Quart número de l'Esberla, publicació de l'Assemblea de Joves de Gramenet de Besòs. Maig 2012.

1. @Jovesgramenet
jovesgramenet.blogspot.com
La comunitat educativa de Un cant a l’ànima
la columna
Gramenet convoca manifestació revolucionària
per defensar l’educació pública per Javi
J
o sóc la veu que ningú volgué es-
coltar. La fusió del deler germanat
que, com el sol que cau per tornar
enfortit i ferm, aixeca el seu rostre que
ocultava el neguit de la història. Sóc la
cultura oblidada, el seny d’un poble que
sega capítols d’un esborrany indesitjable
pintat amb violència i repressió perenne.
Sóc la vida a l’ombra del Turó de l’Home,
les vinyes del camperol desarrelat de la
seva terra, el crit d’un idioma que restà
en silenci penitent. Sóc el color vermell
enfosquit pel fum de les seves armes, la
paraula amagada en punició i sofriment.
Els quatre dits que encara conservo, un
per l’amor, dos pel record i un altre per la
lluita, estan tacats de sang, avantposats
al sol reflectint la meva verdadera pàtria.
Però mai s’ho digueu a ells, no ho enten-
drien. I ara més que mai, germans i ger-
manes, alceu el vostre puny i lluitem pels
nostres drets, per la propietat que ens fou
saltejada. Endavant! Ni un pas enrere. No
tenim res, però ens ho volen treure tot.
Tot és ben senzill: som el poble, som la
El proper dimarts 22 de maig a les 17.30h a la Plaça de la Vila tindrà ràbia, som la lluita, som la revolució in-
lloc la manifestació que recorrerà els carrers de Santa Coloma per surgent; som catalans i socialistes. En-
cara ho podem simplificar molt més: som
defensar l’educació pública. autosuficients i no volem luxes ni cap
benestar utòpic; som senzillesa en cada
Des de fa ja moltes setmanes, els que mostren com la situació als sectors de la població més pas i el nostre cor ens crida a ser lliures
pares i mares, alumnes i profes- ha arribat a un nivells insosteni- privilegiats. Nosaltres, com a jo- i feliços, a compartir la terra i la produc-
sors es manifesten davant de les bles. L’augment de les ràtios, la ves de classe treballadora, no ens ció, a gaudir de l’excel•lència d’aquest
portes dels seus centres per de- falta de cobriment de les baixes resignem a veure com desmante- harmoniós moment que se’ns presenta.
nunciar la situació degradant que docents, la reducció de sous, la llen el nostre futur. En organitzem Mai van aconseguir arravatar-nos aquest
pateixen. Els dimarts grocs s’han manca de recursos i d’espais en per defensar-nos, per resistir. esperit, aquesta ànima ansiosa de canvi,
convertit en un referent de lluita condicions són, entre molts d’al- aquesta cultura pròpia i única que en res
per la qualitat de l’educació, on es tres, els exemples que mostren D’aquesta manera, cal donar un s’assembla a la vostra contínua violència.
dóna a conèixer l’impacte de les com el problema no és particular, pas ferm en l’organització de les
parts per crear i mantenir un es- I em dol tant saber que sense guerra no
retallades, però també es mos- sinó general.
pai de trobada real per a tota la hi haurà pau que no puc resistir-me a plo-
tra la voluntat de no resignar-se
I és que des de l’àmbit dels estu- comunitat educativa de la nostra rar-te, pàtria meva. Ploro perquè estimo a
davant dels atacs constants que
diants la situació no és molt mi- ciutat. És imprescindible un refe- l’humà, sigui d’on sigui, pensi com pensi,
les polítiques neoliberals dels res-
llor. L’augment en un 66% de les rent que ens serveixi com a eina parli com parli. Però és d’aquesta estima
pectius governs dirigeixen cap a
d’on sorgeix la meva guerra, perquè so-
les famílies treballadores. matrícules de les universitats així no només per trobar-nos, defen-
mio amb un món equitatiu i igualitari, sen-
ho demostra. La possibilitat d’es- sar-nos i resistir els atacs que
se diferències socials, sense que la terra
Són precisament els problemes tudiar és un valor col·lectiu que patim, sinó per canviar tot el que
plori. Ay! Si jo pogués guanyar aquesta
concrets de cada centre educatiu progressivament es va reservant hagi de ser canviat.P
guerra amb versos de Maragall, amb pa-
raules de Rosa Luxemburgo o revoluci-
ons recitades de Miguel Hernàndez. Però
L’esberla, la publicació de l’Assemblea de Joves L’Assemblea no comparteix necessàriament el contingut no puc, ni podré. I em dol, vaja si em dol.
de Gramenet, és un projecte de revista mensual dels articles signats que apareguin en aquesta publicació. Perquè tal i com García Lorca fou mort jo
autogestionada. ho seré algun dia.
Si vols posar-te en contacte amb nosaltres, escriu-nos a
L’Assemblea de Joves de Gramenet és un col·lectiu de joves ajgb@ara-santacoloma.com, busca’ns a facebook o visita’ns
Tot i això, em serà plaent d’anar-me si puc
de la ciutat que s’organitzen per canviar les coses, és una a jovesgramenet.blogspot.com,
morir en la meva somiada pàtria, aquella
eina de transformació de i per a joves inquietes i compro-
Físicament, ens pots trobar a l’Ateneu Popular Júlia Romera Catalunya hegemònica als meus somnis,
meses en l’autoorganització contra els poders establerts.
(c/Sant Ramon, 51) o al Local Social Krida (c/Beethoven, 7) una terra socialista, revolucionària i cata-
lana. I que mori per ella si fos precís.P

2. Editorial
Amb l’excusa de la crisi, els governs del PP i CiU ens estan massacrant aprovant una Joan Margrit escrigué “La llibertat és quan comença l’alba en un dia de vaga general”.
reforma laboral que significa: la facilitació del acomiadament, rebaixar sous i donar als Un sol dia de vaga malauradament no aconsegueix canviar les nostres condicions de
empresaris tot el poder per a que facin el que vulguin amb nosaltres vida imposades pels governs de Ciu i PP, però trenca amb la quotidianitat basada en
treballar, comprar, estudiar… i crea un espai col•lectiu de reivindicació i reflexió que
En lloc de preocupar-se pels 5 milions d’aturats, els governs retallen les inversions ens permet ser lliures.
socials, donen diners als bancs i els permeten que tanquin l’aixeta dels crèdits a les
empreses i a les famílies, i tot això fa que l’economia caigui i l’atur pugi. Abans el Ara ens calen una coordinació i mobilització permanents. Cal que deixem de ser pas-
PSOE i ara el PP, rescaten amb diner públic els bancs, els principals causants de la sius, que estiguem organitzades i coordinades. Cal que perdem la por, que mantin-
crisi. Seguint les ordres de Merkel, volen tallar el dèficit que els mateixos bancs han guem més viva que mai la solidaritat entre nosaltres. Cal que emprant noves eïnes i
generat a costa de portar a la misèria milions de famílies. Una petita minoria imposa recuperant l’exemple de dignitat d’antigues lluites obreres (com la lluita de les treba-
la seva llei a la gran majoria. lladores de la fàbrica tèxtil Casadesport de Gramenet que als anys 70 aconseguí im-
portants millores de les condicions laborals) defensem el nostre dret a una vida digna.
Volem un futur per als joves, un futur per a les famílies treballadores i per a molts petits
empresaris que amb les retallades veuen com els seus clients no poden comprar... Vo- L’única lluita que es perd és la que no es fa!
lem una vida digna i és indigne que haguem de patir perquè els de sempre encara am-
bicionen més diners. Volem una democràcia real, no corrupta, on el poder no estigui Assemblea de Joves de Gramenet de Besòs
en mans d’uns quants sinó que siguem nosaltres qui decidim sobre les nostres vides.
Gramenet, pam a pam
Nakba, l’èxode palestí poble. Aquesta mentida va ser
utilitzada com a pretext per fun-
dar la llar dels jueus i intentar
així esborrar del mapa la pobla-
ció palestina. Milers de palestins
varen ser assassinats, centenars
de pobles destruïts; milions de
palestins encara viuen a l’exili,
refugiats. El 15 de Maig de 1948 L’escola Manent,
començà la Nakba, la gran ca-
tàstrofe del poble palestí. un exemple diferent
Encara avui els qui varen deixar
casa seva emportant-se la clau i d’ensenyament
A
pensant que en poc temps torna- Santa Coloma, quan ja del seu entorn, els mestres dei-
rien es troben en Camps de refu- feia anys que existien es- xaven que l’alumne evolucionés
giats tant dins de territori palestí coles com la religiosa de segons el seu ritme i capacitats,
com a Síria, Jordània, Líban…
les Dominiques o l’escola muni- unes tècniques pedagògiques
Actualment, un mur de més de cipal de nens i de nenes es van avui encara vigents, es realit-
700 quilòmetres de llarg i vuit obrir, durant els anys 20 del segle zaven classes fora de l’escola,
mestres d’alt separa Palestina de passat, diverses escoles que es excursions i colònies, fet poc o
la resta del món, annexiona més guiaven per uns sistemes educa- gens habitual a l’època.
territori palestí a Israel i amaga tius diferents. La família del poble
les violacions de drets humans Manent Serra va educar els seus Fins i tot van fer participar els
que es cometen diàriament sobre dos fills a l’escola municipal. nens en una revista —“Els infants
el poble palestí . La població pa- Anys més tard de l’obertura de i l’escola”, que amb la dictadura
teix restriccions en tots els seus de Primo de Rivera van haver de
l’escola de les germanes Olivet,
drets fonamentals: veu coartada passar-se a dir “Tribuna esco-
una de les noves escoles actives
la seva llibertat de circulació, pa-
creades, el fill dels Manent Serra lar”—. Es treballaven l’escriptu-
teix violència militar, demolició
Joan Manent i la seva dona Maria ra, el dibuix i les matemàtiques.
d’habitatges i infrastructures, de-
Argelaguet decidiren habilitar allà A més, l’estudi nou no feia festa
tencions administratives indiscri-
minades, assassinats selectius... mateix on vivien, al carrer del Pe- els caps de setmana ni a l’estiu.
Israel exerceix una política de co- dró, una escola. Anys més tard, les escoles nacio-
lonització demogràfica amb as- nals van alfabetitzar gratuïtament
sentaments que atempten contra El 2 de maig de 1923 inaugura- la població de la ciutat.
la continuïtat del territori palestí, ren l’Escola Nacional Catalana
modifica forçosament la demo- —també coneguda com “estudi La Junta Local d’ensenyament
grafia, monopolitza els recursos nou”—, vinculada a l’Associa- primari era l’encarregada de
La clau s’ha convertit Des de fa més de seixanta anys
el poble palestí viu sota ocupa-
del territori... ció Protectora de l’Ensenyan- vetllar pels interessos de les es-
en el símbol del dret ció militar de l’estat d’Israel. El 15 de Maig és una data per
ça catalana creada el 1889. Els coles municipals i era també la
Manent ensenyaven en català, representant de l’educació colo-
a retorn dels refugiats “Una terra sense poble per un
no oblidar que hi ha un poble al
pròxim Orient que resisteix i so- fet pràcticament extraordinari, menca davant de l’ensenyament
palestins. poble sense terra?” Però Pa-
lestina no era una terra sense
mia que aviat serà lliure.P i fomentaven un tipus d’educa- primari de Barcelona.P
ció diferent: a partir de l’anàlisi

3. a fons
Les claus del moviment estudiantil
Veiem com el moviment estudiantil pren part de diverses mobilitzacions: manifestacions diàries, ocupacions de
facultat, vagues ‑ com la del passat 3 de maig‑, però realment sabem què persegueix?
D’ençà de la sonada oposició al Pla Bolonya que tanta repercussió mediàtica va tenir fa uns anys, la majoria de la societat s’ha mantingut al
marge de les reivindicacions estudiantils, sovint desconeixent-les gairebé per complet.
En l’actualitat, els estudiants i els treballadors de la universitat pública s’enfronten a retallades importants i a una estratègia de privatització, mer-
cantilització i elitització de la universitat anomenada Estratègia Universitat 2015 (EU2015). Per aquest motiu s’han unit en una Plataforma Unitària
en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP), que aglutina a totes les assemblees i col·lectius sindicals i estudiantils que estan per la defensa
d’aquest dret social. Cal recordar que els atacs contra allò que és públic afecten a tota la societat. Així, es fa més necessari que mai la cerca de la
confluència amb altres sectors en lluita, com l’educació bàsica o la sanitat, per fer front a una ofensiva que respon a un mateix interès: desposeïr
més als que ja són pobres, negant-los l’accés al coneixement i la salut, i enriquir més als que ja són rics, amb les privatitzacions d’aquests serveis.
Aquí intentem fer un recull de les principals reivindicacions del moviment estudiantil en l’actualitat, que es poden resumir en cinc eixos:
Accés Finançament Democràcia Model pedagògic Drets estudiantils
1- Congelació dels preus 1- Retorn del pressupost 1- Eliminació del Consell 1- Garantir la segona con- 1- Reconeixement de la
públics dels estudis uni- retallat per la Generalitat a Social, òrgan de decisió vocatòria gratuïta. participació estudiantil
versitaris tendint, pro- les Universitats, liquidació format per agents externs 2- Major optativitat als plans assembleària com la
gressivament, a la gra- del deute de la Generalitat a la Universitat com em- d’estudis. Major interdiscipli- forma d’organitzar-se
tuïtat. No al recàrrec per amb les Universitats. preses privades, o que narietat dels graus i facilitar i participar dels i les
repetició d’assignatures . 2- Augment de la inversió aquest esdevingui única- la mobilitat entre graus. No al estudiants a la Univer-
pública destinada a educa- ment un òrgan consultiu. pagament de convalidacions. sitat, i per tant com a
2- Supressió o adequa-
ció al cost real de les ció superior fins a assolir la veu d’aquestes en els
2- Model de presa de 3- Garantir el dret a l’avalu-
taxes administratives i mitjana de l’OCDE (1,75% ació única sense perjudici diferents àmbits de la
decisions democràtic i
d’altres tipus. del PIB front el 1,1% actual respecte la contínua i amb universitat.
participatiu en el marc de
de l’Estat Espanyol). Aug- l’autonomia universitària. la possibilitat d’acollir-se en
3- Equiparació (baixada) mentar la inversió publica 2- Garantir el dret a
Elecció democràtica de qualsevol moment durant el
del preu del crèdit d’un en investigació. reunió d’assemblees en
tots els òrgans de govern període de docència.
màster públic al grau. horari lectiu i dels espais
Manteniment o ampliació 3- Eliminació de les fonts regida pel principi d’una 4- Augment de la ràtio per-
privades de finançament de persona un vot i exigir una necessaris per a fer-ho.
de l’actual oferta de màs- sonal docent i investigador/
ters públics. la universitat: Garantir que representació equitativa estudiants i desmassifica-
el 100% dels costos de la dels diferents sectors de la 3- Pràctiques curricu-
ció de les aules, millorant
4- Augment (del 0,08% universitats siguin finançats universitat. lars i extracurriculars
les infraestructures per fer
al 0,24% del PIB) del públicament i rebutjar el remunerades.
possible aquest augment.
pressupost públic desti- finançament privat de les 3-Transparència i pressu-
Més eines per l’estudiantat a
nat a beques i, per tant, activitats universitàries. postos participatius. 4- Garantia de poder
l’hora de valorar la docència.
del nombre de beques i rebre tota la docència
4- Distribució justa i equita- 4- Promoure mecanismes 5- Flexibilitzar els horaris
becaris (no només quan- en llengua catalana.
tiva del finançament entre de participació directe de mantenint la mateixa ofer-
tia). Utilització de criteris els diferents universitats
socioeconòmics en el seu la comunitat universitària, ta matí i tarda per garantir
públiques. No al finança- com per exemple el refe- la possibilitat de conciliar
atorgament. ment públic per objectius. rèndum. estudis amb feina.
5- No a les beques-crèdit. 5- Gestió pública, respon-
5. Garantir la laïcitat de la 6- No a la supressió d’assig-
Beques-salaris reals i rea- sable i transparent, de tots
Universitat. natures o carreres no rendi-
justar els llindars de renda. els serveis de la universitat. bles amb criteris econòmics.

4. espai de formació
“els nostres drets Agenda
DISSABTE 12 MAIG
no es negocien”
Mobilització global #12M#15M
Columna des de Santa
Coloma a la manifestació
Hora: 14.15h
Lloc: Plaça de la Vila
Fig. Evolució tem-
poral del preu del
bitllet T-10 1 zona DIUMENGE 13 DE MAIG
i del Salari Mínim Diada de l’Ensenyament
Interprofessional Públic.
actualitzant el valor Hora: de 10h a 14h
d’ambdós d’acord Lloc: Plaça de la Vila
amb l’IPC interanual Organitza: Casal del Mestre
a l’Estat Espan-
yol. Suposem una Dinar per a l’autogestió del
inflació per a l’any
Lokal Social Krida
2012 igual a la de
l’any anterior. S’hi
Hora: 14h
observa clarament Lloc: c/Beethoven 7
la tendència a l’alça i Menú (10 euros): amanida,
el notable increment fideuà, postres, vi, aigua i cafè
d’aquest any.
Assemblea del Lokal Social
Krida
Hora: 17h
Cinema infantil
Hora: 17.30h
Lloc Ateneu Popular Júlia
Romera
“
29M: èxit de la Vaga General Maig en lluita DISSABTE 19 MAIG
el nostre sistema de Trobada d’Ecoconsum
El passat 29 de març es va cel· “És clar que hi ha lluita El maig es presenta intens en (cooperatives de consum
seguretat no acaba sent
lebrar una vaga general a l’Estat de classes. Però és la meva mobilitzacions. Després de la d’arreu de Catalunya)
prou dissuasiu, no fa por” Lloc: Ateneu Popular Júlia
Espanyol, que va comptar amb classe, la dels rics, la que diada de l’1 de maig, la com-
Romera
un seguiment massiu, també memoració del primer aniversari
a la nostra ciutat on van sortir ha començat aquesta “arribarem on permet la del 15M n’és la mobilització més DIUMENGE 20 MAIG
més de 4.000 persones en ma- lluita. I anem guanyant” llei i una mica més enllà” rellevant . Així, està convocada Sortida a la cooperativa La
nifestació. Aquest èxit al carrer una manifestació pel dia 12 de Fageda (la Garrotxa)
és especialment motivador quan Warren Buffet Felip Puig maig a les principals ciutats. Organitza: Ateneu Popula Júlia
els referents mediàtics i la seva També hi haurà jornada de lluita Romera
campanya antisindical i desmo- ofensiva general contra els drets baixos. Tampoc es compleix la el dia 15 de maig. Tot i que en Apuntar-se a
bilitzadora ens havien fet creure tancar aquesta edició no tenim ateneu@ara-santacoloma.com
socials per tal d’incrementar els Convenció contra la Tortura i
que no seriem capaços de do- seus beneficis i eines de con- altres Tractes o Penes Cruels, més dades, les mobilitzacions i
nar una resposta d’aquest nivell vagues universitàries també tin- DIMARTS 22 MAIG
trol. Cada dia som testimonis Inhumans o Degradants de les Manifestació per un Ensenya-
a les agressions del govern al del desmantellament progressiu Nacions Unides i cada any es dran un paper rellevant.P
ment Públic i de Qualitat
servei del capital. dels serveis públics, de noves reporten centenars de casos de Hora: 17.30h
retallades pressupostàries en tortures perpetrades per les for- Lloc: Plaça de la Vila
La nota negativa de la jornada és
el saldo repressiu que ha com-
portat que dos companys hagin
partides socials, de la impunitat
dels capitalistes defraudadors,
ces de seguretat.
* 1 de maig Convoca:Agrupació d’AMPAs
de Santa Coloma de Gramenet
etc. Primer de Maig, Dia Internacional dels Treballadors, és la
perdut la visió d’un ull, dues mel- DIMECRES 23 MAIG
ses rebentades i altres lesions El govern necessita frenar la res- principal jornada reivindicativa del moviment obrer mundial. Presentació del llibre “Adéu
greus i desenes de detencions posta social i ha optat per la via capitalisme. 15M -2031”
Aquesta jornada de lluita pels drets dels treballadors fou esta-
polítiques i alguns companys in- de la restricció de drets civils, d’en Jordi Garcia
justament empresonats. blerta al congrés obrer socialista celebrat a París el 1889. Es Hora: 19.30h
l’enduriment del codi penal i
decidí que, en homenatge als Màrtirs de Xicago de 1886, l’1 de Lloc: Ateneu Popular Júlia
l’ús de nous mètodes repressius
Ara, caldrà veure com es gesti- maig seria un dia de protesta i reclamacions obreres. En aquell Romera
per part de les forces d’ordre
ona l’èxit mobilitzador del 29M i moment, la gran reivindicació que s’establí fou la jornada de 8
públic, com els gasos lacrimò- DIVENDRES 25 MAIG
si som capaços de mantenir una hores. La vaga era l’instrument que es decidí d’emprar cada 1
gens, amb l’objecte d’atemorir Assemblea de l’Ateneu
mobilització sostinguda i com- de maig per forçar la patronal i els Estats liberals a acceptar la
al poble, com reconegué el propi Popular Júlia Romera
bativa. jornada de 8 hores. La campanya tingué molt d’èxit i, a poc a
conseller d’interior. Val a dir que Hora: 19.30h
Política de la por actualment l’Estat espanyol té la poc, prengué importància i es consolidà com a jornada de lluita
major taxa de presos de tota Eu- de tot el moviment obrer mundial, més enllà de les tendències i 25 A 27 MAIG
El capital, mitjançant els seus ropa Occidental i, en canvi, un faccions ideològiques. Cap de setmana a Can
governs, està duent a terme un dels índex de criminalitat més Cadí (Saldes, Berguedà)
Properament rebreu més
informació
Organitza: Lokal Social Krida
#MANIFESTACIÓ# DIUMENGE 27 MAIG
Cinema infantil
per un ENSENYAMENT
Hora: 17.30h
Lloc Ateneu Popular Júlia
Romera
PÚBLIC i DE QUALITAT
DISSABTE 9 JUNY
Flashmob: Mou-te pels teus
drets!
22 de maig 2012
Hora: 11 h.
Lloc: Rambla de Sant Sebastià
17.30 h. DIUMENGE 17 DE JUNY
Visita a unes bodegues
Plaça de la Vila - Santa Coloma de Gramenet ecològiques i biodinàmiques i
excursió al Castell de Subirats
Hora: 8.30h
Convoca: Agrupació d’AMPAs de Santa Coloma de Gramenet Organitza: Lokal Social Krida