1. COMENTARI DE TEXT: Cançoneta lleu i plana
1. CONTEXT
Al llegir aquest poema de Guillem de Berguedà em fa situar-me en un
context històric o una època determinada: l’Edat Mitjana. Si ens fixem en la
paraula “Marquès” trobem la clau; parla clarament de la noblesa i ens fa
pensar en aquella societat de classes que era present en aquella època. La
societat estava dividida en tres classes estamentals: la classe alta (noblesa,
clergat), la classe mitjana (militars, professors) i la classe baixa ( obrers,
pagesos). A més, exisitia el feudalisme, que consistia en que els nobles
(que tenien moltes terres) contractessin a vassalls per a que cuidessin una
part de les seves terres, ja que eren incapaços d’encarregar-se de totes
elles. I per últim, m’agradaria destacar que a l’Edat mitjana la religió era
molt important i fins i tot, els centres religiosos actuaren com a focus de
cultura.
En la literatura medieval hi podem destacar diversos gèneres. Per una
banda, trobem la literautra èpica que es basa en la creació de cançons
llargues, cantades posteriorment pels joglars i els trobadors. D’altra banda,
podem destacar la lírica que lloa l’amor cortès en composicions fetes pels
trobadors; els herois miren de conquerir una dama amb la bellessa dels
seus versos i els seus modals refinats. I per últim, i no per això menys
important, la lírica popular, considerada si més no un dels gèneres més rics.
Les composicions són breus i poden parlar de molts temes: de partença de
l'ésser estimat, de goig per una cita, de sàtira dels poderosos, de cant a la
natura, baralles o insults entre nobles o gent important (sirventès; el
poema que comento és precisament d’aquest tipus i ho podem apreciar en
aquests versos: traïdor de Mataplana ,tant farcit d'engany i obès.(versos 4 i
5))... I també caldria dir que la prosa culta, molt destacada també, tocaba
temes religiosos o científics i la seva funció didàctica i el respecte a la fe
cristiana són els trets principals.
El poema de Cançoneta lleu i plana està escrit per Guillem de Berguedà
(...1138-1192...), fill gran del vescomte de Berguedà. Es diu que era

2. homosexual i es sap que posseïa el títol de vescomte de Berguedà i senyor
de Madrona i Puigreig. No era, doncs, un trobador professional, sinó un
noble que utilitzava la poesia com a arma política i al servei dels propis
interessos. Lluità contra Ramon Folc de Cardona, al qual donà mort, i va
anar a viure a terres occitanes, on va conèixer el trobador Bertran de Born i
la figura del rei Ricard Cor de Lleó. Tal com diu la seva vida, «va fer bons
sirventesos on deia mal dels uns i bé dels altres, i es vantava de les dones
que sofrien d'amor per ell. Li esdevingueren moltes aventures d'armes i de
dones, i grans desventures». Com a senyor feudal del Berguedà, va
enfrontar-se al mateix rei Alfons I el Cast o el Trobador. Conservem trenta-
una composicions poètiques del trobador, entre les quals destaquen tres
cicles de sirventesos adreçats, respectivament, a Pere de Berga, Arnau de
Preixens, bisbe d'Urgell, i el noble Ponç de Mataplana (home a qui va dirigit
el poema que estic comentant). Utilitza el sarcasme i l'insult per atacar tant
l'aspecte físic com el comportament moral dels seus adversaris. La música
que acompanya aquestes peces líriques acostuma a ser manllevada d'altres
cançons conegudes a l'època, com és habitual en el gènere.
2. TEMÀTICA
Com he dit anteriorment La cansoneta lleu e plana, com a gènere, és un
sirventès, doncs, adreçat a Ponç de Mataplana, amb la intenció clara de
criticar aquest noble. Ho fa donant la volta a les qualitats que defineixen la
cavalleria: l'honor, la lleialtat, la força física, la valentia en la lluita, la
cortesia amb les dames. Ho podem veure a tot el poema, però posaré uns
versos d’exemple per a que no hi hagi cap dubte:
El braç no us val una figa,
sembla un cabiró de biga
i el porteu molt mal estès;
caldrien fregues d'ortiga
que el nervi us deixessin tes.
Aquests versos són els cinc primers de la tercera estrofa del poema i ens
fan veure clarament la intenció de l’autor, que és la de deixar en ridícul al
noble Ponç de Mataplana, persona a qui va dirigit aquest interessant poema.

3. Aquest senyor, en una certa ocasió va caure i va perdre tres dents i el
famós Guillem de Berguedà va pensar que era la ocasió perfecta per mofar-
se del seu físic i de la seva persona. Veiem la crítica d’aquesta caiguda a la
segona estrofa del poema:
Benhagen, Marquès, les pedres
de Melgur, proa de Someiras,
on perdéreu de dents, tres;
no en sofriren les primeres
i no s’hi coneix pas res.
…
3. FORMA
S'estructura en estrofes o cobles -perquè posseeixen més d'una rima-
formades per quintets heptasíl.labs (art menor i rima aabab), seguits d'un
apariat que rima amb el darrer amb forma de refrany, ja que es repeteix a
cada cobla. L’estructura del poema L'estructura rítmica, doncs, conforma
una composició que conté un refrany, de manera que rimen entre sí els
versos femenins i masculins (FFMFM MM).
Tambè podem observar l’aparició d’un mot-refrany, una paraula que es
repeteix en cada estrofa al mateix vers i, en aquest poema, trobem el mot
de Mataplana coma mot-refrany i apareix al quart vers de totes les estrofes.
He de dir que el vocabulari del poema és bastant comprensible, encara que
hi ha paraules amb un significat complexe. Per tant, penso que aquest
poema és un trobar lleu, ja que no és complicat però sí que podem trobar
algun tipus de dificultat.
Alguns dels recursos literaris que hi torbem són:
-Hipérbaton : no és de fill cristiana un costum tan poc cortès
-Sinestèsia : Cançoneta lleu i plana
-Comparació : El braç no us val una figa, sembla un cabiró de biga
-Encavalcament : Benhage, Marqués, les pedres
de Melgur, prop de Someiras
-Metáfora : El braç no us val una figa, sembla un cabiró de figa