SlideShare a Scribd company logo
LA PÀTRIALA PÀTRIA
BONAVENTURA CARLESBONAVENTURA CARLES
ARIBAUARIBAU
Bonaventura Carles Aribau
Barcelona 1798-1862
Escriptor, economista i polític
Va estudiar retòrica, poètica, hidrostàtica, estàtica i física
experimental.
El 1817 publicà el seu primer, i únic, llibre de poemes
(Ensayos poéticos).
Fou redactor d’El Europeo, divulgà les idees estètiques
romàntiques de Friedrich von Schiller, propulsà la
fundació d’El Vapor i, sobretot, escriví un poema, "La
Pàtria" (1832), que inicià, alhora, el Romanticisme en
llengua catalana i el moviment anomenat de la
Renaixença.
El 1826 entrà a treballar a l’empresa del banquer Gaspar
de Remisa i es traslladà a Madrid. Durant vint anys es
dedicà als negocis privats i al periodisme fins assolir un
gran prestigi. Cap al 1850 inicià un acostament a
Catalunya fins a convertir-se en el veritable representant a
la cort dels industrials catalans.
Malalt i desenganyat, tornà a Barcelona per morir-hi en la
pobresa.
LA PÀTRIALA PÀTRIA
• La pàtriaLa pàtria (també(també Oda a la pàtriaOda a la pàtria), és una poema de circumstàncies (escrit), és una poema de circumstàncies (escrit
per un motiu determinat): Aribau el va escriure per dedicar-lo a l’amo deper un motiu determinat): Aribau el va escriure per dedicar-lo a l’amo de
l’empresa on treballava, en el dia del seu sant (Gaspar de Remisa), perquèl’empresa on treballava, en el dia del seu sant (Gaspar de Remisa), perquè
la llengua és el que tenen en comú tots dos fora de Catalunya.la llengua és el que tenen en comú tots dos fora de Catalunya.
• És el primer poema romàntic en llengua catalana, escrit el novembre deÉs el primer poema romàntic en llengua catalana, escrit el novembre de
1832 (el Romanticisme europeu comença a finals del s. XVIII).1832 (el Romanticisme europeu comença a finals del s. XVIII).
• Al principi s’inspira en el capítol VIII de la novel·laAl principi s’inspira en el capítol VIII de la novel·la I promessi sposiI promessi sposi, del, del
romàntic italià Alessandro Manzoni (romàntic italià Alessandro Manzoni (Addio, monti ... cime inuguali...)Addio, monti ... cime inuguali...)
• De seguida es va convertir en un símbol per als catalans.De seguida es va convertir en un símbol per als catalans.
ALGUNES CARACTERÍSTIQUES DE LAALGUNES CARACTERÍSTIQUES DE LA
LLENGUALLENGUA
• Utilitza l’article LO.Utilitza l’article LO.
• Utilitza la conjunció E.Utilitza la conjunció E.
• Possessius: mon, ton, mos, tos…Possessius: mon, ton, mos, tos…
• Fa servir un castellanisme: agravis (greuges) . I un gal·licisme:Fa servir un castellanisme: agravis (greuges) . I un gal·licisme:
parents (pares)parents (pares)
• Fa el femení d’innocent (innocenta edat)Fa el femení d’innocent (innocenta edat)
MÈTRICA I RIMAMÈTRICA I RIMA
• Sis estrofes de vuit versos (cobles d’art major o de Juan de Mena)Sis estrofes de vuit versos (cobles d’art major o de Juan de Mena)
• Cada vers té 12 síl·labes (alexandrí). És el vers més llarg de laCada vers té 12 síl·labes (alexandrí). És el vers més llarg de la
poesia catalana.poesia catalana.
• La rima és diferent a cada estrofa.La rima és diferent a cada estrofa.
Estructura: ABBA ACCA / DEED DFFD / …Estructura: ABBA ACCA / DEED DFFD / …
Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau;
oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia,
dels núvols e del cel de lluny vos distingia,
per lo repòs etern, per lo color més blau.
Adéu, tu, vell Montseny, que des ton alt palau,
com guarda vigilant, cobert de boira e neu,
guaites per un forat la tomba del Jueu,
E al mig del mar immens la mallorquina nau.
Jo ton superbe front coneixia llavors,
com conèixer pogués lo front de mos parents,
coneixia tan bé lo so de tos torrents
com la veu de ma mare o de mon fill los plors.
Mes, arrencat després per fats perseguidors,
ja no conec ni sent com en millors vegades;
així d´arbre migrat a terres apartades,
son gust perden los fruits e son perfum les flors.
Què val que m´haja tret una enganyosa sort
a veure de més prop les torres de Castella,
si el cant dels trobadors no sent la mia orella,
ni desperta en mon pit un generós record ?
En va a mon dolç país en ales jo em transport,
e veig del Llobregat la platja serpentina,
que, fora de cantar en llengua llemosina,
no em queda més plaer, no tinc altre conhort.
Plau-me encara parlar la llengua d´aquells savis
que ompliren l´univers de llurs costums e lleis,
la llengua d´aquells forts que acataren los reis,
defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.
Muira, muira l´ingrat que, al sonar en sos llavis
per estranya regió l´accent natiu, no plora,
que, al pensar en sos llars no es consum ni s´enyora,
ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.
En llemosí sonà lo meu primer vagit,
quan del mugró matern la dolça llet bevia;
en llemosí al Senyor pregava cada dia,
e càntics llemosins somiava cada nit.
Si quan me trobo sol, parl amb mon esperit,
en llemosí li parl, que llengua altra no sent,
e ma boca llavors no sap mentir, ni ment,
puix surten mas raons del centre de mon pit.
Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
oh llengua a mos sentits més dolça que la mel,
que em tornes les virtuts de ma innocenta edat!
Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat
cessarà de cantar de mon patró la glòria
e passe per ta veu son nom e sa memòria
als propis, als estranys, a la posteritat.
COMIAT I ENYORANÇA DE LA PÀTRIA
pàtria = terra, paisatge
Ara ell no la pot veure perquè és lluny.
LAMENT
És inútil recordar, l’únic consol és la llengua.
ELOGI DE LA LLENGUA
llengua = pàtria
La llengua dels savis, dels nobles, de les tradicions, de la
pregària, del somni i de la sinceritat.
CONCLUSIÓ I DEDICATÒRIA
La llengua expressa l’afecte pel seu patró.
PARTS
I Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau;
oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia,
dels núvols e del cel de lluny vos distingia,
per lo repòs etern, per lo color més blau.
Adéu, tu, vell Montseny, que des ton alt palau,
com guarda vigilant, cobert de boira e neu,
guaites per un forat la tomba del Jueu,
Eeal mig del mar immens la mallorquina nau.Apòstrofes
El poeta es dirigeix a
les muntanyes lluny
d’ell.
Hipèrbaton
Distingia les
muntanyes dels
núvols perquè no es
mouen i del cel
perquè són més
blaves.
Personificació i
Comparació
El Montseny com un vigilant
que veu entre la boira
Montjuïc i Mallorca.
II Jo ton superbe front coneixia llavors,
com conèixer pogués lo front de mos parents,
coneixia tan bé lo so de tos torrents
com la veu de ma mare o de mon fill los plors.
Mes, arrencat després per fats perseguidors,
ja no conec ni sent com en millors vegades;
així d´arbre migrat a terres apartades,
son gust perden los fruits e son perfum les flors.
Comparacions
Els destí l’ha portat a un
país que no és el seu i li
passa com als arbres
trasplantats, ha perdut
facultats.
El destí
III Què val que m´haja tret una enganyosa sort
a veure de més prop les torres de Castella,
si el cant dels trobadors no sent la mia orella,
ni desperta en mon pit un generós record ?
En va a mon dolç país en ales jo em transport,
e veig del Llobregat la platja serpentina,
que, fora de cantar en llengua llemosina,
no em queda més plaer, no tinc altre conhort.
LLENGUA LLEMOSINA:
des del s.XVI s’havia utilitzat
com a sinònim de llengua
catalana, però el llemosí és
un dialecte occità.Encara que s’imagini el seu país, només té
el consol de “cantar” (escriure poesia) en
català.
Interrogació retòrica
No se sap a qui es dirigeix. De
què li serveix conèixer món si no
pot sentir la seva llengua?
IV Plau-me encara parlar la llengua d´aquells savis
que ompliren l´univers de llurs costums e lleis,
la llengua d´aquells forts que acataren los reis,
defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.
Muira, muira l´ingrat que, al sonar en sos llavis
per estranya regió l´accent natiu, no plora,
que, al pensar en sos llars no es consum ni s´enyora,
ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.
ELOGI DE LA
LLENGUA
Llengua dels savis,
dels nobles
LLARS
Els lares dels romans eren les divinitats
protectores de la casa. Aquí vol dir la
casa, la llar.
COLLIR LA LIRA DEL MUR SAGRAT
La imatge de la lira arraconada a un mur o penjada
en un arbre ja es troba a la Bíblia (Salms), a Horaci
i també a la llegenda del guerrer escocès Ossian,
inventada per un romàntic.
V En llemosí sonà lo meu primer vagit,
quan del mugró matern la dolça llet bevia;
en llemosí al Senyor pregava cada dia,
e càntics llemosins somiava cada nit.
Si quan me trobo sol, parl amb mon esperit,
en llemosí li parl, que llengua altra no sent,
e ma boca llavors no sap mentir, ni ment,
puix surten mas raons del centre de mon pit.
CONTINUA L’ELOGI DE LA LLENGUA
La llengua del primer plor, de la pregària, la
cançó,el somni i de la sinceritat.
Hipèrbaton
Quan bevia la dolça
llet del mugró matern.
Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
oh llengua a mos sentits més dolça que la mel,
que em tornes les virtuts de ma innocenta edat!
Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat
cessarà de cantar de mon patró la glòria
e passe per ta veu son nom e sa memòria
als propis, als estranys, a la posteritat.
VI
Hipèrbaton
L’afecte que la mà del cel (Déu) pugui gravar en el cor
humà
Enumeració La infantesa
Anàfora
“Ix” és del verb
“eixir”. Vol dir
“surt”
PER QUÈ ÉS UN POEMAPER QUÈ ÉS UN POEMA
ROMÀNTIC?ROMÀNTIC?
Perquè tracta temes característics del Romanticisme:Perquè tracta temes característics del Romanticisme:
- l’enyorament o nostàlgia de la pàtrial’enyorament o nostàlgia de la pàtria
- la lloança de la llengua maternala lloança de la llengua materna
- el paisatgeel paisatge
- el destí (“fats perseguidors”)el destí (“fats perseguidors”)
- les cançons i tradicions del passat ( la lira dels avis)les cançons i tradicions del passat ( la lira dels avis)
- el jo, l’individu: “Si quan me trobo sol, parl amb mon esperit”el jo, l’individu: “Si quan me trobo sol, parl amb mon esperit”
Perquè fa servir moltes figures retòriques, com feien els romàntics.Perquè fa servir moltes figures retòriques, com feien els romàntics.
Per entendre aquest poema he fet servir un articlePer entendre aquest poema he fet servir un article
de JOAQUIM MOLAS:de JOAQUIM MOLAS:
““Notes per a un comentari deNotes per a un comentari de La PàtriaLa Pàtria dede
Bonaventura Carles Aribau”Bonaventura Carles Aribau”
I també el llibre de poemes:I també el llibre de poemes: Antologia de la poesiaAntologia de la poesia
catalana,catalana, Ed. CastellnouEd. Castellnou

More Related Content

What's hot

Comentari de text de català
Comentari de text de catalàComentari de text de català
Comentari de text de català
P. J.
 
Ramon Llull
Ramon LlullRamon Llull
Ramon Llull
Carme Bravo Fortuny
 
Vinyes verdes vora la mar (1)
Vinyes verdes vora la mar (1)Vinyes verdes vora la mar (1)
Vinyes verdes vora la mar (1)
joanmolar
 
Mètrica catalana
Mètrica catalanaMètrica catalana
Mètrica catalana
Joan Florit
 
El modernisme
El modernismeEl modernisme
El modernisme
Sílvia Montals
 
Jacint verdaguer, vora la mar
Jacint verdaguer, vora la marJacint verdaguer, vora la mar
Jacint verdaguer, vora la mar
joanmolar
 
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XXLITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
joanpol
 
Ausiàs March
Ausiàs MarchAusiàs March
Ausiàs March
Sílvia Montals
 
Comentari literari amb exemple
Comentari literari amb exempleComentari literari amb exemple
Comentari literari amb exemple
Msais
 
Els sonets de Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona: propostes didà...
Els sonets de Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona: propostes didà...Els sonets de Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona: propostes didà...
Els sonets de Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona: propostes didà...
Josep Bargalló Valls
 
Joan Maragall
Joan MaragallJoan Maragall
Joan Maragall
Sílvia Montals
 
Corrandes d'exili pere quart
Corrandes d'exili   pere quartCorrandes d'exili   pere quart
Corrandes d'exili pere quart
joanmolar
 
Literatura catalana de l'Edat mitjana
Literatura catalana de l'Edat mitjanaLiteratura catalana de l'Edat mitjana
Literatura catalana de l'Edat mitjana
ctorrijo
 
Criteris de la veritat (filo 1 bat)
Criteris de la veritat (filo 1 bat)Criteris de la veritat (filo 1 bat)
Criteris de la veritat (filo 1 bat)
Irene Cortada
 
Despres de la tempestat
Despres de la tempestatDespres de la tempestat
Despres de la tempestat
joanmolar
 
Moviments literaris | Característiques
Moviments literaris | CaracterístiquesMoviments literaris | Característiques
Moviments literaris | Característiques
Truitadefruita
 
Miquel martí i pol, l'elionor
Miquel martí i pol, l'elionorMiquel martí i pol, l'elionor
Miquel martí i pol, l'elionor
joanmolar
 
Els primers textos en llengua catalana
Els  primers  textos  en llengua  catalanaEls  primers  textos  en llengua  catalana
Els primers textos en llengua catalana
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
 
La canco de sant ramon (cantada per una russa)
La canco de sant ramon (cantada per una russa)La canco de sant ramon (cantada per una russa)
La canco de sant ramon (cantada per una russa)
joanmolar
 

What's hot (20)

Comentari de text de català
Comentari de text de catalàComentari de text de català
Comentari de text de català
 
Ramon Llull
Ramon LlullRamon Llull
Ramon Llull
 
El modernisme català
El modernisme catalàEl modernisme català
El modernisme català
 
Vinyes verdes vora la mar (1)
Vinyes verdes vora la mar (1)Vinyes verdes vora la mar (1)
Vinyes verdes vora la mar (1)
 
Mètrica catalana
Mètrica catalanaMètrica catalana
Mètrica catalana
 
El modernisme
El modernismeEl modernisme
El modernisme
 
Jacint verdaguer, vora la mar
Jacint verdaguer, vora la marJacint verdaguer, vora la mar
Jacint verdaguer, vora la mar
 
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XXLITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
 
Ausiàs March
Ausiàs MarchAusiàs March
Ausiàs March
 
Comentari literari amb exemple
Comentari literari amb exempleComentari literari amb exemple
Comentari literari amb exemple
 
Els sonets de Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona: propostes didà...
Els sonets de Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona: propostes didà...Els sonets de Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona: propostes didà...
Els sonets de Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona: propostes didà...
 
Joan Maragall
Joan MaragallJoan Maragall
Joan Maragall
 
Corrandes d'exili pere quart
Corrandes d'exili   pere quartCorrandes d'exili   pere quart
Corrandes d'exili pere quart
 
Literatura catalana de l'Edat mitjana
Literatura catalana de l'Edat mitjanaLiteratura catalana de l'Edat mitjana
Literatura catalana de l'Edat mitjana
 
Criteris de la veritat (filo 1 bat)
Criteris de la veritat (filo 1 bat)Criteris de la veritat (filo 1 bat)
Criteris de la veritat (filo 1 bat)
 
Despres de la tempestat
Despres de la tempestatDespres de la tempestat
Despres de la tempestat
 
Moviments literaris | Característiques
Moviments literaris | CaracterístiquesMoviments literaris | Característiques
Moviments literaris | Característiques
 
Miquel martí i pol, l'elionor
Miquel martí i pol, l'elionorMiquel martí i pol, l'elionor
Miquel martí i pol, l'elionor
 
Els primers textos en llengua catalana
Els  primers  textos  en llengua  catalanaEls  primers  textos  en llengua  catalana
Els primers textos en llengua catalana
 
La canco de sant ramon (cantada per una russa)
La canco de sant ramon (cantada per una russa)La canco de sant ramon (cantada per una russa)
La canco de sant ramon (cantada per una russa)
 

Similar to La pàtria

La patria
La patriaLa patria
La patria
joanmolar
 
La pàtria
La pàtriaLa pàtria
La pàtria
joanmolar
 
Antologiapoeticacat
AntologiapoeticacatAntologiapoeticacat
Antologiapoeticacat
guest209a07
 
Antologiapoeticacat
AntologiapoeticacatAntologiapoeticacat
Antologiapoeticacat
guest209a07
 
MOVIMENTS LITERARIS - LITERATURA CATALANA S. XII-XX
MOVIMENTS LITERARIS - LITERATURA CATALANA S. XII-XXMOVIMENTS LITERARIS - LITERATURA CATALANA S. XII-XX
MOVIMENTS LITERARIS - LITERATURA CATALANA S. XII-XX
joanpol
 
Fran i imanol
Fran i imanolFran i imanol
Fran i imanol
bisbecliment
 
AdrianKevinOriolantologia
AdrianKevinOriolantologiaAdrianKevinOriolantologia
AdrianKevinOriolantologia
guest04494
 
Joan alcover escola mallorquina
Joan alcover   escola mallorquinaJoan alcover   escola mallorquina
Joan alcover escola mallorquina
joanpol
 
La pàtria
La pàtriaLa pàtria
La pàtria
apuig15
 
Retòrica i poesia
Retòrica i poesiaRetòrica i poesia
Retòrica i poesia
Msais
 
Antologia poètica
Antologia poèticaAntologia poètica
Antologia poètica
didac21
 
Joan alcover escola mallorquina
Joan alcover   escola mallorquinaJoan alcover   escola mallorquina
Joan alcover escola mallorquina
joanpol
 
Joan alcover escola mallorquina
Joan alcover   escola mallorquinaJoan alcover   escola mallorquina
Joan alcover escola mallorquina
joanpol
 
Joan alcover escola mallorquina
Joan alcover   escola mallorquinaJoan alcover   escola mallorquina
Joan alcover escola mallorquina
joanpol
 
Laura
LauraLaura
Els Inicis De La Literatura
Els Inicis De La LiteraturaEls Inicis De La Literatura
Els Inicis De La Literatura
Francesc March
 
1.2 la poesia trobadoresca
1.2 la poesia trobadoresca1.2 la poesia trobadoresca
1.2 la poesia trobadoresca
Rocio Avila
 

Similar to La pàtria (20)

La patria
La patriaLa patria
La patria
 
La pàtria
La pàtriaLa pàtria
La pàtria
 
Antologiapoeticacat
AntologiapoeticacatAntologiapoeticacat
Antologiapoeticacat
 
Antologiapoeticacat
AntologiapoeticacatAntologiapoeticacat
Antologiapoeticacat
 
MOVIMENTS LITERARIS - LITERATURA CATALANA S. XII-XX
MOVIMENTS LITERARIS - LITERATURA CATALANA S. XII-XXMOVIMENTS LITERARIS - LITERATURA CATALANA S. XII-XX
MOVIMENTS LITERARIS - LITERATURA CATALANA S. XII-XX
 
Fran i imanol
Fran i imanolFran i imanol
Fran i imanol
 
Oda A La Patria
Oda A La PatriaOda A La Patria
Oda A La Patria
 
AdrianKevinOriolantologia
AdrianKevinOriolantologiaAdrianKevinOriolantologia
AdrianKevinOriolantologia
 
Joan alcover escola mallorquina
Joan alcover   escola mallorquinaJoan alcover   escola mallorquina
Joan alcover escola mallorquina
 
Maragalla
MaragallaMaragalla
Maragalla
 
La pàtria
La pàtriaLa pàtria
La pàtria
 
Retòrica i poesia
Retòrica i poesiaRetòrica i poesia
Retòrica i poesia
 
Antologia poètica
Antologia poèticaAntologia poètica
Antologia poètica
 
Joan alcover escola mallorquina
Joan alcover   escola mallorquinaJoan alcover   escola mallorquina
Joan alcover escola mallorquina
 
Joan alcover escola mallorquina
Joan alcover   escola mallorquinaJoan alcover   escola mallorquina
Joan alcover escola mallorquina
 
Joan alcover escola mallorquina
Joan alcover   escola mallorquinaJoan alcover   escola mallorquina
Joan alcover escola mallorquina
 
LITERATURA TROBADORESCA
LITERATURA TROBADORESCALITERATURA TROBADORESCA
LITERATURA TROBADORESCA
 
Laura
LauraLaura
Laura
 
Els Inicis De La Literatura
Els Inicis De La LiteraturaEls Inicis De La Literatura
Els Inicis De La Literatura
 
1.2 la poesia trobadoresca
1.2 la poesia trobadoresca1.2 la poesia trobadoresca
1.2 la poesia trobadoresca
 

More from Dolors Matilló

El gos que corria cap a un estel HENNING MANKELL
El gos que corria cap a un estel HENNING MANKELLEl gos que corria cap a un estel HENNING MANKELL
El gos que corria cap a un estel HENNING MANKELL
Dolors Matilló
 
Dictat1 Ernest Shackleton
Dictat1 Ernest ShackletonDictat1 Ernest Shackleton
Dictat1 Ernest Shackleton
Dolors Matilló
 
Dictat 2 L'òliba
Dictat 2 L'òlibaDictat 2 L'òliba
Dictat 2 L'òliba
Dolors Matilló
 
Dictat 3 El pont de l'Eiffel de Girona
Dictat 3  El pont de l'Eiffel de GironaDictat 3  El pont de l'Eiffel de Girona
Dictat 3 El pont de l'Eiffel de Girona
Dolors Matilló
 
Xocolata desfeta a l'aula d'acollida gener 2016
Xocolata desfeta a l'aula d'acollida gener 2016Xocolata desfeta a l'aula d'acollida gener 2016
Xocolata desfeta a l'aula d'acollida gener 2016
Dolors Matilló
 
Protocol parament de taula
Protocol parament de taulaProtocol parament de taula
Protocol parament de taula
Dolors Matilló
 
Exercicis d'accentuació gràfica
Exercicis d'accentuació gràficaExercicis d'accentuació gràfica
Exercicis d'accentuació gràfica
Dolors Matilló
 
DERIVACIÓ. Exercicis 2n ESO
DERIVACIÓ. Exercicis 2n ESODERIVACIÓ. Exercicis 2n ESO
DERIVACIÓ. Exercicis 2n ESO
Dolors Matilló
 
MERCÈ LLIMONA No m'oblidis
MERCÈ LLIMONA No m'oblidisMERCÈ LLIMONA No m'oblidis
MERCÈ LLIMONA No m'oblidis
Dolors Matilló
 
Anàlisi mètrica El ximpanzé (J.Carner)
Anàlisi mètrica El ximpanzé (J.Carner)Anàlisi mètrica El ximpanzé (J.Carner)
Anàlisi mètrica El ximpanzé (J.Carner)
Dolors Matilló
 
Anàlisi mètrica El corb (Josep Carner)
Anàlisi mètrica El corb (Josep Carner)Anàlisi mètrica El corb (Josep Carner)
Anàlisi mètrica El corb (Josep Carner)
Dolors Matilló
 
On viu la família... ? On són les ulleres? ADVERBIS DE LLOC
On viu la família... ? On són les ulleres? ADVERBIS DE LLOCOn viu la família... ? On són les ulleres? ADVERBIS DE LLOC
On viu la família... ? On són les ulleres? ADVERBIS DE LLOC
Dolors Matilló
 
Parts del dia, salutacions, comiats, àpats...
Parts del dia, salutacions, comiats, àpats...Parts del dia, salutacions, comiats, àpats...
Parts del dia, salutacions, comiats, àpats...
Dolors Matilló
 
Dies de la setmana, estacions, mesos, festivitats, m'agrada/no m'agrada
Dies de la setmana, estacions, mesos, festivitats, m'agrada/no m'agradaDies de la setmana, estacions, mesos, festivitats, m'agrada/no m'agrada
Dies de la setmana, estacions, mesos, festivitats, m'agrada/no m'agrada
Dolors Matilló
 
EL CONTENIDOR
EL CONTENIDOREL CONTENIDOR
EL CONTENIDOR
Dolors Matilló
 
L'INTERNAT
L'INTERNATL'INTERNAT
L'INTERNAT
Dolors Matilló
 
UNA NOVA PLANTA?
UNA NOVA PLANTA?UNA NOVA PLANTA?
UNA NOVA PLANTA?
Dolors Matilló
 
Martisor
MartisorMartisor
Martisor
Dolors Matilló
 
Llegendes: Ramon Berenguer, Cap d'Estopes
Llegendes: Ramon Berenguer, Cap d'EstopesLlegendes: Ramon Berenguer, Cap d'Estopes
Llegendes: Ramon Berenguer, Cap d'Estopes
Dolors Matilló
 
El gènere del substantiu i de l'adjectiu
El gènere del substantiu i de l'adjectiuEl gènere del substantiu i de l'adjectiu
El gènere del substantiu i de l'adjectiu
Dolors Matilló
 

More from Dolors Matilló (20)

El gos que corria cap a un estel HENNING MANKELL
El gos que corria cap a un estel HENNING MANKELLEl gos que corria cap a un estel HENNING MANKELL
El gos que corria cap a un estel HENNING MANKELL
 
Dictat1 Ernest Shackleton
Dictat1 Ernest ShackletonDictat1 Ernest Shackleton
Dictat1 Ernest Shackleton
 
Dictat 2 L'òliba
Dictat 2 L'òlibaDictat 2 L'òliba
Dictat 2 L'òliba
 
Dictat 3 El pont de l'Eiffel de Girona
Dictat 3  El pont de l'Eiffel de GironaDictat 3  El pont de l'Eiffel de Girona
Dictat 3 El pont de l'Eiffel de Girona
 
Xocolata desfeta a l'aula d'acollida gener 2016
Xocolata desfeta a l'aula d'acollida gener 2016Xocolata desfeta a l'aula d'acollida gener 2016
Xocolata desfeta a l'aula d'acollida gener 2016
 
Protocol parament de taula
Protocol parament de taulaProtocol parament de taula
Protocol parament de taula
 
Exercicis d'accentuació gràfica
Exercicis d'accentuació gràficaExercicis d'accentuació gràfica
Exercicis d'accentuació gràfica
 
DERIVACIÓ. Exercicis 2n ESO
DERIVACIÓ. Exercicis 2n ESODERIVACIÓ. Exercicis 2n ESO
DERIVACIÓ. Exercicis 2n ESO
 
MERCÈ LLIMONA No m'oblidis
MERCÈ LLIMONA No m'oblidisMERCÈ LLIMONA No m'oblidis
MERCÈ LLIMONA No m'oblidis
 
Anàlisi mètrica El ximpanzé (J.Carner)
Anàlisi mètrica El ximpanzé (J.Carner)Anàlisi mètrica El ximpanzé (J.Carner)
Anàlisi mètrica El ximpanzé (J.Carner)
 
Anàlisi mètrica El corb (Josep Carner)
Anàlisi mètrica El corb (Josep Carner)Anàlisi mètrica El corb (Josep Carner)
Anàlisi mètrica El corb (Josep Carner)
 
On viu la família... ? On són les ulleres? ADVERBIS DE LLOC
On viu la família... ? On són les ulleres? ADVERBIS DE LLOCOn viu la família... ? On són les ulleres? ADVERBIS DE LLOC
On viu la família... ? On són les ulleres? ADVERBIS DE LLOC
 
Parts del dia, salutacions, comiats, àpats...
Parts del dia, salutacions, comiats, àpats...Parts del dia, salutacions, comiats, àpats...
Parts del dia, salutacions, comiats, àpats...
 
Dies de la setmana, estacions, mesos, festivitats, m'agrada/no m'agrada
Dies de la setmana, estacions, mesos, festivitats, m'agrada/no m'agradaDies de la setmana, estacions, mesos, festivitats, m'agrada/no m'agrada
Dies de la setmana, estacions, mesos, festivitats, m'agrada/no m'agrada
 
EL CONTENIDOR
EL CONTENIDOREL CONTENIDOR
EL CONTENIDOR
 
L'INTERNAT
L'INTERNATL'INTERNAT
L'INTERNAT
 
UNA NOVA PLANTA?
UNA NOVA PLANTA?UNA NOVA PLANTA?
UNA NOVA PLANTA?
 
Martisor
MartisorMartisor
Martisor
 
Llegendes: Ramon Berenguer, Cap d'Estopes
Llegendes: Ramon Berenguer, Cap d'EstopesLlegendes: Ramon Berenguer, Cap d'Estopes
Llegendes: Ramon Berenguer, Cap d'Estopes
 
El gènere del substantiu i de l'adjectiu
El gènere del substantiu i de l'adjectiuEl gènere del substantiu i de l'adjectiu
El gènere del substantiu i de l'adjectiu
 

La pàtria

  • 1. LA PÀTRIALA PÀTRIA BONAVENTURA CARLESBONAVENTURA CARLES ARIBAUARIBAU
  • 2. Bonaventura Carles Aribau Barcelona 1798-1862 Escriptor, economista i polític Va estudiar retòrica, poètica, hidrostàtica, estàtica i física experimental. El 1817 publicà el seu primer, i únic, llibre de poemes (Ensayos poéticos). Fou redactor d’El Europeo, divulgà les idees estètiques romàntiques de Friedrich von Schiller, propulsà la fundació d’El Vapor i, sobretot, escriví un poema, "La Pàtria" (1832), que inicià, alhora, el Romanticisme en llengua catalana i el moviment anomenat de la Renaixença. El 1826 entrà a treballar a l’empresa del banquer Gaspar de Remisa i es traslladà a Madrid. Durant vint anys es dedicà als negocis privats i al periodisme fins assolir un gran prestigi. Cap al 1850 inicià un acostament a Catalunya fins a convertir-se en el veritable representant a la cort dels industrials catalans. Malalt i desenganyat, tornà a Barcelona per morir-hi en la pobresa.
  • 3. LA PÀTRIALA PÀTRIA • La pàtriaLa pàtria (també(també Oda a la pàtriaOda a la pàtria), és una poema de circumstàncies (escrit), és una poema de circumstàncies (escrit per un motiu determinat): Aribau el va escriure per dedicar-lo a l’amo deper un motiu determinat): Aribau el va escriure per dedicar-lo a l’amo de l’empresa on treballava, en el dia del seu sant (Gaspar de Remisa), perquèl’empresa on treballava, en el dia del seu sant (Gaspar de Remisa), perquè la llengua és el que tenen en comú tots dos fora de Catalunya.la llengua és el que tenen en comú tots dos fora de Catalunya. • És el primer poema romàntic en llengua catalana, escrit el novembre deÉs el primer poema romàntic en llengua catalana, escrit el novembre de 1832 (el Romanticisme europeu comença a finals del s. XVIII).1832 (el Romanticisme europeu comença a finals del s. XVIII). • Al principi s’inspira en el capítol VIII de la novel·laAl principi s’inspira en el capítol VIII de la novel·la I promessi sposiI promessi sposi, del, del romàntic italià Alessandro Manzoni (romàntic italià Alessandro Manzoni (Addio, monti ... cime inuguali...)Addio, monti ... cime inuguali...) • De seguida es va convertir en un símbol per als catalans.De seguida es va convertir en un símbol per als catalans.
  • 4. ALGUNES CARACTERÍSTIQUES DE LAALGUNES CARACTERÍSTIQUES DE LA LLENGUALLENGUA • Utilitza l’article LO.Utilitza l’article LO. • Utilitza la conjunció E.Utilitza la conjunció E. • Possessius: mon, ton, mos, tos…Possessius: mon, ton, mos, tos… • Fa servir un castellanisme: agravis (greuges) . I un gal·licisme:Fa servir un castellanisme: agravis (greuges) . I un gal·licisme: parents (pares)parents (pares) • Fa el femení d’innocent (innocenta edat)Fa el femení d’innocent (innocenta edat)
  • 5. MÈTRICA I RIMAMÈTRICA I RIMA • Sis estrofes de vuit versos (cobles d’art major o de Juan de Mena)Sis estrofes de vuit versos (cobles d’art major o de Juan de Mena) • Cada vers té 12 síl·labes (alexandrí). És el vers més llarg de laCada vers té 12 síl·labes (alexandrí). És el vers més llarg de la poesia catalana.poesia catalana. • La rima és diferent a cada estrofa.La rima és diferent a cada estrofa. Estructura: ABBA ACCA / DEED DFFD / …Estructura: ABBA ACCA / DEED DFFD / …
  • 6. Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau; oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia, dels núvols e del cel de lluny vos distingia, per lo repòs etern, per lo color més blau. Adéu, tu, vell Montseny, que des ton alt palau, com guarda vigilant, cobert de boira e neu, guaites per un forat la tomba del Jueu, E al mig del mar immens la mallorquina nau. Jo ton superbe front coneixia llavors, com conèixer pogués lo front de mos parents, coneixia tan bé lo so de tos torrents com la veu de ma mare o de mon fill los plors. Mes, arrencat després per fats perseguidors, ja no conec ni sent com en millors vegades; així d´arbre migrat a terres apartades, son gust perden los fruits e son perfum les flors. Què val que m´haja tret una enganyosa sort a veure de més prop les torres de Castella, si el cant dels trobadors no sent la mia orella, ni desperta en mon pit un generós record ? En va a mon dolç país en ales jo em transport, e veig del Llobregat la platja serpentina, que, fora de cantar en llengua llemosina, no em queda més plaer, no tinc altre conhort. Plau-me encara parlar la llengua d´aquells savis que ompliren l´univers de llurs costums e lleis, la llengua d´aquells forts que acataren los reis, defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis. Muira, muira l´ingrat que, al sonar en sos llavis per estranya regió l´accent natiu, no plora, que, al pensar en sos llars no es consum ni s´enyora, ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis. En llemosí sonà lo meu primer vagit, quan del mugró matern la dolça llet bevia; en llemosí al Senyor pregava cada dia, e càntics llemosins somiava cada nit. Si quan me trobo sol, parl amb mon esperit, en llemosí li parl, que llengua altra no sent, e ma boca llavors no sap mentir, ni ment, puix surten mas raons del centre de mon pit. Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat que puga d’home en cor gravar la mà del cel, oh llengua a mos sentits més dolça que la mel, que em tornes les virtuts de ma innocenta edat! Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat cessarà de cantar de mon patró la glòria e passe per ta veu son nom e sa memòria als propis, als estranys, a la posteritat. COMIAT I ENYORANÇA DE LA PÀTRIA pàtria = terra, paisatge Ara ell no la pot veure perquè és lluny. LAMENT És inútil recordar, l’únic consol és la llengua. ELOGI DE LA LLENGUA llengua = pàtria La llengua dels savis, dels nobles, de les tradicions, de la pregària, del somni i de la sinceritat. CONCLUSIÓ I DEDICATÒRIA La llengua expressa l’afecte pel seu patró. PARTS
  • 7. I Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau; oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia, dels núvols e del cel de lluny vos distingia, per lo repòs etern, per lo color més blau. Adéu, tu, vell Montseny, que des ton alt palau, com guarda vigilant, cobert de boira e neu, guaites per un forat la tomba del Jueu, Eeal mig del mar immens la mallorquina nau.Apòstrofes El poeta es dirigeix a les muntanyes lluny d’ell. Hipèrbaton Distingia les muntanyes dels núvols perquè no es mouen i del cel perquè són més blaves. Personificació i Comparació El Montseny com un vigilant que veu entre la boira Montjuïc i Mallorca.
  • 8. II Jo ton superbe front coneixia llavors, com conèixer pogués lo front de mos parents, coneixia tan bé lo so de tos torrents com la veu de ma mare o de mon fill los plors. Mes, arrencat després per fats perseguidors, ja no conec ni sent com en millors vegades; així d´arbre migrat a terres apartades, son gust perden los fruits e son perfum les flors. Comparacions Els destí l’ha portat a un país que no és el seu i li passa com als arbres trasplantats, ha perdut facultats. El destí
  • 9. III Què val que m´haja tret una enganyosa sort a veure de més prop les torres de Castella, si el cant dels trobadors no sent la mia orella, ni desperta en mon pit un generós record ? En va a mon dolç país en ales jo em transport, e veig del Llobregat la platja serpentina, que, fora de cantar en llengua llemosina, no em queda més plaer, no tinc altre conhort. LLENGUA LLEMOSINA: des del s.XVI s’havia utilitzat com a sinònim de llengua catalana, però el llemosí és un dialecte occità.Encara que s’imagini el seu país, només té el consol de “cantar” (escriure poesia) en català. Interrogació retòrica No se sap a qui es dirigeix. De què li serveix conèixer món si no pot sentir la seva llengua?
  • 10. IV Plau-me encara parlar la llengua d´aquells savis que ompliren l´univers de llurs costums e lleis, la llengua d´aquells forts que acataren los reis, defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis. Muira, muira l´ingrat que, al sonar en sos llavis per estranya regió l´accent natiu, no plora, que, al pensar en sos llars no es consum ni s´enyora, ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis. ELOGI DE LA LLENGUA Llengua dels savis, dels nobles LLARS Els lares dels romans eren les divinitats protectores de la casa. Aquí vol dir la casa, la llar. COLLIR LA LIRA DEL MUR SAGRAT La imatge de la lira arraconada a un mur o penjada en un arbre ja es troba a la Bíblia (Salms), a Horaci i també a la llegenda del guerrer escocès Ossian, inventada per un romàntic.
  • 11. V En llemosí sonà lo meu primer vagit, quan del mugró matern la dolça llet bevia; en llemosí al Senyor pregava cada dia, e càntics llemosins somiava cada nit. Si quan me trobo sol, parl amb mon esperit, en llemosí li parl, que llengua altra no sent, e ma boca llavors no sap mentir, ni ment, puix surten mas raons del centre de mon pit. CONTINUA L’ELOGI DE LA LLENGUA La llengua del primer plor, de la pregària, la cançó,el somni i de la sinceritat. Hipèrbaton Quan bevia la dolça llet del mugró matern.
  • 12. Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat que puga d’home en cor gravar la mà del cel, oh llengua a mos sentits més dolça que la mel, que em tornes les virtuts de ma innocenta edat! Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat cessarà de cantar de mon patró la glòria e passe per ta veu son nom e sa memòria als propis, als estranys, a la posteritat. VI Hipèrbaton L’afecte que la mà del cel (Déu) pugui gravar en el cor humà Enumeració La infantesa Anàfora “Ix” és del verb “eixir”. Vol dir “surt”
  • 13. PER QUÈ ÉS UN POEMAPER QUÈ ÉS UN POEMA ROMÀNTIC?ROMÀNTIC? Perquè tracta temes característics del Romanticisme:Perquè tracta temes característics del Romanticisme: - l’enyorament o nostàlgia de la pàtrial’enyorament o nostàlgia de la pàtria - la lloança de la llengua maternala lloança de la llengua materna - el paisatgeel paisatge - el destí (“fats perseguidors”)el destí (“fats perseguidors”) - les cançons i tradicions del passat ( la lira dels avis)les cançons i tradicions del passat ( la lira dels avis) - el jo, l’individu: “Si quan me trobo sol, parl amb mon esperit”el jo, l’individu: “Si quan me trobo sol, parl amb mon esperit” Perquè fa servir moltes figures retòriques, com feien els romàntics.Perquè fa servir moltes figures retòriques, com feien els romàntics.
  • 14. Per entendre aquest poema he fet servir un articlePer entendre aquest poema he fet servir un article de JOAQUIM MOLAS:de JOAQUIM MOLAS: ““Notes per a un comentari deNotes per a un comentari de La PàtriaLa Pàtria dede Bonaventura Carles Aribau”Bonaventura Carles Aribau” I també el llibre de poemes:I també el llibre de poemes: Antologia de la poesiaAntologia de la poesia catalana,catalana, Ed. CastellnouEd. Castellnou