SlideShare a Scribd company logo
1 of 11
Salvador Espriu IICatalà14/05/2010[Escribir el nombre de la compañía]uRii 1993 !!Manel GarcíaOriol LorcaSandra ParejoGemma Vidal<br />Assaig de càntic en el temple <br />Oh, que cansat estic de la meva<br />covarda, vella, tan salvatge terra,<br />i com m’agradaria d’allunyar-me’n,<br />nord enllà,<br />on diuen que la gent és neta<br />i noble, culta, rica, lliure,<br />desvetllada i feliç!<br />Aleshores, a la congregació, els germans dirien<br />desaprovant: Com l’ocell que deixa el niu,<br />així l’home que se’n va del seu indret,<br />mentre jo, ja ben lluny, em riuria<br />de la llei i de l’antiga saviesa<br />d’aquest meu àrid poble.<br />Però no he de seguir mai el meu somni<br />i em quedaré aquí fins a la mort.<br />Car sóc també molt covard i salvatge<br />i estimo a més amb un<br />desesperat dolor<br />aquesta meva pobra,<br />bruta, trista, dissortada pàtria.<br />Comentari:<br />En aquest poema Espriu el que intenta mostrar és que li agradaria estar a una terra nòrdica, degut a que diuen que la  gent allà és neta, noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç. Espriu es planteja d’abandonar la seva pàtria i d’anar-se’n a un altre lloc, ja que en la seva pròpia pàtria és rebutjat. Però, aleshores el poeta deixa ben clar, que, tot i que la ciutat es trista, bruta... és la seva ciutat, on ha crescut, una pàtria que no es veu amb cor de deixar-la, que s’hi quedarà allà fins la seva mort.    <br />Característiques d’Espriu en el poema <br />Tema<br /> La preocupació per Catalunya i el seu destí: es pot apreciar una clara preocupació pel destí de Catalunya, ja que en molts casos tracta  a aquesta com si fos una pàtria oblidada, deixada... Una terra que si segueix en aquest camí, li espera un futur negre. Espriu, en molts casos planteja el fet d’abandonar Catalunya, però no ho fa. Aquest prefereix viure infeliç, però amb la seva pàtria. <br />To <br />Registre líric o elegíac: el poeta expressa l’enyorança per la seva terra i del que aquesta podria haver esdevingut. <br /> <br />Figures retòriques <br />Enumeració: covarda, vella, tan salvatge terra <br />Hipèrbaton: d’aquest meu àrid poble.<br />Paradoxa: i estimo a més amb un desesperat dolor <br />Comparació: Com l’ocell que deixa el niu, així l’home que se’n va del seu indret <br />Mots desconeguts <br />Congregació: Associació de persones cristianes que, sota l’advocació d’un sant, es reuneixen per fer exercicis. Comunitat cristiana.  <br />Dissortada: desgraciada <br />Car: perquè <br /> <br />Advers al vent<br />No preguntis si penso<br />encara en els vells dies<br />dels senyors, si recordo<br />com lentament morien<br />els jardins, les paraules.<br />He perdut. Ai, caiguda<br />de l'allunyat per l'íntim<br />camí que només porta  on ja no sóc, designi<br />d'oblidar hores, núvols,<br />el meu nom de naufragi!<br />Vençudíssim, sentint-me<br />advers al vent, segura<br />presa del mar, no vulguis<br />saber si penso encara<br />en la llum dels vells dies.<br />Comentari:<br />En aquest poema, Espriu expressa la seva melancolia i la seva angoixa cap als temps passat. Espriu mostra un sentiment de pèrdua i d’oblit, on davant d’una situació d’impotència, es veu obligat a resignar-se davant d’una situació en la qual no pot fer-hi res.  <br />Característiques d’Espriu que es poden apreciar <br />Tema<br /> La meditació: es pot apreciar com Espriu reflexiona ,  sobre l’oblid, el dolor, la solitud i el cansament que sent. Espriu recorda moments de la seva infantesa. En el poema podem veure que  fa una reflexió sobre la solitud que el porta al record de la infantesa. Ens mostra un to trist i elegíac.   <br />To<br />Registre líric o elegíac: Espriu expressa l’enyorança pels temps passats.  <br />Figures retòriques <br />Personificació: morien (les paraules) <br />Enumeració: Vençudíssim, sentint-me advers al vent, segura presa del mar <br />Sinestèsia: íntim camí  <br />Mots desconeguts .  <br />Advers: Contrari, oposat hostilment, desfavorable <br />Designi: Pla ideat d’alguna cosa a acomplir<br />De tan senzill, no t'agradarà<br />Cansat de tants de versos que no fan companyia  <br />-els admirables versos de savis excel·lents-,  <br />i de mirar com passa l'emperador tot nu,  <br />i del gran plany del vent, aquest vell adversari,  <br />i de l'excés de mi, sense missatge,  <br />ara us diré, amb paraules ben clares,  <br />amb crit elemental, lluny d'artifici,  <br />que vull només parar-me en el camí,  <br />ja decantat amic de l'última injustícia,  <br />i ajaçar-me per sempre, sense recança, mort,  <br />damunt la bona terra.  <br />Paraules buscades al diccionari:<br />Plany: acció de compadir-se.<br />Ajaçar-me: ajeure’s en un jaç. Jaç: qualsevol cosa disposada per jeure-hi al damunt.<br />Recança: greu que sap de fer o d’haver fet quelcom, de deixar-ho o d’haver-ho deixat de fer.<br />Figures retòriques:<br />Polisíndeton: la paraula “i”.<br />Hipèrbaton: “que vull només parar-me en el camí”.<br />Metàfora: “plany del vent”.<br />Sentit del poema:<br />En aquesta obra, Salvador Espriu expressa la seva enyorança i angoixa cap al temps passat que recorda. Està cansat de les paraules i les frases sense sentit, sense res a dir. El poeta se sent derrotat davant la sèrie de situacions que ha viscut i només vol parar, descansar. Conclou amb el desig d’un descans final, per sempre, en la seva terra.<br />Registre d’Espriu:<br />En aquest poema, Salvador utilitza el seu registre líric o elegíac, en què reflexiona sobre la mort com a centre temàtic i expressa l’enyorança del món perdut a causa de la Guerra Civil.<br />La pell de brau<br />Diversos són els homes i diverses les parles,<br />i han convingut molts noms a un sol amor.<br />La vella i fràgil plata esdevé tarda<br />parada en la claror damunt els camps.<br />La terra, amb paranys de mil fines orelles,<br />ha captivat els ocells de les cançons de l'aire.<br />Sí, comprèn-la i fes-la teva, també,<br />des de les oliveres,<br />l'alta i senzilla veritat de la presa veu del vent:<br />quot;
Diverses són les parles i diversos els homes,<br />i convindran molts noms a un sol amor.quot;
<br />Paraules buscades al diccionari:<br />No n’hi ha cap paraula que no comprengui el seu significat, utilitza una llenguatge senzill en aquest poema.<br />Figures retòriques:<br />Metàfora: “La terra, amb paranys de mil fines orelles, ha captivat els ocells de les cançons de l'aire”.<br />Hipèrbole: “mil fines orelles”.<br />Paral·lelisme: repetició del vers “Diverses són les parles i diversos els homes”.<br />Sentit del poema:<br />En aquesta obra Salvador Espriu parla d’un tema molt utilitzat en aquella època, la relació entre Espanya i Catalunya. Comença dient que dins del país, hi ha diferents cultures, encara que totes elles porten al mateix, a l’amor. Aleshores convida a Espanya a acceptar a Catalunya tal com és, a estimar-la de la mateixa forma que a la resta de terres del territori.<br />Registre d’Espriu:<br />En aquest poema, Salvador utilitza el registre civil, ja que s’adreça a la col·lectivitat (tot un país) amb un missatge de to moral molt elevat.<br />Oració en la teva mort<br />Quan roures enyorosos<br />de verds marins comencen<br />crepusculars missatges,<br />volent-te foc, demano<br />nova claror, que siguis,<br />davant altars on cremen<br />ardents silencis d'ales,<br />encès cristall, més flama,<br />llum de cançó senzilla.<br />Salvador Espriu<br />Crepuscle: Claror que hi ha al firmament durant un cert temps abans de la sortida del Sol o després de la posta.<br />Aquest poema es pot referir a molt temes:<br />Per exemple en la  Guerra Civil la seva es va veure trancada i l’interpretem com que dona la mort a Catalunya quant ell era jove.<br />Un altre tema també podria ser la mort d’un familiar o amic proper, el que far es establir un diàleg a partir de la poesia.<br />El record de un paisatge que li va arribar molt en dintre ,però que ara ja no el pot tornar a veure. Depèn del punt de vista que li tu li donis. <br />Aquest poema te un registre elegíac. El podríem classificar com el record de una persona estimada o propera.<br />Les roses recordades<br />Recordes com ens duien<br />aquelles mans les roses<br />de Sant Jordi, la vella<br />claror d'abril ? Plovia<br />a poc a poc. Nosaltres,<br />amb gran tedi, darrera<br />la finestra, miràvem,<br />potser malalts, la vida<br />del carrer. Aleshores<br />ella venia, sempre<br />olorosa, benigna,<br />amb les flors, i tancava<br />fora, lluny, la sofrença<br />del pobre drac, i deia<br />molt suament els nostres<br />petits noms, i ens somreia.<br />Tedi: Molèstia causada per la continuïtat o la repetició d'una cosa que no interessa.<br />Sofrença:sofriment.<br />En aquest poema recorda una experiència que va tindre salvador Espriu.<br />Salvador  Espriu i la seva germana quant eren petits , en la diada de Sant Jordi es van posar malalts. Ell descriu la situació del moment, on un dona (suposem que es la seva mare ),va venint per el carrer i ells la miren per la finestra.<br />Aquest poema te un registre elegíac. El podríem classificar en una poesia que tracta sobre les meditacions de les condicions humanes( en aquest cas el passat d ela seva infància). <br />Versos, enllà del camí<br />D'un vell color de platajo voldria que fossinels meus versos: d'un noble,antic color de plata.Davant la mort, que portasecrets senyals al rostreque jo veig en mirar-me,cerco amb ells extingidesveus del mar, pas de núvol,les distants primaveres.Trist i lliure, camino,davant la mort que em mira,a la llum, per la plataantiga dels meus versos.<br />Contingut: Salvador Espriu en mostra una valentia impressionant de cara la mort. Mostra un enfrontament a aquesta ja que veu que li arriba l’hora. Podem veure una mica d’enyorança del passat i dels moments de joventut, sobretot quan el poeta parla de del color plata. Amés a més descriu el seu futur sense vellesa. <br />Classificació segons els seu registre: El registre és líric o elegíac per què ens presenta una reflexió sobre la mort. <br />Classificació segons el seu to: El seu to es de tristesa davant la mort que s’acosta i també una certa duresa. També podem dir que el to és elegíac ja que expressa l’enyorança del món que s’ha perdut a causa de la Guerra Civil.<br />Figures retòriques:<br />Personificació: Davant la mort que em mira. <br />Enumeració: veus del mar, pas de núvol,les distants primaveres.<br />A vegades és necessari i forçós<br />A vegades és necessari i forçósque un home mori per un poble,però mai no ha de morir tot un pobleper un home sol:recorda sempre això, Sepharad.Fes que siguin segurs els ponts del diàlegi mira de comprendre i estimarles raons i les parles diverses dels teus fills.Que la pluja caigui a poc a poc en els sembratsi l'aire passi com una estesa màsuau i molt benigna damunt els amples camps.Que Sepharad visqui eternamenten l'ordre i en la pau, en el treball,en la difícil i merescudallibertat. <br />Contingut:  La frase: A vegades és necessari i forçós que un home mori per un poble, però mai no ha de morir tot un poble per un home sol , té molta raó, els herois moren per defensar un poble, però en canvi, per exemple en les guerres són pobles sencers que moren per un sol home. Aquesta frase es refereix a la necessitat del poble català de no deixar-se vèncer per Franco. Defensa la recuperació del diàleg i del respecte entre els diferents pobles de l’Estat Espanyol per poder superar l’Espanya Franquista. <br />Classificació segons el seu registre: El poema mostra la preocupació d’Espriu pel destí de Catalunya, ja que proposa reconciliacions entre el poble català i l’espanyol.<br />Classificació segons el seu to: El to és moral molt elevat, ja que pertany al registre civil i el que pretén és enviar un missatge al col·lectiu, a la població per superar a l’Espanya franquista. <br />Figures retòriques:<br />Personificació: morir tot un poble.<br />Enumeració: en l'ordre i en la pau, en el treball, <br /> en la difícil i merescuda <br /> llibertat.<br />Metonímia: que un home mori per un poble<br />
Salvador Espriu II
Salvador Espriu II
Salvador Espriu II
Salvador Espriu II
Salvador Espriu II
Salvador Espriu II
Salvador Espriu II
Salvador Espriu II
Salvador Espriu II
Salvador Espriu II

More Related Content

What's hot

El pensament de Joan Maragall
El pensament de Joan MaragallEl pensament de Joan Maragall
El pensament de Joan MaragallAlbaiMireia
 
A la mare de deu de montserrat
A la mare de deu de montserratA la mare de deu de montserrat
A la mare de deu de montserratjoanmolar
 
Visions i cants s. buñuel i a. moreno
Visions i cants s. buñuel i a. morenoVisions i cants s. buñuel i a. moreno
Visions i cants s. buñuel i a. morenodepcattor
 
LA PÀTRIA Bonaventura Carles Aribau
LA PÀTRIA Bonaventura Carles AribauLA PÀTRIA Bonaventura Carles Aribau
LA PÀTRIA Bonaventura Carles Aribau282728
 
Laura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels santsLaura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels santsitraver
 
La dona hermosa
La dona hermosaLa dona hermosa
La dona hermosajoanmolar
 
Comentari l'esposa parla de Joan Maragall
Comentari l'esposa parla de Joan MaragallComentari l'esposa parla de Joan Maragall
Comentari l'esposa parla de Joan MaragallBiannyIbaezRodrguez
 
La canco de sant ramon (cantada per una russa)
La canco de sant ramon (cantada per una russa)La canco de sant ramon (cantada per una russa)
La canco de sant ramon (cantada per una russa)joanmolar
 
Fitxa 70 el pensador
Fitxa 70 el pensadorFitxa 70 el pensador
Fitxa 70 el pensadorJulia Valera
 
Esposa parla
Esposa parlaEsposa parla
Esposa parlajoanmolar
 
Aigües encantades, de joan Puig i Ferreter
Aigües encantades, de joan Puig i FerreterAigües encantades, de joan Puig i Ferreter
Aigües encantades, de joan Puig i FerreterDomenec Garrido
 
Despres de la tempestat
Despres de la tempestatDespres de la tempestat
Despres de la tempestatjoanmolar
 
A muntanya despres tempestat
A muntanya despres tempestatA muntanya despres tempestat
A muntanya despres tempestatjoanmolar
 
Unitat 17. El Colosseu O Amfiteatre Flavi
Unitat 17. El Colosseu O Amfiteatre FlaviUnitat 17. El Colosseu O Amfiteatre Flavi
Unitat 17. El Colosseu O Amfiteatre Flavitomasggm
 
Fitxa 44 David de Donatello
Fitxa 44 David de DonatelloFitxa 44 David de Donatello
Fitxa 44 David de DonatelloJulia Valera
 

What's hot (20)

El pensament de Joan Maragall
El pensament de Joan MaragallEl pensament de Joan Maragall
El pensament de Joan Maragall
 
A la mare de deu de montserrat
A la mare de deu de montserratA la mare de deu de montserrat
A la mare de deu de montserrat
 
Visions i cants s. buñuel i a. moreno
Visions i cants s. buñuel i a. morenoVisions i cants s. buñuel i a. moreno
Visions i cants s. buñuel i a. moreno
 
LA PÀTRIA Bonaventura Carles Aribau
LA PÀTRIA Bonaventura Carles AribauLA PÀTRIA Bonaventura Carles Aribau
LA PÀTRIA Bonaventura Carles Aribau
 
Laura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels santsLaura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels sants
 
Les avantguardes literàries
Les avantguardes literàriesLes avantguardes literàries
Les avantguardes literàries
 
La dona hermosa
La dona hermosaLa dona hermosa
La dona hermosa
 
Comentari l'esposa parla de Joan Maragall
Comentari l'esposa parla de Joan MaragallComentari l'esposa parla de Joan Maragall
Comentari l'esposa parla de Joan Maragall
 
Gaudí. La Pedrera
Gaudí. La PedreraGaudí. La Pedrera
Gaudí. La Pedrera
 
La canco de sant ramon (cantada per una russa)
La canco de sant ramon (cantada per una russa)La canco de sant ramon (cantada per una russa)
La canco de sant ramon (cantada per una russa)
 
Fitxa 70 el pensador
Fitxa 70 el pensadorFitxa 70 el pensador
Fitxa 70 el pensador
 
Esposa parla
Esposa parlaEsposa parla
Esposa parla
 
Sol solet
Sol soletSol solet
Sol solet
 
Leandre Cristòfol: Nit de lluna
Leandre Cristòfol: Nit de llunaLeandre Cristòfol: Nit de lluna
Leandre Cristòfol: Nit de lluna
 
Aigües encantades, de joan Puig i Ferreter
Aigües encantades, de joan Puig i FerreterAigües encantades, de joan Puig i Ferreter
Aigües encantades, de joan Puig i Ferreter
 
Despres de la tempestat
Despres de la tempestatDespres de la tempestat
Despres de la tempestat
 
A muntanya despres tempestat
A muntanya despres tempestatA muntanya despres tempestat
A muntanya despres tempestat
 
Unitat 17. El Colosseu O Amfiteatre Flavi
Unitat 17. El Colosseu O Amfiteatre FlaviUnitat 17. El Colosseu O Amfiteatre Flavi
Unitat 17. El Colosseu O Amfiteatre Flavi
 
Fitxa 44 David de Donatello
Fitxa 44 David de DonatelloFitxa 44 David de Donatello
Fitxa 44 David de Donatello
 
Modernisme
ModernismeModernisme
Modernisme
 

Viewers also liked

Assaig de càntic en el temple
Assaig de càntic en el templeAssaig de càntic en el temple
Assaig de càntic en el templejuanjogonzalez
 
Cementiri de sinera
Cementiri de sineraCementiri de sinera
Cementiri de sineradolors
 
La poesia d'espriu
La poesia d'espriuLa poesia d'espriu
La poesia d'espriudolors
 
La ciutat llunyana
La ciutat llunyanaLa ciutat llunyana
La ciutat llunyanaTakeo11
 
Josep Carner
Josep CarnerJosep Carner
Josep Carnercatalite
 
Josep carner
Josep carner Josep carner
Josep carner dolors
 
Josep Carner
Josep CarnerJosep Carner
Josep Carnerjoanxd00
 
Presentació corrandes d'exili pere quart
Presentació corrandes d'exili pere quartPresentació corrandes d'exili pere quart
Presentació corrandes d'exili pere quartGuillem Gomáriz
 
Cançoneta incerta esther andrea
Cançoneta incerta esther andreaCançoneta incerta esther andrea
Cançoneta incerta esther andreajoanmolar
 
Cançoneta incerta
Cançoneta incertaCançoneta incerta
Cançoneta incertajoanmolar
 
Segle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaSegle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaDolors Taulats
 

Viewers also liked (20)

Assaig de càntic en el temple
Assaig de càntic en el templeAssaig de càntic en el temple
Assaig de càntic en el temple
 
Cementiri de sinera
Cementiri de sineraCementiri de sinera
Cementiri de sinera
 
La poesia d'espriu
La poesia d'espriuLa poesia d'espriu
La poesia d'espriu
 
La ciutat llunyana
La ciutat llunyanaLa ciutat llunyana
La ciutat llunyana
 
Cançoneta incerta
Cançoneta incertaCançoneta incerta
Cançoneta incerta
 
Josep carner
Josep carnerJosep carner
Josep carner
 
Salvador Espriu
Salvador EspriuSalvador Espriu
Salvador Espriu
 
Josep Carner
Josep CarnerJosep Carner
Josep Carner
 
Josep carner
Josep carner Josep carner
Josep carner
 
Josep Carner
Josep CarnerJosep Carner
Josep Carner
 
Presentació corrandes d'exili pere quart
Presentació corrandes d'exili pere quartPresentació corrandes d'exili pere quart
Presentació corrandes d'exili pere quart
 
Josep Carner
Josep CarnerJosep Carner
Josep Carner
 
Cançoneta incerta
Cançoneta incertaCançoneta incerta
Cançoneta incerta
 
Cançoneta incerta esther andrea
Cançoneta incerta esther andreaCançoneta incerta esther andrea
Cançoneta incerta esther andrea
 
Tot l'enyor de demà
Tot l'enyor de demàTot l'enyor de demà
Tot l'enyor de demà
 
Cançoneta incerta
Cançoneta incertaCançoneta incerta
Cançoneta incerta
 
Segle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaSegle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalana
 
Figures Retòriques
Figures RetòriquesFigures Retòriques
Figures Retòriques
 
Salvador Espriu
Salvador EspriuSalvador Espriu
Salvador Espriu
 
Tipus de poesia
Tipus de poesia Tipus de poesia
Tipus de poesia
 

Similar to Salvador Espriu II

Saracata
SaracataSaracata
Saracatasaravm
 
Anto Poetica
Anto PoeticaAnto Poetica
Anto Poeticainndalcea
 
Les tendencies més rellevants de la poesia de postguerra...alba i cristina
Les tendencies més rellevants de la poesia de postguerra...alba i cristinaLes tendencies més rellevants de la poesia de postguerra...alba i cristina
Les tendencies més rellevants de la poesia de postguerra...alba i cristinaAmparo
 
Antologia
AntologiaAntologia
AntologiaCarlos
 
Salvador espriu
Salvador espriuSalvador espriu
Salvador esprium r
 
Joan vinyoli (1914 1984)
Joan vinyoli (1914 1984) Joan vinyoli (1914 1984)
Joan vinyoli (1914 1984) Domenec Garrido
 
Monica I Diana
Monica I DianaMonica I Diana
Monica I Dianadolors
 
Retòrica i poesia
Retòrica i poesiaRetòrica i poesia
Retòrica i poesiajoanpol
 
Poesia 6e
Poesia 6ePoesia 6e
Poesia 6eamayans
 
Retòrica i poesia
Retòrica i poesiaRetòrica i poesia
Retòrica i poesiaMsais
 
LA POESIA TROBADORESCA
LA POESIA TROBADORESCALA POESIA TROBADORESCA
LA POESIA TROBADORESCAieslt
 
AntologíA De PoesíA Catalana
AntologíA De PoesíA CatalanaAntologíA De PoesíA Catalana
AntologíA De PoesíA CatalanaAllStar09
 
AntologíA De PoesíA Catalana
AntologíA De PoesíA CatalanaAntologíA De PoesíA Catalana
AntologíA De PoesíA CatalanaAllStar09
 
0018b pautes d'anàlisi de textos poètics pràctica_ausiàs_solucionari
0018b pautes d'anàlisi de textos poètics pràctica_ausiàs_solucionari0018b pautes d'anàlisi de textos poètics pràctica_ausiàs_solucionari
0018b pautes d'anàlisi de textos poètics pràctica_ausiàs_solucionarijmpinya
 

Similar to Salvador Espriu II (20)

Saracata
SaracataSaracata
Saracata
 
Salvador espriu
Salvador espriuSalvador espriu
Salvador espriu
 
Anto Poetica
Anto PoeticaAnto Poetica
Anto Poetica
 
Les tendencies més rellevants de la poesia de postguerra...alba i cristina
Les tendencies més rellevants de la poesia de postguerra...alba i cristinaLes tendencies més rellevants de la poesia de postguerra...alba i cristina
Les tendencies més rellevants de la poesia de postguerra...alba i cristina
 
Antologia
AntologiaAntologia
Antologia
 
Salvador espriu
Salvador espriuSalvador espriu
Salvador espriu
 
Joan vinyoli (1914 1984)
Joan vinyoli (1914 1984) Joan vinyoli (1914 1984)
Joan vinyoli (1914 1984)
 
Monica I Diana
Monica I DianaMonica I Diana
Monica I Diana
 
Retòrica i poesia
Retòrica i poesiaRetòrica i poesia
Retòrica i poesia
 
La poesia
La poesiaLa poesia
La poesia
 
Poesia 6e
Poesia 6ePoesia 6e
Poesia 6e
 
Retòrica i poesia
Retòrica i poesiaRetòrica i poesia
Retòrica i poesia
 
Jacquiyester
JacquiyesterJacquiyester
Jacquiyester
 
Jacquiyester
JacquiyesterJacquiyester
Jacquiyester
 
LA POESIA TROBADORESCA
LA POESIA TROBADORESCALA POESIA TROBADORESCA
LA POESIA TROBADORESCA
 
AntologíA De PoesíA Catalana
AntologíA De PoesíA CatalanaAntologíA De PoesíA Catalana
AntologíA De PoesíA Catalana
 
AntologíA De PoesíA Catalana
AntologíA De PoesíA CatalanaAntologíA De PoesíA Catalana
AntologíA De PoesíA Catalana
 
Poemes de girona
Poemes de gironaPoemes de girona
Poemes de girona
 
0018b pautes d'anàlisi de textos poètics pràctica_ausiàs_solucionari
0018b pautes d'anàlisi de textos poètics pràctica_ausiàs_solucionari0018b pautes d'anàlisi de textos poètics pràctica_ausiàs_solucionari
0018b pautes d'anàlisi de textos poètics pràctica_ausiàs_solucionari
 
noucentisme
noucentismenoucentisme
noucentisme
 

Salvador Espriu II

  • 1. Salvador Espriu IICatalà14/05/2010[Escribir el nombre de la compañía]uRii 1993 !!Manel GarcíaOriol LorcaSandra ParejoGemma Vidal<br />Assaig de càntic en el temple <br />Oh, que cansat estic de la meva<br />covarda, vella, tan salvatge terra,<br />i com m’agradaria d’allunyar-me’n,<br />nord enllà,<br />on diuen que la gent és neta<br />i noble, culta, rica, lliure,<br />desvetllada i feliç!<br />Aleshores, a la congregació, els germans dirien<br />desaprovant: Com l’ocell que deixa el niu,<br />així l’home que se’n va del seu indret,<br />mentre jo, ja ben lluny, em riuria<br />de la llei i de l’antiga saviesa<br />d’aquest meu àrid poble.<br />Però no he de seguir mai el meu somni<br />i em quedaré aquí fins a la mort.<br />Car sóc també molt covard i salvatge<br />i estimo a més amb un<br />desesperat dolor<br />aquesta meva pobra,<br />bruta, trista, dissortada pàtria.<br />Comentari:<br />En aquest poema Espriu el que intenta mostrar és que li agradaria estar a una terra nòrdica, degut a que diuen que la gent allà és neta, noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç. Espriu es planteja d’abandonar la seva pàtria i d’anar-se’n a un altre lloc, ja que en la seva pròpia pàtria és rebutjat. Però, aleshores el poeta deixa ben clar, que, tot i que la ciutat es trista, bruta... és la seva ciutat, on ha crescut, una pàtria que no es veu amb cor de deixar-la, que s’hi quedarà allà fins la seva mort. <br />Característiques d’Espriu en el poema <br />Tema<br /> La preocupació per Catalunya i el seu destí: es pot apreciar una clara preocupació pel destí de Catalunya, ja que en molts casos tracta a aquesta com si fos una pàtria oblidada, deixada... Una terra que si segueix en aquest camí, li espera un futur negre. Espriu, en molts casos planteja el fet d’abandonar Catalunya, però no ho fa. Aquest prefereix viure infeliç, però amb la seva pàtria. <br />To <br />Registre líric o elegíac: el poeta expressa l’enyorança per la seva terra i del que aquesta podria haver esdevingut. <br /> <br />Figures retòriques <br />Enumeració: covarda, vella, tan salvatge terra <br />Hipèrbaton: d’aquest meu àrid poble.<br />Paradoxa: i estimo a més amb un desesperat dolor <br />Comparació: Com l’ocell que deixa el niu, així l’home que se’n va del seu indret <br />Mots desconeguts <br />Congregació: Associació de persones cristianes que, sota l’advocació d’un sant, es reuneixen per fer exercicis. Comunitat cristiana. <br />Dissortada: desgraciada <br />Car: perquè <br /> <br />Advers al vent<br />No preguntis si penso<br />encara en els vells dies<br />dels senyors, si recordo<br />com lentament morien<br />els jardins, les paraules.<br />He perdut. Ai, caiguda<br />de l'allunyat per l'íntim<br />camí que només porta on ja no sóc, designi<br />d'oblidar hores, núvols,<br />el meu nom de naufragi!<br />Vençudíssim, sentint-me<br />advers al vent, segura<br />presa del mar, no vulguis<br />saber si penso encara<br />en la llum dels vells dies.<br />Comentari:<br />En aquest poema, Espriu expressa la seva melancolia i la seva angoixa cap als temps passat. Espriu mostra un sentiment de pèrdua i d’oblit, on davant d’una situació d’impotència, es veu obligat a resignar-se davant d’una situació en la qual no pot fer-hi res. <br />Característiques d’Espriu que es poden apreciar <br />Tema<br /> La meditació: es pot apreciar com Espriu reflexiona , sobre l’oblid, el dolor, la solitud i el cansament que sent. Espriu recorda moments de la seva infantesa. En el poema podem veure que fa una reflexió sobre la solitud que el porta al record de la infantesa. Ens mostra un to trist i elegíac. <br />To<br />Registre líric o elegíac: Espriu expressa l’enyorança pels temps passats. <br />Figures retòriques <br />Personificació: morien (les paraules) <br />Enumeració: Vençudíssim, sentint-me advers al vent, segura presa del mar <br />Sinestèsia: íntim camí <br />Mots desconeguts . <br />Advers: Contrari, oposat hostilment, desfavorable <br />Designi: Pla ideat d’alguna cosa a acomplir<br />De tan senzill, no t'agradarà<br />Cansat de tants de versos que no fan companyia <br />-els admirables versos de savis excel·lents-, <br />i de mirar com passa l'emperador tot nu, <br />i del gran plany del vent, aquest vell adversari, <br />i de l'excés de mi, sense missatge, <br />ara us diré, amb paraules ben clares, <br />amb crit elemental, lluny d'artifici, <br />que vull només parar-me en el camí, <br />ja decantat amic de l'última injustícia, <br />i ajaçar-me per sempre, sense recança, mort, <br />damunt la bona terra. <br />Paraules buscades al diccionari:<br />Plany: acció de compadir-se.<br />Ajaçar-me: ajeure’s en un jaç. Jaç: qualsevol cosa disposada per jeure-hi al damunt.<br />Recança: greu que sap de fer o d’haver fet quelcom, de deixar-ho o d’haver-ho deixat de fer.<br />Figures retòriques:<br />Polisíndeton: la paraula “i”.<br />Hipèrbaton: “que vull només parar-me en el camí”.<br />Metàfora: “plany del vent”.<br />Sentit del poema:<br />En aquesta obra, Salvador Espriu expressa la seva enyorança i angoixa cap al temps passat que recorda. Està cansat de les paraules i les frases sense sentit, sense res a dir. El poeta se sent derrotat davant la sèrie de situacions que ha viscut i només vol parar, descansar. Conclou amb el desig d’un descans final, per sempre, en la seva terra.<br />Registre d’Espriu:<br />En aquest poema, Salvador utilitza el seu registre líric o elegíac, en què reflexiona sobre la mort com a centre temàtic i expressa l’enyorança del món perdut a causa de la Guerra Civil.<br />La pell de brau<br />Diversos són els homes i diverses les parles,<br />i han convingut molts noms a un sol amor.<br />La vella i fràgil plata esdevé tarda<br />parada en la claror damunt els camps.<br />La terra, amb paranys de mil fines orelles,<br />ha captivat els ocells de les cançons de l'aire.<br />Sí, comprèn-la i fes-la teva, també,<br />des de les oliveres,<br />l'alta i senzilla veritat de la presa veu del vent:<br />quot; Diverses són les parles i diversos els homes,<br />i convindran molts noms a un sol amor.quot; <br />Paraules buscades al diccionari:<br />No n’hi ha cap paraula que no comprengui el seu significat, utilitza una llenguatge senzill en aquest poema.<br />Figures retòriques:<br />Metàfora: “La terra, amb paranys de mil fines orelles, ha captivat els ocells de les cançons de l'aire”.<br />Hipèrbole: “mil fines orelles”.<br />Paral·lelisme: repetició del vers “Diverses són les parles i diversos els homes”.<br />Sentit del poema:<br />En aquesta obra Salvador Espriu parla d’un tema molt utilitzat en aquella època, la relació entre Espanya i Catalunya. Comença dient que dins del país, hi ha diferents cultures, encara que totes elles porten al mateix, a l’amor. Aleshores convida a Espanya a acceptar a Catalunya tal com és, a estimar-la de la mateixa forma que a la resta de terres del territori.<br />Registre d’Espriu:<br />En aquest poema, Salvador utilitza el registre civil, ja que s’adreça a la col·lectivitat (tot un país) amb un missatge de to moral molt elevat.<br />Oració en la teva mort<br />Quan roures enyorosos<br />de verds marins comencen<br />crepusculars missatges,<br />volent-te foc, demano<br />nova claror, que siguis,<br />davant altars on cremen<br />ardents silencis d'ales,<br />encès cristall, més flama,<br />llum de cançó senzilla.<br />Salvador Espriu<br />Crepuscle: Claror que hi ha al firmament durant un cert temps abans de la sortida del Sol o després de la posta.<br />Aquest poema es pot referir a molt temes:<br />Per exemple en la Guerra Civil la seva es va veure trancada i l’interpretem com que dona la mort a Catalunya quant ell era jove.<br />Un altre tema també podria ser la mort d’un familiar o amic proper, el que far es establir un diàleg a partir de la poesia.<br />El record de un paisatge que li va arribar molt en dintre ,però que ara ja no el pot tornar a veure. Depèn del punt de vista que li tu li donis. <br />Aquest poema te un registre elegíac. El podríem classificar com el record de una persona estimada o propera.<br />Les roses recordades<br />Recordes com ens duien<br />aquelles mans les roses<br />de Sant Jordi, la vella<br />claror d'abril ? Plovia<br />a poc a poc. Nosaltres,<br />amb gran tedi, darrera<br />la finestra, miràvem,<br />potser malalts, la vida<br />del carrer. Aleshores<br />ella venia, sempre<br />olorosa, benigna,<br />amb les flors, i tancava<br />fora, lluny, la sofrença<br />del pobre drac, i deia<br />molt suament els nostres<br />petits noms, i ens somreia.<br />Tedi: Molèstia causada per la continuïtat o la repetició d'una cosa que no interessa.<br />Sofrença:sofriment.<br />En aquest poema recorda una experiència que va tindre salvador Espriu.<br />Salvador Espriu i la seva germana quant eren petits , en la diada de Sant Jordi es van posar malalts. Ell descriu la situació del moment, on un dona (suposem que es la seva mare ),va venint per el carrer i ells la miren per la finestra.<br />Aquest poema te un registre elegíac. El podríem classificar en una poesia que tracta sobre les meditacions de les condicions humanes( en aquest cas el passat d ela seva infància). <br />Versos, enllà del camí<br />D'un vell color de platajo voldria que fossinels meus versos: d'un noble,antic color de plata.Davant la mort, que portasecrets senyals al rostreque jo veig en mirar-me,cerco amb ells extingidesveus del mar, pas de núvol,les distants primaveres.Trist i lliure, camino,davant la mort que em mira,a la llum, per la plataantiga dels meus versos.<br />Contingut: Salvador Espriu en mostra una valentia impressionant de cara la mort. Mostra un enfrontament a aquesta ja que veu que li arriba l’hora. Podem veure una mica d’enyorança del passat i dels moments de joventut, sobretot quan el poeta parla de del color plata. Amés a més descriu el seu futur sense vellesa. <br />Classificació segons els seu registre: El registre és líric o elegíac per què ens presenta una reflexió sobre la mort. <br />Classificació segons el seu to: El seu to es de tristesa davant la mort que s’acosta i també una certa duresa. També podem dir que el to és elegíac ja que expressa l’enyorança del món que s’ha perdut a causa de la Guerra Civil.<br />Figures retòriques:<br />Personificació: Davant la mort que em mira. <br />Enumeració: veus del mar, pas de núvol,les distants primaveres.<br />A vegades és necessari i forçós<br />A vegades és necessari i forçósque un home mori per un poble,però mai no ha de morir tot un pobleper un home sol:recorda sempre això, Sepharad.Fes que siguin segurs els ponts del diàlegi mira de comprendre i estimarles raons i les parles diverses dels teus fills.Que la pluja caigui a poc a poc en els sembratsi l'aire passi com una estesa màsuau i molt benigna damunt els amples camps.Que Sepharad visqui eternamenten l'ordre i en la pau, en el treball,en la difícil i merescudallibertat. <br />Contingut: La frase: A vegades és necessari i forçós que un home mori per un poble, però mai no ha de morir tot un poble per un home sol , té molta raó, els herois moren per defensar un poble, però en canvi, per exemple en les guerres són pobles sencers que moren per un sol home. Aquesta frase es refereix a la necessitat del poble català de no deixar-se vèncer per Franco. Defensa la recuperació del diàleg i del respecte entre els diferents pobles de l’Estat Espanyol per poder superar l’Espanya Franquista. <br />Classificació segons el seu registre: El poema mostra la preocupació d’Espriu pel destí de Catalunya, ja que proposa reconciliacions entre el poble català i l’espanyol.<br />Classificació segons el seu to: El to és moral molt elevat, ja que pertany al registre civil i el que pretén és enviar un missatge al col·lectiu, a la població per superar a l’Espanya franquista. <br />Figures retòriques:<br />Personificació: morir tot un poble.<br />Enumeració: en l'ordre i en la pau, en el treball, <br /> en la difícil i merescuda <br /> llibertat.<br />Metonímia: que un home mori per un poble<br />