1. LLENGUA CATALANA I LITERATURA
ANTOLOGIA POÈTICA
CORRANDES D’EXILI
Pere Quart
Nom: Alex Pié Ventura.
Curs: 1r Bat. A
Data: 17-01-2011
IES ERNEST LLUCH I MARTIN
CUNIT

2.
Índex.
1. CORRANDES D’EXILI ............................................................................................................ 3
1.1 INTRODUCCIÓ: JOAN OLVER (PERE QUART) .............................................................. 4
1.2 MÈTRICA. ....................................................................................................................................... 4
1.3 INTERPRETACIÓ DEL CONTINGUT.................................................................................... 4
1.4 FIGURES RETÒRIQUES. ........................................................................................................... 5
1.5 COMENTARI PERSONAL......................................................................................................... 6
2. BLOC I .................................................................................................................................................... 6
2.1 CANÇONETA INCERTA ............................................................................................................. 6
2.2 BÈLGICA.......................................................................................................................................... 6
2.3 TOT L’ENYOR DE DEMÀ .......................................................................................................... 7
2.4 VINYES VERDES VORA EL MAR... ........................................................................................ 7
2.5 AIGUAMARINA............................................................................................................................. 8
2.6 QUE JO NO SIGUI MÉS COM UN OCELL TOT SOL ......................................................... 8
2.7 SÚNION! T’EVOCARÉ DE LLUNY AMB UN CRIT D’ALEGRIA ................................... 9
2.8 EL PENDÍS................................................................................................................................... 10
Palabras para Julia ................................................................................................................. 11
3. LA POESIA DE POSTGUERRA ............................................................... 12
3.1 Context històric i cultural. ..................................................................................................... 12
3.2 CARLES RIBA ............................................................................................................................. 12
3.3 JOSEP CARNER.......................................................................................................................... 13
3.4 JOSEP VICENÇ FOIX ................................................................................................................ 13
2

3. CORRANDES D’EXILI
Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir res...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra plena.
L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya).
Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra.
Abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarona amb l'espatlla.
A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sense vida.
Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.
En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
«Com el Vallés no hi ha res.»
Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la plana un tenderol
que batega com una ala.
Una esperança desfeta,
una recança infinita,
i una pàtria tan petita
que la somio completa.
3

4. INTRODUCCIÓ:
JOAN OLIVER (PERE QUART)
Va néixer a Sabadell el 1899, fill d’una de les
famílies més riques de la ciutat, i va morir a
Barcelona el 1983. De caràcter rebel, no es va
voler dedicar als negocis familiars, i va portar una
vida molt austera per poder-se dedicar a la
literatura. Durant la guerra civil s’exilia a França,
i poc després, amb l’arribada de Hitler a aquest
país, marxa a Xile. Torna a Catalunya 20 anys
després, i s’hi troba un país derrotat culturalment,
però és un dels primers en oposar-se a la
dictadura sense cap por.
En quant a la seva obra, l’autor va escriure també teatre, traduccions i
articles periodístics, tot i que és conegut sobretot per la seva poesia. La
seva obra es caracteritza pel to irònic, un lirisme molt tendre i un fort
compromís amb la cultura catalana.
MÈTRICA.
El poema està format per vuit estrofes, en què es combinen quintetes i
quartetes, que rimen en: aabba, cddc, eefed, ghhgh, ijij, klklk, mnnm, oppo.
Per tant, el poema presenta tant rima encadenada com rima creuada.
Els versos són heptasíl·labs (set síl·labes) i, per tant, d’art menor. La rima
és consonant, ja que rimen tant vocals com consonants.
INTERPRETACIÓ DEL CONTINGUT.
 Primera estrofa : L’autor explica la pena que sentia durant la seva
fugida de Catalunya, en una nit de lluna plena.
 Segona estrofa: Explica que en la seva fugida l’acompanya la seva
dona, a la que compara amb una Mare de Déu, la Moreneta.
 Tercera estrofa: Diu que, abans de passar la frontera amb França (la
ratlla), s’ajup i besa la terra amb l’objectiu que els perdoni els
estralls de la guerra civil.
 Quarta estrofa: L’autor afirma que, amb la seva marxa, va deixar
enrere bona part de la seva vida, adormida.
4

5.  Cinquena estrofa: Explica que durant el seu exili l’enyorança no el
farà patir, sinó que serà el que allò que el farà viure.
 Sisena i setena estrofes: Pere Quart evoca la seva terra, el Vallès, la
qual descriu.
 Vuitena estrofa: Aquesta estrofa mostra els sentiments del poeta: ha
perdut l’esperança de tornar a Catalunya degut a l’imposició del
franquisme, motiu pel qual sent una gran pena. Catalunya ha perdut
la guerra, i el franquisme gairebé la destruirà, però ell provarà de
recordar-la tal com era abans, completa.
FIGURES RETÒRIQUES.
1. Al·literació:
Perquè ens perdoni la guerra,
que l’ensagna, que l’esguerra
Abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarona amb l'espatlla.
2. Hipèrbole:
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
3. Comparació:
L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya).
4. Personificació:
Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra.
Abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarona amb l'espatlla.
5

6. COMENTARI PERSONAL
Crec que Corrandes d’exili és un gran poema perquè reflecteix les
experiències reals viscudes per l’autor, Joan Oliver, en el seu exili durant la
Guerra Civil. El poema mostra els seus sentiments, el seu amor a Catalunya
i la seva enyorança envers d’ella per haver-la deixat, a més del seu
sentiment de culpa pels estralls que la guerra ha causat a la seva terra.
M’agrada sobretot l’última estrofa, que crec que és la que millor mostra el
dolor tant de l’autor com dels milers de catalans que van haver de deixar el
seu país durant la guerra, per tal de protegir tant la seva integritat com la
seva identitat.
BLOC I
CANÇONETA INCERTA
- Carner ens parla d’un camí que pot ser la vida. Quin és el sentiment
predominant que transmet el poema? El camí de la vida és igual per
tothom? Analitza els versos des d’aquest punt de vista.
El sentiment predominant en el poema és la incertesa sobre la vida, sobre
el nostre futur. Carner vol dir-nos en aquest poema que la nostra vida serà
diferent en funció del camí que escollim.
Així, en la primera estrofa, planteja el dubte sobre el nostre futur, sobre on
ens portarà la vida. Pregunta si ens portarà a la vila, al·ludint a la vida en
companyia, o bé al pi de la carena, referint-se a la vida solitària
A la segona estrofa mostra algunes de les alternatives que ens pot donar la
vida, i els dubtes que ens podrem plantejar.
A la tercera estrofa diu que no podrem saber si el camí triat ens portarà a
la felicitat o a la mort, però cal triar un camí, i cadascun serà una vida
BÈLGICA
- Explica amb les teves paraules com és el país de què parla Carner i les
qualitats que posseeix.
Carner parla d’un país solejat, on
les ciutats es combinessin amb els
prats, on pogués viure
discretament entre bona gent, tots
molt units. Parla d’un país pacífic,
en què els ciutadans serien cultes i
conviurien sense problemes i amb
hospitalitat, on no hi hauria pobres,
tothom seria igual. A les ciutats hi
6

7. hauria mercats pintorescs, i hi conviurien cases antigues i noves, amb la
natura, en harmonia. Hi hauria també nombrosos savis.
Ell viuria en un arrecerat jardí amb una font, entre els altres, però sense
fer-se nosa i amb seguretat.
TOT L’ENYOR DE DEMÀ
- El poema ens descriu una escena quotidiana i uns personatges també
quotidians. Fes-ne la descripció.
L’autor descriu el que es trobarà l’endemà si la seva malaltia li permet
aixecar-se: Diu que es trobarà les places il·luminades pel sol o per la lluna,
que veurà passar a la noia que reparteix la llet, tot somrient, i al noi que
reparteix els diaris, emprant el tramvia. També passarà el carter, i algun
aeroplà, que el farà alçar el cap com si el cridés un veí des d’un terrat. Al
carrer hi seran també les dones del barri, que se’n van a comprar al mercat
amb el cistell buit o bé en tornen amb els cistells plens de carns, verdures i
fruites. L’adroguer moldrà el cafè mentre parla amb les dones, mentre els
nens del barri, que com que és dijous no van a escola, fan cridòria. També
hi haurà cavalls i carreters; al plat l’esperaran el vi, el pa i l’escudella, i els
amics l’aniran a veure.
VINYES VERDES VORA EL MAR...
- Fes una llista de tots els colors que apareixen al poema, dels elements
que els connoten. Separa els colors freds dels calents. Existeix una
gradació cromàtica? Demostra-ho i interpreta el seu sentit.
El verd de les vinyes, més fort a punta de
dia i més suau cap al vespre; el blau
mariner del Mediterrani; el blanc de la vela
que passa; el marró lluent de la terra cap al
migdia; el blanc de la neu; el negre del
raïm més madur, i el groc daurat dels seus
pàmpols.
Són colors càlids el marró i el daurat, i
colors freds el verd, el blau, el blanc i el
negre.
Sí que hi ha una graduació cromàtica, que va des dels colors més càlids al
principi del poema fins als més freds al final. També va canviant el color
del raïm , que es va tornant més fosc a mesura que va madurant. L’autor
vol representar d’aquesta manera el pas del temps a mesura que avança el
poema.
7

8. AIGUAMARINA
- Quina visió de la vida ens reflecteix el poema?
- Comenta el significat de totes les metàfores que hi trobis.
El poema defineix la forma de vida
que l’autor desitjaria: una vida lliure,
tranquila i sedentària, en què poder
disfrutar de l’amor i de cada moment,
però també en què s’acceptarien el
dolor i la mort.
 Encendre el foc del pensament que vibra (v. 5-6): L’autor diu
encendre el foc referint-se a iniciar alguna cosa, què en aquest cas
és engegar la imaginació, el pensament.
 I el teu amor, transparent (v. 23): Diu que l’amor és transparent,
referint-se a que és sincer.
QUE JO NO SIGUI MÉS COM UN OCELL TOT SOL
- Fes-ne un resum i interpreta el poema a partir de la informació que
cerquis.
L’autor desitja fugir de la
soledat, i deixar de ser un
simple observador, que veu
passar la vida de gent més
afortunada o més
desvalguda, que es
dirigeixen cap a la rutina i la
monotonia a què els portarà
la societat.
Diu que, mentre la vida
transcorre, un no es cansa
d’evocar els records bons i
dolents, que ja són inabarcables. Afirma que ja tenen més que ell tant els
que són molt rencorosos com aquells que evoquen la felicitat, doncs ell
només observa, distanciat.
Per últim, a la tercera estrofa, l’autor es planteja un dubte: s’hauria
d’entregar plenament (amb sang i sentits) a la societat o bé se n’hauria de
distanciar completament?
8

9. SÚNION! T’EVOCARÉ DE LLUNY AMB UN CRIT
D’ALEGRIA
- Cerca informació. Fes-ne un
resum i interpreta el poema a
partir d’aquesta informació.
- Separa tots els substantius dels
verbs i dels adjectius. Estableix
un camp semàntic amb els noms i
intenta interpretar el resultat
tenint en compte el comentari
que has fet en la pregunta
anterior.
En els set primers versos, l’autor descriu l’aspecte del temple, que recorda
d’un dels seus viatjes. Diu que el temple està en ruïnes (mutilat), format per
columnes de marbre blanc, algunes de les quals han quedat submergides.
Als set versos següents, explica la funció del temple de guiar els mariners
perduts, i com el seu record el guia també a ell mateix( vetlles [...] per
l’exiliat que entre arbredes fosques t’albira). L’autor compara la funció del
temple com a guia amb el seu desig de tornar a Catalunya, com si d’alguna
manera comparés el temple amb la seva terra, l’un destí i guia dels
mariners i l’altra d’ell mateix.
 Substantius: Crit, alegria, sol, rei, mar, vent, record, sal, marbre,
temple, columnes, salt, onada, eternitat, altura, mariner, rumb, nom,
garriga, déus, arbredes, força, cops, fortuna, ruïna.
 Verbs: T’evocaré, dreça, dormen, vetlles, veu, cercar-te, t’albira,
coneix, salva, ha donat.
 Adjectius: Lleial, feliç, exaltada, absolut, noble, antic, mutilat,
desdenyós, blanc, nua, extrem, fosques, ric, pur.
1. Camp semàntic d’alegria: Alegria, feliç, fortuna.
2. Camp semàntic de trist: Ruïna, mutilat, desdenyós, fosques.
L’autor contrasta els sentiments i experiències negatives dels
mariners perduts, que el representa tant a ell com a la resta de catalans
exiliats, amb l’alegria i la bellesa que percebrà qui arribi al temple, que
representa a Catalunya.
9

10. EL PENDÍS
- Després de llegir el poema, jutja
si és encertada l’opinió de Joan
Fuster:”El poema ve suscitat per
lleus motivacions felices: un record,
una vivència, un esdeveniment
familiar, sempre embolcallat amb
ressonàncies joioses...per a
Clementina Arderiu la vida reposa
en la convicció que el món és bo i
que ella té un lloc just i alegre”. Justifica la teva resposta.
- Busca i copia el poema de José Agustín Goytisolo “Palabras para
Julia” i compara’l amb el d’Arderiu.
La meva opinió és que Joan Fuster s’equivoca completament, ja que jo
crec que el poema fa referència a la difícil lluita a què s’ha d’enfrontar
Arderiu per poder escalar posicions dins la societat, per poder millorar el
seu paper com a dona. Per tant, no creu que el seu lloc sigui, ni molt
menys, just i alegre, i el món al que s’ha d’enfrontar en la seva àrdua
escalada és injust, i no bo.
Tots dos poemes reflecteixen la
dificultat que representa per a
moltes dones el pas de la vida en el
moment en què s’escriuen els
poemes. El primer mostra aquestes
dificultats des de la primera
persona, comparant el pas de la vida
amb una dura ascensió. En el segon,
en canvi, l’autor anima a una dona a
enfrontar-se amb el destí, amb la
vida.
10

11. Palabras para Julia
Tú no puedes volver atrás Tu destino está en los demás,
porque la vida ya te empuja tu futuro es tu propia vida,
como un aullido interminable. tu dignidad es la de todos.
Hija mía, es mejor vivir Otros esperan que resistas,
con la alegría de los hombres, que les ayude tu alegría,
que llorar ante el muro ciego. tu canción entre sus canciones.
Te sentiràs acorralada, Entonces siempre acuérdate
te sentirás perdida o sola, de lo que un día yo escribí
tal vez querrás no haver nacido. pensando en ti como ahora pienso.
Yo sé muy bien que te dirán La vida es bella, tú verás
que la vida no tiene objeto, como a pesar de los pesares
que es un asunto desgraciado. tendrás amor, tendrás amigos.
Entonces siempre acuérdate Por lo demás no hay elección
de lo que un día yo escribí y este mundo tal como es
pensando en ti como ahora pienso. serà todo tu patrimonio.
Un hombre solo, una mujer Perdóname, no sé decirte
así tomados, de uno en uno, nada más, pero tú comprende
son como polvo, no son nada. que yo aún estoy en el camino.
Pero yo cuando te hablo a ti, Y siempre siempre acuérdate
cuando te escribo estas palabras, de lo que un día yo escribí
pienso también en otros hombres. pensando en ti como ahora pienso.
Nunca te entregues ni te apartes (José Agustín Goytisolo)
junto al camino, nunca digas
no puedo mas y aquí me quedo.
11

12. LA POESIA DE POSTGUERRA
Context històric i cultural.
La Guerra Civil representa un dels fets
més traumàtics de la literatura catalana.
Durant uns anys, la poesia a Catalunya
queda paralitzada; tot i que els autors
continuen escrivint, els llibres no es
publicaran. Malgrat tot, la qualitat no
només no baixa, sinó que la crítica actual
considera el segle XX com el segon Segle
d’Or de la literatura catalana, junt amb el
segle XV.
Hi ha un corrent, durant els primers anys, que unifica la poesia catalana:
reflexionar sobre el dolor, l’exili o la mort. Els autors, però, aniran trobant
la seva pròpia veu, i es podrà parlar de noves escoles o tendències. La
majoria dels poetes continuaran dins l’àmbit del Noucentisme, alguns
continuaran amb les avantguardes i d’altres escriuran poesia existencialista.
Tres autors, però, continuen la seva evolució personal. Aquests són:
CARLES RIBA
Neix a Barcelona el 1893 i hi mor el 1959. Estudia
Dret i Filosofia, i el 1916 es casa amb la poetessa
Clementina Arderiu. S’exilia a Montpeller després
de la victòria franquista a la guerra.
És considerat un gran mestre de la literatura
catalana pels seus coneixements de literatura
clàssica i universal. Els seus llibres més destacats
són:
- Elegies de Brierville (1942). L’escriu
amagant-se dels nazis, i parla dels
horrors de la Segona Guerra Mundial.
- Salvatge cor, que és un llibre de sonets perfecte en la forma.
- Primer llibre d’estances, que imita la poesia grega adaptant la
mètrica al català.
És també un dels millors crítics del segle XX.
12

13. JOSEP CARNER
Va néixer a Barcelona el 1884 i va morir el 1971
a Brussel·les. Es converteix ràpidament en l’autor
més destacat del Noucentisme, i comença de molt
jove a escriure poesia i articles.
Es va dedicar a la carrera diplomàtica, i va ser
ambaixador de la República arreu d’Europa. Amb
l’esclat de la guerra, s’exilia a Bèlgica, on va
treballar de professor universitari fins a la seva
mort.
En quant a la seva obra, Carner és autor d’una
trentena de llibres de poesia, que estan considerats
obres mestres per la seva perfecció. Les seves obres més importants són:
 Els fruits saborosos (1906). Parla de les èpoques de la vida a través
de diferents sonets.
 Auques i ventalls (1914). Conjunt de pomes en què parla de la
societat barcelonina amb gran ironia.
 Nabí (1941). Llarg poema narratiu on explica les seves idees sobre
l’Europa que ha entrat en guerra.
JOSEP VICENÇ FOIX
Conegut popularment com a J.V. Foix, va
néixer a Sarrià l’any 1893 i va morir l’any 1967.
L’any 1916 comença a col·laborar amb La
revista, i el 1917 hi publica els primers poemes.
Publica també alguns cal·ligrames.
Escriu el seu llibre més important, Sol i de dol,
el 1947.L’obra és una barreja perfecta de la
literatura provençal, el Renaixement italià i
l’Avantguardisme europeu.
13