Introducció a la lírica trobadoresca. Característiques principals.

2. De la lírica popular a la lírica culta:
 LÍRICA POPULAR: temes diversos (amorós,
relacionats amb les feines del camp, les
festivitats…), transmesa via oral i creada
per les classes senzilles (camperols,
pastors…), en llengua catalana.
 LÍRICA CULTA: apareix a les corts occitanes,
temes (amorós, el panegíric, el vituperi,
lament fúnebre, cançons de dansa…),
escrita pels trobadors en llengua vulgar
(provençal).
 *La consideració de poeta es reservava per a aquells autors que
versificaven en llatí.

3.  Final del segle XI fins al final del segle XIII
 Atorga a la llengua vulgar dignitat
literària.
 Apropa conceptes, paraules i formes
poètiques artificioses a un públic primer
aristocràtic i després més ampli.
 Reflecteix la mentalitat feudal de
l’època.

5. • La poesia trobadoresca era famosa i
prestigiosa i els trobadors catalans
segueixen els models provençals pel que
fa a tèmatica, versificació i llengua.
• Semblança entre les dues llengües.
• Per la proximitat geogràfica que
afavoria relacions culturals, polítiques,
comercials i econòmiques.
• Per les relacions polítiques entre
Catalunya i Occitània.

6.  Trobar, trobador>tropare,
tropatore (adquireix el
significat de «crear
literàriament»).
 Estan representades les
condicions socials més
http://www.catradio.cat/audio/624932/412- diverses: reis, grans senyors,
--Els-trobadors-medievals
Trobadors professionals: Giraut de Bornelh, bisbes, canonges,
Gui d’Ussel, Paulet de Marsella, Cerverí de cavallers, burgesos, gent
Girona (cort de Jaume I i el seu fill Pere el d’origen humil. La condició
Gran, estaven en nòmina)... social no es té en compte
Trobadors per mer plaer: el duc
d’Aquitània´; Ebles II, vescomte de entre els trobadors.
Ventadorm; Jaufré Rudel, príncep de Blaia;  També hi havia trobadors
Alfons, rei d’Aragó; Pere el Gran, Frederic III que eren dones trobairitz.
de Sicília, rei d’Anglaterra Ricard Cor de
Lleó...

7.  Els trobadors  Les arts liberals: pilar
componien les seves de l’educació
cançons, per tant, medieval a tot Europa.
tenien coneixements: 7 disciplines:
-literaris Trívium (expressió):
-retòrics -gramàtica (llengua)
-composició musical -retòrica (composició)
 Necessitaven una -dialèctica (raonament)
formació que es Quadrívium (coneixements
donava en el cicle enciclopèdics):
d’ensenyaments -aritmètica, geometria,
superiors o quadrívium. música i astronomia

8.  Músics cantaires o només cantaires
divulgadors de les cançons dels trobadors
 -Joglars de gesta o èpics
 -Joglars de lírica (fidels a un text amb
complicacions rítmiques i mètriques i amb
melodies molt treballades)
 CANÇONER: (se’n conserven uns 76)
consten de tres apartats: vides, razós i
composicions (algunes amb la melodia
corresponent).

9.  Trobar leu («lleu» o senzill) expressions fàcils
d’entendre, absència de recursos estilístics
complicats (estil utilitzat en els sirventesos).
 Trobar clus, escur (tancat, fosc)poesia
hermètica, amb molts jocs verbals i mètrics,
recarregament de conceptes, abús de
l’agudesa, llenguatge d’argot (Marcabrú).
 Trobar ric, prim, car (ric, subtil, valuós)
bellesa de la forma, sonoritat de la paraula,
ús de rimes difícils de trobar, selecció de
vocabulari poc corrent en detriment del
contingut (Arnaut Daniel).

10. De temàtica profana (no religiosa), tractava els temes de l’amor, la
guerra i traslladava les relacions de vassallatge, pròpies del feudalisme,
al terreny de les relacions amoroses.

11.  De temàtica amorosa:
-La cançó
-La pastorel·la
-L’albada
-La dansa i la balada (gènere popular)
 De temàtica guerrera i satírica:
-El sirventès
-El plany
-El debat

12.  La Cansó trobadoresca és la poesia o
cançó d’amor. La fin’amor, amor pur
lleial i vertader s’aparta de tota
imposició social i econòmica en què es
basaven els matrimonis feudals i
propugna l’elecció lliure i sincera de la
persona estimada.
 El trobador trasllada al terreny amorós
les relacions de vassallatge que
regulaven el feudalisme.

13. VASSALLATGE FEUDAL AMOR CORTÈS
SENYOR El senyor feudal té una La dama, midons, és
situació social superior poderosa, molt maca,
a la del vassall que li ret bona. És casada (així té
homenatge drets jurídics, la soltera
estava sotmesa a la
voluntat paterna).
VASSALL Jura fidelitat al seu El trobador és el vassall de
senyor i lluitarà per ell si la dama (que fa de
és necessari. Depèn senyor: meus dominus
dels seus favors. >midons). Li suplica, li
demana els seus favors i
l’honora mitjançant la
poesia.

14.  Om: home vassall
 Midons: la dona estimada (La relació entre el trobador i la dama casada
era adúltera i per tant, el trobador s’hi referia amb un pseudònim anomenat SENHAL)
El trobador haurà de passar per unes etapes fins a convertir-se
en l’amant perfecte i ser mereixedor de l’amor de la dama:
1)Fenhedor (tímid): el trobador no s’atreveix a adreçar-se a la
dama.
2)Pregador (suplicant): la dama mostra interès per ell, la dama
deixa que expressi el seu amor mitjançant la poesia.
3)Entendedor: relació de complicitat entre tots dos, la dama
accepta el seu jurament de fidelitat i li dóna una penyora.
4)Drutz (amant): amb l’amor físic amb la dama, el trobador es
converteix en l’amant.
 Gilós: el marit
 Lauzangiers: els envejosos, tafaners, aduladors...
 Pretz: mèrits que fa el trobador davant la dama.

15.  Tracta la trobada al camp d’un cavaller
amb una pastora a la qual vol seduir.
 Composició dialogada, llenguatge agut i
viu.
 No correspon a una situació real.
 A la primera estrofa es troben les
característiques formals que distingeixen el
gènere: la indicació del temps de la
trobada i del lloc.
 El tractament que es fa de la figura de la
pastora és respectuós. La pastora té més
seny, enginy i superioritat moral que el
cavaller.

16.  Descriu els sentiments dels amants que
després de passar la nit junts s’han de
separar, perquè poden descobrir-los (el
gilós o els lauzengiers), per açò hi ha la
figura del gaita (guaita), amic del
trobador, que vigila .
 Llenguatge senzill i sensual adaptat al
codi cortès de la cansó.

17.  Els trobadors s’inspiren en cançons i danses
populars que havien concorregut amb les
seves cançons (Cerverí de Girona 1259-1285).
 Els dos gèneres tenen una part central (solista) i
uns versos repetitius -refrany- (cor).
 Balada: l’estrofa de tres versos ve precedida
del refrany i acaba amb un vers que també
rima.
 Dansa: el refrany no es fusiona amb l’estrofa
sinó que forma un grup (quatre versos)que es
repeteix darrere l’estrofa general de vuit
versos.

18.  El sirventès: el nom es deu al fet que el
sirventès «se serveix» de l’estrofisme i de
la melodia d’una cançó existent.
 Poesia moralitzadora d’atac personal,
de propaganda política, de
desafiament.
 Sirventès moral, sirventès personal,
sirventès polític i sirventès literari.

19.  Cançó amb què el trobador donava
notícia i es lamentava de la mort del seu
protector o d’algun gran personatge.
 Esquema:
-Invitació al lament i al dol, a l’auditori, al
país o a tot l’univers.
-Elogi del difunt, donant el seu nom i breu
semblança.
-L’oració a Déu per a implorar el perdó
dels pecats i la benaurança del difunt.

20.  Dos trobadors (o més) componien
conjuntament una mateixa poesia sobre un
tema concret (cadascú defensava el que
estava d’acord o el que li indicaven).
 DEBATS MÚLTIPLES o tornejament o joc
partit: el trobador primer que prenia la
paraula plantejava als seus adversaris un
problema que tenia diverses solucions i ell
defensava l’alternativa contrària a la que
escollissin els seus interlocutors.

21.  Guillem IX d’Aquitània
 Jaufré Raudel
 Bernat de Ventadorn
 Arnaut Daniel
 Cercamón
 Marcabrú
 Giraut de Bornelh
 Raimbaut d’Aurenga

22.  Considerats entre els principals autors de
lírica trobadoresca (la majoria adopten el
model del trobar leu):
 Guillem de Berguedà: escriu molts sirventesos (contra
Pere de Berga, contra Ponç de Mataplana –a qui també escriu
un plany- i contra el bisbe d’Urgell, Arnau de Preixens).
 Guillem de Cabestany: dades d’arxiu interessants a
la Vida.
 Guillem de Cervera «Cerverí de Girona»
 Berenguer de Palol: cançons conservades transmeses
amb notació musical.
 Guerau de Cabrera: Ensenhament
(ensenyament al seu joglar Cabra per tal d’instruirlo).

23. - Darrer gran trobador (1259-1285) al servei
de reis catalans i del vescomte de
Cardona, de poètica pròpia i estil personal
(intenció moralitzadora).
- Se’n conserven 120 composicions de
temàtica i estil diversos: quatre pastorel·les i
moltes cançons dedicades a les dames
ocultes sota els senyals de Sobrepretz
(Sobrepreu) i la Dama dels Cards
(Vescomtessa de Cardona). És autor
també, d’una peça anomenada la
viadeira, conreada per ell.

24.  ESTROFISME: Els trobadors anomenaven
les estrofes cobles formades per vuit
versos o bordons. Podem trobar en un
poema diverses cobles i una darrera
més curta (sol tenir la meitat de versos
de les estrofes anteriors) que rep el nom
de tornada (sol contenir el senyal –
pseudònim- amb què es designava la
dama a qui es dedicava el poema o el
nom d’un rei, un joglar, etc.). També es
pot trobar el refrany (solen ser dos versos
que es repeteixen al final de cada
estrofa.

25.  MÈTRICA: Els versos tenen el mateix
nombre de síl·labes (predominen els
heptasíl·labs i octosíl·labs). Per fer el
recompte sil·làbic del provençal se
segueix el mateix procediment que el
català.
 RIMA: La rima és sempre consonant i és
de gran importància en la configuració
dels poemes. Podem trobar alguna
composició com la viadera en què es
permet la rima assonant o borda.

26.  Berenguer, Vicent; Cabrera, Beti Serra; Soler, Jeroni (2008). Batxillerat 1. Llengua
Catalana i Literatura. Madrid: Anaya.
 Camps, Josep; Nigorra, Joan F.; Soldevilla, Llorenç (2009). Llengua Catalana i literatura
1. Batxillerat. Palma: Santillana.
 Cerdà, Jordi; de Riquer, Isabel; Cingolani, Stefano Maria; Massip, Francesc; Simó,
Meritxell (2011). Introducció a la literatura europea. Barcelona: FUOC.
 Soler, Albert (1999). Literatura Catalana Medieval I: El naixement d’una literatura.
Barcelona: UOC.
Pàgines d’interès:
 http://www.xtec.cat/~malons22/trobadors
 Actualitat literària sobre els trobadors a lletrA, l'espai virtual de literatura catalana de la
Universitat Oberta de Catalunya
<http://lletra.uoc.edu/ca/tema/els-trobadors>
Elvira Haro Perich
Introducció a la lírica trobadoresca