Qui va serGuillem de Cabestany? L'autor del text, Guillem de Cabestany, va ser un trobador rossellonès de l'Edat Mitjana. Es desconeix la data exacta del seu naixement, però sí que se'n sap la de defunció: l'any 1912. Se'n conserven set cançons l'autoria deles quals n'és segura, i n'hi ha dues d'atribució dubtosa; entre les segures hi ha la mateixa Lo dous cossire , una de les més boniques i repetides de tota la literatura trobadoresca. Guillem de Cabestany va ser un home especialment famós per la seva vida, tot i que no se'n coneixen gaires detalls de forma verificable. Una versióde la seva mort―que el feia amant de Saurimonda, esposa de Raimon de Castell Rosselló, i els atribuïa a tots dos una mort molt literària i tràgica―ha estat especialment difosa i reescrita per diferents autors, tot i haver-hi proves que no és verídica.
3.
Dades falses sobreGuillem de Cabestany. Que aquesta vida és falsa ho prova el fet que, segons consta en documents del'època, Saurimonda, vídua de Ramon de Castell-Rosselló es va tornar a casar el1210 i que Guillem de Cabestany apareix a Navas de Tolosa el 1212. A més, el reiAlfons I, que s'esmenta en les versions més llargues de la vida, havia mort un any abans del casament de Saurimonda amb Ramon de Castell-Rosselló (1197).
4.
¿Val la penamorir per amor? La llegenda del cor menjat. Guillem de Cabestany fou un cavaller de la comarca del Rosselló. Fou un home molt agradable en la persona, i molt famós en armes, cortesia i servei. I hi havia en la seva comarca una dama que es deia na Saurimonda, esposa de Ramon de Castell Rosselló. Guillem de Cabestany estimava la senyora per amor, i sobre ella cantava i feia les seves cançons.
5.
¿Val la penamorir per amor? La llegenda del cor menjat. Guillem de Cabestany i Saurimonda es veien en secret, fins que un día Ramon de Castell Rosselló es va assabentar de que la seva dona li era infiel. Ramon de Castell Rosselló va anar a buscar a Guillem de Cabestany per matarlo, i ho va fer, va donar la ordre de tallar-li el cap i treure el cor.
6.
¿Val la penamorir per amor? La llegenda del cor menjat. El cor va ser rostit i menjat per Saurimonda, despres li va dir el seu marit amb el cap en la má que el cor era de Guillem de Cabestany.
7.
¿Val la penamorir per amor? La llegenda del cor menjat. Ella després de saber-ho va correr per escapar d’un cop d’espassa del seu marit, va correr fins al balcó i es va deixar caure, Aixi va morir. Després de fer un monument simbólic a Guillem i a Saurimonda, Ramon de Castell Rosselló va morir dins la pressó.
Lo Dous Cossire.I Lo dous cossire que.m don'Amors soven, dona, .m fai dire de vos maynh ver plazen. Pessan remire vostre cors car e gen, cuy ieu dezire mais que no fas parven. E sitot me desley per vos, ges no.us abney, qu'ades vas vos sopley ab fina benevolensa. Dompn'en cuy beutatz gensa, maytans vetz oblit mey, qu'ieu lau vos e mercey. En la primera estrofa, el poeta parla del desig que sent per la seva senyora, dient que el seu amorper ella és tan intens que a vegades s'oblida de sí mateix.
10.
Lo Dous Cossire.II Tots temps m'azire l'amors que.us mi defen s'ieu ja.l cor vire ves autr'entendemen. Tout m'avetz rire e donat pessamen: pus greu martire nulhs hom de mi no sen; quar vos qu'ieu plus envey d'autra qu'el mon stey desautorc e mescrey e dezam en parvensa: tot quan fas per temensa devetz em bona fey penre, neus quan no.us vey. En la segona estrofa, el poeta continua descrivint el que sent per la dama.
11.
Lo Dous Cossire.III En sovinensa tenc la car'e.l dous ris, vostra velensa e.l belh cors blanc e lis; s'ieu per crezensa estes vas Dieu tan fis, vius ses falhensa intrer'em paradis; qu'ayssi.m suy, ses totz cutz, de cor as vos rendutz qu'autra joy no m'adutz; q'una non porta benda qu'ieu.n prezes per esmenda jazer ni fos sos drutz, per las vostras salutz. En la tercera estrofa, de nou parla del cos de la dama de forma sensual, i compara la fidelitat que sent per ella amb la que pot sentir per Déu un creient; més encara, aquesta fidelitat és més gran que la que sent per Déu.
12.
Lo Dous Cossire.IV Tot jorn m'agensa I desirs, tan m'abelhis la captenensa de vos cuy suy aclis. Be.m par que.m vensa vostr'amors, qu'ans qu'ie.us vis fo m'entendensa que.us ames e. us servis; qu'ayssi suy remazuts sols, snes totz ajutz ab vos, e n'ai perdutz mayns dos: qui.s vuelha.ls prenda! Qu'a mi platz mais qu'atenda, ses totz covens saubutz, vos don m'es jois vengutz. En l'estrofa IV, contràriament a l'esmentat en l'estrofa II, el poeta diu que el seu amor per la dama li ha portat goig (tot i fer-li perdre favors), i que li agrada el fet d'estar sotmès als actes de la dama.
13.
Lo Dous Cossire.V Ans que s'ensenda sobre.l cor la dolors, merces dissenda en vos, don', et Amors: jois vos mi renda e.m luenh sospirs e plors, no.us mi defenda paratges ni ricors; qu'oblidatz m'es tot bes s'ab vos no.m val merces. Ai, bella doussa res, molt fora gran franqueza s'al prim que.us ayc enqueza m'amessetz, o non ges, qu'eras no sai cum s'es. En la cinquena estrofa, el poeta parla de nou de com no pot resistir-se a la dama, de com estàcompletament a la seva mercè; i assegura que, si a la dama no li importés que la besés i la “plagués”, no li importaria gens seguir presoner d'ella per sempre.
14.
Lo Dous Cossire.VI Non truep contenda contra vostras valors; merces vo.n prenda tals qu'a vos si'honors. Ja no m'entenda Dieus mest sos preycadors s'ieu vuelh la renda dels quatre reys majors per qu'ab vos no.m valgues merces e bona fes; quar partir no.m puesc ges de vos, en cuy s'es meza n'amors, e si fos preza em baizan, ni us plagues, ja no volgra.m solses. En la sisena estrofa, molt breu en comparació, segueix la mateixa idea: el poeta li promet a la dama fer qualsevol cosa per ella
15.
Lo Dous Cossire.VII Anc res qu'a vos plagues, franca dompn'e corteza, no m'estet tan defeza qu'ieu ans non la fezes que d'als me sovengues. En la setena i última estrofa, el poeta reitera per enèsima vegada que està lligat i pres per la seva dama i que no se'n pot ni vol escapar.
16.
Lo Dous Cossire.VIII En Raimon, la belheza e.l bes qu'en midons es m'a gen lassat e pres. VIII Raimon, la bellesa i el bé que hi ha en la meva dama m'han gentilment lligat i pres.
17.
La Dous Cossire.Dins dels gèneres trobadorescos, aquesta poesia és clarament una cançó, vist el seu tema amorós i l'estil típicament cortès. No pot tractar-se de cap manera d'un sirventès, car aquests tracten temes polítics i fan atacs directes a diferents personalitats. Dins del gènere de la cançó, es tractaria d'una cançó del tòpic d'amor cortès, i no entraria a cap dels subgèneres més específics (escondic, dansa, pastorel·la i alba). Altres clares indicacions que es tracta d'una cançó d'amor cortès són les nombroses vegades que repeteix la paraula “amor”, la manera com es refereix a l'estimada com a “senyora”, etcètera. El poema està dividit en vuit parts o estrofes, de les quals no és oportú descriure'n l'esquema mètric, car el sistema de recompte sil·làbic provençal no és el tema central d'aquest comentari.Tanmateix, sí que se n'anomenarà la rima i el nombre de versos, que segueixen un esquema prou marcat.
18.
Conclusió. Cal destacar,diferents religions i el vassagatge. En l’estrofa tres per exemple parla de les diferencies entre la fe i la que sent la dama i en tot el poema hi ha una comparació semblant, relacionat amb la dama, el señor i el vassagatge.
