Secció Tria personal, de Vicenç Llorca, a la revista Serra d'Or de març de 2012

1. L E C T U R E S
Tria personal nia dels sons (1984) i Les veus del
Pamano (2004). Aquest exercici de
Anna Carreras
Unes ales cap a on
memòria espontània resulta interes- Acontravent, Barcelona, 2011.
per Viçenc Llorca sant, perquè proporciona pistes de la
matèria literària que habita el nostre
pensament. Crec que Jo confesso
(Proa, 2011) forma part d’aquest grup
d’obres que romanen amb nosaltres.
Caldria més espai que el d’aquesta
Jaume Cabré secció per a desenvolupar una anàlisi
Jo confesso detallada de tot allò que m’agradaria
Proa, Barcelona, 2011. dir-ne. Em limitaré, doncs, a subratllar
dos aspectes pels quals la considero
una obra candidata a «romandre» en-
tre nosaltres.
En primer lloc, amb Jo confesso,
Jaume Cabré confirma la marxa
ascendent de la seva trajectòria i se
situa de ple en la primera línia dels
autors que estan en condicions d’as-
sumir el protagonisme de les nostres
lletres en els pròxims anys. Hi ha,
òbviament, una gran ambició literària,
però això no seria suficient si no es
produís també una mestria narrativa
assolida després d’una pràctica molt Anna Carreras (Barcelona, 1977) va
intensa de l’art escriptura i d’una donar a conèixer en un mateix any, el
sòlida assumpció de la tradició con- 2008, dues obres: Camisa de foc i Tot
temporània. Una de les coses que més serà en blanc. Ara ens presenta un
m’agraden de Jo confesso és l’actitud llibre que no deixa indiferent el lector.
que hi ha al darrere: la confiança, Des de la bella capacitat evocativa del
d’una banda, en la literatura com a títol, fins a la citació en cercle final del
mitjà d’expressió de l’ésser humà i Llibre de l’Apocalipsi que tanca l’obra,
A mesura que anem avançant en el la seva societat i, d’una altra, i com som davant d’un text que es trans-
segle XXI, van perfilant-se les obres a conseqüència de l’anterior, l’esforç forma a mesura que es desenvolupa
que han marcat el decurs de la litera- per a construir una novel·la de novel· per a significar una cosa essencial.
tura catalana de les darreres dècades. les, allò que clàssicament s’ha anome- I en què consisteix aquest canvi i
I dic obres perquè, al capdavall, les nat una novel·la total. aquest significat? Aparentment, som
trajectòries dels autors constitueixen En segon lloc, Jo confesso planteja davant d’un dietari: el dietari d’una
en realitat viatges cap a la consecució un tema cabdal: el mal en la condició mare (una mare intel·lectual, val a dir,
d’allò que dóna sentit a un món lite- humana i la seva consciència des que cita constantment els escriptors i
rari i a una tradició: un poemari, una d’occident. Aquesta valentia també els artistes que l’envolten físicament
novel·la, un conte, una peça teatral... és digna de ser destacada, en part i espiritualment) que assisteix amb
L’obra és el moment de la veritat. Al perquè denota aquest apuntar cap el seu company a la celebració de
marge queden les modes, els entorns als centres temàtics de la literatura l’embaràs i de la gestació del vertader
mediàtics..., tot l’embolcall extralite- universal, en part perquè se situa en protagonista del llibre: el seu fill Jan-
rari. De la seva capacitat de perdurar, una de les línies centrals del segle XX, Pol. Ara bé, l’avançament del part i les
de connectar amb lectors passats, un aspecte important a l’hora de com- seves complicacions donen pas a una
presents i futurs, depèn bona part de prendre i valorar en la mesura justa narrativa que adopta un to dramàtic
la seva qualitat real, del seu significat l’abast de la novel·la. fins a assolir la dimensió tràgica da-
més pregon. En un moment d’una certa desori- vant d’un fet límit: la mort del nadó
Si penso en el nom de Jaume Ca- entació pel que fa a la distinció entre al poc temps del naixement. Identifi-
bré, i sense pretendre establir ara i indústria cultural, gènere i literatura, quem, doncs, una prosa que bascula
aquí una jerarquia de títols de l’au- una obra i un posicionament com els entre el dolor i el comiat. I afegiríem:
tor, em vénen al cap dues novel·les de Jaume Cabré són d’agrair. l’amor a qui hem estimat sense ha-
immediatament: Fra Junoy o L’ago- ver tingut temps de conèixer-lo. No
67 / 227 Le c tures | ma r ç / 12
d'Or_març.indd 67 14/02/12 10:11

2. endebades la veu de l’autora-mare Vicent Sanz Arnau posa en tradició —«Locus amoenus»—,
abandona totes les capes culturals, La font de la Salut fa una galeria de personatges —«El
totes les figures retòriques per a de- Edicions Saldonar, Barcelona, 2011. receptoral de Macià Coloma»— o apre-
clarar en el comiat al fill, que jeu dins ciacions de llenguatge —«La cama
la petita caixa abans de ser incinerat: perduda de Pere Montserrat». I no
«T’estimo Jan-Pol. Sort!» defuig reflexions al voltant de la mort
Crec que Anna Carreras ha fet bé o, fins i tot, dels espectres. També té
d’escriure aquest llibre, tot i el risc en compte els que han donat testimo-
que comporta una opció tan arran niatge del santuari al llarg del temps
d’experiència personal com la que per mitjà de l’art i de l’escriptura,
proposa. Si l’hagués deixat reposar, com succeeix a la novel·la La vall
hauria guanyat en matisos, en aque- del miracle d’Armando Vericat, o les
lla estranya contenció que fa que les referències compreses als Episodios
coses siguin encara, paradoxalment, Nacionales en el volum La campaña
més potents. Però l’obertura de la del Maestrazgo de Benito Pérez Gal-
literatura a la vida a partir d’un fet dós —«La mirada artística». Sigui com
imposat pel destí ha significat un crei- sigui, Sanz assoleix un objectiu ben
xement fonamental per a una autora difícil: fer de la matèria local un motiu
de la qual m’atreuen dos aspectes que per a parlar dels aspectes universals
comentaré tot seguit. de la psicologia humana, de la histò-
D’una banda, Anna Carreras és ria, de la religió, de l’art, en un mot,
gelosa d’allò que, crec, constitueix un de la vida en tota la seva extensió de
valor irrenunciable del creador: el seu temps i d’espai. I, en aquest sentit,
sentit de llibertat. Una altra qüestió és resulten molt il·lustratives les parau-
el repte de la manera com s’hi dóna les de l’autor mateix: «El símbol de la
sentit a partir de l’evolució d’una obra font, aquella font mística que apareix
i d’una tasca intel·lectual. André Gide Amb una bella portada, un detall en la imatgeria de la Font de la Salut,
ho va expressar amb claredat: tan d’una pintura del santuari de la Salut doble tassa i canó central, amb un doll
important com la llibertat és quin ús de Traiguera, «Rosa mística», s’inicia que brolla directament del centre del
en fem. L’autora l’ha associat a un un atractiu llibre a cavall entre l’as- paradís terrenal, és, avui, la imatge al·
altre valor: la valentia d’acarar vida i saig, el dietarisme i la memorialística: legòrica de l’estat d’ànim en què em
literatura. D’una altra, Anna Carreras La font de la Salut. L’autor, Vicent trobo. Força vital i energia espiritual
és una escriptora amb talent, la qual Sanz, nascut precisament a Traiguera com a resultat de l’escriptura d’aquest
cosa vol dir que té al davant la possi- el 1966, rendeix així tribut a un dels llibre, que ha suposat pouar en mi ma-
bilitat d’aconseguir fites interessants símbols de la seva terra natal. I ho fa teix, en la meva pròpia intimitat i en la
de futur. a través d’una estructura en petits meva experiència per abocar-me als
En Unes ales cap a on hi ha mo- capítols que, a la manera dels quadres quatre rius de l’al·legoria, que s’allu-
ments de gran bellesa, apreciacions costumistes, constitueixen un retaule nyen, cabalosos, seguint els punts
agudes i un bon sentit de la prosa i de la història i els seus protagonistes, cardinals. Mentre el meu sentiment es
de la lírica. I la intuïció que, sigui com de la cultura i de les tradicions del troba, vora aquesta font de la salut, al
sigui, cal recórrer a la tradició sense Maestrat. La proposta resulta eficient, peu de l’Arbre de la Vida.»
prejudicis. En aquest punt, són molt ja que el lector consumeix les pàgi-
significatives les citacions dels clàs- nes amb velocitat i amb el plaer que
sics grecs i llatins. Confiem, doncs, proporciona un estil fonamentat en
en la maduració d’una escriptora que una prosa expressiva, amb capacitat Eduard Miró
a Unes ales cap a on ens ha deixat d’acolorir bé personatges i situacions. Morir d’amor a Tavertet, al
una impressionant elegia al nadó El mecanisme narratiu se centra capvespre
des­ paregut.
a en una clau autobiogràfica que actua Publicacions de l’Abadia de
com a subjecte actiu i que troba un Montserrat, Barcelona, 2011.
bon punt de tensió en els records
d’infantesa i d’adolescència entorn Eduard Miró va néixer a Barcelona
del santuari. A partir d’aquí, l’edifici el 1959. Home lliurat a la tasca pe-
arquitectònic esdevé l’altre subjecte, dagògica, els anys dedicats a l’ense-
en aquest cas passiu, que representa nyament al Col·legi Miró, institució
un bon contenidor de continguts. Vi- escolar familiar fundada el 1950 al
cent Sanz descriu bé el paisatge i el Poblenou, i a l’activisme cultural,
Lectures | m arç / 12 68 / 228
d'Or_març.indd 68 14/02/12 10:11

3. a Mataró Ràdio. Com a poeta, i al tació espiritual i proposa un conjunt
marge de publicacions col·lectives, de Nadales. La tercera, «Tendresa»,
ha donat a conèixer Perfum de silen- expressa l’experiència lírica dels
cis (Columna-Albí, 1997), obra que sentiments amb un protagonisme
va reeditar amb versió en castellà i de l’experiència amorosa. La quarta,
en anglès i amb la inclusió d’un CD «L’humà», planteja una mirada des
el 2004 a La Busca. El 1999 va fer de motius concrets de la quotidiani-
un Homenatge poètic a Pau Casals tat. Finalment, la cinquena, «L’amis-
(Columa-Albí). tat», recull els poemes que els amics
Publicacions de l’Abadia de Mont- li van dedicar en un recital sorpresa
serrat acaba de donar a conèixer el amb motiu del seu cinquantè aniver-
seu darrer treball, Morir d’amor a sari, i constitueix per si mateixa un
Tavertet, al capvespre, un poemari petita antologia.
que, en bona part, simbolitza molt Una lletra de l’autor a manera
bé aquest esperit inquiet i amistós d’epíleg, a Cassià M. Just, tanca
que és Eduard Miró. Així, el llibre una obra que qualificaria amb un
s’obre amb un pròleg de Salvador adjectiu que resumeix el tarannà
Pané i dues cartes introductòries d’Eduard Miró: vitalista. I és que la
ben significatives: l’una de l’abat seva poesia traspua tant l’amor a la
Cassià M. Just i l’altra de Raimon literatura com a la vida. Més encara:
literari i social al districte de Sant Pannikar. Igualment, i com a aspecte resulta difícil distingir-ne una de l’al-
Martí de Provençals, li han valgut el distintiu, s’inclou un CD amb setze tra. Miró construeix la seva poesia a
reconeixement de l’Ajuntament de cançons musicades i cantades per partir d’una experiència en plenitud
Barcelona amb el lliurament l’any Salvador Pané mateix, Josep Mese- de la realitat, i per això conté ho-
2011 de la Medalla d’Honor al Mèrit guer, Núria Pradas, Mariel Alende, i menatges —especialment als seus
Cívic. enregistrades per Jordi Vers. amics poetes i músics—, declaracions
I, tanmateix, no acaba aquí la Morir d’amor a Tavertet, al cap- d’amor, gust per la bellesa i visions
dimensió social de la seva tasca. vespre és un compendi poètic que líriques dels paisatges. En aquest
Creador i, alhora, rapsode, viu la po- s’estructura en cinc seccions amb punt, cal destacar la inclusió de
esia en la seva plenitud per mitjà de il·lustració fotogràfica a càrrec de diversos llocs significatius per a l’au-
diverses iniciatives poètiques, com diversos autors. La primera part, tor: Alella, el Masnou, el Poblenou,
recitals o actes solidaris, o bé com «Immensisme», ens aboca a les la vall de Boí... I, tanmateix, destaca
a mantenidor dels Jocs Florals de la relacions entre ser i paisatge. La l’espai que encapçala el títol: Taver-
Ginesta d’Or de Perpinyà. També fa segona, «El transcendent (La poesia tet, on el poeta troba el seu refugi
abatoliba 1-2h:abatoliba 1/2h 13/2/12 10:49 obre la porta a la medi-
el programa «Perfum de silencis» del silenci)», Página 1 creatiu i de meditació.
N O V E T A T
Riu Serra (1921-2006)
Escultor i dibuixant
EDUARD RIU-BARRERA I PILAR VÉLEZ (EDS.)
En aquest llibre s’apleguen una sèrie d’estudis sobre l’obra i la tra-
jectòria de l’escultor Riu Serra, uns escrits que en recullen els records
personals d’amics i deixebles i un catàleg raonat de la seva obra.
Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Molins de Rei
Publicacions de l’Abadia de Montserrat Tel. 93 245 03 03 · comanda@pamsa.cat · www.pamsa.cat
69 / 229 Le c tures | ma r ç / 12
d'Or_març.indd 69 14/02/12 10:11