Presentació digital per tractar sobre la globalització i el món actual a 3r ESO. Aborda la divisió el món en països desenvolupats i altres en vies de desenvolupament, el poder de les multinacionals i els fluxos migratoris actuals.

1. LA GLOBALITZACIÓ. UN MÓN DESIGUAL.
INSTITUT NOU DE VILAFRANCA
3r ESO. CURS 17/18

2. 1. LA GLOBALITZACIÓ ECONÒMICA.
- Què significa el mot globalització?
- Entenem per globalització econòmica la interdependència cada vegada més estreta entres les
economies dels països del món. Des de finals del segle passat, el desenvolupament del
capitalisme, ha propiciat l’augment dels intercanvis de capital, béns, serveis i, inclús, persones,
entre els diferents països.

3. 1. LA GLOBALITZACIÓ ECONÒMICA.
- Què significa el mot globalització?
- A partir dels anys 90 del passat segle, el mot globlatizació va començar a utilitzar-se per
substituir dos termes que fins llavors s’havien fet servir per referir-se a les relacions
econòmiques i polítiques entres els països, capitalisme i imperialisme, donat que és un terme
molt més ample que inclou també la mundialització de la tecnologia, els mitjans de
comunicació, la cultura i la societat.
L’abast mundial de les xarxes socials és un exemple de la globalització

4. 1. LA GLOBALITZACIÓ ECONÒMICA.
- Causes de la globalització
- La globalització és la conseqüència de la recerca de l’abaratiment dels costos de producció
per aconseguir preus més baixos en els productes, en una carrera constant per millorar la
competitivitat entre les empreses.
Això ha provocat que les relacions comercials
entre els països siguin més intenses
?
mòbils
ordinadors
roba
aliments

5. 1. LA GLOBALITZACIÓ ECONÒMICA.
- Causes de la globalització
- Instruments
- Supressió dels aranzels i de les barreres duaneres  adopció de polítiques
lliurecanvistes
- Establiment d’àrees de lliure comerç  Unió Europea
- Avenços de les comunicacions (xarxa global de transport) i de les telecomunicacions.
Avui en dia, les mercaderies i els capitals estan en molts casos exemptes de pagar cap
aranzel duaner. La Unió Europea és un exemple d’àrea d’integració comercial.

7. 1. LA GLOBALITZACIÓ ECONÒMICA.
- Característiques i conseqüències de la globalització
- La globalització no és únicament econòmica, també afecta a altres àmbits:
- Comerç i consum  avui en dia la publicitat és global, facilitant que a arreu del món es
consumeixen els mateix productes. Les grans multinacionals controlen l’economia
mundial, transformant el planeta en un mercat món.
Gairebé a qualsevol ciutat del món pots trobar un ZARA

9. 1. LA GLOBALITZACIÓ ECONÒMICA.
- Característiques i conseqüències de la globalització
- La ciència i la tecnologia  els avenços tècnics s’estenen ràpidament pel món
occidental i per les capes més adinerades dels països en vies de desenvolupament.
Les universitat i els centres d’innovació i recerca del tot el món estan
interconnectades. Amb el mòbils, els ciutadans poden accedir cada vegada a
més serveis (bancaris, sanitaris, educacionals...)

10. 1. LA GLOBALITZACIÓ ECONÒMICA.
- Característiques i conseqüències de la globalització
- La cultura de masses  la música, la moda, les pel·lícules, les series, les
representacions teatrals..., són cada vegada més uniformes i tenen un marcat caràcter global.
Això és conseqüència tan de l’assimilació cultural nordamericana com a universal, com per la
creació d’un mercat món on han de competir totes les creacions culturals.
Quan tothom pensa igual, ningú pensa...

11. 1. LA GLOBALITZACIÓ ECONÒMICA.
- Característiques i conseqüències de la globalització
- Conseqüències:
- Positives  creixement de l’activitat comercial internacional, l’aparició de noves
formes de distribució i la immediatesa a l’hora de rebre la informació.
Amb qualsevol dispositiu connectat a la Xarxa podem accedir a
la informació més actual de qualsevol punt de món, a més de
poder comprar qualsevol producte.

12. 1. LA GLOBALITZACIÓ ECONÒMICA.
- Característiques i conseqüències de la globalització
- Conseqüències:
- Negatives  augment de les diferències entre els països rics i els països pobres, el
consumisme insostenible i l’uniformatització cultural.
Els productes de la cultura nordamericana de masses esdevenen
fenòmens globals i s’adpoten com a models de conducta.

15. Zones del món amb acords de lliure comerç o de supressió d’aranzels

16. 1. LA GLOBALITZACIÓ ECONÒMICA.
- Els moviments alterglobalitzadors
- Els moviments alterglobalitzadors són un conjunt divers de moviments socials, polítics i
econòmics (anticapitalistes, ecologistes, pacifistes, indigenistes...) que s’oposen a l’actual model
globalitzador basat en la desigualtat que beneficia únicament a les grans empreses
transnacionals i als països poderosos, perpetuant aquest model injust i insolidari.

17. 1. LA GLOBALITZACIÓ ECONÒMICA.
- Els moviments alterglobalitzadors
- Propostes:
- Condonació del deute extern
- Supressió de l’Organització Internacional del Comerç
- Establiment de la taxa Tobin
- Introducció de la democràcia participativa als municipis
- Canviar el PIB pel Índex de Benestar Econòmic Sostenible com principal indicador de
riquesa.
- Lliure circulació de persones

18. 2. ELS AGENTS DE LA GLOBALITZACIÓ
- Les institucions financeres internacionals
Institucions
d’abast mundial
Banc Mundial  dona préstecs als països en
vies de desenvolupament
Fons Monetari Internacional  encarregat de
vigilar el sistema financer global, d'observar les
taxes de canvi de monedes i la balança de
pagaments, i d'oferir assistència tècnica i financera
quan es requereixi (FMI)
Organització Mundial del Comerç  supervisa
els acords comercials en definir les "regles del
comerç" entre els estats membres.

19. 2. ELS AGENTS DE LA GLOBALITZACIÓ
- Les institucions financeres internacionals
- Crítiques a les institucions financeres internacionals:
- Aquests organismes presten milions de dòlars als països que ho demanen a canvi
d’aplicar les recomanacions que els fan, que inclouen mesures com l’obertura de les
seves economies al comerç i a les inversions internacionals, és a dir, la desregularització
i flexibilització de les seves economies.
- Aquestes mesures, suposen uns grans costos pels grups socials més desafavorits, que
han vist com les seves condicions de vida s’han degradat.
- Els països més rics controlen aquestes institucions.

20. 2. ELS AGENTS DE LA GLOBALITZACIÓ
- Les institucions financeres internacionals
- Les multinacionals
- Les multinacionals són empreses que superen els límits estatals i tenen seus repartides per
molts països, venent els seus productes per tot el món.
- Cal destacar que disposen d’un capital abundant i duen a terme grans inversions en
investigació, tecnologia i publicitat.
Les multinacionals no coneixen les fronteres

21. 2. ELS AGENTS DE LA GLOBALITZACIÓ
- Les institucions financeres internacionals
- Les multinacionals
- Les seus centrals estan, sovint, situades als països desenvolupats, mentre que els centres de
producció es troben distribuïts per diversos punts del món, d’acord amb els criteris de
rendibilitat i competitivitat.
Nº Empresa Cap. Bursàtil País d’origen Sector
1 Apple 686,14 USA Tecnologia
2 Alphabet 544,22 USA Comunicacions
3 Microsoft 467,22 USA Tecnologia
4 Amazon 399,52 USA Comunicacions
5 Facebook 382,20 USA Comunicacions
6 Berkshire Hathaway 372,72 USA Financer
7 Exxon Mobil 317,24 USA Energia
8 Johnson & Johnson 305,87 USA Consum
9 JPMorgan Chase & Co. 279,25 USA Financer
10 Tencent Holdings 260,84 Xina Comunicacions

23. 2. ELS AGENTS DE LA GLOBALITZACIÓ
- Les institucions financeres internacionals
- Les multinacionals
Fragmentació de la producció  Boeing 787 Dreamliner

24. 2. ELS AGENTS DE LA GLOBALITZACIÓ
- Les institucions financeres internacionals
- Les multinacionals

25. 2. ELS AGENTS DE LA GLOBALITZACIÓ
- Les institucions financeres internacionals
- Les multinacionals
- Les multinacionals solen concentrar-se en un sector específic (alimentari, automòbils,
telecomunicacions...), del qual controlen gran part a escala mundial. Llavors, tenen un gran
poder econòmic i, sovint, condicionen les decisions dels governs, especialment, als països
subdesenvolupats.
Soldat colombià protegint les prospeccions mineres d’Anglo American a l’Amazònia per
l’oposició de les comunitats indígenes (Ingas i Kamentsà) que allà viuen.

26. 2. ELS AGENTS DE LA GLOBALITZACIÓ
- Les institucions financeres internacionals
- Les multinacionals
Comparació del volum de negoci de les empreses amb els ingressos recaptats per cada país

27. 2. ELS AGENTS DE LA GLOBALITZACIÓ
- Les institucions financeres internacionals
- Les multinacionals

28. 3. UN MÓN DE CONTRASTOS
- Els centres de poder.
- El centre econòmic mundial està format per Estats Units, la Unió Europea i el Japó, que
controlen la gran majoria dels intercanvis econòmics mundials.
- EEUU  323 milions d’habitants. Primera potència econòmica, militar i tecnològica del
món. Dictamina els eixos de la política mundial. És el primer productor agrícola i
industrial, i el principal consumidor del món.
- Unió Europea  450 milions d’habitants. Una de les primeres potències industrials i
comercials del món. Hi ha força desigualtat entre els estats membres, malgrat que en
general gaudeixen d’un alt nivell de vida.
- Japó  127 milions d’habitants. Alt nivell d’industrialització i tecnificació, que els
permet ser molt competitius. Gran importància de les corporacions empresarials.
- Altres  Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, Noruega, Suïssa..., tenen una elevada renda
per càpita i alt grau de benestar i progrés econòmic.

30. 3. UN MÓN DE CONTRASTOS
- Característiques dels països desenvolupats.
- El concepte desenvolupament no fa referència únicament al creixement econòmic d’un
territori, sinó que inclou també les condicions de vida de la població.
- Els trets comuns de la població al món desenvolupat són:
- Demografia  la mortalitat i la natalitat són baixes, com a conseqüència el creixement
vegetatiu és escàs o, fins i tot, negatiu. Hi ha una alta esperança de vida i un
envelliment progressiu de la població.
- Economia  des d’inicis del segle passat, la població ocupada al sector primari va
minvar progressivament, avui en dia parlem de societats terciaritzades. Els països del
centre generen una gran part de la producció industrial del món, i tenen una elevada
renda per càpita.
- Benestar Social  la gran part de les necessitats bàsiques estan cobertes als països
occidentals, la taxa d’analfabetisme és gairebé inexistent, i hi ha xarxes sanitàries i
educatives. Tanmateix, els últims anys, a causa de la crisis, ha repuntat la desigualtat
fruit de l’atur i les retallades en els serveis públics.

34. 3. UN MÓN DE CONTRASTOS
- Els centres de poder
- L’associació dels països més desenvolupats
- Per tal d’assegurar-se el control de l’economia mundial per afavorir els seus interessos
nacionals i els de les seves empreses, els estats més rics fan trobades periòdiques.
Destaquen especialment:
- El G8, que reuneix als 8 països més industrialitzats del món: Canadà, França, Alemanya,
Japó, Itàlia, els Estats Units, el Regne Unit i Rússia.
- El G20, format pels ministres de finances i governadors dels bancs centrals dels estats
que integren el G8, i de 12 estats més (Argentina, Austràlia, el Brasil, Xina, Índia,
Indonèsia, Corea del Sud, Mèxic, Aràbia Saudita, Sudàfrica i Turquia), el president de la
Unió Europea (si no pertany al G7), el Banc Central Europeu, el director del Fons
Monetari Internacional, el president del Banc Mundial. Espanya es un país convidat
permanent.

38. 3. UN MÓN DE CONTRASTOS
- La perifèria del món
- Els països en vies de desenvolupament són força diversos. Així doncs, el concepte perifèria
inclou:
- Països en procés d’industrialització  Sudàfrica, Nigèria, Argentina, Brasil, Turquia...
- Països amb abundància de recursos energètics  Iran, Iraq, Colòmbia, Veneçuela...
- Països pobres  Àfrica subsahariana (Uganda, Zaire...), Àsia Meridional (Bangladesh...)

39. 3. UN MÓN DE CONTRASTOS
- La perifèria del món
- Als països de la perifèria hi ha una gran desigualtat social, molt més que als països rics. Els
desequilibris interns es reflecteixen a les ciutats, on poden trobar barris rics, gairebé
fortaleses de difícil accés, on viu l’oligarquia i l’alt funcionariat, i per altre costat, els suburbis,
mancats de serveis mínims on viuen els pobres i les classes treballadores.
Desigualtats socials a Ciutat de Panamà (Panamà)

40. 3. UN MÓN DE CONTRASTOS
- La perifèria del món
- Els països emergents
- Els darrers anys, països com Turquia, Brasil, Xina, Sud-Àfrica, Argentina, Mèxic..., han
experimentat un notable creixement econòmic. Són els anomenats països emergents, que
tot i no estar de tot prou desenvolupats per considerar-los països del centre, tampoc poden
enquadrar-los a la perifèria.
- Tenen un protagonisme cada vegada major dins del desenvolupament econòmic mundial,
amb uns índex de creixement superior als dels països centrals.

41. 3. UN MÓN DE CONTRASTOS
- La perifèria del món
- Malgrat els avenços dels últims anys en la lluita contra la pobresa (increment de l’esperança
de vida, disminució de persones que viuen amb menys d’1,25 $/d, increment de les taxes
d’escolarització...), els països pobres presenten les següents característiques:
- Dependència econòmica  països poc industrialitzats que depenen de les
exportacions de matèries primeres (aliments, minerals, recursos energètics...). Això
genera el anomenat intercanvi desigual amb els països rics, que exporten els seus
productes manufacturats i la seva tecnologia a aquests països.
La manca de recursos propis ha provocat que molts països subdesenvolupats s’hagin
endeutat (deute extern), havent de pagar uns interessos molt elevats.

44. 3. UN MÓN DE CONTRASTOS
- La perifèria del món
- Ràpid creixement demogràfic  Malgrat que els darrers anys s’ha reduït, en general, el
ritme de creixement de la població, a alguns països encara es manté força alt, dificultant
el progrés econòmic. A més, en molts països pobres s’ha patit un èxode rural, les
ciutats s’han omplert de milions de persones que busquen millorar les seves condicions
de vida.

45. Favela Morumbi Sao Paulo
Villa Miseria, Buenos Aires

46. 3. UN MÓN DE CONTRASTOS
- La perifèria del món
- Debilitat dels serveis socials bàsics  L’accés l’ensenyament i la sanitat a aquests països
està reservat a una petita part de la població, falten professionals i equipament bàsic.
Aquestes debilitats s’agreugen per les dificultats per accedir a les noves tecnologies i els
avenços científics.

47. 3. UN MÓN DE CONTRASTOS
- La perifèria del món
- Profundes desigualtats socials  Hi ha una minoria molt rica, i una gran majoria de la
població que es mou en nivells de pobresa. A més, trobem una manca de llibertats
democràtiques i règims polítics de caire autoritari que no respecten els drets humans.

48. 4. ELS MOVIMENTS MIGRATORIS AL SEGLE XXI
- Els fluxos migratoris actuals
- Els moviments migratoris han estat una constant històrica motivats per diversos factors:
guerres, superpoblació, invasions, assentaments en nous territoris...; tanmateix mai han
tingut el ritme de creixement que tenen avui en dia.
- Els avenços en els transports i la immediatesa de la informació afavoreixen els moviments
migratoris actuals.
- Els moviments migratoris són conseqüència de la globalització i a l’hora són una força
poderosa de canvi, tan als països emissors com receptors.

49. 4. ELS MOVIMENTS MIGRATORIS AL SEGLE XXI
- Els fluxos migratoris actuals
- La forta intensitat dels fluxos migratoris actuals és conseqüència de la mundialització de
l’economia i de la fi de la divisió del món en dos blocs (capitalista – comunista).
- La creació d’un sistema econòmic mundial ha creat nou lligams entre els països emissors i
els països receptors, incrementant els corrents migratoris, tan a escala regional com
continental.

50. - Els països emissors reben les divises que envien els immigrants, mentre que als països
receptors les societats es transformen, per això avui en dia diguem que els països
occidentals són multiculturals, doncs a banda de la seva cultura pròpia, tenen la dels milions
de persones immigrants que hi viuen. Sovint, això, genera xenofòbia i marginació, i també
problemes d’integració i convivència.
4. ELS MOVIMENTS MIGRATORIS AL SEGLE XXI
- Els fluxos migratoris actuals

52. 4. ELS MOVIMENTS MIGRATORIS AL SEGLE XXI
- Els fluxos migratoris actuals
- Els governs dels països occidentals, influenciats per l’ascens dels discursos nacional-populistes
com a conseqüència de la crisis econòmica, han endurit progressivament les polítiques de
control dels moviments migratoris, reforçant la vigilància militar a fronteres i aeroports, de fet,
patrullant inclús les zones emissores, establint quotes, i augmentant els requisits per accedir als
serveis socials i la ciutadania.
Partits polítics com el Front Nacional a França volen expulsar als immigrants d’Europa. A
l’esquerra podem veure als neofeixistes francesos cridant “abandoneu la nostra terra”, a la dreta
la selecció francesa de futbol a un partit oficial. Més del 50% són d’origen immigrant.

53. 4. ELS MOVIMENTS MIGRATORIS AL SEGLE XXI
- Els fluxos migratoris actuals
A l’Estat Espanyol, a les fronteres de Ceuta i Melilla, no només han augmentat la presència
de les forces de seguretat, sinó que s’han instal·lat concertines, unes tanques espinoses que
dificulten als immigrants botar les tanques.

54. 4. ELS MOVIMENTS MIGRATORIS AL SEGLE XXI
- Els fluxos migratoris actuals

57. 5. ELS REPTES DE FUTUR DE L’HUMANITAT
- El repte alimentari
- Malgrat l’increment de la producció agrícola mundial, el desigual repartiment dels aliments
mantenen els problemes provocats per la desnutrició i les insuficiències alimentàries.
- 800 milions de persones pateixen gana crònica, 1 de cada 9 habitants, la major part nens i
nenes.
- EL 26% dels infants del món pateixen problemes de creixement ocasionats per la desnutrició.
- 2000 milions de persones pateixen un estat de maltnutrició crònica, és a dir, la seva dieta
diària està per sota de les 2400 calories. Aquest fet influeix a la baixa esperança de vida dels
països pobres.
Nens africans alimentats per les ONG

58. 5. ELS REPTES DE FUTUR DE L’HUMANITAT
- El repte alimentari
- Causes:
- Desigual repartiment de les terres agrícoles als països pobres.
- Agricultura orientada a l’exportació i no a satisfer les necessitats dels natius.
- Influència dels riscos naturals (sequeres, inundacions...) agreujades pel canvi climàtic.
- Conflictes armats i violència.

59. 5. ELS REPTES DE FUTUR DE L’HUMANITAT
- El repte del desenvolupament
- La necessitat de construir un món més just i superar la pobresa, va portar a l’Organització de
les Nacions Unides, a impulsar els Objectius del Mil·lenni, que haurien d’haver-se assolit al 2015.

60. 5. ELS REPTES DE FUTUR DE L’HUMANITAT
- El repte de la igualtat de gènere.
- Les dones, avui en dia, encara no han assolit la plena igualtat. La discriminació continua
arrelada a moltes cultures, especialment als països en vies de desenvolupament, on han de
tenir cura dels fills i sovint, no tenen accés a l’ensenyament ni a la salut, i persisteixen
practiques de submissió con l’ablació.
- A occident, es mantenen les diferències salarials i els perjudicis empresarials emanats de la
maternitat.

61. 5. ELS REPTES DE FUTUR DE L’HUMANITAT
- Sostenibilitat