1. La literatura medieval:
Els orígens de la literatura catalana
La lírica dels trobadors
Ramon Llull
Les quatre grans cròniques

2. La societat feudal
• Edat Mitjana (476 Caiguda de l’Imperi romà-1453 ocupació
turca Constantinoble)
• Alta Edat Mitjana (s.X, XI, XII) Estil romànic
• Baixa Edat Mitjana (s.XIII, XIV, XV) Estil gòtic
• S. XII-XIII: fundació universitats, expansió de les ciutats,
aparició d’economia monetària, continuïtat de les croades...
• Durant els s. IX i X als Països Catalans té lloc el procès
d’independència respecte del poder franc (Barcelona, Ribagorça,
Pallars, Urgell, Cerdanya, Besalú, Vallespir, Rosselló i Empúries).
• Conquesta de Tortosa (1148) i Lleida (1149) als sarraïns.

3. La societat feudal
• Església, noblesa i poble lligats entre ells per creences religioses
i per juraments de fidelitat.
• Ritual cavalleresc = ritual de vassallatge, amb gran significació
religiosa (cavallers defensen la cristiandat).
• L’art resulta hieràtic i poc vitalista, expressa bàsicament motius
religiosos.
• Monestirs són vertaders focus d’activitat cultural (escriptoris i
escoles catedralícies).
• Mitjans s. XIII creixen l’educació i l’alfabetisme burgès.
• El poble viu a recer de monestirs i castells (Barcelona s.XIV
40.000 habitants, pràcticament els mateixos fins al XVIII).
• Cultura popular: música, cançò, ball, rondalles, llegendes,
representacions teatrals...

4. Primers escrits en llengua vulgar
• 813 Concili de Tours: es demana als bisbes que tradueixin
les homilies a la llengua “rústega”.
• S. XII: Chanson de Roland, Cantar de Mío Cid, obra de
Guillem d’Aquitània.
• Etapa preliterària catalana és llarga. S’escriu en llatí
pràcticament fins s.XIII.
• Entre els segles VI i VIII formació del romanç.
• S. IX als comptats catalans ja s’havia evololucionat cap al
romanç.
• Entre els segles IX i XII el llatí és la llengua oficial i de
cultura; el català o romanç és la del carrer.

5. Primers escrits en llengua vulgar
• Textos catalans més antics conservats:
1. Llibre Jutge ( Forum iudicum): fragment de lleis
visigòtiques. Primera meitat s.XII.
2. Les homilies d’Organyà (finals s. XII). Sermons traduïts
segurament de l’occità. 1a mostra de literatura catalana.
3. La cançò de Santa Fe (segona meitat s. XI): poema en
heptasíl·labs que parla de les vides de sants.
Mitjans segle XIII s‘esvaeix la línia entre
Llatí (llengua culta) / Català (llengua vulgar)
Prosa catalana va guanyant territori, en canvi la poesia és escrita
en occità fins ben entrat el segle XV.

6. La lírica dels trobadors
• Poesia trobadoresca (escrita en occità) és la primera manifestació culta
en llengua vulgar i de temàtica profana a les darreries del segle XI. Acaba
amb la croada algibesa (Tractat de París 1229).
• Origen: sud de la Gal·lia (països de llengua d’oc, Occitània). S’estèn a
Itàlia i Catalunya.
• Causes del conreu de la lírica trobadoresca a terres catalanes:
1. Proximitat geogràfica (permet circulació de joglars i trobadors).
2. Lligams polítics i econòmics.
3. Similitud entre català i occità.
4. Prestigi que assolí la lírica trobadoresca.
• Característiques: revolucionària, esquema mètric diferent al
llatí i temàtica no religiosa (amor ). Cantada. A partir del segle
XIII passa a ser recitada.

7. La lírica dels trobadors
Trobadors, joglars i poetes
Trobador: poeta que escriu en occità. Escriuen en taules de
cera, després eren passades a pergamins pels cal·lígrafs.
Dos tipus de trobadors:
a) professionals (viuen del seu art)
b) no professionals (per plaer)
Dades biogràfiques: documentació de l’època, dades dels
versos i Vides i Razós (biografies incloses als cançoners).
Joglar (de lírica): transmet al públic la composició
trobadoresca. Ha de ser fidel al text, dominar recursos
mnemotècnics i tècniques d’interpretació.
Poeta: escriptor de poesia culta en llatí.

8. Temàtica: l’amor cortès o fina amors
• Temàtica per excel·lència (comença amb el desig / culmina
amb la unió sexual.
• Ambient cortesà.
• Dama casada (amor adúlter però fin’amors).
• S’ajusta als paràmetres del feudalisme:
dama (midons) / senyor feudal Relació
de
trobador / vassall fidelitat
“Metàfora feudal”
Blanca, gentil, deessa,
Midons (dama) Senyal l’única, bella, jove, de
bon llinatge, franca, cos
Lauzengiers (acusadors) de fresc color.
Gilós (marit)
Trobador (enamorat) càrcer d’amor

9. La lírica dels trobadors
L’eròtica trobadoresca
Enamorat passa per 4 estadis segons l’acceptació:
1. Fenhedor (tímid): no gosa dirigir-se a la dama. Si ella l’anima passa al 2n grau.
2. Pregador (suplicant): li confesa el seu amor. Si li atorga penyores, assoleix l’estadi
següent.
3. Entenedor (enamorat tolerat): s’estreta la relació però sense contacte físic.
4. Drutz (amant): acceptació total “fach” o “fait”

10. La lírica dels trobadors
Els gèneres
1. Cançó: vehicle de transmissió de la poesia amorosa. 5 cobles mín. i una
tornada. Tenia notació musical.
2. Sirventès: poesia d’atac, ira o polèmica. Feta a base d’una melodia coneguda.
3. Planh o plany fúnebre: cant per la desaparició d’una persona propera.
4. Alba: descriu el comiat dels amants a la matinada després de passar la nit junts.
5. Pastorel·la: diàleg al·legòric entre una pastora i un noble que intenta seduir-la.
6. Tensó: debat entre dos trobadors.
7. Balada i dansa: cançons per ser ballades.

11. La lírica dels trobadors
Estil i versificació
Composicions complicades tècnicament (requeria tenir estudis de lírica)
Dues escoles diferenciades estilísticament:
- Escola senzilla (planera, fàcil):
Trobar leu o pla
- Escola hermètica (difícil, subtil, rebuscada):
Trobar clus (conceptes complicats)
Trobar ric (formes complicades, rimes difícils, de gran sonoritat)

12. La lírica dels trobadors
1. Vers = bordó
2. Estrofa = cobla
3. Tornada = estrofa final de menor nombre de versos
4. Refrany = vers o conjunt de versos que es van repetint al
llarg de la composició.

13. Principals trobadors de la literatura catalana
• Guillem de Cabestany (finals s.XII). Se’n conserven set
cançons amoroses. Se li atribueix la Llegenda del cor menjat.
• Guillem de Berguedà (finals s.XII). De vida agitada,
bel·licosa i aventurera, envoltada d’amors il·lícits. Personatge
cínic, intrigant i orgullós però també intel·ligent, elegant i
cortès. Són coneguts els seus sirventesos planers, expressius i
àgils: Cançoneta leu e plana (Ponç de Mataplana); plany
Consiros cant e planc e plor.
• Ramon Vidal de Besalú (1a ½ s.XIII). Se’n conserva obra
diversa: Regles o Les Razós de Trobar.
• Cerverí de Girona (2a ½ s.XIII). D’obra més extensa. Darrer
gran trobador de la literatura clàssica. Trobar ric.

14. La lírica dels trobadors