Unitat 14 2017 - 18 - les organitzacions supranacionals - la ue
1. UNITAT 14. LES ORGANITZACIONS
SUPRANACIONALS: LA UE.
IPM / Geografia Batxillerat
Jordi Manero
2. Una organització internacional és la que inclou membres de dos
països o més que busquen una cooperació política, econòmica
o d'un altre tipus.
La globalització ha fet evolucionar molt
aquestes organitzacions.
Així, podem
distingir:
- Organitzacions internacionals
públiques (o intergovernamentals),
en les que els membres són Estats
sobirans (ONU).
- Organitzacions internacionals
privades (o no governamentals,
ONG), que tendeixen a enfocar-se
més cap a qüestions mundials però
en els àmbits particulars.
3. A més de l'ONU, al món hi ha moltes altres organitzacions
supranacionals públiques.
D'àmbit continental destaquen l'Organització d'Estats
Americans (OEA), la Unió Africana (UA), la Lliga Àrab...
També existeixen altres referides a aspectes polítics
específics, com la defensa dels drets humans (Consell
d'Europa) o la seguretat i la cooperació militar (Organització
per a la Seguretat i Cooperació a Europa -OSCE-,
Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord -OTAN-).
Organitzacions internacionals de cooperació
política i militar.
4. El BM, FMI, l'OCDE, l’OMC, el G7 (G7+1), són organitzacions que
els països del nord utilitzen per pressionar i defensar els seus
interessos econòmics i polítics.
Són titllades de lobbies neoimperialistes i neocolonialistes, car els
acords acostumen a beneficiar als països més forts.
5. El G7 és un grup de països industrialitzats amb gran importància
política, econòmica i militar a escala global.
Està conformat per Alemanya,
Canadà, EUA, França, Itàlia,
Japó i el Regne Unit.
Formar part no es basa en
un criteri únic, ja que no
són ni els set països més
industrialitzats, ni els de
major renda per càpita, ni
els de major PIB.
Els representants d'aquests països es
reuneixen anualment en la Cimera del G7.
Aquestes reunions analitzen l'estat de la
política i les economies internacionals i
intentar unir posicions respecte a les
decisions sobre el sistema econòmic i polític
mundial.
Amb la
integració de
Rússia,
passà a G7+1
o G8.
6. El G20
es formà
el 1999.
G7
Rússia (G8).
Onze països recentment industrialitzats de totes
les regions del món
Argentina, Austràlia, Brasil, Xina, Índia,
Indonèsia, Corea del Sud, Mèxic, Rússia,
Aràbia Saudita, Àfrica del Sud, i Turquia.
La UE com a bloc.
Itàlia, França, GB, Alemanya, Canadà.
EUA i Japó.
Espanya és un país convidat permanent.
Vol ser un fòrum de cooperació i consultes entre els països en
temes relacionats amb el sistema financer internacional.
Vol mantenir l'estabilitat financera internacional.
7.
8. El 1950 Robert Schuman presentà una
proposta d’Europa unida.
El 1951 Es crea la Comunitat Europea del
Carbó i l’Acer (CECA), per RFA,
França, Itàlia, Bèlgica, Països
Baixos i Luxemburg.
El 1957 El Tractat de Roma
crea la CEE i la
Comunitat Europea
de l’Energia Atòmica
(EURATOM).
La Unió Europea.
La unió i millora econòmica
allunyaria el perill de conflicte a
Europa.
9. El 1957, amb el Tractat
de Roma, es va crear la
Comunitat Econòmica
Europea (CEE)
Alemanya (RFA), França, Itàlia,
Bèlgica, els Països Baixos i
Luxemburg.
Comparteixen mateixos valors fonamentals:
La pau, la democràcia, l’Estat de dret
i el respecte dels drets humans.
Per ser membre de la CEE (UE)
Ser una democràcia.
Tenir una economia consolidada de base capitalista.
Acceptar normes de la CEE (UE).
Membres CEE.
10. El Tractat de Roma preveia que la prosperitat de la Comunitat
Econòmica Europea (CEE) dependria d’un mercat interior únic
(Mercat Comú).
La CEE establí una sèrie de polítiques concretes sobre la lliure
circulació de béns, serveis, persones i capitals (unió duanera).
La CEE també fomentà la llibertat de competència i el
desenvolupament d’unes lleis comunes per les quals es
governarien els Estats membres.
Amb el temps, la CEE es va anar ampliant i consolidant,
transformant-se en l'actual UE.
Actualment, té 28 membres i supera els 500 milions d’habitants.
Són candidats a ingressar Turquia, Albània, Sèrbia, Macedònia,
Montenegro i Bòsnia Herzegobina.
12. França, Itàlia, Alemanya, Països Baixos,
Bèlgica i Luxemburg.
1957
1973
1981
1986
1995
2004
2007
2013
Dinamarca, R. Unit i Irlanda.
Grècia.
Espanya i Portugal.
Finlàndia, Suècia i Àustria.
Estònia, Lituània, Letònia, Polònia, Txèquia,
Eslovàquia, Eslovènia, Xipre, Malta i Hongria.
Romania i Bulgària
Croàcia
UE
dels
28
13. L’Acta Única Europea de 1987 incorporà el
principi de cohesió econòmica i social per fer
possible un desenvolupament equilibrat de tots
els membres
Tractat de la Unió Europea (Maastricht), 1992.
Per enfortir
la CEE
Anar més enllà d’una unió econòmica
Es passa de la
CEE a la UE.
Impulsar el progrés econòmic i social.
Afirmar la identitat europea (participació en els problemes comuns).
Implantar la ciutadania europea (comporta drets i deures).
Crear un espai de llibertat, seguretat i justícia.
Mantenir i desenvolupar el sentiment comunitari.
Objectius UE.
14. - Decidí la unió econòmica i monetària (UEM)
- Creà mecanismes de participació ciutadana a
través de les eleccions al Parlament Europeu
- Establí nous drets per als ciutadans
- Es creà la política exterior i de seguretat
comunes (PESC).
Maastricht:
En vigor des de 1995, preveu la
supressió dels controls a les
fronteres interiors i una intensificació
dels controls exteriors per a un major
control de les migracions.
Conveni de Schengen.
15. Irlanda i GB no en
formen part.
Suïssa, Noruega i
Islàndia en formen
part tot i no ser
membres de la UE.
Bulgària, Romania i
Xipre l’apliquen amb
restriccions.
En determinades circumstàncies…
La crisi dels refugiats i la immigració van fer
que alguns països qüestionin Schengen.
16. Reforma de les institucions de la Unió amb
vista a la seva futura ampliació cap a
l’Europa de l’Est.
Tractat constitucional de
Roma, 2004.
Projecte constitucional: Vol una major
integració política.
Havia de substituir tots els
anteriors tractats.
Calia que els estats el
ratifiquessin. Alguns estats
van optar per referèndums.
Modernitzà les institucions i el
funcionament de la UE.
El rebuig de França i Països Baixos va fer fracassar els projecte.
Tractat de Niça, 2001.
Tractat de Lisboa, 2009.
18. El Consell Europeu.
El Consell Europeu està
format pels caps d’Estat o de
Govern dels estats membres,
acompanyats dels seus
ministres d’Afers Exteriors.
També hi assisteixen el
President del Consell
Europeu, el de la Comissió
Europea i el Mr. PESC .
Defineix les orientacions generals
d’actuació i de desenvolupament.
Dota a la UE d’impuls polític en
qüestions fonamentals.
És el màxim
organisme polític
de la UE.
La seva seu és a Brusel·les.
19. El Consell de la UE o Consell de Ministres.
Format per representants
dels Estats que integren la
UE.
Generalment, es reuneixen a
Brussel·les els ministres
d’Afers Exteriors dels països
membres.
Quan l'afer ho requereix, assisteixen
a la reunió altres ministres.
És el principal òrgan
decisori de la UE
Es prenen les decisions més
importants i es coordinen les
actuacions dels estats de la UE.
Les decisions es
prenen per unanimitat
o per majoria.
El nombre de vots de cada Estat
depèn de la quantitat de població
de cada país.
20. Majoria simple – la meitat més un dels vots- .
Majoria qualificada – 55% dels vots, incloent 15 països
i que representin el 65% de la població de la Unió -.
Unanimitat (Modificació Tractats. Noves adhesions,...)
Alemanya
29 vots
Espanya
27 vots
Bèlgica
12 vots
Malta
3 vots
Les seves
funcions són:
Funció legislativa i pressupostària, conjuntament
amb el Parlament Europeu;
Funcions de definició i coordinació polítiques,
particularment en l'àmbit de la política exterior i
de seguretat comuna, seguint les orientacions i
prioritats establertes pel Consell Europeu.
Segons la
qüestió:
La presidència és rotatòria i canvia cada sis mesos.
21. El Parlament Europeu o d’Estrasburg.
Es reparteix les competències legislatives i
pressupostàries amb el Consell de la Unió
Europea.
Cada Estat tria (sufragi universal) els seus eurodiputats, és a dir,
als seus representants al Parlament Europeu.
Per exemple, sobre un total de 766, Espanya en tria 54;
Alemanya, 99; França, 74; Grècia, 22; Malta, 6.
La circumscripció electoral per cada país és única.
Els parlamentaris s’agrupen per ideologies, no pas per països.
La legislatura és de cinc anys.
Comparteix la funció legislativa i la de la realització del
pressupost amb el Consell de la UE. També se li atribueix la
funció de control polític de les altres institucions.
22. La Comissió Europea.
Amb seu a Brusel·les, és el principal òrgan executiu de la UE.
Vigila que les polítiques de la UE s’apliquin adequadament.
Té dret a proposar legislació.
Els comissaris (1 per cadascun dels estats membres) són escollits
pels estats membres de comú acord i el seu nomenament (per 5
anys) està sotmès a l’aprovació del Parlament europeu.
El President de la Comissió Europea és triat pel Parlament, prèvia
recomanació del Consell Europeu.
La Comissió ha de presentar la dimissió col·lectiva si el Parlament
aprova moció de censura en contra.
Té plena independència, i és la “garant” de l’interés comú (no pot
sotmetre’s a cap govern nacional).
23. Ha de vetllar per l’aplicació
en els Estats membre dels
Tractats, Directives,
Reglaments,....
Gestiona el pressupost
d’aquestes polítiques
És el braç executiu de la UE.
La no aplicació pot implicar el
fet de portar el país al Tribunal
de Justícia per incompliment
del Dret Comunitari.
Té ampli poder sobre la gestió de polítiques
comunes (agricultura, investigació, ajut
exterior, desenvolupament regional,...
24. El Tribunal de Justícia.
El Tribunal de Justícia de
Luxemburg exerceix la funció
judicial.
Està format per un jutge de
cada país membre, que es
renova cada cinc anys.
Garanteix el respecte, la
interpretació i el
compliment de les lleis
comunitàries.
Les seves sentències són
vinculants.
25. Amb seu a Luxemburg, controla les despeses
de la Unió.
El Tribunal de Comptes.
Comprova que el pressupost de la UE
s'executa correctament, que ingressos
i despeses són correctes.
Altres institucions de la UE
Òrgans especialitzats - El Defensor del Poble pot ser
consultat pels ciutadans dels
estats membres si consideren que
han estat tractats injustament per
alguna institució de la UE.
26. Òrgans consultius.
11
- El Banc Central Europeu (Frankfurt)
gestiona l’euro i la política monetària
de la UE,
- El Comitè de les Regions
representa a les autoritats regionals i
locals.
- El Comité Econòmic i Social
Europeu representa a la societat civil
organitzada (sindicats, empresaris,
consumidors...).
Òrgans financers.
- El Banc Europeu d’Inversions fa
préstecs a llarg termini per a projectes
d'inversió.
- El Fons Europeu d'inversions ajuda
a les petites empreses.
27. Significà l’eliminació d’obstacles duaners, la creació de la moneda
única, la creació del Banc Central Europeu i la creació del
Sistema Europeu de Bancs Centrals (SEBC).
Criteris de Convergència:
1. Inflació: no pot superar en més d’un 1,5% la mitjana dels
tres estats amb la taxa d’inflació més baixa.
2. Tipus d’interès a llarg termini no pot superar en més del
2% la mitjana dels tipus dels tres països amb menys inflació.
4. Dèficit públic: no pot excedir el 3% del PIB.
5. Tipus de canvi: S’havia de mantenir durant els 2 anys
previs, dins dels marges de fluctuació autoritzats.
La unió econòmica i monetària (l’Euro).
3. Deute Públic: no pot excedir el 60% del PIB.
Requisits econòmics per tal de
poder aconseguir l'euro.
28. L'1 de gener del 2002, després de 3 anys
d'adaptació, l'euro començà a circular.
2002 Alemanya, Àustria, Bèlgica, Espanya, Finlàndia, França,
Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, els Països Baixos i
Portugal.
Eslovènia.2007
Xipre i Malta.2008
Eslovàquia.2009
Estònia.2011
Eurozona
19 països.
Letònia.2014
Lituània.2015
Inicialment provocà una forta pujada
de preus.
Comportà una agilització dels tràmits i
una major fluïdesa comercial.
29. La crisi econòmica, a partir del 2008, evidencià els
greus problemes econòmics de la UE.
Grexit.
Calen més mecanismes
de control dels estats de
l’eurozona (per exemple
del dèficit o del deute
públic).
Sortida de Grècia
de l’eurozona.
La moneda única va córrer un seriós perill.
30. Els objectius són la defensa del valors i interessos de la UE i la
defensa de la seva independència.
Tot i així, la OTAN continua
ocupant-se de la defensa
europea.
A Maastricht s’estableix també una Política Exterior i de Seguretat
Comuna (PESC)
La política exterior i de seguretat.
Millorar o establir relacions
amb determinats països
“interessants” per a la UE.
També es preveu la col·laboració
activa en la defensa de la pau i
la seguretat mundial.
Àsia, Amèrica Llatina, els
Balcans….
31. La ciutadania europea reconeix també el dret a participar de les
eleccions municipals i europees en el país de destí.
També es van aprovar algunes polítiques socials comunes:
1. Millora de condicions d’ocupació i
protecció social
2. Cooperació en matèria sanitària
3. Cooperació en matèria d’educació
4. Protecció del patrimoni cultural europeu
5. Desenvolupament d’una xarxa trans-
europea de transports i comunicacions
6. Protecció del medi ambient
7. Cooperació per al subdesenvolupament
La unificació política i social.
A Maastricht es va establir la ciutadania europea derivada de la
llibertat de circulació i residència.
32. La Unió Europea és un conjunt heterogeni d’Estats.
L’heterogeneïtat es manifesta tant en els seus nivells de
desenvolupament com en la seva diversitat cultural.
Cal reduir les diferències
econòmiques regionals.
Les ampliacions de la UE
mostren l’existència de
desequilibris entre països
(graus de desenvolupament
molt diferents).
Política regional europea.
La política regional europea.
Els desequilibris regionals
poden dificultar el procés
d’integració.
Cal planificar polítiques
d’àmbit supranacional.
Per corregir els
desequilibris dintre dels
països de la UE.
33. A Països PIB Per càpita % sobre mitjana UE
1 Luxemburg 92.800 € 310
2 Irlanda 61.700 € 206
3 Dinamarca 50.000 € 167
4 Suècia 47.400 € 158
5 Holanda 42.800 € 143
6 Àustria 42.000 € 140
7 Finlàndia 40.600 € 136
8 Alemanya 39.500 € 132
9 Bèlgica 38.600 € 129
10 Regne Unit 35.200 € 117
11 França 34.100 € 114
UE 28 29.962 € 100
12 Itàlia 28.300 € 94
13 Espanya 25.000 € 83
14 Malta 23.900 € 80
15 Xipre 22.400 € 75
16 Eslovènia 21.000 € 70
17 Portugal 18.700 € 62
18 Rep. Txeca 18.100 € 60
19 Estònia 17.500 € 58
20 Grècia 16.600 € 55
21 Rep. Eslovaca 15.600 € 52
22 Lituània 14.800 € 49
23 Letònia 13.900 € 46
24 Hongria 12.600 € 42
25 Polònia 12.100 € 40
26 Croàcia 11.700 € 39
27 Romania 9.500 € 32
28 Bulgària 7.100 € 24
B Països PIB per cápita en EPA
1 Luxemburg 266
2 Irlanda 134
3 Holanda 131
4 Àustria 130
5 Dinamarca 125
6 Alemanya 124
7 Suècia 123
8 Bèlgica 119
9 Finlàndia 110
10 Regne Unit 109
11 França 107
UE 100
12 Itàlia 96
13 Espanya 91
14 Rep. Txeca 85
15 Malta 84
16 Eslovènia 83
17 Grècia 83
18 Xipre 82
19 Portugal 78
20 Rep. Eslovaca 77
21 Estònia 76
22 Letònia 76
23 Lituània 75
24 Hongria 68
25 Polònia 68
26 Croàcia 59
27 Romania 55
28 Bulgària 47
A. PIB per
càpita i
percentatge
sobre la
mitjana de la
UE (2016).
Elaboració
pròpia. Dades
Eurostat.
B. PIB per
càpita en
EPA –
Estàndar
poder
adquisitiu
(2016).
34. Per poder reduir les diferències una part important dels fons
comunitaris es destinaran als nous països membres.
35. Econòmics.
Una regió europea és un territori amb una dinàmica demogràfica i
econòmicai uns trets geogràfics comuns, delimitada amb finalitats
administratives i estadístiques.
Partides del pressupost europeu que es destinen
a diferents fins.
Els principals instruments de la política regional europea són:
Fons Estructurals i d’Inversió Europeus.
Són uns fons (més de la meitat dels fons de la UE) que funcionen
de manera conjunta per tal de donar suport a la cohesió
econòmica, social i territorial.
Volen aconseguir un creixement intel·ligent, sostenible i
integrador.
36. - Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER):
fomenta el desenvolupament equilibrat en les diferents regions
de la UE.
- Fons Social Europeu (FSE): dóna suport a projectes
relacionats amb l'ocupació a tot Europa i inverteix en el capital
humà europeu (treballadors, joves i demandants d'ocupació).
Es concentren principalment en cinc sectors: recerca i innovació,
tecnologies digitals, economia hipocarbònica, gestió sostenible
dels recursos naturals, i petites empreses
Tots aquests fons es destinen a invertir en la creació d'ocupació i
en una economia i un medi ambient europeus sostenibles i sans.
Els cinc fons són:
- Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural
(FEADER): se centra en la resolució de problemes específics de
les zones rurals de la UE.
37. - Fons Europeu Marítim i de Pesca (FEMP): ajuda als
pescadors a practicar una pesca sostenible i a les comunitats
costaneres a diversificar les seves economies, millorant la
qualitat de vida a les zones litorals europees.
- Fons de Cohesió (FC): per als membres amb els nivells de
renda més baixos (amb un nivell de renda inferior al 90% de la
mitjana europea).
Els països més beneficiats durant molt temps, van ser
Espanya, Portugal, Irlanda i Grècia.
En 2014-2020, aquests països són Bulgària, Txèquia,
Xipre, Croàcia, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Grècia,
Hongria, Letònia, Lituània, Malta, Polònia, Portugal i
Romania.
Aquest fons ajuden econòmicament als països per tal de
desenvolupar projectes relacionats amb:
38. Medi ambient. Projectes relacionats amb l'energia o el
transport, sempre que beneficiïn clarament al medi ambient
en termes d'eficiència energètica, ús d'energies renovables,
desenvolupament del transport ferroviari, reforç de la
intermodalitat, enfortiment del transport públic, etc.
Xarxes de transport
transeuropees
(projectes prioritaris
d'interès europeu
identificats per la UE).
Dades referides al 2014 (Eurostat).
39. Consultius. Comité de les Regions.
Ha de salvaguardar el
principi de subsidiarietat.
S’ha de consultar per qüestions com la política regional, sanitària,
la xarxa de transports ...
La UE intervé per ajudar al
desenvolupament dels estats
membres si pot actuar de manera
més efectiva que els Estats o les
regions.
Els seus membres són els càrrecs públics més propers als
ciutadans: Presidents regionals, alcaldes, governadors.
El Comité demanda més poder per elaborar i decidir polítiques. De
moment, la Comissió, el Consell i el Parlament l’han de consultar
abans d’adoptar decisions europees en àmbits de repercusió local
i regional.
40. La CEE (UE) ha
augmentat el nivell de
vida dels seus
ciutadans.
Ha creat un mercat comú
sense fronteres interiors i una
moneda única, l’euro.
L’actual crisi planteja un futur incert.
Euroescèptics La Unió no funciona, cal limitar-la.
Europeïstes Cal ampliar i intensificar la Unió.
El balanç de la Unió és positiu?
Els estats han de recuperar sobirania
Les ampliacions proven l’èxit de la Unió.
Brexit.
41. El 2016, Gran Bretanya votà
en referendum sortir de la UE:
BREXIT.
Actualment s’està negociant
les condicions del Brexit
S’executarà oficialment
abans del 2020.
Cal fer front a l’escepticisme
de molts ciutadans respecte
el projecte europeu.
42. El franquisme no va possibilitar l'ingrés espanyol en la UE.
L'arribada de la democràcia va permetre
començar les negociacions, que van concloure
en la signatura de l'acta d'adhesió el 1985.
L'ingrés es va fer efectiu l'1 de gener del 1986.
Es volien assolir els nivells de
riquesa i benestar de la resta
d'Europa, molt allunyats de la
mitjana espanyola.
Objectiu aconseguir en
bona mesura.
Espanya i Catalunya dins la UE.
El procés d'integració europeu ha contribuït de manera decisiva a la
millora econòmica i social de l'estat.
43. La UE ha afavorit la modernització de molts àmbits i ha finançat
moltes infraestructures i equipaments.
Espanya s'ha beneficiat d'ajudes econòmiques comunitàries, que
han permès incrementar notablement el nivell i la qualitat de vida
de la població.
El PIB per càpita
espanyola, el 1986 era
el 68% respecte la
mitjana europea.
Actualment es troba al
voltant del 91%.
Encara Espanya és lluny
d'alguns països de la UE.
Ara bé, si la comparem amb els
països de recent incorporació, té
una posició privilegiada.
44. Espanya està plenament integrada en el mercat europeu.
Més del 90% de la inversió que Espanya rep de l'exterior prové de
la UE.
La UE és la destinació del 70% de les nostres exportacions i
l'origen del 60% de les nostres importacions.
Tot i les evidents diferències econòmiques
entre les diferents comunitats autònomes,
en conjunt s'ha donat una notable millora
econòmica.
Per això s'ha
incrementat la
convergència
econòmica amb
la UE.
L'augment del nivell de vida de la població espanyola situa
Espanya com un mercat òptim per a les empreses europees.
Nombroses empreses europees s'han instal·lat, sobretot
després de la generalització de l'ús de l'euro.
45. S'han rebut ajudes
directes i subvencions.
Han servit per finançar nombrosos projectes a Espanya.
L’Estat espanyol ha rebut fons
de la UE per valor del 0,8% del
PIB cada any des de 1987.
- S'han construït infraestructures, com el 40% dels trams d’autovia
que travessen l’Estat espanyol, una part substancial de la xarxa
d'AVE...
- S'han finançat programes culturals, com la restauració del pati
dels Lleons de l’Alhambra de Granada.
- S'han desenvolupat programes mediambientals
- S'han desenvolupat polítiques socials, com programes
d'ocupació, o la Targeta Sanitària Europea.
- S'han desenvolupats programes educatius (Lingua o Erasmus).
46. Malgrat la crisi actual que viu la UE, caldria fer un
balanç força positiu de la incorporació a la UE.
Catalunya
dins la UE,
forma part:
Catalunya té una economia molt desenvolupada, per
sobre de la mitjana de la UE. Per exemple, la seva
producció industrial.
El seu PIB per capita es troba per sobre de la mitjana
de la UE.
del Comitè de les Regions.
de l'Assemblea de Regions d'Europa.
de la Comunitat de Treball dels Pirineus.
de l'euroregió Pirineus-Mediterrània.
dels Quatre Motors d'Europa (Catalunya,
Llombardia, Rhône-Alpes i Baden-Württemberg).
