Saracata

332 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
332
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Saracata

  1. 1. SARA VIDAL MALLO 1er Batxillerat ARTÍSTIC. SALVADOR ESPRIU 1. Confecció d’una presentació de diapositives de la pàg. 224-225 del llibre de text i exercici 10 (només el primer). http://docs.google.com/present/edit?id=0AVex76rZvUsgZGNnbmJqdG1fMTFobj dqMmdobg&hl=es Exercici 10: Llegeix atentament aquests poemes d’Espriu. -Classifica’ls amb l’ajut del quadre d’acord amb els registres estudiats. Digues, per tant, en cada cas, si es tracta de poesia elegíaca, satírica o civil. A A vegades és necessari i forçós que un home mori per un poble, però mai no ha de morir tot un poble per un home sol: recorda sempre això, Sepharad. Fes que siguin segurs els ponts del diàleg i mira de comprendre i estimar les raons i les parles diverses dels teus fills. Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats i l'aire passi com una estesa mà suau i molt benigna damunt els amples camps. Que Sepharad visqui eternament en l'ordre i en la pau, en el treball, en la difícil i merescuda llibertat. La pell de brau B No saps que les aixetes s’han fet perquè no hi ragi l’aigua i les cases perquè hi passis més saludable fred, i els trens i els camins per al suport del meritori nivell
  2. 2. de la general felicitat? com que no vol mai ploure, es clar que no hi ha llum, i amb el diner no compres res del que vols i perversament necessites, excepte l’entrada per al futbol de les festes o per a la intangible cursa nacional La pell de Brau C Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes pels rials de Sinera! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius. Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir. I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Cementiri de Sinera Text: B Amb el recurs de la ironia es retrata la postguerra, Poesia: satírica època caracteritzada per la degradació de les condicions de vida, la misèria i la llibertat controlada dels ciutadans. Text: C Petita elegia d’un món i un temps feliços que s’han Poesia: elegíaca perdut per sempre i que només es recuperen gràcies a la memòria i el record. Text: A El poema proclama la necessitat de superar l’Espanya Poesia: civil de la dictadura del general Franco mitjançant la recuperació dels valors del diàleg i el respecte mutu entre els diversos pobles de l’Estat espanyol. - Assenyala els dos mites que apareixen en aquest poema i comenta’l. Amb l’ajut del professor/a esbrina l’origen del mot Sepharad. Tot seguit, busca informació sobre la cultura sefardita.
  3. 3. (solament el primer, A: ) El mite que apareix en aquest poema és el de Sepharad, que representa Espanya. La paraula Sepharad prové de l'hebreu i fa referència a Espanya. Els jueus utilitzaven aquesta paraula per designar la Península Ibèrica.(Els sefardites són descendents de jueus provinents d'Espanya i Portugal.) 2. Selecciona un mínim de dos poemes, copia’ls, busca al diccionari les paraules que no comprenguis, interpreta’n el contingut i intenta classificar-los segons els seu contingut, to, … FINAL DEL LABERINT Quan aquells dits sensibles toquin músiques fràgils i lentament vacil·lin llums canviant de ciris, surt de la festa. Mira quanta nit, quina extrema solitud se t'emporta, per la rialla, a l'home justificat i lliure que neix del teu silenci. Sembla que parli de la mort com a alliberament, fa referència al silenci que neix quan la solitud s’emporta a l’home, llavors es lliure, per tant es classificaria en el tema de “la meditació sobre la condició humana. Es podria dir que té un to elegíac. NOVES PARAULES D'AGUR Ni amb aquest cant de tan perfecta escola, ni amb mots apresos al més savi lèxic, ni amb rares pauses o subtils silencis, no esgotaràs tots els noms de la mort. Només recorda que es diu vell caminant i també mur, i com jo que parlo, i com tu que escoltes. Després, si així ho vols i t'agrada, vist que la lluna encara surt puntual de la fredor del mar i el vent, albardà foll, xiscla i s'escampa per les seques vinyes, et serà lícit de sentir-te culte
  4. 4. i, a estones, qui sap si felicíssim. Aquest altre poema també parla de la mort, com diu el títol: AGUR que es adéu en euskera. Aquest poema pertany al recull de poesia El caminant i el mur. Assumeix l’absurditat de la vida, es a dir que , passi el que passi, al final tots trobem el mateix, per tant aquesta vida està guiada per la mort, i l’assumeix gracies a la contemplació de la natura, que es bella, però al mateix temps es seca, aspra, freda...Té un to elegíac. Albardar: 2 fig Enganyar (algú) aprofitant la seva excessiva credulitat, la seva bona fe, el seu poc coneixement. No et deixis albardar amb aquests negocis. Lícit: adj Permès, no defès per la llei, no contrari a la moral. És lícit de matar en legítima defensa. Li era lícit de decidir cap altra cosa

×