SlideShare a Scribd company logo
1 of 6
Guillem de Berguedà“Cansoneta leu i plana”
L’autor Guillem del Berguedà ( 1138-1195/1196) fou un trobador, és a dir, un poeta que escribiapoesia en provençal. Elstrobadorsestavensubjectes a crear paraules i música. Pel que fa a les paraules, aquesteshaviend’estardinsd'unsmotllesestrictes de mètrica i versificació que no podien improvisar. El trobadortreballavamoltlentament, no soliafernormalmentmés de deupoemes a l'any, és a dir, més o menys el que en l'actualitatés la producciómitjana de qualsevolcantant o grup musical. Guillem del Berguedàfouvescomte i senyor de Madrona i de Puig-reig. Fou un cavaller i un guerrer. Tingué problemesbèl•licsambRamonFolc de Cardona, a quimatà a traïciója que aquestodiavaprofundament al trobador, que l'haviainsultat i humiliat en diversos sirventesos. Per aquestassassinat va ser desheretat. Finalment, morí a mansd’unsoldat.
Poema Cançonetalleu i planalleugereta i gens ufanafarédamunt el marquès,el traïdors de mataplana,que ésd'enganyfarcit i ple.Ah, marquès, marquès, marquès!,d'enganyetsfarcit i ple.Beneïdossón les pedresa Melgur. prop de Someires,on tres dentsperdé el marquès,un mal record en tingueresi allí no s'hiconeix res.Ah, marquès, marquès, marquès!,d'enganyetsfarcit i ple.Pelbraç no us dono una figa,semblacabiró de bigai el porteumolt mal estès.Uscaldria una ortigaque el nerviusestirés.Ah, marquès, marquès, marquès!,d'enganyetsfarcit i ple.      No obtéqui de vósfiani amor ni companyia,guardar-se ha del marquès.Quiambvósconviu a ple dia,de nit no en vol saber res.Ah, marquès, marquès, marques!,d'enganyetsfarcit i ple.I ben follésqui es vanade ferambvós la migdiadasenspantalons ben estrets.No conecfill de cristianaque pitjorscostumstingués.Ah, marquès, marquès, marquès!,d'enganyetsfarcit i ple.
Comentari "Cansoneta leu e plana" (1172) és un poema que ensmostra la poesiacom a instrumentbèl•lic de trifulgues entre senyors.. En primer lloc, des del punt de vista del lector actual, pràcticament no necessitatraducció, és una mostraevident de l'anomenat "trobar leu" que s'acosta a la poesia popular.    Té, a més, una estructura temàticamolt equilibrada: en les tres primeresestrofes se centra en el lamentable aspectefísic de Mataplana i les duesdarreres critiquen la sevamoralitat. I al llarg de tot el sirventès, els dos versos del refrany que exposen el motiu principal: la poca fiabilitat (la traïdoria, l'engany) com a característica principal del personatge. En conjunt, però, el que cal remarcar és que possiblementaconseguíallò que pretenia: fer de Ponç de Mataplana un personatgecòmic, ridícul, grotesc; i no hi ha res mésefectiu per aconseguir la desqualificaciód'algú que fer que la gent no se'lprenguiseriosament. Aixídoncs, aquestpersonatgeamb un braçimmòbil, amb una boca desdentada i ambunscostumsllicenciosos ha perdut, possiblement, el respecte de tothom. I totaixòsensenecessitat de fer servir la duresaambquèBerguedàs'acarnissavaamb el bisbed'Urgell,   
Figures retòriques  Hipérbaton:  No és de fill cristiana un costum tan poccortès. Sinestèsia: Cançonetalleu i plana. Comparació:Pelbraç no us dono una figa, semblacabiró de biga.
Conclusió Fou un trobador que escribiapoesia en provençal.     El poema critica a un noble anomenatMataplanaon es ficasobretotamb el seuaspectefísic i la sevamoralitat. Aconsegueix el seuobjectiu, ridiculitzar a en Mataplana que no es vilaplana.

More Related Content

What's hot

poesia modernista
poesia modernistapoesia modernista
poesia modernista
dolors
 
Guillem de berguedà
Guillem de berguedàGuillem de berguedà
Guillem de berguedà
Judith Zamora
 
Literatura catalana segles XIV i XV
Literatura catalana segles XIV i XVLiteratura catalana segles XIV i XV
Literatura catalana segles XIV i XV
Lluis Rius
 
Guuillem de berguedà
Guuillem de berguedàGuuillem de berguedà
Guuillem de berguedà
sukaena
 
Renaixença i romanticisme
Renaixença i romanticismeRenaixença i romanticisme
Renaixença i romanticisme
Sílvia Montals
 
El feudalisme i la poesia trobadoresca
El feudalisme i la poesia trobadorescaEl feudalisme i la poesia trobadoresca
El feudalisme i la poesia trobadoresca
Pilar Gobierno
 
Presentació quadre cronològic literatura catalana
Presentació quadre cronològic literatura catalanaPresentació quadre cronològic literatura catalana
Presentació quadre cronològic literatura catalana
guestf610e697
 
Literatura medieval: del segle XII al segle XV. (Autora: Mònica Herruz)
Literatura medieval: del segle XII al segle XV. (Autora: Mònica Herruz)Literatura medieval: del segle XII al segle XV. (Autora: Mònica Herruz)
Literatura medieval: del segle XII al segle XV. (Autora: Mònica Herruz)
Mònica Herruz
 

What's hot (20)

Comentari literari amb exemple
Comentari literari amb exempleComentari literari amb exemple
Comentari literari amb exemple
 
poesia modernista
poesia modernistapoesia modernista
poesia modernista
 
La canco de sant ramon (cantada per una russa)
La canco de sant ramon (cantada per una russa)La canco de sant ramon (cantada per una russa)
La canco de sant ramon (cantada per una russa)
 
Guillem de berguedà
Guillem de berguedàGuillem de berguedà
Guillem de berguedà
 
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris XIX i XX
LITERATURA CATALANA.  Moviments literaris XIX i XXLITERATURA CATALANA.  Moviments literaris XIX i XX
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris XIX i XX
 
La decadència
La decadènciaLa decadència
La decadència
 
Literatura catalana segles XIV i XV
Literatura catalana segles XIV i XVLiteratura catalana segles XIV i XV
Literatura catalana segles XIV i XV
 
LA PÀTRIA Bonaventura Carles Aribau
LA PÀTRIA Bonaventura Carles AribauLA PÀTRIA Bonaventura Carles Aribau
LA PÀTRIA Bonaventura Carles Aribau
 
Guuillem de berguedà
Guuillem de berguedàGuuillem de berguedà
Guuillem de berguedà
 
Renaixença i romanticisme
Renaixença i romanticismeRenaixença i romanticisme
Renaixença i romanticisme
 
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xx
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xxLITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xx
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xx
 
El feudalisme i la poesia trobadoresca
El feudalisme i la poesia trobadorescaEl feudalisme i la poesia trobadoresca
El feudalisme i la poesia trobadoresca
 
Ramon Llull
Ramon LlullRamon Llull
Ramon Llull
 
Presentació quadre cronològic literatura catalana
Presentació quadre cronològic literatura catalanaPresentació quadre cronològic literatura catalana
Presentació quadre cronològic literatura catalana
 
Literatura medieval: del segle XII al segle XV. (Autora: Mònica Herruz)
Literatura medieval: del segle XII al segle XV. (Autora: Mònica Herruz)Literatura medieval: del segle XII al segle XV. (Autora: Mònica Herruz)
Literatura medieval: del segle XII al segle XV. (Autora: Mònica Herruz)
 
El teatre modernista catala
El teatre modernista catalaEl teatre modernista catala
El teatre modernista catala
 
Cant de novembre
Cant de novembreCant de novembre
Cant de novembre
 
La renaixença
La  renaixençaLa  renaixença
La renaixença
 
Curial e güelfa
Curial e güelfaCurial e güelfa
Curial e güelfa
 
Oda A La Patria
Oda A La PatriaOda A La Patria
Oda A La Patria
 

Similar to Guillem de berguedà

Comentari de text de català
Comentari de text de catalàComentari de text de català
Comentari de text de català
P. J.
 
Antolog Finalitzada
Antolog FinalitzadaAntolog Finalitzada
Antolog Finalitzada
suridellasaz
 
Treball de llatí
Treball de llatíTreball de llatí
Treball de llatí
melon111
 
Guia de lectura allò que tal vegada s'esdevingué
Guia de lectura allò que tal vegada s'esdevinguéGuia de lectura allò que tal vegada s'esdevingué
Guia de lectura allò que tal vegada s'esdevingué
catalinaluque
 
Literatura catalana de l'Edat mitjana
Literatura catalana de l'Edat mitjanaLiteratura catalana de l'Edat mitjana
Literatura catalana de l'Edat mitjana
ctorrijo
 
Cerverí de Girona. No’l prenatz lo fals marit
Cerverí de Girona. No’l prenatz lo fals maritCerverí de Girona. No’l prenatz lo fals marit
Cerverí de Girona. No’l prenatz lo fals marit
Marta Sol Molina
 
Trobadors
TrobadorsTrobadors
Trobadors
dolors
 
Poesia trobadoresca
Poesia trobadorescaPoesia trobadoresca
Poesia trobadoresca
Begonya Sol
 
Mercé Rodoreda i Gurguí
Mercé Rodoreda i GurguíMercé Rodoreda i Gurguí
Mercé Rodoreda i Gurguí
albert
 
Literatura anys 30_i_40
Literatura anys 30_i_40Literatura anys 30_i_40
Literatura anys 30_i_40
albert
 
Ramon vidal de besalú aaron, dunia, georgina i marina
Ramon vidal de besalú   aaron, dunia, georgina  i marinaRamon vidal de besalú   aaron, dunia, georgina  i marina
Ramon vidal de besalú aaron, dunia, georgina i marina
Sole Mulero Alzina
 

Similar to Guillem de berguedà (20)

Comentari de text de català
Comentari de text de catalàComentari de text de català
Comentari de text de català
 
Antolog Finalitzada
Antolog FinalitzadaAntolog Finalitzada
Antolog Finalitzada
 
Treball de llatí
Treball de llatíTreball de llatí
Treball de llatí
 
Guia de lectura allò que tal vegada s'esdevingué
Guia de lectura allò que tal vegada s'esdevinguéGuia de lectura allò que tal vegada s'esdevingué
Guia de lectura allò que tal vegada s'esdevingué
 
Literatura catalana de l'Edat mitjana
Literatura catalana de l'Edat mitjanaLiteratura catalana de l'Edat mitjana
Literatura catalana de l'Edat mitjana
 
Cerverí de Girona. No’l prenatz lo fals marit
Cerverí de Girona. No’l prenatz lo fals maritCerverí de Girona. No’l prenatz lo fals marit
Cerverí de Girona. No’l prenatz lo fals marit
 
Poesia dels trobadors
Poesia dels trobadorsPoesia dels trobadors
Poesia dels trobadors
 
Narcis oller
Narcis ollerNarcis oller
Narcis oller
 
Trobadors
TrobadorsTrobadors
Trobadors
 
02 presentació-els trobadors catalans-21 t
02 presentació-els  trobadors catalans-21 t02 presentació-els  trobadors catalans-21 t
02 presentació-els trobadors catalans-21 t
 
Poesia trobadoresca
Poesia trobadorescaPoesia trobadoresca
Poesia trobadoresca
 
Mercé Rodoreda i Gurguí
Mercé Rodoreda i GurguíMercé Rodoreda i Gurguí
Mercé Rodoreda i Gurguí
 
1.2 la poesia trobadoresca
1.2 la poesia trobadoresca1.2 la poesia trobadoresca
1.2 la poesia trobadoresca
 
Literatura anys 30_i_40
Literatura anys 30_i_40Literatura anys 30_i_40
Literatura anys 30_i_40
 
La literatura medieval
La literatura medievalLa literatura medieval
La literatura medieval
 
Els trobadors
Els trobadorsEls trobadors
Els trobadors
 
Lit. catalana. Resum autors XIX I XX . 2n batx
Lit. catalana.  Resum autors XIX I XX . 2n batx Lit. catalana.  Resum autors XIX I XX . 2n batx
Lit. catalana. Resum autors XIX I XX . 2n batx
 
Literatura trobadoresca
Literatura trobadorescaLiteratura trobadoresca
Literatura trobadoresca
 
Ramon vidal de besalú aaron, dunia, georgina i marina
Ramon vidal de besalú   aaron, dunia, georgina  i marinaRamon vidal de besalú   aaron, dunia, georgina  i marina
Ramon vidal de besalú aaron, dunia, georgina i marina
 
Poesia trobadoresca (Àlex Lluch). Teoria i pràctica
Poesia trobadoresca (Àlex Lluch). Teoria i pràcticaPoesia trobadoresca (Àlex Lluch). Teoria i pràctica
Poesia trobadoresca (Àlex Lluch). Teoria i pràctica
 

Guillem de berguedà

  • 2. L’autor Guillem del Berguedà ( 1138-1195/1196) fou un trobador, és a dir, un poeta que escribiapoesia en provençal. Elstrobadorsestavensubjectes a crear paraules i música. Pel que fa a les paraules, aquesteshaviend’estardinsd'unsmotllesestrictes de mètrica i versificació que no podien improvisar. El trobadortreballavamoltlentament, no soliafernormalmentmés de deupoemes a l'any, és a dir, més o menys el que en l'actualitatés la producciómitjana de qualsevolcantant o grup musical. Guillem del Berguedàfouvescomte i senyor de Madrona i de Puig-reig. Fou un cavaller i un guerrer. Tingué problemesbèl•licsambRamonFolc de Cardona, a quimatà a traïciója que aquestodiavaprofundament al trobador, que l'haviainsultat i humiliat en diversos sirventesos. Per aquestassassinat va ser desheretat. Finalment, morí a mansd’unsoldat.
  • 3. Poema Cançonetalleu i planalleugereta i gens ufanafarédamunt el marquès,el traïdors de mataplana,que ésd'enganyfarcit i ple.Ah, marquès, marquès, marquès!,d'enganyetsfarcit i ple.Beneïdossón les pedresa Melgur. prop de Someires,on tres dentsperdé el marquès,un mal record en tingueresi allí no s'hiconeix res.Ah, marquès, marquès, marquès!,d'enganyetsfarcit i ple.Pelbraç no us dono una figa,semblacabiró de bigai el porteumolt mal estès.Uscaldria una ortigaque el nerviusestirés.Ah, marquès, marquès, marquès!,d'enganyetsfarcit i ple. No obtéqui de vósfiani amor ni companyia,guardar-se ha del marquès.Quiambvósconviu a ple dia,de nit no en vol saber res.Ah, marquès, marquès, marques!,d'enganyetsfarcit i ple.I ben follésqui es vanade ferambvós la migdiadasenspantalons ben estrets.No conecfill de cristianaque pitjorscostumstingués.Ah, marquès, marquès, marquès!,d'enganyetsfarcit i ple.
  • 4. Comentari "Cansoneta leu e plana" (1172) és un poema que ensmostra la poesiacom a instrumentbèl•lic de trifulgues entre senyors.. En primer lloc, des del punt de vista del lector actual, pràcticament no necessitatraducció, és una mostraevident de l'anomenat "trobar leu" que s'acosta a la poesia popular.   Té, a més, una estructura temàticamolt equilibrada: en les tres primeresestrofes se centra en el lamentable aspectefísic de Mataplana i les duesdarreres critiquen la sevamoralitat. I al llarg de tot el sirventès, els dos versos del refrany que exposen el motiu principal: la poca fiabilitat (la traïdoria, l'engany) com a característica principal del personatge. En conjunt, però, el que cal remarcar és que possiblementaconseguíallò que pretenia: fer de Ponç de Mataplana un personatgecòmic, ridícul, grotesc; i no hi ha res mésefectiu per aconseguir la desqualificaciód'algú que fer que la gent no se'lprenguiseriosament. Aixídoncs, aquestpersonatgeamb un braçimmòbil, amb una boca desdentada i ambunscostumsllicenciosos ha perdut, possiblement, el respecte de tothom. I totaixòsensenecessitat de fer servir la duresaambquèBerguedàs'acarnissavaamb el bisbed'Urgell,  
  • 5. Figures retòriques Hipérbaton: No és de fill cristiana un costum tan poccortès. Sinestèsia: Cançonetalleu i plana. Comparació:Pelbraç no us dono una figa, semblacabiró de biga.
  • 6. Conclusió Fou un trobador que escribiapoesia en provençal. El poema critica a un noble anomenatMataplanaon es ficasobretotamb el seuaspectefísic i la sevamoralitat. Aconsegueix el seuobjectiu, ridiculitzar a en Mataplana que no es vilaplana.