar.
Per una altra banda, a la segona part del poema, els dos tercets, s’expressa més la
emoció del poeta, on parla de la impossibilitat d’oblidar la ciutat perduda.
L’deal de la Pàtria bella i llunyana ajuda al poeta a sobreviure en aquests temps
tant durs, mentres que els que han guanyat la guerra creen un ambient de por i
obliguen a les persones a l’exili.
11. En primer lloc, el text s’adapta i reflecteix la seva época perquè parla del
moment històric de la guerra, i de la destrucció de la Pàtria catalana, per part
dels franquistes. A més a més, reflecteix també les característiques del
simbolisme, perquè parla d’una ciutat llunyana, que en realitat és una refèrencia
a la Pàtria perduda.
L’autor ha utilitzat un to èpic, molt relacionat amb el tema de la Pàtria i amb la
seva intenció de lluitar per recuperar-la algún dia. Les figures retoriques són
adients al tema, perquè fan refèrencia a la violència de les tropes franquistes i a
la bellesa de la Pàtria. L’utilització de versos alexandríns i del sonet dónen
encara més categoría a la temática del poema.
